que és com si fora un poquet una guarderia, tal, doncs queden també sorpresos de veure com aquell espectacle els està enganxat d'ells també. O sigui que en aquest aspecte, ja t'he dit, l'objectiu era captar l'atenció i això ho fem mitjançant moltíssimes combinacions d'arts escèniques com pot ser la il·luminació a banda del teatre, del teatre d'objectes, la interpretació, coreografies, música, etcètera, etcètera.
Molt bé. Com tu bé has dit, moltes voltes se'ns sorprèn, inclús als adults, perquè sembla que anem com a acompanyant-se una miqueta de xiques i xiquetes a aquest tipus d'obres, però després eixim dient, ostres, és que jo també m'he sentit dins de l'obra, m'ha agradat moltíssim i quasi que m'he entretingut a voltes jo més que els propis xiques, o sigui que també...
És una també invitació que aquest públic més adult, doncs, gaudisca d'una oportunitat com aquesta, de tindre això sí familiar, que ens fa moltíssima falta, perquè ara mateix no el tenim, per desgràcia, i també, doncs, això, a perfeitar de gaudir d'una gran obra. Anem a parlar de Clic, aquesta obra que dureu demà així a Benicarlo, òbviament, sense molt d'espoiler, que sempre vos diem, perquè després la gent vol dur-se eixes sorpreses,
Però m'agradaria que ens farés com una miqueta de resum de clic, perquè també el que té aquesta obra és que fa una miqueta de cavall de troia que podríem dir amb temes molt importants i molt d'actualitat, i això donar el valor a les petites coses. Sí. Mira, sense desvelar-te la trama, el que sí que te podria comentar és, com tu molt bé dius, tracta aspectes i temes molt xulos que ens afecten a tots.
la sostenibilitat, el medi ambient, el reciclatge, fins i tot l'estima per la natura o l'atenció que hem de prestar al nostre planeta. I sobretot també allò que comentaves de donar molta importància a cada cosa, de saber viure, digustar el dia a dia i les coses que teníem al nostre abans, ser feliços amb aquells detalls xicotets que ens fan feliços i que de vegades no li prestem atenció.
Com pot ser, per exemple, sentar-te a la taula amb la teva família i disfrutar d'un dinar, o conversar amb el teu millor amic o la teva millor amiga, aquestes estones que passes amb la gent que tu vols i que tens al costat.
aquest moment de passejar pel carrer i disfrutar del que estàs veient o saludar a un vell que feia temps que no veies. Aleshores, tots aquests detalls són molt importants i això sí que li donem el protagonisme en clic. Parla de moltes coses clic. De fet, et podria dir que l'espectador tan xiquet com major se n'és molt emocionat d'aquest espectacle, perquè toca molt la fibra. Els que som més veterans en la vida, veuràs que et retrotraua la teua...
i comences a viure de nou i a despertar somnis, curiositats i moments que van viure quan tenim xicotets. Els més xicotets comencen a descobrir coses que fins i tot a vegada no havien pensat i comencen a descobrir també que és possible jugar amb objectes
que és possible fer les teues creativitats particulars amb qualsevol objecte que tinguis per casa i construir les teues atmosferes i construir els teus universos sense necessitat de cap tipus de tecnologia. Aleshores, són tants i tants temes els que toquen clic que, com t'he dit, la gent és molt emocionada del teatre.
En quant a aquests missatges que també difon o valora l'obra, suposo que també avui en dia són importants, si ens referim a xiques, perquè, mira, precisament ho parlàvem l'altre dia en una tertúlia, sembla que ara ja com que...
i com que ja el créixer és cada vegada més ràpid, moltes voltes diem que naixem com majors ja directament. I en un món amb tants estímuls i que ara, com que buscar créixer l'abans possible, jo crec que aquests missatges també són molt adients en l'època en què estem.
Sí, mira, la cultura en general i les arts escèniques en particular, ja que estem parlant de teatre i que demà mateix estarem a Benicarlo amb este abra, dona l'oportunitat de posar un poquet el freno a la nostra vida i a la nostra rutina diària amb tant d'estrès que vivim.
