ha deixat una identitat visual molt singular dins del catàleg d'onada Edicions. I aquesta exposició que tenim al Mucve, precisament, fa un homenatge a la seva trajectòria i també ens ensenya una miqueta més sobre això art d'editar. Per a parlar una miqueta de l'exposició i també de l'edició, que és una cosa com que solem passar molt per alt, però té molts dematisos i és també parlar sobre art, tenim amb nosaltres a Sergi Cambril. Sergi, què tal? Bon dia, com estàs?
Bon dia, molt bé. Així és una casa coneguda i la veritat que és genial. Estem encantats de tindre't així a Redvenicar-lo altra vegada amb nosaltres. La veritat és que això sempre ho diem. Aquesta és la vossa casa. Bé, començarem una miqueta a parlar no només de l'exposició, sinó també de...
l'art d'editar, que és el que dona al cap i a la fi també nom a aquesta mostra. Primerament, aquesta mostra, l'art d'editar, repassa cinc anys del teu treball a Monada Edicions. Què suposa veure aquest recorregut que per a tu és aquest treball, aquest entrega, aquest creativitat convertit en una exposició?
Doncs la veritat que és curiós, però un no se dona compte del que fa hasta que ho escampe, perquè just les cobertes tenen aquesta cosa que poden guardar-se en una carpeta o en un disdú, i clar, quan he tingut que fer l'exposició i veure una mica aquesta trajectòria de cinc anys, que al final ha sigut aquestes cobertes que jo he fet en onada,
Al muntar-les l'exposició, t'adones compte de, realment, la perspectiva del que has fet, perquè, clar, en realitat són imatges que són menudetes, no?, és un dinar a tres, i quan t'heu exposat dius, ostres, a més està cronològic, val?, són cronològiques les il·lustracions i les cobertes.
La veritat que a mi m'agrada molt veure-ho així, per aixa cosa d'ordre, veure-ho cronològicament, veure aixes finestres, pam, pam, pam, pam, estan totes les imatges molt juntetes i te dones compte, doncs, bueno, penses en l'autor en el que vas parlar, en el que has hagut de crear una imatge que també a ell li agrada, als editors també i, per suposat, a mi també.
La veritat és que m'ha agradat molt veure el treball exposat, i més al Muc, que té uns espais molt xulos, i és una mica així com es veu el treball, normalment dels artistes, que l'exposes, el traus de les carpetes dels espais tan clars on ho tens tu, i quan es posa una sala d'exposició es posa una feixa relevància.
que siga també cronològic, suposo que a tu també com a editor, com a artista, et dona també això com has anat evolucionant tu també i això com ha anat evolucionant el teu art. Sí, perquè a veure, jo no em considero... A veure, el meu treball té molt a veure amb la il·lustració,
Però jo, fins que no he estat en Onada, no he tingut aquesta experiència de fer cobertes. Al final és una cosa que ha nascut, perquè jo puc dir que a Onada faig moltes més coses. El que passa és que, clar, els he llicenciat en velles arts, aquesta part més creativa, he pogut col·laborar amb ells i tal. I sí que m'he d'adaptar que, clar, adaptar-te al...
a la publicació editorial clar, és un altre repte i m'ha agradat molt perquè les ferramentes que un té com a artista jo me considero un artista tradicional el fet d'embrutar-me jo sempre he pintat quadres, il·lustracions amb acrílics no sé, embrutant-me al final és un treball més directe ara clar
Este món de l'edició és més fi, pots estar assentat, treballes amb altres ferramentes digitals, i clar, al mateix temps t'adones compte que treballar per cap és el treball del pintor, de l'artista, i treballar per cap és també el treball del que crea cobertes, perquè treballem amb el Photoshop, que la gent que el coneix...
I altres ferramentes, no? I al mateix temps és tot el mateix, però aquesta riquesa que te dona la ferramenta digital se complementa molt bé amb aquestes ferramentes que els artistes, dels d'embrotar-se, que dic jo, està molt bé. I m'ha agradat molt veure durant aquests cinc anys com he hagut d'adaptar-me i la veritat és que és molt enriquidor.
