Castelldefels, avui. Bon dia, és el moment de repassar les notícies locals d'actualitat. Ara el butlletí informatiu Castelldefels, avui, amb els tres titulars destacats a aquesta hora al municipi.
Afectacions per les obres dels túnels ferroviaris del Garraf des de mitjans de març i durant un període aproximat de tres mesos, els treballs comportaran una única via amb servei entre Garraf i Sitges. La Junta de Govern Local aprovava el projecte d'arranjament del pas inferior de l'estació de Renfe Centra el passat divendres, la reforma llargament demandada. Millorarà la seguretat i la funcionalitat d'un punt clau de la mobilitat al nostre municipi.
Acabem amb la mirada a l'àmbit esportiu. El Tiburon Castelldefels, línia professional del Club Bàsquet Castelldefels, jugava el passat diumenge al Poliesportiu Municipal de Can Vinader contra el Club Bàsquet Calvià Balear. El duel corresponia a la dinovena jornada i va acabar amb una treballada i ajustada victòria locals, 81 a 78. El triomf del Tiburon fa que pugin a la quarta posició de la taula amb 31 punts.
I fins aquí el repàs informatiu als titulars destacats d'aquesta hora a Castelldefels. Tornem en una hora ara i així amb l'informatiu i les notícies en detall. Fins aviat.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Viene desde muy lejos y ya no le queda ni memoria.
Y según duende se la cambió por un ratito de gloria. Y en un Mercedes blanco llegó el lunares, el pañuelo.
los chiquillos detrás de él y siempre va mirando el suelo qué pena de muchacho le dicen la gente en los bares cuando juegan a las máquinas y recogen lo que les sale cuando juegan a las máquinas
Tres reyes van en un barco, son tres leyes y un secreto. Ni ruinas, ni cenizas, ni papel que lleve el viento. Ponme, ponme esa cinta otra vez, ponmela hasta que se arranque.
Bona nit.
A cantar como tu sabes A cantar como tu sabes A cantar como tu sabes A cantar como tu sabes Bomberata que se arranquen Lo cachito de hierro y cromón
Fins demà!
Així som El magasín de ràdio Castelldefels
Parlem de convenis signats entre Eval i la UPC. L'Eval, l'associació empresarial de l'Hospitalet i Baig Llobregat, una organització empresarial sense nen de lucre que va néixer el 1984 a l'Hospitalet de Llobregat. És l'associació empresarial de representació, gestió, defensa, coordinació i foment dels interessos professionals de les empreses
que exerceixen activitats econòmiques de caràcter general als seus diferents sectors, industrial, comercial i de serveis, dins l'àmbit territorial de l'Hospitalet i del Baix Obregat, un territori amb constant creixement econòmic i social. Doncs parlem amb la directora general junta d'Eval, Neus Oller. Què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Neus, en què consisteix aquest conveni signat amb l'OPC?
Bé, la visibilitat és que, Isai, col·laborem amb l'OPC des de fa molts anys, però és important per a les empreses, sobretot, visibilitzar. Crec que tenim aquesta relació entre el món empresarial i l'OPC, també per als investigadors i els alumnes de l'OPC, que vegin que anem tots una mica a una, que anem a una i és una manera d'unir
el món de la transparència, el món de la recerca, el món de l'innovació i el món de l'empresa. I, evidentment, hi ha un transfons que és treballar plegats pel talent del territori. Pel talent, a més, del jovent, de gent que encara potser està en els últims anys de vida acadèmica o acaba de finalitzar els seus estudis. Sí, correcte. I també hi ha...
Una part que també és molt relacionada amb la recerca que necessiten les empreses. Hi ha una part del conveni que està molt orientada a lligar aquest talent amb les empreses del territori, a que aquests alumnes, aquestes persones es quedin aquí, treballin per a nostra indústria i d'aquesta manera fem créixer el teixit empresarial amb aquest talent. També hi ha una altra pota del conveni que està relacionada amb tota la part d'innovació, perquè les empreses a vegades desconeixen
o no saben com relacionar-se amb la universitat per tots els temes més relacionats amb desenvolupaments tecnològics, innovacions, i l'OPC lidera un munt de grups de recerca, també té molts centres amb especialitzacions concretes que poden ajudar les empreses. Serien dos de les podres del conveni.
