Title:

Les cartes d'Elena Francis: teatre, ràdio i memòria

## Tema central i per què importa **Una conversa sobre l’obra “Querida amiga: las verdaderas cartas de Elena Francis”**, que rescata l’impacte del *consultori* radiofònic més famós d’Espanya i el confronta amb la realitat: **Elena Francis no va existir**. A partir de cartes reals trobades el 2005, la peça brinda **una mirada crítica i emotiva a “tal com érem”** i a com la ràdio va modelar l’educació sentimental de generacions. ### Temes principals • **Figura i mite d’Elena Francis**: influència massiva (anys 50-80) en la vida de milers de dones • **La veritat darrere el programa**: respostes redactades per equips (sovint homes) i cartes emeses sovint inventades • **Descoberta d’1 milió de cartes (2005)**: matèria primera del muntatge; retrat social del franquisme i la postguerra • **La ràdio com a eina de confiança**: homenatge al mitjà i al seu poder de versemblança (referència a Orson Welles) • **L’obra teatral**: **barreja d’humor i drama**, temes sensibles (maltractament, soledat, economia domèstica), i **interpretació camaleònica** de Patricia Jacas • **Gènere i control social**: consells que encaminaven cap a rols femenins normatius • **Trajectòries artístiques**: carrera de Jacas (monòlegs, Mendoza, Alexièvitx, Paglia) i el treball de direcció de Rafa Sánchez > "Esto fue posible, esta gran mentira, porque se hacía en la radio." ## Context: qui era “Elena Francis” **Personatge radiofònic omnipresent** durant dècades que donava consells sobre tot: sentimentals, de bellesa, *grafologia*, cuina o gimnàstica. **Proximitat maternal i rectitud**: un to que **acompanyava i prescrivia**. ## Les cartes reals i el “tal com érem” El 2005, a una masia del *Baix Llobregat*, es van trobar **prop d’1 milió de cartes** amb còpies de resposta. L’obra s’inspira en l’estudi d’Armand Balsebre i Rosario Fontnova (4.000 cartes analitzades per temes). **Patrons recurrents**: soledat (especialment en emigració andalusa a Catalunya), precarietat, i “tragèdies” domèstiques que revelen **angoixes econòmiques i afectives**. ## La ràdio: confiança, ubiqüitat i mite La ràdio, present a totes les llars, **conferia autoritat i veritat**. De Welles a Francis: **el poder del relat radiofònic** per crear realitat compartida. ## L’obra: mecanisme i to • **Dispositiu escènic**: contestador de cartes (Rafa Sánchez) i **Elena** (Patricia Jacas) • **Registres**: ironia, tendresa, severitat; **humor i drama** ben cosits • **Homenatge a la ràdio** i revisió crítica dels consells que **marcaven rols de gènere** ## Interpretació i direcció **Jacas clava la veu i construeix la fisicitat** d’un personatge mai vist, només escoltat. **Direcció minimalista** de Sánchez: pocs elements, **corsé** formal que obre esquerdes per matisos. ## Trajectòria i experiències Jacas comparteix treballs amb **Eduardo Mendoza**, adaptacions d’*Alexièvitx*, una entrevista-escena amb **Camille Paglia**, i **funcions a presons** (La Model, Quatre Camins) amb anècdotes que mostren **l’impacte social del teatre**. ## Invitació i mirada generacional Estrena a Benicarló (8/11): **apta per a totes les edats**. Per als qui ho van viure, **nostàlgia crítica**; per als joves, **història viva d’Espanya** i reflexió sobre allò que **ha canviat i el que no**.

['Elena Francis', 'Ràdio Benicarló', 'Veus de Casa', 'teatre documental', 'cartes reals', 'educació sentimental', 'franquisme', 'ràdio', 'homenatge al mitjà', 'Rafa Sánchez', 'Patricia Jacas', 'Armand Balsebre', 'Rosario Fontnova', 'Baix Llobregat', 'emigració andalusa', 'maltractament', 'Orson Welles', 'Guerra dels Mons', 'Benicarló', 'Auditori Municipal', 'Factoría Cultura Martínez', 'Factoría Los Sánchez', 'consultori', 'influencer d’abans']