Molt bé. L'exposició també parla del llibre com a objecte artístic, que és un concepte molt interessant, però tu creus que encara es valora suficientment el disseny editorial? Ja no pels autors i tal, perquè ells sí que ho valoren, però dins l'experiència lectora es valora o es comença a valorar ara menys el disseny editorial? Clar, jo sempre fico un exemple. El llibre, les cobertes, és una mica el rostre, no? El rostre d'un llibre.
el que et fa agafar un llibre... Tu estàs a una fira, no?, on hi ha moltíssims llibres, totes les casetes tenen els seus llibres, els seus títols, els seus autors... Clar, la coberta és una mica eixa referència inicial que a tu et fa agafar el llibre. Almenys jo penso això. A mi també m'agraden les il·lustracions austeres, que tenen molt poc, però clar...
Jo estic mesclant dues coses que és la meva faceta com a artista i penso que la coberta és com una finestra, com un liens que jo el converteixo en coberta. Llavors, jo m'imagino que soc un xiquet i que passejo per una fira i quan me detenc a veure els llibres...
El que agafa és el que... Ostres, això és el que m'ha llamat l'atenció i normalment és per la coberta, per l'aixe rostre. Tu l'agafes i jo ja l'he agafat. Després ja veurem. Després ja veurem, molts miren la part de detrás i llegien la sinopsi, que això també els ajuda. Clar, tots són complements...
que no són importants, però el que t'hauria fet agafar un llibre és el que jo crec que intento amb el lector que la coberta o la composició de la coberta ja et llame l'atenció. I clar, ahir se'm va una mica la meva part més artística, que moltes vegades pot ser encertada i altres no. Però és això, és crear una finestra que a tu et llame l'atenció i et fa agafar el llibre. I després ja veurem.
Però també està, suposo, la dificultat afetida per a tu com a artista en aquest aspecte de... És el que tu dius, seduir però sense tampoc fer molt d'espoiler al cap i a la fi de la història. Allí està la dificultat, també. És que la dificultat és que es mostra la part, el contingut significatiu de dins, però tampoc que sigui gaire evident, no? I...
Clar, al final és... Jo també t'he de dir que en l'editorial nosaltres tenim una relació amb els autors prou important, vull dir, nosaltres no serem un editorial, jo què sé, les archiconegudes, no? Però sí que cuidem molt els autors i ens agrae buscar un equilibri entre el que volem nosaltres i el que volen ells. Llavors, amb moltes cobertes, jo sí que he estat guiat molt pels autors i, per mig del WhatsApp, que és una ferramenta que utilitzem molt des de l'editorial,
li ensenyo una proposta de coberta, l'autor mi diu, això no, mirem un altre color, però això... Jo m'hi vaig adaptant també moltes vegades a la necessitat dels autors, però al final també ells han de confiar una miqueta en nosaltres i arribem sempre a un equilibri. Però és bonic el repte, el repte de fer cobertes perquè no és només teu a la coberta, has de jugar una miqueta amb el terreny visual de la gent que viu de fora, l'autor, l'editor...
I al final per mi és un repte que és molt bonic. Bé, s'ha de dir que ho comentaves amb la part d'Onada. Nosaltres sí que considerem que, a veure, òbviament estan les macroeditorials, però per exemple el valor diferencial que teniu vosaltres és que com sou una editorial molt de terreny teniu uns autors...
que talvolta en altres editorials no podríem publicar, però sempre Onada dona moltes oportunitats, i jo crec que també això fa que no macroeditorial, però editorial de referència, sobretot en aquestes zones, que, sobretot si mirem nord de la província de Castelló, pel tema de la llunyania, amb els principals centres culturals, podríem dir, doncs són una referència com a editorial per a aquests autors que...
no sé, no troben el seu públic o les seues oportunitats en les macroeditorials. Sí, jo penso que els autors d'aquí del territori tenen la seva veu, està reconeguda, nosaltres normalment l'acceptem, el projecte, clar, té que també passar per uns filtres, però és un editorial generalista i que tenen cabuda moltes línies
Es poden dir que tenim des de narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat, col·leccions de territori com Barsella, la nau minor, la nau major, bueno, tenim un ampli ventall de...
I en aquest cas pensem que Onada dona veu a la gent que vol explicar una mica les seues peculiaritats, perquè al final el que fan les coses universals és parlar de les teves parts més properes, del que...
què fem en este poble, del que fem a l'altre, quina veu donem a les coses que per nosaltres són pròximes, i penso que l'editorial en això està bé, i la part de disseny, entre Òscar i jo estem allà lluitant sempre amb autors, i també és molt apassionant això.
