Title:

L’art d’editar: cobertes, il·lustració i futur del llibre

## Context i protagonista **L’episodi és una conversa amb Sergi Cambril**, il·lustrador i dissenyador de *cobertes* editorials a Onada Edicions, arran de l’exposició **“L’art d’editar”** al *Mucbe*. A partir d’aquesta mostra, repassen **cinc anys de trajectòria visual**, el paper del **llibre com a objecte artístic** i els reptes de l’edició en l’era digital i de la IA. --- ## L’exposició “L’art d’editar” al Mucbe ### Veure cinc anys de feina en una sala • L’exposició reuneix **cobertes dissenyades per Sergi per a Onada Edicions**, ordenades cronològicament. • El fet de veure-les totes juntes i ampliades li dona **consciència de la pròpia evolució**: del format menut del llibre a la paret d’un museu. • Destaca el valor del Mucbe com a espai: **treure les imatges de la carpeta** i portar-les a una sala d’exposicions els dona una “feixa de rellevància”. ### Tres blocs de contingut 1. **Col·lecció de cobertes (entrada)** • Unes **74–75 cobertes** de narrativa, poesia, teatre, cuina i col·leccions diverses. • Cada imatge inclou **explicació tècnica, procés creatiu i narrativa visual**: com naix la idea, com es resol formalment i què significa. 2. **Dos àlbums il·lustrats** • *Història il·lustrada de Peníscola*: - S’hi mostra el *“com es va fer”*: il·lustracions originals, esbossos, treball amb bolígraf, imatges de referència. • *“Essos dichos, esos dichos”*: - Llibre basat en *expressions populars* que Sergi **il·lustra literalment**, creant escenes surrealistes i divertides. - Pensat com a **joc interactiu**: xiquets i adults han de descobrir quines frases s’hi amaguen. 3. **Trajectòria d’Onada Edicions** • Es presenta el camí de l’editorial al llarg de **més de 23 anys**. • Col·leccions i projectes destacats: *Tirant lo Blanc*, *El riu*, *La maleta de l’avi*, entre d’altres. ### Visites guiades • Sergi oferirà **visites guiades** a l’exposició: - **Desembre**: dissabtes 13 i 20, amb dos passis (10:00 i 11:00). - **Gener**: dissabtes 10, 17, 24 i 31, també amb passis a les 10:00 i 11:00. • Vol que siguen espais d’**interacció, preguntes i debat** per a persones interessades en disseny, dibuix i llibres, però oberts a tothom. --- ## L’art de fer cobertes: procés i reptes ### De la pintura tradicional al disseny editorial • Sergi ve de la **pintura i la il·lustració tradicional** (acrílics, embrutar-se les mans) i és llicenciat en Belles Arts. • L’entrada a Onada li obri la porta a un nou repte: **adaptar-se a l’edició** i a les *ferramentes digitals* (Photoshop i altres programes). • Defensa una visió **híbrida**: - *Treballar per cap* és el mateix, siga quadre o coberta. - La **riquesa del digital** complementa l’ofici tradicional; no el substitueix. ### La coberta com a rostre i finestra del llibre • Considera la *coberta* com **el rostre del llibre**: - Allò que, en una fira plena de títols, **et fa agafar un exemplar i no un altre**. - Per a ell, és com un *llenç* convertit en coberta, una **finestra que ha de cridar l’atenció**. • Defensa que la coberta ha de ser **impactant, quasi una “bofetada” visual**: - No cal que narre literalment el contingut. - Ha de *seduir sense fer spoiler*: insinuar, suggerir, obrir la porta al text. ### Relació amb els autors i procés col·laboratiu • Onada Edicions treballa com una **editorial de proximitat**, molt arrelada al territori, i es caracteritza per **cuidar molt els autors**. • El procés de creació de cobertes és **dialogat**: - Sergi envia propostes via WhatsApp, rep comentaris (canvis de color, elements, to). - Alguns autors són molt exigents (*“tiquis-miquis”*), altres accepten quasi tot. - Es busca sempre **un equilibri entre la visió artística i el desig de l’autor**. • Per a Sergi, la part més complicada no és tant la tècnica com **gestionar aquesta relació humana** i aconseguir que tots estiguen contents amb el “seu xiquet”, el llibre. --- ## Onada Edicions i el territori ### Una editorial generalista i de referència local • L’entrevistadora destaca Onada com a **editorial de referència al nord de la província de Castelló**, en un territori lluny dels grans centres culturals. • Onada dona **oportunitats a autors que potser no encaixarien en macroeditorials**, però que tenen una veu pròpia lligada al territori. • Línies editorials: - **Narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat**. - Col·leccions de territori com *Barcella*, *La nau minor*, *La nau major*, etc. ### Fer universal allò local • Sergi subratlla que el que fa **universal** una història és, sovint, **parlar del més proper**: - El que fem en un poble o en un altre, les veus locals, les peculiaritats quotidianes. - Onada dona **veu a aquestes realitats** i les converteix en llibres. --- ## “Essos dichos, esos dichos”: joc, llengua i educació ### Un àlbum il·lustrat interactiu • El llibre recull **dits i expressions populars** (per exemple, *“ser molt la gorda”*), que Sergi **il·lustra de manera literal**, creant escenes carregades de surrealisme i humor. • L’objectiu és que el lector **descobrisca quines frases s’amaguen** a cada imatge, fent-ne un joc visual. ### Eina pedagògica i d’accessibilitat • Sergi ha portat aquest àlbum a **centres educatius de primària i secundària**: - Projecta les il·lustracions i convida l’alumnat a endevinar les expressions. - Després explica el significat de cada frase; alguns alumnes la coneixen, altres no. • L’entrevistadora destaca que aquesta combinació de **text, imatge i joc** és molt útil per a: - Fer accessibles la cultura i la lectura a xiquets que no coneixen les dites. - Acompanyar infants amb **dificultats d’aprenentatge**, gràcies al suport visual. • Sergi defensa que és un llibre **que no passa de moda**, perquè fomenta **interacció família–infant**: els adults expliquen les dites, els xiquets associen imatge i text. --- ## Identitat visual de Sergi Cambril ### Estil, registres i influències • Es defineix com una persona **“molt de dibuixar des de xicotet”**, amb una base clarament *figurativa*. • No vol quedar-se atrapat en un únic estil: - Li agrada treballar en **diversos registres**; li sembla positiu que, de vegades, no es reconega de seguida que una obra és seua. - Admira il·lustradors capaços de canviar molt de registre d’una setmana a l’altra. • Recursos recurrents en la seua obra: - **Treball amb bolígraf** (bolivic). - **Colors plans**. - *Motifs orgànics*: insectes, flors, plantes. - Combinació de *pintura mental* (concebre la coberta com un quadre dins del cap) i posterior trasllat al digital. ### Adaptabilitat segons el projecte • En funció del **contingut del llibre**, tria un registre diferent: - Més fotogràfic, més gràfic, més abstracte, més figuratiu, amb colors plans, etc. • Reivindica que, en el context actual amb molta competència, **tenir registres diversos** és un avantatge: permet adaptar-se a cartells, cobertes, àlbums, etc., sense quedar encasellat. ### Els barrets i “coses al cap” • Un tret molt identificable són els **personatges amb barrets o elements al cap**. • Ho associa a la idea que **el cap és un món ple de pensaments i idees**: - Ha fet fins i tot una sèrie titulada *“Tot està al cap”*, amb barrets convertits en estructures geomètriques complexes. - Per a ell, representar *coses al cap* és fer físic allò que passa dins la ment. --- ## Formació, jovent i recel davant la uniformitat ### De l’ofici tradicional al domini digital • Sergi reivindica la seua formació **tradicional**: - Molts anys treballant amb paper, llapis, pinzell i pintura. - Fins fa cinc anys quasi no feia servir el ratolí. • Ara intenta **volcar aquesta experiència