Seixanta i més.
Amics, amigues oients, molt bona nit o molt bon dia.
Bé, ja ha passat el 8 de març, el Dia Mundial de la Dona.
Hem vist manifestacions de tota mena,
per tots els motius que tenen les dones per exigir solucions als seus problemes.
Migrants, igualtat d'assou en igualtat de treball,
paritat en llocs de decisió,
però com és possible decidir sobre temes de dones sense escoltar les dones?
Nosaltres preguntem, són conscients els mandataris d'arreu del món
del valor que tenen les possibles revoltes de les dones?
Caldria que moltes de les polítiques que seuen en llocs de poder
es posessin realment en el lloc de moltes de les dones
que tenen uns problemes dels quals no es tenen ni idea en les altes esferes.
No fem una vegada l'any el Dia de la Dona,
ni el mes de les dones, ni l'any de les dones.
La lluita ha de ser lenta però constant,
com aquella goteta d'aigua que a poc a poc va foradant la roca.
No ens conformem amb les solucions aconseguides.
Encara queda molt per fer.
I que consti que amb aquestes paraules no demano ser iguals als homes.
En la societat, home i dona es complementen.
Cadascun té el seu rol,
però sempre dintre d'una justa paritat.
I que quedi ben clar que amb aquestes paraules meves
no vull menysprear el rol masculí, ni molt menys.
Respecto la tasca de l'home,
admiro la seva força,
la seva empenta, perquè no,
la seva tendresa a estones.
Però també demano respecte
per la intel·ligència femenina,
pel seu esperit de sacrifici,
pels seus dots d'organització,
per l'atenció.
No fem servir totes aquestes qualitats
en contra de l'home.
No, no es tracta d'això.
Cal dir, solament,
que amb respecte mutu es pot avançar
en una societat civilitzada,
justa i digna,
igual per a tots els seus membres.
i desprès d'aquesta menaç.
de manifest.
Això de manifest és un dir, no?
Escoltem.
La taula de redacció de 60 i més,
la Lina, la Montse,
en Joan Maria, en Carles,
i qui us parla, la Joana.
Iniciem l'audició d'avui.
Endavant.
d'avui.
Lina, la Montse,
recordem alguns dels actes
que queden encara per celebrar aquí,
a Sant Just,
en motiu de l'homenatjar a les dones
en aquest mes de març,
més en què fem memòria
de les treballadores mortes
defensant els seus drets laborals.
Dijous, dia 12 de març,
a les 18 hores,
a la Biblioteca Joan Maragall.
Presentació del llibre
Les noves amigues de la Maria
amb l'Anna Gulló,
escritora, cineasta i veïna.
El conte vol donar a conèixer
algunes de les dones
més rellevants de la història.
Per a infants,
a partir de 3 anys,
organitza la Biblioteca Margarit.
A les 9.30,
a Cal Llibreter,
també podeu fer un tast
de poesia i vi,
amb la poetessa i cantant
Odí i l'Arqué,
que organitza Cal Llibreter.
Dijous, dia 19 de març,
a les 19 hores,
Can Ginestar,
sala Isidor Consul,
i Gidiver.
Conferència de Joana Biarnés,
la primera dona fotoperiodista
dins d'un món d'homes.
Organitza Can Ginestar.
Diumenge 22 de març,
a les 11.30,
SEM La Bonaigua,
Masterclass de Defensa Personal,
metodologia divertida i respectuosa
que ens aproparà a la cultura oriental tradicional.
Classe impartida per Baltasar Molero Gómez,
director de l'Acadèmia Bujincang,
Caixa Dojo Barcelona.
Preu de taquilla inversa,
inversa,
el preu ho posa cada persona
a partir de dos euros.
Inscripcions,
voleixant,
Sant Just,
enyora,
gmail.com.
Dimarts 24 de març,
A les 19.30,
Can Ginestar,
Sala Isidore,
Consul i Girivert,
conversa amb Bel Olit.
Parlem de feminisme,
gènere i diversitat sexual.
