Començatem el primer programa de dimecres marcat d'aquest 2026 saludant dues persones estretament vinculades al món del calçot. Avui ens acompanyen el president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep Maria Rovira. Benvingut. Hola, què tal? Bona tarda. Hi ha el president de la Indicació Geogràfica Protegida, Calçot de Valls i Cidre Coll. Benvingut també. Bona tarda.
Estem a pocs dies de la 44a edició de la Gran Festa de la Calçotada. Des del novembre que hi ha calçots, que es fan calçotades, de fet el novembre ja vam tenir l'arrencada de la temporada amb el Festival Calçofest, però arriba l'últim diumenge de gener i tothom espera aquesta Gran Festa de la Calçotada. Comencen per tu, Josep Maria. Quina és la clau de l'èxit d'aquesta festa que any rere any apropa a milers de persones a Valls i sempre amb un gran èxit, amb 44 edicions, no? Quina és l'èxit? La continuïtat.
La continuïtat, tothom sap que cada any l'últim diumenge de gener hi ha la festa de la calçotada, que és quan fem el tret de sortida de la calçotada, ara sí, en sèrio, perquè tot el que fem abans és intentar allargar la temporada, però la temporada tradicional la gent sap que els calçots venien a l'hivern quan feia bé de fred el gener, febrer, març.
I això era la tradició. És a dir, Valls posa el tret de sortir de la festa de la calçotada i la gent comencen a sortir, tothom a fer calçotada, a reservar. O sigui que és veritat, però, que el calçofest ha anat molt bé, avançat.
La venda de calçots, això ens ho explicarà l'Isidre, i els restaurants estan contents. S'han fet calçotades al mig de Nadal, cosa que costava, però avui ho he dit en una altra entrevista, no es feien calçotades perquè ningú les oferia. Ara que les ofereixen, ara es fan calçotades. Per tant, és allò del peix que es mossega a la cua. Ara hem generat l'oferta, per tant s'ha creat la demanda. Benvingut.
Per part de Teva Esidrà. Sí que tal com comentàvem, el Calçofet ja va marcar aquest inici, però tot i així entenc que la gran festa de la Calçotada segueix sent una oportunitat, un aparador per donar a conèixer el Calçot de Valls, les característiques, com ho valores?
Bueno, em faig bebes també les paraules que ha dit el Josep Maria. Ja fa molts anys que al novembre hi ha calçots, sí que és veritat, però que és una mica més simbòlic. T'he de dir que el Pont de la Puríssima fa un pic, fa un pic perquè, sobretot en restauració, des que al novembre tenim l'oferta dels calçots, aquell cap de setmana o aquells dies de festa fa un pic, llavors afluixa. Aquest any
Com ha dit el Josep Maria, el calçot fes, s'ha notat molt, una calçotada popular amb 15 o 11 mil calçots que es van coure, calçots IGP, per cert, al mig de baix era impensable fa uns anys. Era impensable. I, ostres, al Nadal també hem notat una mica l'efecte, una mica la inèrcia del calçot fes,
i després, passat festes, es va remuntant, es va remuntant, i l'esclat i el punalgi té és quan comença la gran festa, la calçotada, que és vinga, va, a tope. La temporada passada es va arribar als 20 milions, de fet, d'unitats, i a l'inici de la temporada, i justament ja es va comentar que esperàveu tornar-hi a arribar. Es manté aquesta perspectiva inicial? Jo crec que sí, jo crec que sí, soc optimista, soc optimista perquè ja portem avantatge al mes de novembre per tots aquests aconteixements,
I la veritat és que estem palpant des de restauració, agrobotigues, estem palpant que la gent té ganes de calçó, té ganes de calçó d'IGP. Jo soc molt optimista per arribar-hi. A més a més, com ha dit el Josep Maria, és una verdura d'hivern i està fent un hivern...
que feia temps que no el vèiem. Un autèntic hivern. Un hivern com Déu mar. Jo no sé... Han tingut una nevada, no? Potser va ser més aviat testimonial, no? Però entenc que això ajuda, no? Sí, ajuda. Més que real, és que, a veure, és una verdura d'hivern. Vull dir, necessitem el temps d'hivern.
