L'entrevista, ara a l'espai Cornellà Cuida, amb la participació de la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents i amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i l'Obre Social de la Caixa.
Molt bona tarda i benvinguts a l'espai Cornellà Cuida. El dol és un procés emocional profundament humà que tothom en algun moment de la seva vida ha d'afrontar. Perdre un ésser estimat, una relació important o fins i tot una part de nosaltres mateixos, el nostre món es capgira i ens obliga a navegar per un marc de sentiments contradictoris com la tristesa, l'enyorança i sovint la soledat.
Aquest procés, tot i ser universal, és únic per a cadascú, ja que cada persona viu a la seva manera el dol, amb el seu propi ritme i amb les seves pròpies eines per gestionar-lo. Avui ens endinsarem en com afrontar el dol, explorant estratègies per a gestionar aquesta vivència tan intensa i com aconseguir trobar la força per seguir endavant, tot respectant les emocions i el temps de cada individu.
I per aquesta raó tenim els estudis de la ràdio a Berta Santoro, Anna Palencia i Clara Núñez, referents de benestar emocional i comunitària dels CAPs Santildefons, Jaume Soler i Gavarra de Cornellà. Bona tarda a les tres. Bona tarda. Moltes gràcies a totes tres per venir a la ràdio a parlar-nos d'aquesta temàtica tan important, tan necessària, la del dol.
Per començar, expliqueu-nos què és el dol i per què és tan important en el procés de la vida. Doncs el dol és una resposta emocional que experimentem quan perdem alguna cosa o alguna persona, algun familiar.
Nosaltres relacionem normalment el dol directament amb la mort del familiar, però sí que és veritat que els processos de dol es poden desencadenar en altres situacions, per exemple, perdre un objecte valuós, una ruptura de parella, un canvi de lloc de residència, per exemple, o posar-nos malalts, perdre alguna facultat física o mental.
També existeix un tipus de dol que em sembla molt interessant mencionar, que passa molt sovint i és el que s'anomena el dol anticipat. Són aquelles reaccions del dol que sorgeixen just abans de la mort, és a dir, abans que la persona o la pèrdua hagi passat.
Per exemple, quan tenim un familiar que es fa gran, quan ens informen que hi ha una malaltia crònica o terminal, o per exemple quan s'acosta a la data important d'un canvi o d'alguna cosa que passarà.
El procés de dol és un procés natural i necessari, ja que ens permet processar la pèrdua i trobar una nova manera de viure sense aquesta presència i finalment és un procés que diem que és d'adaptació a una nova realitat. Molt bé. Es diu que hi ha diferents etapes, fases o fases en el procés de dol. Quines són?
Doncs una mica, bueno, ja han hagut diverses autores que han teoritzat i que han descrit diferents etapes o processos en aquest camí del dol. Algunes d'elles més així conegudes i a les que farem una mica referència són Elizabeth Kubler-Ross o Alba Pallas, que de fet tenen diversos llibres sobre la temàtica per si a algú li interessa aprofundir una miqueta.
Totes aquestes etapes que es descriuen no és que s'hagin de passar una per una i en ordres, sinó que cadascú les pot atrevessar o no i poden estar com en diferents ordres, inclús podem repetir-les. I una mica entenem que el procés de dol no és un procés passiu en què simplement anem sentint coses i van passar en aquestes etapes, sinó que és un procés actiu en què la persona...
ha de també involucrar-se en tota aquesta digestió emocional d'aquest procés tan complex com és el dol. Comentarem alguna de les fases més freqüents o més conegudes, o amb les que més ens trobem. Una d'elles pot ser la fase de xoc, que normalment es dona en aquesta primera reacció, quan se'ns dona la notícia de la mort del ser estimat.
i ens connecta una mica amb aquestes emocions d'incradulitat, de confusió i que sol ser una situació molt abrumadora on tenim una mica aquesta sensació que no és real el que està passant i que ens costa entendre aquesta informació. I això passa una mica perquè és la forma emocional que té el cos de protegir-nos en un primer moment i ens ajuda a graduar una mica l'impacte d'aquesta notícia o d'això que acaba de passar per a poc a poc poder-ho assimilant.
Després podríem parlar, per exemple, d'altres etapes com són l'etapa de denegació o d'habitació. L'etapa denegació seria una mica aquesta etapa on ens costa acceptar que el que ha passat és veritat i això es pot traduir en coses com, per exemple, quan una persona segueix una mica fent la seva vida normal com si res d'això hagués passat i que impacta una mica, no? Xoca perquè no és coherent amb això que acaba de passar.
o per exemple aferrar-nos a fantasies com pensar que la persona està de viatge i que en qualsevol moment tornarà. I això és alguna cosa que pot passar de forma natural dins d'aquest procés, però que l'ideal és que no s'allargui i que a poc a poc també gradualment ens puguem anar adaptant i assimilant tota aquesta informació.