Jo abans, quan em referia al naixement d'Aeval, que va ser el 1984, com a representants d'aquest conjunt d'empreses del territori, precisament i segurament la tecnologia ha estat molt present en l'evolució d'aquest teixit empresarial als anys, no? Sí, a més, Aeval té un percentatge molt important d'empreses que és industrial. O sigui, que el món industrial està al dia de tota la innovació, doncs,
de desenvolupaments a tots els sectors, a l'industrial i a la resta. Al final, avui en dia, no parlem només de digitalització, que seria una capa una mica més endil·le, sinó estar al dia de totes les tecnologies que poden fer que la teva empresa sigui més competitiva arreu, que tampoc hi ha fronteres. I l'OPC tens coneixements que les empreses, tant sigui per captar aquest talent com per desenvolupaments tecnològics,
necessiten tenir més a prop. I aquest conveni que pretén és que tots estiguem més a prop. Com deies, no és el primer conveni que signeu amb l'OPC? No, tenim relació des de fa molts anys. El que passa és que és un conveni que el que pretén és civilitzar aquesta relació de col·laboració i que estableix que hi haurà un grup de treball darrere
estar-li amb moltes més accions, amb molta més intensitat, per donar a conèixer, d'alguna manera, a l'OPC tot el que necessiten les empreses i tot el que fa l'OPC donar a conèixer a les empreses. O sigui que treballarem molt més de la mà, molt més plegats. Doncs moltíssimes gràcies, Neusalia, directora general de la Junta d'Eval, per ampliar-nos la informació sobre aquest conveni recentment signat entre la vostra entitat i l'OPC. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per escoltar-nos. Gràcies i bon dia. Un plaer. Adéu, adéu.
I caught you watching me under the light. Can I be alive?
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Així som. Així som. El magazín de Ràdio Castelldefels.
Ahir s'inauguraven a la Sala Margarida Xirgo de la Biblioteca la 14a edició de les jornades de vida sana que s'organitzen des de la pròpia biblioteca. La xerrada anava a càrrec de Jordi Oyokequi González. Ell és professor titular investigador del grup de recerca en fisiopatologia de l'envelliment i compostos bioactius de la Universitat de Barcelona. Jordi va parlar sobre l'antiègin per al cervell o com mantenir la ment jove, àgil i sana.
Però, primera de tot, la Mireia Moguer, la directora de la Biblioteca, presentava així el contingut d'aquesta edició de les jornades de vida sana. A les jornades d'enguany hi podeu trobar activitats per a adults que tracten diferents temes com l'autocura, l'auromateràpia, també el moviment, en aquest cas que fem amb col·laboració amb l'Escola Municipal de Dansa, també activitats relacionades amb milfunes, també amb alimentació...
També vull destacar la col·laboració amb els centres d'atenció primària del municipi que ens donen també l'oportunitat d'oferir diferents activitats relacionades amb la son, el dolor, entre d'altres. I també volia destacar la participació a les jornades de vida sana també a la doctora Magda Carles amb la xerrada com menjar bé amb un pressupost limitat.
Així com també disposareu d'activitats familiars, no només per adults sinó que també tenim activitats familiars, com per exemple els nens faran un taller de sabó natural, amanides divertides o llibre desplegable de les emocions.
També comptem, com sempre, amb la col·laboració de l'àrea de medi ambient amb tallers relacionats amb la sostenibilitat que al final també ens ajuden a portar aquesta vida més sana, així com altres col·laboracions amb agents locals. No sé si heu vist a l'entrada el roll-up amb la imatge de les 14es jornades de la vida sana.
Doncs així presentava la directora de la Biblioteca, Miremoguet, la 14a edició de les Jornades de Vida Sana. I així presentava el convidat, el ponent, el professor que l'ha s'inaugurà, Jordi Oyokequi González. El Jordi és doctor en Biologia Cel·lular i porta més de 15 anys investigant i impartint classes a la universitat. Durant 7 anys va dirigir el grup d'investigació en patologia cel·lular i molecular de la Universitat Autònoma de Xile, on va desenvolupar diversos projectes en el camp de la biomedicina.
Actualment és professor del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Facultat de Farmàcia i de Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona. És també investigador de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona i del Centre d'Investigació Biomèdica en xarxa de l'àrea de malalties neurodegeneratives, on tracta de buscar nous tractaments per combatre l'Alzheimer i d'altres malalties associades a l'envelliment.
