Seguim a Radio Nicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a contar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Com bé sabem, des del passat 28 de novembre fins al 2 de febrer de 2026 tindrem molt bé disponible l'exposició L'art d'editar de Sergi Cambrils i Onada Edicions.
Sempre se diu que no s'ha de jutjar un llibre per la seva coberta, però en el dia d'avui anem a fer-lo, però no d'una manera a prejudici, sinó d'una manera artística. Perquè durant els últims cinc anys, Sergi Cambrils, il·lustrador, ha teixit una identitat visual molt singular dins del catàleg donada Edicions. I aquesta exposició que tenim al Mucve, precisament,
Fa un homenatge a la seva trajectòria i també ens ensenya una miqueta més sobre ixe art d'editar. Per a parlar una miqueta de l'exposició i també de l'edició, que és una cosa com que solem passar molt per alt però té molts dematisos i és també parlar sobre art, tenim amb nosaltres a Sergi Cambril. Sergi, què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé. És una casa coneguda i la veritat que és genial.
Estem cantats de tindre't així a Radio Benicar-lo altra vegada amb nosaltres. La veritat és que això sempre ho diem. Aquesta és la vossa casa. Bé, començarem una miqueta a parlar no només de l'exposició, sinó també de l'art d'editar, que és el que dona al cap i a la fi també nom a aquesta mostra. Primerament, aquesta mostra, l'art d'editar, repassa cinc anys del teu treball a Monada Edicions.
Què suposa veure aquest recorregut que per a tu és aquest treball, aquest entrega, aquest creativitat convertit en una exposició?
Doncs la veritat que és curiós, però un no se dona compte del que fa hasta que ho escampe, perquè just les cobertes tenen aquesta cosa que poden guardar-se en una carpeta o en un disdú, i clar, quan he tingut que fer l'exposició i veure una mica aquesta trajectòria de cinc anys, que al final ha sigut aquestes cobertes que jo he fet en onada,
Al muntar-les l'exposició, t'adones compte de, realment, la perspectiva del que has fet, perquè, clar, en realitat són imatges que són menudetes, no?, és un dinatrés, i quan t'ho veus exposar dius, ostres, a més està cronològic, val?, són cronològiques les il·lustracions i les cobertes.
La veritat que a mi m'agrada molt veure-ho així, per aixa cosa d'ordre, veure-ho cronològicament, veure aixes finestres, pam, pam, pam, pam, estan totes les imatges molt juntetes i te dones compte, doncs bueno, penses en l'autor en el que vas parlar, en el que has hagut de crear una imatge que també a ell li agrada, als editors també i per suposat a mi també.
La veritat és que m'ha agradat molt veure el treball exposat, i més el Muc, que té uns espais molt xulos, i és una mica així com es veu el treball, normalment dels artistes, que l'exposes, el traus de les carpetes, dels espais tancats on ho tens tu, i quan es posa una sala d'exposicions, agafa aquesta relevància.
que sigui també cronològic, suposo que a tu també com a editor, com a artista, et dona també això com has anat evolucionant tu també i això com ha anat evolucionant el teu art. Sí, perquè, a veure, jo no em considero... A veure, el meu treball té molt a veure amb la il·lustració, però jo estic d'anonada no he tingut aquesta experiència, no?, de...
fer cobertes. Al final és una cosa que ha naixcut, perquè jo puc dir que a Onada faig moltes més coses, el que passa és que, clar, els ells sense t'embellitzats, aquesta part més creativa, he pogut col·laborar amb ells i tal. I sí que m'he adonat que, clar, adaptar-te al...
a la publicació editorial és un altre repte i m'ha agradat molt perquè les ferramentes que un té com a artista jo me considero un artista tradicional el fet d'embrutar-me jo sempre he pintat quadres, il·lustracions amb acrílics no sé, embrutant-me al final és un treball més directe ara clar
Este món de la edició és més fi, pots estar assentat, treballes amb altres ferramentes digitals... I, clar, al mateix temps t'hi dones compte que treballar per cap és el treball del pintor, de l'artista, i treballar per cap és també el treball del que crea Cobertes, perquè treballem amb el Photoshop, que la gent que el coneix...
I altres ferramentes, no? I al mateix temps és tot el mateix, però aquesta riquesa que te dona la ferramenta digital se complementa molt bé amb aquestes ferramentes que els artistes, dels d'embrotar-se, que digui jo, està molt bé. I m'ha agradat molt veure durant aquests cinc anys com he hagut d'adaptar-me i la veritat és que és molt enriquidor.
