This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Seguim a Redeveni Carlos, seguim al Beus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que aquesta mateixa vesprada a la Biblioteca Manel García Grau es presenta el llibre Diego i la història d'Espanya, per part escrit per Albert Alarcón.
una proposta divertida, també educativa, per apropar una miqueta les històries més menuts, que moltes voltes són un públic als que costa apropar-los la història, però he de dir, bueno, els nostres joients no ho saben, però jo tinc així el llibre, i la veritat és que jo, sense ser xiqueta, ja m'avelleix moltíssim llegir-lo, o sigui que imagineu. Però a parlar una miqueta de com se desenvoluparà la presentació d'aquest llibre i conèixer més l'escriptor Albert Alarcón, el tenim avui amb nosaltres a Ràdio, veni, Carlo. Albert, què tal? Bon dia, com estàs?
Molt bon dia i moltes gràcies per la invitació. Este m'encanta ser tindret a Ciara de Benicarlo per a parlar d'aquest llibre de Diego i la història d'Espanya. Primerament, abans de parlar del llibre, posar-nos en context i conèixer-te una mica més, qui és l'escriptor Albert Alarcón? Albert Alarcón, i no m'agrada parlar en tercera persona, però Albert Alarcón és un empresari del canal, empresari del sector agrícola,
Porto treballant a l'empresa familiar, que és d'instal·lació de sistemes de rec. Hi ha més de 20 anys, després d'acabar d'estudiar la formació professional. I bé, he sigut fent sempre coses, he sigut sempre una persona molt inquieta, sempre actualitzant-me d'estudis. Ara mateix, per no parar, vaig traure amb el superior d'administració i finances, i ara estic estudiant i estic a segon de dret.
a distància, i sí que soc una persona bastant inquieta. També he estat molt formant-me el tema del futbol, vull dir que sempre he sigut una persona que m'agrada actualitzar-me, però he tingut sempre una afició, a banda de totes aquestes, que és els assuntos històrics i de genealogia. I també vaig fer una formació en genealogia, heràldica, nobiliària, al final una miqueta de tot, però principalment m'agrada dir que soc un empresari del sector agrícola i m'encanta el camp.
Molt bé. És un gran exemple que així ho diem molt, també d'eixer regeu generacional que tanta falta fa al camp. Doncs mira, aquí tenim un molt bon exemple d'eixer regeu del que tant parlem amb els agricultors, insistir això, que tanta falta fa. Com sorgeix o com naix aquest llibre, Diego i la història d'Espanya? Bueno, naix per dos cantons. Primerament perquè a mi sempre m'ha agradat molt escriure,
Com he explicat en alguna ocasió que m'han preguntat, escolta, com s'ha t'ha ocorrit això d'escriure un conte als 41 anys, no? Bé, és molt simple. Jo tota la vida he escrit, ja de minut en una màquina d'escriure li escrivia històries a ma mare i li llegia, però després de l'institut vaig deixar aquesta faceta abandonada. I he quedat allí latent, he escrit altres coses, articles de política, perquè durant una temporada vaig dedicar-me també a política municipal...
I sí que anava redactant, però no era d'esta forma, creant històries, creant continguts. I l'altre...
que és la que potser és la més sentimental i és la que més sempre m'agrada destacar, que és a qui està dedicat este conte, és que Montllaijo, des de quan jo era Montllaijo patern, el materno vestint de la sort de conèixer-lo, sempre m'explicava històries quan me quedava a dormir a casa d'ells. Històries d'ell, no pròpies, no la que surt al conte, sinó històries de la Guerra Civil, de les mines, ell era d'un poble d'Almeria, que es deia Cuevas de l'Almanzora, ell i Maiaia, els dos eren d'allí.
Històries de les mines, en Suñayo, i jo este record, esta estima per les històries que em contava Montjaio sempre ha estat ahir. I un dia, recordant aquestes històries, dic, i per què no creo jo una història inspirada en el que feia Montjaio en mi? I d'aquí n'hi se ho conta.
