Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Jus, 98.1.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Primer, van ser les ones. 98.1 FM.
Després, internet. Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
La ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Lluís. 98.1.
La ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Lluís. 98.1.
Seixanta i més o menys.
Amics oients, som al capvespre, però amb sol, del dia 22 de juny de l'any 2016.
Aquest és l'últim programa de la temporada.
Tenim per endavant dos mesos de vacances, com tot bon estudiant i amb totes les assignatures aprovades.
Com el membre més jove del nostre equip, que sí que ha faltat a moltes audicions,
però queda justificat perquè pot enorgullir-se d'haver fet bé la feina.
Joan Xirivella, moltes felicitats.
Bé, avui felicitem, pel seu sant, els paulins i els innocencis.
I per quan sortim, el proper dissabte ho farem a les Eves, als Guillems i a les Alícies.
El proper dijous serà a la Rebella de Sant Joan i divendres la festa del precursor de Nostre Senyor Jesucrist, Sant Joan Baptista.
Festes grans que s'inicien amb les fogueres que cremen a qualsevol lloc del nostre país, igual ara que en temps llunyans.
I per què les fogueres?
Amb quina finalitat?
Amb quin significat?
Hi ha autors que asseguren que són un record de l'incendi de Roma que es va produir per aquesta època de l'any.
D'altres, en canvi, les defineixen com la solemnitat celebrada pels pobles d'Orient en honor del sostici d'estiu i del Déu del Sol.
Antigues tradicions diuen que llençar una cabeça d'alls a la foguera i menjar-la després
alliberava de certs mals.
I cosa curiosa, la cendra de la foguera hi ha qui les fa servir per alliberar-se de la suor dels peus.
A partir d'això sabem, per una atonada popular, que el dia de Sant Joan les herbes tenen virtut.
Si es recullen les flors silvestres anomenades flor de Sant Joan abans de sortir al sol,
després es posen en oli durant 40 dies a sol i serena, es produeix un bàlsam molt preuat per segons quines nafres.
I per últim, si abans de sortir al sol s'arrenca una malva florida, s'asseca i es guarda en un lloc sec i fosc,
florirà de nou durant la nit de Nadal.
Després de parlar de les peculiaritats de les festes i les fogueres de Sant Joan,
no ens queda més remei que felicitar de manera adelantada els joans, joanes, jans, janes
i a tots qui celebraran el seu sant el proper divendres, dia 24, festivitat de Sant Joan Baptista.
Compte amb la coca, el cava, els petards, els coets, en fi, que passeu unes felices rebelles
i que torneu amb nosaltres el proper setembre.
Després d'aquests mots, d'entrada saludarem a l'equip, a l'Alina Santa Bàrbara,
a la Montse Larrea, el Joan Xivivella, el Joan Maria García Puig de Vall
i el Carles Hernández Rius.
I qui us parla, la Joan Algarra, tots a punt per realitzar 60 i més o menys.
Vinga, que niñitos, no hagáis tertúlia, que ja ara li toca el Joan Xivivella.
Doncs avui, 22 de juny, és el 174è dia de l'any del calendari gregorià.
Queden 292 dies per finalitzar l'any.
Un 22 de juny, neix a Barcelona, Alexandre Cirici Pellicer,
que va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagòg català.
També, el 22 de juny del 1916, va néixer a Barcelona,
Joan Baptista Sandrosi Carbonell,
un empresari mecenes i promotor cultural català.
I el 22 de juny de 1925, va néixer a Benassal,
Sofia, Salvador i Montferri,
que fa una escriptora, mestra i activista cultural valenciana,
filla també de l'insigne escriptor Carles Salvador.
I ara, informació d'actualitat.
Ahir, al centre polivalent, al Milenari,
es va celebrar la festa de la gent gran.
Al matí, mostra de tallers i activitats,
serveis, entitats i particulars,
impulsen el programa 60 i més,
que consti que ens han copiat el nom.
Haurem de demanar cop i rai.
És un projecte municipal que té com a objectiu
dinamitzar la vida activa de la nostra gent gran
de més de 60 anys en el nostre poble.
Al matí, es va celebrar tot un seguizell d'actuacions
de les diverses seccions del Centre Social al Milenari
i d'algunes altres entitats de Sant Just,
com, per exemple, l'Escola de Vall Amics del Barri Sud.
No cal dir que va ser un acte amè i entretingut,
durant el qual van gaudir de l'excel·lent actuació
de la Coral Harmonia, de l'Associació de Gent Gran de Sant Just,
a més a més de les presentacions dels altres grups.
Un acte que, en definitiva, va ser molt ben acollit
pels assistents, que van ser obsequiats amb uns detalls
en acabar l'acte.
Segueix, Montse.
I a la tarda, Rebella de Sant Joan,
i al pati interior del Milenari, a les 6,
amb la coca, ball, a càrrec del duet Sol i mar.
Resumint, va ser un bon dia de la festa
per a la gent del 60 i més de Sant Just.
Bé, aquests són els grups que es van presentar.
Mira, els farem tu i jo un i un.
Primer, com ja hem dit, la Coral Harmonia,
que va cantar quatre cançons estupendament bé.
O sigui, cada cop ho fan més bé.
A les 11.30, Escola de Vall, Amics de la Barri Sud.
Això.
Després, activitat de memòria del Centre Cívic Salvador Espriu.
Grup de Valls de Saló del Centre Social, El Milenari.
Després, aviam quin més tenim.
grup mota del Centre Social, El Milenari.
