Bon dia a tothom, gràcies per haver vingut. Avui és un dia molt especial per Olesa de Montserrat, per Abrera, que és on estem, i per Esparreguera, perquè des del dia 17 d'aquest mes hem començat a exhumar una fossa de la Guerra Civil aquí a Abrera, al cementiri vell, que hauríem de dir que no és de la Guerra Civil, sinó que
La guerra en teoria havia acabat a Catalunya, però el 19 de febrer del 1939 es va fer un judici, que no és un judici, a Olesa, una sèrie de persones, unes 22 persones van ser condemnades a mort i els van portar aquí, en aquest mur, segurament en aquell mur d'allà, van ser fusellades,
unes 20 persones i van ser enterrades en aquest cementiri. La veritat és que de moment hem localitzat entre 12 i 13 persones. Tenim unes xifres que vallen entre 12 segures, però ja les hem superat, i 18.
No us avorrirem els detalls perquè tenim xifres que varien. Només dir-vos que d'aquests 20 que van afusellar, 4 van escapar. Un va poder arribar a França però els altres dos van morir en altres indrets i un d'ells el van assassinar al cap de dos dies i possiblement també podria estar aquí també.
amb una nota de premsa que rebreu tindreu més informació més detallada. Per tant, no vull estendre'm amb els fets, els fets són terribles, però aquest cop hem pogut exhumar aquesta fossa i hi ha moltes famílies que podran tancar el dol. Teníem la sort que aquestes famílies durant anys i anys van mantenir el record d'aquesta fossa, venien al cementiri
i com que hem pogut mantenir contacte amb totes elles, o amb la majoria d'elles, hem pogut obtenir les seves mostres d'ADN, les incorporem en un banc que tenim de perfils genètics de familiars que busquen els seus parents desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme,
i podrem confrontar aquest ADN amb l'ADN dels cossos que estem exhumant. Això vol dir que tindrem el privilegi de poder identificar moltes persones, que tindrem el privilegi de poder lliurar, esperem, a la majoria de les famílies, els seus cossos,
perquè els puguin donar una sepultura digna on desitgin i d'aquesta manera homenatjar totes aquestes persones i poder convertir aquest espai en un espai de memòria. Per tant, això és el que farem els propers mesos, portar aquests cossos al laboratori, analitzar-los i poder establir exactament el que va passar.
Per tant, jo vull passar, m'acompanyen el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, en Ramon Espadaler, i també els dos alcaldes d'Olesa i d'Abrera, que us adreçaran unes paraules. Gràcies.
Molt bé, en primer lloc, moltes gràcies per ser aquí, senyor alcalde d'Abrera, senyor alcalde d'Olesa, excusat també l'alcalde d'Esparraguera, està representat l'Ajuntament, regidors, regidores que ens acompanyeu. Jo voldria expressar tres coses, fonamentalment, més enllà de la informació que s'ha lliurat i que detallarem més amb el que és la nota de premsa. La primera cosa és que les polítiques de memòria democràtica, afortunadament, ja tenen bastants anys de recorregut
Afortunadament, en el sentit que fa anys que es van fent els treballs d'exhumació de foses i es van fent treballs de memòria democràtica, en aquests moments hi ha una llei al Parlament de Catalunya que renova aquest compromís del país en una amplitud d'espectre gran a la fi del Parlament amb la memòria democràtica. Però, malgrat dir això, també hem de dir, i hem de ser honestos, hem de dir que moltes d'aquestes polítiques arriben tard.
i avui hem estat amb les famílies que és altament probable perquè tots els testimonis sentits al si de les famílies o aquests testimonis documentals que d'alguna manera hi puguin haver i les despulles, les restes de les persones que han innomat aquí, doncs molts dels seus, probablement fins i tot fills, ja no diguem germans o familiars, ja no estan entre nosaltres.
