L'entrevista. Ara parlem de català amb la col·laboració del Servei Local de Català de Cornellà. Molt bona tarda. Donem la benvinguda als estudis de la ràdio a Neus Ortiz, responsable del Servei Local de Català, i a Helena Estalella, tècnica de comunicació del Servei. Hola, bona tarda, les dues. Hola, bona tarda. Hola, com va? Com esteu? Com esteu?
Escolteu, una cosa, avui ens veniu a parlar del calendari i l'oferta dels nous cursos pel proper trimestre dels cursos de català que s'oferiran a partir del mes de gener. És així? Així és. Volem recordar una mica les dates de les inscripcions, les franges i els tipus de tons que tenim i repassar una mica l'oferta, quins nivells oferim. Molt bé, i per on comencem?
Primer, el més important és la franja, del 16 al 19 de desembre, és el període d'inscripcions, però dins d'aquest període tenim un primer dia que li diem torn preferent, que és exclusiu pels alumnes dels últims 12 mesos. Molt bé, és un torn per a aquelles persones que ja hagin fet el concurs al llarg dels darrers 12 mesos. Molt bé.
I a partir d'aquí hi haurà un torn general. Sí, i el torn general també el dividim en dos petits torns, que és el dia 17, o sigui, l'endemà del torn preferent de desembre. Només inscrivim els nivells inicial i bàsic 1, bàsicament per...
per organitzar millor, per una qüestió logística, perquè el bàsic 1 és el mòdul que més oferta tenim, llavors així podem atendre millor els usuaris. Molt bé, i després del bàsic 2 a suficiència, només tenen el dia 18 i 19, que és dijous i divendres. Sí,
I també aclarir que el torn preferent, o sigui, les persones que no puguin venir el dia 16, evidentment, el dia 17, 18 i 19, també es poden inscriure als cursos. Evidentment, cada hora i cada dia que passa, doncs les places es van omplint, però no significa que si no venen el dia 16 no puguin inscriure-se. Ja, però si ja has estat inscrit, com a mínim, fes l'esforç d'anar el dia 16 perquè saps que et garantiràs. Si no perds la preferència perquè t'ha d'inscriure on hi hagi places, bàsicament. És una oportunitat, sí.
Llavors, si véns el dia 16, doncs pots triar l'horari que et vagi millor. Molt bé. Molt bé, doncs parlem de l'oferta, perquè aquest darrer trimestre, que va començar el mes de setembre, s'havia augmentat d'oferta de cursos i suposo que ara es manté.
Exactament, o sigui, continuem augmentant l'oferta respecte a l'any anterior pel que vam explicar dels recursos. Llavors aquest segon trimestre tenim 22 cursos. No estem comptant el C2 perquè és semestral i va amb un altre calendari ja. Molt bé, si no serien 23. Exacte, vull dir curs sense hi haurà 23 cursos, però per inscriure-s'hi en tenim 22. Molt bé.
I una mica com el trimestre passat, podem dir orgulloses que tenim cursos de tots els nivells, oferim cursos de tots els nivells i de tots els mòduls menys intermedi 3, però sí, tenim dos inicials.
Tenim 5 bàsics 1 per qüestions evidents i després anem pujant bàsic 2, bàsic 3, els elementals, els intermedi i les suficiències. Molt bé, molt bé. Doncs una oferta molt variada la que ofereix el Servei Local de Català. No sé si vols afegir alguna cosa més, Helena, de l'oferta.
Fins aquí, que sabeu que cpnl.cat per reinscripcions podeu cercar tots els horaris, totes les franges horaris que oferim, si és presencial o en línia, que també n'oferim alguna en línia, allà teniu tots els detalls. I d'aquí a quasi 15 dies, el dia 16 de desembre, que és dimarts, comencen les inscripcions.
I recordar que qui no hagi fet un curs amb nosaltres, no tingui aquest certificat, però tingui coneixements de català, ens hauria de demanar una prova de determinació de nivell perquè pugui començar des del nivell i el mòdul més adequat. Fins al dia 11, assegurem que podem...
corregir, diguem, i fer aquest retorn de la prova de nivell. I a partir de l'11, evidentment ho intentem, però és una mica el límit que ens posem. Com és aquesta prova de nivell? Depèn. Podríem dir que hi ha dos tipus de proves de nivell. Una és molt més basada en l'oralitat, perquè és per bàsics i elementals. Llavors, estic simplificant-ho, eh? Si la persona té...
l'habilitat oral ben treballada, amb fluïdesa i tal, doncs ja passaríem a fer, també, o sigui, hi ha una part oral, però també una part escrita per als intermedi i suficiències, una mica basant-nos en els programes dels cursos i els continguts. I en total, quant trigaries a fer una prova d'aquestes característiques?