Portàvem uns anys que, ostres, rarament, a part de la zona nord de l'Alt Camp, es veia alguna glaçada, eh? I aquest any ja hem tingut tres o quatre glaçades, cosa que no tindria que ser notícia, que fa uns anys era normal que l'hivern glaçés. I tant, sobretot una miqueta més amunt, per dir-ho d'una manera de valls, glaçava com aquell que diu bastants dies, i això, home, però és el que toca, no?,
també ja ha plogut bastant. Això els ajudarà a no haver de regar tant. Sí, sí, fa el cultiu més sostenible. L'any passat, de fet, la pluja es va portar bastant bé. Quan tirem dos anys enrere, el que seria el 23-24, aquests dos anys van ser molt durs, perquè vam haver de carregar molt, i bueno, en fi, l'any passat ens va acompanyar la pluja, però les temperatures van ser un xicaltes pel calçot,
i aquest any, ostres, les pluges estan siguent generoses, fa un fred, és un hivern, com toca. A veure, hi haurà un tema que també jo crec que la Setmana Santa torna a caure a l'abril.
torna a venir una mica més tard, i això vol dir que la temporada s'allarga una miqueta més, perquè això és simptomàtic, eh? Fins a la Setmana Santa tothom fa calçotades i a partir de la Setmana Santa ja comencem a fer rossos. Sí, sí. Els masies... Hi ha les millors que té ganes a costa, no? Les masies, sí, és així, aquesta és la realitat. Però, home, els pagesos, sobretot, cony l'Isidre en té de ben amunt, té calçots de 500 metres, per tant, els calçots de 500 metres també venen una miqueta més tard. Sí, sí, el seu...
Jo torno una mica també al que dèiem abans del novembre. A part de la demanda i aquest calçot de novembre, també s'ha generat perquè ha fet més calor. Vull dir, si tirem una dècada enrere o més, o 15 o 16 anys, vull dir, ostres, jo recordo a casa, he de fer calçots als 500 metres que diu el Josep Maria, que si no els fèiem a primers d'agost, cuidado, perquè al novembre ens venia un fred que ens els aturava. Ara hem de traçar la plantació perquè s'acceleri.
S'accelera. I llavors, què vull dir amb això? Vull dir que també hem tingut l'oferta del novembre de calçots, a part que la calçotada s'ha internacionalitzat i s'ha fet més popular, però també el clima, que això no vol dir que sigui bo, eh? Jo no vull deixar clar que ojalà tinguéssim els hiverns com aquest sempre, però també ens fomenta que puguem tenir oferta de calçots més aviat.
És beneficiar-se dels factors que es donen. Adaptar-nos. Concretament del dia de la Gran Festa de la Calçotada, quants calçots serveixen? Es poden arribar a servir amb les degustacions? I tant llavors també hi ha el concurs. No sé si teniu calculat el número 1. Sí, mira, hi ha 12 calçots, amb cada degustació se'n fan 4.000.
Doncs mira, 50.000 calçots com a mínim, aquests ja van per les degustacions, que després se'n fan més i després a banda dels que fan l'organització. Nosaltres estàvem contents que hi havia uns quants locals d'aquí Valls, per tots coneguts, que em venien, que ajudaven a la festa, perquè no tothom qui ve a Valls el dia de la festa pot tenir accés a la degustació, perquè es fan 4.000 degustacions, molta gent va al restaurant i hi havia gent que es trobava que no podien menjar calçots.
En canvi, hi havia comerços aquí a Valls, alguns, que venien calçots cuits amb salsa i la gent podien tirar. Jo crec que 50 o 60 mil calçots aquells dies despatxen d'una manera o d'una altra. I la restauració, sobretot el que és Valls i la zona de l'entorn, ja et dic, és...
S'enceta i amb un gran... A partir d'aquí ja és a tope. Vull dir, estan molts restaurants i estan en ple. Vull dir que és difícil, depèn de quin restaurant d'aquí a la zona, voler fer una calçotada en 15 dies si no tens reserva preta. Molt difícil. Sí, el cap de setmana segur.
