Vostès creieu que el vostre menjar del menjador no està bo, vull que penseu en mi.
Nosaltres, jo arribava al col·le a les 7 del matí, perquè la meva mare era profe i obria el col·le quasi-casi.
I el menjar ja estava amb tàpers preparat el menjador.
Els dies que tocava pollastre, que jo avui he menjat pollastre,
l'havíem de ficar dins del pot d'aigua, esperar-nos una estona
i després treure'l per poder-nos el menjar, perquè estava tan dur com aquesta taula.
duríssim, no es podia menjar.
La sopa, que precisament avui he provat sopa vostra,
que és de xicrons, que tenia pasta naga, tenia una mica de col, tenia fideus, tenia gust a sopa.
La meva sopa era aigua mullida amb pasta i llavors els monitors passaven i ens tiraven un ras d'oli per sobre.
O sigui, la meva sopa era aigua i oli, i el pollastre l'havíem de ficar a dins del guap d'aigua.
Així que si alguna vegada, a algú de vosaltres, se li acut o se li passa pel cap,
ah, és que vull aquella per menjar...
De sobte, que apareixi pel vostre cervell el Miquel, o sigui, jo el fet, hola,
te'n recordes el que us vaig dir?
I llavors us n'adoneu de no afortunats que sou, perquè a més, mengeu menjar de proximitat,
mengeu... Bueno, tot això que heu escrit aquí darrere, que és tot xulíssim, no?
És cuina gasolana, peix fresc, quilòmetres euro, bossa, d'aquí...
Teniu moltíssima sort, perquè a part del cervell hi ha una cosa que ens fa ser qui som vosaltres mateix,
que és la panxa.
Us ho han dit alguna vegada, que som el que mengem?
Mai us han dit que som el que mengem?
Doncs, per si algú no us ho ha dit, sou el que mengem.
I què passa si mengeu menjar bessura?
No, no sou bessura, tampoc, eh?
Sinó que el vostre cos funcionarà una mica pitjor que si mengeu el menjar de qualitat, directe.
D'acord?
D'acord?
Després de...