És molt breu. Si la fas presencial i xerrem una mica, posa-li, eh, arrodonint 30 minuts, és molt àgil. I si és de bàsics elementals, depèn de la persona, clar, quan més baix és el nivell, abans ho pots veure, però...
Llavors les proves de col·loquació pots demanar de fer-la en línia. Sempre quan se demana en línia primer hi ha una trucada prèvia per parlar una miqueta i saber quin és el nivell d'expressió oral d'aquesta persona i després el que és la part escrita sí que se fa totalment en línia a través d'una aplicació i acordant dia i horari. L'altra modalitat és presencial. Vens al centre i automàticament... Ho fas tot seguit i ja està.
Molt bé, molt bé. Doncs queda dit aquestes inscripcions pel segon trimestre del curs del Servei Local de Català i anem ara a uns tallers que estan fent des del Servei per sensibilitzar sobre la llengua catalana. Aviam, explica'ns una mica, Neus, perquè has vingut avui expressament avui per explicar-nos tota aquesta tasca que feu per fomentar l'ús del català.
Sí, sí, sí, perquè de fet ja és una formació, una activitat que ja fa uns anyets que s'ofereixen, i ofereix tot el CPNL en general, abans que nosaltres aquí ens en sortissin altres centres, ja s'hi havia estat treballant, en diferents àmbits, i nosaltres des de fa un parell d'anys, 21, 22, potser,
Déu-n'hi-do! Sí, a poc i a poc ens hi hem anat posant, oferint, i bé, jo crec que ja tenim un bon bagatge fent sensibilització, i bé, trobàvem que era l'hora una miqueta de parlar-ne perquè és interessant, és important. Doncs explica'ns què és això d'aquests tallers que feu de sensibilització, en què consisteixen?
Sí, bé, són tallers que s'organitzen, poden ser entre dues i quatre hores en funció de l'àmbit, de la necessitat, de la disponibilitat, se van adaptant i res. I l'objectiu és crear, així de manera general, un espai...
amb els assistents, un espai per reflexionar sobre l'ús que fem de la llengua en el nostre context laboral. I a partir d'aquí, veure quin paper hauria de tenir o li haurien de donar. Llavors, segons el sector, segons l'àmbit amb el qual treballem, focalitzen més uns aspectes que uns altres. Per exemple, el CPNL des de fa temps treballa
en l'àmbit de la salut. Ara és veritat que tot el pla ja l'organitza més de formació, de sensibilització internament, però nosaltres també hi hem treballat i, per exemple, en l'àmbit de la salut te centres, d'una banda, en els drets dels pacients, però també l'empatia i l'importància d'entendre la llengua com una...
necessària per entendre i atendre el teu pacient, que d'altra banda és una persona que està en una situació de vulnerabilitat pel simple fet de ser pacient. Això és molt important en l'àmbit de la salut.
Hi ha moltes persones que poden tenir dificultats a expressar-se en una llengua diferent de la materna, en aquest cas estem parlant del català, i per tant és important que el professional que té al davant pugui entendre la necessitat, aquesta necessitat de comunicar-se, no?
Altres àmbits on també treballeu són, per exemple, en el de monitoratge del lleure, no? És a dir, amb monitors, per exemple, de menjador de les escoles. És així? Sí, de fet, nosaltres, aquests darrers anys, és l'àmbit en el qual ens hem...
hem entrat més, hem pogut treballar més. A la comunitat educativa se n'ofereixen, tenim sessions, s'ha treballat tant amb mestres, amb AFES, i llavors també hi ha la part del temps del migdia dels monitors de menjador, que de fet nosaltres, des d'això és l'àmbit amb el qual hi han treballat més, en col·laboració amb el Departament d'Educació, Ajuntament,
entrant dins el pla, dins la feina que es fa en el pla educatiu d'entorn. Un pla educatiu d'entorn que inclou a tota la ciutat de Cornellà. I, per exemple, què és el que feu dintre d'aquests tallers de sensibilització? Quins missatges transmeteu?
Bé, dins el que és la comunitat, les sessions per la comunitat educativa i en concret per monitors de menjada, perquè també depèn, varia una miqueta, no? Si s'adreça a claustre de professorat...
o els monitors, que no tenen ben bé el mateix paper dins l'escola. Bé, en el cas del monitoratge de menjador, doncs l'idea, l'objectiu general és aquest, no? És reflexionar, però en aquest cas, sobre la llengua, però en aquest cas també sobre el paisatge lingüístic, no només sobre...
sinó sobre totes les llengües que ens poden trobar dins les escoles, perquè és important reconèixer totes les llengües de l'entorn, sobretot quan són nens que les fan servir, perquè al final, reconeixent, valorant,
el que és teu, en la llengua dels alumnes, aquests alumnes també poden aprendre a valorar més, i s'avalora més les llengües, el de la resta. Diguem que seria una mica... Aquests tallers són de sensibilització, però...