Molt bé. L'exposició també parla del llibre com a objecte artístic, que és un concepte molt interessant, però tu creus que encara es valora suficientment el disseny editorial? Ja no pels autors i tal, perquè ells sí que ho valoren, però dins l'experiència lectora es valora o es comença a valorar ara menys el disseny editorial? Clar, jo sempre fico un exemple. El llibre, les cobertes, és una mica el rostre, no? El rostre d'un llibre.
el que et fa agafar un llibre... Tu estàs a una fira, no?, on hi ha moltíssims llibres, totes les casetes tenen els seus llibres, els seus títols, els seus autors... Clar, la coberta és una mica eixa referència inicial que a tu et fa agafar el llibre. Almenys jo penso això. A mi també m'agraden les il·lustracions austeres, que tenen molt poc. Però, clar...
Jo estic mesclant dues coses que és la meva faceta com a artista i penso que la coberta és com una finestra, com un liens que jo el converteixo en coberta. Llavors, jo m'imagino que soc un xiquet i que passejo per una fira i quan me detenc a veure els llibres...
El que agafa és el que... Ostres, això és el que m'ha llamat l'atenció i normalment és per la coberta, per l'aixe rostre. Tu l'agafes i jo ja l'he agafat. Després ja ho veurem. Després ja ho veurem. Molts miren la part de detrás i llegien la sinopsi, que això també els ajuda. Clar, tots són complements...
que no són importants, però el que t'ha vingut fet agafar un llibre és el que jo crec que intento amb el lector que la coberta o la composició de la coberta ja et llame l'atenció. I clar, ahir se'm va una mica la meva part més artística, que moltes vegades pot ser encertada i altres no. Però és això, és crear una finestra que a tu et llame l'atenció i et fa agafar el llibre. I després ja ho veurem.
Però també està, suposo, la dificultat afetida per a tu com a artista en aquest aspecte de... És el que tu dius, seduir però sense tampoc fer molt d'espoiler al cap i a la fi de la història. Ahí està la dificultat, també. És que la dificultat és que es mostra la part, el contingut significatiu de dins, però tampoc que sigui gaire evident, no? I...
Clar, al final és... Jo també t'he de dir que en l'editorial nosaltres tenim una relació amb els autors prou important. Vull dir, nosaltres no serem un editorial, jo què sé, les archiconegudes, no? Però sí que cuidem molt els autors i ens agrada buscar un equilibri entre el que volem nosaltres i el que volen ells. Llavors, amb moltes cobertes, jo sí que he estat guiat molt pels autors i, per mig del WhatsApp, que és una ferramenta que utilitzem molt des de l'editorial...
li ensenyo una proposta de coberta, l'autor mi diu, això no, mirem un altre color, però això... Jo m'hi vaig adaptant també moltes vegades a la necessitat dels autors, però al final també ells han de confiar una miqueta en nosaltres i arribem sempre a un equilibri. Però és bonic el repte, el repte de fer cobertes perquè no és només teu a la coberta, has de jugar una miqueta amb el terreny visual de la gent que viu de fora, l'autor, l'editor...
I al final, per mi és un repte que és molt bonic. Bé, s'ha de dir que ho comentaves amb la part d'Onada. Nosaltres sí que considerem que, a veure, òbviament estan les macroeditorials, però, per exemple, el valor diferencial que teniu vosaltres és que, com sou una editorial molt de terreny, teniu uns autors...
que talvolta en altres editorials no podríem publicar, però sempre Onada dona moltes oportunitats, i jo crec que també això fa que no macroeditorial, però editorial de referència, sobretot en aquestes zones, que, sobretot si mirem nord de la província de Castelló, pel tema de la llunyania, amb els principals centres culturals, podríem dir, doncs són una referència com a editorial per a aquests autors que...
no sé, no troben el seu públic o les seues oportunitats en les macroeditorials. Sí, jo per això que els autors d'aquí, del territori, tenen la seva veu, està reconeguda, nosaltres normalment l'acceptem, el projecte, clar, que també passava per uns filtres, però és un editorial generalista i que tenen cabuda moltes línies
Es poden dir que tenim des de narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat, col·leccions de territori com Barsella, la nau minor, la nau major... Tenim un ampli ventall de...
i en aquest cas pensem que Onada dona veu a la gent que vol explicar una mica les seues peculiaritats, perquè al final el que fan les coses universals és parlar de les teves parts més properes, del que fem en aquest poble, del que fem a l'altre, quina veu donem a
les coses que per nosaltres són pròximes, i penso que l'editorial en això està bé, i la part de disseny, entre Òscar i jo estem allà lluitant sempre amb autors, i també és molt apassionant això. Molt bé. Tornant a l'exposició, parlàvem de la cronologia, però quins altres punts són els que han sigut importants per a triar les obres que es mostren? Com ha sigut...