Molt bé. Volia posar sobre la taula una cosa que has dit que em sembla molt interessant, i damunt estem perdent aquest costum i trobo que és importantíssim, el fet d'escoltar els majors perquè tenen molt a dir i moltes històries que contar i que també ens posen en context de com el món és com és, com el nostre país, la nostra zona és com és ara, per les coses que van passar. O sigui que també...
Suposo que aquest llibre el que també fa és com una reivindicació d'escoltar els majors.
escoltar els majors i, sobretot, tractar-los amb respecte. Perquè també és una cosa que ara, en l'edat vas veient, les noves generacions que venen, de les formes que tracten els iaios. Ja no els pares, perquè al final nosaltres ja som unes persones més joves d'una altra generació, tutegem els pares, però perquè ja hi ha una relació de complicitat, d'amistat, ja s'ha perdut aquella, pot ser, temor, aquell respecte barra temor que hi havia en l'antiguitat. Però jo sempre amb uns iaios, jo us vaig tractar tota la vida d'usted, perquè parlava de gent castellà,
tota la vida de vostè, sempre en respecte, escoltar-los com molt bé t'ho he dit, escoltant aquestes històries en emoció, perquè el que tu aprens de menut, i és el que no s'ha d'aprendre, és el que et fa ser de gran. Estos valors que se t'inculquen, este respecte, tractar-los de vostè, ajudar-los a replegar la taula, donar-los este cariño, perquè alguna cosa que també els intento dir als xiquets, en tot això, a banda que no es pergui el d'escoltar, recuperar-ho i els valors, és que un dia, per desgràcia, estos jaios no estaran.
i el que no els hauràs fet de bé quan estaven, te n'arrepentiràs tota la vida. Efectivament, i de fet és un dels grans problemes que tal volta tenim, sobretot amb aquestes persones majors que van viure, per exemple, a aquests temps de la Guerra Civil Espanyola, que és una època molt important a la nostra història, però les persones que la van viure i que van viure a la postguerra són les que ja estan començant a faltar, o sigui que també és important tindre en compte que aquests tresors, que són les històries que ens conten,
Doncs això, hem de donar-los valor perquè en poc ja no podrem escoltar o no tindrem tanta quantitat d'històries, per exemple, sobre la Guerra Civil. I si no fora per les persones que han escoltat i que després han escrit o, ai, tu saps que monja jo me deia que en la seva època tal no sé què, doncs perdem molta història al cap i a la fi si no escoltem. Hi ha una dita popular que diu que qui no coneix la història està condenat a repetir-la.
I al final és el que, per desgràcia, s'està veient que s'està repetint. No recordem el que va passar. I com molt bé dius, i estic totalment d'acord, aquestes persones que van viure la guerra se'ns estan acabant, i ara ja se'ns estan inclús començant a acabar els que van viure la postguerra. Llavors estem parlant de, per exemple, el cas de Montsiaios, els dos van lluitar la guerra, el van del Republicà, i el iaio patern, que sí que vaig poder conèixer, a Diego, que es dia Diego com el protagonista del conte,
Montllaio no sabia ni llegir ni escriure. Però la saviesa que tenia, la sabidoria que tenia Montllaio respecte a tot el que havia viscut és impagable. No està pagant ni en títols ni en diners. I és això el que s'ha de reivindicar. Aprofitem en aquestes persones que ens compten el que va passar, el que van viure, per què va passar. Perquè, per desgràcia, tal com s'estan veient a les notícies, avui en dia les històries s'estan tornant a repetir.
Efectivament. Ara, tornant al llibre, també està destinat... Bé, la veritat és que jo ja te dic, jo ho estic veient i sense ser xiqueta jo tinc ganes de llegir-lo, però està destinat més cap als xiquets i tal. Per què vas decidir com triar aquest tipus o aquest sector de públic, per dir-lo d'alguna manera, per a fer aquest llibre?