Mostra del grup de Tai Chi, del Centre Social, El Milenari.
Sí, ha sigut un acte molt relaxant,
que gairebé ens adormim tots.
No, no.
Això es tracta de relaxar?
Sí, però, escoltam, allà sota el sol no n'hi ha molt de gust, però bueno.
Aviam.
Un grup de Valls en línia del Centre Social, El Milenari.
Màgia amb el Mac Ramó, de l'Aula d'Extensió Universitària.
Que va ser realment molt, molt interessant,
perquè ens ha fet uns jocs de mans molt divertits.
I ara, una petita notificació.
Jaume Figueres ha rebut el Premi Nacional de Periodisme Cultural 2016,
fets pels mateixos periodistes.
És un crític de cine, que presenta a la televisió Cinema 3,
i també col·labora molt estretament amb la revista Fotogrames.
El rebrà a la tardor, però el felicitem, encara que no ens escolti,
perquè val la pena que les nostres figures que treballen aquí a Catalunya
rebin aquests premis de caire nacional.
Sí, igual que la Clara Segura dies abans.
O sigui, representa que som algú, no?, dintre de la cultura nacional.
Bé, l'Alina té raó quan diu que m'entusiasma la història.
Per cert, que dies enrere vaig trobar en un racó d'una prestatgeria
una publicació divulgativa de ciència històrica.
Destacava un article sobre la famosa Escola d'Alexandria
que va aglutinar la gran ànsia de saviesa i cultura
imperants en els temps que va des dels últims segles abans de Crist
fins al segle IV de la nostra era.
Destacem un personatge important del final d'aquell temps,
Claudi Ptolomeo, astrònom i geògraf,
que va intentar, de manera científica, demostrar el moviment dels astres.
Les seves aportacions, encara que a vegades no fossin encertades del tot,
van canviar la visió que es tenia de l'univers en aquells temps.
Aquest personatge va quedar fascinat per l'escola d'Alexandria
que en aquesta ciutat funcionava com a centre d'investigació
que a dies d'avui equivaldria a una de les grans universitats actuals.
El complex comptava en grans edificis, jardins, botànics, col·leccions d'animals
i la seva famosa biblioteca d'Alexandria
que guardava còpies de totes les obres,
gredes o traduïdes al grec,
que havien estat escrites fins a aquells moments.
En aquest complex es trobaven pensadors i investigadors de tot el món,
ja que per aquests homes de ciència
era un punt de trobada que els permetia accedir a diversos instruments
per a les seves investigacions.
Aquesta unió d'idees i saviesa
va construir finalment la històrica escola
que buscava ampliar els límits del coneixement
més enllà dels quatre corrents filosòfics grecs principals del moment
platònic, aristòtil, estoic i apicur.
Aquest desit de l'avenç ideològic
va propiciar el desenvolupament de les disciplines
com les matemàtiques, l'astronomia, la geografia,
la medecina, la biologia i la literatura,
atret per l'ambient d'estudi en el complex científic d'Alexandria.
Claudi Tolomeu.
Claudi Tolomeu, sí.
Va completar els seus estudis amb altres disciplines
a banda de l'astronomia,
que era la seva ciència principal.
Va analitzar la influència dels astres
sobre la manera de ser de les persones
i va descriure el sistema
per construir astrolabis
i rellotges de sol.
Un dels seus més rellevants estudis
tracta sobre la teoria musical,
aplicant la teoria general del seu temps,
coneguda com música de les esferes,
els espectres astrològics.
Desgraciadament,
el segle IV fou el principi de la fi
de la importància del complex científic
i també de la biblioteca d'Alexandria.
Existeixen moltes hipòtesis
sobre qui i quan va ser destruït
aquell important font de coneixement universal.
La més coneguda és la que diu
que a partir de la proclamació del cristianisme
com a relació oficial de l'imperi romà
l'any 391 de la nostra era,
un grup de seguidors
de l'aleshores bisbe teòfil d'Alexandria
va destruir el temple de Serapis
on es trobaven el complex científic
i la biblioteca.
Si alguns textos d'aquella època
han arribat als nostres dies,
ha estat gràcies a la traducció dels àrabs
que, com van invadir la ciutat d'Alexandria
en l'any 642,
van salvar el poc que havia quedat
aprofitable de la destrucció anterior.
La biblioteca d'Alexandria
abans de la seva destrucció
havia estat la més gran del seu temps
i a les seves sales
van investigar i estudiar
més de 100 eminents savis.
Segons alguns historiadors,
a més d'un centre d'investigació i un museu,
fou la primera biblioteca de caràcter universal,
ja que tots els vaixells
que atrecaven en el port de l'Alexandria
eren inspeccionats curiosament,
tot buscant llibres o fullets
que, si eren considerats interessants,
eren copiats per aconsalvar-los a la biblioteca.
Es creu que el segle I abans de Crist
va arribar a reunir 532.800 manuscrits.
1.600 anys després de la destrucció definitiva
es va voler recuperar la importància de la biblioteca
i l'any 1987 es va aprovar la reconstrucció
amb la col·laboració econòmica
de diferents països
i governs d'Egipte i de l'UNESCO.
Les obres van començar l'any 1995
i la nova biblioteca es va inaugurar
el desembre del 1996.
Es calcula que aquesta nova biblioteca
en el futur pot arribar a contenir
més de 20 milions de llibres.
Doncs és molt interessant
perquè retrobar un altre cop
una font d'estudi
com la que es va perdre
és molt i molt interessant.
