Els dimecres, Mercat, el programa econòmic de Ràdio Ciutat de Valls. Benvinguts i benvingudes al programa econòmic de Ràdio Ciutat de Valls, on repassem l'actualitat econòmica de la nostra ciutat i comarca i aprofundim en aquells temes de l'economia que ens afecten a tots. Us parla Montse Plana i això és Els dimecres, Mercat.
Avui, en el primer programa de Dimigres Mercat d'aquest 2026, parlarem de la gran festa de la Calçotada. La ciutat ho té tot a punt per viure aquest diumenge, 25 de gener, la 44a edició, i en parlarem amb el president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep Maria Rovira, i el president de l'IGP Calçot de Valls, Isidre Coll.
A nivell d'actualitat, explicarem que les famílies nombroses guanyen temps per sol·licitar les bonificacions de l'IBI i que aquest any ho podran fer fins al final d'agost. També repassarem les últimes dades de l'IPC del 2025 amb Tarragona com a província catalana amb una major taxa d'inflació. Coneixerem aquells productes que s'han encarit i també els que han experimentat baixades de preus. Acabarem el programa amb calçats a l'entorn, un comerç històric i singular de valls que no ha deixat mai d'apostar per l'Espardanya. Comencem!
Doncs encetem el primer programa de Dimecres Mercat d'aquest 2026 saludant dues persones estretament vinculades al món del calçot. Avui ens acompanyen el president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep Maria Rovira. Benvingut. Hola, què tal? Bona tarda. I el president de la Indicació Geogràfica Protegida, Calçot de Valls i Cidre Coll. Benvingut també. Bona tarda.
Estem a pocs dies de la 44a edició de la Gran Festa de la Calçotada. Des del novembre que hi ha calçots, que es fan calçotades, de fet el novembre ja vam tenir l'arrencada de la temporada amb el Festival Calçofest, però arriba l'últim diumenge a gener i tothom espera aquesta Gran Festa de la Calçotada. Comencen per tu, Josep Maria, quina és la clau de l'èxit d'aquesta festa que any rere any apropa a milers de persones a valls i sempre amb un gran èxit, amb 44 edicions, no? Quina és l'èxit? La continuïtat.
La continuïtat, tothom sap que cada any l'últim diumenge de gener hi ha la festa de la calçotada, que és quan fem el tret de sortida de la calçotada, ara sí, en sèrio, perquè tot el que fem abans és intentar allargar la temporada, però la temporada tradicional la gent sap que els calçots venien a l'hivern quan ve de fred el gener, febrer, març.
I això era la tradició. Llavors, és a dir, Valls posa el tret de sortir de la festa de la calçotada i la gent comencen a sortir, tothom a fer calçotada, a reservar. O sigui que és veritat, però, que el calçofest ha anat molt bé. Que ha avançat la venda de calçots, això ens ho explicarà l'Isidre,
i els restaurants estan contents. S'han fet calçotades al mig de Nadal, cosa que costava, però avui ho he dit en una altra entrevista, no es feien calçotades perquè ningú les oferia. Ara que les ofereixen, ara es fan calçotades. Per tant, és allò del peix que es mossega a la cua. Ara hem generat l'oferta, per tant s'ha creat la demanda. Benvingut. Benvingut.
Per part de teva exidència. Sí que, tal com comentàvem, el calçofet ja va marcar aquest inici, però tot i així entenc que la gran festa de la Calçotada segueix sent una oportunitat, un aparador per donar a conèixer el calçot de valls, les característiques, com ho valores?
Bé, em faig beves també les paraules que ha dit el Josep Maria. Ja fa molts anys que al novembre hi ha calçots, sí que és veritat, però que és una mica més simbòlic. T'he de dir que el pont de la Puríssima fa un pic, fa un pic perquè, sobretot en restauració, des que al novembre tenim l'oferta dels calçots, aquell cap de setmana o aquells dies de festa fa un pic, llavors afluixa. Aquest any
com ha dit el Josep Maria, el calçot fes, s'ha notat molt, una calçotada popular amb 15 o 11 mil calçots que es van coure, calçots IGP, per cert, al mig de baix, això era impensable fa uns anys. Era impensable. I, ostres, al Nadal també hem notat una mica l'efecte, una mica la inèrcia del calçot fes,
i després, passats festes, es va remuntant, es va remuntant, i l'esclat i el punalgit és quan comença la gran festa de la Calçotada, que és vinga, va, a tope. La temporada passada es va arribar als 20 milions, de fet, d'unitats, i a l'inici de la temporada, justament ja es va comentar que esperàveu tornar-hi a arribar. Es manté aquesta perspectiva inicial? Jo crec que sí, jo crec que sí, soc optimista, soc optimista perquè ja portem avantatge al mes de novembre per tots aquests aconteixements,
I la veritat és que estem palpant des de restauració, agrobotigues, estem palpant que la gent té ganes de calçó, té ganes de calçó d'IGP. Jo soc molt optimista per arribar-hi. A més a més, com ha dit el Josep Maria, és una verdura d'hivern i està fent un hivern que feia temps que no el vèiem. Un autèntic hivern.
