Ràdio Abrera. Són les dues.
Abrera Informació. L'entrevista del dia amb Anabel Gómez.
Tal com els venim a explicar en aquest cap de setmana,
celebrarà la primera fira gastronòmica dels porrons d'Abrera.
I avui, amb l'entrevista del dia,
parlem amb els dos padrins d'aquest esdeveniment,
el Josep Socarats i la Joaquim Abou.
Ens acompanya en primer lloc el Josep Socarats,
que és veí d'aquí d'Abrera i també director de la revista Cuina.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc,
què significa per a Abrera poder recuperar una tradició com la dels porrons?
Sí, d'hora, no sé si encara la recuperarem ben bé del tot,
però sempre he pensat que seria bonic si un dia passava, no?
Quan jo penso en alguna singularitat,
doncs demanes alguna singularitat que hagi tingut a Abrera
al llarg de la seva història, o almenys de la seva història recent,
sempre he pensat que la més important va ser aquesta dels hostals del carrer del Rabato,
que n'hi havia tres concretament,
que tenien aquests grans porrons exposats al carrer, al debat de la façana,
i que la gent que hi parava,
doncs, si era capaç d'aixecar aquests porrons gegants,
bevia gratis, no?
Això va ser una tradició que va durar tota la part central del segle XX.
En realitat, aquests restaurants, l'últim va tancar l'any 2009,
vull dir que ha arribat fins a estar aquí,
però sí que els anys 50, 60, 70,
eren popularíssims per tot Catalunya.
El que passa és això, no?
Que de cop et ve alguna amistat nova que hagis fet,
jo visc el Rabato, no?
I ve allà a casa i ho explica,
passeges pel carrer i tal,
i després ells comenten a la família,
he estat a Abrera i tal,
i tothom diu, ah, sí, allà hi havia aquells porrons,
treuen fotos, treuen records, no?
Per tant, és un record realment compartit per tot Catalunya
que, bé, ja no existeix,
és ara només un record,
però que ara podem ajudar a recuperar-lo, com deia.
I per vostè, que va viure, doncs,
a aquella època en aquell barri,
que significa, a nivell més personal,
que es posi en marxa, doncs, una iniciativa com aquesta,
com la Fira Gastronòmica dels Porrons,
i que a més sigui el padrí,
juntament amb la Joaquim Abou.
De fet, ho vaig viure,
perquè jo tinc ara 43 anys,
però ho vaig viure, bàsicament, al final.
El que a mi més greu em sap
és que jo no vagi néixer abans, no?,
a l'edat del meu pare,
que ara en té 69,
i que ell sí que estava,
o dels meus avis, no?,
que ell sí que veien aquests hostals
on venia gent de,
no només de tot,
de Catalunya, també de fora,
i venia gent famosa, no?
I ens recorden, doncs, haver-hi vist,
Joan Manuel Ferrat,
o recorden haver-hi vist Antonia Molina,
per dir gent d'aquí,
i després el més al·lucinant
és que vinguessin, doncs,
gent de prestigia internacional,
com Alexander Fleming,
d'Espanya de la Peniclina,
o l'actor del Flint de Hollywood,
o el reís del Marroc, no?,
que van estar allà als anys 50.
Jo això no ho vaig viure,
però ho he sentit explicar mil vegades
i sempre m'ha emocionat molt.
i m'agrada molt que hi hagi aquesta fira, no?,
soc part implicada en el sentit
que, bé, doncs,
l'Ajuntament tenia la iniciativa
de buscar,
de construir alguna fira gastronòmica a Brera,
que fos també això com molt arrelat al municipi,
que expliqués també coses de la nostra història,
i vam convocar una reunió
i d'aquella reunió va sortir aquesta idea
que, sí, a Brera té uns productes alimentaris històrics
tradicionals,
però que també els tenen altres pobles de Catalunya,
com l'oli i el vi, fundamentalment, no?,
però, en canvi,
aquesta tradició dels hostards, dels porrons,
és només d'Abrera i és única.
I a partir d'aquí, doncs,
s'ha fet aquest treball de recuperació de les receptes
que s'hi oferien, de l'ambient, de l'estil,
de l'esperit d'aquests restaurants,
i sobre això s'ha basat la fira.