Doncs principalment pel que tu dies, perquè crec que si aconseguim entre tots recuperar que els xiquets i les xiquetes de les nostres terres i del nostre país puguen recuperar aquests valors, començar a estimar els seus majors de la manera que potser els estimàvem nosaltres, que no dic que no els estimen, però que els donin més valor del que els estan donant i més importància del que els estan donant actualment. I, clar, com jo vivia aquestes històries de menut,
Clar, s'ajuntava tot. S'ajuntava reivindicar estos valors i esta estima per la gent gran en...
repetir el que em fa a mi muntllaio.
La dificultat entre cometes s'ha fet gira del tipus de públic que és, que tal volta no és arribar tan bé la informació, sobretot la informació històrica, que costa una miqueta més. Aleshores, tu a l'hora d'escriure com l'has intentat enfocar per a que els xiquets, a banda de gaudir del conte, òbviament, aprenguin.
Doncs, tal com t'he dit, repetint el que em feia amb un jaio en mi, al final jo veig un xiquet en una infància molt feliç, no en potser les abundàncies que hi ha avui en dia, sinó que més bé el contrari, érem gent treballadora, humilde, ma mare estava amb ma germana i amb mi a casa, mon pare treballava de dilluns a dilluns, i al final...
comences a donar-li importància a lo bonic, no? I llavors, com fer que lo públic, el que va dirigit, se senti que ha tret? Doncs, sent sincer, què vaig viure jo? Com ho vaig viure? Què sentia? Sobretot, a l'hora de... Jo soc d'una manera que quan escric, igual, els contes que hi ha a tres textos, li fico el meu sentiment, impregno els meus textos de sentiment.
Per què? Perquè és una manera de, si el lector, encara que sigui menut, veu que allò és real, que és possible, és molt fàcil que realment atengui el que està. I llavors el conte es va introduint en una història real, que al final, si ve els protagonistes, els canvien els noms, és, a l'inversa, és Montllai o jo, i...
hasta que se va introduint la història, poquet a poquet, donant-li esta intriga, vols aprendre, vols saber, vols que te conte, que és el que nosaltres, potser, si mai tenim nets, intentarem fer.
Molt bé. Sobre la part de la història, perquè, clar, això és un primer conte d'una sèrie, perquè, clar, l'història d'Espanya és molt extensa, òbviament, però això és una sèrie. En les meves mans jo tinc així l'inici de la Reconquista. Breument, s'has comentat que és una miqueta rememorant
aixa manera de com els nostres iaios ens contaven el que havien viscut ells, però quina part de la història és la que tracta aquest primer llibre? Contes una miqueta en què consisteix aixa part? Bé, per alguns historiadors, per altres no.
i jo com a aficionat a la història m'ha agradat llegir sempre totes les versions, per alguns l'ho ha fet fundacional d'Espanya, o el que avui seria Espanya, com hem arribat a on estem, ve de la batalla de Covadonga, de Don Pelayo. Després podrà ser més llegenda, inclús algo de mite, serà la història més verídica, estarà més exagerada a les cròniques...
És evident que quan la història l'escriuen els guanyadors la intenten sempre fer-la, i sobretot en aquelles èpoques, més atractiva i més en divinitat, però al final vaig agafar aquest fet com un fet fundacional de si s'ha perdut aquella batalla avui no existiríem, probablement. S'ha pogut vindre una després, però claro...
és una miqueta una comparació a lo bruto del mateix que los 300 espartanos contra els perses. Aquí va ser el mateix, 30 o 40, alguns diuen que 300, contra 1.000, alguns diuen 100 de 1.000. És com un fet fundacional de dir que hem de començar la història per algun punt. Hem pogut anar a l'imperi romà, a Hispània, però és com un fet clau. Si aquesta batalla a Covadonga no es guanya,
que hagués sigut del que avui és Espanya. Evidentment, els seus pros i els seus contres és Espanya, però som el que som i estem en estem. La història és la que és. Després podrem debatir si va passar o no va passar o no, però és l'elecció. I de cara a la sèrie intento elegir com uns moments claus i que facin que el xiquet o xiqueta després s'anime a investigar. De dir, bueno, i això és veritat? No és veritat.
