Seguim a Ràdio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que, com bé sabem, el passat divendres es va inaugurar l'exposició Moyons, els guàrdians del patrimoni del fotògraf Lluís Ibáñez i produïda per la germandat d'Abdó i Senen. I precisament avui a Ràdio Benicarlo tenim...
a Lluís Ibáñez, el fotògraf d'aquesta exposició. Parlarem no només d'aquesta mostra, sinó també de com la fotografia ens pot ajudar a conservar el nostre patrimoni i també la importància que tenen elements com aquests, com els mollons, que moltes vegades no ens adonem o no li donem la importància.
que tenim, però com bé diu el nom de l'exposició, al cap i a la fi, són guardians del nostre patrimoni i la nostra història. I per a parlar sobre tots aquests temes, com he dit a la introducció, tenim amb nosaltres a Lluís Ibáñez, fotògraf d'aquesta exposició. Lluís, què tal, com estàs? Hola, bona tarda.
Este m'encanta ser tindre't així a Radio Benicarlo amb nosaltres. Bé, anem a parlar una miqueta d'aquesta exposició i també de com s'utilitza la fotografia i com és d'útil per a preservar el nostre patrimoni. Però per a posar-nos una miqueta en context, tu com comences el món de la fotografia? Uf, doncs... No sé, cap allà... Fa uns 20 anys vaig començar a prendre'm una mica més en sèrio. Molt bé. I vaig començar ja a anar fent arxiu. Molt bé. Què diries que és la fotografia per a tu?
Doncs és una manera d'expressió artística. Molt bé. Parlem ara d'aquesta exposició de mollons, els guardians del patrimoni. Si ara us explicaran a una persona què són els mollons, com ho faries?
Són unes fites, unes marques, que el que fan és definir les fronteres o els límits. Molt bé, les fronteres d'un municipi, els límits d'un municipi.
I per què es consideren guardians d'un municipi, d'un territori? Els mollons, quan el viatger, per dir-ho d'alguna manera, es troba en un molló, sap que està internant-se en un altre territori, amb unes peculiaritats, amb una manera de ser...
i per tant sap que està ja en un lloc concret. Molt bé. Com sorgeix la idea de fer aquesta exposició? Com se posa en contacte amb tu la Germandat i com l'organitzeu?
Jo vaig començar a fer el treball sobre els mollons fa molts anys, m'interessava diversos conceptes que estan en ells, per una part el concepte de monument, que a partir de la concepció postmoderna de l'escultura podríem planificar-la com a un monument, i els vaig anar fotografiant,
Vaig pensar també en el concepte de guardians, va inspirat en un llibre que ja vaig llegir fa moltíssims anys, que és El senyor dels anells de Tolkien, el qual es parla dels Argonaz, que és el concepte de guardian, de la figura que li diu...
al qui la veu on està i les peculiaritats. Amb tot això, per reforçar el concepte de monument i al mateix temps de guardians, vaig voler fer, per una part, imatges molt estètiques que donaven a entendre que allò era una cosa que se li donava importància. I, per una altra part, vaig començar a fer-les en tot tipus de cels, de llums, de climes, d'hores del dia...
per adonar el concepte d'algo, el guardian, que sempre està ahir. Amb tot això vaig començar a treballar. La germana del Boixenen se'm va adonar que existia aquest treball i ells, com si diguéssim el seu interès per fer una mena d'activisme local envers el patrimoni, els va semblar molt interessant...
començar a fer una col·laboració al respecte. Molt bé. És una cosa, no sé les diferències que n'hi haurà, però això d'utilitzar aquests mollons per a delimitar un territori o per a guiar una miqueta els viatgers per on estan passants,
Has notat tu algunes diferències entre els municipis? Ja no fa falta que sigui entre diferents províncies o autonomies, sinó entre els diferents municipis de la nostra zona? Més o menys et deix molt semblants. Potser els d'ací van estar profundament restaurats fa uns anys i se'ls va donar una fesomia una mica diferent, però...
O sigui que una marca, una fita, a tot arreu més o menys és igual quan és a nivell de municipi. A les fronteres més grans entre països ja tenen unes escritures, unes inscripcions, com és el cas de les mugues, per exemple.
I ara passarem una miqueta al que tu deies, perquè les fotografies mostren aquests que se'ls dona la categoria de monuments, però també l'interessant és no només mostrar com són, sinó també l'entorn en què estan, i n'hi ha diferents tipus de cels, d'escenes. Eixa treball, tu com l'has desenvolupat? Perquè, clar, també serà de paciència i documentació.
Bé, la documentació va ser un mapa en què estigués els límits del municipi de Vinícarlo i anar caminant-lo, intentant localitzar alguns que estaven molt a la vista, d'altres que estaven molt tapats,
i anar caminant fins que les vaig lograr més o menys tindre tots catalogats. I a partir d'aquí començar a treballar les fotos, en molts d'aquests casos...
