Seguim a Radio Benicarlo, seguim al Beus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que, entre els molts esdeveniments que tenim al mes de desembre, ja sabem que és un mes amb moltes cosetes, i també aprofitem molt per a viure alguns esdeveniments més dedicats a la cultura, del 5 al 8 de desembre de 2025,
tindrem l'exposició Una Historia Pintada de Peñíscola per part del artista José Domingo Bayarri Pretel, més conegut, com a Mingo. Els beneficis d'eixellibre que va fer Una Historia Pintada de Peñíscola
Estan destinats a l'Associació de Penyescola contra el Càncer. Anem a parlar una miqueta d'aquesta exposició, també d'aquest llibre d'eix caràcter solitari que té i de diferents iniciatives que l'artista Mingo ha estat fent per tal d'apropar o divulgar la cultura, sobretot entre els més joves. Per a parlar, òbviament, de totes aquestes coses, tenim amb nosaltres a Ràdio Penicarló a José Domingo Vallarrí, pretel. Mingo, bon dia, què tal, com estàs? Bon dia, bé, bé.
M'encanta ser tindret a Ciara de Benicarlo amb nosaltres. Bé, parlarem una miqueta d'aquestes coses que hem fet, hem comentat a la introducció d'aquest llibre, que a Ciara de Benicarlo hem pogut també parlar d'ell i gaudir d'aquesta història pintada de Peñescola. Però per a posar-nos en context, com va sorgir la idea de fer aquest llibre? Bé, jo quan estava fent la història pintada de Benicarlo...
que vaig començar l'any 2003, no sé com se me va ocorrir, quan estava mitant, que ja estava bastant avançat, se me va ocorrir fer la història pintada de Penlliscola, perquè Penlliscola venen els meus, bueno, jo, les meues arrels venen de Penlliscola, i, bueno, al ser una ciutat mil·lenària i amb tanta història, doncs, bueno, i a més li tinc molt de carinyo, perquè l'he pintat moltes vegades, a Penlliscola,
Doncs bé, em va sorgir fer una història de pintar, i ara ja a l'acabar-la, i a l'acabar el llibre de Benicarló, vaig voler fer també un llibre que estiguera tot documentat en un llibre. I aquest llibre, les obres de Penysgola són 53, són molt didàctiques, molt senzilles,
és com un cuento narrat, vull dir que no és que sigui un llibre d'història, que es comences a llegir, la gent s'avorrís, jo sempre dic que això sí que és molt interessant per situar-los en el temps, perquè és molt didàctic. I, bueno, jo ho vaig presentar ja este estiu, el llibre se va presentar en el mes d'agost, en el mes de setembre vaig estar a la Casa de l'Aigua, en totes les obres, vaig estar a Tolomés,
Per cert que, clar, Penyiscola, sabeu que passa gent de totes les identitats, de totes les formes de parlar. I bueno, i este llibre sí que és una miqueta, diguéssim, diferent perquè al final està traduït en francès i en inglés. O sigui que te'n vas al número del quadro i te'n vas al final i ho pots traduir, bueno, es traduis en francès i en inglés.
Ha tingut molta acceptació perquè quan estava a la casa de l'aigua venien molts francesos també. I ho agraïen molt. Molt bé. De fet, molts francesos se'ls van endur. Hi havia un professor que va passar que sempre et trobes amb gent de tota índole i tens conversacions de totes les maneres. I per mi és molt agradable poder parlar amb gent i cada un te dona la seva opinió. Però aquest home em va dir que se l'endú a un institut on assenyaien
el castellà, diguem-ne l'espanyol i bueno, ja vaig estar allí tot el mes de setembre però no ja contenent tot això ja doncs me vaig vaig voler fer una ruta pels hotels i els directors dels hotels també van estar molt receptius i m'anava a un lloc de l'hotel i allí hi havia una xocoteta exposició de la introducció a la història pintar
I me ficava en el llibre este solidari, i el que l'adquiria li el firmava, li el dedicava. I en tot i això, bé, de fet, pront, no sé si la setmana que ve, m'hi cridarà Lídia, la consejala de Cultura de Peníscola, quan l'alcalde tindrà un hueco en l'agenda, perquè jo ja he fet la primera entrega, ja he fet la primera transferència de 1.000 euros, eh?