Per tant, sí, reconèixer que en alguns aspectes arribem tard, i ho hem de dir amb aquesta claretat. Al fil d'això, volia fer una segona reflexió, que malgrat arribar tard, arriba, que no perdéssim mai de vista i actes com aquest d'avui ens ajuda molt a entendre-ho així,
que quan parlem de víctimes de la Guerra Civil, quan parlem de persones afusellades, quan parlem de crims com els que en aquests moments ens ocupen, quan parlem de la repressió i de la dictadura franquista, no parlem d'estadístiques. I perquè a vegades és fàcil caure en l'error de mils de persones... No, estem parlant de persones com les espulles de les que hem localitzat aquí,
que eren pares, que eren mares, que eren fills, que eren filles, que eren tiets, que eren oncles, que eren germans, per tant, que eren persones amb projectes de vida, persones segurament amb moltes coses per fer de futur i que de sobte i d'una manera absolutament reprobable i execrable, amb un judici sense cap mena de garantia, no sé si es pot ni tan sols anomenar un judici, van ser vilment executades ben a prop d'aquí,
i encara més vialment també tirades en una fosa per com demostra la manera com s'han trobat els cossos. Per tant, no perdéssim mai de vista que estem parlant de persones, que estem parlant de famílies, que estem parlant de projectes de vida i actes com aquest ens ajuden a no caure en la fredor de l'estatística.
La segona qüestió que volia convertir en vostès és que actes com aquest serveixen per dignificar i per reparar la memòria d'aquestes persones. Abans amb els familiars els deia que la dignitat no la van perdre aquestes persones pel fet de ser executats vilment.
Per tant, no estem recuperant la seva dignitat, estem dignificant l'enterrament que es donarà a les despulles d'aquestes persones. I la memòria democràtica persegueix la veritat, la justícia i la reparació. Recuperar aquests cossos i lliurar-los a les famílies és un acte de reparació.
És un acte de veritat i és un acte de justícia, les tres coses simultàniament. I aquests tres objectius van encarats, orientats al mai més. I no són temps fàcils per la democràcia i per tant és molt important i les polítiques de memòria democràtica prenen aquest sentit especial. Jo crec que m'agrada definir-les com una exigència democràtica i ètica alhora.
perquè hi ha molta gent o hi ha una part de la ciutadania que podria dir, tant se val això d'un règim democràtic, a vegades amb un règim no democràtic es poden resoldre els temes d'una manera més eficient, més executiva. No, no ens equivoquem. I fem, i aquest és el sentit, fem pedagogia també.
I per això demanava que incorporéssim aquest espai, i l'alcalde hi està probablement d'acord, a la xarxa d'espais de memòria democràtica per explicar a les generacions joves que si no els ho expliquem no tenen cap culpa a vegades de dir no, és que la democràcia ens va venir donada o no ha costat o és perenne. Si no els ho expliquem no ho entendran i per tant també comprometre'ns en aquest sentit.
amb les polítiques de memòria democràtica. I la tercera reflexió, i la faig al costat de dos alcaldes i representants d'un tercer alcalde, és agrair al món local, als ajuntaments,
el d'Abrera, el Dolès, el d'Esparreguera i a tots els altres per extensió en aquest país que s'han compromès amb la memòria democràtica, creant regidories, especificant àmbits de treball, treballant conjuntament amb la Direcció General de Memòria Democràtica, a qui agraeixo aquest esforç continuat també en relació a l'exhumació de foses, en l'execució del Pla de Foses, és molt important aquesta implicació entre institucions. El servei de la veritat, de la justícia, de la reparació,
i per tant del mai més. Seria difícil arribar on arribem sense la complicitat del món local, i la vull agrair en els dos alcaldes i en els tres, que d'alguna manera concernits per la fosa que avui hem exhumat i hem presentat en els familiars. Per tant, és molt important també deixar constància d'aquest agraïment i sobretot ara que tenim en tràmit una nova llei de memòria democràtica al Parlament de Catalunya, reformar el nostre compromís amb la veritat, amb la justícia, amb la reparació...
amb l'objectiu clar i amplement compartit del mai més. Això no es pot tornar a repetir. Un crim d'aquesta naturalesa, una barrabassada d'aquests extrems que trunca vides i que genera molts anys de dolor, no pot tornar a passar mai més. Esperem que amb la recuperació d'aquests cossos, i és altament probable que a través del que ens permet el banc d'ADN i tot, si puguem lliurar les famílies i en certa manera contribuir a tancar un dol
que malauradament alguns dels descendants o familiars d'aquestes persones no ho han pogut fer, però si més no, en el seu record i en la seva memòria ho puguem fer. Gràcies.