Eixa triada del que podem veure a l'exposició. Sí, l'exposició en realitat està dividida en tres blocs. La primera part és la que trobaran a l'entrada, que és un espai gran, i ahí sí que és una col·lecció de cobertes, una selecció d'unes 74-75,
que són cronològiques, com bé diem, i, bueno, formem part d'una selecció de cobertes de tot tipus, des de narratives, que és el que més... Ahir se'm posa una miqueta a lluir-te, després hi ha altres col·leccions, també hi ha alguna cosa de cuina, també hi ha alguna cosa de teatre, de poesia... És una varietat. I, bueno, he de dir que cada quadret, cada imatge, té la seva explicació. S'explica des de la part tècnica,
des de la part del procés creatiu, jo explico ahir una miqueta el que m'ha portat a fer aquesta il·lustració, aquest procés com ha nascut, i després hi ha la narrativa visual, que és una miqueta això, també entendre el concepte per anar tirat, i tot això està explicat ahir, la gent anirà, i sobretot està vinculada i dirigida a la gent que li agrada la il·lustració, dibuix, l'artefacte literari com un llibre, jo penso que és per grans i minuts,
i podran disfrutar molt per a aquesta part. Després està la segona part, que és la que està dirigida més a dos àlbums il·lustrats que he fet a Monada. Un àlbum il·lustrat és La història il·lustrada de Peníscola, que una mica el que mostro hi és el cómo se hizo, no? Se veuen les il·lustracions soltes, estan enmarcades, i hi ha petits textos, hi ha imatges que jo he rescatat per basar-me a l'hora de fer els dibuixos, se veuen els vesbossos, se veu el treball de bolígraf, que jo treballo molt amb bolívic...
i podran veure com he desenvolupat jo aixa col·lecció. I després una altra, que és «Essos dichos, esos dichos», que és una recopilació d'expergions populars molt divertida, que penso que si van els pares disfrutaran molt els seus xiquets, perquè a la il·lustració t'has que descobrir quines són les frases contingudes que nosaltres diem de manera col·loquial, com per exemple, ara que me'n ve un al cap,
ser molt la gorda. Ser molt la gorda, tot el món sap què és i a què fa referència, però jo el que faig és il·lustrar literalment el que diu la frase. I clar, et trobes a aquesta frase, junta amb una altra i una altra, i formen una il·lustració molt surrealista, molt estranya, vario, pinta. És un divertiment que penso que se divertiran molt. I la tercera part ja és una miqueta on ha d'edicions. On ha d'edicions el que comporta el camí, que són més de 23 anys o 23 anys justets,
i se parla de les col·leccions i de les exposicions que estan vinculades a alguns llibres com Tirant l'Oblanc, El riu, La maleta de l'avi, etc. Vull dir que és molt completa i es veu molt bé la trajectòria donada i són entre sales i penso que a part d'una mica el talent particular també es veu una mica l'extensió que ha agafat Donada.
M'ha agradat molt el que has comentat de los ditsos, perquè també es fa molt accessible, jo crec, a banda de divertits, es fa molt accessible, que també es busca molt, i la veritat és que l'il·lustració ajuda prou a persones, per exemple, que tenen, sobretot, o xiquets i xiquetes que no coneixen eixes dites i tenen algun tipus de problema en l'aprenentatge, el que sigui, doncs fa molt accessible també...