Molt bé. Tornant a l'exposició, parlàvem de la cronologia, però quins altres punts són els que han sigut importants per a triar les obres que es mostren? Com ha sigut això, aquesta triada del que podem veure a l'exposició? Sí, l'exposició en realitat està dividida en tres blocs. La primera part és la que trobaran a l'entrada, que és un espai gran, i ahí sí que és una col·lecció de cobertes, una selecció d'unes 74-75,
que són cronològiques, com bé diem, i, bueno, formen part d'una selecció de cobertes de tot tipus, des de narratives, que és el que més... Ahir se'n posa una miqueta a lluir-te, després hi ha altres col·leccions, també hi ha alguna cosa de cuina, també hi ha alguna cosa de teatre, de poesia... És una varietat. I, bueno, he de dir que cada quadret, cada imatge, té la seva explicació. S'explica des de la part tècnica...
des de la part del procés creatiu, jo explico ahir una miqueta el que m'ha portat a fer aquesta il·lustració, aquest procés com ha nascut, i després hi ha la narrativa visual, que és una miqueta això, també entendre el concepte per anar tirat, i tot això està explicat ahir, la gent anirà, i sobretot està vinculada i dirigida a la gent que li agrada la il·lustració, dibuix, l'artefacte literari com un llibre, jo penso que és per grans i minuts,
i podran disfrutar molt per aquesta part. Després està la segona part, que és la que està dirigida més a dos àlbums il·lustrats que he fet a monada. Un àlbum il·lustrat és la història il·lustrada de Peníscola, que una mica el que mostro i és el cómo se hizo, no? Se veuen les il·lustracions soltes, estan enmarcades, i hi ha petits textos, hi ha imatges que jo he rescatat per basar-me a l'hora de fer els dibuixos, se veuen els vesbossos, se veu el treball de bolígraf, que jo treballo molt amb bolívic...
i podran veure com he desenvolupat jo aquesta col·lecció. I després una altra, que és «Essos dichos, esos dichos», que és una recopilació d'expergions populars molt divertida, que penso que si van els pares disfrutaran molt els seus xiquets, perquè a la il·lustració tens que descobrir quines són les frases contingudes que nosaltres diem de manera col·loquial, com per exemple, ara que m'en veu un al cap,
ser molt la gorda. Ser molt la gorda, tot el món sap què és i a què fa referència, però jo el que faig és il·lustrar literalment el que diu la frase. I, clar, et trobes a aquesta frase junt amb una altra i una altra i formen una il·lustració molt surrealista, molt estranya, vario, pinta. És un divertiment que penso que se divertiran molt. I la tercera part ja és una miqueta on ha d'edicions. On ha d'edicions el que comporta el camí, que són més de 23 anys o 23 anys justets,
i se parla de les col·leccions i de les exposicions que estan vinculades a alguns llibres com Tirant lo Blanc, El riu, La maleta de l'avi, etc. Vull dir que és molt completa i es veu molt bé la trajectòria donada i són entre sales i penso que a part d'una mica el talent particular també es veu una mica l'extensió que ha agafat Donada.
M'ha agradat molt el que has comentat de los ditsos, perquè també es fa molt accessible, jo crec, a banda de divertits, es fa molt accessible, que també es busca molt, i la veritat és que l'il·lustració ajuda prou a persones, per exemple, que tenen, sobretot, o xiquets i xiquetes que no coneixen eixes dites i tenen algun tipus de problema en l'aprenentatge, el que sigui, doncs fa molt accessible també...
la cultura, la lectura i això la història en general. Exacte, a més, aquest àlbum il·lustrat jo l'he portat a centres educatius, amb xiquets de primària, inclús de secundària, a València també, per el que tu dius, perquè tu quan estàs amb els xavals, projectes a la il·lustració, i els dius, aquí hi ha frases, mireu-les, a veure si les trobeu, clar, tots participen, i quan ho dius la descobreixen, perquè no han arribat,
i diuen, ostres, ja, ja, quina risa, i bueno, expliques què significa la frase, alguns ho saben, nosaltres no, però al final, bueno, és un àlbum il·lustrat que penso que és interactiu, perquè pot col·laborar el pare, el pare li explica la frase, el xiquet veu la relació de la il·lustració amb el text, i tot això jo penso que és bonic, i és un llibre que no passa mai de moda, i bueno, és una mica la col·laboració que jo faig també amb els centres educatius,
I a mi m'agrada molt. Tot el que sigui de contacte amb els docents i sobretot xiquets, m'ho passo molt bé. Molt bé. Dins de la teua experiència, la veritat és que has fet moltes cobertes, però parlant de cobertes que és una cosa que, bueno, la veritat és que li prestem més atenció de...
