Seixanta i més.
Benvolguts i benvolgudes.
Dimecres de nou i també de nou estem amb vosaltres
per oferir-nos l'audició Seixanta i més.
Tardor amb temperatures de mig hivern.
Quan el sol ens acaricia tenim una estupenda temperatura,
però quan cau per l'oest comença una fresqueta considerable
que es perllongra fins al matí següent.
O sigui, temps clàssic de tardor.
Ja comença a observar-se la manca de segons quins tipus d'ous.
Se'n van a terres més càlides per passar l'hivern.
Quina sort que tenen!
Segur que nosaltres, si tinguéssim males, també voldrien fugir del fred.
Però no ens queixem, perquè segur que el fred s'apaivagarà i serà molt agradable
passejar segons sense aquell engollós i festigós,
aquell escalfor horrorós, l'alina fa una cara,
no li agrada aquest estiu horrorós que hem passat.
Bé, preparem-nos per gaudir també de la nit del comerç aquí a Sant Jús,
que esperem que faci bon temps.
Bé, serà com sempre força agradable,
o així ho esperem.
Ja us ho comentarem.
I una altra vegada estem solites.
La senyoreta Montserrat, la Rea, està de mucha comida.
Vale. Bueno, de mucha comida no.
Está en un convite, porque mucha comida,
o de toda la que quiera comer-hi más.
Bé, i el nostre Joan ja està més bé,
però aquesta tarda se'n va de Pindonguió.
A Guarí, sí.
Ah, se'n va al Liceu.
A Carambres.
Sí, a veure, a Doña Francisquita.
Són palabres mayores.
O sigui que, amb la il·lusió,
perquè és que a la dona li agrada,
i amb ell també, amb la cara que ha fet,
dic, bueno, bueno, doncs que us ho passeu molt i molt bé.
Bé, doncs, estem l'Alina i jo.
Aquí, al peu del canó.
Això, també ens acompanyarà el Carles,
que ell, com sempre, està amb nosaltres.
i ens fa l'àleg de companyia.
Gràcies, Carlitos.
Bé,
faim una miqueta de referència a la salut.
Sabem alguna cosa sobre la MEPOC?
Què és la MEPOC?
La malaltia pulmonar obstructiva crònica,
amb les sigles M, P, O, C.
La malaltia pulmonar obstructiva crònica,
també coneguda amb les seves sigles MEPOC,
és una malaltia progressiva i d'evolució potencialment mortal.
Es produeix perquè s'inflamen els bronquis
i es destroveixen els embans dels alveols.
I el resultat és una dificultat progressiva
per respirar adequadament,
cosa que es tradueix en ofegament
en realitzar les activitats de la vida diària.
Ara mirarem quins són els símptomes del MEPOC.
Les persones que pateixen MEPOC
notaran els símptomes una vegada s'hagi produït
un deteriorament significatiu de l'aparell respiratori.
En termes generals,
és habitual que els anomenats símptomes
puguin empitjorar amb el temps.
Els guns dels que podem observar són
Tos amb expecturació
Falta d'energia
Respiració amb xiulets
Dificultat amb la respiració
Pèrdua de pes
Cames inflades a causa de la insuficiència cardíaca
Què podem fer per trobar-nos millor si tenim en boc?
Mira, si fumeu, deixeu-ho, deixeu-ho, deixeu-ho.
Deixeu-ho.
Deixeu-ho.
És l'única manera de retardar la seva evolució.
Limitar la nostra exposició
en hores de màxima contaminació ambiental.
Mantenir-nos actius amb ajuda
que ens ajudarà a respirar millor.
Podem començar per activitats suaus i senzilles
i després augmentar-ne progressivament la intensitat.
Intentar mantenir el nostre pes ideal
a través d'una dieta equilibrada.
Hidratar-nos ajudarà a aconseguir
que les secrecions siguin menys espesses
i així expulsar-les és més facilitat.
Vacunar-nos anualment contra la grip.
Seguir correctament el tractament prescrit
pels professionals sanitaris.
Realitzar revisions periòdiques
amb el metge de família i el neumòleg.
Aquestes serien les màximes que es podrien fer, no?
Mirem això de quines són les causes, o què et sembla?
Bé, sí.
Doncs la diu, quines són les causes?
Hi ha molts factors que poden afavorir
l'aparició d'aquesta malaltia
i entre elles observem...
El tabaquisme, que és la causa més estesa
en els països desenvolupats.
Les feines de risc en què els treballadors
estan exposats a la pols,
com és el cas dels miners
o aquells dedicats a la metalúrgia,
entre altres.
Asma, aquelles persones
que pateixen aquesta malaltia,
que també inflamen les vies respiratòries
i, a més, fumen,
que multipliquen així
el risc de patir boc.
I aleshores tenim les infeccions, eh?
La M-po no es contrau per una infecció,
però aquesta última pot ser un element
agreujant dels símptomes
i de les dificultats respiratòries
que ja se suporten.
També influeix molt la genètica.
És l'encarregada
que alguns individus
siguin més propensos que altres
a contraure M-POC.
El 20 de novembre,
que és el Dia Mundial de la M-POC,
una iniciativa per incrementar
el coneixement i la conscienciació
sobre aquesta malaltia
entre la població en general.
La realitat de l'en-poc
és que sovint els símptomes
solen passar desapercebuts.
No se'ls dona importància
atribuït-los a l'edat
o al fet d'estar en baixa forma física
o realment s'està produint
o una obstrucció
dels bronquitis
o dels bronquis
i una destrucció del pulmó
amb els anys
pot arribar a afectar-les
les activitats bàsiques
de la vida diària de la persona.
I val la pena preguntar
al farmacèutic, no?
I tant.
Per informar-se.
Sí.
