Seguim a Radio Dominicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que, entre tot el que tenim aquest cap de setmana, una de les activitats que donarà com el tret de sortida al cap de setmana serà la presentació del llibre Estellet Il·lustrat.
Un poemari, un llibre fet per Pilar Anglès Llu. Tenim amb nosaltres a Ràdio Benicarlo a l'autora per a parlar una miqueta d'aquest poemari i bé, saber el que ens espera el proper divendres a la Biblioteca Manel García Grau. Passem ja a parlar amb la nostra convidada, Pilar. Què tal? Com estàs?
Molt bé, hola. Hola, estem encantades de tindre't així ara de Benicarló amb nosaltres per a parlar una miqueta d'aquest llibre i també de la presentació que tindrà a xoc aquest cap de setmana. Primerament, com no és la idea de crear este llest il·lustrat i què et va impulsar una miqueta a convertir poesia en imatge? Bé, jo em considero una persona amb poques idees, però quan em surt una idea sempre vaig a tope a milla.
I, bueno, en aquest cas, la idea d'il·lustrar les cellers em va sortir mentre treballava de cambrera en estiu. Estava jo donant-li voltes a què podria fer per al meu projecte integral per a presentar-lo per a traure el meu títol en el cicle de grau superior com a il·lustradora. I, bueno, jo buscava...
fer algo que no estiguera del tot explotat i que poguera tindre també una possible sortida comercial en un futur. I és quan se m'acorre la idea d'il·lustrar estelles. Al final, quan tens de casa de coses amb les que connectes, la teua cultura i experiències pròpies, jo penso que sempre acaben sortint projectes molt més originals i molt més profuns.
Eixa connexió amb la Terra i amb els nostres també referents a nivell cultural, que és molt important. I com tu ja has dit, també és donar veu a una... Mira que Vicent Andrés Estelles sí que amplement reconegut, però també aixa part de mesclar poesia i il·lustració sí que s'han fet cançons, sí que s'han fet reinterpretacions també del seu poemari.
però la part d'il·lustració és una part molt original i que en tal volta no ha estat tan explorada, o sigui que també és un valor diferencial d'aquest llibre. Com hem dit, Estellès és una figura essencial de la nostra literatura. Per a tu, personal i artísticament, què representa? Per a mi, Estellès representa identitat valenciana, lluita i amor per la terra,
Valors amb els que jo connecto profundament i valors que jo tracto de plasmar d'alguna manera en el meu treball. Molt bé. El llibre, com sabem, recull nou poemes de la extensa trajectòria que té Vicent Andrés Estelles. També com ha sigut aquest procés de selecció? Amb quin criteri més o menys has triat?
En quant a la quantitat de poemes que jo volia il·lustrar, al tractar-se d'un projecte d'origen acadèmic, no tenia la llibertat ni el temps per a fer-ne molts, una gran varietat de poemes. Perquè jo preferixo escollir, tenint en compte que no tenia en aquest moment, no tenia massa temps,
escollir-ne poquets i fer-los amb paciència i garantir una qualitat que abarcar-ne molts i quedar-me a mitjà en camí. Aixina que, principalment, al tenir que escollir-ne poquets, em vaig centrar en els més famosos, els que s'estudien a les instituts,
I també he tingut en compte que hi havia alguna cosa de varietat en quant a temàtiques, com per exemple, hi ha que parlen de llengua, de fer-se de la llengua, com el de treball amb el d'amor un idioma. Hi ha que són més íntims i més personals per a l'autor, com el de Cançó de Bressol, que parla de l'amor prematura de la seva filla.
O també n'hi ha de més divertits, com és el de res no m'agrada tant. Molt bé. Una gran varietat de temes, perquè no sigui tot en la mateixa línia, perquè sí que és cert que esteia es va escriure molt i té molta temàtica per escollir. Conta'ns una miqueta com va ser aquest procés creatiu a l'hora de fer aquest llibre. Bé...
En quant al procés creatiu, com he dit abans, jo soc una... Al principi sí que em va costar bastant treure les idees, ja que jo soc una persona molt literal, cosa que és bastant contradictori per a il·lustrar poesia, perquè al final la poesia treballa molt amb les metàfores, els dobles sentits...
Però, per sort, Estelles és un poeta amb un llenguatge molt de poble i és prou versatil per a llegir-lo. I sí que jo, a mi, la majoria de les il·lustracions, les idees en quant a composició, em van sortir a partir de parlar amb persones del meu entorn, meus pares, una amiga que tinc que es diu Laia...
