Seguim a Ràdio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i vos comentarem ara l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que el col·lectiu Maestrat LGTBI, en col·laboració amb l'organització Cuir Fest de Castelló i també amb l'Ajuntament de Benicarlo, està preparant una vetllada, una vesprada, millor dit, molt especial. I és que el proper dijous 21 de novembre, per la vesprada, es presentarà el segon número de la revista Blendi, de Maestrat LGTBI.
També tindrem, a banda de la presentació de la revista, la projecció del curtmetratge Colera, que està dirigit per José Luis Lázaro, que ha tingut també un munt de reconeixements i de premis. Després parlarem també d'això. I bé, per a saber en què consistirà aquesta jornada i conèixer més de l'activitat que estan tenint aquests dos col·lectius, en el dia d'avui, per un costat, tenim amb nosaltres Alfons, vocal de Cuir Fes Castelló. Què tal, Alfons, com estàs? Hola, bon dia, molt bé.
Este m'encanta ser tindret a Ciara de Benicarlo en el dia d'avui. I també a Miguel Valles, president de Maestrat de la TVI. Què tal, Miguel? Com estàs? Hola, bon dia. Este m'encanta ser tindret a Ciara de Benicarlo amb nosaltres. Bé, vam parlar una miqueta d'aquest esdeveniment tan especial, que he de dir, està enmarcat
en aquest projecte Kimberlé que tenim al nostre municipi i on es presentarà aquest segon número de la revista Blendi, també la projecció del curtmetratge i un munt de cosetes més. Però per a posar-nos una miqueta en context, nosaltres hem estrat LGTBI i ja la coneixem, òbviament, però al fons volien conèixer també una miqueta a Queer Fest Castelló. Conta'ns quins són els seus objectius.
El col·lectiu ja va néixer fa uns quants anys i el formem diverses persones i el que busquem és que el món LGTBI s'integri en Castelló i en els pobles del País Valencià.
I per això fem diverses activitats al llarg de tot l'any, com per exemple presentacions de llibres, xerrades a les escoles o a espais de castelló com el menador, per exemple. I també a l'estiu fem una cosa molt xula que es diu Corre Banderes, que és com un tipus d'orgull rural on anem per els pobles de la comunitat valenciana amb una bandera LGTBI gegant. Molt bé.
i llegim un manifest i recorrem els pobles per ensenyar el que fem. Molt bé. Miguel, com va sorgir aquesta col·laboració entre vosaltres per aquest esdeveniment? Suposo que vosaltres ja coneixiu aquest col·lectiu, suposo també que seria un dels col·lectius d'inspiració també per a Maestrat LGTBI. I això, com va sorgir aquesta col·laboració entre vosaltres?
Va sortir, no sé si estàvem prenent alguna cosa, sopant i tal, amb Alfons i Núria, que no han pogut vindre avui, i no res, estàvem així una mica parlant que faríem la presentació de la revista Blendi a Castelló del segon...
del segon exemplar, i aleshores vam pensar, bueno, proposar a l'editor de la revista de portar aquest esdeveniment aquí a Benicarlo, que és una mica també un dels objectius que tenim a Maestrat, és que les coses no només passen a les grans ciutats, sinó també al nostre entorn, no?
Efectivament, que és un dels objectius que vos marqueu i que sempre hem parlat nosaltres de també aquesta dificultat afegida que té la gent que pertany al col·lectiu LGTBI de poder tindre, no només el tema de poder expressar-se, perquè en això estem avançant favorablement en moltes aspectes, jo crec,
sinó també poder tindre eixes activitats que normalment se desenvolupen en les grans ciutats, doncs està molt bé també poder apropar-les així damunt al nord, que estem com sempre sembla una miqueta allunyats de tot el cresol, podríem dir, cultural. O sigui, que està molt bé també tindre aquest tipus d'esdeveniments de què parlarem ara,
Però abans de començar a desenvolupar en què consistirà la jornada, Miguel, si hagueres d'explicar a qualsevol persona què és aquesta revista, què és Blendy?
Doncs mira, Blendy és precisament, el que estàvem parlant, és una oportunitat per a la gent de la província de mostrar-se. És una revista que col·labora amb diverses persones de la província i que escriuen articles. La veritat és que dona gust veure-la i fullejar-la perquè fotogràficament té una qualitat altíssima.