En el seu llibre ens situa el món del cervell, les bases biològiques sobre l'envelliment i ens dona estratègies per mantenir un cos sa i un cervell plenament operatiu.
Jo crec que és una bona guia per comprendre els processos del servei i també els avanços en matèria de salut i envelliment. A més, tot ho fa des d'un punt de vista d'humor que ens apropa a la ciència de manera amena que s'agraeix i ens presenta també quines pràctiques són beneficioses per al cervell que estan directament relacionades amb els hàbits.
Doncs el professor Jordi Oyokaqui va presentar, primer de tot, dues teories científiques sobre l'envelliment. La primera, la que afirma que l'envelliment forma part d'una obsolescència programada i la segona, que explica que l'envelliment és perquè les nostres molècules van acumular errades.
Però hi ha dues grans corrents de pensament, hi ha dos grans tipus de teories en les quals es posicionen més o menys tots els científics que ens dediquem a aquest àmbit. La primera seria que l'envelliment forma part d'una mena d'obsolescència programada que nosaltres tenim en els nostres gens i que per tant és un procés que l'evolució ha fixat d'alguna manera en nosaltres. Això seria una de les grans corrents de pensament.
L'altre, simplement, el que postula és que l'envelliment és conseqüència que, a mesura que va passant el temps, nosaltres, les nostres cèl·lules, les nostres molècules van acumulant lesions, van acumulant errors i això és el que finalment acaba fent que anem funcionant pitjor.
Entre els partidaris d'aquesta primera teoria, l'envelliment té tot el sentit des del punt de vista evolutiu, perquè si jo us pregunto quin és el sentit de la vida, és una pregunta molt gruixuda, aquí tenim filòsofs que porten des de segles intentant esbrinar quin és el sentit de la vida. Des del punt de vista biològic, els biòlegs ho tenim claríssim, el sentit de la vida és la reproducció, això és així, us ho diu algú que no ha tingut fills, però des del punt de vista biològic,
totes les espècies de qualsevol dels regnes el sentit de la vida és reproduir-se llavors l'evolució el que ha fet és que nosaltres en el moment que tenim arribem a la maduresa sexual i ens podem reproduir fixeu-vos que en aquell moment de la vida és molt difícil que nosaltres ens posem malalts o tinguem una malaltia greu diguem-ne ens en constipem a totes les edats diguem-ne però en aquest moment de la vida en el qual estem a la plenitud en la qual ens podem reproduir podem tenir fills és molt difícil que nosaltres emmalaltim i morim
Perquè en aquest moment l'evolució ens ha dissenyat perquè tinguem la millor salut possible. El professor Joc aquí també es va referir a la segona teoria, que envellim per què acumulem errades i que en realitat som tots pols d'estels.
Si nosaltres som pols d'estels, és normal que ens regim per les mateixes normes per les quals es regeix l'univers. De fet, la segona llei de la termodinàmica postula que l'univers, que és un sistema tancat, amb el temps es tendeix a un desordre, a una desorganització, a un caos, que és el que s'anomena l'entropia.
és com si hi hagués una mena de paresa còsmica que en el pas del temps fa que d'un sistema organitzat com pot ser una galàxia cada cop vagi desorganitzant-se i funcionant pitjor. I de fet hi ha astrofísics que pensen que hi haurà un moment en el qual arribarem a la mort tèrmica en la qual ja tots els estels estaran apagats, ja no hi haurà creació de nova matèria i per tant ja no podrà ser possible cap altra reacció física o biològica.
No patiu que si això acaba passant serà molt més tard que la Terra hagi desaparegut, això no ho veurem. Si això és veritat i si nosaltres som fills dels estels podem pensar que a les nostres cèl·lules els passa el mateix. Les cèl·lules de les persones joves són cèl·lules que poden patir lesions, errors de les seves molècules, però hi ha tot un sistema de manteniment que s'encarrega d'anar-ho reparant.
Doncs Jordi, jo crec que aquest professor de la Universitat de Barcelona, expert en fisiopatologia de l'envelliment, que explicava com podem frenar d'alguna manera l'envelliment, primer va començar a explicar que el cervell és un òrgan extremadament complexe.
De fet el servei penseu que és un òrgan molt complex, és en diferència a l'òrgan més complex que tenim, el més desconegut, precisament jo crec que per això les neurociències és una cosa que a molta gent li crida l'atenció, aquestes coses que són més complicades, que són més misterioses, d'alguna manera són les que ens atrauen més.
