L'entrevista. Ara parlem d'infància i família amb la col·laboració del Departament de Polítiques de Família de l'Ajuntament de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a l'espai de Polítiques de Família. Avui volem parlar d'AFD Catalunya, una entitat sense ànim de lucre que treballa per donar resposta als trastorns d'aprenentatge de manera primerenca i amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la necessitat d'una atenció precoç i efectiva. Nosaltres avui en parlem amb l'ajuda de la presidenta d'AFD Catalunya, Ángeles García. Bona tarda. Bona tarda, Mireia.
amb qui volem comentar alguns dels seus projectes, activitats i iniciatives. Per començar, dir que fa un parell de dies, el dia 8 d'octubre, va ser el Dia Internacional de la Dislèxia. Exacte, sí. Com cada any, des de Nacions Unides, es va ja posar data, dia i color al trastorn específic d'aprenentatge de la dislèxia, color turquesa, dia 8 d'octubre, i arrel del món s'il·luminen molts índrets de color turquesa
I aquest any, a més a més, s'ha fet al Congrés dels Diputats un manifest per deixar patent aquest trastorn específic de l'aprenentatge. Justament aquest dia, el dia 8, s'han il·luminat aquí a Cornellà la Torre de la Miranda...
també el futbol, l'espanyol s'ha il·luminat com cada any, que ens dona suport, i estem molt contents que comenci a donar aquesta visibilitat, que portem 10 anys nosaltres, però els companys porten més, de cara a un trastorn específic d'aprenentatge que dona moltes barreres invisibles i moltes dificultats al llarg de la vida. Llavors, és important continuar amb aquesta lluita. I sembla que s'està avançant bastant, no?, la investigació sobre la dislexia.
Més que avançar, s'està conscienciant, les autoritats i entitats estan cada vegada més convençudes que no només els trastors del neurodesenvolupament, sinó els trastors específics d'aprenentatge com la dislèxia, són els que fan els fracassos escolars, els que s'han d'intervenir a les aules, els que s'han de posar els recursos, i nosaltres com a entitat i entitats a Catalunya lluitem perquè aquests recursos siguin efectius.
I per donar suport, sobretot dels de la nostra entitat, a les famílies. A la vostra entitat parleu de dislèxia, de disgrafia, de discalculia, trastorns de neurodesenvolupament, comorbilitat amb TDA i també amb TEA? Correcte.
Són moltíssims els trastorns que poden tenir els nens i nenes a l'aprenentatge i no tots es diagnostiquen a temps. De fet, en alguns casos, pots arribar a l'edat adulta o a l'edat de la universitat sense tenir un bon diagnòstic. Exacte. O sigui, són trastorns de l'aprenentatge que passen desapercebuts
que sí que són significatius, però a vegades a l'aula no es detecten, a casa tampoc tenen les eines, es veu alguna dificultat a l'hora de llegir, a l'hora de fer els deures, són nens que s'esforcen moltíssim, i la dislèxia és un trastorn neurobiològic que, a més a més, té una connotació genètica heretada dels pares o dels avis i persisteix al llarg de la vida.
s'han de posar recursos a nivell docent, però també a nivell laboral. Hem de ser conscients que aquestes persones, quan treballen, també poden cometre errors, i aquests errors s'han d'entendre. Perquè, a la fi, són errors que no vol dir que no facin la seva feina, sinó que la faran igual o millor,
Però s'ha d'entendre aquesta dificultat que és a tota la vida. Evidentment, hem de fer hincapié a l'etapa educativa, que és on poden arribar a tenir problemes de salut mental. I aquestes barreres que són biopsicosocials són les que fan que la dislèxia sigui la discapacitat invisible.