manual al món digital**, aprofitant el millor de tots dos. ### Crítica a la uniformització estilística • Observa que molts joves formats en escoles d’il·lustració **solucionen formalment els projectes de manera molt semblant**: - Diu que detecta “una cosa manida” que recorda sempre a algú o a alguna moda. • Considera que hi ha un excés de dependència de l’**ensenyança reglada i del digital**, i que alguns estudiants “no dibuixen de veritat”, sinó que repeteixen fórmules. • Reivindica **ser “una mica salvatge”**: - Bordejar els límits del que “toca fer”, trencar expectatives, invertir la lògica, com passa també en música i altres arts. - Buscar una **veu pròpia**, encara que supose forçar la màquina. --- ## IA, disseny i futur del llibre ### Ús crític de la intel·ligència artificial • Sergi i el seu company Òscar detecten ràpidament quan una imatge està **feta amb IA**: - A l’editorial l’han utilitzada puntualment, però només com **recurs puntual per solucionar coses concretes**, no com a base de tot el disseny. • Apunta que hi ha treballs (per exemple, **cartells genèrics de Nadal**) on potser no cal un dissenyador, i la IA pot ser una solució pràctica. • Però defensa que, almenys mentre siga possible, **cal preservar la presència d’algú darrere de la imatge**, algú que l’ha patida, pensada i treballada. ### Polèmica social i rebuig a obres 100% IA • L’entrevistadora recorda el cas recent d’un llibre infantil il·lustrat íntegrament amb IA, que ha generat **rebuig tant de professionals com de públic**. • Sergi hi respon amb una reflexió personal: - Podria demanar a una IA que li escriguera una novel·la de terror, però es preguntaria: *no prefereixes gaudir d’escriure-la tu?* - Per a ell, delegar-ho tot a la màquina fa l’experiència **buidada de sentit**. ### Llibre físic vs. tecnologia i món espiritual • Sobre el futur del llibre, es mostra **esperançador però prudent**: - S’admet que la tecnologia podria reduir el pes del paper, però hi haurà sempre gent amb **nostàlgia i necessitat de tocar**: obrir un llibre, passar pàgines, mirar una coberta bonica. • Compara aquesta convivència amb la de **ràdio i televisió**, que han sabut cohabitar. • Fa una reflexió més profunda: - Considera que el futur del món serà o **més espiritual o no serà**. - Si el mal està dins, es projectarà cap a fora; per tant, cal cuidar el que hi ha a dins. - Les coses que podem **tocar i sentir** (llibres, persones, presència física) poden ajudar a cuidar aquesta dimensió interior. • Sobre la soledat i la IA: - Admet que la tecnologia podria oferir **companyia artificial** a persones soles, però insisteix que el que realment es desitja és **tocar carn, sentir la presència real**. --- ## Allò que vol que s’emporte el visitant ### Emoció, ironia i coneixement del procés • Sergi espera que qui visite el Mucbe: - Descobrisca **una part íntima de com és ell**: una mescla de nostàlgia, humor i ironia. - Entenga millor **com es fa una coberta**, llegint els textos explicatius de cada peça. - S’enamore especialment de projectes com *“Essos dichos, esos dichos”*, que encaixen bé amb la visita familiar. • Vol que el públic veja l’exposició com **una porta al món del disseny editorial**, una manera de prendre consciència que **editar també és fer art** i que darrere de cada llibre hi ha una història visual i humana tan rica com el text mateix.

['Mucbe', 'L’art d’editar', 'Onada Edicions', 'il·lustració editorial', 'disseny de cobertes', 'àlbum il·lustrat', 'Història il·lustrada de Peníscola', 'Essos dichos esos dichos', 'expressions populars', 'educació i lectura', 'processos creatius', 'disseny gràfic', 'identitat visual', 'territori i literatura', 'editorials independents', 'intel·ligència artificial', 'llibre com a objecte', 'Belles Arts', 'comunitat educativa', 'Centre Cultural']