Però el que és més desastrós de tot
és que la gent,
quan es baralla,
quan té diferents opinions,
el primer que fan és destruir
les fonts de saviesa.
I aleshores,
recordeu-vos anant molt més cap aquí.
En l'època de Hitler
també es van...
Va passar el mateix.
No, no es van cremar llibres.
La tira de coses.
Sí, sí, sí.
Vull dir que aleshores
això és molt decebedor
i és molt trist.
La raça humana.
Sí, sí.
Bé, doncs, pugem música.
Bé, doncs, pugem música.
I ara l'Alina es parlarà
d'aquelles coses
que troba als llibres també.
Sí.
Aquests no s'han descobert,
no s'han destruït.
No s'han destruït.
Aquestes no s'han destruït.
De moment,
el dia que em cansi també,
crem-me tot el que tinc a casa meva.
Ui, fora!
Faríem una foguera de Sant Joan
que arribaria...
Bé,
hem estat aquí parlant
d'Alexandria i del que...
Continuo amb la història,
sempre en honor de la meva amiga, no?
I parla,
en aquest llibre,
parla de soberans i polítics.
I ara tot el que més o menys llegirem
està relacionat així.
Diu que la família Sennhauer,
que ja sabeu qui era, no?
Diu que quan va donar
el feliç aconteixement
que havia nascut el seu fill,
doncs el que menys es podia imaginar
que aquest senyor
arribaria a ser
el que va ser
i el futur professional
que ell va elegir, no?
Diu que aquest bon home
va ser soldat de professió.
Va ser oficial de les forces
durant la Segona Guerra Mundial
i després va ser,
degut als seus extraordinaris
mèrits militars,
va ser el primer oficial
estadounidense
que el van condecorar
amb les 5 estrelles
i també va arribar a ser president.
Però, esclar,
ara aquí el que fa una certa gràcia
és que la seva família
eren pacifistes
i no volien res.
I va estar
al comandament
de totes les forces
que portava els regiments a Europa.
Mare de Déu.
Anant en un altre puesto
i més endavant,
bueno, més enrere,
més enrere,
diu que el rei Lluís Francesc,
Lluís XIV,
aquest,
per fer-lo de Versalles
i tota la mandanga,
el tio tenia un pressupost
de 120 milions de...
Va arruïnar el país.
De llibres,
de llibres en aquell moment, no?
Però després,
a l'hora de la veritat,
resulta que van sortir
25 milions o no sé quants més.
Ah, sí.
Total, que, bueno...
I una de les causes
que va encarir tot això
va ser perquè ell
tenia molta pressa.
i en comptes de plantar
els arbres,
doncs, normal,
i que anessin creixent,
no.
I el feia portar grosso.
Va fer 25 mil arbres adults
perquè així no tenia
que esperar
que creixessin aquests,
no?
Sí, sí.
i diu, també hi havia un rei
que era el Jorge I
que va ocupar el tro d'Inglaterra
durant 13 anys
i aquest diu això
en el cicle XVIII.
Diu, és clar,
com aquest tio era alemán,
diu, ni parlava
ni escrivia inglès.
Però, bueno,
va estar coronat
als 54 anys
i no va mostrar cap interès
i mai a la vida
va saber parlar
ni alemán
ni cosa
que se li passés
per als nassos.
Diu, bueno,
doncs, mira,
titus, tu,
ja que no volen fer-ho així.
I n'hi ha un cas curiós
que és,
diu,
un que era gassiu,
era, feia servir,
era muy ahorrativo,
no?
Sí.
I aquest era
el Felipe Lhermoso.
Ui!
Que aquest va dir,
era el que era
segons les costums
que havia a França
en el segle XIV,
també,
a les dones solteres,
ni que fossin hereves
de castells,
només que podien tenir
un sol vestit.
Ah.
I després,
si hi ha els ducs,
els barons,
els condes
i les seves esposes,
podien de tenir,
com a molt,
quatre vestits.
Ah, ah.
Però no es va fixar
en les sabates.
Ah.
Diu,
a la sora es va posar
la moda de les sabates,
diu,
i tothom portava sabates
noves,
amb unes modelos
distins, no?
I a vegades,
diu,
el que era moda
era aquelles sabates
que tenien aquelles punxes
tan llargues.
I els llaços
grossos.
I els llaços
i grossos.
tot això és de la història,
no?
Anem per una altra.
Ah, aviam.
Aleshores,
diu,
abans d'aquest espera
tenia el cavallo celeste aquest,
a veure on està el cavallo celeste,
en la 148.
Molt bé.
Vinga,
mirem el cavallo celeste aquest,
així,
aquesta també és xula.
Diu,
un fet
sobradament conegut
va ser que el Calígula,
el Calígula,
perdó,
va anomenar,
com a cònsul
del seu reinat,
els cavalls que li agradaven
i amb un que es deia
Incitatus.
Incitatus.
El que va sucedir
a Calígula,
no sé si heu vist
aquella sèrie
molt ben feta
de la BBC,
de jo,
Claudio,
eh?
Bé,
doncs el que el va sucedir
va ser el Claudio.
I aquest Claudio,
com no estava segur
dintre d'aquest cavall
que és el que podia haver,
doncs li donava
tot el pinso
i totes les coses
amb or,
el seu pessebre de marfil
i les copes
que li servien
li servien
a l'Incitatus.
De totes maneres,
avui dia
encara en queden
de Calígules, eh?
Sí!
Només fa quatre dies
hi va haver un senyor,
per dir-ho d'alguna manera,
que és del govern,
que se li va acurir
donar una medalla
a la Mare de Déu.
