Title:

Teatre familiar, “Clic” i cultura per als xiquets

## Context de l’entrevista **L’entrevista** té lloc a **Ràdio Benicarló**, on es presenta *Clic*, un espectacle de teatre familiar que es representarà a la capella del **Mucbe** de **Benicarló** dins d’un cicle destinat a públic infantil i familiar. L’objectiu central és posar en valor el **teatre professional per a xiquets i xiquetes** i el seu paper educatiu i emocional. --- ## L’obra “Clic”: temes i missatge ### Característiques de l’espectacle • Espectacle de **teatre familiar** amb una posada en escena molt visual i dinàmica. • Combina diverses *arts escèniques*: **teatre d’objectes**, interpretació, coreografies, música i il·luminació. • Busca **captar l’atenció** tant de xiquets com d’adults, trencant el tòpic que els majors només hi van “com a acompanyants”. > “L’objectiu era captar l’atenció i això ho fem mitjançant moltíssimes combinacions d’arts escèniques.” ### Temes principals de “Clic” • **Sostenibilitat i medi ambient**: reflexió sobre el planeta, el reciclatge i l’estima per la natura. • **Valorar les petites coses**: donar protagonisme als detalls quotidians que ens fan feliços. • **Ritme de vida i estrès**: invitació a posar un *freno* a la rutina i a assaborir el present. • **Joc i creativitat sense tecnologia**: descobrir que es pot jugar i imaginar amb objectes quotidians, sense dependre de pantalles. ### Valorar el dia a dia L’obra dona molt de pes a la felicitat que trobem en gestos senzills: • Seure a taula amb la família i compartir un dinar. • Conversar amb un amic o una amiga. • Passejar pel carrer i gaudir del que es veu. • Saludar algú estimat que fa temps que no veiem. Aquests **moments quotidians** són presentats com a elements clau per a una vida plena, sovint ignorats per la pressa i la hiperestimulació actual. ### Impacte emocional en el públic • **Adults**: l’espectacle desperta records d’infantesa, somnis i curiositats oblidades; apel·la a la nostàlgia i a la reflexió personal. • **Xiquets i xiquetes**: descobreixen noves formes de jugar, imaginar i crear mons propis sense necessitat de tecnologia. > “L’espectador tan xiquet com major se n’ix molt emocionat… perquè toca molt la fibra.” --- ## El teatre com a pausa i espai de reflexió ### Frenar el ritme accelerat El convidat subratlla que la **cultura** i, en especial, les *arts escèniques*, ofereixen l’oportunitat de: • Fer una **pausa conscient** enmig de l’estrès diari. • Assaborir l’experiència de seure en un pati de butaques i viure un moment únic. • Reflexionar sobre aspectes importants del **creixement personal** que sovint no es pensen en el dia a dia. ### El valor de la trobada amb el públic En acabar l’espectacle, actors i actrius ixen a saludar el públic: • Reben un **feedback directe i emocional** de grans i menuts. • Es constata “la màgia” creada durant la funció: agraïments, emoció, connexió. • Es reforça la idea del teatre com a **experiència compartida** i irrepetible. > “Trobes com s’ha creat la màgia en aquests moments en el teatre i això és el més important.” --- ## Companyia, actors i vincle amb Benicarló ### Protagonistes de “Clic” • Personatges principals: **Sara** i **Tomàs**, dos germans. • Actors: **Lluís Carlos Gómez** i **Carla Sanfélix**, descrits com a **magnífics professionals** molt vinculats a la companyia i al públic. ### Relació amb Benicarló i el Mucbe • La companyia considera **Benicarló** com una “segona casa”: hi han actuat moltes vegades. • Han treballat tant a l’auditori com a la capella del **Mucbe** i valoren molt el públic benicarlando/da. • Destaquen que el públic ja reconeix els actors i hi ha una **relació de confiança i familiaritat**. --- ## La màgia del teatre en viu ### Diferència entre teatre i cinema El convidat remarca que: • Una pel·lícula sempre és igual cada vegada que es veu. • Una **obra de teatre** mai és exactament la mateixa, encara que el text no canvie. • Hi ha una connexió única entre **actors i espectadors** a través de la “quarta paret imaginària”. > “El teatre està viu… Mai la vas a assaborir igual, mai la vas a viure igual.” ### El teatre com a art viu • Cada funció és una **victòria i una satisfacció nova**. • La resposta del públic pot inspirar petits canvis o matisos en la interpretació. • Aquesta dimensió viva fa del teatre una experiència **irrepetible i especial**. --- ## Importància del teatre infantil i familiar ### Necessitat de cicles i programació específica Es posa en relleu la importància de cicles com el que porta *Clic* a Benicarló: • Moltes vegades, el públic infantil no té fàcil accés al **teatre professional**. • Les escoles treballen molt el teatre amateur, però cal també oferta **professional de qualitat** per a xiquets i xiquetes. • Cicles especialitzats permeten que les famílies puguen **anar al teatre igual que els adults**. ### Acostar la cultura des de ben menuts • Cal acostar **totes les arts** als xiquets: teatre, dansa, circ, música, literatura, cinema. • És preocupant que molts adolescents i universitaris