Bé, bon dia a tothom, conseller, alcaldes, familiars, veïns i veïnes. Avui és un dia molt important, ho ha explicat el conseller. És un dia molt important per Olesa de Montserrat, és un dia molt important per Abrera, per Esparreguera i per aquest tros del país, perquè avui, malgrat ser un dia enormement dolorós en el que hem pogut
veure una de les ferides, una de les fractures, un dels records més dolorosos d'aquell episodi i d'aquella barbàrie a casa nostra, també és un dia que és l'inici d'una reparació, d'una restitució, d'una dignitat que no es va perdre mai, però d'un dolor que persisteix des de fa més de 80 anys, especialment a les famílies i als membres de les unitats familiars que van patir aquesta barbàrie. Famílies que des de
als inicis, abans que les institucions començéssim a caminar cap a aquest camí necessari de restitució i dignitat democràtica caminaven soles, acompanyades entre elles, cap a aquest cementiri contínuament, especialment vull tenir un pensament per a totes aquestes famílies d'Olesa de Montserrat, que són moltes i que van venir any rere any i que van recordar en el més estricte silenci i dolor
els seus morts i les seves persones estimades. Avui, amb les institucions al seu costat, fem un pas molt important, no només per reparar, restituir i començar a curar un dolor i un dol que les famílies tenen dret a poder passar, sinó també una restitució col·lectiva, com a municipis, com a societat i com a país, d'uns fets que, tal com deia el conseller, no han de tornar a passar mai. I, per tant,
reparació, veritat, restitució i no repetició. I que aquesta obertura i aquest tancament de la fossa sigui també una mirada al passat, al present i al futur.
que hem d'encarar amb tota la força i tota la determinació perquè aquests fets no tornin a passar mai. Avui és un dia molt important per a Olesa de Montserrat i vull agrair a tothom qui ho ha fet possible, especialment als ajuntaments d'Abrera i Esparreguera, especialment a la Generalitat i sobretot a totes les persones d'Olesa, d'Abrera, d'Esparreguera, que des de la seva expertesa, des del seu convenciment, des del seu record i des de la seva tossuderia, doncs han mantingut viva.
la flama, el record i la dignitat que ha permès que avui puguem estar aquí. Moltíssimes gràcies.
Bon dia a tothom, també gràcies Marc, alcalde d'Olesa i amic, conseller per estar avui aquí amb nosaltres, Xavi Menéndez, també com a director general de Memòria Democràtica i també des de la seva vessant que ocupava abans de la Diputació de Barcelona per la seva ajut també dintre de l'espai de la Memòria Democràtica. Avui és un dia especial, ho comentava bé el Marc, avui és un dia que hem de tindre molt present, per mi, dues paraules claus.
Treball i compromís. Treball que s'ha fet durant molt de temps, i veig aquí avui regidors, regidores, ex-regidors, ex-regidores, ex-arcaldes, és a dir, un compromís dintre de la governança, però també veig les famílies, i ho contava molt bé el Marc, unes famílies que han continuat treballant per tal de mantenir viu el que va succeir, i s'han anat traslladant amb el temps, i cada 1 de novembre...
ens arreplegaven aquí, a casa nostra, al cementiri vell d'Abrera, per tal de fer memòria i recordar. Vam agrafar un compromís, compromís que tenim com a institucions de donar veu, de donar un missatge del que fem avui. Avui fem, i és un dia d'inflexió, un punt molt clar,
on exhumem, es veu, es visualitza el que durant tant de temps hem hagut de fer, que era arretre aquest homenatge. Bé, donem un pas més, però ens queda el més important també, que és el descobrir i poder dignificar el futur d'aquests cossos que van ser assassinats i llançats al nostre cementiri als seus familiars, que han patit durant molt de temps, en silenci, aquesta ausència i que per fi podrem veure davant d'un treball aquesta llum i esclarir dintre del possible
les persones i donar-li un enterrament digne. Bé, però això ens aboca a explicar també què va passar en aquest cementiri, què va succeir en aquell febrer del 1939 a les futures generacions. Ho he comentat. Òbviament que aquest serà un espai de memòria, però també a Brera ha de dignificar un espai i una explicació al que ha succeit. Nosaltres agafem aquest compromís amb les generacions futures, que sense gent de bon coneixement no tindrà les eines per poder valorar què i com han de fer les coses.
L'han de fer des de la llibertat, des del respecte, que hem de tindre tothom entre tots i totes. Avui és una mostra de democràcia, de respecte, però sobretot posem en la memòria totes les víctimes que hem tingut. Des de l'Ajuntament d'Abrera, conjuntament amb el doblesa del d'Esparraguera, hem treballat i continuarem treballant perquè aquesta reparació continuï sent cada cop més sòlida i més esclaridora per tothom. Moltes gràcies.
Si algun mitjà té alguna pregunta. Perfecte. Molt bé. Gràcies.