Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
L'esportista abrerenca Maria Gijón s'ha classificat pel campionat del món d'Ironman,
que se celebrarà l'11 d'octubre d'aquest 2025 a Kona, a Hawái.
Ho ha fet després de finalitzar en primer lloc el seu primer Ironman complet a la seva categoria,
de 35 a 40 anys, a la prova celebrada a Vitoria el 13 de juliol passat.
I avui la Maria ens acompanya als estudis de Ràdio Abrera per donar-nos tots els detalls.
Bon dia, Maria, i benvinguda a Ràdio Abrera.
Hola, bon dia, moltes gràcies.
Bé, que ets una Ironwoman, ja ho sabem, des de fa temps, però ara t'has superat.
I primer de tot crec que és important destacar en què consisteix aquesta prova,
perquè són 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres amb bicicleta,
i 42 quilòmetres corrents, per si no hi havia suficient.
Què vas sentir quan vas creuar la línia de meta després de 10 hores i 22 minuts?
És que...
Doncs la veritat és que recordo el meu Ironman com una cursa molt bonica,
i estic molt, molt, molt agraïda per això.
Em vaig preparar molt bé, amb el de la mà del meu entrenador, l'Ivan Alvarez,
i jo crec que això d'anar preparada va ser el que em va permetre, doncs, gaudir de la cursa.
Que sí, com bé dius, són... és una barbaritat.
La veritat és 3.800 metres nedant, això, 180 en bici, 42 corrents,
i sí, n'hi ha moments molt, molt complicats,
però encara així jo ho vaig gaudir, i de fet ho vaig gaudir com una nena petita,
de fet se'm posa la pell de gallina, no?, de recordar-ho.
I bé, això em va permetre arribar a primera, del meu grup d'edat,
i amb molt de marge, i la veritat és que va ser molt, molt bonic, molt emocionant,
perquè de fet em quedaven quatre voltes corrents, em quedava una volta,
jo ja sabia que anava a primera, amb molt de temps, respecte a la segona,
i llavors era com una emoció de voler parar i plorar, i dir,
no, va, última volta, vinga, va, i ho tens.
I clar, jo ja sabia que ahir aniria al Mundial de Gona,
i clar, jo veia els meus pares i era com em parava,
és a dir, els donava una abraçada, va ser com molt, molt, molt emocionant,
i sobretot agraeixo això, haver-me estrenat el meu primer Ironman,
gaudint-lo, des del principi fins a la fi.
Superimportant, això de gaudir de l'esport,
però a més amb resultats i amb conseqüències,
perquè, com deies, ara ja,
amb aquest campionat del món,
quines expectatives t'has marcat?
A veure, el Mundial d'Ironman a Gona és que és el somni de tot triatleta,
és el màxim que pots arribar a aconseguir.
El Seria I és com això, és un somni,
llavors, és molt dur,
és l'Ironman més dur del món,
per la humitat, la calor, el vent,
és un còctel que el fa molt especial
i realment em dona molt de respecte,
però alhora m'emociona,
penso que serà la línia de sortida del Mundial,
que al final és això,
és el màxim que es pot aconseguir com a triatleta.
Llavors, és, uau, és molt heavy,
que al final jo he entrenat moltes hores
amb el rodet de la bici o a la cinta de córrer
d'aquí del gimnàs d'Abrera,
veient els vídeos del Mundial d'Acona
i dels diferents anys, no?
I aquest 2025 jo hi seré allà,
a la línia de sortida,
i espero, a la línia de meta també,
i el meu objectiu és també poder gaudir
de l'Ironman d'Acona,
encara que és molt, molt, molt dur,
però m'agradaria poder-lo gaudir
i arribar a la meta.
I això ja seria un gran triomf
i ja està.
Després n'hi ha petits objectius,
com és a dir, estem al Mundial,
ahir estan les millors del món.
M'agradaria, doncs, potser arribar
a la primera espanyola,
però això ja és secundari.
Objectiu principal,
un rotllo, objectiu principal,
seria, doncs, gaudir
de l'Ironman d'Acona.
I parlaves ara, no?,
que tu entrenes amb aquest Mundial,
amb aquests virtuals.
Com són els entrenaments d'una triatleta
per aconseguir aquests resultats?
On entrenes?
Entrenes aquí a Brera?
Sí, sí, sí, sí.
Entreno aquí a Brera,
al gimnàs d'Abrera,
a la piscina d'Abrera.
De fet, és com la meva segona casa,
ja amb el socorrista,
ja ens coneixem,
ja és com cada dia,
bueno, què tal, bé, no?
I tal.