vull llegir més sobre el tema, què puc llegir, i clar, avui en internet poden buscar i poden aprendre moltíssim. El que ens has comentat és interessant el fet que és això, per a començar està bé perquè és com eixa part fundacional, perquè sí que és cert que, òbviament, i és
Espanya, Espanya, bé, de molt a lluny, però sí que és cert que a partir d'aixe moment com que ja se perfila, podríem dir una miqueta, el país com el coneixem i la societat com la coneixem, perquè abans hi havia moltíssims canvis, les civilitzacions anaven passant i anava canviant la població com és normal.
Però sí que és cert que a partir d'ahir ja se perfila una miqueta el que després, amb altres canvis, però el que som en el dia d'avui. O sigui, que jo també crec que com a part per a començar, per a xiquets sobretot, que també relacionen una miqueta els conceptes a el que coneixen més ells, jo crec que està prou bé per a poder començar. Una cosa que volia preguntar-te, que ho estàvem parlant abans així de passada, però m'agradaria...
és en el tema, per exemple, que comentàvem de l'atenció, que l'atenció de xiquets i xiquetes ara ha canviat molt perquè tenen molts estímuls. Sí que és cert que tenim molts estímuls i per això ens costa centrar-nos en una cosa en concret i, per exemple, els avis de lectura de xiquets i xiquetes també han canviat molt. Això, en un principi, a l'hora de fer aquest conte,
una cosa a tindre en compte, no? També, com has vist tu què ha evolucionat, com ha evolucionat els avis de xiques i xiquetes, i també suposo que ho hauràs tingut en compte per a fer aquest llibre. Sí, i a banda, per fer aquest llibre, el que vaig tindre clar, quan vaig enviar el manuscrit, que el vaig escriure per fer-me jo mateix una prova, vaig escriure esta història, la vaig enviar a una editorial, però és que vaig buscar-ne un any concret,
que no fes llibres electrònics, que no fes versions digitals dels llibres, perquè, com tu, és que ho has dit, és clau, se distrauen de seguida.
i han d'agafar l'hàbit d'agafar un llibre, a olorar les seues pàgines noves, aquesta emoció de girar les pàgines, que no passi que és el dit pàgina a pàgina, sinó que viu el llibre, introduïs el llibre. I si bé aquestes hàbits pareixen que els pares d'avui en dia sí que volen recuperar aquest hàbit lector dels xiquets, sobretot en contes d'aquest tipus d'il·lustrats que es fan més atractius, de cara a escriure'l vaig tindre clar això.
que no se fes digital. I mira que soc una amant de l'electrònica, però crec que el llibre s'ha de disfrutar, s'ha de devorar, s'ha d'olorar, s'ha de sentir. I un llibre digital avui en dia no el disfrutes, i els xiquets tampoc el disfruten, i no tinc res en compte als llibres digitals. Però crec que hem de tornar una miqueta a lo clàssic perquè la gent s'acostumbre a llegir. Sobretot en un moment en què realment, si ho penses,
Òbviament, tots utilitzem electrònica, però al final acabes una miqueta fart de les pantalles perquè les tens a la vàspera tota la resta de coses, en el treball, l'ordinador, el mòbil, o sigui, que si per exemple el tema dels llibres, és que inclús la música, el consum de música, també electrònic, si els llibres pot ser una part que encara podem salvar i podem, oi, almenys puc llegir un llibre, doncs millor que millor.
Que això també m'he dur a preguntar-te, perquè, clar, aquesta vesprada presentaràs el llibre a la biblioteca Manel García Grau. A mi sempre m'agrada reivindicar el paper de les biblioteques, no només com a jocs de...
mero estudi o mero vaig a agafar un llibre i després el torne, sinó fer vida a les biblioteques a partir de esdeveniments com aquestos, com les presentacions, tallers, xerrades, el que siga. En aquesta part, m'agradaria preguntar-te la teua opinió. Esdeveniments com aquestos també ajuden a que les biblioteques tornen a ser un punt de trobada, jo crec.
