Castelldefels, avui.
Bon dia, aquesta setmana s'està desenvolupant una vaga de mestres, professors i personal laboral i de lleure dels centres educatius, tan públics com concertats, amb un calendari de mobilitzacions organitzat per territoris arreu de Catalunya. La vaga va començar al Baix Obregat, es desenvolupar aquesta setmana el Penedès Tarragona a les Terres de l'Ebre i culminarà aquest divendres 20 de març, quan la vaga està prevista que es faci de manera generalitzada a tot Catalunya.
Els sindicats que agrupen la majoria dels docents justifiquen la convocatòria davant la negativa del Departament d'Educació de reobrir les negociacions. I Castelldefels continua reforçant els serveis de reciclatge amb inauguració d'una nova mini-deixalleria al barri de Canyars. Aquesta instal·lació s'afegeix a la xarxa existent al municipi amb l'objectiu de facilitar a la ciutadania la correcta gestió de residus especials de petit format.
Amb aquesta posada en funcionament a partir de divendres de la nova mini deixalleria al barri de Canyars, el municipi amplia i reforça el servei de recollida de residus especials de petit format a la xarxa actual de recollida de residus.
I demà dijous a les 7 de la tarda l'associació La Rojeta organitza una xerrada de debat a la sala polivalent de l'edifici de la República que anirà a càrrec de Sílvia Calvo, emprenedora impulsora de moda sostenible que parlarà d'economia circular o com donar-hi voltes a tot per créixer de xin complicitats. És tot de moment. Més informació d'aquí una hora. Fins ara. Castelldefels, avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels. Ràdio Castelldefels.
Fins demà!
Yesterday was the most simple of the days Found the only way that leads me to that place Everybody knows how difficult it is Better sleep no more You seem to pray
It's making beautiful sounds When the rain touches the ground All the shiny birds like tears Make a beautiful sound It's gonna get high Yes, so high It's gonna get high
Bona nit.
All the shiny drums like tears make the beautiful sounds. What you gonna do with the silver spoon? What you gonna do?
Així som el magasin de Ràdio Castelldefels.
No me dejes ir, no me dejes despertar, lo último que oí en las suites vistas al mar, lejos de Madrid, en su pueblo donde siempre llueve.
16 de abril, desvistiéndome la edad, solo dije sí, aún sabiendo que detrás de ese caminar su marido la esperaba en casa. Y ahí se va, brindemos por su ausencia en una nube azul y yo me vuelva loco para siempre. Y abrigate.
Habla tu piel, tu alma nomás. ¿Qué más te da? ¿Qué te perdió? Sé que volverás a irte. Ni camino ni Santiago, ni mis ganas de verano por morderte. Ni a la habitación 517.
Regresó y yo no quise molestar Y nada más Solo viste una canción Ella se llevó el calor Y ahora que siempre es invierno Me pregunto cuánto tiempo Hasta hacerla despertar Abrígate Te veo temblar Habla tu piel
Tu alma nomás, ¿qué más te da que te perdió? Sé que volverás a irte, sé que volverás a herirme, pero todo valdrá la pena si en vez de hoguera arde tu espalda y me mientes.
No te vayas, abrázame Voy a llorar No puedo ver Cuando te vas y abrígate Te veo temblar Habla tu piel
Tu alma nomás, solo mi bien. Cuídate ya. Sé que volverás a irte. Sé que volverás a irte.
Així som el magazine de ràdio Castelldefels amb Ana López. A punt de salt, espai ofert pel Servei Local de Català.
Mariona, enhorabona. M'agrada molt com us ha quedat la botiga. Oi que sí? És més gran que l'altre i la decoració és més actual. Sí, a mi aquest estil de decoració m'encanta. Us va bé aquí? Doncs sí. La veritat és que arran del canvi d'ubicació, les vendes han augmentat. Aquest carrer és més comercial i hi passa més gent.
A punt de salt. En català, l'expressió arran de vol dir com a conseqüència de. Per exemple, arran del canvi d'ubicació, les vendes han augmentat. O bé, vaig canviar de feina arran del nou horari i no arrel de. A punt de salt. Espai ofert pel Servei Local de Català.
Castelldefels arroba cpnl.cat Així som el magasin de ràdio Castelldefels.
Te juro que Estuvienes la primera novel·la de Clàudia Romera Moya. Ella és llicenciada en publicitat i relacions públiques amb més de 30 anys d'experiència en branding, comunicació, màrqueting, publicitat i relacions públiques. Experta en posicionament estratègic de marques
professora universitària i escriptora. Entre els seus èxits professionals destaca el tabal realitzat per a l'expansió internacional de la marca Futbol Club Barcelona a nivell internacional, una tasca que va desenvolupar la seva etapa com a directora de màrqueting del club. L'any 2016 va fundar la seva pròpia consultoria especialitzada en màrqueting i branding estratègics per a projectes d'impacte social. I aquesta, com deia, és la seva primera novel·la. Molt bon dia, Clàudia.