la cultura, la lectura i això la història en general. Exacte, a més, aquest al·lum il·lustrat jo l'he portat a centres educatius, amb xiquets de primària, inclús de secundària, a València també, per el que tu dius, perquè tu quan estàs amb els xavals, projectes a la il·lustració, i els dius, aquí hi ha frases, mireu-les, a veure si les trobeu, clar, tots participen, i quan ho dius, la descobreixen, perquè no han arribat,
i diuen, ostres, ja, ja, quina risa, i bueno, expliques què significa la frase, alguns ho saben, nosaltres no, però al final, bueno, és un àlbum il·lustrat que penso que és interactiu, perquè pot col·laborar el pare, el pare li explica la frase, el xiquet veu la relació de la il·lustració amb el text, i tot això jo penso que és bonic, i és un llibre que no passa mai de moda,
I, bueno, és una mica la col·laboració que jo faig també amb els centres educatius i a mi m'agrada molt. Tot el que sigui contacte amb els docents i sobretot xiquets, m'ho passo molt bé. Molt bé. Dins de la teua experiència, la veritat és que has fet moltes cobertes, però parlant de cobertes que és una cosa que, bueno, la veritat és que li presten més atenció de...
de la que pensem. Tu recordes una coberta especialment difícil, ja sigui per la temàtica del llibre o per buscar l'enfocament visual adequat o com mostrar, com deíem abans, mostrar sense per espòiler. Tu recordes alguna que hagis dit, ostres. Home, jo recordo sobretot el tracte amb els autors. Això és el complicat. Vull dir, jo puc fer una proposta que penso, ostres, que guai, però resulta que després l'autor del llibre
N'hi ha alguns que són molt tiquis-miquis, altres els pareix tot bé, i he sigut més d'aquesta relació dels autors. Però no perquè, saps què passa? Jo, quan veig les cobertes, jo les entenc com pintures, com si jo tindria que fer un quadre, i al final tinc una primera impressió, faig un xocotetes bós...
després el bonic és que entres, col·loques l'escaneixes, la imatge, el dibuix i aquí treballo, de fet això podran veure una mica l'exposició, això es dibuixo sols, com després això s'ha convertit en algo digital...
per mi és una cosa que disfruto molt, les cobertes, i ja et dic, no ha hagut cap complicada, és més la relació amb els autors, que ells estiguin contents, i potser he de repetir coses, i dic, ostres, en seriós que he de repetir això? Però si està guai, tal o qual, no perquè pensa que tal, no canviem...
la veritat que he sigut un he gaudit molt treballant-les i no n'he pogut acabar així que m'havia costat molt ha sigut més el tracte personal al final l'arribar a una cosa que interessa a totes les parts perquè també suposo que haurà de ser el que comentaves ens una miqueta difícil
El fet de... Bé, que al final funciona molt bé, però una miqueta difícil el fet de fins a quin punt l'autor té eixa decisió, però també és que vosaltres teniu. Per què confia en nosaltres? Clar, o sigui, buscar un punt d'intermig ha de ser una miqueta també el repte. Jo moltes vegades penso que a la coberta no fa falta que tinga una connexió de dins. El que passa és que ho volem, perquè clar, és que el personatge de dins és fulanit...
Olvida't, no sé, jo penso que la coberta ha de ser com... ha de ser un impacte, ha de ser com encendre un misto, no? Que ha de ser algo que t'impacte, que sigui una bofetada, quasi. I després ja veurem, després tu mires la sinopsi i dius, ah, sí, ah, doncs això vols dir... No ho sé, no...
Jo penso que la part d'aixa artística ha de florir en la coberta, i això rostre del llibre ha d'estar en la coberta. I, bueno, una mica de deixar-se assessorar pels professionals, però en aquestes coses artístiques no se sap mai quan eres professional, perquè professional sí, em dius que ho faré i ho faré, això és professional. Però, clar, en l'art és complicat saber quan les coses estan bé, no?, perquè...
tot el món podem opinar no sabem si l'opinió d'un és la millor que la d'un altre i jo penso que nosaltres tenim experiència en això en contactar amb el llibre com respon la gent però al final tots hem de decidir perquè quan fas un llibre és el teu xiquet i tu vols que el teu xiquet s'aparega a tu i tu vols el que tu vols i jo en això intento ser cuidadors perquè entenc una mica la postura dels autors
Molt bé. Ara passaré a preguntar-te si hagueres de definir la teva identitat visual després d'estos cinc anys, que estem veient també que ha evolucionat, quins trets diries que la sostenen?