és que no ho pots dir-ho d'una manera millor, és que han de ser un punt de trobada. I hem d'acostumbrar els més menudets a que a la biblioteca no sols anem a fer obligació, que és l'estudi, que és l'obligació que ells tenen fins que ja tinguin una edat, que el que han de fer és estudiar. I m'ho dic jo, que de ves en quant m'escaquejava d'estudiar. Però els xiquets han d'aprendre que a la biblioteca es va a disfrutar, que anem a aprendre, que anem a passar el moment, a trobar-te amb altres xiquets, a
a crear una història nova, que al final llegir o les activitats culturals són això, crear la teua pròpia història i anar-la escrivint, anar-la escrivint, i sobre el que lliges té formes i creixes, i és que és molt bonic, i hem de recuperar el paper de les biblioteques en aquest sentit, en fer activitats d'este tipus culturals, ja no sols presentacions de llibres, sinó xerrades, debats, obrir-les al final a ser un, entre cometes, uns ateneus pels més minuts, perquè comencen la seva vida cultural.
Efectivament, inclús clubs de lectura que sempre s'associen a les persones més majors, però també pot haver-hi clubs de lectura de xiques més petits, sempre moderats, ja sigui un monitor o el que sigui, però també es podrien fer clubs de lectura d'aquest tipus. Ara m'agradaria preguntar-te per les il·lustracions d'aquest llibre, perquè la veritat és que són...
És que tot és el detall, perquè inclús el que és la tipografia que utilitzes per a l'escriptura és que és d'amunt molt significativa perquè és la tipografia, jo crec, amb la que tots els xiques i xiquetes aprenem a escriure, bàsicament. O sigui, la típica que el professor te fa copiar fins a la societat, o sigui, que ja...
Això sembla una tonteria, però indirectament com que t'apropa també a aquest sentiment d'infantesa, de voler aprendre i descobrir-ho. Això és una cosa que m'agradaria recalcar. Però bé, t'he preguntat per les il·lustracions. Compte'ns sobre l'il·lustradora i una miqueta sobre els dibuixos que tenim en aquest llibre. L'il·lustradora és una noia mexicana, molt jove, que es diu Avi,
I quan vaig veure les seves il·lustracions a l'editorial, és un procés molt bonic. Sobretot en els contes, perquè al final un altre tipus de llibre, elegixes la tipografia, elegixes els marges, com els vols, si vols més marge, menys marge... Però en els contes és molt bonic perquè vas pas a pas i vas veient com naix el llibre. A mi em van plantejar cinc il·lustradors i il·lustradores, me'ls plantegen, i n'hi havia un que era un noi d'aquí d'Espanya espectacular, un dibuix tipus clàssic, brutal...
però que no em transmetia aquest sentiment que jo volia transmetre als xiquets. I quan vaig veure el d'esta noia dic...
Estos són els que fan falta. En els primers bocetes ja va fer-ho perfecte. El que jo havia escrit, perquè te fan separar més o menys pàgina per pàgina, el que vols, aquesta noia, que a més és amateur, ha acabat de començar fa molt poc les il·lustracions de contes, vaig tenir-ho claríssim. Perquè menys la figura del iaio,
tot el rest ho havia clavat a la primera. És a dir, que havia absorbit el sentiment que jo havia escrit. L'únic que li vaig fer fer va ser que li ha jo posar-li ulleres. Va ser l'únic. Vull dir que és una noia, a més, pel que he pogut saber en l'editorial, és una noia que té un futur brillant, ja l'han elegit més escriptors i li desitjo el millor perquè és que ha fet una feina brillant.