Tenim en compte
que l'en-poc
és la quarta causa de mort
en el món
i l'OMS preveu
que sigui la tercera
l'any 2030.
Fins al 50% dels fumadors
desenvolupa
en poc
i el tabac
n'és la primera causa.
Si ets fumador
feu-no cas.
Fes-te una revisió.
Deixa de fumar
demana ajuda
al teu farmacèutic.
Ell t'acompanyarà
en el teu procés
de deshabituació del tabac.
El tabac en si
no fa mal
però els components
que fan
de totes les cigarretes
són les que fan
que tot això
doncs
perjudiqui de mala manera.
I tant.
O sigui que
ja ho sabeu.
No fum.
No fum.
No fum més.
No fum més.

Vinga, carinyo mío,
ara ja veiem aquestes coses que ens expliques,
que a vegades... Escolta'm...
Aquesta vegada, excepte la tercera part,
aquella dels misteris, no està malament.
A més, ja veureu que aquesta primera és xuló,
perquè és les bacallaneries.
Ah, molt bé.
Això ja té una mica de gustet.
Això.
Diu, les bacallaneries només hi ha a Catalunya,
el lloc més del món.
Això no ho sé, però bueno, diu...
Ah, sí, ella ho diu.
Sí, ho diu, ho diu.
Però escolta'm, jo he anat a Portugal,
i el clàssic...
Una cosa és menjar bacallà,
que a Portugal és un dels puestos que tens
que anar a menjar a bacallà.
O a Islàndia, ojo, nenes.
Bueno, però a Islàndia sí que...
Però no, el que...
No, no.
El sal és el que volies,
però aquí es refereix segurament
a aquells puestos que n'hi ha,
que és el bacallà,
olives,
encurtidors,
i totes aquelles coses.
El millor vol dir això, no?
Bueno, diu,
el lloc més del món.
I de primer,
només venien bacallà les dones.
A Barcelona,
les bacallaneries
afegeixen...
Bueno, agafen una gran embrancida
quan s'aixequen els nous mercats,
quan la desamortització
de les municipis,
les celebracions gregues dedicades...
Ei, això us ha passat o no?
Usted se ha pasado de pàgina.
Pues si tiene señorita y tanto.
Ya no puede ser eso.
L'amortització de 1865.
Hi havia grans i cobertes i estables.
Anar a la plaça,
se'n diu a Barcelona,
anar a mercat.
Hi ha bacallaneries,
centenàries,
al Ninot i a Sant Antoni.
El bacallà salat
era un menjar de pobres,
com l'arangada,
la sardina,
la patata,
la col,
la cançalada,
el llagum
i el pa,
aliments habituals dels obrers
arribats a la ciutat
quan la gran industrialització
del segle XIX,
quan Barcelona
s'omple de fàbriques.
Molts no tenen temps de cuinar,
o viuen a dispensa,
o no tenen dret a la cuina,
i també forma part dels esmorzars dels treginers
i de la gent que fa feina dura,
el que ara avui dia se'n diu esmorzar de forquilla.
Trobem bacallà en els menús de les fondes de Sisos,
que és el que dèiem l'altre dia,
de gent pobra, no?,
que servien menjars cassolans i barats,
freqüentades per gent modesta,
obrers i menestrals,
i hem vist que els cambrers cantaven els plats
amb una cantarella i amb noms fabulosos.
Per cantar un plat de bacallà
dèiem, per exemple,
un bacallà buit,
que era el bacallà bullit,
amb all i juliver picat.
Boníssim!
Molts plats d'aquests locals populars
són els plats de la cuina tradicional,
la que segueix al calendari,
i les receptes van canviant els ingredients.
A final de l'estiu,
bacallà amb s'enfaina,
a la tardor, amb olives,
a l'hivern, a la llauna,
i amb mel,
i amb panses i pinyons,
i per quaresma,
amb espinaques i cigrons,
i els dijous,
un brutal arròs de bacallà.
I diu,
i sabíeu que a casa nostra
cada tall de bacallà,
morro, penca, cua, tripa i fetxa,
des del segle XVIII,
té un plat i una recepta?
Deia Josep Pla,
el bacallà és un peix
que un cop mort,
ressuscita.
xapó per ell, eh?
I diu,
jo ara em faré un bacallà a la llauna.
Moltes gràcies.
I el bacallà a la llauna
es feia a les fondes barcelonines
en el segle XVIII,
i encara és un clàssic
en molts restaurants de Barcelona,
potser perquè és una de les maneres
més bones de menjar-se'l.
el van portar a Barcelona
els treginers del Bages,
que el prenien per esmorzar.
El nom li ve del recipient on es fa,
la llauna del forc,
amb nances i poca fondària,
d'alumini,
i és senzill de fer.
Ara bé,
cal utilitzar bons productes
i respectar el temps d'incorporació
de cadascun dels ingredients,
perquè si no,
no val res, eh?
Jo faig un bacallà boníssim.
D'acord.
No m'estranya perquè...
No, no, no,
sóc gaire...
No, no,
amics suïdors.
Gaire bona cuinera, però...
Sí, home, sí, sí, sí.
Sí, molt bona cuinera.
Bueno,
ara ens anem a aquella part lúdica
que avui no és tan lúdica,
o sigui, no és tan...
no sé, tan picarona
com la de setmana passada.
Sí, perquè a vegades, a vegades...
A vegades és picarona,
però ho diu el llibre, eh, senyors?
Jo ja sabeu que sóc molt seriosa, eh?
Sí, sí, sí.
Diu, jo...
Doncs sóc artista d'un cafè cantant té.
Els cafès cantants
apareixien a Barcelona gràcies a l'auge
que agafen d'Europa
amb els cafès amb espectacles musicals.
