Contes per estimar amb Teresa Mir Bona nit, nens i nenes. Benvinguts a Contes per estimar. Avui us explicaré una història molt antiga. No sé si es tracta d'un conte, però en tot cas, és una història que mereix ser explicada. Es diu la reina ignorada. Esteu preparats? Comença així. La reina ignorada.
Vas arribar fa molts anys. Jo només en tenia onze, i suposo que tu també. Els onze són una etapa important. De cop, et falten els dits a les mans per explicar l'edat que tens. I per alguna raó, tot el teu món, abans molt més reduït i proper, comença a ampliar-se. Els que heu arribat, sabeu de què parlo, oi? No ens van conèixer tu i jo. No vam parlar mai. Això encara avui em provoca tristesa.
Era un dia normal, com tots els dies. Vaig arribar a l'escola i, en entrar a la classe, la mestra ens va dir que arribaries. Una nova companya. Totes estàvem inquietes, expectants. I dic totes perquè en aquell moment les nenes i els nens no estaven junts a classe. Estrany, oi? Però no vull perdre el fil. Tornem. Estàvem inquietes, expectants. Com series?
Va començar la classe. Va passar una estona que se'n va fer eterna. De cop van trucar a la porta i va aparèixer el conserge. On estaves tu?
Llavors va apartar-se lleument i a lleieres, amagada al seu darrere. Des del primer moment vas impressionar-me. Unes trenes llarguíssimes a costat i costat del teu rostre. Una cara rodona, cara de lluna plena, on destacaven uns ulls enormes, oberts i espantadissos, de color avellana, i una pell molt blanca.
Ni alta ni baixa, més aviat prima. Anaves vestida de negre. Una nena d'11 anys, amb jersey negre, faldilla negra, sabates de cibella també negres i on només destacaven uns mitjonets curts de color blanc.
Per primer cop, la mestra va pronunciar el teu nom. Us presento la Regina. Regina, quin nom! No he tornat a conèixer cap altre i mireu que he conegut moltes nenes al llarg de la meva vida. Tenia tantes ganes d'apropar-me a tu, de parlar-te, de saber... Ara penso que de cuidar-te i estimar-te, d'acollir-te, de deixar-te entrar i d'entrar al teu món.
D'on eres? Per què hi eres aquí? Què t'agradava fer? Què esperaves, desitjaves o somiaves? Podíem compartir tot això i molt més. Jocs, riures, confidències, moments plaents, amistat, alegria... Però no vaig fer-ho. Per què? Encara no ho sé. No vas ser acceptada, ningú va fer-te espai. I jo? Podia desmarcar-me de la resta?
Podia veritablement fer el que sentia i contradia les meves amigues de sempre, a les quals, encara ara no sé per què, no agradaves? Una tarda va donar-se una situació que mai oblidaré. Se't va desfer la drena. El que veig aquella encascada sobre la teva esquena i escalant per l'espatlla et cobria part de la cara. La mestra va cridar-te a la seva taula. Val a dir que abans les mestres sempre estaven assegudes a la seva taula.
Va començar a pendinar-te amb els dits, lentament, amb suavitat. Finalment, va recollir el matoll de cabells entre les seves mans i va refer la teva trena. Estaves molt quieta, abaixaves el cap i tenies les mans creuades sobre el ventre.
Llavors vaig mirar-te als ulls i vaig veure com una llàgrima et lliscava per la galta. Era una llàgrima abundant, d'aquelles que brollen de molt endins i no poden contenir-se, per molt que un ho intenta. Vaig sentir llavors la teva soledat, la teva tristor, la teva fragilitat.
Els pocs dies vas marxar, deixant a mi un sentiment de desolació que encara ara m'encongeix. Més tard, en una conversa de grans que jo no hauria d'haver escoltat, vaig saber que venies de Galícia. Abans la gent venia de dins del país, no de fora, però de fet era quasi el mateix, ara ho sé. Acabaves de perdre la mare, i mentre decidien qui cuidaria de tu, havies passat un temps a casa d'un familiar.
Regina, no ens vam conèixer, però tu mai sabràs l'impacte que vas tenir en mi i tot el que vas ensenyar-me. Recordo ben poc aquelles companyes tan importants a les que deia amigues, però a tu mai t'oblidaré. De vegades t'imagino ara en el present.
Regina significa reina. No vas ser princesa, però de segur has estat una reina. Espero que hagis tingut una bona vida, que hagis trobat el teu lloc, que hagis gaudit de la companyia i de l'amor que tots mereixem. Des d'aquí vull mostrar-te el meu agraïment i la meva estima per tot el que vas ensenyar-me i un cop més compartir el teu nom. Regina, la meva reina ignorada.
Tots som importants, tots mereixem ser considerats i respectats. Recordeu Wonder? Segur que molts haureu vist la pel·lícula i que molts de vosaltres heu llegit el llibre. El protagonista ho explica molt bé. Sigueu amables, perquè tots hi haurem una dura batalla. I si de veritat voleu veure com són les persones, només heu de mirar-les.
I fins aquí el programa d'avui. Espero que aquesta història us hagi inspirat tant com va inspirar-me a mi. Bona setmana a tots i a totes i ens veiem en pocs dies aquí, al vostre programa, a contes per estimar.