L'entrevista, ara a l'Espai de Català, amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de català. El programa de voluntariat per la llengua mou uns quants i unes quantes voluntàries a Cornellà que ofereixen l'oportunitat de practicar la llengua catalana entre persones que l'estan aprenent o que volen millorar la seva fluiresa. En parlem amb Guadalupe Fradera, que és la dinamitzadora del voluntariat per la llengua al Servei Local de Català de Cornellà. Molt bona tarda.
Bona tarda, Mireia. Guadeloupe, molt benvinguda a la ràdio, que és la primera vegada que vens, i has vingut molt ben acompanyada, perquè no volies venir sola, veritat. Avui vinc molt ben acompanyada amb tres companyes. Doncs tenim, per una banda, l'Angelines Martín i la Dolors Cuixart, que som voluntàries del programa. Bona tarda a les dues. Bona tarda.
I també tenim l'Aina Ribes, que és estudiant del doble grau de traducció i llengües aplicades a la Universitat Pompeu Fabra. I, a més a més, ara està fent les pràctiques al Centre de Normalització Lingüística del Baix Llobregat Centre. Bona tarda! Bona tarda! Bé, suposo que, Aina, tu ara estàs aterrant dintre del món del CNL, no?, i t'estan fent una miqueta de tot, un tastet, no?,
I em podries fer una definició de què és això de voluntariat per la llengua? El coneixies d'abans o és la primera vegada que ens sents a parlar? Bé, del CPNL jo crec que sempre se sent a parlar els cursos per adults, però és veritat que porto només dues setmanes. Però ja he vist una mica de tot, de la part de dinamització, de la part d'ensenyament i la part de dinamització de dir que el voluntariat per la llengua és un dels...
dels projectes que ara es duen a terme, que realment és molt emocionant veure com tant aprenents com persones que ja parlen català i que volen fer aquest voluntariat per expandir una mica més l'ús del català, duen a terme aquest voluntariat i al final crec que és molt gratificant per les dues parts i per nosaltres també. Molt bé. Doncs no sé si et sembla una bona definició la que ha fet Guadalupe.
Sí, sí. I el que afegiríem és que el voluntariat va néixer de manera molt espontània, aquí a Cornellà, precisament. L'any 2002 ja es van crear les primeres parelles lingüístiques, que en total es veu que n'hi van haver unes 19. I l'activitat es deia en aquell moment «Hores de conversa, parlem una estona».
i la portaven espontàniament també entre tècnics i treballadors del Consorci, treballadors del Centre de Normalització Lingüística, que era abans el de Cornellà de Llobregat, i ara ja s'ha ajuntat amb les poblacions de la vora, de més a prop, i ara ens diem Centre de Normalització Lingüística del Baix Llobregat Centre.
I a partir d'aquí, això va ser el 2002, doncs el 2003 ja es va posar en marxa i a partir del 2007 ja es va crear el programa del govern i aquest programa es gestiona des del Consorci i des del 2007, a més a més, ja va aparèixer una figura que era el tècnic de normalització lingüística que s'ocupava exclusivament de dinamitzar el programa del voluntariat per la llengua, és a dir, que amb els anys va anar guanyant entitat i mira si portem anys que portem més de 20 anys fent aquest programa que s'estès a tot Catalunya, no només a Cornellà, sinó a tot Catalunya.
Vosaltres, Angelines i Dolors, coneixíeu aquest fons, aquesta història del programa de voluntariat per la llengua? Ho sabíeu, que havia nascut a Cornellà? Jo sí que ho sabia, perquè casualment és a prop de casa meva i m'ho van explicar, però jo havia participat en el consorci i amb els anys vaig saber els inicis. Però, clar, era perquè amb els voluntaris en parlem i tal, i m'ho van explicar i vaig dir, guaita, guaita, que volies. Sí.