a l'associació. He pogut arreplegar 1.000 euros, que ja està feta la transferència, però, clar, volem fer l'oficial perquè la gent sàvia que això no va a la butxaca de ningú. I va ser una sorpresa, i ara vaig fer-la aquí al ZT, perquè la directora també va estar molt receptiva, Maria Carmen,
I en això estem, i a veure si la gent s'anima i que vinga a visitar-nos i vulgui adquirir el llibre en aquestes feixes tan de regals. Jo penso que aquest llibre és un bon regal, de fet.
jo no és perquè l'hagués fet jo, a mi m'ha felicitat molta gent, vull dir que al llibre que he anat i m'ha dit he vist el llibre i m'encantava i jo dic, mira, perquè a més estan les meves frases, les meves poemes les meves reflexions i una sorpresa meva va ser igual que el llibre de Benícarló que el vaig fer a preu de cost jo tampoc, en totes aquestes coses són de forma altruista, jo no pretendeixo guanyar ni cinc cèntims
I jo, doncs, em va sorprendre perquè, com jo no volia dir-ho a les llibreries, perquè, clar, les llibreries han de guanyar la vida. Jo ja estic jubilat, cobro una pensió, encara que sigui pobreta, perquè cobro el mínim, per ser autònom, els autònomos ja ho saben, això. Bé, doncs, doncs, em va sorprendre que me van cridar d'una llibreria
dient-me que s'havien enterat que havia fet el llibre este solidari. I jo li vaig dir que no he enviat res a les llibreries perquè és una cosa meva personal i tots els beneficis vull que vagin a d'aquesta associació. I per què a l'associació? Primerament perquè el llibre és de peníscola. I segona, perquè jo vaig estar un dia en ells quan vaig fer unes obres solidaris també paladana.
y me va a sorprender la faena que fien, y me va a agradar todo lo que les portaven. Bueno, pues me va a tirar de una llibrería, y me va a dir, bueno, pues es igual, aunque no gane nada, yo quiero participar, tráeme unos libros, y bueno, y de ahí a ahí, casi totes les llibreries de Benícarlo, tenen un llibre solidari, y no guanyen res, y la llibreria de pellíscola també. Per tant,
No sé, vull dir que la gent sabeu que s'ha solidaritzat i per mi ha sigut una gran satisfacció, no sé. És important fer també aquestes xarxes de solidaritat entre artistes, entre llibreries, per a poder ajudar aquestes associacions que al cap i a la fi tota la feina que fan es nutreixen d'aquests tipus d'iniciatives a banda de també els socis i sòcies.
Abans de passar a un altre tema que volia parlar amb tu, que és aquesta tasca que tu també fas de divulgació entre els més joves d'aquesta història, d'aquesta cultura. Quines diries que són les particularitats d'una ciutat com a penyiscola a l'hora de dibuixar? Perquè, clar, cada artista té el seu estil, alguns molt marcat, alguns van innovant o canviant.
al llarg dels anys, però també les ciutats a l'hora de pintar-les tenen la seva essència i també n'hi ha que saber reflectir-la. Quines són les particularitats que té Penyus com a ciutat a l'hora de dibuixar-la?
Home, el castell és idíl·lic. Jo, per mi, és el castell. Jo no li veig altra cosa. I després les portalades que té, mil·lenàries. Bé, mil·lenàries... El castell és mil·lenari, però el que són les... les faixades, les pedres, el que van fer les muralles de Felipe II... A veure, tot això a mi m'ompli perquè m'ompli d'història i el plasmar totes aquestes coses...
per mi és fonamental. I a l'hora de, podríem dir, conjugar-lo també amb els teus poemes i pensaments, no sé si és primer va el dibuix i a partir d'ahí el que t'inspira el dibuix, o reflecteixes, o primer va una idea i després va el dibuix, com és el procés creatiu?
Jo, bueno, va mesclat, no sé, no n'hi ha una pauta definida. Hi ha coses que te sorgeixen i a partir d'ahí després les fas i hi ha coses que les fas i després te sorgeix el tema. Ara precisament, mira, ara t'havia enviat una foto que m'han enviat, que això sí que ho vull dir perquè...
