I també, i sobretot,
Gràcies.
protegida des que va començar fins ara que està molt, molt assentada, no només al nostre municipi i a la nostra província, sinó a nivell nacional i inclús internacional. Guillermo, què tal? Com estàs? Bon dia. Hola, molt bon dia. Estem encantats de tindre't a Ciara de Benicarlo amb nosaltres. Primerament, volíem aprofitar i donar-te l'enhorabona per aquest homenatge que se't fa a la festa de la Carxofa 2026. Però a tu què significa rebre aquest reconeixement d'una festa tan estimada i tan lligada, Benicarlo?
Home, en principi, quan te donen un reconeixement, la veritat que t'alegres, no, perquè pràcticament la meva vida professional ha estat molt lligat al camp, sobretot a l'agricultura, entonces, quan arribes a una certa edat, en el cas que jo estic jubilat ja, que te faci aquest homenatge, pues la veritat és que t'ompli de satisfacció, és molt bonico, i sobretot en aquestes edats que busques ixe posicionament, pues quedes, vamos, que estic molt al·líder.
Molt bé. Repassarem la teua trajectòria també, però se n'anem una miqueta als inicis. La teua relació amb l'agricultura, amb el camp, com comença? Suposo que tema familiar.
No, bueno, jo concretament, per part de m'abolo sí que era llabrador, però mon pare i la meva família no van ser directament llabradors, el que sí que jo vaig tindre, bueno, vaig tindre que estudiar en aquella època, la veritat, jo soc del baby boom, entonces el baby boom, doncs molta gent, molta gent jove, van estudiar, vaig estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials, en València, i automàticament, entonces, quan acabaves d'estudiar pràcticament tenies feina,
vaig vindre-se a Benicarló, me vaig entrar, bueno, me van buscar una fàbrica de mobles, quan la pujanza del que és el moble en Benicarló era important, i al cap de tres anys i mig, una cosa d'estes, ja me van quedar des de la cooperativa de Sant Isidre a Benicarló. Entonces, bueno, vaig dir que sí, mon pare tenia un taller, estava molt vinculat al sector llabrador, i bueno, doncs coneixia pràcticament la majoria de gent que formaven part de la cooperativa. Bueno, jo el reto va ser...
Vien així, és una empresa ja gran, t'interessa, primer entrares com a jefe administratiu i en funció de la teva valia pots desenvolupar el tema de gerencia. Vaig dir que sí, me vaig liar, la veritat és que perquè els principis de les coses són molt complicades, jo l'altre dia parlava amb una persona i li dia a dir que és que nosaltres...
en l'any 2000 tenim el Covid en les persones, un virus que ens va afectar i va fer molt de mal, però en l'agricultura venecarlanda l'any 90 concretament van tindre també un virus que va acabar en tots els cultius d'estiu, és a dir, van tindre que fer una transició a cultius d'hivern
En el qual, doncs, bueno, doncs jo justament acabat d'arribar a la cooperativa. En l'any 89 em trobo una situació d'inestabilitat en quant a baixar les produccions, perquè en Benicarló als anys 90 se produïa molta tomata, molta pajoca, molt de pepino, sobretot l'oro verde que diuen que era la pajoca.
que portava molts ingressos i que el que és l'agricultura estava molt centrar, pràcticament el 80% dels ingressos eren dels cultius d'estiu. Tot això desapareix, no se pot cultivar pel virus que va entrar, i llavors la gent s'ha de transformar, la resilència que seguiu ara, en buscar noves alternatives i les noves alternatives passar per els cultius d'hivern. Llavors es fien en sisams i carxofes,
i quatre coses més, però era com més complementari que com a primer producte de negoci. Llavors, a poc a poc, va ser una transició, va ser dura, la veritat que van ser uns anys, està el 94 pràcticament, que ja no recobrem una certa estabilitat en l'agricultura, va ser anys.
en el qual molts llebradors van tindre que abandonar el camp perquè econòmicament no podien resistir, les plantes no anaven, plantades se morien, i al final, al 94, ja arriba una certa estabilitat, la gent se situa en cultius diversos, comencen a fer més carxafa, més encisar, més repollo, colflor, etc. Entonces, pareix que l'agricultura torna a ser...