Jo soc una persona molt de dibuixar, de xocotet. Llavors, tot té un àmbit molt figuratiu, però jo diria que treballo en diversos registres. Moltes vegades el registre, i que no el vincules amb el que ho fa, jo penso que és una cosa molt bona. En canvi, diuen, no, no, que se nota que és...
un Picasso, un Cambrils. És bo, però en el fons dic, si no ho sabrien, seria que jo tinc molts registres i no m'acaben de trobar cap. I això, a nivell d'expressió i tal, jo penso que és millor. Jo recordo alguns il·lustradors que hi havia, que col·laboraven setmanalment en alguns suplements, que dia, ostres, aquest és el mateix que la setmana passada? Ostres, com pot ser? Com ha canviat de registre?
A mi això m'agrada. El que passa és que un està amarrat una miqueta a eixa veu, a eixa to de veu que diu... Sergi, perquè no se'n toca arribar, però en la manera com camina, les petjades que fa, el ruïdet que fa quan parla... Ja saps que eres tu. Però jo crec que sortir en una mica d'aixòs paràmetres que són teus és bona senyal. A mi m'agradaria dir que tinc 4 o 5 recursos...
La cosa del bolivic apareix, després els colors plants és una cosa que també utilizo, referències a les coses orgàniques, els insectes és una cosa que també utilizo, les coses orgàniques com plantes m'agrada que apareguen, però clar, en això de la coberta jo m'he adonat que tinc molts més registres,
per lo que diem de tindre, no sé, els programes de disseny, te donen ferramentes que tu potser no faries pintant, però jo sempre intento pintar el quadre al cap o la coberta al cap i després ja me fico a passar-la a digital, que també, bueno, ahí te permet tindre eixos registres que tu no pensaves que tenies, i, bueno, depèn del tipus de coberta i tipus de contingut del llibre, vas per un cantó més fotogràfic, més de colors plans, més abstracte, més gràfic, bueno,
Són diversos els registres, penso que tinc. Però és interessant el que comentes, perquè jo crec que ara, i sobretot quan n'hi ha més competència i són molts més il·lustradors, jo crec que és interessant el que dius, que ja, com que, inclús per a mi, salvo, jo què sé, si te'n vas a un Ibáñez, a un Quino, o què, i aixes grans figures, doncs sí que s'associa una miqueta més a Vales de dibuix és un Ibáñez, d'acord?
Però ara com que això ha passat també una miqueta més de moda, jo veig que ja no se busca tant el que tu deies que se reconega, sinó més el que tu deies després de tindre registres per a poder adaptar-te a diferents tipus de dibuix. No sé si el panorama està així ara. Sí, jo en termina, el meu company Òscar ho comentava, dius, quan ara surten els àlbums il·lustrats, t'adones que la gent que està aprenent a les escoles...
tots tenen com una manera molt pareguda de solucionar formatment les coses, o tots tenen una cosa manida que dius, això m'he recordat tal, tal, tal... Clar, per una part està bé perquè és com que entres dins de com una moda i estàs dins de la moda, però penso que ser una miqueta salvatge, entre cometes, i sortir-te'n del rinc, i que bordejar i serring on treballes, i treure el cap, o cridar, i que no siga del tot...
el que toca, això jo penso que ha de fer-lo. I penso que els il·lustradors se basen molt en l'ensenyança reglada i després no veig una veu pròpia. Per què? Perquè identifico una manera molt igual a tot i dic, ostres, és una llàstima. I penso que els joves d'ara que estan estudiant
se perden ixa cosa més tradicional, que potser bé, perquè tinc 50 anys i volgués o no, la formació meva va ser d'embrutar-me. Jo, fins fa 5 anys, jo el rató no l'utilitzava. Crec que l'experiència ixa de treballar amb el contacte amb el paper, amb els pinzells, amb les pintures, i tot això ara estic a veure com puc volcar-lo i aprofitar això
pel digital, pues clar, els joves d'ara jo crec que se queden només amb el digital. I no dibuixen, no fan seues les coses, sinó una mica com les venen donades a la formació. I clar, això jo penso que ha de ser una mica...
que se dona, que ells també ho busquen, buscar eixa veu diferent, a vegades forçar la màquina i tombar la tortilla, no? Vull dir, això és així, però jo vaig a fer el contrari. Passa en la música, penso també, passa en totes les disciplines. Totes les disciplines artístiques, però sí que és cert que s'hauria d'arribar a eixa més clar, perquè, clar, per molta digitalitat que tenim, que ofereix moltíssimes ferramentes,
Ni algunes a les que encara no arriba, que sí arriba el agafarte un llapis, un boli, un paper i començar a...