És més sobre la importància que tant els professionals tinguin present la importància que té a l'hora de comunicar-se en aquella llengua materna que domina la persona, en aquest cas el pacient si és de salut o l'alumne si és en una escola, però amb l'enfoc de difondre millor el català?
L'adjectiu és aquest, nosaltres treballem per fomentar l'ús del català i al final el que es treballa molt són tant actituds com hàbits. Quan parlem d'actituds, també parlem d'obertura i també de ser capaç d'acopsar la llengua dels altres, no només...
el català. Sí, però al final el que fem nosaltres és intentar estendre l'ús de la llengua, i en el cas de l'entorn escolar, els monitors de menjador també tenen un paper molt important per garantir, ajudar que aquests alumnes...
adquireixen, aprenen el que és el registre més informal col·legial de la llengua. I el que estan fent, també, i el que intentem que entenguin, és que la seva feina...
sense volar que s'acarreguin massa pobres perquè no són professors. Però la seva feina és una continuïtat, en el sentit lingüístic de la llengua, és una continuïtat de la feina que fa l'escola en aquest sentit.
Els alumnes, quan surten de l'escola, han de dominar les dues llengües oficials. El castellà s'aprèn, la gent agafa fluïdesa naturalment al carrer, en canvi el català, i en determinats contextos, tot sociolingüístic, és més complicat. Ens trobem que la llengua es diu les aules, els alumnes entenen,
però després, quan surten de l'aula, deixen de parlar aquesta llengua i, per tant, adquiri la fluïdesa que necessiten per poder triar la llengua que més necessiten en un moment determinat. Si no adquireixen aquesta fluïdesa, no la tindran.
I quin és el feedback que us donen aquests monitors d'aquestes sessions dels tallers de sensibilització? Què us diuen? Perquè, clar, la realitat de les escoles al final és diversa, no? I hi ha moltes llengües, com deies abans, a l'escola. I la feina no és fàcil, no? Hi ha moltes llengües, és molt diversa, però al final hem de pensar que nosaltres som a l'àrea metropolitana.
I al final l'ús i el coneixement de la llengua, una mica també pensant, t'ho dic, en l'enquesta d'usos lingüístics i en els resultats, que de fet ja han sortit les dades territorials, ja...
que no hi ha tanta diferència, i trobaries més diferència si comparem una escola d'aquí de, no sé, de Cornellà, Baix Llobregat, amb una de la Catalunya Central, d'Osona, potser sí que he veient la diferència.
Però a Cornellà, Baix Llobregat, àrea metropolitana, bé, l'ús de la llengua ha baixat, és evident, el coneixement, de cada vegada és més alt, vull dir, en general, perquè la població passa per l'escola, la població apren la llengua formalment, i per tant hi ha un coneixement, entenen, tothom entén la llengua, hi ha un...
un 90%, no recordo, un 97%, un 98% de comprensió. Per tant, tothom entén el que passa que el que falta en general són espais per fer servir la llengua, espais en què la llengua sigui necessària.
Vull dir, i a partir d'aquí, tot i que jo crec que no hi ha tanta diferència, nosaltres hem treballat aquí a Cornellà tant amb escoles de sentit de fons...
Hem estat al Meda, ara també hem estat a Guevarra, vam estar al Padró. Si fa no fa, el perfil d'alumnes és el mateix. És veritat que potser a Sant Tildefons tenim comunitats més concretes, però...
Però hi ha molta gent de fora, molta gent que té una altra llengua diferent del català com a llengua materna, molta gent que no utilitza a casa la seva vida familiar, que no tenen costum d'utilitzar-la, molta gent, i parlem de nens i nenes, de nois i noies, que el necessitaran per el seu futur. I quin tipus d'eines o propostes els feu en aquests tallers de sensibilització?
Bé, donem alguns recursos per intentar ajudar, tant són activitats dirigides per fomentar l'ús oral de la llengua, també fem referència als recursos comunicatius, al llenguatge no verbal, però també s'ha tratat una miqueta de...
d'això, no? Que ells parlin, que ells expressin els seus neguits, les seves dificultats i al final també dins d'aquests neguits, dins d'aquestes dificultats ens trobem en...
prejudicis que, a més d'expressar-los, de posar-los en comú amb els companys i amb nosaltres, deixen... se'n van, desapareixen.
Per fer senzillament de parlar-ho bé o altra. I, per tant, això ajuda. Treballem una miqueta, per concretar, treballem el context sociolingüístic del territori, veiem dades d'extensió territorial, demogràfica de la llengua, dades de coneixement de la llengua, també. El que és interessant d'aquest punt, més que donar percentatges o nombres absoluts,
és veure com encaixen els assistents dins d'aquestes dades. M'explico, per exemple, alhora que veiem les donades migratòries, parlem amb els assistents d'on han nascut ells, d'on són els seus pares, d'on són els seus avis...
de si parlava en català, si no coneixien la llengua, on l'han apresa...