Bel Olit és escriptora i autora dels llibres
Feminisme de Butxaca i Puyent.
Condueix l'acte,
Anna Gulló,
escriptora,
cineasta i veïna de Sant Just.
Organitza la biblioteca Joan Margarit.
Calitza la biblioteca Joan Margarit.
Cap com què!
Estim a loxen.
BARCO
COMBREX
Des botnes
est adequada
de folles
de la biblioteca Joan Margarit.
Autor notamment
quantitativa
de su CGI
就g
el
que
Bé, encara som a l'hivern
encara que estones no ho sembli
i hem intentat trobar interessant
per variar de les verdures acostumades
una d'elles que en temps antics
era més popular que en l'actualitat
i que era més corrent en la menja quotidiana
és el carn
una verdura expressament d'hivern
amb la qual es poden fer unes varietats culinàries
molt apetitoses
i que ens ve molt de gust divulgar
No cal insistir en que l'hivern
és una època de l'any
que desperta les nostres ànsies d'escalfor
Un plat calent i fumejant ve de gust
en tot moment per reconfortar-nos
en els dies més gèlits de l'any
El carn ens ho posa fàcil
Aquesta verdura de temporada
es pot considerar en l'actualitat
un aliment poc habitual en la nostra cuina
però les seves qualitats
el converteixen en una hortalitza rica
i molt saludable
que ara considerada
un menjar de luxe
pels antics romans
El cardo burriquero
Sí
El burriquero era el cinvestre
Els restaurants ara a vegades
se'l fan rebossat
Sí
I com a platos que sí que ho diuen
A l'Aragó és molt de costum de menjar cardo
Sí, sí
I a l'Aragó precisament
A l'Aragó precisament, sí
En vez de donar-me la carta
em va dir
Tenemos no sé qué, no sé cuánto
Tenemos caldo, caldo, caldo
I he dit
Yo voy caldo, caldo
I esperava un caldo
Que va molt bé l'hivern
I em va fotre
Cardos empatantes
Com que tenia gran moltes menjar
No, però és bo
Bé, l'Aragó dels cars
és deguda a la sinarina
substància que li confereix
certes propietats
similars a les verdures
també amargues
Com la carxofa
Aquesta sí que em venjo
Ah, sí
Aquesta sí que t'agrada
Té molts adeptes
Sí, és carxofa
En dues
afavoreixen la funció hepàtica
i de la vesícula biliar
i així millorem la digestió
També és bona per prevenir malalties del fetge
com l'hepatitis, el fetge gras
o la insuficiència hepàtica
Té un baix contingut d'hidrats de carboni
proteïnes i greixos
de manera que el seu valor calòric és baix
El carn és ric en aigua
fet que comporta beneficis diurètics i depuratius
Avui us oferim un parell de receptes
que esperem que realitzeu
i que ens comuniqueu el resultat
i si us ha agradat, que creiem que sí
sobretot si us ha agradat, parleu amb nosaltres
En primer lloc, rap amb carns i salsa verda
Aquests són els ingredients per 4 persones
Comenceu a apuntar
Això
Sí, llàpix i paper
Sí, llàpix i paper
300 grams de rap
Dos penques de carns
Un gradall
Una llesca de pernil
Dos sous
Un pulcim de farina
Un got de bil blanc
Aigua
Oli d'oliva
Sal
I julivert
Mira, això de l'allò ja m'agrada
Ja comença a agradar-te
Sí, sí, sí
El rap m'encanta
A mi tant
Sí, sí
Bé, netejam i trossejam
les dues penques de carn
I les posem a coure durant 20 minuts
aproximadament
Els reservarem
Cuem els ous 10 minuts
Els refredem en un bol amb aigua fresca
Els pelem
I els tallem a mitges llunes
Els reservem
Piquem l'all i els ofegim
amb una cassola
I agreguem el pernil picat
Assegonem els fils de rap
I arrebussem amb farina