Freno en el bon sentit de la paraula de dir, anem a assavorir aquests moments davant d'un pati i butaques, davant d'una pantalla, si fos cine, però en aquest cas són les arts escèniques, és el teatre, en un pati i butaques anem a assavorir aquests moments, aquests minuts que ens regala la vida i que ens fa reflexionar sobre coses...
que de vegades no ens parem a pensar i que són molt importants per al nostre creciment personal. I com t'he dit, tant el xiquet se'n va emportar molts regals a casa, com el major també, que ho va disfrutar moltíssim. La gent i després sí que tenim una sorpresa, que sí que la puc desvelar, perquè de fet ja és una rutina que practica. Jo també m'he gestionat des de fa molts anys, que és en acabar l'espectacle, els actors i les actrius iixen a saludar i acomiadar-se dels espectadors.
I ahir nosaltres sí que rebem un feedback autèntic on els majors i els menuts venen emocionats, saluden, feliciten, agraeixen i trobes com s'ha creat la màgia en aquests moments en el teatre i això és el més important, per això és tan important, disfrutar de la cultura, d'un bon llibre, d'una bona música, d'una bona per·lícula i en aquest cas d'una obra de teatre també.
Julio, anem a aprofitar que te tenim a Ràdio Benicarlo amb nosaltres per a que ens parles d'en aquest cas els actors que protagonitzen aquesta obra que això no és molt d'espoiler perquè al principi estem parlant de Sara i Tomàs que són dos germans què ens pots dir dels dos actors que protagonitzen Clique? Bueno, Luis Carlos Gómez i en Carles Sanfélix són dos magnífics actors actor i actriu que estan amb nosaltres ja molts anys en la companyia
De fet, no protagonitzen únicament aquest espectacle, també hi ha altres, amb els quals també tornarem a Benicar-lo, perquè Benicar-lo, per a nosaltres, jo sempre ho dic, en moltes poblacions, afortunadament, són con la nostra segon casa. Hem estat moltíssimes vegades a Benicar-lo, hem disfrutat de l'auditori, hem disfrutat...
ara mateix d'esta capella meravellosa on hem estat ja en altres espectacles i ara tornem demà amb clic per tant tornar a venir Carló és tornar a estar amb la nostra família que ens ve moltíssima gent
ens reconeix i reconeix els actors, i tant Lluís Carlos com en Carla, en aquest cas, tornen a repetir plaça, venen a venir a l'òpera a disfrutar del públic. I nosaltres estem encantats amb ells perquè es deixen la pell sempre damunt de l'escenari, perquè ho viuen en tanta proximitat, cadascun dels seus personatges, Sara i Tomàs, prenen vida. I el bo que té el teatre és que mai una funció és igual que una altra, i això és molt xulo.
inclús amb la mateixa obra, per exemple, tu vens un any, l'any següent tornes a vindre, o inclús, jo què sé, sense tanta diferència de temps, i l'obra, com tu bé has dit, és que no és igual una funció que altra, malgrat que l'obra sigui la mateixa, perquè també suposa que el que té...
tot teatre, però el que té també aquest tipus de teatre que se creen situacions com molt màgiques i també com que a vosaltres us ha passat alguna vegada que inclús una anècdota o situació us ha donat alguna idea per a canviar alguna cosa dins de l'obra?
Sí, clar, perquè el teatre està viu. No és com una pel·lícula que es grava rara una vegada, la montes i la passes. I el deber és que també va depèn molt de tu, de l'espectador, de la sensació i de l'actitud que tinguis en cada moment per ser una pel·lícula en un espai.
d'ànim i un altre dia amb un altre. Però aquesta pel·lícula no canvia mai. Però una obra de teatre sí va canviar. Encara que els actors no canvien. Per què? Perquè es viu una màgia. Des del moment que s'obri el teló hi ha una connexió entre aquesta quarta paret imaginària, l'espectador i els actors que estan en escena, que és la gran màgia que produeix el teatre. Mai la vas a assaborir igual, mai la vas a viure igual i els actors mai la viuen de la mateixa manera. I això és molt xulo. Això és la...
la gran satisfacció i la gran victòria que es produeix cada vegada que salsa el teló en un teatre. Parlàvem una miqueta també d'aquesta evolució que ha tingut el vostre públic, de com també ha evolucionat la societat i com han evolucionat els xiquets.
i xiquetes, però volia recalcar una miqueta també la importància que té fer cicles d'aquest tipus, no només Boca Badat, sinó que per tot arreu del País Valencià se fan molts d'aquestos cicles dirigits a un públic infantil que moltes voltes no té tantes opcions al teatre professional, sobretot a l'amater del Volta Sí, perquè n'hi ha moltes escoles, els xiquets fan teatre i tal, però el que és teatre professional moltes voltes no tenen tant d'accés o tant de...
material que poder gaudir. Per això volia preguntar-te per què és important fer aquest tipus de cicles i per què s'ha de posar en valor aquest tipus de teatre dirigit al públic infantil? Mira, és molt important adreçar la cultura als xiqueres de Benvenut, tota la cultura, el cine, la música, totes les arts escèniques, la literatura, evidentment, i totes les arts escèniques, la dansa, el circ, el teatre...