Jo m'agrada pensar en el servei com si fos una mena de ciutat, una neuròpolis en la qual hi ha diferents barris, diferents regions, cadascuna encarregada d'unes funcions específiques, però al final el servei s'encarrega de dirigir algunes activitats vitals automàtiques com la respiració, els batecs del cor o la digestió.
també és l'encarregat de permetre'ns entendre el món que ens rodeja i de la informació que a nosaltres ens arriba pels òrgans del Sentit, poder-la processar i poder respondre aquesta informació. El servei és el que ens permet moure'ns, la locomoció, que això els vegetals no ho tenen, nosaltres ho tenim gràcies al servei.
i també, evidentment, a tots els processos de consciència, el pensament, les emocions, els records... Per tant, fixeu-vos, és un òrgan extremadament complex. I aquesta neuròpolis consta de molts tipus de cèl·lules que la poblen,
Però una de les més famoses, que segur que n'heu sentit parlar, són les neurones. Les neurones, penseu que en el cervell es calcula que hi ha uns 100.000 milions de neurones, que fixeu-vos, és la mateixa quantitat d'estrelles que hi ha a la Via Làctea. Una altra analogia aquí còsmica molt maca. I aquest investigador també va parlar que en realitat l'envelliment és oxidar-se. I en aquest sentit va parlar dels radicals lliures com el contrarresten molècules.
El primer que succeeix amb el servei, amb l'envelliment, és que es va encongint, va perdent el volum, hi ha una atròfia del servei. Aquí tenim una imatge d'una ressonància magnètica, d'un tros de servei, això ho hem fet des de la part posterior, estem veient com si hi haguéssim algú des del clatei, el servei, fixeu-vos que té forma com de coliflor, i ara aquí veurem una imatge del mateix d'una persona que té 90 anys.
Fixeu-vos com aquestes flors de la coliflor del servei amb la persona gran es fan molt més primetes. Aquest espai negre és espai on ja no hi ha servei, s'ha anat encongint. El servei a més té unes cavitats que són els ventricles, per aquí la veiem, que fixeu-vos que quan ens fem grans aquestes cavitats es fan molt més amples, més que res perquè el teixit que hi havia al voltant s'ha anat encongint, ha anat desapareixent.
A partir dels 30-40 anys, per cada dècada de vida que anem sumant, el servei s'encongeix un 5% cada vegada. I sobretot en regions com l'hipocam o l'escorça, que estan relacionades amb la memòria i amb els processos més conscients, això és especialment acusat.
Una altra cosa que li succeeix al servei quan envellim és que hi ha una reducció del flux de sang que li arriba. Cada cop al servei li arriba menys sang i això vol dir que arriba menys oxigen i vol dir que arriben menys nutrients. I el servei és un òrgan que necessita molta energia per funcionar. Totes les funcions que fa requereixen, tenen un cost energètic molt alt.
Per tant, quan ens trobem amb aquesta hipoperfusió, que per cert és del 0,5%, és a dir, a partir dels 35 anys, cada any que sumem, aquest rec sanguíni al cervell disminueix un 0,5%. Doncs això evidentment ens dona problemes a mesura que anem envellint.
Amb tot això veiem que aquestes xarxes neuronals, que en un principi durant la joventut estan molt actives, cada cop es van apagant i cada cop comencen a funcionar pitjor. Llavors nosaltres notem que a partir dels 40 anys ja tenim una velocitat de processament més baixa. La velocitat de processament és el temps que triguem a fer una tasca mental. Ens anem tornant més lents una miqueta. A partir dels 50 anys a més...
també el que s'observa és que la memòria de treball que es diu, que és la capacitat de mantenir a la ment diversos objectes mentre fem una tasca amb ells, això també va disminuint. A partir dels 70 anys ja comencem a veure que hi ha un declivi amb la capacitat del raonament abstracte, amb l'orientació, amb la flexibilitat mental.
Doncs bé, això és el que va succeint, el que es va instaurant amb el servei, amb l'edat, i potser alguns de vosaltres, jo mateix ja ho he començat a experimentar, jo tinc 43 anys i la velocitat del processament ja ho noto, jo abans anava molt més de pressa, veia les coses més clares, ara ja comença a costar, vull dir, això ens passa a tots i això és normal, és natural, no estem parlant de patologia aquí.
