Contes per estimar Amb Teresa Mir
Com esteu, nens i nenes? Bona nit i benvinguts a Contes per Estimar. Alguna vegada us heu sentit tan enfadats, tan plens de ràbia, que podríeu esclatar? Això és el que li passa a l'alba. Ella sent que a dins seu hi té un volcà. I això l'espanta. Aquest és un conte per saber què podem fer amb la ràbia. Esteu a punt? Pareu atenció. Comença així. Tinc un volcà.
L'alba no ho sabia, però a dins hi tenia un volcà. Saps què és un volcà? Diguem que és una muntanya que pot ser que estigui molt tranquil·la, però que, de tant en tant, se'n rebia i treu foc. Doncs l'alba en tenia una a dins, més o menys entre el melic i les costelles. I no només un volcà,
També hi tenia un camp de pipiripis, un riu d'aigua i un mar blau i tranquil. I també boira, i núvols roses, i d'altres de ben grisos. Però tornem al volcà. El volcà no treia foc perquè sí. A vegades ho feia perquè l'alba tenia son i estava cansada, o perquè tenia molta gana, o perquè un nen li havia pres la seva joguina preferida.
Altres vegades, treia foc perquè els pares marxaven a treballar i la feien anar a l'escola, quan ell en realitat volia quedar-se a casa amb pijama i jugar tot el dia.
hi havia moltes coses que no li agradaven a l'alba. Aleshores, aquell volcà que tenia entre el malic i les costelles s'ensenia fins que explotava. Quan el volcà entrava en erupció, l'alba s'espantava i patia, tota l'hora. No li agradava treure foc pels queixals, perquè el foc crema i fa mal. Però, quan li passava, no podia apagar-lo, no sabia com fer-s'ho.
Llavors els pares li preguntaven, es pot saber què et passa? I ella, petita, no sabia què dir-los, només estava enrabiada, molt enrabiada. Una nit, quan l'Alba ja era al llit, va sentir que algú xiu-xiueixava cau d'orella. Xiu!
Alba, què dorms? No sabia d'on venia aquella veu i va mirar al seu voltant. Va fer uns ulls com a taronges quan va veure que allà molt a prop seu hi havia una fada amb motxilla. Soc la fada dels volcans. La nena la va trobar tan única que no va tenir gens de por.
He vingut a explicar-te què pots fer quan t'enrabies, així el volcà que duus a dins no ho cremarà tot. L'alba l'escoltava amb atenció. El que sents a dins quan t'enfades es diu ràbia. És normal enrabiar-se, tens tot el dret, però si el volcà explota et farà mal a tu i farà mal als altres. I no podem fer-nos mal, oi?
Quan sentis que es desperta, respira lentament i porta l'aire cap al volcà. Agafa'l pel nas i treu-lo per la boca. Poc a poc, moltes vegades, veuràs com el volcà va apagant-se i no cremant ningú. Vols provar-ho? L'Alba i la fada van respirar juntes una bona estona. Al final es van posar a riure, es van fer un petó i la fada va marxar.
Havia d'explicar el seu truc a molts altres nens i nenes. Al cap d'uns dies, l'Alba es va despertar amb molta son. El pare li deia que s'afanyés, que arribaria a entrar a l'escola. Però a ella li era igual, perquè no volia llevar-se, ni posar-se aquell jersey, ni aquelles calcetes, i encara menys anar enlloc sense la mare.
Va tancar els ulls i va començar a plorar, mentre notava com el volcà començava a despertar-se. Va cridar i va clavar cops de peu perquè el pare no li posés els pantalons. El volcà cremava, però no només el seu. El pare també tenia un volcà encès a dins.
Quan l'alba se'n va adonar, no li va agradar gens i encara va plorar més fort. Però de sobte va recordar la fada del volcà i el que li havia explicat, respirar lentament i portar l'aire al volcà per apagar el foc. Va començar a fer-ho i de seguida va notar que de mica en mica la ràbia anava marxant.
«Què fas?», va demanar-li al pare, encara molt enfadat. «Respiro per apagar el volcà, el volcà que duc endins i que s'encén quan sento una cosa que es diu ràbia». «Doncs em sembla que jo també en tinc una dins», va admetre el pare ben sorprès. «Sí, ja l'he vist. M'expliques què fas per apagar-lo?».
L'Alba va ensenyar el pare a agafar aire pel nas i portar-lo cap al volcà, que hi ha entre el malic i les costelles. I, a poc a poc, el volcà es va anar apagant. L'Alba i el pare van acabar rient a cor. Aleshores, ella va córrer cap a la finestra i va cridar, «Fada, funciona!».
i potser s'ho va imaginar, però li va semblar veure ben enllà una motxilla petita volant entre els arbres.
Quan us sentiu com un volcà a punt d'esclatar, recordeu els consells de la fada. Respireu, doneu-vos temps i sentireu com lentament, a poc a poc, el volcà va apagant-se i ja no crema. Proveu!
I això és tot per avui. Us desitjo que passeu una bona setmana i ens trobem dilluns vinent aquí, a Ràdio Sant Salone, a Contes per Estima.