Jo també havia sentit parlar, però la veritat és que no sabia que havia nascut aquí a Cornellà, que s'havia format, però tenia interès en saber què passava, perquè m'arribava que sí, que la gent feia aquest programa d'això de Parla, del voluntariat,
I la veritat és que per temps i per, no sé, falta de coordinació i no sé què, no vaig poder participar. I ara, fa 3 anys, que em va arribar la informació que continuava funcionant, i Mireia m'hi ha apuntat, però de fet sí. O sigui, Angelines, tu portes 3 anys participant. Jo ara sí que porto 3 anys. I tu? Jo diria que uns 15. I quantes parelles lingüístiques? A vegades que he admeturat i a vegades que no he anat. Quantes parelles en 3 anys has tingut? Parelles, parelles, cap.
He tingut grups. És a dir, que no has tingut una única persona, sinó que feu grupets. Exacte. Però, i bueno, el primer any també i ara el curs passat també. És a dir, quan tu fas la sessió, Angelines, ho fas amb dues altres persones a la vegada. L'any passat, o sigui, el primer curs vam fer quatre. Mhm.
I aquest també van començar, bueno, aquest no, sinó l'anterior, també van començar en quatre i ens vam quedar en tres. I al final van venir cinc persones, que llavors aquí sí que vaig dir que no, que cinc era massa perquè no teníem prou temps i a més a més...
Hi havia diferents nivells, tot i que tots estaven molt començant, però cadascú tenia el seu i no podia lligar massa. I a més, saps que no hi havia temps, però jo no sé, precisament el curs passat, no sé què va passar, que tothom volia venir al meu grup. De cop i volta...
Un dia eren 8, dic, però, bueno, què passa aquí? Això vol dir que s'ho passen bé, conversant amb tu. Vol dir que tens salseo per explicar cosetes. A veure, de què parleu normalment? Dolors, parla tu. Justament el que es tracta és que jo no parli gaire, es tracta que parli més dels altres. Amb això que ho comentava ella de les parelles, diguem que al principi era molt centrat en que hi hagués parelles, que fos com molt dues persones.
I després va anar canviant el sistema i ara es fan grups. Llavors, justament el que es tracta és... Depèn, també depèn del grup, perquè jo m'he trobat amb grups que el que volen és que sigui jo la que porti el tema, la que faci activitats, d'acord? I hi ha grups que el que fan és al revés, que el que volen és simplement parlar de la vida quotidiana, normal i corrent, i posar... Bé, que vagi sortint tot el que va sortir. Llavors hi ha gent que simplement vol parlar...
jo què sé, del cinema, del dia a dia, del que has fet el cap de setmana, si tens algun problema de casa, coses d'aquestes, i així és també el que necessiteix al revés, poder centrar-te a veure quan es fa servir això, quan es fa servir aquella altra part, quan és millor fer servir aquesta part d'aquí. El que és molt curiós és quan...
quan els aprenents que estan aprenent, perquè jo m'he trobat amb gent que és aprenent i gent que simplement fa molt temps que viuen aquí i que volen recuperar la llengua, no? O simplement volen tenir l'ocasió de parlar en català, perquè llavors es troben molt que ells volen començar a parlar en català i quan veuen que tenen dificultats, allò que fem nosaltres que canviem, no? I llavors doncs era una manera d'insistir en això.
I el que és molt curiós és, amb aquests aprenents que són nous, que són nouvinguts i que estan aprenent la llengua per primera vegada, sovint et pregunten coses que no tenen a veure amb la llengua directament, sinó maneres d'enfocar, maneres de fer, maneres de celebrar, coses que no entenen. Per què això ha de ser així? Per què? Llavors dius, clar, perquè això... Posa'ns un exemple de quina cosa els sorprèn.
Per exemple, una cosa que a mi em va sorprendre molt va ser que em van demanar per què estava tan mal vist que la gent tingués banderes als balcons.
I vaig dir que aquesta fina línia és molt important, perquè aquí estem en el moment de la política, de les creences. Llavors, clar, aquí cadascú expressa de diferents maneres. I aquí el que fa posant la bandera és posicionar-se. I aquí necessita fer-ho posant-ho amb el balcó i aquí no. Llavors, que es veu millor o pitjor, això depèn de cadascú i de com cadascú ho senti. Tu no ho has de viure com una agressivitat. Sobretot tu no ho has de viure com una agressivitat.