I els incorporem a la cassola
I afegim el vi, el julivert
I els cars
Que tenim cuits
Ho cuinem dos minuts
amb cura
Abans d'afegir a la mescla
un got d'aigua
Ho tapem
I deixem coure durant 5 minuts
Per acabar
Incorporarem els ous trossejats
I ho deixarem reposar
una estona
abans de servir
I ara ens n'anem per un altre
Diu un plat ben original
Cart amb cloïsses i cervesa
Ingredients
500 grams de cars
300 grams de cloïsses
Un got de cervesa
Una ceba tendra
Dos grans tall
Dos cullerades de farina
Un got d'aigua
Julivert
Mitja llimona
Oli
I sal
Aquest ja m'agrada més
Netegem bé els cars
I els cuem amb aigua
Mitja llimona
I sal
Durant 60 minuts
Ofeguem els alls picats
I la ceba tallada
Amb oli
A continuació
I agreguem la cervesa
I l'aigua
I esperem
Que s'obrin les cloïsses
Que hauran tingut
Una bona estona
Que haurem tingut
Una bona estona
Amb aire i sal
Que treguin la sorra
Ah, és per això
Perquè si no
Fem malbé el plat
Tallem els cars
Que tenim cuits
A banda
Els incorporem
El sofregit
Que tindrem
Ja a punt
Mourem
Amb cura
La cassola
Com si féssim
Pil-pil
Poca estona
I ja tenim
El plat a punt de servir
El ruixarem
Amb el Julivert picat
I a gaudir
D'aquesta menja
Que té
Tota la perspectiva
De ser
Deliciosa
Aquí pot ser
Un vi blanc
Aniria bé
No, també
Sí, sí
El Joan Maria
Que ens digui
El peix
Vi blanc
Sempre
Bueno
O negre bo
No, no
El peix no
Un negre no massa
No massa alcohòlic
No sóc res amant
De posar el vi negre
Al peix
Ah, no?
Ah, no, no
I tampoc, eh
No
No, no
Un vi blanc
Un vi blanc
Vale
Bueno, un bon xampany
Mira, deixem
Això sí
Sí, el xampany va bé
A tot arreu
Pujem una mica
De música
El cava
El cava
Que és més bretat
Depèn
Però s'ha de posar bo
I si l'has de posar bo
No és barat, eh
Que quedi calar
No, no
Però a mi el cava
I si no l'has de posar bo
No el posis
Això
I si no l'has de posar bo
No, no l'has de posar bo
No, no l'has de posar bo
I després d'estar escoltant aquesta melodia tan maca,
doncs l'Alina ens introduirà en aquests temes
que a vegades no són tan macos.
No, avui no hi ha dimonis.
Bueno, ni coses rals, però dimonis no.
I tampoc fantasmes.
Ni fantasmes, no.
Això està passat de moda.
Recordeu-vos que ara estem veient personatges de Barcelona,
de Barcelona que han estat aquí una temporada, no?
I avui parlarem de la Nina Bergonzó, Bergonzi.
És italiana aquesta, Nina Bergonzi,
que era l'amant d'en Casanova.
Oh, oh.
Però fixeu-vos bé, eh?
Aquesta era una mica llargueta.
Diu...
L'Alina Bergonzi va ser una cantant i ballarina veneciana del segle XVIII,
que va viure un temps a Barcelona a la fonda de Santa Maria.
Era l'amant de l'Ambrosio Funes de Villa Pando i a Barca de Colea,
comte de Ricla i capital general de Catalunya.
I va ser per això desterrada, per influència del bisbe Climent.
Diuen que la Bergonzi i el Ricla es comportaven en públic d'una manera indecorosa.
i el bisbe Climent hi havia intentat convèncer-lo sense sortint-se.
Després va intentar processar-lo, però ningú no s'atrevia a testificar en contra del conte.
I com que no sabia què fer més, el bisbe va tirar pel dret.
Desterrar a la Nina Bergonzi.
Diuen que quan Giacomo Casanova va estar a Barcelona,
ell i la Nina es van embolicar.
Fet que va fer que el gelós conte empresonés el seductor
i, un cop lliure, els seus sicaris el perseguíssim per matar-lo.