Els gèneres que integraven l'espectacle
eren sobretot flamenc
i el públic que hi anava era teoregènic.
En els més grans no faltava la taula de joc,
la consigna era que el client sortís plumat,
ni el feier.
El feier era l'espai
on hi havia el servei de cafè i de menjar,
on es destapava les ampolles de xampany
i s'alternava amb les artistes.
L'encarrat duia un llibre de comptabilitat
on apuntava les despeses promogudes
per als artistes en favor de la casa.
Els reservats...
en els reservats l'agresca durava
fins que s'acabaven els diners.
De fet, la majoria dels propietaris dels cafès cantants
obviem les normes i les prohibicions a l'art
i el que tenien era fam de diners
i no interessos artístics.
A la Barcelona de 1880
hi havia cafès cantants de renom
El Sevillano,
El Edén Concert,
Café del Puerto,
Casa Macià,
La Triana,
La Villa Rosa o La Taurina.
I van proliferar arran de l'exposició del 88
i a començaments del segle XX.
I els estrangers que venien a Barcelona
demanaven que els ensenyessin
el barri xino
i un cafè cantant.
L'ubicació d'aquests locals
seguia una ruta que partia del portal de la Pau,
pujava per la Rambla
i entrava al carrer de Sant Pau
fins al paral·lel.
I el 1900
la majoria de cafès cantants
estaven plens de pinxos,
meuques,
senyoretes tomaquets,
no sé què són aquestes,
joc,
borratxos,
torresos de segona mà,
artistes de tercera,
baralles
i el seu aspecte era desordenat i viciós.
Obrien a la matinada
quan els altres locals ja havien tancat.
I el pròxim dia parlarem d'un concert
i d'uns crims que van haver
dintre d'un d'aquests cafès.
I ara ens n'anem
a la part esotèrica,
a la part de les brujes,
però aquí no tant.
i diu
embrancida a l'esperitisme.
Aquesta no l'havien fet, oi que no?
No.
No em sona.
No.
Diu.
Alan Kardec
era el pseudònim
del pedagog francès
Hippolyte
Léon
de Nisard
Lébel
que durant la primera meitat
del segle XIX
va recopilar
i codificar
les comunicacions
de diversos mèdiums
de l'època.
Gràcies als seus llibres
va sorgir
els primers
esperitistes
de Barcelona.
Un grup format
per un llibreter,
un notari
i un capità
de la Marina
amb l'ajuda
d'un bisbe.
Mare de Déu.
Som a l'any
1861
i el senyor
Moïse Llatorek
té una llibreria
al número 1
de la plaça Rial.
És un exiliat
per haver publicat
els misteris
de Poblé
d'Ugentsu
i acaba d'encarregar
una sèrie
de llibres
de Kardec
molt famós
per la seva llibreria.
Els volums
arriben a la duana
però el bisbe
Palau
i Termes
els confisca
i obre un procés
inquisitorial
a l'esplanada
de la Cidadela.
El 9 d'octubre
d'aquell any
són cremats
300
enmig dels crits
i les protestes
dels espectadors
als llibres de Kardec.
Sí,
però també se sent
una sonata
dictada
per l'esperit
de Mozart
La Història
de Jean D'Orc
dictada
per ella mateixa
des del més enllà.
La majoria
de la gent
present a l'acte
s'acosta a la pira
i en guarda
les cendres
i els bocins
de llibres
que queden.
Una part
d'aquestes restes
seran enviades
a l'Ancardec
a París
on els nazis
les destruiran
en 1940.
Entre els indignats
per aquell foc
hi ha el notari
José María
Fernández
Colavida
i el capitan
Ramon Legier.
Colavida
serà el primer
traductor de Kardec,
el fundador
de la revista
Espiritista
i el marit
de l'Anna Campos,
una de les primeres
mèdiums
catalanes.
I a partir de llavors
Legier
duria més
des de Marsella
a bord
del seu vaixell
tots els llibres
i publicacions
que necessitessin
els esperits
catalans.
les sessions
d'espiritisme
demanaven
una aposta
en escena,
una habitació
amb llum
difusa,
una taula
rodona
al voltant
de la qual
s'asseuen
els participants
sense creuar
cames ni peus
i amb les mans
esteses
damunt
de la taula.
El mèdium,
sovint
la mèdium,
precedeix
la reunió,
beneeix
els assistents,
entra en trànsit
i demana
els morts
en qüestió
que ha pensat
amb la persona
que ha pensat
que vol comunicar
del més enllà,
que es comuniqui
amb ella.
Sovint,
de mèdium,
cau en mans
de l'esperit
que la possegeix
i la fa canviar
de veu,
fins i tot
de cara.
Hi hagué al final
del segle XIX
i començament
del XX
moltes mèdiums
a Barcelona
que es van saber
fer riques.
Van saber
com fer ser riques.
Ah,
quan parles d'això
me'n recordo
de la pel·lícula
aquella a Agost.
Ah, sí?
Ah,
home,
que la...
Però,
aquella té
una altra finalitat,
aquella no volia ser rica.
No,
que va!
No,
el que passa és que...
La pena que li dóna
el xec
a la germana.
Sí,
sí.
I,
bueno,
i acabant això
surt aquí
que diu el profeta.
Diu,
amb aquest nom
era conegut
el centre espiritista
de Sants,
que obria el local
en 1870
al carrer de Miguel Ángel.
I el promotor
fau el senyor
Narcís M.
Unseti,
un mestre.
Al centre,
el senyor Unseti
curava malalts
i es va fer molt famós
tant que va aparèixer
a les guies de Barcelona
com a lloc
digne de visitar.
I en l'any 1870
va ser detingut
el conegut
com a curandero
de Sants.
Vaya!
el nostre
Unseti
arran d'una convocatòria
que havia fet.