I diem així, no s'agrada dir, per això diem capacitats diferents, perquè no s'agrada dir discapacitat, però si entrem en el tema de recursos, si tu no tens una discapacitat reglada, no obtenen recursos. A més a més que no és incompatible tenir una alta capacitat amb la dislèxia, és a dir, poden ser coses que vinguin de la mà també. No té res a veure, i el que has comentat, no, que nosaltres tenim disgrafia, tenim...
en disortografia, doncs són altres trastors específics de l'aprenentatge, la discalculia, disgrafia, disortografia, que poden anar amb la dislèxia, però també hi ha una alta comorbilitat amb altres trastors del neurodesenvolupament, que aquí s'ha de fer la diferència, com el TDAH o el TEA.
el TDL també entraria a dins d'aquests trastorns. Tot està recollit al DMS5, però la dislèxia és la que té més alta comorbilitat a la resta. Llavors, com que va afegida, a vegades pot tenir una persona TEA i tenir un ajut, o un TDA, però el que provoca el fracàs escolar és la dislèxia. I aquí és on s'ha de posar la mirada, el focus, en treballar amb aquests nens i nenes
que cada dia estan fent un treball i un esforç invisible i que no estan entesos per la societat.
Àngeles, aquest mes d'octubre és un mes important per a vosaltres. Ja mencionàvem que hi havia el Dia Internacional de la Dislèxia, però a més a més, vosaltres organitzeu cada dos anys les jornades Afdacat i enguany. Toca la cinquena edició d'aquestes jornades, que les fareu el dia 22 de novembre al CityLab de Cornellà. Correcte, sí. Aquest any sempre les fem en el mes de la dislèxia per donar una miqueta de visibilitat.
però com que les volem adreçar a la dislexia en si aquest any, perquè sempre hem posat les comorbilitats, tot i que sortiran les comorbilitats a les jornades, per quadrar els ponents els hem traslladat el dia 22 de novembre.
La veritat és que tenim una taula rodona molt enriquidora, es parlarà sobretot de les deteccions, d'aquests patiments que hi ha, d'aquestes necessitats, no només el diagnòstic sinó com intervenir.
I posarem sobre la taula tots els recursos que es necessiten. Els ponents ens parlarem d'intel·ligència artificial a l'aprenentatge, parlarem del bullying, aquesta barrera sacra, és que no sé com dir-ho.
Perquè a vegades a mi em dóna pena que hi hagi això, no m'agrada. Però és necessari parlar, posar sobre la taula i sobre les aules que aquestes dificultats poden arribar a tenir un bullying perquè la resta de companys no en tenen. Llavors s'ha de posar sobre la taula que això s'ha de tractar.
normalitzant l'aula, que tots som diversos, que tots tenim diferències d'aprenentatge, això és molt important. I que no ens hem de quedar aquí, que podem arribar molt lluny, molt, molt lluny. O sigui, un nen amb els recursos adients pot arribar a la universitat i pot ser molt emprenedor. I tant.
Per tant, doncs, important fer un diagnòstic el més aviat possible i si alguna família ens està escoltant i té dubtes sobre el seu fill o filla i pensa que podrien ajudar-lo des d'AFTA, que sàpiguen que ara, al final del programa, donarem les dades de contacte perquè us sapigueu que a Cornellà existeix una entitat que treballa a tota Catalunya i que es dedica precisament a això, a detectar i actuar per resoldre i per tenir més oportunitats per aquest centre.
És el lema d'aquestes jornades. Sempre posem un lema, fa dos anys era atenció a la diversitat per al fracàs escolar, però aquest any és detectar i actuar. Detectar i actuar és el nostre programa, el nostre projecte com a entitat i el que fem és detectar el més aviat possible, donem recursos...
amb el suport de l'Ajuntament a les famílies i el fa amb les intervencions, reeducacions, acompanyament psicològic, psicopedagògic i el lema és créixer en oportunitats. És que necessitem aquestes oportunitats que ens donen, créixer amb elles. És molt important. A més a més, el que farem també aquest mes, perquè les famílies puguin entendre una miqueta més quan es fa la detecció
amb els centres educatius, què poden acompanyar, què poden fer i què poden fer des de casa, farem tres xerrades. Una la fem a l'Escola Mediterrània el dia 22, per la tarda, i les altres dues, el 23, que es farà online, poden fer la sol·licitud, sortirà a les xarxes, com has comentat, i l'altra el 30. La del 23 i del 30, sobretot, es parlarà de metodologia
d'adaptacions i de plans individualitzats. Això són els recursos que dins de l'aula haurien de tenir, però també s'han d'arribar a casa. O sigui, com podem ajudar a casa els nostres fills i filles.