Després tindríem, per exemple, una altra etapa que pot ser la d'habitació, que seria aquella etapa en què intentem no exposar-nos o evitar totes aquelles situacions o coses que ens connecten directament amb aquesta pèrdua, amb el fet de sentir que la persona ja no hi és.
Poden ser coses com, per exemple, no poder entrar a l'habitació d'aquest ser estimat, no poder, no sé, menjar el seu menjar preferit, per exemple, i totes aquestes exemples semblants aquests. Tot això també és normal que pugui aparèixer en un primer moment en què l'impacte, i l'abunció pot ser molt forta, però sí que gradualment hauríem de poder anar recuperant la normalitat i anar podent deixar d'habitar totes aquestes situacions.
Després passaríem també a una etapa de creixement i negociació, en la qual allà intentem donar un significat a la pèrdua, i el que ens ha suposat a nosaltres en la nostra vida. Pot ser com una etapa d'anar connectant-ne amb aquesta tristesa, però alhora també una etapa d'afrontament a aquest dol, recordant la persona, poder connectar amb la gratitud, amb el perdó...
tancar aquelles coses que han quedat pendents o acceptar la pèrdua, i el futur sense aquesta persona. És una cosa que costa molt de pair. I per últim també tindríem l'etapa d'acceptació-integració, en la qual allà sí que ja s'intenta arribar una mica a la comprensió d'aquesta pèrdua, i és començar a adaptar-se a la nova realitat. És una part d'acceptació i d'entendre que ja no hi és, aquella persona, aquell objecte o el que sigui,
I encara que això, sobretot, no significa oblidar, sinó aprendre a viure amb aquella absència. Llavors, la perda d'un ésser estimat fa que apareguin moltes emocions agradables, com la tristesa, la culpa, l'anuig, l'ansietat, i totes aquestes són molt comunes. I, a més, el dol pot generar com un sentiment de desconnexió amb els altres, perquè les persones que ho pateixen solen sentir-se com molt incompreses i molt soles en el seu dolor.
Llavors, com dèiem abans, el procés de dol és únic i és important reconèixer quines emocions i quines intensitats tenen i que són una resposta natural i no alguna cosa que haguem d'evitar o minimitzar ni tampoc patrulitzar. Quan podem dir que hem superat el dol? Es pot superar completament?
Bé, realment és una cosa que a nivell popular sentim molt, de dir ho has superat o no ho has superat, parlant d'una ruptura, d'un dol, de diferents situacions que ens podem trobar. I en realitat, clar, el superar o no sí que ens col·loca una mica com si fos un procés dicotòmic, com si sembla que un dia teixis allà i que ella no faci mal això, que ella no...
no puguem combatir o connectar amb aquesta pèrdua i realment hem d'entendre el dol com un procés d'adaptació i de transformació on a poc a poc amb el temps la intensitat de totes aquestes emocions desagradables i doloroses es van reduint i la persona aprèn a conviure amb aquesta absència, quan podem connectar amb la memòria, amb els records però trobem una manera de poder seguir endavant i trobar certa pau en el dia a dia.
Moltes vegades el que obstaculitza que puguem avançar en aquest procés de dol són emocions a les que ens quedem aferrades, com poden ser quedar-nos aferrats a preguntes que moltes vegades no hi ha una resposta clara, com per què ha passat això, o de qui va ser la culpa, per exemple.
o inclús moltes vegades també el fet de sentir-nos culpables per començar a connectar amb emocions positives o començar com a sentir que avancem en el dol, tot això ens pot fer sentir culpables que estem traient a la persona que potser ha mort i això moltes vegades és el que ens pot com dificultar poder avançar en tot aquest procés.
Quan tot això, a mesura que van passant els mesos, la intensitat de totes aquestes emocions tan desagradables, intenses, no afluixa o inclús empitjora, doncs sí que hauríem de mirar una mica què està passant, si necessitem ajuda, si hem de consultar amb algun professional.
I perquè us feu una idea, en general només es considera que hi ha un dol patològic o que s'acaba cronificant o que hi ha una complexitat afegida en un procés de dol, més o menys entra en un 8 i un 10% dels casos. Què li recomanaríeu a una persona que està travessant un dol?