de la que pensem. Tu recordes una coberta especialment difícil, ja sigui per la temàtica del llibre o per buscar l'enfocament visual adequat o com mostrar, com dèiem abans, mostrar sense per spoiler? Tu recordes alguna que hagis dit... Ostres! Home, jo recordo sobretot el tracte amb els autors. Això és el complicat. Vull dir, jo puc fer una proposta que penso... Ostres, que guai! Però resulta que després l'autor del llibre...
n'hi ha alguns que són molt tiquis-miquis, altres... els pareix tot bé, i he sigut més d'aquesta relació de les altres. Però no perquè... Saps el que passa? Jo, quan veig les cobertes, jo les entenc com... com pintures, com si jo tindria que fer un quadre. I al final, doncs, tinc una primera impressió, faig un xocotetes bós...
Després el bonic és que entres, col·loques, escaneixes la imatge, el dibuix i aquí treballo. De fet, això ho podran veure una mica a l'exposició. I això es dibuixo sols, com després això s'ha convertit en algo digital. Per mi és una cosa del que disfruto molt, les cobertes.
ja et dic, no el but cap complicada, és més la relació amb els autors, que ells estiguin contents, jo potser he tingut que repetir coses, i dic, ostres, en seriós que he de repetir això? Però si està guai, tal o igual, no perquè pensa que tal... Bé, no canviem...
La veritat que he sigut un... He gaudit molt treballant-les i no n'he puc dir cap, que m'havia costat molt. Ha sigut més el tracte personal, al final. L'arribar a una cosa que interessa a totes les parts, perquè també suposo que haurà de ser el que comentaves, una miqueta difícil,
El fet de... Bé, que al final funciona molt bé, però una miqueta difícil el fet de fins a quin punt l'autor té eixa decisió, però també és que vosaltres teniu. Té que confiar en nosaltres. Clar, o sigui, que buscar un punt intermitge ha de ser una miqueta també el repte. Jo moltes vegades penso que la coberta no fa falta que tinga una connexió de dins. El que passa és que ho volem, perquè clar, és que el personatge de dins és fulanit...
Olvida't, no sé, jo penso que la coberta ha de ser com... ha de ser un impacte, ha de ser com encendre un misto, no? Que ha de ser algo que t'impacte, que sigui una bofetada, quasi. I després ja veurem, després tu mires la sinopsi i dius, ah, sí, això vols dir... No ho sé, no...
Jo penso que la part d'aixa artística ha de florir en la coberta, i aixa rostre del llibre ha d'estar en la coberta. I, bueno, una miqueta ha de ser assessorable als professionals, però en aquestes coses artístiques no se sap mai quan eres professional, perquè professional sí, em dius que ho faré i ho faré. Això és professional, però clar, en l'art és complicat saber quan les coses estan bé, perquè...
tot el món podem opinar no sabem si l'opinió d'un és la millor que la d'un altre i jo penso que nosaltres tenim experiència en això en contactar amb el llibre com respon la gent però al final tots hem de decidir perquè quan fas un llibre és el teu xiquet i tu vols que el teu xiquet se parega a tu i tu vols el que tu vols i jo en això intento ser cuidadors perquè entenc una mica la postura dels autors
Molt bé. Ara passaré a preguntar-te si hagueres de definir la teua identitat visual després d'estos cinc anys, que estem veient també que ha evolucionat, quins trets diries que la sostenen?
Jo soc una persona molt de dibuixar, de xocotet. Llavors, tot té un àmbit molt figuratiu, però jo diria que treballo en diversos registres. Moltes vegades el registre, i que no el vincules amb el que ho fa, jo penso que és una cosa molt bona. En canvi, diuen, no, no, que se noto que és...