Una pregunta, Àngeles. Aquestes jornades a qui estan adreçades exactament? Doncs estan adreçades a totes les famílies que se sentin identificades i que a casa tinguin la sospita que hi ha un nen, nena o els adults mateixos en trastorns d'aprenentatge, en edat escolar. Aquells professionals que vulguin saber com funciona la investigació, perquè tenim dos investigadors, es parlarà de les dislexies no pures i a més a més...
Tenim una investigadora en l'àmbit educatiu, que ara mateix no ho puc dir. No podem desvetllar el cartell encara, és una mica d'hora. Queda un mes i mig encara. Sí, però hi ha una investigació pel mig que sortirà el 18 de novembre. Nosaltres veus les jornades, és el dia 22, està una miqueta enllaçat.
Però està adreçat, sobretot, també als docents que vulguin conèixer una miqueta també què es poden trobar a l'aula, no? Quines comorbilitats poden tenir. I a tot el públic, en general, que estigui una miqueta sensibilitzat i vulgui conèixer una miqueta més els tres dos específics d'aprenentatge. Quan s'apropi la data, si vols, doncs en podem tornar a parlar d'aquestes jornades. Sí, ja estaran obertes, segur. D'aquí a una setmana ja podrem parlar tranquil·lament. Fantàstic.
Té tota aquesta investigació tan bonica que, a més a més, a Catalunya s'instaurarà. Això sí que ho puc dir. Molt bé, doncs molt interessant i deixem una mica la incògnita però una miqueta més endavant. Ara, això sí, el que ja podem parlar i fer una valoració és de com ha anat la segona edició del Casal d'Estiu de TEA.
Doncs la veritat que ve, la veritat que ve, a veure, tenir un casaltea ens obre molt la mirada. Tot i que, com sempre diem, nosaltres no som una entitat específica del tastor específic de l'autisme, no? Però sí que hem tingut l'equip de terapeutes i l'equip de lleure que han estat molt cohesionats aquest any. Ho hem fet amb el suport de l'Ajuntament, evidentment, perquè si no, això no seria possible tenir aquesta...
Aquest recolzament ha ajudat moltes famílies. Hem tingut 21 nens aquest any, 5 més que l'any passat, i la veritat és que ha estat, tot i que sempre surten inconvenients, perquè això és posar-te les piles i aprendre cada any, ha sortit molt bé. En fet, la veritat és que jo estic molt contenta d'aquesta edició.
Bé, la segona, la tercera, aprendrem moltes coses també. I bé, hem fet molts jocs, han fet sortides, sempre col·laborem també amb el poliesportiu que van i passen tot el matí. Bé, és donar-li a aquests nens el que no poden tenir
a un altre casal. La ràtio ha estat així, érem dos nens, dos, tres, per monitor o monitora, i l'equip de terapeutes i psicòlegs han estat també aportant tallers i teràpies perquè aquests nens també puguin fer manipulacions, puguin tenir un dia a dia, un matí i una tarda, perquè aquest any hem fet menjador també, doncs
i que les famílies puguin tenir també una miqueta de conciliació que també tenen dret. Àngeles, en aquesta entrevista a mi també m'agradaria que fessin una valoració de com està sent aquest any 2025. Si heu pogut posar al fil a l'agulla nous projectes d'aquells que sempre vosaltres teniu moltes iniciatives en marxa, molts escenaris diferents...
