L'entrevista. Ara a l'espai Cornellà Cuida, amb la participació de la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents i amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i l'Obre Social de la Caixa.
Quan estem a càrrec d'una persona dependent que està enllitada, el canvi de postura és un dels principals factors a vigilar pel fet que el pes del propi cos exerceix pressió sobre determinades zones d'aquest. Aquestes zones queden danyades i apareixen les molestes, doloroses i perilloses nafres. Aquestes també es coneixen com a òlceres per pressió.
Els riscos de no realitzar adequadament el canvi de postures de la persona dependent o enllitada són de gran rellevància. És important tenir-ho en compte per a comprendre per què és tan important que es realitzin correctament seguint un protocol. I per entendre per què les cures professionals són tan recomanables en aquests casos, ens acompanya el fisioterapeuta Òscar Martínez. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda, Mireia.
Què és un canvi postural? Explica'ns, comencem per aquí. Bàsicament, un canvi postural és modificar la posició, en aquest cas quan la persona està descansant al llit, durant el transcurs del seu descans. Per què? Per no mantenir una mateixa posició durant les 8 hores, 7 hores que el cos està descansant en un pla, en aquest cas al llit. I quins tipus de canvi de postura existeixen?
Bàsicament existeixen quatre canvis posturals. El que passa que la realitat és que en pràctica es posen tres, perquè el quart, direm, són per casos molt específics. Les tres bases que s'utilitzen són el de cubit xupí, que és la persona boca amunt, estirat boca amunt, el de cubit lateral esquerra, que és de costat cap al costat esquerre, evidentment, i el de cubit lateral dret, que és cap al costat dret.
Molt bé. Per què s'han de realitzar... Bueno, digue'm quin és l'altre que no es fa servir. El de Covid, però, que és la terminologia tècnica, que seria boca avall, boqueta rosa. Aquest, sobretot, s'utilitza a nivell hospitalari, en temes respiratoris o d'unitat de cremats. S'utilitzen aquest tipus de...
De centres hi ha més especialitzats i per coses molt més concretes. Els bàsics són de Covid-19, de Covid-19 i de Covid-19. Molt bé. I per què s'han de realitzar els canvis posturals? Què és la clau dels canvis posturals? Clar, tot es centra en la persona, en la dependència de la persona i la falta d'autonomia de la persona.
que es pot moure al llit sense ninguna limitació, no li calen canvis posturals perquè automàticament ja es mou per si mateixa. El tema on recau, doncs en la persona que no pot realitzar-ho per si mateixa. Llavors, clar, si tenim en compte que...
és una persona amb fragilitat ja de base, mantint una mateixa posició durant 7, 8 hores, 10 hores, això pot provocar un dany tisolar, en aquest cas d'estat de la pell, amb la ferida pertinent que això després significarà una cura i...
conseqüències o problemàtiques a curt o a llarg plaç. Per evitar això és fonamental fer canvis posturals i reduir l'impacte de la posició prolongada en el temps. Per això és fonamental la realització de canvis posturals.
Molt bé, doncs crec que ha quedat prou clar la necessitat aquesta de fer aquests canvis perquè són moltes zones que aquesta persona està estirada, si no la movem, lògicament acabaran sortint aquestes ferides. I com es poden realitzar els canvis posturals quan la persona malalta o la persona a la que estem atenent, cuidant, es troba a casa?
El tema està quan hi ha un familiar que fa el rol de cuidador i està a càrrec d'una persona dependent que no pot realitzar aquests canvis posturals de forma autònoma durant la nit, bàsicament. Si ens anem a domicili, a la casa de qualsevol persona, necessita poca logística realment. Si no tenim en compte el coixí on reposem el cap, amb dos coixins més...
tindríem suficient, sobretot pels decubits laterals. Un seria el que mantenia el decubit lateral, que col·locaríem a l'esquena, cavalgaríem... Teníem com una cunya, no? Una cunya, la part posterior de la persona, per mantenir la posició que ens interessa, i l'altre, que és important, també és entre les cames.
Això el que fa és mantenir tant la pelvis com els raquis en una línia recta, i afavorim el confort, la comoditat i el descans d'aquella persona. Així com evitar que toqui genoll amb genoll o turmell amb turmell. Que els relleus ossis també podien afavorir l'aparició d'anafras. Després hi hauria un altre, un coixí més petit, que també es podria col·locar entre el braç que queda sobre el cos, d'acord?
La graella costal, és a dir, el tòrax, i el propi braç, també per la mateixa explicació que he explicat ara recentment, perquè no toqui realment os a mos o pell a pell, que això també favoriria l'aparició d'una possible anàfera.
Hem entès, aleshores, que pel decubit lateral dret o decubit lateral esquerre, el coixí posat a l'esquena, allargat, com si fos una cunya perquè aguanti el pes del cos, i l'altre coixí entre les cames. Correcte. Però en el cas del decubit supí? En el decubit supí el que s'aconsella és...