De fet, parlant amb restauradors que em comenten que d'un any a l'altre hi ha gent que hi ha reserva, no? Perquè la calçotada s'ha convertit en això, una tradició, una manera... Hi ha dues coses importants que fan que la calçotada sigui única. Primera, que no es pot fer en qualsevol lloc, encara que s'ho pensin la gent. No, les calçotades s'han de fer aquí, que és allà on no sapiguem fer.
i després les calçotades no es fan sols no hi anem, l'Isidro i el menjar calçots anirem a fer una altra cosa però menjar calçots no, això es fa amb colla per tant la gent queda per anar a fer una calçotada ja s'ho apunten a l'agenda d'un any per l'altre i aquell any queden escolta, serem 10, serem 15, serem 20 però aquesta és la gràcia vull dir, és una trobada d'amics de família, és a dir, és un esdeveniment únic per ells a l'entorn de la calçotada, això no hi ha res més que ho provoqui és un acte social és un acte social
Entenc que per això ha agafat la volada que ha agafat la calçotada, no? Per aquest acte social més anet al final d'anar a menjar simplement, no? I per una altra cosa important, perquè hem mantingut tots, tots, tots, els pagesos primers perquè són els més directament implicats i els restauradors en l'últim, s'ha mantingut el nivell de qualitat.
No s'ha prostituït, no sé si la paraula és correcta, però és a dir, no s'ha arribat allò de dir, vinga va, passa, vau per bèstia grossa. No, no, s'ha mantingut un nivell de qualitat, s'ha pujat el preu, ara una calçotada ja no és tan barata com abans, però la qualitat que es dona, per dir-ho d'una manera contínua, siguen tan bona com abans.
que això és important, i aquí és allà on jo diria que ha sigut l'èxit de la calçotada. No baixar el llistó, que és el que hem de procurar entre tots, no baixar el llistó. I qui ha ballat per tot això justament sou vosaltres, no? Exacte, per això, pel que fa als calçots, per això cada vegada més la restauració demana que el calçot sigui IGP.
però jo crec que va molt més enllà del calçot, amb el tema de les carns i amb el tema del servei, la paraula que ha fet cervell, prostituït, que jo també hi ha vegades la faig servir, no sé si és la correcta, el que ho ha provat de prostituir és ha fracassat. Sí, sí, sí. La calçotada aquí, a l'entorn, tots els que som aquí, hem tingut fills, bueno, tu ets més jove que nosaltres, les meves filles s'han pagat una part dels estudis anant a servir calçotades en un restaurant.
Molts de les nostres canalles han anat a fer... És un moment bonic per la zona i tothom ajuda, per dir-ho d'una manera, amb això. I passen coses, jo diria, la calçotada és una mica màgica i és veritat. Ajunta famílies, ajunta amics...
s'obren les masies, es veu fum per tot arreu, hi ha bon ambient, hi ha bon rotllo, i es consumeixen molts productes. Ara presentarem, ja t'ho vaig dir l'altre dia, presentarem l'Observatori Gastronòmic de la Calçotada, l'Observatori de la Calçotada que ara precisament hem de tenir una reunió amb la IGP i amb la Universitat per presentar els primers números quadrau i presentar el primer any, per després ja tenir cada any un model de base.
Però i tu vaig avançar, és un negoci de 100 milions d'euros, aviat està dit. Sí, sí. I que implica molts sectors, no? Bàsicament dos sectors, que el sector primari, que és el sector, diguéssim, més directament implicat, perquè hi aporta no només els calçots,
de la IGP, que és una verdura d'hivern, sinó que porta el vi, porta l'oli, porta un fruit sec, porta tots els complements que, diguéssim, configuren una calçotada, i a més, a més, la part ramadera, com podria ser tot el que és la llangonissa, qual és la carn i els temes associats, però a la vegada hi ha la part dels serveis, que és tota l'hostaleria i el turisme, sobretot l'hostaleria i la restauració, que implica també molts llocs de treball i molta riquesa amb aquest
petit país amb aquesta petita part del país que és el Camp de Tarragona, Valls, el Camp i el Camp de Tarragona amb extensió. Sí, sí.
que ha fet Isidre en comentaves i és enrere això, que el número de socis potser és el mateix, però que en canvi s'ha anat apostant pel calçot. A veure, els pagesos de la IGP Calçot de Valls no deixem de tenir la problemàtica que tenen tots els sectors agrícols i un del problema més gran que tenim en aquest país amb l'agricultura, a part de coses concretes com és Mercosur i les coses de l'actualitat...