Un Picasso, un Cambrils. És bo, però en el fons dic, si no ho sabrien, seria que jo tinc molts registres i no m'acaben de trobar cap. I això, a nivell d'expressió i tal, jo penso que és millor. Jo recordo alguns il·lustradors que hi havia, que col·laboraven setmanalment en alguns suplements, que dia, ostres, aquest és el mateix que la setmana passada? Ostres, com pot ser? Com ha canviat de registre?
A mi això m'agrada. El que passa és que un està amarrat una miqueta a niixa veu, a niixa to de veu que diu... Sergi, perquè no se'n toca arribar, però en la manera com camina, les pensades que fa, el ruïdet que fa quan parla... Ja saps que eres tu. Però jo crec que sortir en una mica d'aixòs paràmetres que són teus és bon senyal. A mi m'agradaria dir que tinc 4 o 5 recursos...
La cosa del bolivic apareix, després els colors plants és una cosa que també utilizo, referències a les coses orgàniques, els insectes és una cosa que també utilizo, les coses orgàniques com plantes m'agrada que apareguin, però clar, en això de la coberta jo m'he adonat que tinc molts més registres,
per lo que diem de tindre, no sé, els programes de disseny, te donen ferramentes que tu potser no faries pintant, però jo sempre intento pintar el quadre al cap o la coberta al cap i després ja me fico a passar-la a digital, que també, bueno, ahí te permet tindre eixos registres que tu no pensaves que tenies, i bueno, depèn del tipus de coberta i tipus de contingut del llibre, vas per un cantó més fotogràfic, més de colors plans, més abstracte, més gràfic, bueno,
Són diversos els registres, penso que tinc. Però és interessant el que comentes, perquè jo crec que ara, i sobretot quan n'hi ha més competència i són molts més il·lustradors, jo crec que és interessant el que dius, que ja, com que, inclús per a mi, salvo, jo què sé, si te'n vas a un Ibáñez, a un Quino, o que, i aixes grans figures, doncs sí que s'associa una miqueta més a Vales de dibuix és un Ibáñez, d'acord?
Però ara com que això ha passat també una miqueta més de moda, jo veig que ja no se busca tant el que tu deies de que se reconega, sinó més el que tu deies després de tindre registres per a poder adaptar-te a diferents tipus de dibuix. No sé si el panorama està així ara. Sí, jo en terminant, el meu company Òscar ho comentava, dius, quan ara surten els àlbums il·lustrats, te dones compte que la gent que està aprenent a les escoles...
tots tenen com una manera molt pareguda de solucionar formalment les coses, o tots tenen una cosa manida, que dius, això m'ha recordat tal, tal, tal... Clar, per una part està bé, perquè és com que entres dins de com una moda i estàs dins de la moda, però penso que ser una miqueta salvatge, entre cometes, i sortir-te'n del rinc, i que bordejar aquest rinc on treballes, i treure el cap, o cridar, i que no siga del tot el que toca, això jo penso que hi ha que fer-ho, i penso que els il·lustradors...
se basen molt en l'ensenyança reglada i després no veig una veu pròpia. Per què? Perquè identifico una manera molt igual a tot i dic, ostres, és una llàstima. I penso que els joves d'ara que estan estudiant
se perden aixa cosa més tradicional, que potser bé, perquè tinc 50 anys i vull que això no, la formació meva va ser d'embrutar-me. Jo, fins fa 5 anys, jo el rató no l'utilitzava. Crec que l'experiència de treballar amb el contacte amb el paper, amb els pinzells, amb les pintures, i tot això ara estic a veure com puc volcar-lo i aprofitar això
pel digital, clar, els joves d'ara jo crec que se queden només amb el digital i no dibuixen, no fan seues les coses, sinó una mica com les venen donades a la formació i clar, això jo penso que ha de ser una mica...
que s'adone, que ells també ho busquen, buscar aixa veu diferent és a vegades forçar la màquina i tombar la tortilla, no? Vull dir, això és així, però jo vaig a fer el contrari. Passa en la música, penso també, passa en totes les disciplines. Totes les disciplines artístiques, però sí que és cert que s'hauria d'arribar a aixar més clar, perquè, clar, per molta digitalitat que tenim, que ofereix moltíssimes ferramentes,
N'hi ha algunes sales que encara no arriba, que si arriba l'agafar-te un llapis, un boli, un paper i començar a... Exacte, i mira-la ja ara, que ens tornen boig, nosaltres a l'editorial que la tenim, Òscar i jo en seguida ho detectem, això és ja, això tal. Nosaltres l'utilitzem, jo l'he utilitzat, evidentment, però com un recurs per solucionar alguna cosa, no basar la meva...