Com si fos
un profeta
de l'Evangeli,
en Nicassi
va fer una crida
a tots els coixos
secs
i esgarrats,
prometent
que tots
els que assistissin
serien guarits
dels seus mals.
Bueno,
esclar,
el centre va desaparèixer
amb la mort del guariu.
El pròxim dia
ja continuaran
dient les sales
que hi havia
de tot això.
Vale,
senyors,
si van
d'una sessió
d'espiritisme,
estenguin bé
les mans
i portin
la butxaca
ben tancada
i ja està.
Això mateix.
Bueno,
potser es poden
comunicar,
tu,
que no creu,
perquè no.
Mira,
tot és fe.
Això.
Bé,
una miqueta
de la música.
de la música.
de la música.
Aprofitem el temps lliure.
Paisatges de tardor.
Bé,
hem d'anar-hi
per explicar-ho.
La tardor,
malgrat el que hem dit
al principi,
que sí,
que no,
que sí,
que sí,
que sí,
fred,
que és igual,
guarda velles sorpreses
per a nosaltres.
Les fulles
cauen,
com la calor,
però no les nostres ganes
de visitar
altres indrets.
Aquesta vegada,
ens aventurarem
terra endins
per conèixer
paisatges
plens de
siderers,
vinyes
o els cines,
o els cines.
És un paisatge
preciós.
Sempre hi ha
l'opció
de quedar-se
a casa,
però també
podem anar-hi
per explicar-ho.
Comencem
per un lloc
molt bonic.
Ai,
tan bonic.
que és
la vall
del Jerte.
La vall
del Jerte,
situada a Càceres,
és tot un festival
de color
i textures
durant aquesta estació.
Terra i vegetació
es canvien
a tons vermells,
grocs
i ocres,
a més a més
del clàssic verd.
La regió
coneix el valor
del seu paisatge
tardorenc.
Per aquest motiu
celebra el canvi
d'estació
amb un programa
de turisme cultural.
de tardor
es gaudeix
des de tots
els angles.
Aquí
ens trobem
amb el poble
també
de Sajazarra.
Vols dir-ho tu,
aquest?
No,
no.
És honorat.
Espera,
aquí dalt,
celebrando
la otoñada,
que continuem
amb el vall
del Jerte.
Pues aquí
no se celebra
nada.
No,
se celebra.
Ah, sí,
celebrando.
No.
No vamos
a dejar
de celebrar.
Aquí,
celebrando
la otoñada,
a la vall
del Jerte,
aquí dalt,
carinyo meu.
Mira,
aquí,
aquí.
Ala!
Ala!
Senyors,
és que la Joana
m'ho ha posat
amb dues
fulles
i aquesta
estava de darrere.
Bé,
doncs anem
a celebrar-ho,
tu.
Diu,
a la vall del Jerte
es ret homenatge
a la tardor
programant
una sèrie
d'activitats
relacionades
amb la cultura
i les tradicions
que em marca
sota el títol
la otoñada.
des de finals
de novembre
fins a principis
de desembre
podem gaudir
de degustacions,
tast o caminades
i rutes
amb bici,
entre altres
activitats,
per viure
la tardor
a la vall.
Que és preciós
a la vall.
Ja, ja.
Encara que ara ja
li comencen a caure,
bueno,
ja li han caigut
les fulles,
però,
sobretot,
a la primavera
continua,
al costat.
Aquí,
el senderisme
i BTT.
Gaudim de la natura
amb una bona caminada
per la ruta
de les quatre cascades
o los nogales
al matí.
Per continuar
el nostre dia
podem visitar
Cabezuela del Valle
i deixar-nos portar
per la música
i la degustació
gastronòmica
de plats típics
i el tast
de la matança
que ens du a la festa
de Caiguda de la Fulla.
Jo vaig anar
en primavera.
No hi havia,
encara,
perquè era Sant Josep
i havia fet fred.
Sí.
I encara no hi havia
ni una fulla
a cap arbre.
Ja.
Però vaig menjar
una caldereta
de,
de,
espera,
de cabritets.
Sí.
Amb una entran
de patata aixafada,
amb una picada
d'all i pebre vermell
que,
escolta'm,
aquello
ressuscita un muerto.
Vale.
O sigui que,
jo us recomano
la Baix del Jaite.
Els esprits
de la primera lectura,
doncs que vagin
a anar allà
i resucitaran.
Això és que
se resarten.
Bé,
ara continuarem.
Ens n'anirem
a
Sahasarra.
El poble
de Sahasarra
és honorat
amb el títol
Un dels pobles
més bonics
d'Espanya
des del 2017.
Aquest poble
es troba
es troba
a la Rioja,
entre els rius
Aiguanal
i Ea.
El seu nom
prové
en l'àrab
que significa
llacuna
de les flors.
El seu castell,
la parròquia
de Santa Maria
de la Asunción,
la Casa
de los Ruiz
de los Aiga
o l'Ajuntament,
són els edificis
d'aquesta localitat
més emblemàtics,
tan lligada
precisament
al vi.
Bé,
el poble...
El poble,
sí.
Continuo jo o tu?
És igual,
continua-me tu.
Diu,
el poble de
Sahasarra,
nens,
que aquesta paraula
costa,
és Sahasarra,
diu,
de tan sols
120 habitants,
està farcit
d'història.
Podem trobar
un paisatge,
un passeig
amb la seva
antiga fortificació,
datada
del segle XII
i XIII,
i el seu castell,
construït durant
el segle XV,
que va pertànyer
als contes
de Nieva
i que avui
és de propietat
privada.
A més,
el seu passatge
verd i fresc
ofereix rutes
a senderismes
i a ciclistes
a prop de l'aigua.
Bé,
i ens ofereix
degustar
els vins
de la zona.
