Title:

Aprendre català, jocs i tradicions de Nadal

## Introducció a l’espai **L’episodi forma part de *L'Entrevista* a Ràdio Cornellà** i compta amb la participació del **Servei Local de Català de Cornellà**. La Mireia conversa amb **Helena Estalella**, tècnica de comunicació del servei, i amb dues alumnes, **Clàudia Plaza** (de l’Equador) i **Anastàcia Kuliaglina** (del sud de Rússia). L’objectiu de l’espai és **parlar de l’aprenentatge del català, de campanyes per promoure la llengua a través del joc i de vivències personals de l’alumnat**, aprofitant l’arribada de les festes de Nadal. --- ## Inscripcions als cursos de català Helena explica que **els cursos del trimestre ja han acabat** i que: • *Avui* és el dia d’**inscripció preferent** per a alumnes dels darrers 12 mesos. • *Demà* s’obren les inscripcions **per a tothom**, però inicialment només per als nivells **Inicial i Bàsic 1**. • *Passat demà* s’obre la resta de nivells, **excepte el C2**, que té un *calendari especial*. La informació detallada es pot consultar a les **xarxes socials del Servei Local de Català**. --- ## Campanya *Tot Joc*: joc i joguina en català ### Objectius de la campanya Helena presenta la campanya **Tot Joc**, impulsada pel *Consorci per a la Normalització Lingüística*: • Té com a **objectiu principal promoure el joc i la joguina en català**. • És una campanya **vigent tot l’any**, però **es reforça per Nadal** coincidint amb l’època de regals. • Vol oferir **idees i inspiració de jocs en català**, i visibilitzar les **botigues adherides**. ### Eines i recursos de *Tot Joc* Es pot accedir a la informació a *cpnl.cat/totjoc* o cercant *Tot Joc* a les xarxes. Allà s’hi troben: • Un **cercador de jocs** en català. • Un **cercador de botigues adherides** per municipis. • **Vocabulari específic de jocs de taula**, elaborat amb el *TermCat*. • Un **canal de YouTube** amb **tutorials i recomanacions** de jocs de taula (jocs de cartes, de taula, etc.). ### Establiments adherits a Cornellà A Cornellà, Helena destaca alguns establiments concrets que **formen part de la campanya Tot Joc**: • **Bacus**, a la plaça de Sant Ildefons, molt a prop del Servei Local de Català. • **Dream**, botiga del centre comercial *Splau*. • **Joguetos**, al carrer Rubió i Ors. • El **Museu de Matemàtiques de Catalunya** (al parc de Can Mercader), que **té botiga i fa tallers**. Aclareix que hi ha **més botigues amb productes en català**, però aquestes són les **adherides oficialment** a la campanya. --- ## Experiència de la Clàudia: viure i integrar-se en català ### Qui és la Clàudia? • Es diu **Clàudia Plaza**, és **de l’Equador** i fa **8 anys que viu a Barcelona**. • Explica que **li encanta Barcelona, la gent i la llengua catalana**, i que està molt agraïda de poder participar a la ràdio. Actualment: • Començarà el **gener l’Intermedi 2** a Barcelona. • L’últim curs l’ha fet **a Cornellà**, tot i viure al centre de Barcelona, i li resultava complicat pel desplaçament. ### Motivacions per aprendre català La Clàudia argumenta amb força claredat **per què aprèn català**: • **Viu a Catalunya** i considera que **és molt important conèixer la llengua del lloc on vius**. • El català **li agrada moltíssim**. • Creu que, *per respecte a la llengua*, **“tinc que aprendre català”**. • Vol **sentir-se més integrada** a la societat catalana. > “Per respecte a la llengua tinc que aprendre català i també per sentir-me més integrada.” També comenta que **la seva parella i la seva família política són catalans**, i que intenta **parlar català amb ells**. ### Prejudicis lingüístics i canvis de llengua La Clàudia descriu una situació habitual: • Quan surt al carrer, la gent **assumeix que és de fora** i **li parla directament en castellà**. • Ella intenta **fer saber que parla català** i demanar que se li parli en català per poder millorar. Fa una crida als catalanoparlants: > “Perdeu la por, podeu parlar en català… lluiteu per la vostra llengua, que no es perdi.” Mireia i Helena li destaquen que **parla un català molt bo** i fan broma amb la seva **autocrítica excessiva**. ### Relació amb la cultura i la gastronomia catalana La