I més qüestions relacionades amb l'envelliment del ponent, com deia que ahir inaugurava la 14a edició de les jornades de vida sanal a la biblioteca. Jordi Oyokaqui. Bé, aquests radicals lliures procedeixen sobretot de l'oxigen i del nitrogen.
I fixeu-vos, la nostra atmosfera és un 21% oxigen i un 78% nitrogen. Per tant, estem sentenciats, estem envoltats de possibles radicals lliures. A més, en el nostre cos a dins, quan nosaltres en els processos metabòlics d'obtenir energia, nosaltres mateixos fabriquem radicals lliures. Per tant, no hi ha escapament dels radicals lliures. Però com que la naturalesa és sàvia, tot i que hi ha radicals lliures, nosaltres també tenim unes molècules, que són les molècules antioxidants,
que la seva feina és vigilar i quan hi ha aquests robaments d'electrons el que fan és restituir-los. Li tornen l'electró a aquesta molècula el que li han robat i s'ha acabat el problema. Per tant, sí, estem envoltats de radicals lliures, però també tenim els antioxidants.
I en condicions de salut i quan som joves, en el nostre cos hi ha un equilibri entre la quantitat de radicals lliures i la quantitat d'antioxidants. Ara bé, a mesura que anem sumant anys, a mesura que anem bufant més espelmes cada any en el pastís d'aniversari, els radicals lliures hi ha un desequilibri,
s'instaura un procés que els biòlegs li diem l'estrès oxidatiu, en el qual hi ha un excés de radicals lliures i les defenses antioxidants no són suficients per poder-los contrarrestar. Això succeeix en tots els nostres òrgans, la pell, els pulmons, el fetge, els ronyons, a tot arreu ens anem oxidant cada cop més. El que passa és que el cervell és especialment sensible a l'oxidació per diverses raons.
La primera perquè, com que és un òrgan que necessita molta energia, té un metabolismo molt accelerat per poder aconseguir aquesta energia i, per tant, va fabricant molts radicals lliures. L'inflamació és l'altre dels símptomes que acompanya sempre l'envelliment, segons explicava Jordi Oyokequi, professor titular i investigador del grup de recerca en fisiopatologia de la Universitat de Barcelona.
La tercera qüestió que acompanya sempre a l'envelliment és la inflamació. Nosaltres, a mesura que anem envellint, ens inflamem. I què vol dir això de la inflamació? Perquè hem de tenir en compte una cosa. La inflamació, en realitat, és una resposta del sistema inmune que ens permet defensar-nos dels microorganismes que ens volen atacar. Per tant, és una resposta a priori beneficiosa.
Us explicaré breument com funciona la inflamació. Imagineu-vos que jo aquí tinc un tros com si tallo la pell, i això seria com diferents capes que formen la pell, i a sota tinc un vest sanguini, un capilar. Nosaltres per la sang tenim un exèrcit de soldats, que són cèl·lules del sistema immune, que van circulant pel nostre cos i estan atents per si hi ha alguna amenaça.
Imagineu-vos que ens clavem una estella de fusta a la pell i això evidentment el que fa és obrir un camí pel qual poden entrar microorganismes patògens que els tenim a fora sempre atents per intentar aprofitar-se de nosaltres. En aquest moment la inflamació s'activa. El primer pas és detectar el perill, donar la veu d'alarma
Llavors tots aquests soldats que van per la sang es mobilitzaran a la zona on hi ha la lesió i començarà una batalla, una batalla bioquímica. Aquí es comencen a alliberar molècules que el que fan és oxidar els microbis i algunes cèl·lules que directament se'ls mengen, en fi.
Com vosaltres sabeu, en tota guerra, en tota batalla, no només moren soldats, també hi ha danys col·laterals, edificis que cauen, civils que moren, i això és el que passa amb la inflamació. La inflamació, tot i que és per una resposta defensiva, té un cost, i vosaltres sabeu que quan tenim inflamació tenim dolor, tenim febre, i per això prenem antiinflamatoris, perquè evidentment aquestes batallades,
Les batalles no tenen un cost zero, sempre acaben afectant d'alguna manera les nostres cèl·lules. Però és un mal necessari, perquè si l'inflamació funciona bé, un cop hem vençut aquesta amenaça, es repara el teixit que s'ha fet malbé i tornem a la situació inicial de vigilància. També amb l'envelliment es gestionen pitjor, per exemple, els nodients.