d'hivern com Déu Mà. Jo no sé. Han tingut una nevada, no? Potser va ser més aviat testimonial, però entenc que això ajuda. Sí, ajuda. Més que real, és que, a veure, és una verdura d'hivern. Vull dir, necessitem el temps d'hivern
portàvem uns anys que, ostres, rarament, a part de la zona nord de l'Alt Camp, es veia alguna glaçada, eh? I aquest any ja hem tingut tres o quatre glaçades, cosa que no tindria que ser notícia, que fa uns anys era normal que l'hivern glacés. I tant, sobretot una miqueta més amunt, per dir-ho d'una manera de valls, glaçava com aquell que diu bastants dies, i això, home, però això és el que toca, no?
també ja ha plogut bastant. Això els ajudarà a no haver de regar tant. Clar, sí, sí, fa el cultiu més sostenible. L'any passat, de fet, la pluja es va portar bastant bé. Quan tirem dos anys enrere el que seria el 23-24, aquests dos anys van ser molt durs, perquè vam haver de carregar molt... I bueno, en fi, l'any passat ens va acompanyar la pluja, però les temperatures van ser un xicaltes pel calçot...
I aquest any, ostres, les pluges estan siguent generoses, fa un fred, és un hivern, com toca. A veure, hi haurà un tema que també jo crec que la Setmana Santa torna a caure a l'abril.
torna a venir una mica més tard, i això vol dir que la temporada s'allarga una miqueta més, perquè això és simptomàtic, eh? Fins a la Setmana Santa tothom fa calçotades i a partir de la Setmana Santa ja comencem a fer rossos. Sí, sí. Els masies... I a les llavors que té ganes a costa, no? Sí, és així, aquesta és la realitat. Però, home, els pagesos, sobretot, cony, l'Isidre en té de ben amunt, té calçots de 500 metres, per tant, els calçots de 500 metres també venen una miqueta més tard. Sí, sí, el seu...
Jo torno una mica també al que dèiem abans del novembre. A part de la demanda i aquest calçot de novembre, també s'ha generat perquè ha fet més calor. Vull dir, si tirem una dècada enrere o més, o 15 o 16 anys, vull dir, ostres, jo recordo a casa, hauria de fer calçots als 500 metres que diu el Josep Maria, que si no els fèiem a primers d'agost, cuidado, perquè al novembre ens venia un fred que ens els aturava. Ara hem de traçar la plantació perquè s'acceleri.
S'accelera. I llavors, què vull dir amb això? Vull dir que també hem tingut l'oferta del novembre de calçots, a part que la calçotada s'ha internacionalitzat i s'ha fet més popular, però també el clima, que això no vol dir que sigui bo, eh? Jo no vull deixar clar que ojalà tinguéssim els hiverns com aquest sempre, però també ens fomenta que puguem tenir oferta de calçots més aviat.
És beneficiar-se dels factors que es donen. Adaptar-nos. Concretament del dia de la gran festa de la calçotada, quants calçots serveixen o es poden arribar a servir amb les degustacions i tant llavors també hi ha el concurs? No sé si t'ho calculat, el número 1. Sí, mira, hi ha 12 calçots, a cada degustació se'n fan 4.000.
Doncs mira, 50.000 calçots com a mínim, aquests ja van per les degustacions, que després se'n fan més i després a banda dels que fan l'organització. Nosaltres estàvem contents d'aquí, hi havia uns quants locals d'aquí a Valls, per tots coneguts, que em venien, que ajudaven a la festa, perquè no tothom qui ve a Valls el dia de la festa pot tenir accés a la degustació, perquè es fan 4.000 degustacions, molta gent va al restaurant i hi havia gent que es trobava que no podien menjar calçots.
En canvi, hi havia comerços aquí a Valls, alguns, que venien calçots cuits amb salsa i la gent podien tirar. Jo crec que 50 o 60 mil calçots aquells dies despatxen d'una manera o d'una altra. I la restauració, sobretot el que és Valls i la zona de l'entorn, ja et dic, és...
S'enceta i amb un gran... A partir d'aquí ja és a tope. Vull dir, estan molts restaurants i estan en ple. Vull dir que és difícil, depèn de quin restaurant d'aquí a la zona, voler fer una calçotada en 15 dies si no tens reserva preta. Molt difícil. Sí, el cap de setmana segur.
De fet, parlant amb restauradors, hi ha que en comenten que d'un any a l'altre hi ha gent que hi ha reserva, no? Perquè la calçotada s'ha convertit en això, una tradició, una manera... Hi ha dues coses importants que fan que la calçotada sigui única. Primera, que no es pot fer en qualsevol lloc, encara que s'ho pensin la gent. No, les calçotades s'han de fer aquí, que és allà on no sapiguem fer.
I després les calçotades no es fan sols. No anem a l'Isidro i a menjar calçots, anirem a fer una altra cosa, però a menjar calçots no. Això es fa amb colla. Per tant, la gent queda per anar a fer una calçotada. Ja s'ho apunten a l'agenda d'un any per l'altre i aquell any queden, escolta, serem 10, serem 15, serem 20. Però aquesta és la gràcia, no? Que vull dir, és una trobada d'amics, de família, és a dir, és un esdeveniment únic per a ells a l'entorn de la calçotada. Això no hi ha res més que ho provoqui. No, no, i és un acte social. És un acte social.