En 1769, la Nina va ser desterrada.
I va anar per a València, primer,
on coincidia, normalment, amb Giacomo Casanova.
Es veu que no l'havien mort, tu.
I després a Madrid, on coneixeria el conde d'Aranda,
cosí del Ricla, i també es va embolicar.
Clar, aquesta senyora és molt pròclida a embolicar-se.
Va ser molt nina.
I ara parlarem d'un altre personatge que és curtet,
que és l'Antoni en Mallé.
Però em fa molta gràcia, perquè després,
quan parlem de les coses i de les indústries de Barcelona,
parlarem del xocolata.
Clar.
Clar, i aquest sortirà, no?
I diu...
Graviel, en Mallé, de Molins de Reis,
s'instal·la al bord i encetà un obrador de fabricació de xocolata.
Som al segle XVIII.
El negoci rotllava,
i els fills d'en Gabriel,
l'Antoni i el Domingo,
l'amplien i s'asseguren dels millors cacaos, sucres i vainilles.
El seu net, el nostre protagonista,
serà el que donarà l'embrancida definitiva al negoci.
Antoni era fill de l'Antoni,
o sigui, net del primer.
Neix a Barcelona en 1851
i es fa càrrec de la fàbrica.
Viatja a França i a Suïssa
per aprendre noves tècniques industrials.
I en 1878
trasllada la fàbrica de Sant Martí de Provençals,
bueno, la traslladant allà,
donant-li d'un sistema de producció revolucionari
que permet fabricar a gran escala,
més ràpid i sense perdre qualitat.
Periodicament, viatja a Cuba
per supervisar les colletes de cacau.
La marca esdevé líder a Espanya
i referent a Europa
i enceta una nova tècnica de venda,
la publicitat.
L'Antoni te calés
i esculta i té bon gust
i la publicitat de les seves xocolates
és refinada
i d'un elevat sentit estètic.
Cartells il·lustrats per artistes de renom
com Ramon Casas,
Apeles Mestres
o Alfonso Mutxa.
això de Mutxa no el coneixia jo aquest,
que fa el cartell del centenari
i comença a inserir cromos
a les rajoles de xocolata,
diorames de cartró
per muntar figuretes
i petits obsequis
pels millors clients
i tot plegat avui,
covejat pels col·leccionistes.
i pareu és ben,
perquè aquest miller
va fer-se una casa
al Passeig de Gràcia.
una de les tres
que formen la mançana
de la discòrdia
juntament amb la casa Balló
i la casa Lleó Morera
que les tres són impressionants
i que estan fetes
per Josep Puig i Cadafalc.
Una joia que sembla un castell encantat
i que ara es pot visitar.
No se la perdeu.
I tant.
Es va avançar el seu temps.
Sí.
I tant que sí.
Bueno, en aquella època
hi ha hagut gent molt avançada,
moltes...
Molt ingeniosa.
Molt ingeniosa.
Bueno, escolta,
és una època molt, molt bona.
Era una època que movia.
Segurament la clau
és haver sortit
per Barcelona i veure món.
però el pitjor
és quedar-se a casa,
no sortir
i amb poca formació.
Llavors, normalment, malament.
No, no, però aquests
aquests anaven bé, eh?
Sí, i tant que sí.
Bueno, ara anem a l'altra part.
Sí.
Diu, ja sabeu que l'altre dia
vam dir que era Barcelona
que és una ciutat de fàbriques, no?
Sí.
I entre elles està el gelat.
I comença també parlant del xocolata.
No de l'Antoni, que sortirà,
però després.
Aquest apartat, o sigui,
aquest capítol del xocolata
durà diverses fulles
i és molt llarg.
És molt llarg, sí.
Farem només que un parell
i s'ha acabat, eh?
O encara menys.
Sí, una estoneta.
Una mica.
Començarem i l'iniciarem
i el continuem.