També és un problema pels que pinten i pels xiquets. Jo envio obres a concursos nacionals de pintura i ara precisament m'han fet finalista en un certament nacional. Però ara ve la segona part. A mi el fet finalista, bueno, sí, mira, perquè te fiquen ja en los 15 o 20 quadros seleccionats al millor dels 100 que se presenten o dels que se presenten.
Però ara ve el segon tema. Tu envies una obra. Jo tinc una obra ara que tinc a enviar de 100... Jo ho dic per als joves que pinten i tot això. Jo als ajuntaments sempre els dic que almenys haurien de pagar esports els que seleccionen. Perquè ara mateix jo tinc un quadre que m'he dit 170 per 125. L'envio a un transport. Hi ha transports que te cobren més de 100 euros. D'anar.
eres finalista, i després guanyi un. Si n'hi ha 20 o n'hi ha 30, només n'hi guanyi un. No guanyes. Després tens que replegar el quadre 100 euros més. O sigui, que t'hi gastes 200 euros. I això tampoc pot ser. Això és... Ara n'hi ha un que sí que hi ha... Ara no me'n recordo del nom. Que sí que he vist que donen 75 euros als que són finalistes. En aquest ajuntament els he felicitat.
almenys donen 75 euros per gastos i això. Això també tira una mica cap enrere els artistes a l'hora de presentar-se a concursos? Jo penso que sí, probablement. També a l'hora de fer exposicions, no? Pot ser, perquè clar, també has de fer ixe transport per a fer una exposició.
Bé, jo exposicions, com tampoc tinc pretensió de fer-ne a cap lloc, em surten per a les reds socials, i les úniques que faig és a Castelló, o així a Penlliscola, o així la de Benicar-lo, o què vaig fer de Benicar-lo.
Això per a mi no és cap problema. Inclús les exposicions que fas als hotels, sé que és temps meu, sé que vaig a portar-lo i muntar-lo, però això per a mi no és un problema. Això se pot fer fàcilment. És més en el tema dels concursos a l'hora de presentar-se. És presentar i gastar els diners. I val diners els transports. No són barats, eh? No són barats quan són quadres grans. No són barats.
Ara sí que volia parlar amb tu d'aixa part més pedagògica, que sempre poses molt sobre la taula a l'hora de fer les teues obres, perquè com bé has comentat, tant la història pintada de Benicarlo com aquesta de Peníscola, és tot com molt educatiu, molt pedagògic, és molt fàcil de llegir, perquè és més el tema de poder recórrer la ciutat a través de les pintures.
Bé, contes una miqueta de la teua experiència amb xiques i xiquetes en diferents col·legis parlant d'aquesta història il·lustrada de Penlliscola i les sensacions que tu també has rebut. Com està el joven de posar-te en aquest tema? Bé, jo tota esta setmana passada he estat en el col·legi número 5.
I vaig fer una xocoteta d'exposició també. Allí la vaig muntar referent als inicis de l'educació aquí en Benicarlò. Ah, molt bé. Que ve a ser paral·lela com els altres pobles. Aquí no s'anirà algun any, però l'educació ha vingut més o menys paral·lela.
I els vaig explicar els inicis de l'ensenyança pública i els inicis també de l'ensenyança religiosa, perquè, claro, van paral·lelos, no aquí, en tot el... Tot el baix. I en tot l'Occident, jo què sé, si te'n vas a França i te'n vas a Anglaterra o te'n vas a Madrid o te'n vas a Ociga, més o menys la història és paral·lela. Doncs, bueno, els xiquets estaven molt receptius, jo els veia molt, molt...
Molt contents. T'havia enviat fotos. Perquè si tu sabies que eres el cariño que m'aportaven, m'abraçaven, és increïble, és increïble. Jo m'he quedat sorprès. El que sí que veig és que els falta...
els falta una orientació perquè se situen en el temps. Jo no els veig situats en el temps. Se'ls ha d'explicar que hi ha un antes i un després en les coses.