...lo fructífera que havia sigut anys anteriors... ...i bueno, a partir d'ahí... ...pues també el que se busque... ...dés del Consell Agrari Municipal... ...que entonces se feien reunions... ...pràcticament tots els mesos...
una alternativa a l'agricultura de Benicarló. I al Consell Agrari hi havia persones, jo crec que en aquella època, molt importants, i aleshores es comença a qüestionar, ja que tenim la carxafa, anem a potenciar la carxafa, i dins de la carxafa què podem fer? Es comencem a pegar-li voltes, com dic abans, eren reunions pràcticament mensuals,
capitanejades per Maria Teresa, Travert, i en el qual algunes vegades va estar inclús l'alcalde participant en aquestes reunions. Llavors, ahir se creu que una de les coses que podia fer és promocionar els cultius d'hivern, però sobretot la carxofa perquè és el producte que més valorat estava, sobretot a Mercabarna, que és el lloc que pràcticament s'enviava el 90% de la producció de Benicarlo. A raïs d'ahir,
se'ls comença a tindre les primeres reunions de l'administració per dir, bueno, nosaltres tenim un producte, què podem fer? Al final, doncs, diuen, bueno, doncs, tenim que tindre aquest reconeixement, però per tindre aquest reconeixement, doncs, hem de començar tot el tema burocràtic del paper leó per intentar que siga un producte en totes... en pedigrí, en papers, per dir-ho així, ens diré. Llavors, a partir del 94, però bé, abans del 94, ja se fan les primeres reunions de conselleria, conselleria ens diu...
que hem de presentar informes, sempre papeleo, sempre justificant-lo tot, informes tècnics, informes inclús històrics, i en el qual ja ens adonem l'any 94 el que és el producte de qualitat de la Comunitat Valenciana. El primer segell, que és important, ja es comencem a fer la festa de la carxofa, ja es comencem a donar-li un poc de...
de bombo i sonoritat i visibilitat a la carxofa de Benicarló. A raïs d'ahir, l'altre pas important, se consolida el que és la festa de la carxofa, el 94 pràcticament es comença, però se va consolidant la festa de la carxofa com un event important de Benicarló,
En la qual cosa vam aconseguir una cosa que és molt difícil, que és aglutinar a dos sectors de Benicarló molt importants, com era el sector llabrador i el sector de restauració. Llavors, ahir va ser, jo crec que, de les coses que han tingut més èxit, perquè jo crec que els dos, tant un com l'altre, ens han beneficiat.
alguns diuen que més els sectors de la restauració, però el llabrador també al final li ha arribat ixa difusió que s'ha tingut de la carxofa, però van fer ixa simbiosi, que realment va anar molt bé, va consolidar la festa, va consolidar que tots els anys de Vinicarlo vinga molta gent a participar i a gaudir de la festa, i al final, en l'any 1998, ja, després de tots els tràmits, ja mos adonés la denominació d'origen a nivell de la comunitat valenciana,
ja després, en l'any 2001, ja es reconeix a nivell comunitàri, a nivell, ja portem el sellet blavé de la Unió Europea, i, bueno, a partir d'ahí, ja és quan també té més difusió, té més visibilitat, és a dir, la gent ja es comença a associar a Benicarló en la carxafa, l'Ajuntament també se vol que
en totes les formes de promoció de la carxofa perquè veu que s'està promocionant poble i a raó d'ahir ha tingut un poc el boom i el soroll que tenim actualment en aquestes fetxes. Ha sigut una visió molt ràpida de l'evolució del Consell Regulador.
Com a secretari de la DOC, quin treball hi ha darrere d'una denominació d'origen protegida? Sí, mira, la denominació d'origen protegida té dues coses fundamentals. Una és la promoció del producte, és a dir, tots els diners i el pressupost, la majoria, es fa per promocionar el producte.
en aquest cas a nivell local, a nivell comarcal i a nivell nacional i també a nivell internacional. És a dir, hem de promocionar-lo anant a fides, anant a eventos, per donar-li visibilitat. I segon, també molt important, el concert relojó té la missió de controlar que la qualitat del producte sigui sempre la mateixa. És a dir, tenim uns inspectors que visiten a camp i visiten almacens perquè...
que aquest producte, que tenim una denominació d'origen, en el qual tenim unes especificacions que diuen A, B i C, se complisca. Perquè el que no volem és que aquest producte sempre tinga la mateixa qualitat. Ploga, neve o faig fred, és a dir, si fa fred, automàticament no es pot etiquetar en denominació d'origen.
però que sempre complisca i que transmeti-li al consumidor la confiança que el que està comprant és denunció d'origen i sempre té les mateixes característiques, no mai canvia. Això són les dues funcions principals del Consell Regulador. L'altra també és la de gestionar el pressupost que té i gestió interna, però les dues més importants són la promoció del producte i la certificació del producte en quant a qualitat.