Entenc que per això ha agafat la volada que ha agafat la calçotada, no? Per aquest acte social, més enllà d'anar a menjar, simplement, no? I per una altra cosa important, perquè hem mantingut, tots, tots, tots, els pagesos primers, perquè són els més directament implicats, i els restauradors en l'últim, s'ha mantingut el nivell de qualitat.
No s'ha prostituït, no sé si la paraula és correcta, però és a dir, no s'ha arribat a allò de dir, vinga va, passa bo per bèstia grossa, no, no. S'ha mantingut un nivell de qualitat, s'ha pujat el preu, ara una calçotada ja no és tan barata com abans, però la qualitat que es dona, per dir-ho d'una manera contínua, siguin tan bona com abans.
que això és important, i aquí és allà on jo diria que ha sigut l'èxit de la calçotada. No baixar el llistó, que és el que hem de procurar entre tots, no baixar el llistó. I que he ballat per tot això, justament sou vosaltres, no? Exacte, per això, pel que fa als calçots, per això cada vegada més la restauració demana que el calçot sigui IGP.
Però jo crec que va molt més enllà del calçot amb el tema de les carns i amb el tema del servei. La paraula que ha fet cervell, prostituït, que jo també hi ha vegades la faig servir, no sé si és la correcta. El que ho ha provat de prostituir és ha fracassat. Sí. Ha fracassat.
Sí, sí, sí, la calçotada aquí, a l'entorn, tots els que som aquí, hem tingut fills, bueno, tu ets més jove que nosaltres, les meves filles s'han pagat una part dels estudis anant a servir calçotades en un restaurant. Molts de les nostres canalles han anat a fer... És un moment bonic per la zona, i tothom ajuda, per dir-ho d'una manera, amb això, no? I passen coses, jo diria, la calçotada és una mica màgica, i és veritat, eh? Ajunta famílies, ajunta amics...
s'obren les masies, es veu fum per tot arreu, hi ha bon ambient, hi ha bon rotllo, i es consumeixen molts productes. Ara presentarem, ja t'ho vaig dir l'altre dia, presentarem l'Observatori Gastronòmic de la Calçutada, l'Observatori de la Calçutada que ara precisament hem de tenir una reunió amb la IGP i amb la Universitat per presentar els primers números quadrau i presentar el primer any per després ja tenir cada any un model de base.
Però i tu vaig avançar, és un negoci de 100 milions d'euros, aviat està dit. Sí, sí. I que implica molts sectors, no? És interessant això. Bàsicament dos sectors, que el sector primari, que és el sector, diguéssim, més directament implicat, perquè hi aporta no només els calçots de la IGP, que és una verdura d'hivern, sinó que hi aporta el vi, porta l'oli, porta el fruit sec, hi porta tots els complements que, diguéssim, configuren una calçotada, i a més a més...
la part ramadera, com podria ser tot el que és la llangonissa i tot el que és la carn i els temes associats, però a la vegada hi ha la part dels serveis, que és tota l'hostaleria i el turisme, sobretot l'hostaleria i la restauració, que implica també molts llocs de treball i molta riquesa amb aquest petit país, amb aquesta petita part del país, que és el Camp de Tarragona, Valls, el Camp, i el Camp de Tarragona amb extensió. Sí, sí.
De fet, Isidre en comentaves, i és enrere això, que el número de socis potser és el mateix, però que en canvi s'ha anat apostant pel Calçot. A veure, els pagesos de la IGP Calçot de Valls no deixem de tenir la problemàtica que tenen tots els sectors agrícols i un del problema més gran que tenim en aquest país amb l'agricultura, a part de coses concretes com és Mercosur i les coses de l'actualitat, és el relleu generacional.
Llavors sí que és veritat que hem tingut la capacitat de mantenir, que és un èxit, perquè els cents agraris estan baixant en picat. Hem mantingut per què? Perquè els socis que hem continuat hem tingut la capacitat, gràcies a les tecnologies i gràcies a tot, de fer-ne més.
I els mateixos socis hem arribat a 20 milions de calçots, que això fa uns anys era impensable. Jo sento explicar als fundadors que el primer any o el segon de fer-ho van arribar al mig millor de calçots i ho van celebrar, 500.000.
hi ha productors que en fan quatre vegades més. Vull dir que l'evolució és increïble. I també vull remarcar una cosa. Dels 50 socis que som de la IGP, no hi ha ni un soci que visqui exclusivament del calçot. És un cultiu complementari. A la zona sud, diríem, si mirem de valls per avall, ho complementen amb altres tipus d'hortalisses, en general, amb algun ballener, però...
amb altres com carbassons o altres coses, i a la zona nord, de valls en amunt, diríem que és més el conreu de Sacà. Ho compartim amb vinya, amb olivera, i és un complement molt important. La veritat és que ens ajuda molt a poder subsistir de les nostres explotacions familiars agràries.