El vi
va arribar
a la Rioja
a través
dels pobles romans
i es va establir
en aquestes terres
fins a l'actualitat.
Les vinyes
de la Rioja
Alta
es troben
a les zones
de la Grava
i als vessants.
Envelleixen bé
gràcies
a la seva
acidesa natural,
cosa que els fa
un dels millors
vins
de la comunitat
autònoma.
I si busquem
localitats
en la terra,
ens trobem
la comarca
de los pedroches,
que està situada
a Andalucía
i ofereix
passatges
rocossos
als cines
que cobreixen
la terra
amb una manta
d'aglants
i la cadena
de muntanyes
de Sierra Morena
al sotest.
Alguns dels pobles
que ocupen
són
Villanueva
de Córdoba
i Pozo Blanco,
fundats
al voltant
del segle XIV.
Un dels encants
de la comarca
de los pedroches
és el municipi
de Pozo Blanco.
La seva existència
és remuntar
al segle XIV.
Alguns dels edificis
i indrets emblemàtics
que no podem perdre
són
la plaça
del Pozo Viejo,
l'Ajuntament,
l'església
de Santa Catalina,
l'església hospital
de Jesús Nazareno
o l'ermita
de la Virgen de Luna.
Hablando
de la pedroche,
que és aquella noia
tan simpàtica
que a vegades
surt per la tele,
deu de ser d'aquí.
Però la Joan
ens ha dit
que vayamos
por aquí
i veiem
totes aquestes coses
que són interessantes.
Però jo crec
que el que no es pot perdre
d'aquestes terres
és el que ve ara.
I tant!
Que diu
que alguns dels menjars
que podem degustar
en aquesta zona
tenen molt a veure
amb el porc iberi.
Vull dir
que això potser
que no s'ho perdeu.
Molts dels plats
típics
de la cuina
andalusia local
estan fets
a base
de carn.
Els duelos
i quebrantos,
les caurrenyes
o la xanfaina
són alguns
de los platos
que no podem perdre'ns
durant la nostra estada.
I suposo
que el pernil
de pata negra.
Home,
com ho saps?
Aquí
hi ha una
preciosa fotografia.
No es veu
si el pa
és pa amb tomàquet,
però nosaltres
li afegim
amb el tomàquet
i sense oli
i sense oli
i sense sal.
Jo discrepo amb tu.
Per què?
Quan és un bon pernil
es té que ser
una bona llesca de pa,
una mica d'oli bo,
molt poquet.
Sense tomàquet.
I sense tomàquet.
El tomàquet
jo normalment
me'l menjo
sense tomàquet,
les coses com són.
Aleshores,
que sigui el pernil
molt finet,
molt finet
i mira,
si te'l vols menjar sol,
doncs clar.
No, però sembla
que amb una mica
de bon pa
queda més bé.
És que amb el formatge,
un bon formatge
amb una mica de pa.
Sí.
En sol,
més bo,
però...
Li falta alguna cosa?
Sí,
està un poc cojillo.
C cojillo.
Si no confundir-nos
de consonants.
Això.
C cojillos,
molt bé.
Molt bé,
puja una miqueta
la música,
sisplau.
de
Bé, escoltem la versió...
No, la de l'Alina, no.
La de Amaya de Mocedades.
A Mocedades va a fer el tema principal
de la leyenda del beso de Sobutullo Ibert.
Ells la van titular Amor de Hombre.
Amor de Hombre, puñal que corta mi puñal.
Amor de Hombre, puñal que corta mi puñal.
Amor de Hombre, puñal que corta mi puñal.
Canto es por qué ni por qué no, no estoy hablando yo.
Te quiero, porque quiere quererte el corazón.
No encuentro otra razón.
Canto de gorrión, que pasea por mi mente.
Canto de gorrión, que pasea por mi mente.
Canta ríndete, si le estás queriendo tanto.
Canta ríndete, si le estás queriendo tanto.
Canta ríndete, si le estás queriendo tanto.
Canta ríndete, si le estás queriendo tanto.
Canta ríndete, si le estás queriendo tanto.
Centro ríndete, si le estás queriendo tanto.
Canta ríndete, si le estás querido tanto.