Hi ha alguna altra curiositat que els sorprengui dels catalanoparlants o de la gent que viu a Catalunya? Alguna tradició que no entenen o que veuen, oi, això és curiós. No, en realitat els agraden molt totes. Per exemple, l'última, la de Sant Jordi, que era on tenia uns quants que era la primera vegada que vivia a Sant Jordi, els va agradar moltíssim. Sí, perquè ho van trobar tot molt espectacular, no?
Tot i que en un principi deien, home, representa que en aquesta cultura tan avançada això que la rosa hagi de ser per les noies, dic, bueno, perquè aquí cadascú regala el que regala, jo puc regalar rosa i puc regalar llibre i puc rebre les dues coses. És com un pack, no té relació amb el sexe, no?
però en realitat és curiós llavors amb expressions una cosa molt divertida és que em van preguntar què volia dir som-hi perquè diu, és que ho diuen molt a la classe i tu també ho dius i jo busco i no sé què vol dir és que vol dir simplement
endavant, no? Posem a fer aquesta feina, no? I ells no van dient, ahir, curiós, curiós, curiós. Però és que el que va ser curiós és que m'ho vagin preguntant potser a la sessió número 8. No cal que triguis tant. I no us pregunten coses com, per exemple, frases populars o frases fetes, que aleshores hi penseu una mica i tampoc vosaltres hi trobeu el sentit?
De vegades, però nosaltres teníem una dinàmica que també com la Dolors, jo també els hi feia parlar, però ells venien amb un tema preparat. Últimament venien, doncs la setmana vinent parlarem de no sé què i parlem del tram i fins i tot vam parlar, o sigui que imagina't...
I llavors ells portaven el que fos i parlaven i ho integraven en el d'aquí, no? I anaven comparant una mica el que hi havia amb el que tenim. I a mi, en el cas meu, aquest curs passat m'han demanat molt, no gramàtica, sinó les faltes d'ortografia, com s'escriu això, com s'escriu l'altre lloc, clar...
Jo tinc el nivell C, però jo tampoc no soc ni professora ni res. I el que se feia era mirar d'ajudar-los, però els deixava clar que això no era una... Jo no era la professora. A veure, aclareix-nos. Quines són les responsabilitats d'unes voluntàries? Això sempre ho deixem... Jo he deixat molt clar als alumnes que el voluntari mai no fa de professor, no és un professor auxiliar ni res d'això. És una persona que es compromet a parlar en català amb tu. Exacte.
Però ni té per què corregir-te ni ho farà, però si ho vol fer, doncs, mira. Però mai substituirà la figura del professor. I el que també volia dir, que potser no me n'he recordat al principi, és que, clar, va néixer, quan va néixer el programa, per impulsar que els alumnes que en aquell moment estaven aprenent català aquí a Cornellà poguessin practicar fora de l'aula, que és el que a vegades passa, que aprenem un idioma però no tenim ocasions fora de l'aula.
I quan es va establir com a programa a partir del 2007, el compromís normalment és que la persona voluntària i l'aprenent amb qui l'hagis aparellat, o si són dos aprenents que també podem formar trios, que també va bé, doncs es vegin un mínim de deu sessions. I aleshores ja se suposa que ja han complert amb el requisit que mana el programa. Però hi ha gent fins i tot que a vegades continua, i de fet l'Angelines, els seus aprenents han continuat amb ella.