Ara estàvem comentant que al final, això amb els darrers anys o les darreres dècades, el calçot i les calçotades han anat creixent, han agafat tot un fenomen. No sé si hi ha un sostre de creixement, si hem arribat, no hi hem arribat. A mi m'agradaria que el sostre fos el que en diem orgànic. És a dir, les coses han d'anar creixent de mica en mica. Si ells fan 20 milions de calçots i l'any que ve en fan 21,
però de 20 no passaran a 100, passaran a 21, a 22, a 23. I els restaurants jo crec que haurien de créixer d'aquests... Mira, va donar una temporada que molts restaurants van començar a fer que si dobles torns, que si... I això, estaven a punt de tirar pel barret tota la calçotada, perquè la gent és una experiència, venen a passar-se bé i no els agrada que els diguin aixequin-se que s'han de seure uns altres.
volen tenir el seu temps per dinar. La qualitat de la calçotada és aquesta. Llavors, els restaurants què estan fent ara? Doncs treballar una miqueta més, obrir alguns dies més. Hi ha restaurants que només obren per la calçotada, tots els coneixem. Hi ha restaurants, per dir-ho d'una manera, que fan només calçotades a l'època de la calçotada, que això també és el menú, doncs només calçotades. Tots s'estan reinventant.
Tots s'estan reinventant. I jo diria que ho estan reinventant i ells se van preparant cada vegada una miqueta més. Jo els he de dir als restaurants, a tots, no baixeu el llistó. Si convé, si podeu, poseu un parell de taules més per no deixar ningú fora. Les coses com siguin.
Però tampoc no cal que s'hi posin allò de dir, escolta, val més fer-ho molt bé que la gent a tornin, que la gent surtin contents i apuntin per l'any que ve que jo amb aquestes condicions vull tornar a venir, que no pas que marxin emprenyats. I aquí jo crec que la calçotada no té límit perquè hi haurà l'any que ve dos restaurants més que no hi són enguany, més aviat creix, si s'en tanca algun per el tema de relleu generacional, ja ho sabem, se n'ha tancat algun aquí a l'Alcamp que tots l'anyorem.
però se n'han obert dos o tres més. Per tant, jo crec que la cosa s'aniran obrint. Una bona manera de viure els pobles és muntar aquest tipus d'infraestructures turístiques, que també utilitzem els indígenes, però infraestructures turístiques, que són restaurants, cases de pagès, fondes, que quan arriba l'època de la Calçotada comencen a obrir-se.
I ara ha passat una cosa gràcies a allò del calçot, gràcies a la promoció que se'n fa prèviament i tot plegat que ara hi comencen a haver gent que lloguen a una casa de pagès, venen a passar tot el cap de setmana sense i fan una calçotada a la casa de pagès. Se la fan ells. Els hem ensenyat com se fa i ja se la fan ells. Això jo crec que anirà anant pujant. I aquí és allà on tornarem a guanyar. Sí, sí.
Comentàs abans, Josep Maria, que la calçotada o els calçots, a nivell de Catalunya, l'impacte que genera són 100 milions d'euros. No sé si el que seria concretament la Gran Festa de la Calçotada, si es té calculat una mica l'impacte econòmic o els visitants que venen, més o menys. A veure, sempre diem...
I t'ho dic, ho diem amb la Guàrdia Urbana i entre tots, diem que hem vingut en guany, més o menys com l'any passat, no una mica més, 25 o 35 mil persones, més o menys aquí esbelluguem el tema aquest. I amb això estem tots d'acord. No crec que sigui important la quantitat de gent. Ball s'omple, naturalment, volem que vingui gent.
Però allí on hem invertit tots, i això serà fort el dia que ho presentem a la Festa de la Calçotada, que la setmana que aviam es fa la ropa i ens encara es dirà més, allí on hem invertit és en la promoció de la Festa de la Calçotada. Perquè pensem que quan promocionem la Festa de la Calçotada, en realitat el que promocionem és la calçotada. Direm el tret de sortida, ja és època de calçotades, llavors tothom comença a treballar, encara que no vinguin a la festa.
Valls aixeca, anem a dir l'aleta, aixeca el castell, posa l'enxinat i diu, ja és temps de calçotades, quan anunciem la festa de la calçotada? Per això els influencers i la gent que ens ha ajudat a fer aquesta difusió i la part de la publicitat que han fet, sobretot en xarxes socials i a nivell de Catalunya, el que ajuda moltíssim és a dir que ja hi ha calçots al mercat.
i que per tant ja es poden anar a fer calçotades. Després, la gent ve aquí a la festa de la calçotada, diem 35.000 persones, i tots, home, mira, avui m'han dit a la cambra, aquest dematí m'han dit, hi ha 1.050 entrades venudes anticipadament, degustacions, màxim, no van posar 1.800, les altres han de fer, per la gent que ve a la festa, però n'hi ha que ja les compren 1.800 anticipadament, tot plegat per estalviar...
O la cua o els 50 èntims. Els 50 èntims no crec que ho sigui. Més aviat és perquè ja venen amb l'entrada, diguéssim, amb el tíquet i saben que menjaran calçots. Aquesta és una bona manera. Per tant, això multiplicat i dius, ostres, i així quants diners fem amb tota la festa de la Calçotà? No crec que sigui important.
La xifra, entre tots, intentem fer-ho de la manera que sigui, i és allò que dius, si es venen a 14 o 15 euros la reacció i en venem 4.000, doncs mira, aquests 65.000 euros o 60.000 euros serveixen per pagar tot l'altre que feien, amb l'ajuda dels esponsors, amb l'ajuda de l'ICP, amb l'ajuda de la cooperativa, de l'Ajuntament, de la Cambra i tots, intentem, per dir-ho d'una manera, fer una festa extraordinària.