És impressionant i està superben feta. No sé si, Alfons, pot explicar-nos més coses? Doncs sí, és una revista que està molt ben editada, hi ha unes fotografies molt xules, ve civilitzar la realitat de la GTI de la província de Castelló,
I, a més, també té una cosa molt interessant, és que barreja, a part d'aquestes històries, també hi ha una mica de cultura, una mica d'art, hi ha activisme, hi ha testimonis i també hi ha relats, perquè nosaltres també en el Queer Fest organitzem un concurs de relats curts i els guanyadors també estan en la revista. Aleshores, és una mica una barreja de tot això.
I com, això per curiositat, com es pot participar? Perquè pel que estic veient tinc així el perfil d'Instagram. Clar, és una revista com molt col·laborativa, el que tu deies, n'hi ha relats, n'hi ha poesia, n'hi ha fotografia, n'hi ha un munt de coses. De quina manera pot participar la gent i en especial el col·lectiu LGTBI, que és a qui va especialment adreçat, podríem dir? Doncs els en contacte amb l'organitzador de la revista, en Fran Dana,
a través de les seues xarxes socials. A la revista també es poden informar de com es pot accedir a Fran i a partir d'ahir la gent pot col·laborar. Molt bé. I també ofereix, pel que veig, molts recursos.
i com que per a fer reportatges i tal com que també se busca gent per a poder contar la seva història o sigui que és una cosa com molt col·laborativa no és una revista que fa només un parell de persones sinó que sempre es busca la participació
De tothom. I per què això, qualsevol dels dos, per què vau decidir fer aquest esdeveniment per a presentar aquesta revista? Hem parlat d'apropar una miqueta aquesta realitat a Ciàven i Carló, però més enllà per què vau decidir fer una festa com aquesta per a presentar el segon número?
Doncs mira, el dia 20 es presenta la revista Castelló, el número 2, i aleshores vam pensar que per què no presentar-la tan bé aquí a Benicarló i així que la gent d'aquí del nord puga accedir a la revista. I per això Miquel i jo vam parlar i vam decidir que podríem presentar-la així.
Molt bé. Ara sí, anem a parlar com es desenvoluparà la jornada perquè començarà a les set menys quart. Bé, sempre diem que s'ha d'estar abans, òbviament, però la jornada començarà a eixa hora. Miguel, et preguntarà tu com es desenvoluparà aquest dia?
Doncs primer començarem en el visionat del curtometratge, després passarem a la part de la presentació de la revista, jo també parlaré una mica dels últims projectes que hem estat treballant a l'associació.
I després passarem a una part més de picoteo, més d'una oportunitat per relacionar-se, que la gent pugui parlar i tal. I aquí comptarem també en una...
en una... com es diu? Actuació. No, perdona, sí, sí, hi ha diverses actuacions que m'he oblidat, però en un... d'això és que ara se n'ha de la paraula, però que tenim una exposició de l'Espai de la Memòria Trans, d'una associació que ve de Terres de l'Ebre, que es diu Espai Trans,
i que també vindran i, bueno, que és molt bonica de veure i tal, i és un exemple també de les coses que podem fer i podem treballar també en les nostres terres. Que xulo. Sobre aquest curtmetratge, volia preguntar-vos sobre aquest curtmetratge que es diu Còlera. Òbviament, sense molt d'espoilers, perquè després les persones que assistixen a l'esdeveniment, doncs, veuran aquest curtmetratge i faré un col·loc, i també, si no m'equivoqué,
Però més o menys, em podreu comentar d'una manera ixina vellada, sense molt d'espoiler, en què consisteix aquest curtmetratxe?
Jo crec que tracta sobre l'homofòbia i com es pot actuar davant d'una agressió homofòbica. Molt bé. Sí, la veritat és que el curtometatge és força impactant. Té molta qualitat, per això està tan premiat i és una cosa que puc entendre quan el veus perquè té tants premis, però és força impactant i sí que tracta d'una...
que una acció quotidiana del teu dia a dia al final pot acabar en una agressió homofòbica.
i, bueno, s'ha de veure. Doncs jo, el que... O sigui, és un curtmetratge que, per exemple, ja no només en aquest esdeveniment, sinó seria interessant també passar-ho al tema d'instituts i tal, perquè ho hem comentat alguna vegada amb l'estrat de l'ETVI, en algunes ocasions sembla que estem avançant, però últimament s'estan produint altra vegada un número creixent de delictes d'odi cap al...
cap al col·lectiu, o sigui que seria molt interessant també jo deixar-hi passar-ho també per instituts i per institucions educatives. I és el que dius tu, Miguel, o sigui, ha guanyat l'àbitnà de plata al Festival de Màlaga i té un munt de guardons, o sigui que la qualitat està ahí. I està nominada també als Premis Goya. Ostres! Ah, mira, això no ho sabia. Doncs sí, està nominada. És candidata, les nominacions sortiran crec que el pròxim mes. Molt bé.