És com a casa,
i a més és molt bonic,
com fins i tot noto el recolzament
de la gent d'aquí d'Abrera,
del vestuari,
canviant-me i tal,
és, bueno,
i què te toca?
Quantes piscines has fet xoi?
I això, doncs,
la veritat és que motiva
i ajuda molt,
perquè n'hi ha dies
que això,
que no tens la força
per entrenar,
i un comentari així,
és a dir,
molt,
que sembla molt simple,
ja t'ajuda,
ja,
i llavors em sento molt recolzada
pel poble d'Abrera,
fins i tot per aquesta entrevista,
gràcies,
que això motiva molt
per aquests dies,
que doncs això costa una miqueta més
sortir a córrer,
nedar o pedalejar,
i llavors sí,
entreno aquí a Brera,
i això la veritat és que,
clar,
jo tinc un...
jo treballo
a l'àrea de màrqueting
de Banc Sabadell,
un treball de 8 hores
cada dia,
i això ho he de combinar
amb l'entrenament,
que al final n'hi ha setmanes
que arribo a acumular
fins a 22 hores entrenant,
és a dir,
és una mitja jornada,
quasi,
i és molt,
molt difícil.
Com ho faig?
Doncs,
és complicat,
no ho negaré,
però al final és
qüestió d'organització
pura i dura,
jo he de fer dos entrenos,
és a dir,
dos esports cada dia,
i al final és,
a primera hora
faig la primera sessió
i a última hora
faig l'última sessió,
però és dur,
i a més,
intentar compatibilitzar-ho
amb una certa vida
és complicat
i aquí, doncs,
agraeixo molt
el suport
de la meva família,
dels meus amics
del meu entorn
que m'ho intenten
fer una miqueta més fàcil.
De fet,
parlaves que entrenes aquí
a la piscina,
al gimnàs,
també l'entorn natural
que tenim aquí a Brera
ajuda, no?,
per fer els entrenaments
a l'aire lliure,
pot ser el córrer
i la bicicleta,
oi?
Sí, totalment.
Entrenar en a Brera
és una facilitat
que realment
no ho valores
fins que no surts fora.
Jo he estat vivint
a Barcelona,
fora d'Espanya,
fins i tot,
i és que, per exemple,
a Barcelona
només sortir de la ciutat
ho començava a pedalejar,
com aquell que diu,
i ara en 45 minuts
entre estimàfors,
cotxes i...
Aquí a Brera
és que a 10 minuts
tens un entorn
com Montserrat
i això és un somni.
Llavors,
entrenar aquí
és una sort
amb les instal·lacions
que tenim,
a més, esportives
que estan molt,
molt, molt bé.
La piscina està,
és una barbaritat,
la sauna,
tot,
el gimnàs,
això és una sort,
la veritat,
i crec que m'ajuda
el fet de poder
preparar-me aquí.
És una facilitat
que tinc
i ho valoro molt.
Tens ara 34 anys
i dediques
a aquesta modalitat,
al triatlón,
des de fa 9-8.
Com et vas iniciar
en aquesta modalitat esportiva
tan exigent?
Doncs,
bona pregunta.
Jo sempre he estat
molt esportista,
de fet,
de petita,
vaig fer aquí a Brera,
des de gimnàstica rítmica,
basquet,
vòlei,
crec que l'esport
és vital
per a la vida
de qualsevol persona,
tant físicament
com sobretot,
sobretot,
mentalment,
emocionalment.
Jo abans corria
de manera 100% amateur
i em vaig lesionar
i com a part
de la recuperació
em van recomanar
fer bicicleta
i natació.
Llavors,
blanc i en ampolla,
vaig començar
a fer triatló.
i sempre ho dic,
no?,
que d'una cosa
que pot ser negativa,
és a dir,
com és una lesió,
una operació,
tota la recuperació,
etcètera,
doncs vaig treure
una cosa molt positiva
que va ser el triatló,
no?,
que llavors
és això,
és a dir,
la vida és una,
les sorpreses de la vida
que això,
no?,
que d'una cosa
pot ser dolenta
pot treure,
pots treure,
pots treure,
la vida,
això,
que al final
d'una cosa dolenta
pots treure
alguna cosa positiva
com això,
no?,
com la afició meva
per la passió
pel triatló.
Recordem que el 2023
ja et vaig classificar
pel capionat del món
en aquest cas
del mig Ironman.
Com has evolucionat
en aquests dos anys?
Uh,
bona pregunta.