I és important, no?,
perquè sempre he pensat
que per què no pot sortir un nou projecte
gastronòmica a Brera,
que això vol dir un restaurant, per exemple,
en què s'inspiri i reivindiqui
i se singularitzi, doncs,
amb aquesta idea dels porrons.
De fet, la cuina juga un paper molt important
a la nostra cultura, a la nostra societat.
Què caracteritza aquests plats
que podrem trobar a la fira
i que recorden, doncs, els de fa unes dècades?
El que feien els restaurants, els porrons,
especialment els tres porrons,
que diguéssim, és el fundador, l'històric,
l'iniciador d'aquesta tradició
d'en ser els tres porrons,
de la família Juera,
és la cuina catalana.
La cuina catalana que trobem, doncs,
a les qualitats, canvis petits,
són si estem a la muntanya o al mar,
per exemple,
però aquí estem a un lloc
que estem igual de nín
i a prop de tot arreu,
per tant, és una cuina aquesta del rostit,
de les mongetes amb botifarra,
dels d'empedrats a l'estiu,
de molt producte, no?,
de molt producte pròxim,
una cuina molt de pagès,
una cuina que no ha desaparegut mai
i que ara també està especialment reivindicada, no?
Llavors, el que trobarem aquí és això,
no és cuina moderna, òbviament,
tampoc és cuina exòtica,
sinó que també és una cuina
que ens explica com som,
ens explica com som
perquè és una cuina feta
amb els productes d'aquí,
amb els plats seleccionats,
hi ha un lloc de mongetes amb botifarra,
que era el típic, típic, típic de menjar aquí,
fins a les monguilles amb sítia,
un plat de mar i muntanya
tradicionalíssim de Catalunya,
que és el meu favorit
del receptari català.
Imaginem que tothom està convidadíssim
a aquesta fira.
I tant, quan hi ha una iniciativa nova d'aquestes,
doncs, tothom hi és convidat
i espero molt bé que funcionés
i que triomféssim
i que a veure les fires de gastronomia,
que hi ha la possibilitat
de menjar i beure bé,
que això sempre ens fa tots més feliços,
doncs ja acostumen a funcionar bé, no?
Aquesta fira, doncs, a més a més
d'aquesta intenció gastronòmica,
l'aturament, doncs, també té aquesta intenció
d'explicar una mica de la nostra història, no?
Doncs, des que aquesta tradició dels hostals dels porrons
va començar a caure, doncs,
perquè els locals van tancar,
la vida va canviar,
eren hostals pensats per estar a peu de carretera
i això ja no existeix
perquè la carretera va estar per fora,
doncs, tot això ho va canviar molt,
però, doncs, des d'en tot aquest temps
ha vingut molta gent nova obrera
i que potser es pregunten
com és que entres a la rotonda
i hi ha un porró tan gegant,
saps?
D'on ve això, doncs,
per tota aquesta gent
que ha vingut aquests anys després
o gent que potser fa més anys
i tampoc ningú els ho havia explicat,
tenim aquí una bona ocasió
per explicar una història molt divertida
perquè tenim moltes anècdotes,
fotos antigues,
fins i tot imatges del Nodo dels 50
que són divertidíssimes
i que parlen de nosaltres,
no?
Parlen de Vera,
que és el que també busca aquesta fira.
Doncs, oportunitat per gaudir de la gastronomia,
per gaudir d'aquesta història
dels porrons d'Abrera
en aquesta primera fira gastronòmica,
com deien aquest proper cap de setmana.
Doncs, ens veiem el divendres a la tarda
a la inauguració.
Nosaltres agraïm la seva atenció
al Josep Socarrats,
com deien, director de la revista Cuina,
veí del Rabató
i padrí d'aquesta fira.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
La Joaquim Abou és l'altra padrina
de la primera fira gastronòmica
dels porrons d'Abrera
i avui ens acompanya també a l'entrevista del dia.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bé, doncs, vostè és història viva d'Abrera,
juntament amb el seu marit,
amb el Joan Joera,
que vam regentar la darrera etapa
del restaurant dels Tres Porrons,
al barri del Rabató,
i després, doncs, de 30 anys,
que vau tancar el 2002.
Què va significar per a vostè
aquesta etapa dels Tres Porrons?
Molt feliç, molt feliç,
perquè vull dir,
30 anys a la cuina
va ser per a mi
una cosa molt maca,
perquè és que m'encantava la cuina
i, bueno,
i també la fama que teníem
amb els porrons,
i vam viure-ho molt bé.