I no sé si s'ha traduït a la pràctica en aquest any 2025 en aconseguir algun dels reptes que teníeu pendents. Doncs mira, sí. Nosaltres, a més a més del que saltea, el que sí que passa als nostres nens i nenes és que tenen moltes dificultats amb les habilitats socials.
Durant tot l'any, fins al juny, vam fer tallers al pell de tècniques d'estudi i habilitats socials i aquestes habilitats socials els van permetre conèixer altres nens i nenes que tenen les mateixes circumstàncies. D'això s'ha fet una unió molt bonica i en la segona edició de les colònies ens hem anat amb 25 nens.
Per mi és una bolleria, eh? Però ha estat molt cohesionat, perquè són nens des de 8 anys fins als 16 que han pogut estar amb altres nens en les mateixes circumstàncies que ells, en les mateixes capacitats.
Llavors, aquests tallers i aquestes habilitats socials i tècniques d'estudi és un projecte que ja portaven el gegant i que la nostra vicepresidenta, l'Helena, s'ho ha lluitat molt. Aquí la veritat és que s'ha de posar en valor la tasca que fa ella. L'equip que tenim darrere de mares, perquè costa a vegades que els pares s'impliquin, els pares el tenim a la junta.
però de mares i alguns pares perquè facin diferents activitats. Treballem molt el tema de sortides i si veieu les xarxes és que tenim un equip que a vegades he de dir, bueno, parem, no? Que a mi no em dóna la vida. Però si s'ha de posar en valor tota aquesta tasca que fa Elena, la vicepresidenta, que fa la Imma, l'Anna...
la Sandra, la Roser, o sigui... Som un equip molt potent. Sí, som un equip petit. Ens agradaria que s'impliguessin més les famílies en actes... Doncs a vegades no podem arribar a tot. No podem arribar a tot i necessitem aquest recolzament. Però tampoc podem demanar. El que fem nosaltres és que la resta ho faci. El que sí que fem és no parar a motor i fem el que puguem a les nostres mans.
I aquests reptes de tallers s'estan posant sobre la taula, s'estan fent, i la veritat que de moment ens agradaria tenir molta més gent que pogués venir i intentem estar subvencionat, ho paguem nosaltres. I sí que és veritat que les famílies amb la quota paguen una part molt petita,
o tallers puntuals que també han de pagar una part molt petita. Intentem que no siguin costos molt elevats i que surtin tots els nens beneficiats. I les famílies, perquè tenim famílies molt vulnerables també. Bueno, parentals, famílies de natur, que ens hem portat de colònies, que no podíem pagar-les, les hem abonat nosaltres. O sigui, hem donat aquest recolzament sempre mirant la situació de qui ha de rebre aquest ajut, que a la fi és de l'infant.
Doncs Àngeles, recorda'ns, per a alguna persona que estigui interessada en contactar amb vosaltres, com ho poden fer? Doncs mira, tenim un telèfon que és el 698 95 51 52. Aquest és el telèfon de la nostra entitat. I a més a més poden enviar el mail d'info arrobaafdecat.org
un correu i la nostra companya, la Rosé, que és la secretària, ho reenvia a les persones a dia, o a Orientació, o li envia a la Helena, o m'ho envia a mi. I aquí engeguem els motors. Doncs, Àngel, t'agraïm moltíssim que hagis pogut estar als estudis de Ràdio Corneia. Gràcies a vosaltres. La veu, doncs, t'ha aguantat en aquesta entrevista. Sí, sí. Estava una mica esmalenica.
I t'agraïm moltíssim que hagis pogut venir justament en aquesta setmana del Dia Internacional de la Dislèxia. Moltíssimes gràcies per la vostra feina i gràcies per venir a explicar a Ràdio Cornellà. No, gràcies a vosaltres, com sempre. El recolzament que doneu i la visibilitat. I quan tinguem obertes ja tot el programa de les jornades, doncs venim i ho expliquem i convidem a tota la ciutadania. Això sé que hem de venir. Doncs moltíssimes gràcies.