És molt important apropar-los, és molt important que degustin i que sàpiguen degustar i que sàpiguen què és allò que sols tal vegada puguen sentir d'escoltar o únicament llegir en un càrtel quan van per el carrer, el teatre, el teatre. No, no, has d'anar a un teatre. És trist de vegades quan vas a una escola
i pots preguntar a una classe i t'estic parlant de gent major, no t'estic parlant de xiquets, t'estic parlant ja d'adolescents i t'estic parlant de gent universitària i preguntes que al seu lama, per favor, quants heu anat al teatre en l'últim any? I tal, se'n l'amaven pocs. Això és trist, per tant, si tu des que el xiquet és ben menut
l'acostumes a poder anar al teatre com una form d'experiència viva i enriquidora el xiquet ho va similar com un costum més el costum que té si vas a casa i pots posar-te una sèrie o una pel·lícula en una plataforma o escoltar una música en Spotify o entrar al teu mòbil i veure qualsevol cosa
En aquest cas, ho van assimilar com si farà un costum. I és cert, des de fa molts anys, i això afortunadament sí que ho hem de dir, s'estan realitzant moltes campanyes. Ja no és la de Boca Badats, com demà mateix, si anem a Cidenau a Benicarlo, sinó també moltes campanyes escolars que es fan per tot arreu.
on s'ajuden moltes poblacions, on cada vegada es dirigeixen més espectacles i arts escèniques a públic escolar, on es fan reflexions, després xerrar d'escola, i això és molt important. És una cosa que ara s'està fent molt. Jo te puc dir, quan jo era xicotet, això no existia.
I això és cert que és una cosa que a favor nostre ha anat, i te dic nostre, a favor de la societat, en general. Que un xiquet tinga l'oportunitat d'anar a un teatre, això s'ha d'agrair molt als col·legis, als mestres, als professors, que estan posant interès perquè això funcione. I també te vaig dir una altra cosa. Nosaltres, en el nostre cas, per exemple, quan anem a fer funcions per a públic familiar...
que no escolar precisament, sinó familiar, en acabar molts mestres i moltes mestres ens dirigien a nosaltres per dir m'ha encantat aquest espectacle, vull que vingueu al meu col·le. O sigui, ahir n'hi ha un interès per part dels docents i això és molt d'agrair i molt d'aplaudir, perquè tenen clar que és una ferramenta fonamentar la cultura i en aquest cas el teatre,
una ferramenta pedagògica fonamental per a psiquets. I també, el fill del que comentaves, per anar avançant, això també fa... mai millor dit, això també fa clic en algunes companyes de teatre per a poder, potser no en la seva totalitat, perquè vosaltres...
com a companyia també feu moltes coses, no?, però que algunes companyies també comencen a pensar, ostres, doncs mira, podríem provar també a fer alguna cosa per a públic familiar i tal, i això també el que fa és que la roda no es perga i que sempre hi hagi, i cada vegada més, hi hagi més catàleg, no?, per al públic familiar i tindre això, o sigui, alternatiu que ara mateix ens fa molta falta.
Clar que sí, o sigui, moltes companyies professionals que fins fa alguns anys enrere es dedicaven únicament al públic adult. De fet, jo et vaig a dir una cosa, fa anys enrere el públic infantil o el teatre infantil i familiar estava dins de la professió fins i tot com el germà menut, saps? Les companyies que ens dedicàvem a fer teatre infantil i familiar eren un poquet com... Sí, sí, fan teatre també, però és teatre per a xiquets...