I una altra cosa que també vam fer el curs passat era que ells portaven jocs. Portaven jocs. Sí, i llavors, bueno, el Santi concretament, que és un noi colombià, va fer un viatge al seu país i va tornar i diu, us he portat un joc, la mar de divertit. Ah, sí? I sí, era com a l'uno, més o menys, havies d'anar aixecant, sortia una fitxa i tu havies d'anar dient paraules...
d'aquella lletra, i un altre dia també em van portar a un altre lloc d'endivinar no sé què. O sigui que ens ho apuntaven superbé. I el que teníem nosaltres és que el moment que teníem per nosaltres era que, si s'equivocaven, perquè jo també, com la Dolors, els deixava parlar, doncs ens reiem del que diem, perquè de vegades inventaven paraules. I en lloc de dir no sé què, no sé quantes, el que fos, renyint...
Doncs, mira, relativitzaven la situació i reiem del que havien dit. I entre una conversa distesa, divertida... Exacte. I entre ells es rectificaven, perquè, clar, jo els deia què? Què ha dit la Rocío? O què ha dit el Santi? O la Cristina? I, bueno, hi anàvem així. I, clar, ells els fèiem pensar, jo no els hi solucionava. Si veia que...
que es quedaven una mica així, doncs sí, però si no, eren ells els que solucionaven el problema. O sigui, el problema i la solució la cercaven ells. Jo estava molt a gust, i ells també, penso. Quants voluntaris i voluntàries tenim ara mateix actius a la ciutat de Cornellà?
Actius o voluntaris n'hi deu haver, no he portat números, és a dir, que em trobes una mica en fals, però n'hi ha d'haver una quarantena. I aprenents, doncs, segurament el doble, perquè a vegades sí que aconseguim fer parelles, però a vegades falten voluntaris i hi ha molta demanda des dels aprenents i el que hem de fer és això que explicava ella, o trios o alguna vegada...
Però l'ideal, segurament el nombre ideal seran els trios, perquè si hi poses una voluntària o un voluntari i tres o quatre aprenents, segurament vol dir que algun dels aprenents no parlarà gaire durant aquella hora, perquè el compromís és una hora a la setmana. Jo penso que l'ideal realment són els trios o la parella, però hi ha voluntaris que em diuen, no, jo prefereixo tenir un trio, perquè així l'hora passa com més ràpid si tens dues persones més amb qui parlar, és com ara que som aquí el temps està passant més ràpid.
Però bé. Aina, tu estàs ajudant una mica en aquest programa de voluntariat per a llengua. Explica'ns què és el que fas, exactament. Què és el que fas en aquesta... Bé, de fet, de voluntariat vaig estar la setmana passada amb la Lupe mirant una mica les parelles lingüístiques, és a dir, elles estan explicant com es troben en acció quan ja està formada la parella, però tota la feina prèvia realment és molta. Que és un món complex, no?, perquè intenteu equilibrar el nivell de català, els horaris,
Sí, llavors, clar, intentarem mirar una mica les afinitats, el que els agrada a cadascú, per intentar unir una mica amb personalitats, amb els horaris. I com ho feu per saber la personalitat de cadascú o els interessos? Els voluntaris emplenen una fitxa i els aprenents una altra i intentes casar-ho tot, intentes, però a vegades solament casar els horaris ja és una gran dificultat. Segur. Però a la fitxa se'ls demana més informació, les seves aficions, el que els agrada, algunes vegades alguns diuen de què treballen o no, però la cosa és aquesta, que...
Miràvem de dir, mira, buscarem el perfil d'edat o el que sigui, però arriba un moment que et condiciona bastant la predisposició horària de cadascú, la disponibilitat que tenen. Però a veure si ara per aquesta dificultat es deixaran d'apuntar, és a dir, que se n'apuntin més. No, que se n'apuntin més. Voluntaris sempre em fan falta. I de practicants, quan em deies que tenies al voltant d'uns 80... Aprenents, sí, exactament. N'hi ha el doble o més de...
però pensa que ara comencem el curs i normalment a principi de curs, una cosa que encara no hem fet però tenim pendent de fer, que és passar per les aules a fer difusió del programa. És a dir, estem començant fent difusió aquí a la ràdio abans d'haver passat per les aules. Ara els que hi ha en marxa són els que hi havien en marxa com si diguéssim abans de l'estiu o els que espontàniament s'hi han apuntat durant l'estiu. I una cosa que volia afegir, jo al voluntariat he de dir que fins ara l'he vist des de fora, és a dir, jo fa...
