Exhumació i memòria democràtica al cementiri vell d’Abrera

Resum general

Acte institucional al cementiri vell d’Abrera per explicar l’exhumació d’una fossa amb víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, procedents sobretot d’Olesa de Montserrat, Abrera i Esparreguera. Les intervencions se centren en la restitució de la dignitat, la reparació del dolor de les famílies i la importància de la memòria democràtica perquè aquests fets no es repeteixin mai més.

"La memòria democràtica persegueix la veritat, la justícia i la reparació."

Context històric i exhumació de la fossa

El 19 de febrer de 1939, un “judici” sense garanties a Olesa de Montserrat condemna a mort unes 22 persones.
Unes 20 van ser afusellades i enterrades al cementiri vell d’Abrera, en una fossa vora el mur del recinte.
4 condemnats van poder escapar:
1 va arribar a França.
2 van morir en altres llocs.
1 va ser assassinat dos dies després i probablement també podria estar enterrat a la zona.
Fins ara s’han localitzat entre 12 i 13 cossos, amb una forquilla estimada de 12 a 18 víctimes.

Procés d’identificació

Les famílies han mantingut durant dècades el record de la fossa, visitant el cementiri i preservant-ne la memòria.
S’han recollit mostres d’ADN de familiars que s’incorporen a un banc de perfils genètics de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme.
Es compararà l’ADN de les restes exhumades amb el banc genètic:
Objectiu: identificar el màxim nombre possible de víctimes.
Compromís: lliurar els cossos a les famílies perquè puguin rebre una sepultura digna allà on es decideixi.

Polítiques de memòria democràtica

Retard i necessitat de reparació

Es reconeix que les polítiques de memòria democràtica arriben tard, ja que molts fills, germans i familiars directes de les víctimes ja han mort.
Malgrat el retard, es remarca que:
Arribar-hi encara és imprescindible per fer justícia històrica.
Cal assumir honestament aquest decalatge temporal.

Persones, no estadístiques

Es rebutja parlar només en xifres o milers de víctimes.
S’insisteix que darrere de cada cos hi ha:
Pares, mares, fills, filles, germans, tiets…
Projectes de vida truncats “d’una manera absolutament reprovable i execrable”.
Es denuncia:
Els “judicis” sense garanties.
Les execucions vils i els enterraments indignes en fosses.

"No parlem d’estadístiques; parlem de persones, de famílies, de projectes de vida."

Veritat, justícia, reparació i “mai més”

Dignitat i enterrament

S’afirma que les víctimes no van perdre la seva dignitat pel fet de ser executades.
El que es fa ara és dignificar l’enterrament i el record públic:
Recuperar els cossos.
Lliurar-los a les famílies.
Permetre tancar el dol i oferir una sepultura digna.

Principis de la memòria democràtica

Es defineixen tres eixos clau:
Veritat: aclarir què va passar i com.
Justícia: reconèixer les víctimes i denunciar el crim.
Reparació: donar resposta al dolor i als drets de les famílies.
Aquests tres objectius s’orienten cap al “mai més”:
Evitar que es repeteixin crims d’aquesta naturalesa.
Enfortir la democràcia en un context actual que “no és fàcil”.

"La memòria democràtica és una exigència democràtica i ètica alhora."

Espai de memòria i pedagogia democràtica

Cementiri vell d’Abrera com a espai de memòria

Es proposa incorporar el lloc a la xarxa d’espais de memòria democràtica.
Objectius principals:
Explicar a les noves generacions què va passar el febrer de 1939.
Mostrar les conseqüències de la dictadura franquista i de la falta de drets.
Ensenyar que la democràcia no és donada ni eterna, sinó fruit d’un esforç i de sacrificis.

Compromís amb el futur

Es remarca el compromís amb les generacions futures:
Donar-los eines de coneixement per valorar la llibertat i el respecte.
Fer pedagogia sobre el valor de la democràcia i els riscos de la seva pèrdua.

"Ho han de fer des de la llibertat, des del respecte, que hem de tenir tothom entre tots i totes."

El paper de les famílies i del món local

Famílies com a motores de la memòria

Durant dècades, abans que les institucions actuessin, les famílies:
Venien any rere any al cementiri vell d’Abrera, especialment per Tots Sants.
Mantenien la memòria en silenci i amb dolor, sense reconeixement oficial.
Se’ls reconeix la tossuderia, el record i la dignitat que han mantingut viva la flama de la memòria.

Ajuntaments i Govern

Es destaca la implicació de:
Ajuntament d’Abrera.
Ajuntament d’Olesa de Montserrat.
Ajuntament d’Esparreguera.
Generalitat de Catalunya, especialment la Direcció General de Memòria Democràtica.
L’exhumació s’emmarca en el Pla de Foses i en una nova llei de memòria democràtica en tràmit al Parlament de Catalunya.
Es subratlla:
El treball conjunt entre institucions.
El treball i compromís acumulats per regidors, exregidors, alcaldes i exalcaldes.

"Seria difícil arribar on arribem sense la complicitat del món local."

Significat del dia i properes passes

Un dia dolorós i, alhora, reparador

Es defineix la jornada com:
Enormement dolorosa, perquè posa cara a una ferida antiga.
Però també com l’inici d’una reparació i d’una restitució col·lectiva.
Es posa l’accent en:
Curar un dolor de més de 80 anys.
Permetre que les famílies exerceixin el seu dret al dol.
Fer una restitució com a municipis, societat i país.

Treball pendent

Properes passes:
Trasllat dels cossos al laboratori.
Anàlisi antropològica i genètica.
Contrast amb el banc d’ADN per a la identificació.
Lliurament dels cossos a les famílies i organització d’enterraments dignes.
Es deixa clar que l’acte d’avui és:
Un punt d’inflexió, però no el final del procés.
L’inici d’una fase de dignificació plena de les víctimes.

Idees clau

Exhumació d’una fossa de la Guerra Civil al cementiri vell d’Abrera amb víctimes principalment d’Olesa de Montserrat.
Ús d’un banc d’ADN per identificar les restes i retornar-les a les famílies.
Reconeixement que les polítiques de memòria democràtica arriben tard, però segueixen sent imprescindibles.
Defensa de la memòria com a: veritat, justícia, reparació i mai més.
Voluntat de convertir l’espai en espai de memòria democràtica i eina de pedagogia per a les noves generacions.
Homenatge al paper insubstituïble de les famílies i a la complicitat del món local en la preservació de la memòria històrica.