Ah, sí?
Imagina't,
doncs imagina,
pobra Mare de Déu.
Sí,
eh?
I ja,
com ja ho sé,
heu parlat bastant
de la història
i continuem sent
a la història,
diu que Vladimir
Illich Ulyanov,
no sabeu què és,
oi,
quin oi?
Un rus,
un rus,
això sí,
no?
Un rus,
diu que va utilitzar
amb la seva vida
més de 150 pseudònims.
Oh, oh!
Diu,
ara,
de tots aquests pseudònims,
el que és conegut,
i ara sí que sabeu qui és,
era Lenin.
Lenin.
No,
era el Lenin.
Lenin.
O sigui que polítics
i soberanos,
doncs que se queden...
Passen los tiempos
que pasen,
tots tenen el mismo
corte.
A l'ego.
Bé,
el pròxim dia més.
Molt bé.
Molt bé.
Música per gaudir.
Avui tornem a escoltar
el fragment més vibrant
del musical català
Maricel,
que va significar
la productora de Goll de Gom
en música de Guinobar.
Aquest espectacle
basat en una obra
d'Àngel Guimarà
s'ha reposat
dos cops
després de la seva estrena
fa més de 20 anys
i sempre
amb un èxit
clamorós.
Tant és així
que es va haver de prorrogar
diverses setmanes
l'any passat.
Escoltem l'himne
dels Pirates
de Maricel.
Acompanya
l'orquestra
del Vallès
sota la direcció
de Salvador Braconsa.
El mar
és com un desert
d'aigua
no té camins
ni té senyals
el mar
és un desert
d'onades
una lluita
sorda
i constant
és el mar
la nostra terra
ferma
on vivim
arrelats
en el vell
és el mar
la nostra terra
ferma
on vivim
arrelats
en el vell
les verdes
s'inclaran
el vell
ens portaran
amb un caball
de sobrat
per les zones
les verdes
s'inclaran
el vell
ens portaran
amb un caball
de sobrat
per les zones
el sol
és el senyor
del dia
el senyor
del dia
la llum
la leina
de la nil
la leina
en forma
les veles
el senyor
no és
tot
de camp
a les hores
se'ns va
la bandera
i el seu rol
fer-se enrere
i fugir
a les hores
a les hores
és el senyor
el senyor
i el seu rol
fer-se enrere
i fugir
les veles
s'inclaran
el vell
ens portaran
amb un caball
desbocat
per les zones
les neves
les neves
s'inclaran
el vell
ens portaran
com un caball
desbocat
per les zones
el mar
serà tot
per nosaltres
ja som senyors
i veis del mar
som del refugi
de la lluna
que maneja
el nostre estandar
però per ells
no hi haurà
a la lluvia
per ells
ha volgut
triomfats
però per ells
no hi haurà
a la lluvia
per ells
ha volgut
triomfats
les neves
i plegats
el vell
el vell
I el mar estimat serà nostre, germà dels germans musulmans.
I el mar estimat serà nostre, germà dels germans musulmans.
Les nens s'inclaran, a l'eina s'inclaran,
a l'eina s'inclaran, a l'eina s'inclaran.
Les nens s'inclaran, a l'eina s'inclaran,
a l'eina s'inclaran, a l'eina s'inclaran.
Bé, i després d'aquesta vibrant marxa dels pirates,
a l'himne dels pirates,
ara escoltarem més pausadament la Montse.
Sí, però no escoltem...
Bé, és una petita recomanació.
Els peus i la llibertat.
La llibertat, nostra base per aguantar-se i per avançar.
M'agrada descansar el peu descalç i sentir el pes del meu cos.
disfrutar de la llibertat del meu peu despullat
i del meu cos apullat sobre ell,
parat o a genollons,
o de peu o caminant,
girant, ballant.
No entenc ni si em porto bé amb el peu
tancat o apretat en la sabata,
i molt menys amb talons i de puntetes,
intentant buscar un equilibri que s'havia perdut.
Per disfrutar d'un bon equilibri físic
fa falta un bon apoio,
o sigui, fa falta un bon apoio als peus
o alguna cosa que connecti amb el sol,
una bona vista,
un bon funcionament de l'oïda i del cerebell,
i sobretot, més immediat,
sentir que els peus tornen a tenir contacte amb el terra,
que hi ha seguretat en l'apollo
per poder iniciar la marxa a nivell físic i psicològic.
Admiro les persones que per accident o enfermetat
han sofert problemes en els peus.
Han tingut que retrobar el valor i l'ús a dia
per recuperar aquests punts d'apollo
que a vegades ajudades per una pròtesi
amb ells mateixos.
En aquesta recuperació d'un manteniment,
per mantenir l'equilibri,
tanta força física i psíquica
que es podria dir verdaderament
que són uns campions de la vida, els peus.
Perquè les nostres mans puguin expressar-se
com llibertat
i poder treballar o crear amb elles,
necessitem apollos.
I per expressar la nostra paraula,
el sentit, la força, la resistència
i la intel·ligència també la necessitem.
O sigui, s'ha de començar de nou.
Som un animal que s'aixeca
i que es mantén sobre els seus peus
i que es mou en vertical.
Aquesta defineix i ens presenta
davant de la societat i de més animals.
La posse, el porte, l'elegància, la dignitat,
la formen part de la verticalitat
que sustenten els peus.
Quan un pateix una lesió en el peu
o inclús una amputació,
tornarem a revisar la nostra capacitat
del sistema d'apoyar.