Jo els explicava, a veure, això que teniu ara, jo quan anava a escola no sabia el que era un bolígrafo. Teníem un llapis, una goma i un tinter, una plomilla, però tot això ha anat evolucionant en el temps.
i totes aquestes historietes que jo les anava narrant en les pintures, que, claro, perquè això està en les pintures, igual que els col·legis religiosos, doncs, bé, només en quatre anècdotes, com, per exemple, es diria, el quadre ell se veu estos xiquets que posen el MUCB de l'any 1915 i tal, doncs, bé, doncs, estos xiquets venien al MUCB perquè era l'única escola que n'havia venit Carló,
Ai, el Muc ve a una escola, sí, el Muc ve a venir a una escola a finals ja del segle XVIII, des del 1800 i pico, 70, 60, i tal. Ai, i sigueix fent sí, i dic així, m'ha gustat ara abuelos i això, i després mon pare va anar aquí al Marqués quan se va inaugurar el 1930, que en el quadro ho fico, és que el quadro reflecteix la historieta, és com si fos un cuento.
I ells van madurant i són receptius. I jo penso que això a alguna cosa els queda, el cervell. Després allà està l'institut, que es va inaugurar l'any 58, recordo, no ho sé, però hi ha coses que si no ho miro ja no me'n recordo. Jo estava molt satisfet de veure que els xiquets estaven molt atentos en tot això. I el que sí que em vaig adonar
Bueno, així vaig agarrar el tema, i les vaig contar també els col·legis religiosos, el de la Salle, que també era de finals del segle d'ana, del 1890, no sé què, quan van vindre els salesianos i tal, i després també el de la consolació, que també eren paral·lelos, més o menys, se portaven uns anys, però l'ensenyança pública i la religiosa anant més o menys paral·lela, aquí va venir Carló. Si parlem de 10 anys de diferència, en el temps, per mi, no significa res, 10 anys.
Però bueno, estàvem molt d'aixòs. Però el que sí que m'he vaig adonat, i ara és per pintar cosetes. Jo aquest estiu vaig... Jo em penso que aquí una vegada vaig comentar. Vaig fer un estudi de la lletra que ara l'he fet ja digitalment, en un cartel que és molt interessant. M'he interessant que l'he enviat a València, a un senyor que jo coneixo, que és d'una revista,
I m'ha dit que ho publicarà a una revista de Tirant Nacional perquè això no ho havia vist mai. Com d'una forma tan simple i senzilla puguem conèixer els nostres joves la evolució de l'escritura? Com han pogut arribar ara i com se va iniciar? I això ho vull fer jo en un cartel que em diu un metro per setanta...
i és molt didàctic, i allí te fica el sistema d'escriptura. Comença des de l'ideograma dels 6.000 anys a.C. i va evolucionant pel jeroglífic, la semítica, tal, igual, igual, hasta arribar els tipus de lletra que tenim ara. I això la consellera de Cultura, la senyora Lídia, la consellera de Cultura, li ho vaig comentar quan vaig fer l'exposició,
I li va agradar molt el projecte. Per cert, que vaig fer la donació a la biblioteca de Peníscola. I allí està Penjals, que vagin allà ho veurant. I, bueno... I així que ells, quan els comptava, doncs, no sé, es quedaven... Jo penso que alguna cosa els queda. Però això sí, si a lo millor, si d'aquí dos anys se'ls profundís una miqueta més, i d'aquí dos anys una miqueta més, i arriben a ser d'aixòs, és per situar-se en el temps. És simplement això. No...
M'interessa aprofunditzar una miqueta en tal volta perquè, clar, com tu bé has dit, a xiques quan s'ensenyen aquestes coses, la veritat és com al·lucinant tant de veure aquesta diferència, doncs capta tota la seva atenció, però quines podrien ser les causes? O per què ara mateix els xiquets com que estan una miqueta desubicats en el temps, podríem dir?
No ho sé, jo no ho sé perquè no sé com està, com obliguen els polítics o els que siguen, no sé qui mana l'ensenyança, però, bueno, jo no sé, jo no he vist cap llibre ni m'he preocupat. Però jo què sé, jo quan estudiava me feia una llibreta, me feia una clau en un sinopsis i me ficava una fetxa i me ficava pum, pum, pum, pum, quatre coses. I jo, doncs, me situava en el temps. Jo no sé si ara ho fan o ara mesclen moltes coses. I...