Molt bon dia, Anna. Com esteu? Molt bé. Escolta, mira, recentment hem finalitzat les eleccions a la presidència del Barça. Què t'ha semblat, des d'un punt de vista professional, les diferents campanyes dels candidats? Bé, al final treballar al Barça és només semblant a treballar en política, saps? Llavors, bé, tothom té una part de raó perquè al final les veritats mai són absolutes, Anna. Ja ho saps.
I què te'ls sembla, no sé, el guanyador o Laporta? Bé, al final jo vaig estar, al Barça vaig estar a l'època de Sandro Rossell i després amb el president Bartomeu. Jo no conec Laporta personalment, no he tingut ocasió de treballar amb ell. Jo crec que és un home molt intel·ligent, crec que va portar al Barça una visió molt estratègica, molt de negoci.
I bé, tot té la seva llum i la seva sombra, això és la veritat. Bé, tu, quan vas treballar al Barça, ho vas fer per expansió internacional d'una marca. Clar, és un club que aquí pot ser en el territori espanyol, evidentment és molt conegut, però amb quins reptes vas enfrontar-te com a professional per posicionar la marca arreu del món?
Doncs mira, la feina de marca que vam realitzar al Barça en aquella època, que ja s'havia iniciat durant la presidència de Laporta, el principal repte és la diferència d'universos que hi ha dins de la mateixa casa. Perquè al final hi ha interessos molt diferents entre el que vol el soci i
i el que necessita un negoci multinacional i internacional. I per mi aquesta, compaginar aquestes dues realitats i aquestes dues diferències, per mi va ser el més engrescador i la part més difícil, evidentment. Però avui estem parlant aquí de la teva basant com a escriptora, amb aquesta novel·la, te juro, que estic ben editada per Planeta. És un ajuste de comptes, podríem dir? No! No, per a res?
Aquesta dona directiva, no? No, que va, que va, que va, que va, para nada. No, no, no, que va. No, era una... Jo escric des de petita, de sempre, jo portava el querido diario. Jo des de... Crec que vaig començar a escriure el diari quan tenia 12 o 13 anys i de sempre he estat escrivint. Per mi l'escriptura és una mica... És una mena de teràpia, saps què vull dir? És una mica el poder...
organitzar i traslladar a paraules les emocions. Perquè sempre he cregut que quan un és capaç d'explicar i ficar dins de paraules el que sent, el que li està passant per dintre, tot allò agafa una dimensió humana, perquè el llenguatge és una expressió humana. Llavors, deixes d'estar desbordada per poder posar un límit a el que estàs sentint. Per això des de sempre escric.
La necessitat d'escriure aquesta novel·la va venir de realment poder explicar què ens passa a les dones. No és una reivindicació, però sí que és la necessitat d'explicar el que ens passa a les dones als entorns corporatius, perquè cert és que els entorns corporatius acostumen a estar molt masculinitzats.
I les dones, jo m'he adonat que al final creiem que per poder ser algú o triomfar en el món professional ens hem de comportar com a homes. I com tant més gran em faig
i ja sóc una mica gran, res que no confessaré, no diré la meva edat en públic, perquè em nego totalment, però no, és broma, ara compliré 60. Amb 60 anys i mirant enrere, un se n'adona que no hi ha cap mena de necessitat de tenir aquesta masculinizació perquè les dones tenim la capacitat de portar
coses que ara mateix no hi ha a l'entorn corporatiu. I que no són ni millors ni pitjors. Jo sempre dic que jo no crec en la igualtat, crec en l'equitat. Perquè nosaltres no som homes ni ells som dones. Però això no vol dir que un sigui millor que l'altre ni un pitjor que el primer. Per això crec que obrir el món corporatiu a tot allò que les dones podem aportar i que ara mateix...
tot i que les coses gràcies a Déu estan canviant, no, encara no podem aportar. Parlant de la novel·la, explica la història, per això jo deia allò de l'ajustre de contes, d'una directora de màrqueting, que aquí coincideix el personatge amb l'atresca professional que tu estàs fent, en aquest cas una cadena hotelera a punt d'aterràn, un gran luxe amb un ressort a les illes Figi, no?
I clar, ha de compaginar aquesta tasca professional amb la seva vida personal. I aquí us neixen les friccions, les tensions i també amb l'exigència que a la pròpia feina li passa, no? Totalment. Aquí és on jo dic que les dones ens... Sembla que tinguem que demostrar el doble per ser considerades la meitat. I...