La nostra missió és la vida,
en la vida és la capacitat
que ens queda per poder ser nosaltres mateixos.
revisem el nostre pollo,
les parts del nostre cos,
com que ens apoyem a la Terra,
a les persones que ens apoyen
a nivell psicològic,
però sobretot el punt d'apollo
des que podem tornar a agafar
l'impuls per recuperar la verticalitat,
la física, la força,
que ens impulsa a ser
el que verdaderament som
i el que volem a ser.
Sentir i ampliar la base
que formen els nostres peus,
millorar i ampliar aquesta capacitat d'apollo
de la força del taló,
l'impuls dels dits,
l'atenció de la bòbida del peu,
i és recuperar i ampliar
la base del nostre moviment,
la capacitat de desenvolupar-nos
en el nostre medi físic,
a nivell físic, psicològic i social.
Molt bé.
El peu és molt important.
Oh, el peu és la base
de tota la nostra manera de viure.
De la nostra manera de peu.
Oh, i tant.
És que ens sabem que vam fer l'evolució
i ens vam anar aixecant.
Aixecant.
Hem de continuar drets.
Hem de continuar drets
i si no els peus no ens acompanyen,
jo que he patit molt de temps dels peus,
és que t'ho passes tan malament.
O sigui que sabates ben còmodes,
sobretot vigileu que no tingueu...
I al estiu portar-los estepats
al màxim possible.
Això mateix.
Per deixar-los respirar.
Això mateix.
Sí, senyora.
Tota la raó tens.
Camineu per la sorra descalçada.
Sí, és bo.
Sí, sí, va.
Coroneu el tanto per un passeu.
Que a vegades tira coses...
I amb vidres i xeringues.
I amb vidres i xeringues.
Bé, com a continuació de l'espai de la Montse,
farem més ment dels consells
que l'Àrea Bàsica de Salut
va publicar ja fa uns anys
sobre una de les tres malalties anomenades
assassines silencioses.
La diabetis.
Ja som a l'estiu i sembla que el bon temps
convidi a fer una alimentació més llogera,
permissiva,
en menges,
en molta fruita,
sucs,
que és allò que ens ve de gust.
Però, atenció als diabètics.
No baixem la guàrdia per res del món.
És important remarcar que aquesta malaltia és crònica.
Per tal de retardar i minvar les complicacions que pot tenir per la nostra salut,
cal controlar-la de prop.
I per aconseguir-ho, cal seguir les recomanacions següents.
Cal vigilar-lo periòdicament
i intentar ajustar-lo al pes ideal segons l'edat, el sexe i l'alçada.
Mantenir un pes adequat és, doncs, primordial.
Medicació.
Pot ser que per les característiques de la diabetis
s'hagin de prendre medicaments,
insulina i ploglucemians orals o d'altres.
Atès que es tracta d'una malaltia crònica,
caldrà prendre-se'l sempre tal com ho indica el mitjà.
I tornem als peus.
Compte amb els peus.
Els peus són una part delicada de l'anatomia del diabètic.
Qualsevol lesió, per petita que sigui,
pot donar lloc a trastorns greus.
Cal revisar-los cada dia,
tenir una bona higiene,
consultar l'equip sanitari
i seguir els seus consells.
I també hem de tenir autocontrol.
Saber un conjunt de tècniques
per conèixer el nivell de glucemia
és fonamental
per assegurar-ne un bon control.
El metge indicarà
el tipus de control que es pot fer a casa.
Freqüència,
horari i modificació
del tractament
segons els resultats.
És recomanable
anotar els valors subtinguts
en el carnet del diabètic
i portar-lo
en el moment de la consulta.
Alimentació.
Ah, això mateix.
En primer lloc,
cal evitar el consum
d'aliments ensucrats.
A més,
l'alimentació ha de ser adequada
el pes,
l'activitat física
i el tractament
que faci el diabètic.
Ha de ser
la més variada possible
i cal repartir
equilibradament
els aliments
al llarg del dia
i evitar
passar
estones llargues
sense menjar.
Compte amb els ulls.
Sovint,
en el diabètic,
els ulls són
un dels òrgans
afectats.
Per tal de prevenir
les complicacions
o posar-hi
tractament
si s'han produït,
cal que revisi
els seus ulls
com a mínim
un cop
cada any
o més sovint
si cal.
Exercici físic.
Una activitat
física
adequada
ajuda a controlar
els nivells
de glucosa
a la sang.
L'exercici
ha de ser
l'adient
per a la nostra
condició física,
l'edat
i tipus de tractament.
S'ha de fer regularment
cada dia
si és possible
i s'han d'evitar
exercicis
poc habituals
o excessius.
Últimament
podríem dir
la convivència
en associar-se.
Compartir informacions
i dubtes
i assessorar-se
convenientment
és fonamental
per conèixer
la malaltia
millor
i la qualitat
de vida.
Pertènyer
a una associació
de persones
amb diabetis
pot ajudar molt.
Sí, sí,
perquè
cada un té
la seva norma
i el que fa un
pot ajudar
a l'altre.
I sobretot
els ulls
i els peus
s'han de mirar
amb una cura
extraordinària.
Bé,
i ara
el Joan Maria
ens farà
aquells reportatges
que ell fa
tan acurats
i tan intel·ligents.
moltes gràcies.
Home,
clar.
Moltes gràcies.
Recordo
que t'adac un cafè.
No,
no,
gràcies.
Ho dic
desinteressada
amb ell.
Molt bé,
molt bé.