des del 2007, que treballo al Centre de Normalització Lingüística, que fins ara era de Cornellà de Llobregat i ara és Bas Llobregat Centre. I jo a classe sempre feia molta difusió del programa, perquè ho veus molt, abans m'ho comentava l'Angelines, aquells alumnes que han participat en el programa i els que no, que progressen moltíssim. I l'Angelines, precisament abans ella em deia que veia l'evolució. Doncs jo com a professora des de fora sempre he vist la necessitat d'aquest programa i la utilitat, perquè es nota molt, si un alumne
ha fet el voluntariat o no, perquè guanyen molta més seguretat, més soltura i s'atreveixen més, segurament perden més la vergonya. Dolors, tu fa 15 anys que hi participes, per què et vas apuntar i per què continues participant? Per què creus en el projecte de voluntariat per la llengua?
Mira, jo ho resumeixo molt fàcilment. Jo m'estimo la meva llengua i com més en parlem, millor. I des de molt joveneta això ho vaig tenir molt clar, no? Jo recordo ser adolescent i venir d'una època en què en el català no es feia saber gaire. I sent adus adolescent vaig tenir molt clar que si jo no feia el pas...
molt poca gent m'ho faria. I recordo, sent adolescent, que amb els que jo considerava que eren amics meus, anava i els deia, perdona, però jo a partir d'ara et parlaré sempre en català. No t'ofenguis, no t'ofenguis, però jo, per més que tu em parlis, jo sempre et respondré en català. Amb els que m'importava molts, que no era allò de dir, mira, noi, si t'agrada bé, sinó també. Però llavors, diguem que era una manera d'ajudar a això, ho tinc molt clar, doncs és la manera de fer que sigui una cosa molt més natural i que sigui real.
I Angelina, és en el teu cas? En el meu cas va ser perquè també, no és la meva llengua materna, perquè jo no soc d'aquí, jo porto 61 anys aquí a Catalunya. D'on ets? D'Extremadura, d'un poblet que se'n diu Casas de Millán, allà a Càceres. I quants anys tenies quan vas venir? 9. 9 anys? Home, mira, molt bé. I llavors he tingut l'oportunitat d'això, de créixer, de treballar...
amb gent catalana, i llavors al principi has de dir, et deixes interessar, que no ho tenia clar, perquè clar, era com, no sé, a mi m'havia caigut del cel això de parlar català, però a mica en mica vaig anar descobrint
que la llengua... O sigui, que el català... No sé si dir la paraula per seguit o com és... T'atrapava. No, no que m'atrapés, sinó que estava... Com que s'anava deixant una mica, no? I penso que és una llengua, com la Dolors, que s'ha d'enriquir, que s'ha de mantenir, que s'ha de lluitar per ella. Fins i tot que... Jo m'hi vaig treure el nivell C, com t'hi he dit, perquè volia saber més, no volia només...
sinó que volia saber escriure'l. I, bueno, em va costar, però, bueno, me'l vaig treure. I ara, doncs, ja t'ho he dit al principi que m'hi vaig assabentar que estava al voluntariat i penso que s'ha de... I una cosa que comentaré és que jo tinc quatre nets. I quan va néixer el primer, doncs, dic com li parlo, perquè, clar, la meva llengua...
És la castellana. I vaig pensar, doncs, els meus nets són catalans. Catalans. Ells es mereixen que els hi parli amb la seva llengua. I penso que això és un... Com es diuen els teus nets? El Max i l'Olivia, el primer va ser el Max, després l'Olivia, el Roy i la Cira.
I estic contenta perquè penso que hem de defensar el català. I tots et parlen a tu en català també? Sí, sí, sí. A casa parlem castellà, però entre nosaltres i fins i tot els seus pares els parlen català i amb ells és parlar català. O sigui, penso que en aquest moment més encara hem de lluitar perquè el català es mantingui. Quan et vas treure al nivell C?