I és aquí on el que jo he volgut explicar amb aquesta novel·la és com no cal. Hi ha una doble lectura, de fet, a la novel·la. És a dir, al final no és una novel·la autobiogràfica, però sí que és una novel·la d'autoficció. Al final, als escriptors ens agrada escriure del que sabem. Llavors, clar, jo, evidentment, si documentar-me per...
un personatge d'una directora de màrqueting és molt fàcil perquè em miro a mi i ja soc aquí. Realment no és autobiogràfica però sí que hi ha una base emocional real sobre la qual he construït els diferents personatges perquè a mi el que realment m'interessava explicar és per què fem el que fem més que explicar la meva història. I
Quan parlo d'aquesta protagonista amb les seves pors, les seves mancances, la seva ambició i com ella passa per sobre de tot per poder triomfar
amb la idea que ja té de l'èxit, que al final aquesta és una de les grans reflexions que jo he fet en la meva vida. Què és l'èxit al final? Què és el que entenem per èxit? Perquè el que jo entenc per èxit segurament ara no és el mateix que tu entens i això no vol dir que jo estigui en el correcte o equivocada ni al contrari. És tot aquest viatge que fa la protagonista i sobretot el segon nivell de lectura que et deia és el que
d'on ve, des d'on fem el que fem. Ho fem perquè realment és el que volem o ho fem perquè estem obligats per una mena de contracte que ens ve dels pares, ens ve de l'entorn, ens ve del que... Nosaltres creiem que s'espera de nosaltres. És tot aquest conflicte, com tu bé dius, entre el que jo vull com a professional i el que se suposa que haig de fer perquè s'espera de mi. I com compagino tot això,
sense morir en la prova, saps? Clar, perquè resulta que les dones ens obliguen a fer la nostra professió al 100%, molt bé tenir èxit a la professió, però també a la vida personal. En aquest cas, la protagonista ja ha passat per dos divorcis, bé, per un, i vol que no tenia un segon divorci i per això intenta també, doncs,
estabilitzar la seva vida personal, però és que al cap i a la fi, al final, falten hores del dia, no? És que no de la vida, totalment. Aquest és el problema. Segurament això ens passa a tots. Vull dir, jo, a mi, la vida no me da. Llavors, clar, aquí la protagonista vol tenir-ho
De fet, a mi el que em resulta més curiós de la protagonista, perquè tu saps que quan un comença té una idea, quan un comença a escriure, un té una idea de com vol que sigui el personatge. Per això dic que és autoficció, perquè un comença amb experiències i després els personatges agafen vida i van anant cap a un... que jo mateixa anava pensant, ostres tu. Personatges que al començament, per exemple, a mi el marit em cau superbé.
que al principi no em queia bé, però quan vaig acabar la novel·la pensava, poc broma, tot el que li ha passat, poc broma. La protagonista té aquesta vessant que tenim moltes dones, a mi m'interessa molt parlar de les dones, suposo que perquè a mi personalment també m'ha ajustat molt
incorporar la meva feminitat amb tot el que això significa dins de la part emocional. Perquè fins... Com he dit abans, tinc 60 anys. Bé, quasi. Me falta nada. I clar, jo m'he volgut amb entorns sempre molt masculinitzats. Imagina't el món del futbol. Pots imaginar-te, no? Tot i que ara, gràcies a veure, les nenes ja estan començant a treure el cap i molt bé. Però, bueno, és un entorn molt masculí.
I clar, al final comences, com deia abans, masculinitzant-te perquè vols estar allà, has de demostrar, tens la necessitat de demostrar més perquè ser considerada la meitat. A banda, has de ser excel·lent professional, has de ser bona dona, bona esposa, bona mare...
bona, saps? Està mona, ser elegante a la part que és discreta, però saps allò? Vull dir, tenim tota una sèrie d'exigències que com tu bé dius, és que no dà, no dà la vida, no dà, no dà. Llavors, un ha de triar i crec que triar per ser qui ets realment i perquè no qui se suposa que hauries de ser és sempre una bona elecció.
Clar, per triar has de descartar altres coses, en el teu cas, per arribar a la felicitat, que és el que pot ser, hauria de descartar la protagonista, o al final ho fa, que no ho sabem, no ho desvejarem tampoc. Ara no farem spoiler, ara no farem spoiler, però al final crec que un, i això és una màxima que tinc jo a la meva vida, és el que a mi, la meva experiència pel sonar m'ha portat,
Crec que al final una persona ha d'apostar per si mateixa. I això vol dir en lo bueno y en lo malo, com diuen els matrimonis. Això sí que és un matrimoni per tota la vida, el que tu fas amb tu mateix. Lo demás viene y va. Però el matrimoni amb tu mateix és per tota l'existència. Llavors, aquí és on realment crec que el camí està en acceptar. No resignar-se, sinó acceptar.