Quan nosaltres ens estem nodrint, quan som joves el nostre cos té molt clar, d'aquesta part d'aliments farem musculatura, això que potser a sobre anirà cap a fer greix, més o menys hi ha un balanç energètic ben calibrat. De tal forma que quan som joves és més fàcil mantenir la línia. Jo no he estat mai com aquest ninotet, no sé vosaltres, a veure...
Dic que és més fàcil, però tampoc és tan fàcil. S'ha d'anar al gimnàs, ens hem de cuidar, les coses com siguin. El que està clar és que a mesura que passen els dies, els mesos, els anys, aquí un amic meu sempre ho ha definit molt bé. Quan ens fem grans, diu que passen dues coses. La primera és que nos jamonamos, és a dir, que cada cop ens n'hem posat més jamones, més greix, d'acord?
Què passa? Home, doncs més enllà de la qüestió estètica, que tot és qüestió de gustos, aviam, aquí no és problema, la qüestió és que aquest teixit adipós, el greix, és un teixit que afavoreix la inflamació, que us ho acabo d'explicar, per tant, quan més greix tens, més inflamació té el teu cos, d'acord?
L'altra cosa que també ens succeeix a mesura que ens anem fent grans és que nos amohamamos, anem perdent massa magra, anem perdent musculatura, és el que s'anomena la sarcopènia. Doncs fixeu-vos, a partir dels 35 anys, cada any el teixit greixós augmenta un 1%.
i cada dècada perdem entre un 3 i un 8% de múscul a partir d'aquesta edat. Llavors, bé, succeeix això. Evidentment, si nosaltres perdem massa muscular, i més quan ens fem grans, estem perdent força i estem afavorint la fragilitat. Serem més proclius a patir caigudes, tindrem problemes per mobilitat, i això són factors que, evidentment, acceleren l'envelliment.
Però aquest envelliment es pot frenar? Doncs aquesta pregunta va respondre afirmativament el ponent que sí, qui va xifrant un 50% el paper que juga la genètica a l'envelliment. L'altre serien millorar els hàbits.
Fins a quin punt la genètica està involucrada en que nosaltres visquem més o menys anys o tinguem millor o pitjor salut? Perquè clar, tots hem conegut casos de persones que s'han cuidat molt tota la vida, que feien esport, que menjaven superbé i a lo millor van palmar amb 40 i pocs anys d'una malaltia greu.
O al contrari, sempre hi ha algú que el meu avi fumava dos paquets de tabac cada dia, bevia com un cossaco i es va morir amb 98 anys. Hi ha persones que tenen bona genètica perquè els gens tenen un paper fonamental a l'hora de determinar la nostra longevitat i si tindrem una millor o pitjor salut.
Aquest article recent publicat a la revista Science, que és de les millors revistes científiques, ha determinat que la influència dels gens a la longevitat és del 50%, per tant la meitat. Si sou persones optimistes que veieu el got mig ple, vol dir que l'altra meitat, l'altre 50%, no està escrit en els nostres gens i que per tant depèn de coses
nosaltres podem tenir un impacte i en realitat això és així. L'altre 50% dependrà de l'ambient en el qual vivim i dels nostres hàbits de vida. Per això aquestes jornades de vida saludables són tan importants perquè ens permetran que, tot i que potser el 50% de la genètica no el tinguem gaire bo, puguem arribar a enveir en salut si apliquem alguns petits consells. Per tant, 50% als gens, 50% està a les vostres mans.
Bé, doncs, què és el que podem fer perquè aquest 50% de marge puguem aconseguir que el nostre servei envailleixi més lentament i que puguem arribar a viure molts anys amb un servei jove, àgil i sa? Doncs el primer, activitat física. Això, aquí ja sé que no us estic dient res nou, no crec que us digui gaire cosa nova en aquesta xerrada, però al final és el que funciona.
Deia a l'escriptor irlandès Bernard Shaw que no és que deixem de moure'ns perquè envellim, sinó que envellim perquè deixem de moure'ns. I una mica és això. L'activitat física és en diferència del factor que està a les nostres mans que té un potencial més gran per tenir una bona salut i per envellir millor.