Ens parlàvem de la festa de la carxofa, que és un esdeveniment molt important. Damunt és la festa més llarga que tenim a Benicar-lo, si no m'equivoque, i que també es fa eixa simbiosi entre restauració i agricultors, perquè restauradors a cap a la fi el producte que compren és de proximitat als agricultors. També com has viscut tu eixa evolució de la festa de la carxofa, de quan va començar probablement com una idea? Comentaves, Maria Teresa Travert gran impulsora a la festa de la carxofa,
que va començar com una idea i ara és com un esdeveniment molt assentat. Com ha sigut aquesta evolució? Sí, la evolució ha sigut espectacular i exponencial. És a dir, jo recordo la primera que se va fer, que se va fer, imagina't ara, en el carrer major de Benicarló, se va fer un carrer estret, que ara ho penses un carrer estret, a la qual la restauració va... En aquell moment també hi havia, jo crec que hi havia...
El que és el president i la gent que acompanyava el president del sector econòmic, la veritat és que quan pegàvem l'opito anàvem tots, és a dir, que tenien, vamos, estaven molt ben coordinats, entonces van apoyar, i claro, pues allò era molt d'anar per casa, però bueno, el primer any la veritat és que per ser la primera vegada, ser un puesto que no complia millor...
en una visió a posteriori, no compleix tots els requisits, però en realitat va tindre èxit i va participar molta gent. I això ens va donar peu a que a poc a poc, cada any, anar superant la festa, anar fent ixes millores, i clar, actualment, jo recordo, el que passa és que també per problema de legislació, tot el que es feia, millor farà deu anys, i això es bufeja l'aire lliure, tot això...
a veure, ara no se pot fer per tot el tema de la seguretat alimentària, però que li va donar molta vistositat i, sobretot, va fer que molta gent poguera vindre a degustar el que és la festa i el que és els plats, que se fien uns cuines. La veritat que donava era molta vistositat per aquells bufets que fien aquella gent, la veritat que s'ho preparaven molt bé, s'ho curaven molt bé, que també tenien la seva compensació, perquè estaven un mes fent jornades gastronòmiques i amplien totes les setmanes de home a home.
També volia preguntar-te per la visió que se té de la carxofa de Benicarlo a nivell extern de Benicarlo, perquè com hem dit, amb aquesta denominació d'horitzant protegida, vosaltres coneixeu molta gent, viatgeu a fires per a fer eixa promoció, quin és el valor que se li dona des de fora a la carxofa?
Jo crec que, com sempre han dit, nadie es por ser tan su tierras. Jo crec que la gent no sap o no valora...
l'esforç que s'ha fet en la promoció de la carxofa. A nosaltres, jo em recordo l'any passat, l'octubre, que estava a la Fira de Madrid, estàvem en IFEMA, estàvem en Fruta d'Acció, estava en el president i va vindre una persona també vinculada al carxofa de Tudela. Ahí tenen IGP, no tenen... I un poc va vindre allí, van estar parlant i ens va dir, ostres, diu, és que a vosaltres m'ho curreu molt, treballeu molt, fent molta promoció...
Ostres, i nosaltres en Tudela ens han quedat un poc estancats, però nosaltres veiem que a les reds socials esteu ahir, veniu a totes les fires, esteu participant molt i tal i qual. Diu, bueno, jo li diria, bueno, nosaltres fem el que s'ha de fer, tampoc no fem ni més ni menys perquè el pressupost que tenim és vostè, però...
Vist des de fora, jo crec que s'ha fet una gran labor. Vist des de fora, tots sabem que la carxofa, en aquests moments, la de Benícar-lo és la millor que hi ha. És l'única que tenim d'anomenació de gent protegida en l'estat espanyol. I que estem fent les coses bé, o s'han fet les coses bé. És a dir, participem a Fides, fem això...
ara, el mes de febrer, també fem un congrés nacional de la carxafa, però bé, doncs veiem un poc que som una empresa de manual, que jo dic, és a dir, què és el que sé de què feies? A, B i C? I des de fora, la veritat, no ho reconeixen, inclús quan venen gent de la Vega Baja, que també hi ha molta producció de carxafa tal i qual, sempre intenten copiar o intenten veure què és el que fem Natura Cipa, traslladar-lo allí i també fer les mateixes promocions i la mateixa. Volen dir que des de fora jo crec
que mos apreci més l'esforç que han fet que des de dins de casa. Però bé, això nadie es proceta en su tierra, mos passa a tots. Sobre eixe congrés també te volia preguntar, perquè és una de les novetats introduïdes en guany, sempre la festa a la catxofa se proven de fer cosetes noves, però sempre va molt encarada com més a eixes activitats que se fan...