I el bo és que una vegada jo vaig trobar les idees, ja vaig poder avançar moltíssim i bàsicament agafava, remarcava un poc quins elements m'apareixien més visuals en cada poema i després en una llibreta vaig començar a fer xicotets bossos,
sobre aquests elements i com es podria integrar en una il·lustració. La veritat és que també s'ha de dir tot un repte a això de traslladar la poesia a la il·lustració, perquè sí que és cert, no és que sigui més fàcil ni molt menys, per a qui no s'entenga malament.
Però sí que és cert que igual convertir les poesies d'un autor concret, plasmar-les en cançons, talvolta o sigui, no amb tanta dificultat diria això, perquè al cap i a la fi les poesies, les cançons, millor dit, són poesies. Però suposo que el repte o el valor diferencial també ha estat ahir, el tema de poesia a il·lustració.
Clar, sí. En quant a, també, n'hi ha algun poema que t'haig marcat o emocionat en el procés? Perquè, clar, nosaltres coneixem molts poemes de Vicent Andrés Estelles, però sempre acabes descobrint coses noves. No, bueno, a mi la veritat és que de tots els poemes que jo he escollit naturalment, he escollit els que més connecto, els que més m'emocionen,
Però justament el de Cançó de la Rosa de Paper, que és un poema que vaig il·lustrar més endavant, un poc per a completar el llibre, després d'haver presentat el projecte.
és un poema que vas descobrir no el vaig estudiar a l'institut i no coneixia pràcticament res i que sabia de la seva existència i el que més em va cridar l'atenció va ser el fet que parla de la resistència del poble per a preservar la cultura i l'identitat contra la repressió i la censura parla d'unir-nos per a lluitar per allò que més ens importa
I al final, amb els temps que estem ara vivint, que estan corrent avui en dia, penso que és un missatge molt més que necessari. Sí, la veritat és que passa molt també amb molts autors que talvolta els poemes es van escriure fa anys i pa anys i després es rexitges i dius, ostres, aquestes situacions les estem vivint ara i és un missatge que podríem traslladar a hores ara a la nostra societat.
Parlàvem d'eixe repte de convertir poesia en il·lustració i dins d'eixe primer repte, per a tu el més complex d'il·lustrar a Estellers, què trobes que ha sigut? Bé, Estellers, com he dit abans, em pareix un poeta prou versàtil i de parla popular, així que tampoc vas tindre massa problema per a interpretar el que volia expressar en els seus poemes.
I, a banda, és un poema amb el que connecto molt en quant als seus valors, així que se me fa bastant natural il·lustrar-lo. No està pot ser el més complicat que podria dir, podria ser com jugar amb la composició i els elements gràfics de la il·lustració,
per evitar malinterpretacions o que es perguera un poc el missatge del poema, que es pergueren algunes referències. Tot un repte en aquest sentit. Ara, parlant sobre il·lustració, tu mateixa comentaves el tema que sí que és cert que, bueno, l'estat ja l'hem estudiat a l'institut, coneixem els seus poemes, però fins i tot així n'hi ha coses que descobrim tots els dies, o per exemple que tu has descobert també fent aquest llibre.
Tu creus que la il·lustració pot ser una eina potent o pot obrir noves portes per acostar estelles a públics que, jo què sé, talvolta siguin més joves o a lectors que encara no l'han descobert? Sense ningú dubte, la veritat. Jo considero que la il·lustració és una ferramenta molt potent no només per apropar la literatura o la poesia, en aquest cas, a la joventut o a públics no lectors,
sinó que, a més a més, no deixa de ser una ferramenta més, una manera per expressar-nos que, potser, amb paraules no es podria. I, bé, en el cas del meu llibre, penso que és molt important, també, perquè, al final, amb les notícies que estan sortint últimament sobre repressió lingüística, com, per exemple...
Ara, recentment, la del govern autonòmic que pretén eliminar autors catalans de l'assignatura de València per estudiar-los, com Mercè Rodoreda. Penso que és de vital importància fomentar la cultura i crear productes i oci en València per donar-los el valor i el respecte que mereix. I penso que la il·lustració
és un vehicle molt interessant i molt potent Jo crec que és molt bona ferramenta també, sobretot el que comentàvem el tema dels públics més menuts que sempre aquí aquest xiquet o xiqueta no li agrada un bon llibre que tinga il·lustracions que també ajuda una miqueta més a entendre com a eixe públic que talvolta no és tan lector i amb imatges com que pot apropar-se una miqueta més a la lectura i el que comentaves també és molt interessant que fer aquest tipus de material s'aporta
podríem dir, eixa resistència contra la desaparició de molts autors, perquè, clar, o sigui, molts autors ja no estan vius, no poden continuar produint literatura, aleshores, si així tot a les instituts tampoc es dona, corren el perill de ja no saber més ells, o sigui, també jo crec que és una ferramenta potent per això. Sí, i a més a més...