coberta en una guia, perquè, clar, se nota molt. I intentem això, que sigui un complement. Clar, la guia evoluciona tant que al final suposo que rebassarà i nosaltres haurem de buscar una estratègia o alguna cosa per, no sé, aixa part original que detrás hi ha algú que està patint per això, que estiga, que se veiga, i els que ens dediquem una mica al disseny, això ho detectem a la primera. Vull dir que se nota molt quan hi ha una guia detrás,
I suposo que depèn del tipus de treball, si tens que fer un cartell per anunciar que és Nadal, potser no fa falta buscar un dissenyador, ho entenem, però aquesta cosa que detrás hi ha una persona i que li dona aquest toc que ara per ara encara se pot donar, hem d'aprofitar-lo.
I damunt, mira, això és notícia de actualitat també perquè ara, com el que tu dius, encara s'identifica això que diem de cara de guia, la típica que se diu. De fet, ara també, dins de l'actualitat, n'hi ha...
molts editors i moltes persones que estan començant a, inclús, a rebutjar que es faça íntegrament, a mi ja no sé si, bueno, suposo que sí, t'hauràs assabentat que vaigir fa poc un llibre il·lustrat, fresia i la gana, o no sé què, però és que inclús el mateix públic, ja no és professional, és el mateix públic, ha començat a rebutjar això, o sigui, íntegrament,
Feta a mi, perquè dius, ostres, és que... És complex, però jo penso que al final ha de ser una miqueta la satisfacció que ho fa. Jo imagina't, jo podria escriure, a mi també m'agrada molt escriure, imagina't que jo escric...
vull escriure una història sobre terror, per exemple, o sobre un fet que sigui, el que siga, i li ho demano a la IA, vull dir que hi ha que utilitzar-la, evidentment, però, ostres, tu no vols disfrutar d'escriure pensant tu coses i tal? És que, d'altra manera, és que no sé quina cosa més buida. Però això t'he dit que va a la cosa individual.
Però jo penso que quan aixa cosa individual és honesta i detrás hi ha un ofici, el que és també professional ho veu. Qui no ho veu, segurament ma mare ho veuria i diria, ai, potser que bonic el cartell. Però el que intenta això veu la feina. I, doncs, bueno, si podem, dins del que queda de temps, esperem que l'Aïla no m'ho sobrepassi tant i poguéssim aportar una miqueta aixa cosa, més que res ja per la persona que ho fa...
perquè siga honest en ell mateix, perquè és com aprendre a dibuixar calcant els dibuixos. Al final diu, sí, queda bé, l'ha solucionat, però tu saps, has après a dibuixar, has après a dibuixar un cavall i veure com tu li vas donant la forma, saps? No sé, és una cosa ja de cadascú, penso. Que serveix per automatitzar processos, que per això està molt bé, per alliberar-te el que és la...
tot el rotllo haver de fer-hi i poder concentrar-te en el que és realment important. Per això sí que és una eina molt... Superben, això va genial. El que sí, abans de finalitzar, m'agradaria preguntar-te, perquè clar, sí que és cert que tu ets un il·lustrador que es pot adaptar a moltes coses, sobretot en el tema de les cobertes. No és el mateix que fer una coberta, que un cartell, que sigui, però sí que hi ha una cosa molt característica teua que volia preguntar-te.
Sergi Cambrils i els personatges que duen barrets. Què n'hi ha darrere d'això, Sergi? Jo més que els barrets diria coses al cap. Bé, sí. Coses al cap. Coses al cap, estable. I és que ara estic mirant aquí el catàleg que ha editat el Mugbe, que la veritat que ha quedat superxulo. Jo és que tinc una obsessió amb aquestes coses. O hi ha barrets, o hi ha insectes, o hi ha estructures, o hi ha flors, o hi ha plantes...
Jo penso que tinc pardals al cap, pardalets al cap, que diem, i és que el cap és un món, i el que dóna l'Idi Minjapart, i és una part que jo sempre recreo, i és com una idea, un pensament que està volant i que en aquest moment passa.
