i ho curna ja.
L'entrevista. Ara a l'espai Cornellà Cuida. Amb la participació de la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents i amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i l'Obre Social de la Caixa.
Bona tarda. Conviure amb una persona dependent requereix que indirectament tinguem coneixements de diversos àmbits, entre ells destaca els problemes de mobilitat, ja que suposa un risc per a la integritat de la persona dependent. Per això és molt important estimular la mobilitat per ajudar la persona a mantenir un bon estat tan físic
com psicològic. Les mobilitzacions impliquen un esforç físic adicional per a la persona cuidadora, que s'afegeix a les seves tasques diàries. Aquest esforç, continuat en el temps, posa en risc la salut física de la persona que cuida, podent arribar a malaltia, complicant així més la situació.
Aquests coneixements bàsics aplicats al dia a dia faran que la persona cuidadora optimitzi els seus esforços i que alhora realitzi una atenció de qualitat. La persona cuidadora no pot oblidar-se d'ella mateixa i ha de començar a cuidar-se des d'un punt de vista físic.
Per tant, en els tallers que ara parlarem, es pretén proporcionar pautes bàsiques d'higiene postural per a les activitats de la vida diària de la persona cuidadora i, per descomptat, per atendre aspectes de l'atenció directa
de la persona en situació de dependència, com mobilitzacions, transferències i canvis posturals. En parlem de tot plegat amb Manuel Guerra i Noelia Moyano, fisioterapeutes d'atenció primària i comunitària de l'EAP de Sant Ildefons. Bona tarda, buenas tardes a los dos. Bona tarda, què tal, Mireia? Bona tarda. Manuel, ¿cómo surgió este taller que ofrece la Fundación para la atención a personas dependientes?
Desde atención primaria intentamos siempre colaborar, relacionarnos con otras entidades o recursos del barrio para intentar abordar temas de salud o necesidades del barrio. Y ya sea desde el CAP liderándola o colaborándola. En este caso, justamente surgió esta colaboración con el proyecto Cornellá Cuidan, que lo lidera el Ayuntamiento y la Fundación de Penéns.
Y nos pidieron colaboración para poder ayudarles en este tema de las movilizaciones, aunque ellos ya realizan varias acciones durante el año, conferencias y terres mensuales, y este nos ha tocado a nosotros, que es el que toca ahora. Mobilitzacions, com prevenir lesions en la persona cuidadora i la persona dependent. Noelia, de què es tracten les mobilitzacions?
Sí, quan un cuidador ha de traslladar una persona dependent d'un lloc a un altre, es diu mobilització o transferència, com per exemple la que realitzem del llet a la cadira. Normalment, quan fem aquest tipus de moviment, no ens adonem de com posem el nostre cos per fer-la, i en realitat és un concepte que hem de tenir en compte. És a dir, ens hem de formar per no fer-nos mal a l'esquena, sobretot, o per no fer-li mal a la persona a la que movem. Manuel, en què consisteix el taller?
Bueno, en concreto este taller va dirigido a los cuidadores, como ya hemos hablado al principio, que son personas que pueden ser familiares o profesionales que cuidan a una persona mayor o dependiente. El objetivo en concreto de este taller es dar herramientas para enseñarles a movilizarlos correctamente y evitar la aparición de lesiones o dolores en la persona cuidadora.
En concreto queremos que aprendan por qué es importante saber movilizar bien, trasladar de silla a cama y cama a silla a una persona dependiente de distintos grados, porque cambia dependiendo del grado, y los cambios posturales adecuados cuando una persona pasa mucho tiempo en la misma postura, ya sea en el sillón o en la cama. Además, en este taller lo que queremos sobre todo es que los asistentes vean lo que vamos a hacer, pero puedan practicar durante el tiempo que dure, la hora, la hora y media, todos los cambios posturales o cambios que hagamos.
Perfecte. Per què és important Noelia oferir aquest tipus de formacions a les persones cuidadores?