Diu,
quan el cacau procedent de l'Amèrica
arribar a la península ibèrica,
el seu preu era de sorbitat
i l'elaboració de la xocolata
era tan secreta
que els primers fabricants
van forjar grans fortunes.
La xocolata
s'introduïa a Barcelona
durant el segle XVI.
Molt probablement,
la primera xocolateria de la ciutat
fó la de Francesc de Paula Capella,
que establia a 1700
a la cantonada
de la Rambla
amb el carrer Hospital.
Al llarg del segle XVIII,
la xocolata solí
un important prestigi
gràcies a les tertúlies
i a les reunions socials
organitzades gairebé sempre
en cases particulars,
on el beuratge
era servit
com a beguda exòtica.
Però no fóu fins al final
del segle XIX,
quan a Europa
es comença a valorar
les qualitats alimentàries
d'aquest producte.
I aleshores
s'introduï
en la pastisseria
i en la confecció
d'algunes,
d'alguns plats salats.
I és veritat
perquè es fa
un conill d'un xocolata, eh?
Sí, sí, jo ho he fet.
Ah, jo no?
Sí, sí, sí, sí.
No em va quedar malament, no?
Un dia el fas
i me'n dones una mica.
Ah, sí.
Diu,
alhora
es comença a servir
en certes celebracions,
festivitats
i tertulis de cafè,
fet que va afavorir
que es consolidessin
les xocolateries,
uns establiments
de caràcter més familiar
que els cafès,
on no resultava estrany
beure eclesiàstics
i dames,
soles,
mentre es degustaven
tasses de deliciosa xocolata
desfeta.
A principi del segle XIX,
aparegueren a Barcelona
els primers obradors
que fabricaven xocolata
per distribuir-la
a les xocolateries,
on la transformaven
en beguda
o en rajoles
del consum domèstic.
Bon exemple
d'aquelles empreses xocolateres
seria,
i aquí surt,
en Maller.
Sí, i tant.
Domiciliada
a la plaça de Santa Maria del Mar
i Juncosa.
Jo no sé si Juncosa
encara dura.
No.
No, no,
ja no hi és al mercat.
Crec que no, eh?
No, jo no.
En Maller, sí,
xocolata amb ellenar,
encara,
instal·lada al carrer
de Ferran,
número 10.
En ple segle XIX,
la ciutat ja comptava
amb 87
87 obradors
i botigues,
com ara
la de Can Garriga
o Can Fargues,
aquestes xocolates,
que venien
i despatxaven
la preuada
mitja aquesta.
L'aroma de cacau
era segurament
un dels perfums
que feien
i que es trobaven
o se sentien
en els carrers
de la ciutat
vella,
ja que hi ha
constància
de l'existència
d'una vintena
de molins
dedicats
a aquest producte.
Desgraciadament
no queda cap,
però sabent
que es concentraven
en els carrers
de Portaferrissa,
de l'hospital,
del Call,
de Moncada
i dels escudellers.
Escudellers.
Bueno,
deixem-ho aquí, eh?
Si no massa xocolata.
Encara que la Joanita,
mi amiga,
li agradi molt,
el pròxim dia
continuarem bé.
Em sembla que la xocolata
ens agrada a tots, eh?
No, escolteu,
la xocolata,
que després ja veureu
que és alimentícia,
diu que cada dia
hauríem de menjar,
senyors,
que escolteu,
una peça de 10 grams
dintre d'una peça
de xocolata bo.
Una pressa,
que dèiem.
Una pressa,
una pressa
i una liberada,
és igual,
pressa i liberada.
De totes maneres,
això amb la xocolata
va passar
com molt altes productes.
Van començar a venir
els grans multinacionals.
Sí, sí.
I ho van reduir.
Van posar el preu
que els van semblar
i van arruïnar
totes les que hi havien.
Sí,
a la província de Girona,
jo recordo de petit,
tres marques.
una a Olot
a la casa Carreras.
A Figueres
hi havia la casa Comet.
I també a Figueres
també una altra
que també era a Juncosa.
Ah,
a Juncosa.
Segurament també
tenien,
segurament a Barcelona.
