Comptes per estimar. Amb Teresa Mir. Què tal, nens i nenes? Bona nit i benvinguts a Comptes per estimar. La Sònia, la protagonista del conte d'avui, té tres gallines. Les estima i les cuida.
Però, un dia, una d'elles desapareix. Què li ha passat a la gallina de la Sònia? On és? La resposta no és senzilla ni agradable, però quan la descobreix, aprèn algunes veritats importants sobre la interconexió entre els éssers vius a la naturalesa.
També les alegries, les tristeses i la responsabilitat que implica cuidar una altra criatura. Voleu saber més? Pareu orelles. Comença així. Les gallines de la Sònia. Un dia, el pare de la Sònia va arribar a casa amb tres pullets de pèl suau. Els va donar a la Sònia tot dient. Què et semblaria tenir-ne cura?
Els pollets s'estaven en una capsa de cartró a dins de la casa, mentre la Sònia i els seus pares preparaven el vell galliner que hi havia al pati. La Sònia tenia bona cura dels pollets. Li agradava ficar-se'ls sota el jersei per donar-los escalfor. «Seré la vostra mare», els deia. La Sònia es prenia molt seriosament la feina d'ocupar-se dels pollets, que de seguida van créixer per convertir-se en unes gallinetes desmanegades.
Es sentia orgullosa de col·laborar en les feines de la granja. Les gallinetes la seguien allà on anava, escatainant sorollosament. Un matí, la Sònia va trobar un ou ros en un dels llits de palla de les gallines. Es va endur aquell ou càlid a la galta i va dir «Gràcies, era una bona mare per a les gallines».
Cada vespre, la Sònia s'assegurava que les gallines estiguessin ben arrasarades al galliner mentre les sentia perrupar i cloquejar fins a dormir-se. Llavors, tancava la porta del galliner i passava la balda abans de tornar cap a casa.
Una nit molt freda, un terrabastall d'esgarrips i sorolls que venien de fora van despertar la Sònia. Amb el cor accelerat, es va treure la som de les orelles, es va calçar les botes i va sortir a comprovar si les gallines estaven bé. El cel notturn era immens i fred i la Sònia va pensar que, tant de bo, hagués despertat el pare perquè la protegís de les remors que sorgien dels matolls i les sombres.
El terra del galliner estava cobert de plomes i la Sònia es va posar a cridar mentre comptaven no tres, sinó dues gallines encongides de por en els travessers superiors. La tercera s'havia fos. La Sònia va esclatar en plors. Al cap d'un moment, uns braços forts la van envoltar i la Sònia va amarar de llàgrimes a la barba del seu pare.
El pare la va dur fins a casa sense deixar d'abraçar-la fort. Esgotada pel plor, la Sònia va preguntar. Qui se l'ha endut? Una guineu? L'ha matada? No s'hi val. Xxxt, va fer el pare. El que a tu et sembla injust potser té sentit per a la guineu. I li va explicar una història.
La guineu s'ha endut la teva gallina cap al bosc més enllà del prat. S'esforça molt cada dia per dur menjar els seus fillets. Sovint troba ratolins i tals, però de vegades la família de la guineu necessita un bon àpat, així que fa el que pot per trobar-lo. No sabia ni li podia importar que fos la teva gallina la que s'ha endut.
Per a ella era només una oportunitat d'alimentar la seva família. Entenc que estàs trista, però no deus voler que les petites guineus passin gana, oi? La Sònia va reflexionar un instant. No, suposo que no.
La guineu té cries, igual que les teves gallines tenen pollets, i jo tinc a tu, va dir el pare de la Sònia. Faig el que calgui perquè siguis feliç, per omplir-te la penxona i donar-te escalfor i un lloc per viure.
Tu has fet el possible perquè els teus pollets fossin feliços i per omplir-los la penxona i donar-los escalfor i un lloc per viure. Perquè les estimes com jo t'estimo a tu. A la Guineu li passa el mateix, també s'estima les seves cries. Així que encara que et faci pena, podem entendre per què ho ha fet.
L'endemà al matí, la Sònia va dibuixar un cercle amb pedres en un racó del jardí per representar la tomba de la seva gallina. Plegats, ella i la seva família van recordar la gallina de pèl suau a qui agradaven els cucs i que havia posat aquell primer ou ros i càlid.
Una gallina que ha sigut molt estimada, va dir la mare de la Sònia, tot fent-li un petó. La Sònia es sentia trista, però alhora que plorava per la seva gallina, pensava en la felicitat de les cries de la guineu que vivien al bosc. Plegats, van tapar i reforçar el forat del galliner, per on s'havia escolat la guineu. I encara una mica trista, la Sònia va seguir vigilant i cuidant les seves altres dues gallines.
Comprovava que no els faltés aigua, netejava el galliner, els canviava la palla i escampava blab de moro perquè mengessin. El millor de tot va ser quan un dia un dels sous rossos i càlids va començar a obrir-se. La Sònia sentia feliç de tenir un pollet nou. «Seré la teva mare», li va dir. «Faré el que calgui perquè siguis feliç, per omplir-te la penxona i per donar-te escalfor i un lloc per viure».
i tal va dir, tal va fer. La Sònia és entristó per la seva gallina, però alhora pensa en les cries de la guineu que viu en el bosc. Així funciona la natura. Encara una mica trista, decideix continuar cuidant de les seves gallines, i com no, del seu nou pullet. Tot torna a començar.
Fins aquí el programa d'avui. Us desitjo que passeu una molt bona setmana i ens veiem en 7 dies aquí, a Contes per Estimar.