és el relleu generacional. Llavors sí que és veritat que hem tingut la capacitat de mantenir, que és un èxit, perquè els cents agraris estan baixant en picat. Hem mantingut per què? Perquè els socis que hem continuat hem tingut la capacitat, gràcies a les tecnologies i gràcies a tot, de fer-ne més.
I els mateixos socis hem arribat a 20 milions de calçots, que això fa uns anys era impensable. Jo sento explicar als fundadors que el primer any o el segon de fer-ho van arribar al mig milió de calçots i ho van celebrar, 500.000. 500.000 hi ha productors que en fan quatre vegades més. Una evolució.
L'evolució és increïble. I també vull remarcar una cosa. Dels 50 socis que som de la IGP, no hi ha ni un soci que visqui exclusivament del calçot. És un cultiu complementari. A la zona sud, diríem, si mirem de valls per avall, ho complementen amb altres tipus d'hortalisses en general, amb algun ballaner...
amb altres com carbassons o altres coses, i a la zona nord, de Vallgenamunt, diríem que és més el Conreu de Sacà. Ho compartim amb vinya, amb olivera, i és un complement molt important. La veritat és que ens ajuda molt a poder subsistir de les nostres explotacions familiars agràries.
Ara estàvem comentant que al final, això amb els darrers anys o les darreres dècades, el calçot i les calçotades han anat creixent, han agafat tot un fenomen. No sé si hi ha un sostre de creixement, si hem arribat, no hi hem arribat. A mi m'agradaria que el sostre fos el que en diem orgànic. És a dir, les coses han d'anar creixent de mica en mica. Si ells fan 20 milions de calçots i l'any que ve en fan 21...
Però de 20 no passaran a 100. Passaran a 21, a 22, a 23. I els restaurants jo crec que haurien de créixer d'aquests... Mira, va donar la temporada que molts restaurants van començar a fer que si dobles torns, que si... I això, estaven a punt de tirar pel barret tota la calçotada. Perquè la gent és una experiència, venen a passar-se bé i no els agrada que els diguin aixequin-se que s'han de seure uns altres.
volen tenir el seu temps per dinar. La qualitat de la calçotada és aquesta. Llavors, els restaurants què estan fent ara? Doncs treballar una miqueta més, obrir alguns dies més. Hi ha restaurants que només obren per la calçotada, tots els coneixem. Hi ha restaurants, per dir-ho d'una manera, que fan només calçotades a l'època de la calçotada, que això també és el menú, doncs només calçotades. Tots s'estan reinventant.
Tots s'estan reinventant. I jo diria que ho estan reinventant i ells s'han preparant cada vegada una miqueta més. Jo els he de dir als restaurants, a tots, eh? No baixeu el llistó. Si convé, si podeu, poseu un parell de taules més per no deixar ningú fora. Les coses com siguin. Però tampoc no cal que s'hi posin allò de dir, escolta, val més fer-ho molt bé que la gent a tornin, que la gent surtin contents i apuntin per l'any que ve, que jo amb aquestes condicions vull tornar a venir,
que no pas que marxin emprenyats. I aquí jo crec que la calçotada no té límit perquè hi haurà l'any que ve dos restaurants més que no hi són enguany, més aviat creix, o sigui, s'en tanca algun per el tema de relleu generacional, ja ho sabem, s'ha n'ha tancat algun aquí a l'Alcà, que tots l'anyorem.
però se n'han obert dos o tres més. Per tant, jo crec que la cosa s'aniran obrint. Una bona manera de viure els pobles és muntar aquest tipus d'infraestructures turístiques, que també utilitzem els indígenes, però infraestructures turístiques que són restaurants, cases de pagès, fondes, que quan arriba l'època de la Calçotada comencen a obrir-se.