Bé, existeixen dos tipus de cuidadors. Les persones que s'han format i treballen professionalment d'això i els que no tenen aquest tipus de coneixement, com ara són els familiars, que són la majoria, i les persones remunerades no formades. Degut a aquest tipus de col·lectiu que no tenen temps ni recursos per a formar-se, nosaltres, com a professionals d'atenció primària i amb altres entitats, volem donar resposta a les necessitats d'aquest col·lectiu. Dins del nostre maltre d'acció col·laborar amb aquest projecte.
Gràcies.
Doncs avui hem parlat d'aquestes accions per prevenir lesions en les persones cuidadores i les persones dependents, sobretot per a aquelles persones cuidadores no professionals, és a dir, aquells familiars que cuiden una persona a casa i que necessiten tenir una sèrie de consells que els aniran molt bé per fer aquestes mobilitzacions. I ho hem fet amb l'ajuda de Manuel Guerra i Noelia Moyano, fisioterapeutes d'atenció primària i comunitària de l'EAP de Sant Tildefons. Moltíssimes gràcies a tots dos per haver vingut al programa Cornellà Cuida.
Gràcies a tu, Mireia. L'entrevista. Ara parlem de l'agent gran amb la col·laboració del Consell Assessor de l'agent gran de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai dedicat a parlar de la gent gran de Cornellà. Avui tenim els estudis de la ràdio a Joana Pinheiro, que és la tinenta d'alcalde de l'Ajuntament. Hola, bona tarda. Bona tarda, Mireia. Dos cops aquesta setmana. Sí, sí, sí.
La setmana del 8M i per tant hem hagut de parlar de temes d'igualtat, però aquesta setmana també ens tocava parlar de la gent gran de la nostra ciutat i de tot el dinamisme i del moviment associatiu que hi ha entorn a la gent gran i per això vens avui acompanyada, molt ben acompanyada, de la Roser Lebron, de l'associació de la gent gran de Riera, de la nova junta, ets la nova presidenta. Sí, sí, sí, això mateix. Doncs primer de tot, enhorabona. Gràcies. Gràcies.
Roser, a tu ja et coneixíem de feia uns dos o tres anyets perquè vas venir a la ràdio en una ocasió per parlar-nos de les cerimònies que fas a dins del tanatori de Cornellà. Molt bé, exacte, això mateix.
Bé, això també va ser perquè tant una companya com jo, Marilut, van ser pioneres i van ser les primeres dones que van tindre l'autorització per poder fer aquestes ceremonies. Una cosa pràcticament única a Espanya. Sí, sí, sí, com a dona sí. Déu-n'hi-do.
Doncs ara fa cinc mesos, fa aproximadament, la Roser, amb un grapat de persones més, s'han posat al capdavant de la nova junta de l'Associació de Gent Gran Riera. Però a més, la Roser serà una de les protagonistes aquest diumenge de l'acte central del 8M a Cornellà, ja que serà una de les encarregades de la lectura del manifest del Dia de la Dona Treballadora.
Això mateix, molt bé. Aquí m'han enredat una miqueta, però bé, hem de col·laborar, hem de fer equip amb totes les dones de Cornellà, evidentment. Bé, doncs està molt bé, perquè, a més a més, així queda reflectida cada any. Intenteu agafar una representació de la societat perquè es vegi la pluralitat de dones que viuen a la nostra ciutat. I cada any intenteu destacar alguna coseta. I aquest any, Joana, què heu volgut destacar?
Efectivament, Mireia, aquest any hem volgut donar aquesta veu a les dones grans de la ciutat. Com ja comentaves abans, la Roser s'acaba d'incorporar fa sis mesos com a presidenta de l'associació de gent gran de Riera, però a la ciutat tenim set associacions de gent gran.
no totes estan presidides per dones, hi ha algunes que sí, d'altres que no, però el que sí que hem volgut és aquesta representació de les dones més grans de la ciutat que sigui a través de membres d'aquestes associacions. I la Roser, efectivament, serà una d'elles. Ella...
Fa més poc que està com a presidenta, però és una dona que està molt activa a la comunitat des de fa molts anys. Mira, ja ha comentat el tema aquest de les cerimònies catòliques que fa al tanatori, però també fa moltes activitats de voluntariat. I llavors va donar aquest pas, aquest pas que li agraïm perquè una dona amb aquesta empenta com ella...
doncs segur que podrà fer moltes coses per la gent gran del barri i de la ciutat, perquè en realitat al final és treballar per la comunitat i encara que estiguin focalitzats en el barri, però sí que és veritat que es treballa a nivell de ciutat. És més...
Jo també volia destacar, i per això també havíem pensat en fer que el manifest fos per a aquestes dones, perquè el Congrés de Dones del Baix Obregat, que es fa cada quatre anys, toca aquest any, el 2026, es farà a l'octubre. Ahir justament el Consell Comarcal es va fer la presentació. I un dels temes a tractar seran les dones de més de 65.
perquè per treballar tot el que són les noves realitats també de les dones a partir de determinada edat. És bo treballar els aspectes, els diferents àmbits, durant el cicle de vida. Però aquest cicle, que és a partir del 65, és el que està com més deixat de banda, no? Sí, sí. Llavors hem volgut fer això.
I a més a més hi ha aquesta paraula que s'ha posat ara tan de moda, que és l'edatisme, que és com que les dones a partir de determinada edat desapareixem. Som invisibles i els nostres problemes no són tan importants. Tu has patit també a la teva pell? Jo no l'he patit perquè, la veritat, com ho havia comentat, soc una dona molt activa. Però sí que és veritat que a mi m'agradaria fer referència a això que ha dit ella. Una vegada la dona se jubila, a vegades és com que té un...
i pensa que no sap on situar-se. I jo crec que és important saber anar fent coses que ja la tenen la inquietud la majoria de dones, perquè com a societat nosaltres a l'associació de gent gran la majoria són dones.
A veure, com pot ser que la majoria de gent siguin dones, els homes que els hi passen, no volen participar en les activitats, què passa amb ells? Molt poquets, molt poquets. No sé què li passa, que no venen la majoria. Però és que no venen gairebé per res. Bé, nosaltres en l'equip, en l'equip tenim algun home, eh? No hem de generalitzar, per tant.
No, no, jo crec que són igualtat. Nosaltres, en l'equip de l'associació, són tres dones i tres homes. Mira que casualitat. De fet, Joana, hem tingut aquí presidents d'altres associacions que són homes, no? O sigui, que hi ha una mica de tot, està bé. Està bé que hi hagi una representació... Però a l'hora de participar en les activitats que fem, vull dir, participa poc.
Això sí que és veritat. Doncs parla'm una miqueta d'aquestes propostes noves que esteu fent a l'associació de gent gran de Riera. De Riera, d'acord. Mira, nosaltres tenim diverses activitats, com una d'elles és el tema de la salut, que també col·laboren amb nosaltres els ambulatoris com a entitat, i parlem del tema de la salut, de la nutrició, de les dones, quan també...
S'han de cuidar i ja deixen de tindre la regla i totes aquestes coses, que és imprescindible que ens cuiden. Vull dir, són temes de salut i nutrició que porta l'ambulatori també. També parlem molt de la soledat, perquè ens pensem que la soledat no ens afecta tant i sí que ens va mermant com a persona.
A vegades perdem una miqueta de la nostra entitat. Ens anem allunyant del que és el conjunt d'estar en comunitat. Però que participen molt i tenen moltes ganes de vindre. També a nivell de les farmàcies també fent xerrades i després fent coses tallers. Les farmàcies? Sí, la farmàcia que tenim a prop de gent d'allà. Sí.