I només dic que ja una vegada la nostra associació Maestra de LGTBI vam agafar una cançó de Nemo, de Cout, que era candidata a Eurovisió i va guanyar. I va guanyar. Així que només dic això. Jo només dic això. O sigui que interessant també que siga candidata a Pesgoia i que estiga present també en els actes de Maestra de LGTBI.
Miguel, volia preguntar-te, perquè també a l'esdeveniment comentaré una miqueta els projectes que teniu a Maestrat LGTBI i tal, i per a fer un repasset, un resum, doncs com vos estan ante la vostra trajectòria i quins més o menys són els projectes que voleu durar també.
Doncs la veritat és que estem força contents, tot i que encara no comptem en subvencions, però estem força contents en aquest aspecte. El nostre projecte principal segueix en el tema de treballar en els instituts per la lluita contra el bullying i satisfactòriament estem treballant en diversos instituts d'aquí de la comarca i és una cosa que avança i és una cosa que anem fent.
I jo espero que de mica en mica podem una mica expandir-nos i tal, però és una tasca que és una feina de formigueta. Sí, com bé sabem, això és espai poquet a poquet, però sí que és cert que des que vau nàixer fins ara esteu fent prou cosetes i això també...
Està molt bé. Volia preguntar-te sobre aquest tema, sobre la part dels instituts, la joventut de la comarca. Què esteu veient? Quines són les principals dificultats que estan tenint el jovent de la comarca pertanyent al col·lectiu? I també quina està sent la resposta del jovent que no pertany directament al col·lectiu? Perquè sí que és cert que n'hi ha coses que estan sent una miqueta preocupants en els últims anys.
Sí, nosaltres, en els nostres tallers tractem el tema de la sensibilització cap al col·lectiu LGTBI, però quan treballem amb el bullying treballem tot tipus de bullying, no només el que té orígens i raons LGTBI-fòbiques.
En aquest aspecte, el principal problema que trobem també és que les víctimes demanin ajuda, que això és molt important. És una de les campanyes que tenim, que tenim un pòster que estem repartint pels instituts de la comarca, que anima una mica les persones que estan patint aquesta situació a buscar ajuda, des de l'institut o on sigui.
Si no tenim cap persona que els generi confiança a l'institut, també estem nosaltres o està qualsevol persona. És la prioritat que busquen ajuda.
El que s'estigui també és positiu, aquest fet que cada volta es demani més ajuda, més que res perquè, sobretot, ja que has mencionat que el vostre suport a les persones que pateixen bullying, més ara que també en els últims temps estem veient molts casos que no acaben gens bé, la veritat, o sigui, també està bé tindre aquest suport,
I és bona notícia que cada volta el jovent demana més ajuda perquè és que ara damunt n'hi ha molt més tipus de bullying perquè ara tenim un augment del ciberbullying també molt preocupant amb l'augment de les xarxes socials. O sigui que també és important. Alfons, jo volia preguntar-te perquè, clar, vosaltres...
Sou de Castelló de la Plana, la capital de la nostra província, però també sou molt coneixedors de la situació que també té el col·lectiu a les comarques del nord o als municipis més menuts, perquè a la fi Castelló és una província que com a tal ciutats grans, Castelló de la Plana i
la resta són municipis més o menys menuts i alguns molt menuts, amb un greu també problema de despoblació. Perquè és important també apropar, com feu vosaltres en col·laboració amb Maestrat LGTBI, aquest tipus d'eseveniments a municipis més petits.
Perquè normalment la gent no té coneixença del que es fa a les ciutats grans, de les activitats que hi ha. Aleshores, nosaltres anem allà als pobles més petits i els informem d'una manera amena de tota la programació, de tots els actes, de tota la informació que puguen tindre sobre el col·lectiu LGTBI.