I quins són els beneficis concretament per al cervell que produeix l'activitat física? Jordi Ollokaki ho explicava. En el cas del cervell, quin és l'impacte que té l'activitat física? Doncs nosaltres, mentre fem activitat física, es produeix en el cervell una cosa que es diuen factors de creixement, que són unes molècules que fan que les neurones funcionin millor.
que sobrevisquin i que funcionin millor, que es connectin millor entre elles. I també milloren el flux sanguínic cap al cervell. Recordeu-vos que una de les coses que succeeix quan enveïm és que es va disminuint el flux de sang al cervell. Doncs això ho podem revertir amb l'exercici físic.
Una altra de les coses que està demostrada que aconsegueix l'activitat física és que frena l'atròfia cerebral, aquest encongiment del cervell que jo us explicava. Les persones que fan esport de manera regular s'ha vist que les taxes
de la disminució del volum del servei, són més baixes que aquelles persones que no s'exerciten. A part que l'exercici també ens ajuda a mantenir un metabolismo ben calibrat. També s'ha vist que l'exercici físic, l'activitat física, sempre que es faci de forma constant, té activitat antioxidant i també antiinflamatòria.
Però insisteixo, això és important, perquè això sigui així s'ha de fer exercici constantment, perquè si només fem un dia d'exercici cada dos mesos ens deixem la vida al gimnàs aquell dia que acabem rebentats, en aquest cas l'exercici físic és oxidant i és inflamatori. Perquè funcioni, l'exercici físic s'ha de fer de forma contínua, s'ha de ser constant amb això.
I un altre dels beneficis que té, en aquest cas, l'activitat mental per al cervell també serveix per envellir millor. Per exemple, tocar un instrument o llegir, que és saludable. Clar, tocar un instrument és un exercici mental boníssim. Aquí estem treballant la coordinació, la percepció, la memòria...
I és una de les coses que us convido, si hi ha algun músic o música a la sala, això ja ho té de sèrie, però si no, mai és tard per aprendre a tocar un instrument. S'ha vist que té aquest efecte neuroprotector.
Una altra cosa que potser encara és més accessible, llegir llibres. Aquí us poso els resultats d'un article, també és una mica antic, és del 2016 aquest, aquí crec que van analitzar més de 3.600 persones i van veure que aquelles persones que llegien llibres de forma habitual, i remarco el tema de llibres, perquè també ho van mirar amb revistes i diaris i no succeia tant, però amb llibres,
Aquestes persones que llegien llibres tenien una esperança de vida dos anys més alta que les persones que no ho feien i cognitivament estaven millor. Quan els feien proves cognitives tenien uns resultats millors. I això a qualsevol edat.
Doncs activitat mental, activitat física per cuidar el cervell, per mantenir la ment jove, àgil i sana. Era la conferència inaugural o aquest resum que he pogut sentir de la 14a edició de les Jornades de Vida Sana, que va anar a càrrec de Jordi Oyokequi González, professor titular investigador del grup de recerca de fisiopatologia de l'envelliment i compostos bioactius de la Universitat de Barcelona. Amb aquesta xerrada...
Arrencaven les jornades de vida sana que durant un mes portaran activitats i tallers diversos a la Biblioteca Ramon Fernández Jurado. Així som el magasí de ràdio Castelldefels.
There's too many of you crying Brother, brother, brother There's far too many of you dying You know we've got to find a way To bring some loving here today, yeah
Fins demà!
Gràcies. Gràcies.
Everybody thinks we're wrong Oh, but who would they judge us? Simply cause our hair was wrong Oh, you know that we've got to find you Drink some understanding here today Oh, oh, oh Picket flat and picket sound
Bona nit. Bona nit.
Amics de Radio Castelldefels,
Vull que quan a la nostra vila hi hagi concerts d'Havaneres, conegueu la seva història, els seus compositors, els seus grups i tot el que envolta aquestes precioses cançons. Cada setmana, un nou programa dedicat al món de les Havaneres. Amics de les Havaneres, a Ràdio Castelldefels.
Los aniversarios del 2026. Cien años del nacimiento de Marilyn Monroe. I wanna be loved by you, just you. Nobody else but you. I wanna be loved by you.
Marilyn Monroe, nacida como Norma Jean Mortensen, nació el 1 de junio de 1926, moría en Los Ángeles el 4 de agosto de 1962. Conocida por interpretar papeles cómicos de rubia explosiva, se convirtió en uno de los símbolos sexuales más populares de la década de 1950 e inicios de los 60, así como en un emblema de la revolución sexual de la época.
Fue una de las actrices más cotizadas durante una década y sus películas recaudaron más de 200 millones de dólares, dos billones en 2024 cuando murió en 1962.