Clàudia se sent **com a casa** a Catalunya i destaca: • La **rebuda molt oberta** de la gent. • La sensació que, tot i ser lluny de l’Equador, se sent **acollida amb una forta abraçada**. En l’àmbit gastronòmic, subratlla: • La **sopa de galets** que prepara la seva **sogra Maite**, que considera boníssima. • Declara que és **fanàtica del menjar** i que li agrada molt **el menjar català**, demanant recomanacions. --- ## Experiència de l’Anastàcia: multilingüisme i recerca ### Perfil i trajectòria L’Anastàcia Kuliaglina es presenta així: • És **del sud de Rússia**. • És **lingüista** i treballa com a **professora investigadora**. • Actualment treballa a la **Universitat de Vic** i col·labora amb altres centres. Explica el seu recorregut acadèmic: • Va venir a Catalunya per fer un **màster a la Universitat Pompeu Fabra**. • Ha fet el **doctorat també a la UPF**. • Ara investiga sobretot **l’anglès com a llengua franca** en un context de globalització. Pel que fa a llengües, domina: • *Rus*, *anglès*, *francès*, *castellà* i ara *català*. ### Aprendre català i castellà alhora L’Anastàcia explica un cas particular: • No és nadiua en castellà, de manera que **aprèn alhora castellà i català**. • Diu que, tot i que **se sent més còmoda en castellà**, ha acabat **l’Intermedi 1 de català** i començarà també l’**Intermedi 2**. Insisteix en la idea que **aprendre diverses llengües enriqueix moltíssim**: > Aprendre una llengua no és només gramàtica: implica cultura, celebracions, comunicació intercultural, maneres de veure el món. ### Valor del multilingüisme L’Anastàcia defensa que saber **dues, tres o quatre llengües**: • **Enriqueix el coneixement** i la manera d’entendre la realitat. • Permet conèixer **tradicions, celebracions i perspectives diverses**. • Dona eines per a la **comunicació intercultural**. --- ## Tradicions i cultura catalana que més els han marcat ### Gastronomia i festa Quan se’ls pregunta quina part de la cultura catalana els ha cridat més l’atenció, coincideixen en diversos elements: • **Els calçots**: • L’Anastàcia els destaca immediatament com una tradició que li agrada molt. • Es comenta el ritual del foc, la salsa (romesco) i la seva centralitat en la cultura festiva catalana. • **Correfocs**: • L’Anastàcia comenta que li agrada veure correfocs, com a expressió cultural i festiva molt característica. • **Sopa de galets**: • La Clàudia destaca la sopa de galets de la seva sogra com un plat de Nadal que l’ha enamorat. ### Tradicions de Nadal: tió i caganer En relació amb el Nadal, apareixen tradicions que els han sorprès especialment: • **Caga tió**: • L’Anastàcia explica que va veure un **tió gegant a la universitat** i que li va causar sorpresa que aquesta tradició també s’estengui a l’àmbit universitari i entre investigadors. • Es debat amb humor si també *cal* fer cagar el tió a la universitat. • **Caganer**: • L’Anastàcia comenta que té un **petit caganer com a souvenir**, que posa a la taula de Nadal entre altres elements decoratius. • Helena reconeix que aquestes tradicions poden provocar **xoc cultural** en la gent que arriba de fora, pel seu component *escatològic*. També es mencionen algunes **expressions col·loquials catalanes** de to escatològic, cosa que reforça la idea que aquest humor forma part de la cultura popular. --- ## Dinàmiques a l’aula: debats i jocs de rol Quan es pregunta per **jocs de taula que hagin ajudat a aprendre català**, les alumnes no recorden cap joc concret de taulell, però sí una **activitat lúdica a classe**: • Han fet **debats amb format de joc de rol**, on cada grup havia de **defensar o criticar una posició**. • L’últim debat tractava sobre si **“calen més coses per promoure el català o no”**. • Hi havia **quatre persones**, dues a favor i dues en contra, i s’havia d’argumentar en català. Aquesta activitat: • Fomenta la **fluïdesa oral** i la **capacitat d’argumentar**. • Serveix per **reflexionar sobre la situació del català** i sobre les polítiques de promoció lingüística. --- ## El paper del professorat i la motivació de l’alumnat ### Professores com acompanyants La Clàudia fa una reflexió profunda sobre el