Hi ha molta diferència entre, per exemple, una capital com pot ser Castelló o algun municipi més menut en quant a la possibilitat que té el col·lectiu d'expressar-se o de defensar també els seus drets? Doncs quan nosaltres anem als pobles més menuts...
hi ha molta gent que s'arrima a nosaltres a demanar-nos informació i per exemple a Castelló això no passa a Castelló es passa més desapercibut per als pobles quan nosaltres anem hi ha molta gent que està interessada en el que fem també Miguel per això important també tindre aquest tipus de suport des del que és una organització que està a una capital que et pot donar una miqueta més de recursos
Sí, és vital. El tema de tindre algú proper, algú... No és el mateix parlar amb una persona de forma presencial que per telèfon, per exemple. I quan parlem de fer acompanyament a persones del col·lectiu, doncs és vital. I nosaltres ara, per exemple, estem pensant en poblacions com Benicarló, però hi ha moltes més que són més menudes i encara ho tenim més difícil. Efectivament.
Sí, perquè, per exemple, Benicarlo és una de les poblacions grans, que a vegades s'està fent més gran, però, per exemple, dins de la nostra comarca, poblacions tal com podria ser Càlids, que la tenim així a Propet o Cervera, jo què sé, que són més petites i no tenen accés a recursos com pot ser informació o suport o inclús oci, perquè aquí la perxa informativa és aquest esdeveniment d'oci que tenim.
Ara, per a finalitzar, m'agradaria preguntar-vos als dos una miqueta què espereu de l'esdeveniment que suposarà aquesta presentació amb totes les activitats que teniu organitzades. Alfons, comença amb tu.
A mi em fa molta il·lusió aquest acte, quan Miguel m'ho va dir de col·laborar amb ell. Em vaig posar molt content i jo espero que tinga èxit i que hi ha molta gent i que la gent vinga per a... a part de per al pica-pica...
per a conèixer la revista i per a saber què és el que fa el col·lectiu de Maestat LGTB. Molt bé. Em faria molta il·lusió que la gent s'interessin a fer això. Molt bé. I també és una gran oportunitat per a les persones, per exemple, que tinguin així alguna inquietud, que s'agrada la fotografia, que s'agrada escriure, que s'agrada tal, que també tenen una revista on poden participar i poden aportar el seu granet de sorra. Miguel, te pregunto el mateix.
Doncs sí, igualment. La veritat és que la població en general de Benicar-Ló, que no cal ni que siguin del col·lectiu, poden tenir familiars, amics o simplement per vindre a un acte cultural, com és l'emissió del CURT.
Vull dir que tenim previst vestir el magatzem de la mar d'una forma molt especial i jo crec que serà força impactant per a la gent que vinga de veure el magatzem de la mar així de decorar.
Ostres, doncs mira que les activitats ja tenen bona pinta, però ara que em dius això jo crec que has augmentat les ganes de la gent per a poder assistir a aquest acte. Doncs bé, i abans de finalitzar, volia recordar això, que la presentació del segon número de Blend i també la projecció del curtmetratge, les actuacions, totes les activitats tindran en joc aquests property shows 21 de novembre. No, perdona.
Divendres, perdó. Divendres, perdó, el divendres a les 7 menys quart, al Magatzem de la Mar, l'entrada és lliure i gratuïta, però com aquestes coses se solen petar, jo aviso a la gent que vaga una miqueta abans per a poder trobar puesto, moltes sorpresetes i moltes activitats. I finalment, Miguel, també m'agradaria que fes un recordatori més ben dit que una crida a la ciutatania per un recordatori,
Per a aquelles persones que siguen del col·lectiu, no siguen del col·lectiu, però estan simpatitzats amb Maestrat LGTBI, volien informació, el que siga, com podem contactar amb vosaltres? Doncs, bueno, tenim... La via principal és el nostre compte d'Instagram. Si no teniu Instagram, també ens podeu contactar per correu electrònic, info, arroba, maestrat, guió mig, LGTBI, punt és.
Molt bé. Doncs ahir ho deixem. Aquest divendres 21 de novembre, 7 menys quart, al Magatzem de la Mar, tindrem aquesta presentació del segon número de Blendi, aquesta projecció del curtmetratge, moltíssimes sorpresetes.