L'entrevista, ara l'espai Cornellà Cuida, amb la participació de la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents
i amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i l'Obre Social de la Caixa.
Molt bona tarda i benvinguts a l'espai Cornellà Cuida.
En moltes llars hi ha persones que dediquen una part molt important del seu temps a cuidar d'algú.
Un familiar gran que ja no pot moure's, un fill o filla amb necessitats especials, algú malalt o amb dependència.
I aquestes cures, plenes de generositat i compromís, no sempre reben l'atenció que mereixen.
La cura va molt més enllà de les accions físiques.
Acostuma a implicar tot un món d'efectes, de preocupacions, de repòs robat, de pors i d'amor.
I quan els que cuiden no troben canals per expressar les seves necessitats, per compartir les seves emocions o simplement per sentir-se escoltats,
la càrrega emocional pot arribar a ser molt pesada.
És aquí on entren en joc iniciatives com Esperança en línia, un projecte de telèfons i xats que escolten i acompanyen,
pensat perquè qui cuida tingui un espai segur on ser escoltat i acompanyat, on compartir les seves vivències, els seus dubtes i també els seus espais d'espera.
Per parlar-nos del xat de persones cuidadores, tenim aquí els estudis de Ràdio Cornellà a Montse Villalobos, que és psicòloga,
Joaquim Vendrell, voluntari, i Imán Elgarni, estudiant en pràctiques de treball social i voluntària.
Bona tarda a tots tres.
Bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Bé, en primer lloc, a què ens referim quan parlem de cures?
Doncs jo crec que has fet una molt bona introducció.
Parlem de cures per referir-nos a totes les tasques que asseguren el manteniment de la vida
i són una necessitat universal, és a dir, de totes les persones.
Són totes aquestes tasques que asseguren que la nostra vida, la vida d'una persona,
pugui seguir amb seguretat, salut i, si es pot, amb plenitud.
Això és al que ens referim quan parlem de cures.
Activitats quotidianes que, a partir de certa edat, totes les persones fem,
amb més o menys ajuda de les persones que estimem o amb les que convivim,
per estar bé, dutxar-nos, rentar, canviar-nos de roba, comprar, menjar i cuinar,
trucar i anar al metge quan ho necessitem,
i també passejar, xerrar i compartir emocions, com bé deies.
Poso un exemple. Si parlem d'un nadó, ho podem tenir clar.
Si un infant molt petit no té persones al seu voltant, que el rentin si s'embruta,
que li canviïn els bolquers, que l'alimenti quan té gana
o que s'asseguri que no tingui fred o calor o es posi malalt,
aquest bebè segurament tindrà moltes dificultats per desenvolupar-se i fer-se gran,
o potser pot fins i tot morir.
Doncs tenim més exemples i realitats.
Hi ha moltíssimes persones de totes les edats
que per si soles no poden dur a terme algunes o totes aquestes cures,
aquestes activitats, potser perquè són massa grans, massa joves
o perquè pateixen alguna malaltia crònica o tenen alguna discapacitat.
Llavors necessiten ajuda.
I qui els hi presta és a qui anomenem persones cuidadores.
Les opcions que coneixem són o bé algú de la família o no,
que hi dedica el seu temps, o bé s'externalitza.
És a dir, es busca una persona aliena a la família
que a canvi d'una remuneració realitza aquestes tasques
imprescindibles pel manteniment de la vida.
Llavors ens trobem que tenim moltes persones
que fan aquesta funció de cuidadores en el si de la seva llar,
sense haver-ho comunicat ni donar-se d'alt enlloc.
Dependrà de l'autonomia de la persona en situació de dependència
el nombre d'hores que s'hi dediquen.
Evidentment, en situacions on la persona no millorarà ni guanyarà autonomia,
això implica que la persona cuidadora s'acabi dedicant de manera exclusiva
perquè tenir-ne cura no és compatible amb una jornada laboral
o fins i tot acaben sacrificant altres aspectes de la seva vida,
com a aficions, vida personal,
i això acaba generant un fort impacte sobre qui fa les cures.
Montse, deies que són moltes les persones que es dediquen a les cures.
Teniu una manera de comptabilitzar quantes i com són?
Doncs la veritat és que és un tema que ens costa moltíssim,
costa molt quantificar perquè, com delem, són tasques quotidianes
que formen part de l'àmbit privat de les persones.
Perquè un cop hi ha aquesta necessitat en una família,
cal mobilitzar els seus membres i prendre decisions
per poder donar suport a la persona que el necessita,
que, com hem dit, poden ser diverses.
En general, aquesta responsabilitat
acaba recaient majoritàriament en les dones,
les parelles, filles, mares, etc.
En el cas de les persones que no s'hi dediquen de manera professional,
però també en les que ho fan de manera remunerada.
Veiem, si voleu, algunes dades.
Per exemple, sabem que n'hi ha moltíssimes persones
que, en major o menor mesura, necessiten d'altres
per fer la seva vida quotidiana.