I ara ha passat una cosa gràcies a allò del calçot fes, gràcies a la promoció que se'n fa prèviament i tot plegat que ara hi comencen a haver gent que lloguen a una casa de pagès, venen a passar tot el cap de setmana sencer i fan una calçotada a la casa de pagès. Se la fan ells. Els hem ensenyat com se fa i ja se la fan ells. Això jo crec que anirà anant pujant. I aquí és allà on tornarem a guanyar. Sí, sí.
Comentaves abans, Josep Maria, que la calçotada o els calçots, a nivell de Catalunya, l'impacte que genera són 100 milions d'euros. No sé si el que seria concretament la Gran Festa de la Calçotada, si es té calculat una mica l'impacte econòmic o els visitants que venen, més o menys. A veure, sempre diem...
I t'ho dic, ho diem amb la Guàrdia Urbana i entre tots, diem que hem vingut en guany, més o menys com l'any passat, no una mica més, 25 o 35 mil persones, més o menys aquí es belluguem el tema aquest. I amb això estem tots d'acord. No crec que sigui important la quantitat de gent. Ball s'omple, naturalment, volem que vingui gent.
Però allà on hem invertit tots, i això sinó fort el dia que ho presentem a la Festa de la Calçotada, que la setmana que ve ens sembla que es fa l'errobre i ens encara es dirà més, allà on hem invertit és en la promoció de la Festa de la Calçotada. Perquè pensem que quan promocionem la Festa de la Calçotada, en realitat el que promocionem és la calçotada. Direm el tret de sortida, ja és època de calçotades, llavors tothom comença a treballar, encara que no vinguin a la festa.
Valls aixeca, anem a dir l'aleta, aixeca el castell, posa l'enxinat i diu, ja és temps de calçotades, quan anunciem la festa de la calçotada? Per això els influencers i la gent que ens ha ajudat a fer aquesta difusió i la part de la publicitat que han fet, sobretot en xarxes socials a nivell de Catalunya, el que ajuda moltíssim és a dir que ja hi ha calçots al mercat.
i que per tant ja es poden anar a fer calçotades. Després, la gent ve aquí a la festa de la calçotada, diem 35.000 persones, i tots, home, mira, avui m'han dit a la cambra, aquest dematí m'han dit, hi ha 1.050 entrades venudes anticipadament, degustacions, màxim, no vam posar 1.800, les altres han de fer, per la gent que ve a la festa, però n'hi ha que ja les compren 1.800 anticipadament, tot plegat per estalviar...
O la cua o els 50 cèntims. Els 50 cèntims no crec que ho sigui. Més aviat és perquè ja venen amb l'entrada, diguéssim, amb el tíquet i saben que menjaran calçots. Aquesta és una bona manera.
Per tant, això multiplicat i dius, ostres, i així quants diners fem amb tota la Festa del Calçotà? No crec que sigui important la xifra. Entre tots intentem fer-ho de la manera que sigui i ja és allò que dius, si es venen a 14 o 15 euros la reacció i en venem 4.000, doncs mira, aquests 65.000 euros o 60.000 euros serveixen per pagar tot l'altre que feien amb l'ajuda dels esponsors, amb l'ajuda de l'ICP, amb l'ajuda de la cooperativa, de l'Ajuntament, de la Cambra i tots...
Intentem, per dir-ho d'una manera, fer una festa extraordinària. Que el que volem és això, que sigui una festa extraordinària, que vinguin mitjans de comunicació, que ho cobreixin a tot arreu i que expliquin que ja és temps de calçotades. Això és el que realment ens interessa a tots. Al final, que la gent compri calçots, no? I que els productors en pugueu viure encara millor. Sí, sí, bueno, millor, sí.
Mira, el que ha dit el Josep Maria, és el començament de la temporada tradicional i l'efecte que notem als pagesos és el que t'he explicat abans.
7 anys a la festa de la calçotada, la gent sent parlar, avui en dia que ha canviat tot pel TikTok, surten aquests de la IGP que fan aquests vídeos, ai per Instagram, que fem uns vídeos, els de la càmera que també es comencen a moure, i això es mou, això es comunica. Avui en dia estem tots molt lluny, però a la vegada estem més a prop que mai.
perquè, ostres, els canals d'Instagram, els canals d'aquests, bullen, i la calçotada no deixa de ser una cosa més, i, ostres, és que desperta molta simpatia la calçotada. Mira, jo em presento pels llocs, a vegades et coneixen, i diuen, ah, ets pagès, pagès, ah, molt bé, molt bé.