La azúcar blanca, negra, sal
va a dormir
Te quiero
No preguntes por qué ni por qué no
No estoy hablando yo
Te quiero
Porque quiere y quiere tu corazón
No encuentro otra razón
Tanto de borrión
Que pasea por mi mente
Al dar rinderte
Si le estás queriendo tanto
No encuentro otra razón
Biografies de personatges extraordinaris
Avui farem una breu semblança
d'un català extraordinari
Que va viure fins als primers anys
Del segle XIX
Ali Bey
Ali Bey el Abassí
És el sobrenom
De Domènech Badia i Lleblir
Escriptor i viatger
Nascut a Barcelona
L'any 1766
I mort
Misteriosament
Prop de Damasc
A Síria
L'any 1818
Va viatjar
A terres islàmiques
A les primeries
Del segle XIX
El resultat
D'aquest viatge
És el llibre
Escrit en francès
Viatge de l'Ibey
A Àfrica i Àsia
Durant els anys
Des de 1803
Fins a 1807
Que fou publicat a París
L'any 1814
L'any 1986
Publicava l'escritor
Xavier Febrés
Al seminari
El Mediterrani Ciutat
Un interessant article
Sobre el viatge
A Istanbul
De Domènech Badia
Dit a l'Ibey
Deia
Després dels Almogàveres
La segona vocació
Inevitable
Pel viatger
Català
A Istanbul
És l'aventura
De
L'inafable
L'inafable
Ciutat
De
Ciutadà
Inevitable
Si bueno
Tinguis en compte
Que l'any 86
A vegades
Els escriptors
Reflorien una mica
Els articles
Ja, ja, ja
Del
L'inafable
Ciutat
Barcelona
Domènech Badia
I Lleblí
El que han passat
A la història
Amb la celebritat
Internacional
Amb el sobrenom
De Ali Bey
El
Albací
El motiu
De la seva
Anomenada
Arrenca
Del llarg
I meticulós
Viatge
Que va efectuar
Durant 5 anys
Per terres islàmiques
Disfressat
De senyor Moro
La seva obra
Publicada a París
Com ja hem dit
Està considerada
Eixamplar
Entre els més
Importants
Del món
Pel que fa
A l'observació
De la realitat
Musulmana
De l'època
S'ha afirmat
Que Ali Bey
Va ser
El primer cristià
A penetrar
Subrepticiament
A la meca
El santuari
Badat
Als infidels
Potser l'afirmació
No correspongui
A l'estricte realitat
Però
El testimoniatge
Detallat
Que em va ser
Reportar
Figura
Entre els més
Considerats
Arribats
A les nostres mans
El viatger
Domènec Badia
Es va fer passar
Per Convers
Sota el nom
De Ali Bey
Però el cert
És que
El seu viatge
Estava destinat
A descobrir
Les perspectives
Colonials
Del príncep
De la Pau
Manuel Godoy
Primer ministre
Del rei
Carles IV
Va investigar
Intensament
Amb la situació
Del moment
Els territoris
Del Marroc
De la
Tripolà
Tripolitània
Diu aquí
De Xipre
D'Egipte
De Palestina
De Síria
I de Turquia
En retornar
Va trobar-se
Amb la situació
Creada
Per l'ocupació
Napoleònica
No
S'ho va pensar
Gaire
Va
Entrar
Al servei
De l'ocupat
I va marxar
A París
En l'any
1814
Napoleó
Va apreciar
L'experiència
Del barceloní
En matèria
D'espionatge
I el va enviar
Amb missió
A la Índia
Però els anglesos
Betllaven
Escrupolosament
Pels seus interessos
Colonials
En aquella zona
I
Segons diuen
Algunes versions
El van assassinar
A Damasc
L'any
1818
D'altres informacions
Creuen
Que la mort
Va ser causada
Per la dissenteria
De totes maneres
De totes maneres
El minució relat
D'Alí Bey el Abasí
Sobre el seu primer viatge
Al llarg del món islàmic
En aquell moment
Completament desconegut
S'ha convertit
En un clàssic
Del gènere
Potser com a obra literària
No resulti
Cap obra mestra
Però conté un munt
D'informacions
I d'observacions
Realment valuós
Encara
Que no corresponguin
En absolut
A la fesumia actual
D'Istanbul
El llibre d'Alí Bey
Va aparèixer
Per primera vegada
En una llengua
Original francesa
A París
En l'any
1814
La primera edició
Castellana
És de l'any
1836
Va ser traduït
Al català
En l'any
1888
I la segona edició
Ja en el segle XX
En l'any
1934
Nicolau Maria Rubió
I Tudorí
Va escriure
Un religiós
Pròleg
Per aquesta última traducció
En el qual
Expressava així
La seva admiració
Aquesta vasta
I complicadíssima
Màquina
De simulacions
Intrigues
I confabulacions
S'aguanta
Per l'habilitat
Immensa
De l'Ibey
Per la seva
Enorme cultura
Aràbica
Per la
Escrupolositat
Del seu
Mahometanisme
Per la seva
Energia
Indefallible
Per la sang
Freda
Desmesurada
Amb la qual
En moments
Difícils
Sap prendre
El to
Sever
Senyorial
I finíssim
Del musulmà
De raça
Amb les dues versions
Catalanes
Malgrat no ser
Una obra
De gran interès
Literari
Va aconseguir
Grans elogis
Per tota la informació
Abans desconeguda
D'un món
Desconegut
Gràcies a la gran
Habilitat
D'en Domènec
Badia
I
Leblic
Alias
Alivei
El
Abazí

Alias
Alias
Alias
Alias
Avui ens ve molt de gust
Parlem uns minuts
D'història
D'una història
Llunyana
La d'un gran
Imperi
Que no va tenir
Una durada
Molt llarga
Però que
En el seu temps
Va marcar
La gran vàlua
D'una dinastia
Que va convertir
Un gran país
La Xina
En un referent
Mundial d'art
De filosofia
De literatura
De societat
Envejable
I que va morir
Desgraciadament
D'èxit
Ens referim
A la dinastia
Ming
Que va deixar
Una història
Recordada
Fins a l'actualitat
Amb admiració
I respecte
Com acostuma a ser normal
Quan un gran poder
Es desintegra
Internament
Dóna pas
A que
Uns altres poders
Amb afanys conquerors
L'envaeixi
Com va passar
Amb els menjús
Entrant a Beijing
Trobant-lo gairebé indefens
Era l'any
1644
En aquest moment
La Xina
Tancava
Un període
Més brillant