Doncs mira, jo treballava al Vall d'Hebronja. O sigui, que ho vas fer per feina en el seu moment? No, no, no, no. No va ser per feina. A mi ningú em demanava que... No era cap requisit en aquell moment. No, no, no. Treballava a l'ICS i m'hi vaig apuntar. Va ser voluntari. Molt bé.
Què explicaríeu a una persona que estigui escoltant aquesta entrevista i que pensi, ostres, jo també tinc ganes però això em traurà molt de temps o és molt complicat, com li explicaríeu a aquesta persona que ens està escoltant perquè es faci voluntària o voluntari?
Jo li diria que busquis aquella franja de temps que aquesta persona pot oferir. I només que pugui oferir una estona, una hora a la setmana, realment és molt plaent, és molt agradable, perquè la gent és molt, molt, molt agraïda, realment. I a més a més es nota moltíssim aquests...
Estudiants que a més a més volen fer això és que tenen un mèrit tremendo, perquè aquesta gent, la majoria, té una vida molt complicada. Estan treballant, porten una família i trobar espai per estudiar això. I a més a més, una horeta per parlar té molt mèrit per part d'ells, no? I realment és gent que és molt, molt entregada, val molt la pena.
Si ho tens en ment, busca aquella estona de la setmana i proposa-li a la Lupe que et trobarà algú segur. Al cap i a la fi estem parlant de 10 hores per participar una vegada al projecte de voluntariat. 10 hores són 10 setmanes, són 3 mesos, que passa que ni te n'adones. La majoria de les vegades acaba passant que arriba al final...
I et sap molt greu, et sap molt greu anar a dir, és que ara represento que ets agrafar un grup nou perquè hi ha més alumnes que estan com a la posta de situació, però en el fons, jo, és allò de dir, com deixaré aquesta colla que jo ara ja conec, que ja he fet 20 lemes, no? Costa, costa fer això.
I el vincle l'has mantingut amb algú al llarg del temps? Has construït amistats? Hi ha gent amb la que sí, hi ha gent amb la que no, perquè clar, si representa que en aquella franja de temps que jo he buscat i ha d'entrar una altra persona que voldria començar, doncs, clar, depèn. Però hi ha hagut gent que ha durat anys. I Angelines, en el teu cas, què?
Jo també els aniu que busquin el lloc, perquè, bueno, jo estic contenta, perquè és el que diu la Dolors, dones i reps, i aquesta gent està molt agraït, el meu grup estan superagraïts, diuen que una de les coses que els he fet aconseguir és que, bueno, que hem fet d'un grup, la mare de maco i entre tots hem après, ells han après de mi i jo d'ells. A on heu quedat? Quin és el lloc més original on heu quedat? Normalment quedeu en una cafeteria, al centre, a on quedeu?
Jo ho faig a l'escola, perquè amb ells els va bé l'horari i a mi també. Llavors ells comencen el curs a les 7 i de 6 a 7 ja sortim de la xerrada i se'n van a la classe. Un dia vam quedar a una cafeteria perquè estava tancat.
Però bueno, ja està, ho vam solventar així. Teníem molta bona voluntat tots i totes. Jo depèn, depèn perquè a vegades faig convocatòries diferents, no? Jo procuro animar-los a fer... Jo els porto a la colònia a ell i els faig buscar informació i que siguin ells els que m'expliquin coses de la colònia i llavors acabem de ficar més coses. O alguna vegada també ha passat que...
Com que estan molt nerviosos de cara a un examen i com a mínim volen parlar, volen resoldre coses i volen parlar i parlar, doncs una vegada va ser molt divertit perquè vam quedar en un bar molt a prop i jo en aquell moment portava dos grups i l'altre grup d'aprenents no eren aprenentes, eren una colla de dones magnífiques que els ha de practicar el català i van venir i vam, allà, érem tots, allà parlant, ajudant res ment dubtes i parlant. Vam estar una estona més a part de l'horari normal.