Que el que volem és això, que sigui una festa extraordinària, que vinguin mitjans de comunicació, que ho cobreixin a tot arreu i que expliquin que ja és temps de calçotades. Això és el que realment ens interessa a tots. Al final, que la gent compri calçots, no? I que els productors en pugueu viure encara millor? Sí, sí, bueno, millor, sí.
Mira, el que ha dit el Josep Maria, és el començament de la temporada tradicional i l'efecte que notem als pagesos és el que t'he explicat abans.
7 anys a la festa de la calçotada, la gent sent parlar, avui en dia que ha canviat tot pel TikTok, surten aquests de l'IGP que fan aquests vídeos, ai per Instagram, que fem uns vídeos, els de la càmera que també es comencen a moure, i això es mou, això es comunica. Avui en dia estem tots molt lluny, però la vegada estem més a prop que mai.
perquè, ostres, els canals d'Instagram, els canals d'aquests bullen, i la calçotada no deixa de ser una cosa més, i, ostres, és que desperta molta simpatia la calçotada. Mira, jo em presento pels llestos, a vegades vas, et coneixen, ets pagès, pagès, molt bé, molt bé.
I quins cultius tens? Tinc Olivera. Ah, també faig calçots. Ah, calçots. Dius que fas calçots? Hòstia, calçots. Fas calçots, ostres, i clar, ets de ball, i oi que bé, saps? Vull dir, és un bon rotllo, és...
És aquell àpat, també, que la gent no té per què parlar fluix, que la gent s'embruten, que la gent... Jo crec que és un experiment social on la gent és el carnaval gastronòmic, per dir-ho d'una manera. Es deixa la careta a casa. I tant. A mi, això que deia abans, així, amico tancat, ahir érem a Lleida.
I el primer que et pregunten, de vall sou, com tenim les calçotades? Però bueno, jo després vaig agafar el micro i allà aquell auditori que era i tota la història i et, que presentem el llibre de la calçotada d'allò i la feix de la calçotada de la setmana que ve. I per tant, les calçotades aquí ja vindrem a menjar caravols, però per fer les calçotades baixeu altres per avall, que el que heu de fer és baixar per avall, que també en fan de calçotades.
a tot arreu se'n fan, quan presentem els números, per dir-ho d'una manera, a tot arreu se'n fan prou i un se'n fan més, és aquí. I ha de ser així. I això ho hem de protegir i ho hem de potenciar. I els hi hem de dir, nosaltres vindrem a Lleida a menjar caragols. I anirem a Sant Paliu i a Palamós a menjar garotes i a menjar el que vulguis. I a fer la xetonada al vendrell. I a fer la xetonada si convé al vendrell. Però fer les calçotades s'ha de venir a Valls i a tota l'àrea del que vam inventar, terra calçotada, aquesta...
Aquesta denominació que ens agrupa no només els pagesos de l'alt camp, sinó també els que estan donant nom i marc a la IGP, que jo crec que és important no posar fronteres a les pagesos.
Per tancar, Josep Maria, tenim alguna novetat d'aquesta edició de la Gran Festa de la Calçotada o es manté? No, no, no, jo ho hem parlat avui aquest matí, consolidar. És a dir, nosaltres vam tenir la gran sort de pensar que això ho havíem de millorar, ho vam millorar gràcies a la cooperativa i l'esforç i l'IGP, tots plegats que ho vam fer allà baix al pàrquing de la cooperativa. Crec que això és un gran encert.
Donem molta qualitat, bon ambient, música, un bon espai, la gent està contenta, la ciutat, per dir-ho d'una manera, no es veu allò que es veia abans, que era bastant denigrant. Llavors les places de la ciutat han de començar a agafar el seu protagonisme, que ja el tenen.
i després tothom a menjar calçots allà baix. I el que hem de fer és mantenir aquest llistó. I llavors començar a mirar, enguany potser hi haurà alguna foodtruck més que podrà donar algun servei més a la gent. Jo sempre pensava, a veure si en sortim que els cancel·laders s'ajuntin i facin un paquet, o en venguin un tros de llangonissa i una mica de carn per dir que la gent ho pugui comprar per coure-ho allà mateix.
Ja hi arribarem, ja hi estem parlant, però no estan agrupats com l'IGP. Si haguéssim l'IGP de la llangonissa de Valls seria molt fàcil, però no hi és, hem de provocar que hi hagi l'IGP llangonissa de Valls. Llavors, repeteixis que tindrem llangonissa... És veritat, eh? Si haguéssim de parlar amb un sol pagès no s'entendria. Parlant amb l'IGP s'entendrem amb 50 pagesos. Cuidado, això és important. Sí, sí. Això és important.
Molt bé, escolteu, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies a tots dos. Josep Maria Rovira, president de la Càmera de Comerç, i també a Isidre Coll, president de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Baix. Gràcies a tots dos per venir avui i explicar-vos com està el sector i com es prepara la festa. Gràcies a vosaltres.