De la seva història
El període
De la dinastia Ming
Una associació
D'emperadors
Que en el temps
Que va ser
Des de l'any
1368
Fins al fatídic
1644
Van governar
L'imperi
Del centre
D'acord
Amb l'esperit
I les tradicions
Més pregons
Del país
Amb l'imperi
Dels minks
La Xina
Va ser
La nació
Més desenvolupada
I poderosa
Del planeta
A Duc
Es va permetre
El luxe
De menysprear
L'ampliació
Dels seus confins
En aquell temps
En que
Les potències
D'Europa
Donaven
Les seves
Primeres passes
En l'expansió
Colonial
Confrontats
Al sistema
Rudimentari
Dels mongols
Qui eren
Qui regien
Aquells llunyans
Temps
Als finals
De 1360
Fiscats
L'heroi
Zhu
Yuan Zhang
Líder
De la dinastia
Ming
Va conquerir
Primer
Nanjing
La capital
Del sud
I després
Va arribar
Victoriós
A Beijing
On va decidir
Establir
L'acord imperial
Els emperadors
Ming
Van dotar
L'imperi
D'un sistema
Molt avançat
Gràcies a
Una eficaç
Centralització
Del poder
I també
La restauració
Dels exàmens
D'estat
Per accedir
A llocs
De l'administració
I de la governació
I aquests sistemes
De proves
Va crear
Un cos
Estable
I aristocràtic
Dels funcionaris
Que són
Els mandarins
Amb ells
Es va instaurar
Una espècie
De despotisme
Il·lustrat
Que explica
Alguns dels encerts
En obres hidràuliques
Organitzacions
Administratives
Així com
El modern cos
D'estat
També
Amb el pas
Del temps
Els mandarins
Van enquistar
La corrupció
Desgraciadament
Un mal endèmic
A la Xina
Que s'ha perllongat
Al llarg
Dels temps
Que
Arriba
Gairebé
Fins al present
Per la dia
Del monopoli
Del poder
Polític
Del partit
Comunista
La paraula
Ming
Significa
Brillant
Clar
Dominós
I així va ser
La dinastia Ming
Que va fer
De la Xina
La civilització
Més desenvolupada
Del món
Del seu temps
Al llarg
De gairebé
Tres segles
Temes
Com
La restauració
De la
Ceremonia
Del té
O
L'auge
Renovat
De la
Porcellana
Characteritzen
Aquest
Espírit
Purista
Igualment
El retorn
A les doctrines
De Confuci
I dels seus
Consells
Els minks
Varen rescatar
Aquest gran
Pensador
Dels confinaments
En què havien
Condenat
Els mongols
I això va influir
En molts aspectes
De la vida
Normal
Com l'extraordinària
Cuina imperial
Confuci
Havia associat
La gastronomia
Al cultiu espiritual
De l'individu
Ell va dir
Que els aliments
Delicats
I adequadament
Ingerits
Són
Aliments
Tant pel cos
Com per l'esperit
Què us semblen
Aquests consells
Respecte a la ceràmica
La dinastia
Ming
Va impulsar
Una creativitat
Fent unes peces
Que posteriorment
A Occident
Van desitjar
Amb codícia
I també va impulsar
Altres arts
Decoratives
Gràcies als nous
Avenços tècnics
Aquest nou
Impuls
De les arts
Va atreure
A molts artistes
Altres nacionalitats
Que van gaudir
De la protecció
I de l'empar
D'una flamant
Acadèmia real
De la pintura
I d'un ambient real
De més sonatge
Les grans famílies
Preocupades
Per l'educació
I el refinament
Van promoure
El comerç artístic
A la dinastia
Ming
Va cobrar
Relevància
La ceràmica
En blanc
I blau
La invenció
De l'esmaltat
I del clòsoner
L'esmaltat
En coure
Va impulsar
La creativitat
I va fer
Que els europeus
S'interessessin
Moltíssim
Pels objectes
Decoratius
Procedents
De la llunyana
Xina
Amb aquest motiu
La capital
Beijing
Va impulsar
Importants
Expedicions
Navals
Les més conegudes
Són
Les set
Que va comandar
El gran
Almirall
Zen-hi
Que era
Un eunuc
D'origen musulmà
Que amb la cor
Va representar
Salvant les diferències
El paper
Que va tenir
En el seu moment
Cristòfor Colón
A Occident
Gràcies
Als seus viatges
La flota xinesa
Va arribar
A les costes
D'Àfrica
I va permetre
L'establiment
De relacions
Diplomàtiques
I comercials
Amb uns
30 territoris
Com Java
L'Índia
Pèrsia
Aràbia
L'Àfrica
Riberenca
De l'Índic
I més
Els progressos
I l'esplendor
De la Xina
Representats
Per aquestes expedicions
Van donar lloc
A un gran
Debat
A l'acord
Que estava
Dividida
Entre els que
Defensaven
L'expansió
D'Ultramar
I els que
No la volien
Perquè
Consideraven
Que no s'ajustava
Als principis
De la civilització
Ginesa
Va triomfar
Aquesta última tendència
En part
Per l'elitisme
I en part
Per el conservadurisme
Per això
Beijing
Va suprimir
Tot d'una
Les expedicions
Navals
A l'imperi
Xenès del centre
En aquell moment
Amb tot el seu orgull
Va dir
Que res s'esperava
Ni res necessitava
De l'exterior
Aquest il·lecionisme
Ple d'autosuficiència
Es veu
En l'impuls
De la construcció
De la Gran Muralla
Una barrera
Tan imponent
Com inútil
De 6.700 kilòmetres
Que no va aturar
Més tard
L'ocupació
De Beijing
Per part
Dels veïns
De Manxúria
I la següent
Desfeta
De la dinastia
Ming
Van ser segles
De gran floriment
De la cultura
I el coneixement
Però
La corrupció
I les lluites
Pel poder
Entre els mandarins
I
Com és clàssic
Dels dissidents
Organitzats
En un òrgan consultiu
Anomenat
Consell Imperial
Que aglutinaven
El poder
Dels eunucs
Servidors
De la cor
Que coneixien
Perfectament
Els punts
Febles
D'aquells
Grans personatges
Moltes
De les revoltes
Internes
Contra la dinastia
Ming
Van tenir
El seu origen
Amb les intrigues
Organitzades
Pels eunucs
Fou l'amor
De l'emperador
Wan Li
El que va marcar
Definitivament
La fi d'una dinastia
I va facilitar
L'entrada
I el domini
Per part dels veïns