Els barrets, és que mira, que dius els barrets, vaig fer una col·lecció de pintures que seria tot està al cap. I eren barrets que eren estructures geomètriques, que eren barrets, però cada barret, bueno, era allò, una estructura supercomplicada, perquè és que el cap com és complicat. Complicat. I suposo que me surt de manera natural, però no sé...
És curiós però penso que el que jo faig ho fan molts, no és una cosa que jo m'he inventat ni res, és la relació del cap amb les idees i que aquestes idees poden sortir del cap i fer-les físiques, és una mica el que faig.
Molt bé. Finalment, Sergi, què t'agradaria que el visitant del MOOC BES em porti ell mateix després de recórrer aquest l'art d'editar? I bé, també volia preguntar-te una miqueta, ja que al fil del que comentàvem de la intel·ligència artificial, com està el futur de l'edició, per exemple, en aquest cas, de l'il·lustració i l'edició.
Clar, jo des de... Estic treballant fa cinc anys, estic en onada, jo ho veig bé. Jo el veig esperançador, el llibre diuen que pot desaparèixer... Bueno, sí, pot desaparèixer perquè, clar, la tecnologia mos porta...
amb eixa idea que pot desaparèixer, però sempre hi ha gent que té nostàlgia de les coses i que l'agrada tocar les coses, obrir un paper, mirar-lo... No ho sé, és com al final la ràdio i la tele, que podran conviure... Sí, al final tot se pot...
Tot pot conviure. I penso que aquesta part artística, aquesta part com interna del ser humà, està en les coses que estan fetes en paper i que pots tocar-les. I penso que el món, mira que et dic això ja no sé si serà o no, jo penso que el món o serà espiritual o no serà.
on mos mirem nosaltres una mica més per a dins i veure si estem bé o no, perquè si el mal està a dins, hi haurà coses ruïnes que va fora. Si el món està bé que va a dins, què pot fer bé aixa cosa interna? Les coses que poguéssim tocar, que poguéssim sentir, en algú que pots parlar, vull dir que al final en la ja podríem, potser...
La soledat potser no existeix, perquè l'ahiria parlarà a nosaltres i estarem superbé. Els avis els dirà tranquils, si no estareu mai a soles, que sempre hi haurà alguna màquina que parlarà amb altres i vos donarà conversa i estareu super a gust. Però, clar, al final, l'avi o la persona gran que es sent a soles, o qualsevol persona, el que vol és tocar. Tocar la carn, sentir que un llibre el podo obrir i veure una coberta bonica... Jo penso que és esperançador, però, clar, no t'ho puc dir 100%.
I què se trobarà la General Mugue? Jo penso que trobaran una miqueta part de mi, de com soc jo, penso que hi ha una cosa nostàlgica a l'hora de treballar jo, també molt divertida, utilitzo molt la ironia, això està en totes les cobertes, de fet podran llegir cada coberta i descobrir una miqueta com he fet aquesta coberta.
Després, bueno, recomanar-los lo de esos dichos, esos dichos, això se'n riuran molt. I m'agradaria, si em dóna temps, invitar la gent a unes visites guiades que se faran, que ja ho hem concertat amb el MUCBE, i que podem dir que serà completament el desembre i gener...
I hem decidit que els dissabtes, de desembre, el 13 i el 20, se faran dos passes, un a les 10 i l'altre a les 11. I el mes de gener el mateix, l'únic en lloc de dos dies seran quatre. Serà el dia 10 de gener, dissabte, 17, 24 i 31. També dos passes, a les 10 del matí el primer i a les 11 l'altre. Vull dir, la gent podrà vindre i us explicaré coses, podrem interactuar, parlar, a veure què opinen i, bueno...
sobretot a la gent que li agrada el disseny, el dibuix, els llibres, però està obert a qualsevol persona que tinga curiositat per una miqueta esta faceta artística vinculada amb les cobertes, però al final és per tot el món. I res més, penso que s'animen i que s'ho passaran molt bé.
Molt bé, Sergi, doncs moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres a Ciara de Benicar-lo en el dia d'avui. Bé, nosaltres això també animem a la gent, no només que vaig al MOOC a veure l'art d'editar, sinó que també s'apunteja que tenim l'oportunitat a aquestes visites guiades. Ha sigut un plaer tindre-te així amb nosaltres i ens veiem en una altra ocasió. Fins la pròxima. Gràcies.