i estimar-te, ja sé que això sona molt tòpic, i estimar-te con lo bueno y en lo malo. Jo quan penso en los votos típics de les bodes, fa poc vaig estar amb uns amics molt estimats, que va ser molt maca, quan diuen allò de lo bueno y en lo malo, és tal qual, és que és així. Llavors, per poder aconseguir aquest punt d'equilibri, aquesta felicitat, crec que el primer és conèixer molt bé,
I segon, acceptar la responsabilitat que tens amb la teva vida. Jo no estic orgullosa de moltes coses de la meva vida, com suposo que tothom. Tothom, si ara poguéssim tornar enrere als 20 anys amb el que sabem ara faríem la nostra vida, seria totalment diferent. Però també és cert que som les persones que som gràcies al que hem après i al que ens ha passat. Llavors, acceptar que nosaltres mateixos ens hem portat al punt que estem ara és molt alliberador.
per lo bo i per lo dolent. Aquest, per mi, és un dels grans secrets. T'ha arribat ja feedback, resposta de la novel·la? Sí, la gent... Sí, sí, gent molt propera a mi. Pensa que la novel·la està des de l'11 de març, vull dir, està realment calentita, calentita, recient s'ha glida de l'horno, però sí que tinc gent propera del meu cercle que l'ha llegit i la veritat és que...
respostes sempre estan sent molt bones. Diuen que és una novel·la que es llegeix ràpid, fàcil, que és divertida, que et fa pensar que aquesta també era una mica la meva intenció, no només quedar-me amb la història, sinó amb aquesta reflexió de qui som, què és el que carreguem i per què ens encaparrem en coses que després, si t'ho pares a pensar, tampoc són tan importants. Ens assemblen tot
i després tampoc són tan importants al cap i a la fi, vist amb la perspectiva del temps. Així que molt contenta, la veritat, Anna, no t'has d'enganyar. Doncs que continua aquesta bona onda amb la teva primera novel·la, la qual seguirà més, Clàudia? Sí, ja estic escrivint la segona. Ara estic al començament, evidentment, però sí, sí. Ja et dic que jo necessito escriure per no tornar-me boja. Jo ja vinc boja de casa, ja...
Doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns. Claudi Romera, te juro que estic fent una primera novel·la que edita Planeta ja en totes les llibres i punts de venda. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu, Anna. I éxit en la segona novel·la també, eh? I tant. Moltes gràcies. Espero que en parlem. Exacte. I tant. Molt bon dia. Que vagi bé. Bon dia, igualment. Gràcies.
Així som. El magasim de ràdio Castelldefels. La vida passa igual.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobin sigui per què ha de passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far.
Salta lluny i perdre el cap. Juga a submergir-me per un pas a l'estrella.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar, vull que les onades i les sars siguin el far. Viure, només viure i no pensar, i que quan et trobi sigui per cada passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar, vull que les onades i les sars siguin el far.
Que sigui per què ha de passar. Que sigui per què ha de passar. Que sigui per què ha de passar. Així som. Així som. I get a rush. El magazín. I get a rush. De ràdio Castelldefels.
Avui, Domingo Morilla Rivelles, que està relegit com a president de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme de Catalunya i que és una entitat que ha agrupat 35 gremis, associacions i col·lectius integrats i més de 5.500 associats de diverses comarques de Barcelona i Terres de l'Ebre.
Cuiner de professió és reconegut per la seva trajectòria com a propietari del restaurant Calmingo a Viladecans. A més de presidir la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme, ha encapsulat el Gremi d'Hostaleria de Viladecans i ha liderat diverses iniciatives col·lectives del sector. Havem presidit el Gremi d'Hostaleria de Castelldefels durant 14 anys o quan va ser fundador de la Fundació Escola d'Hostaleria de Castelldefels i president fundadora de la Federació de Gremis del Baix Obregat.
Morilla afronta aquest segon mandat de quatre anys al capdavant de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme de Catalunya amb l'objectiu de donar continuïtat als projectes de professionalització, diàleg institucional i visibilització del sector que es van desenvolupar durant la legislatura anterior. Doncs què tal, Domingo? Doncs molt bé.
Escolta'm, aquí a casa teva, perquè vas ser fundador de l'escola d'hostaleria on ens trobem ara mateix. Quins recursos tens? Molt, sobretot un projecte molt il·lusionant.
En aquell moment pensava que Castelldefels per tenir la primera indústria, que és el turisme, necessitava un espai on formar alumnes que fossin, posteriorment, aquells treballadors que ocupessin les places dins dels nostres establiments i més enllà, evidentment.
La voluntat no era única i exclusivament per centrar-nos en Castelldefels, però sí com a eix principal, ja que la inversió i la voluntat i la gestió es feia des d'aquí, des de Castelldefels. Avui formo part de l'equip de consultoria de l'escola i també em sento molt orgullós, la veritat, que avui per avui continuï l'escola després de tants anys.