Per a Abra i pels Tres Porrons
va passar gent molt important,
en veritat.
Molt important.
Però això, esclar,
això ho sabia molt el meu mèrit,
que per desgràcia
ja fa 5 anys que no hi és,
i que, bueno,
i que jo crec
que aquest homenatge
li hauria fet molta il·lusió,
però, bueno,
jo, com que també
estimo tot
el que és els Tres Porrons,
van venir molts personatges,
perquè llavors, esclar,
el Rabató era la carretera general,
que anava per tot Espanya.
O sigui, venien gent,
camions de províncies,
i el meu marit jovenet,
jovenet,
ja es via d'aixecar
per servir-los,
per encendre el foc,
vull dir,
una cosa allò molt de casa,
que ara ja ha canviat molt.
Clar, es van començar
a fer carreteres,
però això va durar
diversos anys, eh?
Perquè, ja dic,
va començar el seu avi...
Era en molts anys.
Amb un...
Sí,
amb un hostal,
un hostal que ja
el va comprar,
va venir,
va venir a fer el pont de Magarola,
el que hi ha encara,
l'antic,
i va conèixer una noia brera,
i, bueno,
una noia veïna
d'allò on érem,
i es van casar
i van continuar amb l'hostal.
Però llavors, vull dir,
molts carros,
tenien els cavalls també a dormir,
vull dir,
va ser...
Va anar venint progressivament.
I com veu-lo de ser padrina
d'aquesta fira,
que vol recuperar tot això?
Mira, em fa molta il·lusió,
el que passa és que em porta bastant nerviós,
i es va.
Però,
i més amb el Josep Socarrats,
que li estic molt agraïda,
perquè ell,
és com un més de la família,
vull dir,
ella ens ha seguit sempre,
inclús quan va morir,
vull dir que tenim,
amb el Regió 7,
ens havia fet,
bueno,
moltes entrevistes,
i inclús quan el meu marit va morir,
la revista de cuina,
va posar ell la nota
que havia mort l'amor,
bé, l'amor,
el fill dels tres porrons.
Som la tercera generació.
Vosaltres sou els padrins,
però d'alguna manera
també ha retrat un menatge
al seu marit.
Sí,
és ell,
que era de la casa.
Jo sóc filla d'Olesa,
però dels 20 anys,
qui vaig entrar?
Qui no s'ho estima, no?
I una mica,
doncs,
com convidaria a la gent
que ens estigui escoltant
aquest cap de setmana,
doncs,
s'animi?
Jo el que em faria il·lusió
que es tornés a obrir un restaurant
amb el nom dels tres porrons.
Això sí que em faria il·lusió,
de debò.
I a la llarga,
esclar,
que nosaltres fa,
del 2002,
ens vam jubilar,
perquè jo,
el meu marit i jo
ens portaven 8 anys,
però ell anava a fer el 70.
Jo en tenia 62
i ho vaig passar molt malament,
deixar la cuina.
No m'ho pensava tan aviat,
però ho vaig haver de fer.
perquè els fills,
quan eren jovenets,
ja deien,
venien tots dos
i la nena,
que era bon xerraire,
és la que ho deia.
Nosaltres no ho farem,
aquesta feina.
El meu marit no volia fer,
volia ser mecànic,
allò que fan els nanos.
No,
res de mecànic.
Aquí,
abans es feia,
però ara no.
Van estudiar,
estan molt bé,
i així es van acabar
els tres porrons.
Què ha fet aquí,
aquesta petició,
a través de la ràdio,
a veure si a través
d'aquesta fira
o d'aquest retornament
dels porrons
i algú s'anima
i dona les gràcies
i que em fa molta,
de debò,
que em fa molta il·lusió.
Doncs,
Joaquim,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos aquí.
Gràcies.
Val a dir que la inauguració
de la primera fira gastronòmica
als porrons d'Abrera
tindrà lloc el divendres
a les 7
al barri del Rabat
i durant tot el cap de setmana
al parc de Can Moral.
Es podran degustar
tots els plats
i participar
a les diferents activitats
que hi ha programades
i que podeu consultar
al web
ajuntamentabrera.cat.
Aquesta entrevista
també la podeu sentir
descarregar
la nostra programació
a la carta
a radiobrera.cat
i a la nostra aplicació
per a mòbils i tauletes.
Gràcies.