Va ser muntar en el camp un estudi de fotografia amb il·luminacions perquè, esclar, quan se feia de nit, hi ha molt lloc de tindre...
una rellevància s'ha d'il·luminar i, per tant, muntava diversos flasos, un estudi de fotografia al camp. Molt bé. Això també per a mostrar el patrimoni és molt interessant el fet que això, que es fa un treball per a poder mostrar-lo quan moltes voltes
És això, no n'hi ha eixa il·luminació, no n'hi ha eixes possibilitats, doncs també és interessant conèixer el treball que es fa. Volia preguntar-te ara, per deixar de banda un momentet la part dels mollons, volia preguntar-te perquè tu...
No només amb els mollons, amb el tema patrimoni has fet molt de treball, ho comentàvem abans fora de micros, també està aquest treball que has fet amb les oliveres mil·lenàries, per exemple, que és una cosa també molt de la nostra zona i que té molta importància, que també són guardianes al cap i a la fi, perquè sent mil·lenàries han vist coses que nosaltres i han vist passar civilitzacions que nosaltres no hem tingut l'oportunitat. M'agradaria preguntar-te també per aquest treball que has fet tu amb les oliveres mil·lenàries.
Bueno, les oliveres milionàries són un treball que vaig començar a fer-lo fa uns cinc anys, que en aquests moments l'estic treballant més a fons. M'interessava, o sigui, no cal anar molt lluny. Hi ha gent que se'n va a l'Àfrica a fotografiar Baobabs, a Califòrnia a fotografiar Sequoies...
i jo crec que aquí tenim unes oliveres que són uns arbres que no tenen res a envejar, fins i tot estan molt per damunt de molts altres arbres, perquè han vist la història. Tenim unes quantes oliveres que van ser plantades pels àrabs quan estaven aquí,
segurament moltes d'aquestes oliveres ja són filles d'altres que van plantar els romans, han viscut, són testimoni de la nostra història. Llavors, les vaig anar fotografiant, m'interessen, i en aquests moments estic treballant per R.
Per donar-li valor a uns elements tan mil·lenaris i que hem viscut al llarg dels temps, estic treballant en una tècnica que és fer-les, passar-les el paper...
amb salts de paladi i de platí, que és una tècnica que assegura una supervivència de la imatge sense degradar mil·lenària, que crec que és el que li escaua a l'olivera. Com, per curiositat, aquesta tècnica, com tu bé has dit, farà que perduren aquestes imatges, que és una part molt important de conservació del patrimoni, que després parlarem d'això, però per curiositat, com vas arribar tu, per exemple, a aquesta tècnica?
Bé, en un moment determinat, ja fa anys vaig dir-seia de banda la fotografia digital, em semblava que al final de la pel·lícula una fotografia digital no són més que números, i a mi, que em va començar a interessar molt el temps...
vaig veure que la noció de temps me la donava molt més la fotografia analògica. Aquesta fotografia, que és la de sempre, fins als anys 2000, és la que sempre havíem tingut, feta amb salts de plata, vaig veure que m'estava, com si diguéssim,
encasillant dintre d'un material, per exemple, d'un paper. Llavors vaig començar a investigar i vaig, perquè m'interessaven, el suport de les imatges, per exemple, els papers, sobretot. I el platí, la mescla de platí i palladi em permetia treballar sobre papers
De tota manera, de fet, estic investigant sobre papers fets jamás japonesos, amb diversos materials, amb diverses textures, i el platí s'adiu molt i és el que estic. De fet, m'he dedicat a contactar amb un parell de fabricants de paper que hi ha a Espanya,
per lograr que fèrem un paper a base de fulles d'olivera per poder fer les fotografies de les oliveres sobre un paper fet amb les seues fulles. Seria molt interessant perquè damunt és com la mossa de la mossa, no? Exactament.
Seríem ara ixa olivera i damunt amb el que és, al cap i a la fi, que això és com una conservació encara major. Al fil d'això que estàvem comentant, volia preguntar-te també quin paper trobes que té la fotografia o com pot ajudar a conservar el patrimoni que nosaltres tenim?
Evidentment, la manera més adequada que hi ha de conservar el patrimoni és conservant-lo. Però això no està de la meva mà. Llavors, jo sé que sí que puc fer, i ja t'he dit abans que m'interessa molt el temps, el que sí que puc fer és que se conserve la imatge. De molts dels treballs que he fet,
Des que quan vaig començar fins ara, moltes de les elements en altres coses s'han anat perdent. Però resten encara les meues fotos. Per exemple, una cosa que m'interessa molt, que són les casetes de volta...
a Benicarlònia n'hi ha unes quantes, les quantes des de volta, sense ser un endemisme etnològic de les nostres comarques, n'hi ha moltíssimes, doncs m'he dedicat a fotografiar-les i a tindre una constància d'elles. Des de quan vaig començar a fotografiar-les fins ara, algunes ja han desaparegut.