quasi no hagen anat al teatre en l’últim any. • Si des menuts s’hi acostumen, el teatre esdevé un **hàbit cultural**, com veure una sèrie o escoltar música. > “És molt important apropar-los… que sàpiguen degustar què és un teatre.” ### Campanyes escolars i paper dels docents • En els últims anys han crescut molt les **campanyes escolars** de teatre a tot el territori. • Després de les funcions, sovint es fan **reflexions a classe**, integrant el teatre com a eina pedagògica. • Molts mestres assistixen a les funcions familiars i després demanen portar l’espectacle als seus col·legis. • El teatre es defineix com una **ferramenta pedagògica fonamental** per a l’educació dels xiquets. --- ## Evolució de la percepció del teatre infantil ### De “germà menut” a teatre reconegut Fa uns anys, dins la professió teatral, el **teatre infantil i familiar** era vist com un “germà menut”, menys valorat. Ara: • Aquesta visió ha **canviat positivament**: es reconeix la qualitat i la importància del teatre per a xiquets. • Moltes companyies professionals que només feien teatre per a adults han començat a crear **propostes familiars**. • Es veu el públic infantil com un **públic potencial i real**, capaç de gaudir i d’apreciar noves produccions. > “Els xiquets no són els espectadors del futur, han de ser ja els espectadors del present.” ### Públic intergeneracional • Es defensa una programació que barrege **públic infantil, pares i avis**. • Es tracta de crear experiències **intergeneracionals**, compartides, al voltant d’un espectacle en directe. • Açò consolida una cultura teatral sòlida i **continuada en el temps**. --- ## Tecnologia, imaginació i teatre d’objectes ### Riscos de la hiperestimulació Es reflexiona sobre la tendència actual a “créixer massa ràpid” i a viure envoltats de pantalles: • Sembla que els xiquets “naixen majors”, amb un ritme de maduració accelerat. • Hi ha un excés d’*estímuls tecnològics* que poden afectar la forma de jugar i imaginar. ### El valor del teatre d’objectes La companyia aposta pel **teatre d’objectes** com a eina pedagògica clau: • Mostra que **no cal un mòbil ni una tauleta** per a crear mons imaginaris. • Qualsevol objecte de casa pot servir per a inventar: • una ciutat, • un univers, • el fons de la mar. • Això reforça la **imaginació, la creativitat i el joc simbòlic**. > “La imaginació se treballa amb un objecte qualsevol que tingues per casa.” ### Canvis positius i esperança Malgrat els reptes de la tecnologia, es remarca que: • Hi ha més **campanyes teatrals** que mai per a escolars i famílies. • El professorat mostra un **gran interès** per apropar les arts escèniques a l’aula. • El balanç general és **favorable**: la situació ha millorat molt respecte a dècades anteriors. --- ## Invitació final a “Clic” i agraïments ### Crida al públic de Benicarló El convidat tanca amb una invitació directa als oients: • Anar a veure **Clic** a la capella del **Mucbe** a **Benicarló**. • Objectiu: **disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar** en una estona inoblidable. • Recorda que el teatre és un art **efímer**: cada funció passa una sola vegada. > “Si volen disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar… no heu de deixar de vindre a disfrutar de Clic.” Hi haurà **dos passades** de l’obra (a les 17.00 i a les 18.30 h aproximadament) i la companyia diu que espera el públic “amb els braços oberts”. ### Reconeixement a les institucions i als mitjans • Agraïment a l’**Ajuntament de Benicarló** pel suport a la cultura i a les arts escèniques. • Reconeixement al paper dels **mitjans de comunicació**, com a altaveu de la importància cultural i com a part del **Servei Públic**. • Invitació personal a la locutora perquè assistisca i després faça la seua pròpia *review* de l’espectacle, ja com a espectadora adulta que va a gaudir del teatre. --- ## Idees clau • **“Clic” és un espectacle familiar** que combina teatre d’objectes, música i llum per a parlar de sostenibilitat, natura i felicitat en les petites coses. • El **teatre infantil i familiar** ha passat de ser considerat “germà menut” a un gènere reconegut i valorat dins la professió. • Els **xiquets són espectadors del present**, no només del futur: necessiten accés real al teatre professional. • Les **campanyes escolars i cicles familiars** han crescut molt i són fonamentals per a crear hàbits culturals. • El **teatre d’objectes** ensenya que es pot jugar i imaginar sense tecnologia, potenciant creativitat i pensament crític. • El teatre és una **experiència viva i irrepetible**, basada en la connexió directa entre actors i públic.

['Clic', 'teatre familiar', 'teatre infantil', 'teatre d’objectes', 'sostenibilitat', 'medi ambient', 'reciclatge', 'creativitat', 'tecnologia', 'infantesa', 'educació', 'pedagogia teatral', 'arts escèniques', 'Mucbe', 'Benicarló', 'Ajuntament de Benicarló', 'Ràdio Benicarló', 'públic infantil', 'campanyes escolars', 'cicles de teatre', 'públic familiar', 'experiència teatral', 'emocions', 'valors', 'imaginació']