Tu estàs, continues molt implicat, molt vinculat a Casselefels. Quina ha estat l'evolució del sector des que tu portes com a cuiner amb el ram de la gastronomia i com veus ara la situació? Els canvis són brutals.
Jo vaig començar a la cuina retant cassoles l'any 77, 1977. En aquell moment, penseu que encara no havien hagut les primeres eleccions sindicals. El meu sou era de 9.000 pessetes.
Després de les eleccions sindicals, el meu sou va passar a 21.000. Jo pensava que no me les mereixia, la veritat. I això que li decava moltíssimes hores. Però ha canviat tantíssim, no només en el benestar dels treballadors, encara que som una mena de sector estigmatitzat i que molta gent parla,
que és un sector que es treballa dissabtes i diumenges, com a molts altres. Hi ha una diferència en altres professions de servei. El que sí que és cert és que si tu t'apuntes a l'exercit, t'hauràs de fotre tiros. En aquest cas, si vols ser cuiner o cambrer, doncs hauràs de treballar amb molta seguretat caps de setmana i festius. Però per això el conveni és també...
se'l guarden també l'interès del treballador amb 15 dies de vacances extres, que són de les festes no recuperables. Molta gent això no ho diu, no es parla, però és així. En els canvis en el temps en matèria de cuina, com a cuiner, perquè una cosa és fer cuina i una altra ser cuiner.
El que més important ha sigut amb les tècniques, amb els productes. Tot ha anat molt més de pressa. Les noves tecnologies han accelerat també tot aquest procés. Era un procés lent, o relativament lent, però ara tots rebem imatges constants en els nostres telèfons, amb imatges de plats, de cuiners. També la televisió ha fet que fos una professió molt demandada, però en cuina, no en sala.
que genera un dèficit brutal haurem de fer el màster metre o alguna cosa així perquè el màster xef cobreix molta demanda de nanos que volen fer cuina que idealitza i després ve la frustració
que s'han de trobar en un lloc que han de netejar, jo que sé, tres caixes de dourades. O han de plomar per dius. I, ostres, això no és igual, no? Per això és diferent fer cuina que ser cuiner. Clar.
és totalment diferent fer cuina és molt més també és fer educació fer cuina és formar i formar-te ser cuiner pot ser un gran professional però no fer cuina el teu entorn no transmets ets un mecànic dintre de l'engranatge que és un restaurant o un hotel i això no és fer cuina
S'ha de tenir vocació, eh? Total, total. Ara tots ens queixem, sembla que d'aquí plori el nen, és a dir, falta vocació.
Poder per la pandèmia, poder per una educació que ens han donat o hem donat als nostres fills. Allò que no volíem que passéssim per on els pares havien passat. I els hem fet poder amb una manca de caràcter. És una feina estressant en molts casos.
és una feina que reclama també molta atenció, dient que ha tingut en pràctiques, i recentment amb un noi que tinc d'una escola, l'escola de Sitges, doncs al Danú jo li vaig dir, escolta'm, no és per aquesta professió, és per qualsevol que es conlleixis, la teva actitud és fonamental, la teva capacitat d'empatitzar amb els teus companys,
La teva capacitat també de ser resilient davant de determinades adversitats que hi haurà. Has d'estar, doncs, venir a la feina content i a la vegada descansat
Però estem a l'edat mitjana, a una cuina hi ha foc, hi ha estrals ganivets, olis calents... És un lloc perillós, eh? Sí, és un espai perillós. I si d'alguna manera no controles les tensions, si no controles les emocions, és un lloc d'accidents i és millor. Després hi ha l'espai creatiu.
L'espai creatiu on pots sentir-te realitzat, però no totes les cuites, no tots els restaurants tenen aquest espai creatiu. Hi ha establiments que són més de mecànica, que tenen una oferta que és molt clara i és una altra gastronomia.
és diferent, però pot ser una zona de pas. Hi ha nois que entren a precari, entren per treure's, parlo potser d'empreses que són més de slow food, de cuina més ràpida, molt esquematitzat, cadenes...
on els nanos o els joves o no tan joves arriben moltes vegades per accident o per treure's un dineret per pagar estudis o anar-se a vacances, però en cap moment han pensat en quedar-se com a una professió. I pots trobar multitud de professionals que han passat per l'hostaleria i ho compten com a alguna cosa curiós. Jo en el meu temps havia sigut cambrer, no sé on, no? Clar, però era perquè...
Passaven, simplement passaven. A la sala ens trobem, i ara fa una estona parlava amb un del personal d'aquí de l'escola, on hi trobes que no hi ha vocació a la sala, quan a la sala...
Ostres, han de saber idiomes, han de créixer en idiomes, en protocol, han de créixer en relacions humanes, han de créixer en gestió d'equips, han de créixer en gestió empresarial. Al final, quin és el sostre de qualsevol que comença la nostra professió? És independitzar-se i ser independent?
independent, independentitats, ser independent, independentitats econòmicament i ser independent a l'hora de prendre decisions en el seu creixement professional.
