Com esteu, nens i nenes? Benvinguts a Contes per Estimar. S'apropa Nadal i amb ell arriben les vacances, les festes compartides amb la família, l'arbre, el pessebre, el tió, els reis, el pare Noel, els regals... Quantes coses, veritat? El protagonista del conte d'avui és en tres orets. Sabeu per què li diuen així?
Doncs perquè sempre porta les butxaques plenes farcides de tots els objectes que troba. Però en tresorets aviat descobrirà que les coses importants no hi caben a la butxaca. Pareu atenció. Esteu còmodes? Doncs comença així. El nen que va sortir volant. Ve d'aquí un nen a qui tothom anomenava tresorets.
Entre surets porta les butxaques plenes, una forquilleta de la cuina dels savis, un muscató de la motxilla d'escalada del tiet, una goma d'esborrar de les tots de la seva germana petita, una harmònica del pare, un imant de la nevera de la mare, un tub de pintura blanca de la seva germana gran, una pedra que li va regalar un amic l'embolcall d'una galeta compartida amb el seu cosí.
Als matins, el poble d'en Tresorets sol fer un vent entremal·liat. La mare i la germana criden, sortirem volant, i riuen.
Ell és un carquinyoli, però està ben tranquil. Les butxaques li pesen tant que separar-se de terra seria impossible. Avui el vent va fort. En acostar-se entre sorets, oh sorpresa, butxaques foradades. Entre la casa i l'escola, un reguitsei d'objectes ha enguarnit el camí. I sense esforç, ni soroll,
El vent enlaira el nen. La mare, ben confosa, i la germana, envedalida, el veuen allunyar-se amunt amunt. Entre surets ha sortit volant!
I volant, volant, va parar al capdamunt d'un roure. «Bufa!», crida. La capçada és una esfera de follar amb ballador. Ell s'agafa les branques i pensa. «Viure dalt d'un arbre seria increïble!». Prova d'agafar una fulla per recordar aquest moment. Però el roure es queixa. «Ni parlar-ne! Fins que arribi la tardor, cada fulla és part de mi!».
I el vent l'aixeca de nou. Entre surets és ara un cos que giragonsa al cel. «Bufa!», crida de nou. Un estol de bellerots l'envolten. Ell estén als braços. «Saber volar seria fantàstic!».
Per no oblidar aquesta sensació, que se'l vol una ploma que un ocell acaba de perdre. Però la ploma té ales i tot d'una se li escapa i surt volant. Entre ocells i tombarelles, el vent el porta fins als núvols. Bufa! El tresorets rebota entre pilotes de vapor blanques i flonges. Viure als núvols seria tan agradable?
Per fer-se seu el moment, se'n passa un tros de núvol, però la boca es torna a aigua. El vent trapella segueix fent volar el nen. Troposfera amunt. Estratosfera amunt. Mesosfera amunt. Termosfera amunt. Etzosfera amunt. Més enllà del que cap vent ha arribat mai. «Bufa!», diu en tres oreig, «ha arribat a la lluna!».
Bandarra com és el vent el deixa caure a la cara oculta del satèl·lit i allà, en la soledat i la foscor, entre surets pensa «Quedar-se aquí una estona seria relaxant». Voldria endur-se un record, però en té prou de deixar-li una petxada abans de tornar a sortir volant. El vent continua jugant amb entre surets.
Seran el primer vent i el primer nen a sortir de l'atmosfera. S'aventuren més enllà de l'òrbita de Mart i... Bufo! El cinturó d'asteroides! Crida. Jugar a esquivar-los és tan divertit i prova de caçar un meteorit prou petit perquè li càpiga la mà. Però és que no hi ha manera entre tanta tombarella. Entre surets, vola, vola amb un vent agossarat que ja surt del sistema solar.
Bufa! Són ja més lluny del que cap persona hagi estat mai. Una estrella veïna li pica l'ullet. Poder-m'hi acostar seria preciós, pensa, però sap que es cremaria. Voldria prendre un bocí d'aquesta llum tan blava i ficar-lo a les butxaques, però... Bufa! Gairebé no havia vist venir i hi ha terra sobre un planeta petit.
El vent terrestre fa volar a milers d'alienígenes multicolor de la mida d'un cigró. Criden espaurdits, semblen cantar una pregària, i a poc a poc s'aturen a mirar el nen encuriosits. Entresorets, espera, i el vent es calma a mistors. Fan per explicar-se les vides i intercanviar experiències, però no s'entenen llens. Li ofereixen uns fideus saborosos i minúsculos.
Aprendre tot sobre aquest planeta seria fenomenal.
Voldria endur-se un nou amic a la butxaca, però sap que el lloc d'aquests extraterrestres és aquí. Se n'acomiada emocionat i demana al vent si pot tornar-lo a casa. El viatge de tornada és com un tobogán que fa llaços per l'espai. En tres horets diu adeu al planeta, a l'estrella, als asteroides i saluda la lluna. I ja és a prop dels núvols. Finalment, el vent el deixa la muntanya més alta.
Bufa, quin descans! Per primera vegada té la neu a tocar, tan neta que enlluerna, la trepitja i s'hi estira. Viure en un lloc nevat seria tan esponjós? No dubta ficar-se a la butxaca una bola de neu, però aviat es desfà i el vent l'enlaira novament.
Ara sobrevola el mar. Després d'una pirueta, el vent el planta sobre una roca, llissa, fresca, humida. Bufa! Aquesta pedra es mou! La roca té una cua immensa i dos ulls inquiets. Aviat comença a navegar. És una balena! I aixapar el món sobre el llum d'una balena seria extraordinari!
vol agafar un dels molucs que, enganxats a la pell, comprova de l'aventura. Però... Deixa estar les corolules, diu la balena tota seriosa. Però si són paràsits! Ho sé, però a mi no en fan res i fora del meu cos no sabrien sobreviure.
Entresoreig ho entén, pensa en tornar a casa, però el vent sembla cansat. La balena els ajuda amb l'impuls, somrient de l'espiracle. Entresoreig aterra el pati de casa seva. Ai no, que no hi ha terra, que rebota el llit elàstic. I ara sí, després d'un salt hi aterra. El vent se n'acomiada per descansar unes coves del fons de la vall. La mare surt a rebre'l.
«Tresorets!», s'abracen fort i ell plora. Vol explicar-ho tot, però porta les butxaques ben buides. Un cop a la banyera, la mare li assenyala el pit i li pregunta. «Què és tot això, tresorets?». «El què?», contesta en tresorets. «Tot això que veig que ara portes al cor». En tresorets es peta de riure. «Però què dius, mama?».
La mare li descriu tot el que hi veu. Una fulla de roure, una ploma amb ales, un núvol blanc i flonjo, la foscoa collidora de la lluna, un asteroide. No, mama, t'ho inventes? No vaig poder agafar res de tot això que dius. Llavors, com és que ho veig? Li pregunta la mare.
i entre surets l'abraçar. I vet aquí la història del nen que va sortir volant amb les butxaques buides i va tornar a casa amb el cor ple a vessar.
Entre xorets va tornar a casa amb les butxaques buides, però amb el cor ple a vessar. Aprofiteu aquests dies per omplir-vos d'amor i d'estones compartides amb les persones que més estimeu. Us desitjo un bon Nadal a tots i a totes i, en tant que no ens trobem, aprofitaré per omplir-me de boniques històries que puguem compartir.