I ara toca repassar l'actualitat econòmica del nostre territori. Aquest any les famílies nombroses podran sol·licitar les bonificacions de l'IBI fins al proper 31 d'agost. Es tracta d'una ampliació del període de sol·licituds, que altres anys estava limitat només al mes de gener. Ara, en canvi, les famílies guanyen 7 mesos de marge per poder demanar les bonificacions a l'impost de béns immobles, una modificació que és fruit de l'acord entre l'Ajuntament de Valls i la Diputació de Tarragona en la gestió de la recaptació fiscal.
Una altra novetat d'aquest any és que les sol·licituds s'han de presentar presencialment a l'oficina de base, gestió d'ingressos, que està ubicada a la plaça Sant Jordi número 2 i també es podran sol·licitar telemàticament a través del seu portal. Les bonificacions de l'IBI per a famílies nombroses oscil·len entre el 30 i el 90%. El valor exacte depèn del valor cadastral de la finca per la qual es demana la bonificació i dels ingressos a la unitat familiar.
S'hi poden acollir totes les famílies nombroses que disposin del corresponent títol que ho acredita i que expedeix la Generalitat de Catalunya i que compleixin amb els requisits establerts en l'ordenament fiscal número 1. Parlem ara de l'IPC, l'Índex de Preus de Consum, perquè Tarragona és la província catalana que va registrar durant el 2025 una taxa d'inflació més elevada.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, de mitjana la inflació ha sigut un 2,4% a Catalunya durant el 2025. Per demarcacions, la de Tarragona es troba 4 dècimes per sobre, amb un 2,8%. Aquest increment de preus és el mateix ja registrat el novembre, així que s'ha mantingut estable.
L'any va tancar amb repunts a l'alça dels preus a l'habitatge, l'aigua, l'electricitat i el gas amb un 0,6% més. També s'han encarit les begudes alcohòliques i el tabac, vestit i calçat, la sanitat i especialment l'oci i la cultura. En aquest darrer cas, l'increment de preus és del 3,1%.
Per contra, ha baixat el preu dels aliments en un 0,3%, dels mobles i articles de l'allar en un 0,4%, del transport un 0,5% i les comunicacions en un 0,1%.
I en el tram final del programa, dedicat a comerços històrics i singulars a la ciutat, ens aturem aquesta vegada al carrer Sant Antoni, número 40. Avui ens trobem a Calçats a l'Entorn, una botiga amb gairebé 90 anys de trajectòria, que sempre ha girat al voltant del món de l'Espardenya. I perquè ens explica la història d'aquest emblemàtic comerç, avui parlem en Candela Pau a l'Entorn. Bon dia. Bon dia. Quina generació ets ja de Calçats a l'Entorn? Jo sóc la tercera. Partim a començar el que serien els teus avis. Els avis, sí.
Com va començar tot plegat? Saps per què van escollir aquest tipus de negoci al voltant de les espardenyes? En aquell temps, que va ser després de la guerra, els meus avis van decidir obrir una botiga que el meu avi sempre deia per les dones de casa, per la seva dona, per les seves filles...
En aquells moments el calçat usual era l'Espardenya. Llavors es van dedicar a l'Espardenya. I de mica en mica van anar introduint la sabata.
Com ens hem d'imaginar, aquí la primera botiga, on estava ubicada, que crec que, si no m'equivoco, ha anat variant la ubicació de la botiga, i si era exclusivament d'Espardenyes, que si venia exactament, llavors? Sí, estava ubicada al Carre de la Cort, i si en aquells moments només era Espardenyes, Espardenyes amb batades, el que es portava en aquell moment, tant estiu com hivern.
Clar, no? Anava sempre amb Espardenyes. Llavors, allí la portava la meva mare, llavors també hi havia la seva jasmana, que era més jove, també es va introduir amb ella. Fins que la meva mare es va casar i va començar a tenir els fills, llavors la van tancar. Ah, va ser un temps tancada. Res, però un mes o dos.
El van tancar perquè, doncs clar, vull dir, entra tot el moviment de la canalla i tal. I llavors la meva mare, clar, això ho portava molt a dintre, no? I va dir, ostres, que ho vam tornar a reobrir. I llavors ja ho van reobrir al carrer dels Metges.
La mateixa filosofia, tot igual, no? Sí, amb Esperdenya i també hi havia sabata en aquell moment. I allí vam estar molts anys, que era dalt d'un pis. Molta gent de Valls recorda que érem dalt d'un pis. No estava a pèus de carrer. No, era dalt d'un pis. A baix a l'entrada hi havia com un aparador, llavors es pujava a les escales i era el primer pis. I allí hi havia la sabateria.
A més, en aquella època, si no m'equivoco, hi havia les coneguts com a passadores. Expliquem qui eren o què feien, quina era la seva feina. Les passadores eren quan estaven aquí al Carre de la Cort, que només feien espardenyes. Llavors hi havia unes senyores que sabien passar les vetes a fer l'espardenya. I és la que els deien les passadores.
Això va ser només en aquesta primera època, després les passadores ja no... No, llavors ja ho feia la meva mare. Va prendre l'ofici de fer-ho? Sí, llavors ja ho feia la meva mare, però en els primers temps, quan eren allà al carrer de la Costa, sí que hi havia les passadores. I aquelles senyores no els hi volien ensenyar perquè no els hi prenguessin la feina, aquestes cosetes que hi ha. Que a vegades és als sectors, no? Sí, sí. I després ja ho feia la meva mare.