La casa era de Figueres.
Doncs van venir
les nacionals,
d'entre elles
la Nesle.
La Nesle
els van arruïnar tots.
La Nesle
era francesa,
no?
Suïssa,
Suïssa.
O Suïssa.
És Suïssa, sí.
Però aquest ho ha replegat tot.
Sí,
la Nesle
ho replega tot.
Hombre.
I veus el John Cluny
que ell com se digui,
eh?
I dius,
mira que bé,
i prens el cafè.
Sí, sí.
Què?
Un mica de musiqueta.
de la McGwire.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Any 1976. Montserrat Roig guanya el Premi Sant Jordi amb la novel·la El temps de les sideres.
El mateix any publica Retrats Paral·lels 2 i Rafael Vidiella, La aventura de la revolució.
No cal dir que la publicació de la novel·la El temps de les sideres marca profundament la seva vida professional
i el desenvolupament complet com a escriptora intel·lectual.
Aquesta novel·la impacta profundament en la crítica i en els lectors.
L'any 1977 publica el seu llibre més admirat, Els catalans, els camps nazis,
per la qual obté el Premi de la Crítica Serra d'Or.
Comença Televisió de Catalunya, tenint el seu càrrec al programa Personatges,
com a presentadora i directora, programa que s'admetrà fins al final de 1978
i que tindrà una enorme repercussió en el públic.
Que tingui una certa edat pot ser recordi l'ambient íntim en què es desenvolupava l'entrevista,
una taula com de saleta d'estar.
La Montserrat seia davant del seu convidat,
amb ambient tranquil, certament intimista.
Ella en tot moment donava el protagonisme als altres entrevistats.
Sempre preguntava a partir de les respostes,
cosa que donava al programa una sensació de naturalitat i de confiança.
Montserrat Roig va demostrar en aquelles entrevistes
que cultura i televisió no són temes antagònics,
que sempre hi havia públic pendent de la pantalla,
però sempre el terrible però.
La selecció de personatges i les preguntes incisives
en feien un programa un tant incòmode per segons qui,
que comandava les directius televisives.
A més, l'any 1978,
la Montserrat va ser notícia a tot l'estat espanyol
ja que va publicar Retrats Paral·lels Tercer
i la versió castellana dels catalans als camps nazis,
que va sortir al mercat espanyol amb el títol Noche y Niebla.
A més, rep el premi Mundo d'Entrevistes
en uns moments de màxima popularitat.
Amb aquest motiu se li munta una exposició,
només 42 personatges,
que mostra la fotografia de tantes persones entrevistades
en el seu programa.
L'exposició era incompleta i per això la paraula només,
perquè aleshores el director del moment de televisió espanyola a Catalunya
va vetar la resta de les entrevistes
i va acabar dràsticament amb el programa.
No acaben aquí les friccions en un estat
que es creu democràtic
i encara no sap el significat de la llibertat d'expressió.
L'any següent, el 1979,
publica dos volumens d'entrevistes,
Personatges 1 i Personatges 2.
I comença una àlia...
No, una altra.
Una altra sèrie d'entrevistes a la tele,
Ara Madrid.
El primer personatge convidat va ser Josep Maria Castellet
i el segon, Vicent Andrés Estellers.
El programa es deia
Encuentro en les letres
i en els dos primers programes
estaven enregistrats i a punt d'emissió.
Però el dia abans de la transmissió,
pel primer, els dos van prohibir...
No, la transmissió del primer
els van prohibir, tots dos.
L'escàndol va ser majúscul
i va haver una interpel·lació al Congrés de Diputats.
que va fer Miquel Roca,
amb un altre, el Senat,
que va fer Josep Benet.
L'any 1980,
la Montserrat té l'encàrrec més apassionant
de la seva vida.
Un reportatge sobre Leningrad,
convidada per les edicions Progreso de Moscú.
Va ser-hi allà durant dos mesos.
El resultat va ser un excel·lent llibre,
un relat vibrant i emotiu,
documentat amb molta cura.
L'agulla daurada.