I per què està aquesta opinió tan estesa que l'hostaleria es paga malament? Que són seus precaris. De veritat és perquè es llança una idea... Jo t'ensenyaria el conveni de qualsevol dels meus treballadors. Primer, no hi ha diferències de genera. Per un costat, a la nostra professió, jo tinc un conveni que no diferència o m'adona. Després, està en funció de la seva categoria. Jo crec que molts
busquen la diferència amb el fet que han de treballar els caps de setmana, no per allò econòmic. No fa gaire m'havien entrevistat pel tema de la regularització dels estrangers. I jo els donava la meva opinió en el sentit que jo prefereixo que es legalitzin tots
però haurien d'haver-hi mesures de formació paral·leles. És a dir, primer perquè són treballs molt de base. Si no es regularitzen, són gent o persones susceptibles d'estar en una economia submergida.
Vol dir que la restauració fa això? No, jo no... O sigui, que n'hi haurà com hi ha gent del sector del camp, del sector de retail... O sigui, n'hi haurà empresaris, mal dits empresaris, perquè un empresari emprèn, no explota. I a vegades, que fan ús d'això. Jo, en el nostre cas, és a dir, jo animo, som dels convenis més elevats que hi ha en qualsevol sector, eh?
De qualsevol manera, tu deies abans que vas començar netejant cassoles i ara ets empresari, no? Tu aquest camí el recomanes, haurien de ser cocinero antes que fraile, no? Ostres, ara em costaria molt animar algú a que es fes empresari del sector.
Vivim una pressió burocràtica tremenda, moltes normes. Quan un li ha de dedicar més temps a la gestió que fer sofregits, tenim un problema. Jo soc bàsicament cuiner. Podries pagar algú, però clar, si comencem. Abans jo tenia... A les comptes hi havia una part de costos fixes i una altra de variables.
Part dels variables s'han de tots els fixes. És a dir, perquè tots són petites quotes. La petita quota dels extintors, la petita quota dels riscos laborals, la petita quota de la protecció de dades, la petita quota... I tot, tots són petites quotes. El control de les APPCs, els autocontrols sanitaris...
I tot té un cos que s'ha anat a la partida de fixes. Clar, dir, ostres, podries posar algú que tu gestionés. Ara també, gestió de xarxes, ara, clar, és a dir, estàs a les xarxes i tu has de prendre una decisió. Les controlo o em controlen a mi? És a dir, com ho fem? I això té un cos, evidentment. Si no tens el coneixement, i si tens el coneixement, resta temps. I si resta temps, les treurà d'altres feines.
Ostres, no, però posa gent. Per mi abans era un orgull tenir més treballadors. Ara és una càrrega, ho sento, però és així. Perquè em genera unes obligacions, una responsabilitat que jo no animaria a ningú. És a dir, si tens un sou bo, que sigui... T'ho juro que ha sigut per mi una professora superenriquidora i ha après moltíssim.
I ha arribat a llocs que no m'ho podria imaginar, un nano que és, no que sé, el fill d'una dona Bidu amb set fills, de vista alegre, i que en deu anys, d'entrada a netejar cassoles, a muntar el primer restaurant, no? I d'aquí tot el que més, no? I ha anat aprenent, a mesura que anava caminant, anava aprenent.
I estres, i dir, és una professió que m'encanta, que m'encanta, però que ara fa patir més que abans, fa patir més que abans. Però feu feliços la gent. Sí, bé, com a mínim és la meva intenció, i la intenció penso que del meu equip també ho és, és a dir, la gent no ve a que li comptis problemes, ve a ser feliç, i a vegades quan algú entra per la part d'aquesta i tal, jo sempre dic que entra bé i molt bé. Aquesta és la meva resposta més general, estic entra bé i molt bé. Home, però si està molt bé, dic...
més val donar enveja que pena. I la gent ve a escoltar alegria, ve a disfrutar. Jo no li contaré a un client, doncs jo què sé, qualsevol cosa que en la meva vida quotidiana o a la gestió del negoci, doncs el podria fer patir. No ho sé, és innecessari. Però no ser feliços hem de fer... I a la vegada nosaltres també, és la recompensa de l'egoista. Dono i rebo. Dono alegria i rebo també aquest reconeixement que em fa sentir bé, no?
Com veus la situació actual de Càrcel de Fels en el sector? A veritat, he tingut l'oportunitat de viure-ho. Vaig acompanyar el gremi i l'Ajuntament a Fitur,
Vam estar també a Madrid Fusión i, ho he dit, publiquem privadament aquesta comunió d'interessos entre el sector i l'Ajuntament. Quan dic a l'Ajuntament, dic amb tots els grups.