També la il·lustració ajuda un poc a modernitzar aquests autors que potser es consideren del segle passat. I també és una ferramenta per a modernitzar i per a atraure un públic que potser no consumiria literatura com a tal, sinó que potser està més acostumada a consumir còmics. I que si li presentes un llibre de poesia que té il·lustracions...
se li pot fer molt més versàtil i molt més interessant per a llegir. Aquest poemari també, i amb totes les lletres, és un homenatge a Vicent Andrés Estellés, un dels nostres autors més reconeguts. Tu com a il·lustradora i també com a valenciana, al cap i a la fi, com a Benicarlanda, quina mirada has volgut oferir de l'autor?
Bueno, pues un poc com el que he mencionat previamente, jo a través d'aquest llibre vull aportar un missatge de lluita, de resistència i d'orgull sobre la nostra cultura i la nostra terra, i també que si nosaltres no lluitem per el que és nostre, no ho farà ningú més. Molt bé. Presentar el llibre a la Biblioteca Manel García Grau, ben i Carlos, suposo que també tindrà un significat especial per a tu.
Bueno, lo primer que volia comentar respecte a Anishou, que estic molt agraïda per l'oportunitat de presentar el llibre en aquest espai i també ser el primer jo amb el present al final en ma casa a Benicarlo. Jo, la veritat és que no soc una persona molt d'avui de lectura, iròricament.
Però jo recordo anar de xicoteta, sobretot amb mans germanes, a passar el temps a la biblioteca. I tot i que la biblioteca a la que jo anava no és el mateix edifici, ha canviat. Sí que em dona bastanta nostàlgia i sí que em porta...
en estos récords tan valuosos. De Montara, també un enclau que s'ha convertit molt important a Benicarlo, perquè poquet a poquet ja no només és un joc per anar a estudiar o per anar a agafar llibres perquè te'ls han...
enviat a l'institut o al col·le, sinó que també amb esdeveniments com aquestos o tallers que es fan també, és com que s'està dinamitzant una miqueta més la vida de la biblioteca Manel García Grau i va més enllà d'això, de només anar a estudiar. O sigui, també és important recalcar aquest treball que s'està fent a la biblioteca per a convertir-lo en un enclau molt més potent. Finalment, què t'agradaria que el públic se't tira o descobrira quan fulletges t'hi és il·lustrat?
Doncs jo voldria que connectarà amb la cultura valenciana, que sentirà el sentiment valencià, que molts tenim molt interioritzat i que també els nascera aquest sentiment reivindicatiu i d'orgull cap a la seva terra i cap a la seva identitat com a valencià. Molt bé. Doncs crec que és un missatge molt important amb el que ens quedem tan bé i que sentirà la gent quan fulleixi
Aquest llibre, Pilar, ha sigut un plaer tindrà si ara de venir a parlar amb nosaltres. Nosaltres recordem, divendres 27 de febrer, 7 menys quart, a partir de les 7 menys quart, la Biblioteca Manel García Grau es presentarà al llibre Estellers il·lustrat. Un poemari molt xulo, molt necessari, com bé hem parlat en aquesta entrevista, creat per Pilar Anglès Lluc i que jo crec que farà les delícies del món. Al que li agrada la il·lustració, al que li agrada la poesia, què tal vol estar?
No estem molt habituades a cap de les dues, però sí que sàpiga destellar i poder descobrir noves tècniques per a empapar-se d'ell. I res, nosaltres també convidem a tota la ciutatania a acudir i, sobretot, a aprendre molt amb aquest llibre, que en el temps que corren amb aquesta part d'autors valencians i d'identitat és molt necessari. Moltíssimes gràcies, Pilar, i res, moltíssima sort també per a la presentació.
A vosaltres per oferir-me aquesta entrevista i estic molt il·lusionada també per fer la presentació i que tots puguin aprendre un poc com ha sigut el procés de creació del llibre. Molt bé, Pilar. Moltíssimes gràcies i ens veiem aviat. Gràcies. Adeu. Adeu.