Aquest mateix any publica
L'hora violeta,
un llibre sobre feminisme,
Tiempo de mujer,
la versió castellana de Ramona Adiós,
i també s'inclou el seu relat
Before the Civic World,
dintre de l'antologia
de la narrativa catalana del 70.
1982.
Publica Carnets de mujer,
i a més dirigeix i presenta
el programa televisiu Líders,
dins de l'espai
clar i català,
pel qual rep el premi
Òmnium Cultural de Televisió.
També aquest any publica
les novel·les Carnets de mujer,
i l'òpera quotidiana.
El llibre Diàlegs a Barcelona,
on comparteix fotografies i textos
amb Isabel Clara Simó,
per indicació de Maria Aurelia Cammany,
que en aquells moments era regidora de cultura
de l'Ajuntament de Barcelona.
Va tenir tant d'èxit
que tots els que havien
composat la col·lecció
va ser el més venut.
Estem a l'any 1985,
any en què Montserrat Roig
rep el Premi Nacional
de Literatura Catalana
de la Generalitat de Catalunya.
Per poc temps després
inicia una sèrie
a televisió espanyola
de 26 capítols,
titulada
Buscate la vida,
on entrevistava
a gent comú i corrent del carrer,
joves, mestresses,
de cases,
balletes,
amb qui cuidava de la tieta,
de tota la família, etc.
I l'any 1987
publica La veu melodiosa,
un llibre extraordinari
que va fer amb el fotògraf
Javier Miseracs,
titulat
Barcelona a vol d'ocell,
a TV3.
emet la seva obra dramàtica
al mateix paisatge.
l'any 1988 es publica
Montserrat Roig,
100 pàgines triades per mi,
i col·labora el volum
Barcel Dones,
amb un treball titulat
De finestres,
balcons i galeries.
l'any següent publica un nou recull de narracions,
el cant de la joventut,
la qualitat del qual és tan indiscutible
que fins i tot la crítica més adversa
no té més remei que admetre que és una obra de maduresa,
que vol dir que era una obra magnífica.
A la campanya a l'escritor del mes de l'Institut de les Lletres Catalanes
surt nomenada en el mes de novembre.
Quan torna dels Estats Units
d'impartir un curs sobre novel·la espanyola del siglo XX
i un altre sobre l'escritura i la creació
se n'adona que són certs els seus temors.
Té un càncer de mama
que s'ha d'atacar immediatament.
Fa una ferma campanya pública
sobre la necessitat
que la Seguretat Social
inici l'obligatorietat
de les mamografies
en plan preventiu.
El 15 de setembre de l'any 1990
comença una col·laboració diària
que mantindria fins a la seva mort
amb el títol
Un pensament de sal
Un pessic de pebre
i publica un altre llibre deliciós
L'autèntica història de Catalunya
en dibuixos de Cesc.
I l'any 1991
apareix un llibre importantíssim
de teoria literària
Digues que m'estimes
encara que sigui mentida
i es representa el Romea
la seva obra teatral
un retrat de la senyora
Clito Mestre
interpretada per la seva germana
Glòria Roig.
Diu la Isabel Clar Simó
en el seu llibre
Si em necessites,
els qui van seguir una mica de prop
la seva mort
sabem que al final
de la seva penosa malaltia
la Montserrat
es va negar sempre
a saltar-se a la cita diària
amb els lectors de l'avui
a través de la seva columna
un pensament de sal
un pessic de pebre.
L'últim article publicat
està datat a 9 de novembre
de 1991.
Ella va morir
el 10 de novembre
el dia següent.
Tenia, malgrat la seva activitat imparable,
Solament 45 anys.
Potser no ens hem referit gaire
a la seva vida privada
perquè no era necessari
Solament cal dir
que va estimar molt
i també la van estimar molt.
Va tenir dos fills
i una família
que la va recolzar
en tot moment.
La societat civil
i les institucions
li van retre
una enorme sèrie d'homenatges.
Tothom estimava
a Montserrat Roig
com a tots
els mites
morts joves.