Bueno,
ara que la majoria
de la gent
ja estan preparats
per agafar el cotxe
i sortir,
convindria
recordar
quins manteniments
s'han de fer
en el cotxe.
Principalment
verificar
el nivell
de l'oli
i canviar-lo
almenys
cada 20.000 quilòmetres.
Abans,
aquesta operació,
juntament
amb la verificació
de les escombretes
de neteja
per a brises,
la feien de franc
les benzineres,
cada vegada
que hi anaven
a repostar.
Ara,
no solament
no tenen
aquest servei,
sinó que a més,
el gasoll
o la benzina
ens l'hem de posar
nosaltres.
Ah,
sí,
encara més car,
més car,
i el servei
se'l serveix.
Bueno,
és molt convenient
que almenys
cada 3 mesos
comprovar
la pressió
dels pneumàtics
a les especificacions
del fabricant
del cotxe
o del pneumàtic.
D'una pressió
correcta
ens estalviarà
diners
perquè gastarem
menys combustible
i a la vegada
tindrem
una millor
seguretat
de marxa.
Reparem més.
Oh,
i tant.
També cal
portar el vehicle
almenys
cada any
a revisió
al concessionari
o al taller
mecànic
de confiança.
A partir
del cinquè any
és obligatòria
passar a la ITUV.
Aquí ho tenim
molt fàcil
perquè tenim
l'ITUV
aquí a Sant Just.
Sí,
i tant.
Amb la qual cosa
es garanteix
la fiabilitat
mecànica
del parc
automobilístic
la prova
la tenim
a la causa
d'accidents
per falla
mecànica
que no arriba
al 15%.
Els altres
són de fallos
humans
per no del cotxe.
Consideracions
sobre els pneumàtics.
Els pneumàtics
duen
una senyal
horizontal
topalls
a la banda
de contacte
a terra.
Quan el pneumàtic
arriba a aquest
topalls
indica que
s'ha de canviar
obligatoriament
perquè estan
gastats
i són perillosos
per circular.
En canvi,
als pneumàtics
cal fixar-se
en els números
que hi ha gravats
als laterals
dels pneumàtics.
Indiquen
la mida
i amplada
del mateix
i el codi
de velocitat.
Aquests números
han de coincidir
amb els autoritzats
en el carnet
de circulació
del cotxe.
Cas contrari,
no passarien
per l'ITUV
perquè afecta
la seguretat.
També hi ha
números
que indiquen
en clau
la data
de fabricació
del pneumàtic
que,
com els iogurts,
també tenen
data
de caducitat
per poder-los
vendre.
I això
no ho sap tothom.
No,
ni l'índex
de velocitat
tampoc.
No,
no,
no,
no.
Els pneumàtics
de marques
de segon nivell
caducats
o amb índex
de velocitat
inferior
poden ser oferts
a un preu
hasta d'un 50%
més baixos
per tal
que cal tenir
en compte
el que acabo
d'explicar.
Que no és una ganga,
dius oferta
a aquest preu.
Però si són caducats
o...
Esclar,
la goma està passada
o ja està,
no pots córrer.
Finalment,
convé moure el cotxe
uns metres
cada mes
per evitar
que els pneumàtics
perdin
la forma rodona
per l'efecte
d'estar
temps
en la mateixa
posició,
ja que la banda
del pneumàtic
que toca terra
gairebé
només té
20 centímetros
i ha d'aguantar
tot el pes
del vehicle
la qual cosa
fa que es deformi.
Això també hi ha molta gent
que no ho sap.
Que no ho sap.
Tenen 3 menors
sense tocar.
I després
com van per carretera
van zap, zap, zap, zap
perquè el cotxe
està desigual.
Les rodes són quadrades
ja no són rodones.
Està deformada.
Bueno, fins aquí
4 coses
per tenir en compte.
Sí, sí.
No?
Està de tenir en compte
i tant.
Bueno, i jo
em farà ficta
que ho diu un expert
que sap de què va, no?
Home, és que
ha sigut el meu ofici.
Per això mateix.
Vull dir que
prengueu un cop.
No matis l'automoció.
S'ha de desconeixer.
Sí, sí.
I tant.
No matis l'automoció.
S'ha de desconeixer.
S'ha de desconeixer.
S'ha de desconeixer.
S'ha de desconeixer.
S'ha de desconeixer.
S'ha de desconeixer.
S'ha de desconeixer.
Avui us convidem a visitar
un paratge ideal
que és l'estany de Sills
que en un temps va arribar
a ser un dels estanys
més grans del nostre país.
Les vegades...
Tres vegades més gran.
Tres vegades més gran
que l'estany de Banyoles.
Sembla mentida, oi?
Però fa uns segles
els habitants dels entorns
van decidir de secar-ho
per guanyar terreny
per a l'agricultura
i alhora eliminar
el focus d'infeccions
que representaven
les aigües estancades.
Però això es va produir
fa segles.
Ara la tasca ha estat
recuperar aquell lloc
com a espai natural de vida.
Sills ha treballat molt
aquests últims anys
per recuperar el seu oasi.
Reflectim l'article
de César Barba,
col·laborador de la revista
Descobrir Catalunya.
Amb els canvis
esdevinguts
en el sector agrari
a partir de l'any 70
del segle passat
les percebes
obtingudes
de la dessecació
de l'estany
van ser poc rendibles
econòmicament
per la qual cosa
van ser
o bé abandonades
o bé substituïdes
per cultius
de pollancres
i plataners.