I quins cultius tens? Tinc Olivera. Ah, també faig calçots. Ah, calçots. Dius que fas calçots? Hòstia, calçots. Sí, sí, sí. Fas calçots, ostres, i clar, ets de Balls i oi que bé, saps? Vull dir, és un bon rotllo, és aquell àpat també que la gent no té per què parlar fluix, que la gent s'embruten, que la gent, jo crec que és...
un experiment social on la gent és el carnaval gastronòmic, per dir-ho d'una manera. Es deixa la careta a casa. I tant. Això que deia abans, així, amic, l'ho tancat, ahir érem a Lleida, i el primer que et pregunten, de vall sou, com tenim les calçotades? Però bueno, jo després vaig agafar el micro, i allà aquell auditori que era i tota la història, i et, que presentem el llibre de la calçotada d'allò, i la feix de la calçotada de la setmana que ve. I per tant, les calçotades aquí ja vindrem a menjar caravols. Però per fer les calçotades, baixeu altres...
Per avall, que el que heu de fer és baixar per avall, que també en fan, que els ho ha de ser.
se'n fan, quan presentem els números, per dir-ho d'una manera, a tot arreu se'n fan pròxims, se'n fan mesos aquí. I ha de ser així. I ha de ser així. I això ho hem de protegir i ho hem de potenciar. I els hi hem de dir, nosaltres vindrem a Lleida a menjar cregols. I anirem a Sant Paliu i a Palamós a menjar garotes i a menjar... I a fer la xetonada al vendrell. I a fer la xetonada si convé al vendrell. Però a fer les calçotades s'ha de venir a Valls i a tota l'àrea del que vam inventar, terra calçotada, aquesta...
Aquesta denominació que ens agrupa no només els pagesos de l'alt camp, sinó també els que estan donant nom i marc a la IGP, que jo crec que és important no posar fronteres a les pagesos.
Per tancar, Josep Maria, tenim alguna novetat d'aquesta edició de la gran festa de la Calçotada o es manté? No, no, no, jo ho hem parlat avui aquest dematí, consolidar. És a dir, nosaltres vam tenir la gran sort de pensar que això ho havíem de millorar, ho vam millorar gràcies a la cooperativa i l'esforç i l'IGP, tots plegats que ho vam fer allà baix al pàrquing de la cooperativa. Crec que això és un gran encert.
Donem molta qualitat, bon ambient, música, un bon espai, la gent està contenta, la ciutat, per dir-ho d'una manera, no es veu allò que es veia abans, que era bastant denigrant. Llavors les places de la ciutat han de començar a agafar el seu protagonisme, que ja el tenen,
i després tothom menjar calçots d'hi baix. I el que hem de fer és mantenir aquest llistó. I llavors començar a mirar, enguany potser hi haurà algun foodtruck més que podrà donar algun servei més a la gent. Jo sempre pensava, a veure si en sortim que els cancel·laders s'ajuntin i facin un paquet, o en venguin un tros de llangonissa i una mica de carn per dir que la gent ho pugui comprar per coure-ho allí mateix.
Ja hi arribarem, ja hi estem parlant, però no estan agrupats com l'IGP. Si haguéssim l'IGP de la llangonissa de Valls seria molt fàcil. Però no hi és, hem de provocar que hi hagi l'IGP llangonissa de Valls. Llavors, repeteixis que tindrem llangonissa... És veritat, eh? Si haguéssim de parlar amb un sol pagès no s'entendria. Parlant amb l'IGP s'entendrem amb 50 pagesos. Cuidado, això és important. Això és important.
Molt bé, doncs escolteu, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies a tots dos. Josep Maria Rovira, president de la Càmera de Comerç, i també a Isidre Coll, president de la Indicació Geogràfica Protegida Calçat de Baix. Gràcies a tots dos per venir avui i explicar-vos com està el sector i com es prepara la festa. Gràcies a vosaltres.