Nacida y criada en Los Ángeles, pasó la mayor parte de su infancia en 12 hogares temporales de un orfanato, y se casó a los 16 años. Trabajaba en una fábrica durante la Segunda Guerra Mundial, cuando conoció un fotógrafo de la primera unidad cinematográfica y comenzó una exitosa carrera como modelo pin-up, que la llevó a contratos cinematográficos de corta duración, con la 20th Century Fox y la Columbia Pictures.
Después de una serie de papeles menores en películas, firmó un nuevo contrato con Fox a finales de 1950. ...
Durante los siguientes dos años se convirtió en una actriz popular con papeles en varias comedias, incluyendo All Down, All You Feel y Monkey Business y los dramas Clash by Night y Tom, Bother, Dunauk. Se enfrentó a un escándalo cuando se reveló que había posado desnuda en una sesión fotográfica antes de convertirse en una estrella, pero eso no dañó su carrera, sino que provocó mayor interés en sus películas.
Fins demà!
Para 1953 era una de las estrellas de Hollywood más comerciales. Tuvo papeles protagonistas en la película de cine negro en Níagara, que se centró sobre todo en su atractivo sexual. Y las comedias Los Caballeros las prefieren rubias y Cómo casarse con un millonario, las cuales establecieron su imagen de estrella como una rubia tonta.
Ese año sus fotos posando desnuda se utilizaron como portada del primer número de Playboy. Desempeñó un papel importante en la creación y gestión de su imagen pública a lo largo de su carrera, pero se sintió decepcionada cuando fue encasillada y mal pagada por el estudio. Fue suspendida a principios de 1954 por rechazar un proyecto cinematográfico, pero pronto volvió para protagonizar The Seven Year It, uno de sus mayores éxitos.
Cuando el estudio se mostraba reacio a cambiar su contrato, fundó su propia productora de cine en 1954. Dedicó en 1955 a construir la compañía y comenzó a estudiar actuación con el método de Liz Strasberg en el Actor Studio.
Más tarde se añó la Fox y le otorgó un nuevo contrato que le dio más control y un salario más alto. Sus papeles incluyeron una actuación aclamada por la crítica en Boost Stop y su primera producción independiente en El Príncipe y la Corista. Ganó un globo de oro a la mejor actriz por su papel en Some Like It Hot, el año 1959, un éxito comercial y de crítica. Su última película fue el drama The Mystics, del año 1961.
Su problemática vida privada recibió mucha atención mediática. Luchó contra la adicción y los trastornos del estado de ánimo. Sus matrimonios con la estrella de béisbol retirada Joe DiMaggio y el dramaturgo Arthur Miller fueron muy publicitados pero terminaron en divorcio.
El 4 de agosto de 1962 moría a los 36 años a causa de una sobredosis de barbitúricos en su casa de Los Ángeles. Su muerte fue declarada como un probable suicidio.
Monroe sigue siendo un icono de la cultura popular, ya lejos de aquellos calificativos de rubia tonta, como decimos, que se le adjudicaba en su principio, y fue de alguna forma revitalizada y fue aprobada por la
que tuvo en cuenta entonces el talento que tenía la actriz. En 1999 a esa reivindicación siguió la de American Film Institute que la clasificó en el sexto lugar de su lista de las más grandes leyendas femeninas del cine de la época de oro de Hollywood. ...
Los aniversarios del 2026.
Terrat. Castelldefels.
Bona nit.
Bueno, pues una mujer como Marilyn Monroe que también fallecía prematuramente en mi buen house. Con ella hoy decimos adiós en el que hemos hablado en el programa de empresas, de convenios, de estudiantes, de aceleración de empresas, que es, y en el que el COFI, como cada martes ha estado protagonizado por el Partido Popular y en este caso por Cristiano Namal, técnico y concejal, no es técnico, concejal de Cultura y Juventud. Nada más, saludos de Miguel Navarro y Ana López en las noticias del día. En un
Unos minutos de la mano de Estefania González y luego una nueva edición del programa Afons de la mano de Patricia Bazaga. Gracias por seguirnos como siempre y hasta mañana. Buenas tardes.
The sun goes down, he takes the day, but I'm gone. And in your grave, in this blue shade, my tears dry on their own. So we are history, the shadow comes, the sky above.
Bona nit.
Fins demà!