I una cosa que també m'he deixat és que, clar, jo els vaig ensenyar també el que jo feia quan era jovenet. I ahir te vaig enviar una foto, perquè jo tinc encara pinzells dels que ara m'han dit que s'ha ficat de moda, m'ho van dir les mestres, no sé quin sistema d'escritura en el lettering.
Doncs bé, jo m'he guanyat la vida en el lettering, tot pintat a mà, i encara tinc pincellets, vaig portar els pincellets així, i allí en un cartelet, vaig mirar una foto, jo amb alçà, els dibuixava les lletres, i els quedaven encantats de veure com en un traç...
que se podien fer en una lletra ornamental, una lletra d'això... I les mestres van dir, doncs això ja s'està fent ara, se torna a ficar de moda. Dic, doncs això, quan vulguésseu, vingui, us faig un cartel i sigueixar de prenent. I també crec que això és molt interessant perquè això els dona molta creativitat. Perquè sí que ells necessiten crear coses que no...
el que veuen... veuen massa coses, massa informació en els mòbils i tot això, i hi ha coses que són bones, però hi ha coses que són molt ruïnes.
I jo penso que sí que haurien de tindre eixa forma de crear, eixa forma de veure una cosa i sobre eixa cosa que veuen desenvolupar-la. Jo quan era jovenet m'informava, mira si m'informava que me n'anava, bueno jove, ja quan tenia 20 anys o 21, jo me n'anava a Barcelona a una llibreria molt famosa.
Perquè aquí, a Espanya, per desgràcia, no teníem molta informació sobre l'art i sobre el tipus d'orraments, tipus de lletra, que jo mai he guanyat la vida pintant i fent cartels, així el poble de Benicarló, Penyiscola i Vinerós. Per cert, que estic escrivint un llibre dels inicis del disseny gràfic entre Penyiscola, Benicarló i Vinerós, que els joves dissenyadors d'ara, quan els he explicat, s'han quedat flipats i em diuen que serà molt interessant, això, que serà molt interessant.
Per tant, per això et dic, és incentivar la creativitat. Està bé que recaven informació. Jo recabava informació de tot tipus de llibres. Anava a Barcelona, pim, pam, pim, pam, dibuixava això, allò, i d'aquí agarrava una idea, d'allà agarrava una altra, després la que jo podia crear, i tot això. I una de les coses també molt importants, que també ens havia quedat,
és que tot això que estic contant del de Benicarró, Peníscola i Castelló, que el llibre està ja acabat, i presentar tot això a la Diputació. La Diputada de Cultura, la senyora Lídia, em va portar ella personalment a la Diputació. I el senyor alcalde de Peníscola estava allà en el seu departament i va fer vindre el Diputat de Cultura
O sigui que totes aquestes històries, inclús la de Castelló Capital, que la de Castelló està tota feta a mà i ornamentada a mi, per mi, de tot això que ara deu que es posi de moda, del lettering dels ornaments i totes aquestes cosetes, doncs aquest llibre ja està tot presentat a la Diputació. I el diputat de Cultura, ho dic ara públicament, perquè ell té un prototipo ja del llibre, un prototipo. I jo li vaig dir, bueno...
dic que ara ja és cosa vostra perquè jo aquest llibre voldria que es publiqui ara i fer l'exposició a Castelló igual que he fet a Penyiscola i a Benicarló perquè és molt important i també els beneficis si hi ha beneficis ho donaria alguna associació de per allà i tal i jo li vaig dir que ara la pilota està al teu terratar jo vaig pensar ara feu el que vulguéssiu però jo li vaig dir tant com si voleu em van dir que si a lo millor ells podien fer 200 o 300 llibres que és el que normalment habituen a fer
I suposo que l'original ho tinc jo, ells tenen un prototipo. Jo li vaig dir, bueno, dic, si voleu, jo vinc aquí, estic en els dies que vulguésseu, estic en els que siguin, i ara la pilota està al vostre terrat. Si passen els anys i tinc salut, i no voleu fer-ho res, això ho faré jo pel meu compte, igual que ha fet el de Benícarlo i el de Peníscola. Molt bé.