Per sota de les cames, és a dir, del genoll i el turmell. Per tindre, sobretot, el que són els talons enlairats. Les cames, a més de tindre les rectes estirades, una mica flexionades. Això ens donaria el propi coixí que col·locaríem a sota. Per què? Perquè el taló és un punt també molt conflictiu a nivell d'anàfres. Tant el taló com el sacre són dos punts...
de molta càrrega, quan està sent de Covid-19, poden afavorir l'aparició d'anàfres. Llavors, un coixí sí que es podria col·locar i s'hauria de col·locar entre el genoll i els turmells per tindre aquests dos una mica enlairats, que no estiguin en contacte amb el metalàs, tot i que existeixen peucs o materials que es poden col·locar als talons per amortiguar d'alguna manera el pes de les extremitats.
Però sempre que no hi hagi res de contacte a la superfície sempre és més beneficiós, sempre. Molt bé, hem parlat dels coixins que són necessaris per fer aquestes postures, però ara explica'ns una mica com ho ha de fer el cuidador, perquè és important que ho facin en una postura correcta.
Correcte. Doncs mira, a poder ser sempre es té de visualitzar el canvi postural que vols realitzar. És a dir, si jo vull realitzar un decubit lateral, la superfície que tinc sempre és la mateixa, que seria el matalàs. Si jo vull deixar la persona centrada i estar en decubit sopir i estar centrada, si jo directament faig el decubit lateral esquerre, per exemple, em quedarà la persona molt a la vora del llit.
Llavors, això crea inseguretat i pot provocar altres conseqüències. Per evitar això, sempre hem de fer una mobilització prèvia, que és moure la persona contralateral cap al costat contrari al decúbit lateral que tenim de realitzar. Per què? Perquè d'aquesta manera la persona, quan fem el decúbit lateral, que ens interessa en aquell moment, es queda just al mig del matalàs. I després, evidentment, cabalgaríem...
el que és el coixí, com hem dit anteriorment, al llarg de l'esquena per mantenir la posició lateral i el que col·locaríem entre les cames. Molt bé. Quina periodiciació cal seguir a l'hora de fer els canvis posturals? Això segurament sigui el tema més complicat. Per què? Pel cuidador.
Perquè, clar, evidentment, fer un canvi de postural cada dues hores, si dormim una mitja entre vuit o deu hores, la mitja, una persona depenent, anem a posar el cas, clar, per la persona cuidadora, això es refereix una mitja tres o quatre vegades que esteu aixecat durant la nit.
Això seria el seu i el que es fa en els centres sanitaris, normalment. Tot depenent del cas i de la fragilitat de la persona, evidentment. Però, com a mínim, de dos a tres cops seria l'aconsellable. I sempre començant amb decúbits laterals. Això és important. Per què? Perquè la persona dependent segurament està la major part del dia asseguda.
o en la cadera de rodes, o en una butaca, o en una cadera normal, i la posició ja és més semblant al de cúbit supí, és a dir, el que són els glúti i el sacre ja estan exercint pressió sobre una superfície. Quan el posem al llit, el posem en una posició que segueix exercint pressió sobre el sacre i els glúti, no ens interessa. Llavors...
El bo seria que el primer canvi que has fet ja quan col·loquem a la persona al llit és un decúbit lateral, tant dona dret com esquerra, però decúbit lateral, perquè ja estem alliberant de pressió una zona que durant el dia ha tingut pressió ja. Llavors, en aquest cas...
resumint, seria bo com a mínim dos o tres cops a la nit. I com a mínim, com a mínim, com a mínim, dos. Això ens evitaria possibles conseqüències a nivell d'anàfres, no?, a curt o a mig termini. Tens algun altre consell que donar, alguna cosa que cal tenir en compte a l'hora de realitzar aquests canvis posturals? Sí, evidentment...
La posició, l'ergonomia de la persona que realitza. Evidentment, les cases són les que són i un viu on viu. I a vegades potser no tens accés als dos costats del llit, per exemple, perquè el llit està enganxat a la paret. O poques vegades se'ns dona que tenim un llit elèctric, que el podem pujar en alçada o baixar, o aixecar el capsal o el paguer.
Normalment tenim un somier pla, totes les persones, si tenim la sota que podem accedir pels dos costats genial, però molts cops ens trobem, per les dimensions de l'espai o de l'habitació, només tenim accés per un costat del llit. Això dificultaria la mobilització, però cal tenir en compte que sempre cal tirar d'extremitats inferiors,
flexionar el genoix i mantindre sempre una posició el més recte possible a nivell d'esquena. Això seria la base de la base de la base. Amb això ens evitaríem segurament, potser danys o molèsties a mitjà termini per a la persona que realitza els canvis posturals.
Avui hem volgut donar un seguit de consells a les persones cuidadores no professionals que s'encarreguen de la cura d'un familiar a casa seva i de com han de fer aquests canvis de postura al llarg de la nit perquè la persona cuidada pugui realitzar un correcte descans i evitar que es creïn nafres.
I ho hem fet amb l'ajuda del fisioterapeuta de la residència Teresa Durant, Òscar Martínez. Moltíssimes gràcies per haver vingut als estudis de Ràdio Cornellà. De res. Moltes gràcies a vosaltres.