De Manxúria
A la capital
De Beijing
De gran capital
Que coneixem
Com Pequín
Que es diu Beijing
Ara es veu que li diuen Beijing
Sí, sí
Li han tornat
Li han tornat
El nom tradicional
Ho dic perquè
Des dels Jocs Olímpics
Van intentar
Tornar
Tornar a ser
Els noms antics
Sí, sí
Bueno, doncs
El que tingui diner
És que es compri
Un jarró de la dinastia
I si es cau a terra
Ens donem
Com canto en los dientes
O sigui
Que val més
Que no ens ho comprem
Això mateix
I per acabar
Us preguntarem
Què en sabem
Sobre el deltonisme
Mira
Aviam
Aquelles anècdotes
Que jo explico
Al mig del programa
I no vull que sigui personal
Però és que és tonto
I es pot dir
El fill gran meu
Volia ser pilot
I aleshores
A part de que
Ara sempre està viatjant
No com a pilot
Però
Va dir
Que
Bueno, va dir
La cosa va ser
Que van veure
Que tenia un lleuger
Deltonisme
I aleshores
No podia ser pilot
Clar, perquè confonia
El verd amb el blau
No arribava tant
Però no
El vermell
Però va ser un dels hàndicaps
Que no va poder ser
Aquest i una de les primeres vegades
Que el Lluís Casal
El va portar amb la seva avioneta
Per por que agafa un
Marex
Que no sé
Llavors va dir
No vull ser pilot
Ara sempre està
Sempre està
Amb avions
I està viatjant
Que no és com si agafés
L'altonisme
Bé
El daltonisme
Afecta la manera
De veure el món
De forma literal
Ja que
Implica albirar
El nostre entorn
Obviant-ne
Determinats colors
Hi ha diferents
Graus de daltonisme
Que afecten
Les tonalitats
Vermelles
Blaves
I verdes
En aquest article
Aprofundim
En aquesta dificultat
Perceptiva
De la qual
Molts hem sentit
A parlar
Però
Que pocs
En coneixem
Les característiques
I les causes
Peruntarem
Diu
El daltonisme
És la majoria de cops
Una afecció d'origen genètic
Encara que també és possible
Adquirir-la
A edat adulta
Si notem un canvi
En la percepció de colors
És primordial
Demanar cita
Amb un oftalmòleg
Ja que pot ser
Un indici
D'altres problemes
Més seriosos
Algunes de les causes
Que poden ocasionar
Un dèficit
De la visió del color
Poden ser
Traumatismes
Malalties vascolars
Malalties metabòliques
Malalties que poden augmentar el risc de patir deficiències de color adquirida
Degeneració macular
Alzheimer
Parkinson
Diabetes
Glaucoma
Anèmia falciforme
I desgraciadament
Leucemia
Bé
El daltonisme
És una afecció que altera la visió dels colors
En la seva forma més habitual
Els afectats
No són capaços no són capaços de distingir determinats tons
Com ja hem dit abans
Com ja hem dit abans
Com ja hem dit abans
El vermell
El vermell
El verd
O el pelau
Aquest fet succeeix a causa del mal funcionament d'unes cèl·lules concretes anomenades cons
Que es troben en la retina
El motiu podria ser un defecte funcional o per la seva absència en la retina
Tot seguit us descrivim les dues cèl·lules, principalment que poblen la nostra retina
Cons
Són els responsables de la visió dels colors
N'hi ha de tres tipus
Uns detecten els verds
No, perdó
Sí, ja ho deia bé
Els verds i els vermells
I els altres, els blaus
Bastons
Detecten la llum amb gran precisió
Són molt sensibles i abundants a la retina
Aquest tipus de cèl·lules no percep el color
Quins símptomes té?
El daltonisme pot presentar-se en diferents graus
Des de lleu fins a intens
Pot arribar a ser tan subtil
Que ni la mateixa persona se n'adona que en té
Els dos símptomes principals que apareixen durant el daltonisme són
Dificultat per veure els colors i la seva brillantor
Dificultat per diferenciar les diferents tonalitats entre un mateix color o semblants
I aquest fet es dona entre el verd i el vermell
El blau i els rocs
Qui en té?
Els homes s'acostumen a tenir més daltonisme que les dones
Segons l'Acadèmia Americana d'Octalmologia
Un de cada deu homes tenen deficiències per percebre el color
Des d'aquest grup d'homes afectats
Els caucàssics són el segment que posseix més prevalença de patir daltonisme
Segons un estudi entre preescolars del grup estudi de malalties oculars pediàtriques multiètniques
El podem tractar?
En la seva majoria aquell que en pateix no presenta signes apreciables de discapacitat
El daltonisme no té cap forma de tractament
Encara que hi ha suports que ajuden a advertir les diferències entre tons i amb més precisió
Bé, doncs el més fàcil de tot és anar a l'oftalmòleg
Aquí en els papers aquests que ens donen aquesta espècie de gràfic
És veritat, perquè et posen una cosa per fer la prova aquesta
I tens que descobrir un número o alguna cosa que amb els diferents colors queda
que no l'acabes de veure bé si és que tens una mica d'eficiència d'allò
En canvi el que no té això ens destaca
Ho destigeix perfectament
Bé, una mica de música i ja
Us diem adeu que sí
Sí, sí, sí
Bé, senyores, senyors
Ja arribem al moment del sopar
I desitgem que ho passeu molt bé
I si ens voleu tornar a escoltar
El dissabte hi serem amb vosaltres a les 11 del matí
Molt bé
Senyores, senyors, Carlitos, moltes gràcies
Lina, moltes gràcies
I fins la propera
I records als companys
A això mateix
A veure com venen
Ens han oblidat-ho
No, no ens obliden
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
Les moods, jazz, el funk, el sol
O la música
La música