Llavors, a més, això passa. En el patrimoni menor, o sigui, les grans coses, esglésies, catedrals, els edificis, això ho conservem. Però no li donem valor a coses menors. Hi ha un senyor, un economista alemany, que és Ernst Schumacher, que cap allà als anys 70, que es comparteix el llibre, va escriure un llibre d'economia que se deia Small is beautiful, el que és xicotet és bonic,
Tot i que ell parla de fixar-nos en la microeconomia de les coses, això em va fer reflexionar sobre donar-li valor a coses que no són valorades, com és el cas dels mollons, com és el cas d'estes casetes, i a aquestes coses que normalment no els donem massa importància,
Però és que sí la tenen. En el cas dels mollons, tot Benicarlò sap que hi havia un molló a la ratlla del terme entre Benicarlò i Peníscola, que un cotxe se'l van portar per davant i va desaparèixer el molló. A ningú se li va acudir que aquest molló...
el Seguro havia de pagar la seva reconstrucció, sinó que va estar allà, hi havia un munt de pedres, un bon dia se van treure i va desapareixer, perquè no li vam donar importància. I a aquestes coses és a les que jo m'he referit, que sí que ens hem de fixar en elles,
ens hem de fixar en que no desapareguen, en que estiguen netes, fins i tot ens hem de fixar, crec jo, en, per exemple, els sants màrtirs, que abans parlàvem de la germandat, a l'església que està de mitja assolada i que això és el seu futur, però, per exemple, un bon dia va anar algú i amb un esprai blau va posar unes pintades allà. Això són les coses que hem de procurar...
no fer-les. Però hi ha les moies fotografies, el que intento és, si més no, guardar la memòria del que hi ha. És important el que comentaves perquè en quant a també tindre dins del nostre ull i això patrimoni que tenim, que talvolta no li presten molta atenció o pensem que, per exemple, als mollons, n'hi ha gent que pot pensar...
només és una pedra ahí enmig del camí, o és un bloc ahí enmig del camí i tal. Però després, sabent el que representa aquella iixa delimitació, que et dona molt de context també, de com és el municipi, de què abarca el municipi, i és com les oliveres, les coses que hauran vist, aquells mollons que també han vist evolucionar, el poble fer-se més gran, i això, i com han anat passant persones i persones...
Tu per què penses que n'hi ha patrimoni que es deixa una miqueta més de banda? No sé si és pel tema que tu comentaves del tema de les esglésies i tal, no sé si és pel tema d'espectacularitat, de grandiositat, o per què penses que n'hi ha patrimoni que es deixa una miqueta de banda?
Evidentment perquè no té valor de mercat tant econòmic com social o artístic. Mira, un altre treball que vaig fer, que el tinc pràcticament acabat fa uns anys, me vaig dedicar a reseguir...
totes les antigues ventes i hostals que hi ha a les nostres carreteres. Evidentment, ara que un cotxe, un camió de transport, et pot fer en un dia 800 quilòmetres, no té importància, però tot el nostre territori històricament ha estat vertebrat
a partir de llocs on els viatgers, no només el que sempre pensem en els carros de mercaderia, sinó els viatgers que caminaven, els pastors que portaven els seus ramats, aquesta gent de nit dormia a algun lloc. I tot el nostre territori, o totes les vies de comunicació, es van vertebrar al voltant d'estes ventes o dels hostals. Doncs això, alguns queden, altres s'estan derruint, s'estan perdent...
Per què? Perquè no ho trobem necessari recordar-ho això. Però no només és un edifici, sinó que és un punt de reflexió sobre tot el nostre passat i sobre saber d'on venim. Doncs moltes d'aquestes coses no els donem gaire importància. Jo crec que la tenen. Molt bé. Però...
M'ha resultat també interessant el tema de les ventes i els motels perquè, com tu dius, el nostre territori a la fi es va vertebrar d'aquesta manera, la de gent que haurà passat, la de gent que després ha pogut formar part de...
de la història del nostre municipi o no, però ha estat també en ell, o sigui, que també és important donar-li el valor a eixes petites coses. Finalment, Lluís, m'agradaria preguntar-te què és el que a tu té, o una recopilació d'eixe missatge, jo crec que hem dit de donar eixe valor a les coses més petites, m'agradaria que ens diures quin és el missatge que a tu t'agradaria que els espectadors que visiten l'exposició, doncs, amb què es quedaren.
Jo crec que ho resumiria en una frase que l'uso per en moltes coses d'aquest tema que és conèixer és estimar i estimar és conservar.
Molt bé, jo crec que és un missatge molt interessant i que es pot aplicar a moltes coses, però sobretot, també, en aquest cas, aplicar-lo a aquesta exposició, a donar-li valor a aquestes coses que pensem que no tenen importància i realment tenen molta, que això també és patrimoni. Moltíssimes gràcies, Lluís, per haver estat amb nosaltres en el dia d'avui a Ràdio Benicarlo. Nosaltres animem a que la gent visite al MUCB aquesta exposició, Mollons, els guardians,
del patrimoni i també a donar-li valor a aixes petites coses que formen part de la nostra història perquè totes, tant les grans com les petites, ens han fet i es fan ser el que hem sigut, som i serem. Moltíssimes gràcies i ens veiem aviat. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies a nosaltres.