Fa que d'alguna manera Castelldefels es dispari amb el seu reconeixement com a ciutat gastronòmica. Penso que la feina que s'està fent és magnífica. Avui concretament formo part del Consorci de Turisme del Parc Agrari
I avui hi ha un col·lectiu de cuina, que és els sabors de la Horta, i s'han integrat de cop sis establiments de Castelldefers. Hòstia, ens hem de congratular. Això requereix un compromís amb el producte de proximitat. Aquesta és una altra...
dels cavalls de batalla del sector, jo d'alguna manera aporto el meu coneixement i les meves relacions en el món agrari, de les diferents cooperatives del Baix Llobregat, de la gestió del propi parc agrari, intentant que la gent es conscienci que consumir el producte de proximitat és molt important, tremendament important, perquè...
fem sostenible, molta gent fa servir l'eslògan d'economia circular i tal, que sí, que les paroles estan molt bé, però els fets, i els fets són que han de consumir producte de proximitat. I el per què? Hi ha molts motius. Un seria per salvaguardar d'alguna manera aquest espai natural que és el parc agrari. Dos, perquè és pulmó, no només de la ciutat, sinó de totes les poblacions que són colindants al parc agrari. Quan jo dic que
que el Parc Agrari és un dels parcs d'agricultura periurbana més gran d'Europa, ho dic amb tot el sentiment. I hem de treure pit. Si fóssim francesos, estaríem aquí tots... No, hem de parlar que tenim un espai que, a part...
Podria ser un discurs gairebé xoïnista, però hi ha motius objectius. Hi ha motius objectius, que és el que aporta el Delta en clima, el que ha aportat el riu al llarg dels segles fent una terra fèrtil, el nivell freàtic que aporta una salinitat als productes que es conreen. Tot això fa que tinguem uns productes sensacionals.
Portar-los a les nostres cuines implica un arrelament en el territori. No hi ha una cuina de cap lloc que primer no comenci amb el producte de proximitat. Totes les cuines creixen a partir d'allò que t'envolta.
I nosaltres tenim una sort brutal. Tenim uns camps sensacionals que produeixen uns productes controlats fitosanitàriament. Ara estem en els temes de la importació del cono sur i de no sé què...
Escolteu-me, producte de proximitat, perquè controlem tota la traçabilitat del producte, els productes que venen de fora no els controlem, no només no els controlem, si n'hi ha una crisi es tallen
I se'n mor els d'aquí i no tindrem producte. Si no, cuidem els d'aquí i han de plegar i només basem tota la nostra compra de producte fresc. Fresc amb distància. No és fresc de collir i portar-lo a taula, sinó fresc amb la distància, perquè venen refrigerats. En el moment que ens tallin aquesta entrada de producte, veurem realment quin és el problema que tenim. És a dir, estem portant...
raïm per cap d'any de molt lluny amb barcos, amb contenidors, i n'hi ha agricultors que ja el fan aquí. Ostres! Tu ets crític amb l'acord de Mercosur, no? Sí, tremendament. Tremendament. Tenim problemes. Tenim un dels olis. Quan la gent sap com es produeix l'oli de girassol, determina els olis de llagós i tal,
no són olis, són grasses. Oli ve d'oliva.
I l'oliva és un suc, l'oli és un suc. Els altres no, porten tractaments químics. I l'oli d'oliva a les treballes es fa amb olives extraient el seu suc en fred. Els altres passen amb escalfors tremendes de 150 i 200 graus. És a dir, quan saps, la gent hauria de valorar el nostre oli molt més. Llavors...
Va entrar en guerra Rússia amb Ucraïna i a l'oli de girassol els olis de llavors es van disparar. Però la gent no té consciència, va, compra una ampolla i no saben què hi ha darrere. I animo a la gent que realment investigui, que sàpiga què és el que posa a taula seva, què és allò que posa dintre de la seva recepta.
Jo no puc més que defensar el territori, defensar els nostres agricultors i ramaders, els nostres pescadors, perquè al final el producte que tenim a tocar els dits, és a dir, molt proper, és el de sustentar les nostres famílies en un futur.
Aquell que ve de lluny, ja et dic jo, vam patir el problema del canal de Suez, que van tallar, i els barcos havien de donar tota la volta per Àfrica i tal. Us veieu quin és el problema? La tragèdia és tremenda, eh? La tragèdia és tremenda. I perdem aquesta gent. Avui hem vist una part d'escola agrícola que hi ha a la seu del parc agrari. Ostres, i veus, nanos, no són molts. No són molts.
Per cada curs n'hi ha entre 8 i 10.
Però 8 o 10 portant camps és un número molt important d'hectàries. I l'altre és la conscienciació. Com estan aprenent a utilitzar les plagues bones contra les dolentes i no fer serveis fitosanitaris agressius amb les collites. Fent una agricultura sostenible, respectuosa. I això portat a la cuina fa que nosaltres cuiners...
