Title:

Frustració: què és, com sorgeix i com gestionar-la

## Resum del contingut Converses amb psicòlogues del Centre d’Higiene Mental de Cornellà sobre la **frustració**: com entendre-la, diferenciar-la d’altres conceptes, i **estratègies pràctiques** per gestionar-la en infants, adolescents i adults. ### Què és i què no és la frustració - **Frustració**: impossibilitat d’accedir a allò que *desitgem* (p. ex., no aconseguir una feina esperada). - **Privació**: *carència duradora i estructural* (p. ex., créixer, envellir). No és puntual ni escollida. - Proposen no confondre’ls: la frustració és **puntual** i inherent a viure; la privació, **estructural**. La *prohibició* s’esmenta però el debat se centra sobretot en frustració i privació. ### Com sorgeix i per què és tan present avui - El context d’*immediatesa* i gratificació instantània (xarxes, pantalles) redueix la tolerància a l’espera. - El **mereixement** i les **expectatives elevades** (“jo ho mereixo”) amplifiquen el cop quan el resultat no arriba. - Tendeix a expressar-se en dos pols no saludables: - Externalitzar: “el món està contra mi”. - Internalitzar: “no soc suficient” (afecta l’**autoestima**). ### Efectes i símptomes - En infants: s’expressa com a **enfado** o **rabietes**. - En adults: pot disfressar-se de **tristesa**, **apatia** o **angoixa**. - El missatge “mai és suficient” (p. ex., treure un 8 i sentir que “hauria d’haver estat un 10”) erosiona l’autoestima i alimenta la frustració. ### Com gestionar-la en infants i adolescents - **Posar límits consistents** i acceptar que la frustració és part del creixement. - **Validar emocions**: permetre expressar l’enfado, la por, la tristesa; ajudar a posar-hi *paraules*. - **Modelar l’espera** i la tolerància a la demora: no tot és “ara”. - **Evitar extrems**: ni excés de frustració ni absència total de límits. - **Normalitzar** l’esforç i el procés: no etiquetar com a “fracàs” el no-èxit immediat. #### Exemple pràctic: pantalles i videojocs - Els límits poden frustrar, però responen a **valors** i **protecció** (edat, riscos). - Acompanyar perquè no es visqui com a rebuig social: la pertinença al grup no ha de dependre només de “jugar a pantalla”. - **Equilibri**: coherència a casa i suport perquè no minvi l’autoestima. ### Com gestionar-la en adults - **Posar paraules** al que ens passa: parlar-ho, pensar-ho, identificar la *font* concreta de la frustració. - **Distingir desig, expectatives i realitat**: ajustar metes a curt/mitjà termini i capacitats reals. - **Obrir camins alternatius**: si el camí recte no funciona, explorar rutes laterals i donar-se temps. - **Evitar la generalització**: una frustració puntual no defineix “tot” el que ens envolta. - **Cura de l’autoestima**: reconèixer progressos i mèrits, cercar suport social o professional si cal. ### Idees clau - **La frustració és inevitable**; l’objectiu no és evitar-la sinó **aprendre a transitar-la**. - Ben gestionada, pot ser **estructurant**: creativitat, realisme, tolerància i creixement. - El **temps d’espera** i la **paraula** són eines centrals per metabolitzar-la. ## Cites rellevants > “La frustració lamentablement va a estar sempre.” > “Posar paraules al que ens passa.”

['frustració', 'gestió emocional', 'autoestima', 'infància i adolescència', 'límits i normes', 'immediatesa digital', 'pantalles i videojocs', 'expectatives i mereixement', 'resiliència', 'salut mental']