Però ja tenia introduïda ja també la sabata. Quan van començar a introduir la sabata, més o menys? Sí, bueno, el 63 o el 64, que va ser quan van reobrir la botiga aquí al carrer dels Metges. Entenc que era això, era adaptar-se a les demandes de l'època, però mai s'ha volgut deixar tampoc enrere el que és l'Espardenya, no?
Que va ser el mútil pel qual es va obrir, no? Sempre s'ha apostat per aquest sabat. Sí, sí. I va haver una temporada que l'Aixecos dels Pardells estava molt tranquil·let i després es va tornar a remuntar bastant tots els grups aquests de Diables i de Gigantes, que s'han anat
Això se n'ha recreat molt, no? Amb la cultura popular, la recuperació. Entenc que potser després de la dictadura va ser quan es va tornar a reprendre. Sí, a reprendre, sí. Perquè abans es venia pel típic pagès, no? Pel pagès que anava al camp i, doncs, bueno...
I després se va tornar a reprendre molt en tot el tema aquest, de la cultura popular. Per tant, d'aquesta demanda sempre n'hi ha hagut, però ni que n'hagi sigut menys o menys... Sí, sí, sempre n'hi ha hagut. Sempre hi ha hagut algú. I llavors jo em vaig incorporar amb la meva mare,
A la botiga. En quins anys va ser això, més o menys? Això devia ser als 82 o així, quan vaig acabar d'estudiar. Primer vaig treballar fora de casa i després tenia també el sentiment aquest del negoci, de la botiga, i vaig dir, doncs, bueno, me quedo. Llavors va ser que quan vam venir, cap aquí, al cas de Sant Antone. T'ha quedat des de petita, ho havies viscut, no? També a la botiga, però això la portaves. Sí, perquè nosaltres jugàvem allà a la botiga, vull dir que doncs...
Vam créixer, no? Vam créixer dins de la botiga, no? Al meu fill també li feia molta gràcia el tema aquest de la botiga. Bé, més que la botiga, doncs el tema de les espardenyes, no? I ara he fet una remuntada amb el tema de terra d'espardenyes, que ha creat una marca. Sí, és una marca creada, sí, de fons anys. Sí, doncs ha fet una web que treballa molt amb la web i suministra altres botigues. Bé, ja ho he fet apartat de la botiga.
però en relació amb el tema nostre. De fet, és una adaptació de les noves demandes, el fet de poder estar a internet. I ara, a la vegada, això s'ha ficat a la moda. A més a més de la cultura popular, que ha fet una molta remuntada.
Perquè amb la cultura popular, clar, també personalitzem els grups. Si el grup no ens va a portar blaus o vermells, si ells volen, ens hi combinem les vetes dels colors dels seus trajes i així. Fa una mica mida, no? Sí, i ara això s'ha posat dins a la moda.
Llavors, això ara ja ha sigut el boom, el boom de la moda ja. Això ha sigut bastant recent, no? Aquests últims anys potser... Sí, hi posem ja 5 anys. Llavors, a l'estiu, doncs, bueno, la gent la porta pel dia a dia, per arreglar, per anar de festa... Ah, no, fins i tot a casaments, no? He vist núvies o novies amb espardenyes. Això també us hi trobeu, suposo que vosaltres, que us venen. Sí, molt, molt, sí.
Allí mateix va venir una noia, perquè ja tenia el vestit, per començar a mirar l'espardenya, com l'embatem, quina cinta posem. Els nubis hi van i la gent que va al casament també va amb espardenya. Embateu amb els colors, no sé si tenim cinquanta i pico de colors, amb diferents tipus de veta, la veta de cotó, de mosles setinades...
i també les combinem. La gent fa gràcia perquè també amb el vestit, un vestit que ella ha d'anar de festa o ha d'anar amb un casament, i diu, mira, tinc aquest vestit, també com ho podríem combinar, no? El client disfruta i naltros disfrutem també amb això. Ha passat, tal com deies, que les esperdenyes portaven els pagesos al final a la moda, a casaments, i això és curiós, no? Sí, sí.
Clar, a l'entrada dins de la moda la gent ho ha anat coneixent i es vegi gent de tot arreu, perquè sí que la web treballa molt, tot el que és Espanya i Catalunya i fora cap a França, però vull dir, a la gent a l'estiu també els fa gràcia venir aquí, a la botiga, els dissabtes mateix, vull dir, hi ha dies que hi ha cua al carrer. Ah, excepcional, que això no passa mai, no?
Perquè en plan vacances, així veurem les espardenyes i les triarem. Però això ha sigut també a través de la web. Aquesta presència online, que al final potser la gent més jove segurament. Quin és el perfil de gent que ara mateix busca espardenyes? No sé si hi ha gent més jove o també hi ha gent gran. Quin perfil? Sí, tot el públic. Hi ha nens petits també. Potser el nen petit porta molt per la cultura popular. Aquests ja sí.
per vestir o per anar així, és més limitat. Perquè clar, el criu també es mou molt i corre molt. Però sí, sí, també en fem per la canelleta, per anar més vestidets i així. I a partir de 18 anys per amunt, fins a 70 o 80, vull dir, a la gent els agrada.