A mi, jo treballo les faves, els pèsols, el caixofa, el calçot, la seva tendra, l'espàrrec, i ho faig amb orgull. I quan ho presento, ho explico a un client, ostres, penso que estic fent una bona feina. I aquest client em pregunta, sí, però on el puc comprar?
Quin problema? Quin problema, oi? Primer hem de solucionar com identificar els establiments que tenen producte i proximitat. Bueno, s'està fent una feina. Per acabar, Domingo, quin és el teu objectiu en aquest segon mandat davant la Federació Intercomarcal d'Hostaleria? La veritat és que hem crescut molt. I, ostres, he de dir que sempre quan parlem de la FIR parlem de família,
Parlem en femení i parlem de feina, i m'explico. De famílies perquè és la relació que tenim entre tots nosaltres. Feines d'aquest tipus, associativa, on no hi ha un sou, poder hi ha una petita dosi de humanitat, s'ha de reconèixer, no?
perquè hi ha un reconeixement públic d'allò que s'està fent en conjunt, no només individual, sinó en conjunt. Jo soc totalment imprescindible dintre la FIR. En canvi, hi ha un secretari general que és menys imprescindible que no pas jo. És a dir, al final jo soc poder al braç polític, però necessitem un braç tècnic que realment d'alguna manera empitzi i aguanti tot allò que hem fet.
i mantenim aquesta familiaritat entre nosaltres quan fem les assemblees, perquè fem assemblees arreu de Catalunya.
L'altra de la femení, perquè som una de les federacions on hi ha més dones. Penseu que a la Federació de Terres de l'Ebre n'hi ha nou associacions i de les nou n'hi ha set dones com a presidentes. Són dones que gestionen un negoci i que a la vegada lideren un gramí o una associació empresarial.
Jo ho dic sempre amb orgull, no és algú cercat, ha sorgit d'aquesta manera. A nivell representatiu, com a llerència, hi ha més dones que homes. Per això la F de femení i de feina, perquè no som molt de fotos.
Les imprescindibles, però són més de fer feina. Per això hem crescut tant. I dintre de la fira està l'escola de no turisme de Catalunya, empreses de turisme actiu, empreses que fan assessorament turístic, altres empreses, que hem anat creixent, creixent, creixent, però perquè la gent s'ha sentit còmode, s'ha sentit en família, darrerament,
La FIR va néixer una miqueta per defensar-se de Barcelona ciutat. La FIR, que antigament es deia GIR, va néixer perquè Barcelona marca un ritme de galeres i comarques havia de patir aquestes conseqüències. Només ara tenim el tema de la tassa turística que neix
per un grup minoritari de l'Ajuntament de Barcelona que exigeix o demana augmentar la taxa i ha repercutit a tota Catalunya. A tota Catalunya. I, clar, no és el mateix Barcelona que a terra endintre, com podria ser qualsevol poble de costa, com Castelldefels, que té una temporabilitat diferent a la de Barcelona, que té fires. Doncs, bueno, una miqueta la firmeix per això, per defensar-se, una miqueta de Barcelona...
I avui per avui tenim dintre de la FIR una associació que és Barcelona Restauració, que són els 22 eixos comercials de Barcelona, tota la seva restauració està a la FIR. I ACIRE, que és l'associació de cuiners i repusters, que també la tenim dintre de la FIR. Per què entren? Entren perquè se senten còmodes, perquè no hi ha aquest protagonisme.
El president el que fa és deixar a cada espai, és a dir, n'hi ha tres vicepresidents, hi ha una junta directiva, cada vicepresident cobreix l'espai, però jo al final continuo cuinant, jo soc responsable del meu restaurant, jo no puc anar a totes, per mi és impossible, i en canvi tinc gent que cobreix aquest espai,
hi ha una vicepresidència a Terres de l'Ebre que ens representa a la FIRA en tot moment, un altre al Penedès, un altre al Zonal Vallès i després està a la Junta Directiva com per exemple si hi ha temes més domèstics a Barcelona la FIRA no hi entra la FIRA apoya però les relacions han de ser de cada gremi és independent, és a dir la FIRA recolza el gremi de Castelldefels
Però és el Gremi de Castelldefels que els seus problemes o no problemes o qualsevol gestió que hagi de fer l'ha de fer directament. Nosaltres estem darrere simplement per defensar-lo i tenir un muscle. La suma de tots aquests gremis ens dona una presència que ens permet lluitar com ara intentarem negociar el conveni, un propi conveni des de la firma.
Molt bé, doncs moltes gràcies. Domingo, sorra, ma que està, no va tapar. Gràcies. El programa de música indie de Radio Castelldefels presentado por Mode Rodríguez.
No duele los viernes a las 10 de la noche.