En l'espai de la Cersuela
estem escoltant
un fragment
de Los Gavilanes.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
diu un mountain bike, abans era bicicleta de muntanya.
Sembla que queda més fi.
Ah, i també n'hi ha que ho fan a cavall.
Sí, hi ha, també.
Fins demà!
Bé, hi ha ara un espai per a la salut.
L'art d'envellir, ossos forts, qualitat de vida.
Bé, amb els anys acumulem saviesa,
però què passa amb el nostre cos?
Els canvis de postura i en la marxa són comuns amb l'edat,
també el pèl i el cabell, i la pell.
A més, a mesura que envellim, perdem massa o densitat òsia.
En relació amb els ossos,
un factor que pot perjudicar la qualitat de vida és l'osteoporosi.
Per això, vegem com podem aconseguir uns ossos forts com el ferro.
Més o menys, em sembla que això complementarà el que ha dit el Joan Maria.
Ja. Va, continua.
Diu, què és l'osteoporosi?
L'osteoporosi és una malaltia que afecta la regeneració dels ossos,
de manera que el teixit oci es descompon molt més ràpidament del que trigui a regenerar-se.
En conseqüència, a l'os es torna més fràgil i és molt més fàcil que es fracturi.
Afecta amb la seva majoria els malucs, els canells o la columna vertebral.
Aquesta malaltia és més freqüent en dones més grans de 50 anys que en homes.
O sigui, aquí teniu un avantatge, eh?
Diu, però això no significa que ells no puguin patir-la.
Què podem fer?
Ingerir aliments en calci.
Aquest mineral és molt important pel nostre organisme,
perquè actua en el desenvolupament de l'estructura i la funcionalitat dels ossos.
La dosi adequada per dia seria entre els 1.000 i 1.200 miligrams.
A part dels derivats làctics, podem consumir llegums, fruits secs, bròquil o col, entre d'altres.
Vitamina D, és necessària per absorbir el calci i el fòsfor.
Podem aconseguir-la amb el consum de peix blau, bolets, ous o llet de vaca, per exemple.
Vigilem el nostre pes.
Mantenim-nos en el nostre pes ideal per evitar perdre massa òsia o patir fractures.
Vinga, Montse.
Alguns mals hàbits que cal evitar.
Senderisme.
No, sedentarisme.
Ui, sedentarisme.
No t'hagués corregut.
No, no, no, el sedentarisme l'ho vol dir.
Com en tants patologies, el sedentarisme ens aporta mal de caps que alegries.
En el cas de l'osteopirosis, intenta mantenir o augmentar la nostra massa muscular és positiu perquè potenciem les nostres habilitats motores i som capaços de mantenir el metabolismo oci.
Per aconseguir-ho hem de fer un exercici físic adequat a l'edat i les condicions.
Segueix. Consum d'alcohol.
Consum d'alcohol.
L'accés en el teu consum afecta de forma negativa la formació d'os.
I?
I fumar.
Com que influeix en el metabolismo del calci i de la vitamina D, és un factor que pot agreujar la situació.
L'osteoporosi inicialment no produeix símptomes.
D'aquí la importància de realitzar una densitometria òsia periòdicament a partir dels 50 anys en les dones i dels 70 anys en els homes.
Sí.
Sí.
A partir d'aquí la...
Sous-titrage Société Radio-Canada
A partir d'aquí la...
Bé, amics, amigues, hem arribat a la fi del programa d'avui de 60 i més.
Bé, esperem que us hagi agradat.
si ens voleu tornar a escoltar el dissabte el tornem a repetir i si no us esperem proper dimecres a aquesta hora, 8 de la tarda, però si no el dissabte a les 11 del matí.
Senyora, senyors, pas-hi bé i fins la propera.
Bona tarda, bona nit ja.
Això, i tant que sí.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ara escoltes ràdio d'esfern, sintonitzes ràdio d'esfern, la ràdio de Sant Lluís durant el 8.1.
Ràdio d'esfern, 98.1.
Ràdio...