Això afortunadament també ha canviat a bo. O sigui que en aquest aspecte jo vull ser optimista i vull ser positiu. Des de fa uns anys cap així, aquesta visió ha canviat moltíssim. Des de la mateixa professió i des del mateix espectador i des dels mateixos ajuntaments que veuen que el públic infantil és un públic...
potencial per a crear els espectadors del futur, que ara mateix ja són els espectadors del present. A mi no he estat mai d'acord amb aquella frase que es diu que els xiquets són els espectadors del futur. No, no, és que han de ser ja els espectadors del present. Per això és tan important fer programació per a públic infantil, per a públic familiar, per a públic intergeneracional on els xiquets...
vagin acompanyats dels pares i dels jaios a disfrutar d'un espectacle en directe. Per això és tan important. I això, les mateixes companyies també s'han donat compte i, efectivament, han vist que n'hi ha un públic ahir, com t'he dit, molt potencial de cara a disfrutar i de cara a assaborir les noves produccions teatrals. I això està molt bé, perquè ja t'he dit abans que les coses han canviat per a bé i, en aquest cas, és una d'elles també.
De fet, per a finalitzar i ja acomiadar-nos, sense que avançarà, després me fases una invitació a tot el món per a gaudir de l'obra de demà, volia reiterar el que ens estaves comentant perquè jo, per exemple, a veure, jo tinc 27 anys, però quan jo era més petita...
Jo recordo que inclús ahir també no hi havia tanta varietat o tants cicles com aquestes, com que el teatre infantil o familiar quedava relegat una miqueta al que tu ens comentaves de les activitats escolars només, que sempre, o sigui, sí que és cert que anar ficant missatges que formen millors persones a la infantesa és crucial,
Però ara com que s'ha quedat molt relegat a anem al teatre amb el col·le i sí o sí t'has de quedar amb una idea i després me fas un resum, saps? O sigui, que jo veig que això també ha canviat de que només sigui, o no només sigui pels col·les, sinó també que n'hi haig en cicles per a, com els adults, anar al teatre i gaudir d'una obra de teatre. O sigui, que el canvi és molt positiu.
Clar, en aquest aspecte, per això jo sempre em quedo en la part positiva de tot, han hagut canvis, han hagut coses que hem de treballar, per exemple el tema de la tecnologia, que jo et comentava abans, és un dels temes crucials en la nostra pedagogia teatral i sempre ho fem i és una de les coses que després
Més importància dona el públic, tant dels pares com dels mestres. I que important el teatre d'objectes que feu i com feu veure als xiquets i a les xiquetes que no és tan important i que no és necessari tant la tecnologia, un telèfon mòbil, un iPad, etcètera, per a poder crear els teus universos.
i treballar la imaginació, sinó que se treballa la imaginació amb un objecte qualsevol que tinguis per casa. Pots crear una ciutat, pots crear l'univers, pots crear el fons de la mar, és molt important. Però igual que estan aquestes coses que hi ha que treballar, hi ha altres que si queden de veres que hem d'agrair i que hem de donar-nos compte que el canvi ha sigut
a favor, o sigui, ha sigut favorable, com això que tu estaves comentant i el que jo t'hi havia campanyes que quan jo era xiquet no existien i que ara hi ha moltes i que esperem que encara hi haguin més i que hi ha una part molt interessada dels docents, una gran part, la majoria, per no dir tota, que estan molt interessades en apropar-los als esceniques als escolars i, de fet, s'enixen encantats cada vegada que venen al teatre i això es veu en el dia a dia.
Ara sí, finalment, Julio, m'agradaria que fes una invitació a tot el públic de Benicarlo a gaudir demà d'aquesta obra de clic. Mira, si volen disfrutar, si volen emocionar-se, si volen riure i si volen reflexionar i si volen passar una estona allò inoblidable, no heu de deixar de vindre a disfrutar de clic en la capella del Mugbe. O sigui que és importantíssim esta cita en Benicarlo, perquè el teatre és tan efímer
que sol es passa una vegada.
N'hi ha dos passes, un a les cinc i altre a les sis i mitja. I res, nosaltres vos esperem amb els braços oberts. Ja sabeu que venir, Carlos, casa vostra. I he de dir, també, molta merda pel dia de demà. I res, vos esperem així al moc B.
Molt bé. Bé, no vull que acomiadar-me sense donar les gràcies a l'Ajuntament de Benicarlo i també a vosaltres. Els mitjans de comunicació sou importantíssims sempre com a reflex de la importància que ha de tindre la cultura i les arts escèniques. I dir-te, Clàudia, a tu, que a tu t'espero també demà en el Mugbe. Així n'has que t'has que disfrutar de clic.
Moltíssimes gràcies. Així ho farem i després vos faré la meua review. Ja no serà un resum com quan anava només al teatre amb el col·le, sinó que com ara vaig a gaudir, us faré la meua review més sincera. Moltíssimes gràcies, Julio.