Bé, la nostra recomanació sempre seria el que es permeti sentir el que estan sentint, sense ni cap judici ni aquesta opció de jutjar-se. Llavors, per què? Perquè està bé, està trist, està bé, està enfadat, confós i fins i tot està en calma. El dolor és un procés que tornem a repetir que és únic, és unipersonal i cadascú el viu de manera diferent. Llavors és important com donar espai a les emocions
i poder estar connectat amb el que realment necessito, buscar suport a familiars, amb amics, amb professionals, i sobretot no tenir aquesta sensació d'afanyar-se, de superar-ho, perquè està bé tenir moments de soledat, però també és molt important mantenir alguna connexió amb el món exterior. Llavors, a part del tema de mantenir rutines, cuidar la salut física, permetre moments de descans, això també són items molt essencials per ajudar també a passar aquest procés.
Llavors es poden crear nous rituals que ens puguin ajudar a canalitzar les emocions, com seria encendre una espelma o aquest dia concret fer allò, escriure una carta... I el que tornem sempre a repetir, que és molt important en saber demanar ajuda. Si hi ha sensació una mica com de desbordament, és important comptar amb professionals o amb algú que ens pugui donar un cop de mà.
Com podríem ajudar o acompanyar a un familiar o amic que està en un procés de dol? Doncs aquí no hi hauria una resposta única o universal, però sí que és cert que moltes persones davant les situacions de dol no sabem què dir, no sabem què fer amb allò que ens està expressant aquest familiar o aquesta persona.
és un tema que genera bastanta por, bastanta incomoditat i que no sabem sostenir. Llavors, en la nostra societat occidental, la mort sabem que és un tema molt tabú, que costa expressar amb naturalitat i que engloba el que dèiem, molta por, i per tant és habitual que en aquestes circumstàncies ens sigui dificultós saber quina és la millor manera d'acompanyar en aquests moments tan difícils.
També molts cops la manera de donar suport en aquest procés és simplement estar present, donar una escolta activa i sense jutjar. I sobretot no voler donar solucions ràpides allò que està passant o que està vivint la persona. I també cal estar...
molt atents i atentes al llenguatge que fem servir en aquests moments, sobretot i evitar frases com ja passarà o és moment de seguir endavant, ja que és veritat que són frases molt quotidianes, que no es fan amb mala fe, però sí que poden invalidar una mica el que la persona està sentint i vivint. Llavors, en canvi, si optem per oferir la nostra companyia a preguntar si necessiten ajuda en tasques diàries o una mica de mostra d'acompanyament i d'empatia, això pot ser realment de gran ajuda.
En qualsevol cas, com cada persona i cada procés de dol són únics, davant del dubte està bé sempre intentar preguntar directament què necessita l'altre o oferir l'ajuda concreta. I és important també ser conscients que cal cultivar la paciència, perquè aquest procés de dol pot durar molt més del que esperem realment. Hi ha una durada concreta. Com es pot treballar aquesta acceptació del dol?
Doncs l'acceptació és una fase important en el procés de dol. Aquesta implica reconèixer i reconnectar amb la realitat de la pèrdua però d'una manera saludable. Aquí és important recordar el que dèiem abans, que cada dol és diferent
i que la relació que teníem amb la persona, el suport que tenim a nivell social o familiar, els recursos personals i estratègies psicològiques influeixen en aquest procés d'acceptació. L'acceptació no significa oblidar ni deixar de sentir dolor,
sinó aprendre a viure amb la pèrdua d'una manera que permeti a la persona continuar amb la seva vida de manera plena. A nivell emocional, pots generar aquesta sensació de pau, de tranquil·litat, tot i que el dolor i l'enyorança també hi siguin presents. Psicològicament també implica permetre't acceptar allò que ja no pots canviar, que és la pèrdua, sense caure en aquesta resistència o el rebuig cap allò que ha passat.
Sí, en general, podem dir que la capacitat d'acceptació és una de les eines que més ens ajuden a la resiliència en general, no només en un procés de dol, sinó en qualsevol situació adversa que puguem viure a les nostres vides. És important aquesta capacitat per poder acceptar i adaptar-nos a la realitat tal qual és, sense intentar a vegades lluitar o controlar tot allò que no està en les nostres mans.
I això no vol dir que ens conformem o que no ens accioni canvis, simplement vol dir observar, acceptar, poder assumir allò que podem canviar i que està a les nostres mans i allò que no podem canviar i que no depèn de nosaltres, per tant.
Per tant, aquesta acceptació diríem que és una eina que en general podem dir que ens permet avançar i digerir els diferents processos emocionals als quals ens podem anar enfrontant al llarg de la vida i que és una cosa important de cultivar.
Doncs avui hem reflexionat o hem explicat amb profunditat com afrontar el dol amb l'ajuda de Berta Santoro, Anna Palencia i Clara Núñez, referents de benestar emocional i comunitari del CAP Sant Tildefons, Jaume Soler i Gavarra. Moltíssimes gràcies a les tres per haver vingut als estudis de Ràdio Cornellà. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.