És que és important també la part del conte, la part de les il·lustracions, el que tu deies. Que sí que és cert que, segon el tipus de conte, però sí que és cert que per alguns es busca una cosa més clàssica, com comentaves, però realment el que fa l'il·lustrador és canalitzar tot el que ha escrit l'escriptor i les emocions que l'escriptor vol transmetre i reflecteix a la perfecció en aquestes il·lustracions.
Per anar avançant, Albert, m'agradaria preguntar-te sense molt d'espoilers, òbviament, perquè després xiques i xiquetes aniran i diran és que la ràdio tal no sé quantos, però més o menys la presentació d'aquesta vesprada com t'agradaria que fora, com l'has plantejada? L'he plantejat en dues fases, una presentació breu d'explicar el per què d'este conte
en honor a qui està, qui era un iaio i per què és tan important recalcar la figura dels iaios i reafirmar-la avui en dia, no? I després m'agradaria, si el temps ho permet, llegir-los, lo conte als xiquets i sobretot després fer el que jo dic sobretaula, no?
poder fer ja distesament, sense el rigor del protocol de presentació, llegir el conte, poder comentar i que els xiquets preguntin el que vulguin, els dubtes que tinguin, el per què de les coses, que és molt important, han de preguntar el per què de les coses, i voldria que fos així, distesa familiar, que al final són els valors que jo estic intentant transmetre.
Molt bé. Abans de finalitzar, el que també m'agradaria preguntar-te, perquè ja no només està aquest compte, sinó que també fas altres tipus d'escriptura, així ens ho comentes en primisiasi a Ràdio BNC. Aquells altres projectes tens per ahir?
Fa un meset que ha sortit ja al mercat nacional un meu poemari, se diu Sentimento Fluyente, de l'editorial Talón d'Aquiles, que és una editorial menudeta, humil, valenciana, però que van acollir molt bé el projecte, i és un llibre en el que al final, com fico a la sinopsis, és el llibre d'algú que potser ha sentit massa. Diu, ha sentit demasiado, i en punts suspensius, no?
intento també transmetre els meus sentiments, sentiments per la família, per Montllà i jo, per la terra d'Almeria, en Andalusia, per la flor dels tarongers, de l'Azahar, i després tot tipus de sentiments. Jo crec que el lector se pot sentir reflectit perquè tots han tingut aquest tipus de sentiments positius o negatius.
Molt bé. També per a saber-ho, perquè estem parlant del conte que va destinat més al públic infantil, però també per als pares, mares, tios o el que sigui, que també a banda d'este conte tenen disponible aquest poemari. Finalment, per acabar, ara sí, Albert, m'agradaria que fes una invitació a la ciutadania de Benicarlo a acudir aquesta vesprada a la biblioteca.
Benicarlandos i benicarlandes, esteu tots invitats esta tarda a les 6, a la biblioteca, a la presentació Conte a contes del meu conte, valga la redundància, de Diego e Historia Espanya, del capítol de l'inici de la Reconquista, on m'agradaria que tots tinguéssim una conversació productiva, sobretot de cara als xiquets que vegin que la història no és només una obligació d'estudiar, sinó que és un sentiment que se pot tindre.
Molt bé, Albert, doncs ha sigut un plaer tindre Tasiarra de Benicar-lo amb nosaltres. Nosaltres també animem a la ciutatania a acudir aquesta vesprada a les 6 a la biblioteca amb Anil García Grau per a gaudir d'aquesta, com tu ho has dit, no només presentació de Diego i la història d'Espanya, sinó que si el temps ho permet, compte a comptes, tertúlia i tot el que siga, i per a tornar o tancar el cercle, això, posarem valor les biblioteques com un espai que no només se va a estudiar, sinó que també se va a llegir, a tocar els llibres, a aprendre, a parlar...
guardant el silenci reglamentari quan toca, però també a parlar i a gaudir de la cultura i de la lectura, que al final és una de les coses més importants que tenim. Moltíssimes gràcies i ens veiem aquesta vesprada. Moltes gràcies a vosaltres.