Exacte, i mira l'IA ara, que ens tornen bojos, nosaltres a l'editorial que la tenim, Òscar i jo en seguida ho detectem, això és IA, això tal. Nosaltres l'utilitzem, jo l'he utilitzat, evidentment, però com un recurs per solucionar alguna cosa, no basar la meva coberta en una IA, perquè clar, se nota molt, i intentem això, que sigui un complement, clar, l'IA evoluciona tant que al final suposo que rebassarà i nosaltres tindrem que buscar una estratègia o alguna cosa per
no sé, ixa part original que detrás hi ha algú que està patint per això, que estiga, que se veiga, i els que ens dediquem una mica el disseny, això ho detectem a la primera. Vull dir que se nota molt quan hi ha una guia detrás i suposo que depèn del tipus de treball. Si tens que fer un cartell per anunciar que és Nadal, potser dius que no fa falta buscar un dissenyador...
ho entenem, però no sé, aquesta cosa que detrás hi ha una persona i que li dona ixe toc que ara per ara encara se pot donar, tenim que aprofitar-lo. No, i damunt, mira, això és notícia d'actualitat també perquè ara...
com el que tu dius, encara s'identifica a això que diem de cara de guia, no?, la típica que se diu. De fet, ara també, dins de l'actualitat, n'hi ha molts editors i moltes persones que estan començant a, inclús, a rebutjar que es faça íntegrament amb Mia, no sé si, bueno, suposo que sí, t'hauràs assabentat que baixi fa poc un llibre il·lustrat. Sí, sí.
fresia i la gana, o no sé què. Sí, sí, sí. Però és que inclús el mateix públic, ja no és professional, és el mateix públic, ha començat a rebutjar i siga íntegrament fet amb Amia, perquè dius, ostres, és que aleshores què...
Clar, és que és això, és complex, però jo penso que al final ha de ser una miqueta la satisfacció que ho fa. Jo imagina't, jo podria escriure, a mi també m'agrada molt escriure, imagina't que jo escric, vull escriure una història sobre terror, per exemple, o sobre un fet que sigui el que siga,
I li ho demano a la IA, vull dir que hi ha que utilitzar-la, evidentment, però, ostres, tu no vols disfrutar d'escriure pensant tu coses i tal? És que, d'altra manera, és que no sé quina cosa més buida. Però això t'he dit que va a la cosa individual. Però jo penso que conèixer cosa individual és honesta i detrás hi ha un ofici, el que és també professional ho veu. Qui no ho veu, segurament ma mare ho veuria i diria «ai, potser que bonico el cartell».
Però el que entén d'això veu la feina. I, doncs, bueno, si podem, dins del que queda de temps, esperem que l'Aïla no sobrepassi tant i poguéssim aportar una miqueta aixa cosa. Més que res, ja per la persona que ho fa, perquè siga honest amb ell mateix, perquè és com aprendre a dibuixar calcant els dibuixos. Vull dir...
Al final diu, sí, queda bé, l'ha solucionat, però tu saps, has après a dibuixar, has après a dibuixar un cavall i veure com tu li vas donant la forma, saps? No sé, és una cosa ja de cada un, penso. Que serveix per automatitzar processos, que per això està molt bé, per alliberar-te el que és la...
tot el roi ha d'haver de fer i poder concentrar-te en el que és realment important. Per això sí que és una eina molt... Superben, això va genial. El que sí, abans de finalitzar, m'agradaria preguntar-te, perquè clar, sí que és cert que tu ets un il·lustrador que es pot adaptar a moltes coses, sobretot en el tema de les cobertes no és el mateix que fer una coberta, que un cartell que siga, però sí que n'hi ha una cosa molt característica teua que volia preguntar-te.
Sergi Cambrils i els personatges que duen barrets. Què n'hi ha darrere d'això, Sergi? Jo més que els barrets diria coses al cap. Bé, sí. Coses al cap. Coses al cap. Està ple. I és que ara estic mirant aquí el catàleg que ha editat el Mugbe, que la veritat que ha quedat superxulo. Jo és que tinc una obsessió amb aquestes coses. O hi ha barrets, o hi ha insectes, o hi ha estructures, o hi ha flors, o hi ha plantes...
jo penso que és que tinc pardals al cap, és pardalets al cap, no?, que diem, és que el cap és un món, no?, i el que dona Lídia Minjapart, i és una part que jo sempre, doncs, bueno, recreo, i és com una idea, un pensament, no?, que està volant, i que en aquest moment passa, no?, és...