Dins el que és la festa, però en guany tindrem un congrés que va dedicat a públic general també, però també a productors i tal. Primerament, com sorgeix per la idea de... O sigui, com sorgeix la idea de fer aquest congrés? Sí, la idea bàsica és que sempre el que és... Dins del que és la festa de la carçofa s'ha fet molt lúdico, festivo, gastronòmica. És a dir, que sempre el llaurador de peu sempre ha pensat que el que més beneficiat és de la festa...
és l'Ajuntament, perquè dona visibilitat al poble, és a dir, la gent hi asocia Benicarló amb carxafa, i sobretot el sector resta de valor. Per què eixa visió té el llebrador? Perquè pràcticament en Benicarló escassament se ven l'1% de la producció de carxafa. Llavors, la repercussió que té la carxafa en la seva situació econòmica, en la seva renta, per dir-lo així, és...
és ínfima, és a dir, qui s'ha beneficiat? Doncs l'Ajuntament, per el nom que li està donant, per la promoció que se fa del poble i el sector de restauració. Però en ells, pràcticament, la festa està molt bé, però que el que és la seva renta no s'ha volgut infligir. Llavors, li se va voler donar un altre caràcter més tècnic, és a dir, nosaltres en aquests moments veiem que fa 3 anys se va introduir una nova varietat en el que és
el reglament de la denominació d'erigen carxofa de Benicarló, que és una Green Queen, una varietat de semilla, doncs vam veure que, com totes les coses, hi ha una evolució. O evolucionem i anem a buscar noves alternatives o ens podem quedar, com ha passat en moltes zones, en una carxofa que ha degenerat, que les terres ja no són productives i que al final s'ha de abandonar el cultiu. A partir d'ahí vam dir anem a buscar...
a les millors empreses comercials, sobretot, i d'investigació de noves varietats, perquè s'hi puguin adaptar i anar introduint-les així a poc a poc, per continuar sempre tenint una producció que, en definitiva, el que volem és que aquesta producció vagi d'acord en els preus per mantenir la renta dels nostres llebradors que volem i pensem que hem de seguir vivint de l'agricultura i, sobretot, d'un palot tan important com és la producció de carxaf.
Han creat el Congrés este per donar-li també eixa visió més tècnica, eixa visió de dir, de sis a cinc anys on estarem, quant a producció i quant a situació. Entonces, per això han fet unes jornades en el qual venen empreses, una empresa americana, en el tema de noves varietats de llavors que van introduir...
També ha volgut fer gent, sobretot per el tema d'enfermetats i tractaments fitosanitaris, a la producció de la carxofera. Un altre és també comercial, la situació de la venda en fresc i la industrialització, i sobretot que està sortint també ara molt de producte de quinta gamma en la carxofa, que també...
És un afegit que és molt important, que li estan trobant al sector de la rostre una altra sortida que ja no és ben tan fresca, sinó en quinta gamma, que això està molt bé, i després també el que volem fer, una mesa redonda en la qual també se parlarà un poc.
de les figures de qualitat. En aquest cas estarà la IGP de Navarra, la de Tudela, estarà la Carxofa del Prat, molt pareguda nostra, i després de la Vega Baja també, i Benicarló. L'única que és de O és Benicarló, volem fer una mesa de ronda per posar pols de vista de les diferents figures de qualitat a l'estat espanyol i un poc posar-les en valor i
També dóna eixa visió més tècnica que puga arribar més al professional, més al llabrador i que se vega també que realment estem pensant també pel nostre sector i pel nostre llabrador.
Això t'anava a dir perquè, a banda de tota la part més, com tu comentaves, l'údico, festiva gastronòmica que tenim a la Festa de la Carxofa, això li donarà un valor afegit, la farà com més completa i així que s'abarcaran realment tots els sectors que participen d'aquest cultiu i també de la denominació d'origen. I em sembla també una...
una oportunitat molt interessant pel tema d'eixer relleu generacional al camp que sempre els llauradors pateixen, també és una oportunitat per a joves que, per exemple, estan estudiant enginyeria agroalimentària o el que sigui, o volen dedicar-se al camp però tal volta estan una miqueta perduts, doncs també el pot...