Això va ser
un gran triomf,
és a dir,
jo vaig participar
el 2022,
el meu primer
mig Ironman
aquí a Calella,
a Barcelona,
i ja vaig fer pòdium
i d'aquí
me'n vaig anar
al Mundial
a 2023
a Finlàndia
i va ser una experiència
molt,
molt,
molt,
molt bonica
i la veritat
és que
sempre tenia
la idea
de vinga,
va,
de llançar-me
a fer la distància full,
la distància completa
que és exactament
el doble,
però clar,
és un repte
molt,
molt gran
i la veritat
és que aquest any,
aquest passat any 2024,
vaig tenir
com un any
una miqueta
complicat
de canvis
i em vaig llençar,
a més venia
d'una lesió,
d'estar com
any i mig
sense córrer,
estaven en un punt
complicadet
i va ser
és el moment
és el moment
perquè
entrenar per això
és com que
t'empodera
d'una manera
molt especial,
és a dir,
sents que pots
amb tot
i necessitava
aquesta sensació,
aquesta sensació
de connectar
amb mi mateixa
que al final
és el que fas
amb l'esport,
és a dir,
quan vas a córrer,
a nedar,
a pedalejar,
al final és,
sigui el que sigui,
al final és el teu moment,
és com una cita amb tu mateixa
i això és sagrat
i jo crec que
és com una miqueta
terapèutic.
De fet,
què t'aporta a tu
a nivell personal
l'esport
i la competició?
L'esport,
jo crec que
sobretot
emocionalment
és com un moment
de connectar
amb tu mateixa.
Hi arriba un moment
que el teu cos,
el teu cap
t'ho demana.
És cert que
quan comences
és complicat,
és a dir,
tots hem començat
a córrer
i fas un quilòmetre
i ja vols morir,
ja vius,
però has de
continuar,
has de continuar
perquè de debò
l'esport
té un puntet
aquí addictiu
però perquè és bo
pel teu físic,
pel teu cap
i llavors,
no ho sé,
jo sempre ho recomano.
Què m'aporta?
Doncs aquesta
connexió
amb mi mateixa
i competir,
doncs
potser sortir
de la zona
de confort,
el repte,
voler millorar
sempre
i això
és com una forma
d'empoderar-me
molt bonica.
I com es presenta
aquests tres mesos
fins a arribar a Hawaii
perquè ara estem parlant
tothom,
agost,
vacances,
potser descansar poc,
no?
Exacte.
O sí,
ja tens falta
l'escapqui.
No.
M'ho imaginava.
Sí, sí.
No, de fet,
és que l'Irman de Vitoria
va ser com aquell que diu
fa dos dies,
és a dir,
va ser el 13 de juliol.
He tingut com dues setmanetes
d'enmenys càrrega,
d'intentar recuperar,
però,
però clar,
és que l'11 d'octubre
és ja,
és en no res.
I llavors ja he començat
amb la preparació
del mundial
i carai,
està costant,
la veritat,
però dia a dia
i jo crec que
tornaré a agafar el ritme
i sí,
sí,
es venen mesos complicats,
però n'hi ha un repte
molt bonic,
una motivació molt bonica
i llavors això,
costarà,
però al final
es tira de disciplina,
que és el que et fa.
La disciplina jo crec
que és la clau,
és el que et fa sortir
a córrer o a entrenar,
el que sigui,
els dies que més et costen
i sempre,
sempre,
sempre val la pena.
Jo crec que
són aquells dies
que potser
més et costa
que és quan més,
més, més, més
has de sortir
a córrer o a fer alguna cosa
perquè és quan més
t'ho agraeix
al teu cos
i al teu cap.
Jo crec que mai
ningú ha anat a entrenar
i ha tornat pitjor
del que havia sortit.
Llavors,
queden mesos complicats,
però crec que valdrà la pena,
estic convençuda.
Segur que sí,
amb disciplina,
com deies,
amb tot el suport,
que segur que rebràs també
des d'aquí,
des d'Abrira.
Vosaltres des d'aquí també
donem tota la nostra força
i tots els nostres ànims
i esperem tornar
a parlar molt aviat
d'aquesta participació
i potser també
de molts bons resultats.
Segur que sí,
estarem molt pendents,
Maria,
d'aquest campionat
i et desitgem moltíssima sort.
Que bé,
moltes gràcies.
Una abraçada.
I ja podeu tornar a escoltar
i descarregar el podcast
d'aquest espai
dels serveis informatius
de Ràdio Abrera
a la nostra programació
a la carta,
a radioabrera.cat
i a l'aplicació
de Ràdio Abrera
que us podeu descarregar
de manera gratuïta
al vostre dispositiu mòbil.
Serveis informatius
de Ràdio Abrera.