Totes aquestes alteracions
juntament
amb l'urbanització
creixent
i la construcció
d'infraestructures
van anar
transformant
el paisatge
i els sistemes
naturals
de la zona
fins a conformar
el seu aspecte actual
format
per un mosaic
de prats
arbessars
tanques
de vegetació
pelustre
i plantacions
d'arbres
de creixement
ràpid
tots ells
separats
per recs
i canals
construïts
per escorre l'aigua.
Tant l'Ajuntament
de Sills
com la Fundació Natura
van ser
confinanciats
per la Unió Europea
per la realització
d'un projecte
anomenat
LIFE
pel qual
va aconseguir
la restauració ambiental
i una part
de l'antiga
llacuna
aquest important projecte
va donar
lloc
a un
autèntic oasi
recuperat
d'una bassa
permanent
una zona
humida
en la qual
les aus
nien
i reposen
sense fer
grans
sense fer
gens de cas
dels camions
trens
i cotxes
amb els que han d'aprendre
a conviure
l'estany de Sills
manté una diversitat
de flora i fauna
molt important
s'han citat
al voltant
de més de 150 espècies
d'aus
diferents
entre les quals
destaquen
el Bernat
Pascaire
el Martinet
Blanc
el Cabusset
el Bacadell
els ànex
Collverd
Bellverd
Xarnet
i Xiulador
bé
ara t'ho faràs
el tros
del Xiri Vella
perquè ha marxat
perquè tenia mal d'orella
i ha anat
a la Torrinó
el paisatge botànic
per la seva banda
està dominat
pel Prat de Dalla
un tipus de vegetació
que durant molt de temps
va ocupar
les terres
desacades
d'entre aquests
herbacars
afloren
gran
matorrades
o matorrades
no
de
Val Calló
el Lliri Groc
els Canyissars
i el Gatell
que és un petit
i colorit
salsa
que floreix
a partir de febrer
en els seus viatges
entre l'Empordà
i Barcelona
en Josep Pla
recordava
el seu pas
per l'estany de Cils
per les arbreves
i la música
del Puyancra
juganer
i gràcil
que fa pensar
en les composicions
de Mozart
tan lliures
i tan líquides
amb més presses
i menys poesia
avui dia
qualsevol viatger
tant en cotxe
com en tren
en direcció
a Girona
que no sigui
l'AVE
que va molt ràpid
reconeixerà
des de la finestra
de les
les fileres
dels arbres
inundats
o bé
o bé
el blanc
boleteig
del Martinet
allí hi ha
l'estany
de Cils
un meravellós
espai natural
de gran valor
ecològic
i paisagístic
quan al factor humà
recordem
que l'ofici
de Cisteller
era
en temps
un dels més
importants
a l'entorn
de l'estany
els coves
es confeccionaven
a base
de canyes
i dímets
del pla
de Riu d'Arenes
la seva abundància
i qualitat
va donar peu
a la proliferació
de l'ofici
que avui dia
té continuïtat
per exemple
a la masia
de Camplanella
als afores
de Vilubí d'Unyà
els cistells
s'utilitzaven
per empaquetar
les patates
primerenques
collides
sobretot
al maresme
i que s'exportaven
a Gran Bretanya
La primavera
és la millor època
per visitar
l'estany
que és
quan la vegetació
està més exuberant
i quan s'hi poden
veure
més ocells
El fet
que el clima
s'hagi suavitzat
i que ara
es tingui més cura
de les zones humides
fa caus
com el Bernat
Pascaire
que ja
hem citat abans
és que es quedi
a casa nostra
tot l'any
a la rodolia
de l'estany
hi ha tres punts
de guaita
des d'on es poden
observar
els ocells
de la zona
un veritable
palè
pels ornitòlegs
d'on es poden
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Crocus sativus.
Tenen un color taronja vermellós pujat, de gust fort i penetrant.
Pel seu poder colorant i aromàtic, s'utilitzen preparacions culinàries importants.
Per exemple, la paella valenciana, en la qual el safrà és un component imprescindible.
D'altres, el suquet de peix nostre i també la famosa bullavesa francesa, que preparen també el port de Marsella.
van introduir el safrà als àrabs, com la majoria d'espècies.
El seu cultiu és d'origen oriental i per això moltíssims plats àrabs també el fan servir el safrà com a espècie.
A més, és que dona un gust molt concentrat.
També s'utilitza, des de temps immemorials, per les seves propietats medicinals, per millorar la memòria, la visió, malalties cardiovasculars,
diabetis, antidepressiu, sedant, anticancerós, però ull, és tòxid amb segones quines quantitats.
Home, però hauries de prendre molt.
Amb el preu que val, no hi ha pas perill que ningú sap.
No ens passarem, no ens passarem de pes.
Com sabeu, el preu del safrà supera el de l'or, però això cal comprar-ho sempre envasat i etiquetat, per evitar la seva adulteració, és a dir, que ens donin gat per llibre.
Ah, i tant.
A més, a nivell mundial, el safrà espanyol està considerat dels millors del món.
Sí, sí, sí.
I bueno, si sabeu...
Ja sabem més coses.
I tant, hi ha una sarsuela molt famosa, que es diu la Rosa de la Safran, que és referent precisament a la collita d'aquests camps que es fa amb els llocs on es conrea.
Sí, malgratament, ara, a molts supermercats, ja et venen que diuen sucedàneo del safrà.
Ah, i afortunadament que posen sucedàneo.
És un colorant.
Un colorant.
Sí.
No bon gust.
I el que passa és que la paella la veus groga igual, però no té res a veure.