Perquè les persones que van arribar al 70, al 80, no s'estudiava català a les escoles i, per tant, qui aprenia català ho feia al carrer. Hi havia molta gent, fins i tot abans, que no tenia gaire opció perquè treballava tot el dia. Ara tenim, per exemple, que de vegades han vengut aquí voluntàries, que s'han posat a aprendre la llengua en el seu moment, perquè no van poder...
però ara s'hi han posat perquè ja no treballen i perquè volen ajudar els seus nets. Tota aquesta part de descobrir una miqueta la vida, de ficar-nos en la vida de la gent, aporta moltíssim. Llavors...
que a més treballem relacionat amb això, que ja preguntem com i quan aprenem una llengua i també què significa saber una llengua. Si saber una llengua implica dominar les quatre competències, parlar, escriure, entendre oralment, entendre...
llegir. I aquí també aquest intercanvi que fem és molt interessant perquè, de fet, una assistent de fa poc va explicar en relació amb això que la seva àvia no havia pogut aprendre a escriure, com moltes de les nostres àvies, perquè no estudiaven o directament no se posaven a estudiar o no estudiaven en català. I llavors, si tu
no domines l'expressió escrita, no pots escriure, significa que no saps una llengua... Tots aquests fets, quan se posen en comú, quan se parlen, doncs fa... Mouen coses, clar. Com mouen, sí. Avui estem explicant una miqueta el que són aquests tallers de sensibilització que fa el Servei Local de Català. Ara ja estem entrant a la recta final del programa. A mi m'agradaria saber...
Si ens podeu dir una miqueta orientativament quants tallers feu d'aquest tipus a l'any o si teniu previst fer-ne més a l'any vinent i si seran també pensats per aquest col·lectiu del món educatiu, de la salut i si hi ha altres àmbits que no heu comentat fins al moment.
Sí, bé, a veure, nosaltres des d'això, 21-22, hem treballat bàsicament amb monitoratges, hem entrat a 10 centres educatius de diferents, dels diferents barris, també hem treballat amb entitats, amb el Club Sant Feliu Sant Tildefons, i just aquest trimestre també hem estat treballant amb els tècnics i educadors de...
del Departament de Joventut de l'Ajuntament. També s'han fet sessions a través del que és el mòdul de societat que s'ofereix des del servei de primera acollida a les persones que han de fer la formació per arreglar el que és l'arrelament. I...
I bé, la idea és continuar i ampliar àmbits. Es pretén treballar amb més intensitat en l'Ajuntament, també a través del Pacte Nacional per la Llengua, que varen signar ara, s'hi ha d'entrar una miqueta més en general, però la sessió de sensibilització dels lingüístics, pensem que és una part important.
oferir a tothom. És una eina molt flexible, de fet. Doncs és una manera nova d'anar fent reflexions entre aquelles persones que al final s'han d'adreçar a alumnat o a pacients o... En general, a través de la professió que estan en contacte amb persones de la ciutat i que han de...
Digues, digues. No, no, sí que anava a dir que al final la llengua ja és de tot arreu, i han dit aquesta salut, educació, però també tenint sessions per emprenedoria, per empreses... També havíeu tingut per comerços, no? Més per associacions de comerciants, perquè el que passa és que depèn de, per exemple, els comerços és una mica complicat, difícil d'organitzar, i també per això s'intenta vehicular a través d'associacions. Ah.
Però bé, també en aquest cas entraríem en els drets del consumidor, en la que és emprenedoria també, i en aquest cas donant més recursos. Amb entitats també s'hi treballa per intentar crear xarxes d'acompanyament, amb entitats de cultura popular, perquè tots els associats, tota la gent que forma part d'aquesta colla, sigui conscient a l'hora de rebre els nostres alumnes, per exemple.
Intentem arribar a tot arreu i allà on ens deixen hi podem. Noves maneres d'arribar a la ciutadania. Doncs avui ha estat un plaer parlar amb Neus Ortiz i amb Helena Estalella, totes dues del Servei Local de Català, del Centre de Normalització Lingüística Baix Llobregat Centre. Moltíssimes gràcies a les dues per haver vingut a la ràdio i us esperem de nou d'aquí a 15 dies. Gràcies a tu, Mireia. Que ja seran la darrera vegada abans de Nadal. Gràcies. Sí? Suposo que fareu un especial nadelenc. A veure, a veure...
No vull posar pressió, però el nivell està molt alt. El nivell està molt alt sempre amb el Servei Local de Català. Moltíssimes gràcies a les dues i fins a la propera. Adéu.