L'Espardenya. I com la fem de molts tipus, amb més planetes, amb cunyes, amb plataformes, vull dir, s'ha anat posant dins també les línies de la moda, no? L'Espardenya, que es ven actualment, no sé si és exactament la que es venia amb els seus inicis o amb això que em comentes ara, no? També ha anat evolucionant, no entenc. Sí, sí, hi ha la bàsica, no?, que és la de sempre, i llavors, doncs...
L'embatat és el mateix, però les soles, plataformes, cunyes, cunyes més altes. I després també la que ha tingut molt d'èxit ha sigut la que no va lligada a la cama. I llavors s'aguanta per uns elàstics que hi ha interiors. I també he tingut molt d'èxit perquè la gent també n'hi ha cap per lligar, també els hi és una mica més engurros. I bé, bé, vull dir que doncs...
Hi ha algun color concret que es vagi més buscat que un altre o qualsevol? Sí, el negre és més per la bàsica, el que és cultura popular i llavors ja més per així de dia a dia i per tot això, doncs, bueno, quasi tots. El cru, es ve molt també el color cru.
és molt combinable amb tot, les mostaces, els fúcsies, els colors, clar, és molt personal, no? Vull dir, tota la gamma dels verds també agraden. Escolta, quin ha sigut l'èxit? O sigui, quin és el motiu pel qual cal sentar l'entorn?
ha tingut aquest èxit durant tants anys, des de l'any 39, encara no té 90 anys, però gairebé. A banda de les perdenyes, ens dediquem a la sabata de confort, per incorporar plantilles, àmbles especials, sabata molt còmode. Perquè el comerç, si no t'agafes una mica d'especialització,
Clar, fàcilment el client se'n pot anar amb una altra botiga similar, no? Sí, sí. Tocquem també sabates d'home, de dona, d'eportiu, per tot el públic, per canalla, noia, noia.
I bé, ja també hem incorporat això del saguaro, la línia aquesta deportiva. Ah, sí. Que també és forta, no ara? Sí, sí. I bé, doncs, anem mantenint una miqueta, doncs, està al dia. I a més, el relleu generacional que és tan important, no per comerços locals, sobretot, i que...
i al final que el teu fill se m'hagi volgut accedir a aquesta línia d'Espardenya. Aquí la botiga no hi és, vull dir, és a part de la botiga, però amb el tema de l'Espardenya estem units. I ell també ha obert aquí el Cressat Antoni, un que té més avall de la botiga, el taller, i allà fan tot el tema de l'Espardenya i fan tot el muntatge i els enviaments i tot. Ha obert un altre punt.
De comerç, no? Clar. Perquè no sé si de botigues com la vostra, centrada en les Espartanyes, n'hi hagi alguna perquè la comarca o província, no sé si et sona, o sou potser dels únics que quedeu? Sí, dels únics i llavors n'hi ha uns a Vilafranque, que tenen dues les botigues i poca cosa més. Ah, bueno, cap al Cadaqués n'hi ha, però ja els hi subministrem n'altres. Al Cadaqués hi ha vàries botigues,
que ven a Esperdenyes. Sí que hi ha una noia que també les munt ella, però hi ha altres botigues que ja les subministrem a terra d'Esperdenyes. O sigui, en quedeu poquets. Sí, sí, sí. I almenys això, que en tingueu per molts anys més. Sí, crec que sí. Jo ja estic cap al final, però encara me queden uns quants anys fins a la jubilació.
I ell ho seguirà, doncs no sé com ho seguirà, vull dir, si amb la línia que té ara o el que decideixi que no menci, no sé com ho decidirà. Si més notes per d'anyes fetes d'aquí avall, em seguiran avançant-hi. Sí, sí, això sí. Així que...
Molt bé. Sí, sí. Escolta, Candela, moltes gràcies per explicar-me avui tots aquests detalls de la història de la botiga. Gràcies a baltros, eh? Gràcies. I una cosa que vull dir, que estem aquí al casc antic i cada dia és un esforç, no meu, sinó de totes les botigues que estem aquí al casc antic, és un esforç d'estar aquí, vull dir que, doncs...
Jo crec que els que som aquí és perquè s'estimem el casc antic i volem mantenir que això no acabi de morir. Sense comerç al final tampoc hi hauria veïns. Donem llum, donem servei i hi ha gent
També vull dir que hi ha gent de Valls Cogreix que estiguem oberts, n'hi ha que diuen que ni ho saben qui som aquí. Aprofitem per reivindicar això, el casc antic, el comerç que dóna vida. I que no passa res, perquè la gent diu que aquí no pot baixar aquests carrers, que no passa res, que tenim més llum en tota la zona aquesta que cap dalt.
Estem aquí, vull dir que no passa mai res i estem contents d'estar allà on som. Doncs aprofitem per fer aquesta reivindicació. Sí, sí, i tant, perquè ho portem dins del cor tot això. Clar que sí. Molt bé, doncs moltes gràcies, Candela. D'acord, a vosaltres. Amb aquest petit homenatge a les Espartanyes i posant en valor el barri antic de Valls, arribem avui al final del programa. Ens retrobem en 15 dies aquí, a Ràdio Ciutat de Valls, al Cimecres Mercat.
Els dimecres, Mercat, el programa econòmic de Ràdio Ciutat de Valls.