Sí, sí, però és de colorant.
No, però bueno, de totes maneres, has de posar bastant safrà, si vols veure la vermella, eh, la paella.
Bueno, vermella no, una mica groga.
Aquell color...
La meva mare feia servir unes cartaretes petitones que vanien cinc cèntims.
Sí, sí.
I llavors la picava amb el...
Deu filets.
Sí, sí, la picava el morter.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
La picava el morter amb una miqueta d'all i llavors, a mi personalment, no m'ha agradat mai el gust del safrà.
Ah, sí, té un gust molt peculiar.
Té un gust molt peculiar.
I no, no és... I mira que m'agrada tot, però el gust del safrà, què vols? Què voleu que us digui?
Que si la paella no porta safrà, també te la menys.
Oh, i tant, jo li poso tomàquet i em queda molt vermella i molt bé.
I la morceta, una altra cosa que també fa...
A veure, sí, que és el cafè.
Ja temps? Sí?
El cafè, sí.
Sobre el cafè.
Sí, vale?
El cafè indultat.
Ah.
De cancerigen i enemic cardiovascular a oncoprotector i antioxidant.
Vaja, de la nit al dia.
Em permeteu aquells lapsos, bueno, que us deia jo, bueno, aquells incisos.
Sí.
Ja sabeu que jo soc a Tessi, no?
I quan estaves a la universitat, o sigui, quan estava a la facultat de medicina, doncs t'ho deien.
Ara no podeu menjar d'això.
Ara no podeu menjar d'allò.
Per exemple, l'oli.
L'oli d'oliva, perquè no sé què, l'oli no sé què.
Oh, sí, massa fort.
Temporades.
Els peixos baus.
El sucre.
El sucre.
Sí, ja els adulcoran.
Doncs ara el cafè l'han indultat.
No.
El cafè jo tinc també algun problema d'acord, però per tenir alguna cosa, no.
Perquè si no, no, no.
Si mai m'han tret el cafè, jo li dic al mitjà, si vostè em treu el cafè, que no em pren molt.
Ho treu tot.
No, no.
Li dic, no, ja no vinc més, ja per bones.
Prema l'alegria.
Doncs això, una miqueta, doncs el cafè indultat, de cancerígen i enemic cardiovascular a oncoprotector i antioxidant.
Cafè rehabilitat i desimputat.
Adeu a la seva mala fama, com a potencial agent cancerígen, especialment a la bufeta i al pàncreas, excitant, estressant i desencadenant d'infarts.
No incrementa les possibilitats de tenir un càncer.
Més aviat, al contrari.
I tampoc no augmenta el risc de patir una malaltia cardiovascular.
Això ho avalen.
Diferents estudis científics publicats els últims anys i recent aval de l'Organització Mundial de la Salut,
que durant 25 anys va considerar com potencialment cancerígen, per als sers humans, una de les begudes més consumides en tot el planeta.
Si és com si ara haguéssim indultat el cafè, diu la doctora Josepa Rigau, experta en nutrició.
L'indult ha arribat des de les més altes esferes sanitàries internacionals.
La gran quantitat de proves disponibles actualment ha conduït a la revalorització del cafè,
previament classificat com a cancerígen per al ser humà.
Des de l'any 1991, destaca l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, la IARC, que pertany a l'OMS.
S'ha dit, s'ha dut a terme, la revisió exhaustiva del més de 1.000 estudis amb humans i animals.
El grup de treball de la IARC, amb 23 científics, ha inclòs que no hi ha suficients proves dels efectes cancerígens del consum del cafè.
És concreta que molts estudis epidemiològics han demostrat que la ingesta regular de cafè no té efectes cancerígens
pels pàncreas, les mames de la dona i la pròstata, i fins i tot que redueix el risc de tenir càncer d'endometri, de l'úter o de fetge.
Oh, molt bé.
Desprèn vostès una tresseta de cafè.
Bueno, així mira, ja t'accepto aquest cafè que m'ho faries abans.
Escolta, primer fem una paella amb una mica de safrà i després fem un cafè.
Hi ha molta més història, però en concret és suficient dir que el que deien...
Donde digo digo, digo, digo, digo, digo, digo, exactament.
Bueno, senyores científicos, facin vostès els estudis.
Sí, aquí un estudi darrere a l'altre i això, donde dije digo, digo, digo, digo, i van indultant.
I van indultant.
Molt bé, senyors, senyores, oients, fins al proper setembre, que estarem molt contents de tenir-vos un altre cop aquí amb nosaltres, que diem aquestes coses, que surten així, gira.
Sortint. Bueno, Montse, avui he rehabilitat el cafè i espero que més endavant la copa i el puro, que es trobem al dissabte.
Em sembla que serà una mica més difícil.
I recordeu que...
Que va fallar el puro, no, però un ditet de whisky, que els hi creus que us diuen...
Ah, també va molt bé.
És al cor.
És al cor.
És al cor.
És al cor, és al cor.
No, no, no.
Va bé, és al cor.
Ai, ai, ai.
Que va bé.
Bé, fins al setembre, si a Déu plau.
I recordeu que el dissabte podrem tornar a sortir amb vostès.
Fins aleshores, molt bona nit, que no és tal nit, perquè ja és de sol, i molt bon dia.
Que serà de dia.
Que serà de dia, adequadament.
Molt bé, gràcies, l'Ina, Montse, el Joan que ha marxat i el Joan Maria, que està aquí amb nosaltres.
I el Carles, que està allà amb un ajudant maquíssim.
Doncs, fins a la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.