Molt maques les experiències que heu viscut totes dues. I no sé si vols aportar alguna informació pràctica ara mateix per acabar de completar el programa. Mira, informació pràctica no, però com que comencem el curs, hi haurà la setmana vinent una activitat per a les parelles lingüístiques, tant per als voluntaris com als aprenents, que s'hi poden apuntar en parella o s'hi poden apuntar individualment, que és un taller de màgia. Vindrà un mag a ensenyar-nos alguns trucs...
que podríem fer a casa amb eines i estris que tenim per casa, però aquest taller és per motivar precisament que les parelles conversin en català entre elles. Jo encara no hi he participat mai en aquest taller, és a dir, que el meu primer cop serà precisament dimecres, a la setmana que ve a les 7. És a dir, que envio el recordatori a tots els voluntaris i aprenents que sapigueu que encara hi ha places, és a dir, que encara us hi podeu afegir. Com més aviat, millor, perquè així sabrem quin nombre de persones exactes serem.
Aina, tu que estàs estudiant el doble grau de traducció i llengües aplicades, escolta'm, això sona molta feina. Com tu muntes per fer tantes coses i fer les pràctiques, a més a més? Bé, sí, és molta feina, però al final ja fa xinquer, o sigui que el xoc va ser a primer. I al final estic molt contenta de la carrera que vaig elegir fa uns anys. És a dir, jo no tenia clar...
exactament quina carrera va fer, però sí que volia alguna cosa que m'obris com moltes portes amb els idioms en general en aquell moment. Llavors no tenia clar si amb l'anglès perquè és el que estava de moda o amb què. I vaig començar i la veritat és que estant a la carrera me n'he adonat de la importància del català. És a dir, jo en aquell moment ja era conscient, però a la meva zona, a les Terres de l'Ebre, el català és el dia a dia. És a dir, al final no et planteges perquè allí tothom parre català. És a dir, el xoc està sent ara per mi, al arribar aquí,
Perquè allí, sí, és important, sí, però em pensava que era la llengua que parla de tothom. Llavors vaig arribar a la carrera i vaig veure que aquesta realitat era molt diferent i que potser no necessitàvem tant gent que es dediqués a l'anglès, que ja n'hi ha molta, no dic que no sigui important, sinó que gent que es dediqués al català, gent d'aquí de Catalunya que volgués fer coses pel català.
Llavors, aquestes pràctiques em van obrir un món molt ampli, al final toca molts àmbits del català i que el que volen és, justament per això, tant la part de classe, és a dir, millorar el coneixement del català, com la part de l'ús fora de les aules, que és molt important.
I això una mica, vull dir, al final. Molt interessant. Doncs ha sigut un plaer tenir-vos avui a l'estudi de Ràdio Cornellà. Recordem, hem tingut a la Guadalupe Fradera, que és la nova dinamitzadora del voluntariat per la llengua. També hem tingut a dues voluntàries, l'Angelines i la Dolors, que ens han aportat la seva experiència i també aquesta visió jove d'una persona que està introduint-se en el món laboral com és l'Aina Ribes. Moltíssimes gràcies a tots quatre per haver vingut als estudis de Ràdio Cornellà
I, sobretot, fer aquesta crida a totes les persones interessades en apuntar-se que sempre està obertes les inscripcions al llarg de l'any i que, si volen participar, la setmana vinent tenen un taller de màgia a aquelles persones que ja participen en el projecte i serà dins de les instal·lacions del CNL, no? Serà el casal cívic Cornellà-Sanil de Fons, sí.
Per què no tenim un espai prou adequat? Justament al costat, el centre cívic, que ara, per cert, ha canviat de nom i que es diu centre cívic Frederic Prieto. Ah, no, no, perdó, no ho he dit bé, doncs. El casal cívic. Perdó, de què haver estat jo, que no ho he dit bé? El casal cívic, sí. El casal cívic, molt bé. Doncs ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies a les quatre i fins aviat. Moltes gràcies a tu.