Pot servir això, aquest congresat joves, per una mirada més o una explicació més de com poder treure benefici al camp? Sí, jo crec que també la gent jove, jo crec que diuen que la pròxima revolució serà en agricultura, el 2.4, o com si vulgui dir, perquè cada vegada el camp tecnològicament haurà d'avançar. Ja està avançant el tema de drons, està en una situació que ja també prou, prou hi ha gent que està treballant en drons,
però sobretot en tot el que és també el rec localitzat, sistemes d'arec, i tot això fa que al jove li pugui ser atractiu. Poder vindre des del mòbil, poder controlar el rec, poder controlar tractaments, i això fa que, per almenys a la gent que continua en el sector, és un sector que jo moltes vegades he dit que això en diu en agricultura,
En Espanya només hi ha dos oficis que s'hereten. És la de rei i la de llabrador. És a dir, si tu no eres fill de llabrador, no pots ser llabrador, perquè les barreres per entrar, el cos de la terra, el cos de la maquineria, és tan alt que ningú fa aquesta inversió per la rentabilitat que té. Sobretot la gent jove, que és la que penso que és la que he de tindre en penta, i penso també que és la gent que he de agarrar el futur, i el futur de l'agricultura passa per ells, de dir, bueno, jo me quedo en l'agricultura perquè crec que me puc guanyar molt bé la vida...
Penso que tecnològicament ja els tractors ja obren en GPS, ja obren... Està pegant una evolució molt important. A mi m'agrada el sector. És un sector que, a més, jo estic molt a gust, me puc guanyar la vida bé, doncs me vaig a quedar. Jo crec que, al final, tota pedra fa paret. Entonces, el jove li has de donar armes perquè se quedi dins del sector. Hi ha que dir una cosa, que el reloj nacional és un factor que està afectant molt també a lo que és l'agricultura, però...
En aquests moments, jo crec que, en qualsevol ofici de l'estat espanyol, el reglament nacional és un problema. Però, bueno, al final és involucrar la gent jove, donar il·lusió perquè tinga ganes de fer coses i que s'hi queden al sector.
Finalment, Guillermo, de tota aquesta trajectòria que també dins el món de la cooperativa, dins l'ADOP, de tot el que hem parlat o de tota la trajectòria relacionada amb la Carxofa i Benicarlo, tu de què diries o de què te sents més orgullós?
Home, jo crec, jo de tot, de tot, perquè penso que la meva aportació a l'agricultura de Benicarló ha sigut tota pedra fa paret, la meva pedreta que ha contribuït a tindre una agricultura potent...
una agricultura que està avui per avui a nivells de l'estat espanyol en tecnologia, també de lo més adelantat, i també de donar eixa continuïtat al camp de Benicarló, que jo crec que té que anar transformant-se, té que anar fent, però eixa meua pedra en eixa paret a fer que estic molt content del meu desenvolupament professional que he tingut en aquests anys. És a dir, la carxofa per mi ha sigut...
una cosa que m'ha donat moltes alegries, la veritat, perquè no és. La vida professional també t'ha donat moltes alegries, però hem de pensar que hi ha luces i sombres, també. Quan tu treballes, la veritat, dies que et surten bé i dies que et surten malament. Però la carxof ha sigut una...
La renovació d'origen i tota la promoció és una cosa que, la veritat, només t'ha donat alegries, perquè problemes n'han tingut molt pocs, sí que n'han tingut i serios, però respecte al total, no. Doncs jo penso que ha sigut, per mi, el que més alegria m'ha donat.
Molt bé, Guillermo, moltíssimes gràcies per haver estat a Ciara de Benicarlo amb nosaltres. Enhorabona per aquest homenatge. També agrair per part del municipi de Benicarlo aquesta feina que tu com a secretari de l'ADOP i també totes les persones que formen l'ADOP, també agricultors i agricultures, gent de la cooperativa que treballa per la carxofa, també s'ha d'agrair. I bé, que la carxofa de Benicarlo continuï donant-nos motius per a sentir-nos orgullosos
del que som. Moltíssimes gràcies i ens veiem al sopar de Gala on se't farà aquest homenatge. Moltes gràcies.