Els barrets, és que mira, que dius els barrets vaig fer una col·lecció de pintures que seria tot està al cap. I eren barrets que eren estructures geomètriques, que eren barrets, però cada barret, bueno, era allò una estructura supercomplicada, perquè és que el cap com és complicat. Complicat. I suposo que me surt de manera natural, però no sé...
És curiós però penso que el que jo faig ho fan molts, no és una cosa que jo m'he inventat ni res, és la relació del cap amb les idees i que aquestes idees poden sortir del cap i fer-les físiques, és una mica el que faig.
Molt bé. Finalment, Sergi, què t'agradaria que el visitant del MUC-BES em porti ell mateix després de recórrer aquest l'art d'editar? I bé, també volia preguntar-te una miqueta, ja que al fil del que comentàvem de la intel·ligència artificial, com està el futur de l'edició, per exemple, en aquest cas, de l'il·lustració i l'edició.
Clar, jo des de... Estic treballant fa cinc anys, estic en onada, jo ho veig bé. Jo ho veig esperançador, el llibre diuen que pot desaparèixer... Bé, sí, pot desaparèixer perquè, clar, la tecnologia mos porta...
amb eixa idea que pot desaparèixer, però sempre hi ha gent que té nostàlgia de les coses i que l'agrada tocar les coses, obrir un paper, mirar-lo... No ho sé, és com al final la ràdio i la tele, que podran conviure... Sí, al final tot se pot...
Tot pot conviure. I penso que aquesta part artística, aquesta part com interna del ser humà, està en les coses que estan fetes en paper i que pots tocar-les. I penso que el món, mira que te diga, això ja no sé si serà o no, jo penso que el món o serà espiritual o no serà.
On mos mirem nosaltres una mica més per a dins i veure si estem bé o no, perquè si el mal està a dins, hi haurà coses ruïnes que va fora. Si el món està bé que va a dins, doncs, bé, què pot fer bé aquesta cosa interna? Les coses que poguéssim tocar, que poguéssim sentir, en algú que pots parlar, vull dir que al final, en la ja podríem, a lo millor...
La soledat potser no existeix, perquè la ia parlarà amb nosaltres i estarem superbé. Els avis els dirà tranquils si no estareu mai a soles, que sempre hi haurà alguna màquina que parlarà amb altres i vos donarà conversa i estareu super a gust. Però clar, al final l'avi o la persona gran que es sent a soles o qualsevol persona, el que vol és tocar. Tocar la carn, sentir que un llibre el poden obrir i veure una coberta bonica. Jo penso que és esperançador, però clar, no t'ho puc dir 100%.
I què se trobarà la General Mugue? Jo penso que trobaran una miqueta part de mi, de com soc jo, penso que hi ha una cosa nostàlgica a l'hora de treballar jo, també molt divertida, utilitzo molt la ironia, això està en totes les cobertes, de fet podran llegir cada coberta i descobrir una miqueta com he fet aquesta coberta.
Després, bueno, recomanar-los lo de esos dichos, esos dichos, això se'n riuran molt. I m'agradaria, si me dóna temps, invitar la gent a unes visites guiades que se faran, que ja ho hem concertat amb el MUCBE, i que podem dir que, bueno, serà completament el desembre i gener...
I hem decidit que els dissabtes, de desembre, el 13 i el 20, se faran dos passes, un a les 10 i l'altre a les 11. I el mes de gener el mateix, l'únic en lloc de dos dies seran quatre. Serà el dia 10 de gener, dissabte, 17, 24 i 31. També dos passes, a les 10 del matí el primer i a les 11 l'altre. Vull dir, la gent podrà vindre, jo us explicaré coses, podrem interactuar, parlar, a veure què opinen...
sobretot a la gent que li agrada el disseny, el dibuix, els llibres, però està obert a qualsevol persona que tinga curiositat per una miqueta aquesta faceta artística vinculada amb les cobertes, però al final és per tot el món. I res més, penso que s'animen i que s'ho passaran molt bé.
Molt bé, Sergi, doncs moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres a Ciara de Benicar-lo en el dia d'avui. Bé, nosaltres això també animem a la gent, no només que vaig al MOOC a veure l'art d'editar, sinó que també s'apunteja que tenim l'oportunitat a aquestes visites guiades. Ha sigut un plaer tindret així amb nosaltres i ens veiem en una altra ocasió. Fins la pròxima. Gràcies.