Doncs, per a finalitzar, m'agradaria tornar a recordar, doncs, bueno, tema dels dies que tindrem l'exposició de la història pintada de Penyiscola, també el joc, però també m'agradaria que feris una invitació a la gent a visitar aquesta exposició a l'hotel Penyiscola Plaza, a Mingo, també, per a tornar a recalcar eixa importància que podem conèixer al cap i a la fila els nostres ciutats, els nostres municipis, a través de l'art d'una forma molt fàcil.
Bé, doncs jo invito tota la gent a que vinga allà al ZT, perquè és un hotel que el teniu molt a prop, podeu vindre passejant inclús pel passeu que diuen del colesterol, que va tanta gent a qui li baixa el colesterol i està allà a ratlla del terme mateix, vull dir que podem anar passejant i justament són tots els dies de festa, vull dir que jo estaré el dia 5, que és la víspera ja de la festa del 6, i
El 6, el 7 i el 8. O sigui, que estaré aquests 4 dies. I això és el que jo espero que vinguésseu a voreu. I no res. I també, si voleu, si voleu, jo esta setmana, ara a partir de les 3 de la tarda, jo a les 3 de la tarda estaré al juzgat. Perquè estic pintant el juzgat.
I el col·latge estava molt interessat, el mateix col·latge número 5, de fer aquesta setmana aquesta ruta perquè sí que els me vegin pintar al carrer, perquè vegin el que utilizo, com pinto i tot això. Jo de les 3 fins a les 5 estaré allà al juzgat.
Molt bé. I, bueno, hi ha una altra cosa sobre el que faig a les associacions. Te recordes que te vaig pintar en un quadre, no? Sí. Bueno, pues, aquest quadre que tu estàs pintant, que és un quadre que és el de la... El Tío Vivo. El Tío Vivo. Bueno, pues, també l'he donat a una altra associació.
L'he donat a l'Associació de la Fibromialgia. Ah, molt bé. L'he donat a Eixe i un que vaig fer d'una falla, que també va guanyar un primer premi, perquè feien una rifa solidària i que traguen uns dinerets. T'ho dic perquè si vos entereu, aquests dies de festa, si fan el d'això, si fan bolletes solidàries...
pues bueno, si vols comprar alguna bolleta per si te toque, pues allí estaràs tu. Sempre per a contribuir també és molt bona idea, o sigui que ens ho apuntem també per a estar atents i si se fa ixa rifa poder contribuir. Vinga, ha sigut un plaer tindre-te a ser-re de Benicar-lo amb nosaltres. Jo recorde, del 5 al 8 de desembre tindrem eixa exposició, una història pintada de Penlliscola al ZT, a l'hotel Penlliscola Plaza Suits. Recordem també que eixe llibre, bueno, el llibre es podrà també adquirir a l'exposició
Claro, claro, claro. Mira, el llibre és el preu de 20 euros. Molt bé. D'acord? Los preus de 20 euros. L'associació... Bueno, jo el que vull fer constància és que jo m'he gastat 15.000 euros. Jo el de Benicarró també ho vaig fer i al final vaig sortir a la part perquè s'han venut tots. El Benicarró no en queda cap, el llibre. Molt bé. No n'hi tinc ni un. O sigui, me queda només el que té el meu fill i la meva filla. Molt bé. No en tinc ni un ni per mi.
Molt bé. I este, bueno, espero recuperar el que jo m'he gastat, que el llibre precisament és d'Onada, ha quedat molt bé, sabeu que ha quedat preciós, i que també està traduït en francès i en inglès. Allò que sí que ells poden estudiar, poden mirar, els xiquets que estudien francès i inglès, els ve de meravella, poden practicar, eh?
Molt bé. Doncs això. Recordem, del 5 al 8 de desembre d'un any, del 2025, tindrem aquesta exposició a Història Pintada de Penyescola, el ZT de Penyescola. Moltíssimes gràcies, Mingo, i ens veiem en una altra ocasió. Gràcies. Molt bé. Gràcies a vosaltres.
L'informatiu amb Claudia Cozar.