rol docent al **Servei Local de Català**: • Diu que les professores **no només ensenyen**, sinó que **acompanyen l’alumnat** fins a assolir els seus objectius. • Les percep com **aliades**, no com a figures que simplement posen exàmens i notes. > “Jo crec que les professores, més de ser professores, ens acompanyen a que nosaltres podem finalitzar el nostre objectiu.” Això emociona Helena i Mireia, que se senten **molt afalagades** i ho interpreten com un **reconeixement a la tasca docent**. ### L’esforç dels adults que aprenen català Helena remarca que: • Els alumnes **s’esforcen moltíssim**, a **tots els nivells**. • Moltes persones adultes **venen a classe per motivació pròpia**, especialment als nivells intermedis, més enllà dels requisits d’arrelament o feina. Mireia afegeix que, sovint, els alumnes: • Ho fan per **sentir-se més segurs** al lloc on viuen. • Volen **entendre millor la família, els amics, els botiguers** i el seu entorn quotidià. • Als nivells bàsics, molts comenten que **no entendre el català al transport públic o en documents els fa sentir insegurs**. L’Anastàcia esmenta que: • Troba sovint **documents només en català** i necessita comprendre’ls, cosa que reforça la necessitat de dominar la llengua. La Clàudia insisteix en la idea de **respectar la llengua del lloc on es viu** i de **sentir-se part de la cultura catalana**. --- ## Campanya “Neologisme de l’any” ### Què és la campanya? Cap al tram final, Helena presenta la **dotzena edició de la campanya “Neologisme de l’any”**: • Impulsada per **3CAT**, **TermCat**, la **Universitat Pompeu Fabra** i l’**Institut d’Estudis Catalans (IEC)**. • L’objectiu és **triar una paraula nova (neologisme) que representi l’any** i **implicar la ciutadania** en la decisió. • No és un concurs vinculant, però **l’IEC es compromet a estudiar el neologisme guanyador** per a una possible incorporació al diccionari. S’explica que **avui és l’últim dia per votar** i que **demà es publicaran els resultats**. ### Com es pot votar? Per participar: • Cal **cercar a Google “neologisme de l’any”**. • Hi ha pàgines molt intuïtives a les webs de les entitats organitzadores. • Es pot llegir la **definició de cada paraula candidata** i votar amb un **botó senzill**. ### Neologismes candidats Helena llegeix les **10 paraules candidates**, sense donar-ne les definicions (que es troben al web oficial): • *gasiana* • *crisi climàtica* • *salut mental* • *queer* • *vespreig* • *dejuni intermitent* • *influenciador / influenciadora* • *matxa* • *neurodivergent* Mireia opina que **gairebé totes haurien d’estar al diccionari** perquè **formen part del llenguatge quotidià**. --- ## Tancament i felicitacions de Nadal Al final del programa: • Es fa broma que la pregunta sobre jocs les ha posat en una **situació “apretada”**, ja que no són grans jugadores de jocs de taula. • Es recupera la idea que **els debats a l’aula són una mena de joc de rol** que ajuda a aprendre. Mireia acomiada les convidades: • Agraeix a **Clàudia i Anastàcia** la seva presència i els desitja **Bones festes de Nadal**, amb amics i família. • Agraeix a **Helena Estalella** la participació regular al programa. Es recorda que **aquest és l’últim espai de l’any** i que **no es retrobaran fins al 2026**, aprofitant per desitjar **bones festes a tot l’equip del Servei Local de Català**. L’episodi es tanca donant pas al programa musical **“Era Vinil”**, amb “la millor música de tots els temps”.

['Ràdio Cornellà', "L'Entrevista", 'Servei Local de Català de Cornellà', 'aprenentatge del català', 'cursos de català', 'inscripcions cursos', 'Tot Joc', 'jocs en català', 'joguines en català', 'Museu de Matemàtiques de Catalunya', 'multilingüisme', 'integració lingüística', 'calçots', 'correfocs', 'tradicions de Nadal', 'caga tió', 'caganer', 'sopa de galets', 'neologisme de l’any', 'TermCat', 'Institut d’Estudis Catalans', 'Universitat Pompeu Fabra', '3CAT', 'salut mental', 'crisi climàtica', 'neurodivergent', 'influenciador', 'dejuni intermitent', 'gasiana', 'queer', 'vespreig', 'matxa', 'debats a l’aula', 'jocs de rol', 'adultes que aprenen català', 'respecte per la llengua']