Més de 2.200.000 persones,
només la meitat d'aquestes persones són infants
i les criatures, que també poden tenir diversitat funcional.
I la resta es reparteixen entre adults i persones de més de 75 anys.
També sabem que el 78% de les excedències que es demanen
per tenir cura de familiars procedeixen de dones,
com també ho són el 85% de les persones
que no treballen per dedicar-se a tenir cura d'algú.
El perfil majoritari, com comentàvem, d'una persona cuidadora,
és una dona d'entre 55 i 64 anys.
Les dones de més de 45 anys
són les que acumulen més responsabilitats de treball domèstic
i de cures, i són un col·lectiu en risc important
de sobrecàrrega i pobresa de temps.
Estimem que hi ha unes 446.600 persones cuidadores a Catalunya,
de les quals 66.500 són homes
i 380.100 són dones.
Són estimacions, el que et deia,
tenint en compte que és molt difícil quantificar-ho.
Cal dir que aquestes xifres tenen també determinants
de gènere i de classe, ho estem veient.
A part que la majoria són dones,
les persones amb menys renda
no només acudeixen menys a serveis professionals,
sinó que les persones del seu entorn
poden tenir més dificultats a la salut,
tant física com emocional,
que condicioni el desenvolupament de malalties
o altres situacions de vulnerabilitat.
Pensem, per exemple,
en una persona que té una feina de molt esforç físic,
molt precaritzada
i que viu en un habitatge insuficient
per la seva unitat familiar
o en un barri sorollós
i sense zones verdes o esbarjo.
Parlem d'algú, doncs, que pateix físicament,
que té molt estrès.
Potser no pot descansar tot el que necessita.
Per tant, és un cercle viciós
de més vulnerabilitat per a les persones
i més possibilitats d'esdevenir persona cuidadora.
I quines conseqüències poden tenir a la salut?
Bé, com ha dit la meva companya, la Montse,
són feines que requereixen grans esforços,
tant físics com emocionals.
D'una banda, si la persona que s'està cuidant
està incapacitada físicament,
és possible que hagi d'agafar-la
o ajudar-la a desenvolupar les seves activitats diàries,
anar a comprar i preparar els àpats,
però també ajudar-la a adotxar-se, a vestir-se, etc.
També ha de donar suport emocional a la persona
en situació de dependència.
Si la persona té un problema de salut mental
o és una persona gran amb deteriorament cognitiu
o un infant amb problemes de desenvolupament,
això pot esdevenir especialment dur.
De la mateixa manera,
la persona que rep les cures
pot travessar per processos de dol o depressius
per la pèrdua de capacitats.
La persona cuidadora està a la primera línia
d'aquests malestars.
D'altra banda, en passar moltes hores aïllada,
la persona cuidadora perd la seva autonomia
i no té temps per cuidar-se d'ella mateixa
o dedicar temps a les persones que estima,
a les seves amistats o aficions.
De fet, es parla de pobresa de temps
com a primer problema de les persones cuidadores.
Per acabar, són feines invisibilitzades o ingrates
perquè no estan valorades a un nivell emocional o simbòlic
però tampoc estan ben remunerades.
Sí, a això li sumem que quan remunerades
ho fan persones migrades en condicions força precàries,
tenim un caldo de cultiu pel desenvolupament
de tota mena de problemes físics i mentals.
Les persones cuidadores sovint pateixen més fatiga,
dolor muscular, problemes d'esquena,
així com trastorns del son, entre d'altres símptomes.
Les emocions que experimenten
poden ser de culpa o ressentiment
cap a les persones que ho cuiden,
amb el que també pot impactar
sobre el benestar de la persona en situació de dependència.
I és que tot i fer una tasca imprescindible,
ningú la reconeix, recompensa o ajuda.
I què és això d'Esperança en Línia?
Quines eines pot aportar a les persones dedicades a les cures?
Expliqueu-me.
Bé, Esperança en Línia és una fundació
que segurament la majoria de la gent coneix
amb el nom que teníem fins fa un any o un any i mig,
que era el telèfon de l'Esperança.
La Fundació Judea i Esperança va néixer
d'una iniciativa d'una persona
que tenia una inquietud sobre el malestar emocional
que podrien tindre moltes persones
i l'any 1969 va posar en marxa
una colla d'amics
el telèfon de l'Esperança,
que va ser el primer o un dels primers
que es va posar a l'estat espanyol.
Aquest telèfon, a la mort d'aquesta persona
l'any 87, va esdevenir fundació
perquè els seus amics van voler continuar
amb aquesta tasca
i és on va néixer la Fundació Judea i Esperança
i que és la que ha continuat
amb el telèfon de l'Esperança
i Esperança en Línia actualment.
En aquests moments,
el telèfon de l'Esperança
o Esperança en Línia
gestiona diversos serveis.
Un és el telèfon de l'Esperança de tota la vida
que és un telèfon de suport emocional
a persones en situació d'angoixa
o situació emocional complexa
és un telèfon que està atès per voluntaris,
per persones voluntàries
i que el seu ànim és l'ànim d'escoltar
perquè pensem que només escoltant
s'ajuda la persona.
És a dir, l'ànim del telèfon de l'Esperança
no és ni aconsellar, ni orientar,
ni dir el que ha de fer la persona
perquè entenem que només escoltant
aquella persona segurament trobarà camins
per millorar el seu estat emocional.
L'any 2000, en plena pandèmia,
ens vam donar compte
que el malestar emocional
havia crescut d'una manera molt, molt important
arrel d'aquell aïllament
que es va produir a la societat
i juntament amb l'Ajuntament de Barcelona
vam posar en marxa
el primer servei
de telèfon de prevenció del suïcidi
que es va posar en tot l'estat espanyol.
Aquest servei, el que pretén també
era donar sortida a totes aquestes angoixes
que es provocaven
per culpa d'aquest aïllament
i aquest sentiment de malestar
que havia produït la pandèmia.
Aquest telèfon es va posar en marxa
primer amb l'Ajuntament de Barcelona
però ara es fa en col·laboració també
de la Generalitat de Catalunya.
Més recentment, l'any 2022
quan vam veure
que la majoria
de gent jove
era incapaç
de connectar-se per telèfon
o per parlar amb algú
vam posar en marxa també
a tot l'estat
va ser el primer servei
que vam posar en tot l'estat
de suport emocional per xat
perquè ens vam adonar que els joves
no es comuniquen per telèfon
fan servir el telèfon
per comunicar-se per escrit
però no per parlar
són incapaços
o tenen moltes dificultats
per gestionar una trucada de telèfon.
Llavors vam posar en marxa
aquest primer xat
juntament amb l'Ajuntament de Barcelona
després amb la Generalitat de Catalunya
i arrel de tot això
l'any 2024
va néixer també
el xat de cuidadores
el xat de cuidadores
perquè ens vam adonar que hi ha
un col·lectiu molt important
de persones que es dediquen
a cuidar altres persones
i que realment són incapaços
de trucar per telèfon
perquè la seva situació
és tan angoixant
d'estar pendent constantment
d'aquesta persona cuidadora
que tenen por
que una trucada de telèfon
pugui desvetllar
pugui malbaratar
la situació que hi ha
amb aquesta persona
i entenem que el xat
segurament és la millor manera
per la qual aquestes persones
poden comunicar-se
amb un servei d'atenció emocional
i això va néixer l'any 2024
juntament amb l'Ajuntament de Barcelona
i ara ja també
amb la Generalitat de Catalunya
I Joaquim
quina és la teva experiència
com a voluntari
en el servei de l'aixat
de cuidadores
a l'esperança en línia?
És una
és una experiència colpidora
perquè
entre altres coses
te'n dones compte
que aquesta persona
a part de patir
un malestar emocional
important
per estar
la majoria
de les vegades
24 hores al dia
amb una persona
que pateix
una sèrie
de dificultats
de tot tipus
ja siguin de mobilitat
ja siguin
de cognitives
pateix un aïllament social
molt fort
pateix un aïllament social
que no li permet
contactar
moltes vegades
ni amb altra gent
de la seva família
ni amb gent
del seu entorn
que li puguin fer
sortir
d'aquest cercle viciós
jo recordo
un especial
per exemple
una persona
cuidadora
que ha contactat
amb nosaltres
i és un cas
curiós
perquè és una persona
que arrel
de deixar
la seva feina
va tindre
que posar-se
a cuidar
la seva mare
la seva mare
pateix una malaltia
mental
que li provoca
deliris
i que li provoca
maltractaments
emocionals
i maltractaments
no físics
però sí verbals
cap a la seva filla
i la seva filla
està 24 hores
en aquesta persona
el curiós del cas
és que aquesta persona
té 3 germans més
i ella mateixa
diu
no, és que ells
treballen
i com que treballen
no la poden cuidar
i aquesta persona
està dissabtes i diumenges
i jo a vegades
xatejant amb ell
i dic
però escolta
hauries de parlar
amb els teus germans
perquè com a mínim
un cap de setmana
de cada dos
o de cada tres
aquesta persona
es sent tan identificada
que no pot
que no pot
deixar de cuidar
la seva mare
i que la seva obligació
és molt més important
que la dels seus germans
que s'oblida
tot el que més
s'oblida
tot el que més
i això provoca
un malestar emocional
un aïllament
brutal
brutal
per mi és l'experiència
més colpidora
que he tingut
dels xats
que he tingut
amb persones cuidadores
Déu-n'hi-do
doncs moltíssimes gràcies
pel vostre testimoni
i per les vostres explicacions
Montse, Joaquim
i Iman
moltes gràcies
per haver vingut
a Ràdio Corneia
i donem el telèfon
del xat
que és
el xat d'acompanyament
emocional
per a persones cuidadores
el telèfon
és el
655
505
517
moltíssimes gràcies
per haver vingut
a la ràdio
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres