La Sintonia de Ràdio d'Esvern
La Sintonia de Ràdio d'Esvern
La Sintonia de Ràdio d'Esvern
La Sintonia de Ràdio d'Esvern
La Sintonia de Ràdio d'Esvern
La caloreta es nega a abandonar-nos
I també les fruites estiuenques llueixen esplendorosament a les fruiteries
D'entre elles, una de les que més crida l'atenció pel seu color és la síndria
El 95% d'una síndria és aigua. És una fruita refrescant, depurativa i atipant, que solament aporta 31 calorias per cada 100 grams, per la qual cosa és una dels fruits més còmplices amb l'emissió de perdre una mica de pes.
Per la qual cosa ens ha semblat adient, aprofitar les dades que ens queden de bon temps, per oferir-vos una recepta saludable. Un deliciós gaspatxo de síndria, que us refrescarà i també us alimentarà.

Sal i pebre i vinagre. Pot ser de Mòdena o Llimona, el que més us agradi.
O de Llimona
A la líquadora, trituradora, ho farem amb la síndria, el tomàquet i l'all i el pebrot.
Afegiu el pa, que haurem remullat en 200 mil·lilitres d'aigua.
Posem la batedora a màxima potència, per tal d'emulsionar la massa, es va afegint a poc a poc l'oli.
Pots aconseguir la consistència desitjada, afegint l'aigua necessària.
Se'l pebreu al vostre gust.
Si us agrada, podeu donar-li un punt d'àcid amb unes gotetes de vinagre o de Llimona, segon li agradi més o menys.
I bon profit a tothom.
Això. I tant. Com a primer plat, fantàstic.
Sí, refresca molt.
Bé, fa uns anys, bueno, un any, em sembla que vés un any,
en d'aquest comunicat que us llegirem a continuació i que publicava una revista del Motor.
Era una petició al govern espanyol per part de la Comissió sobre Seguretat Vial i Desenvolupament Sostenible del Congrés dels Diputats,
aprovada per unanimitat.
Aquest comunicat demanava que els autobusos escolars contessin amb un dispositiu especial,
que poguessin evitar la posada en marxa del vehicle en el cas que el xofer estigués begut.
El motiu de la petició era, bàsicament, aconseguir que la reforma de la llei de trànsit,
que ja es trobava en el Ministeri de l'Interior,
s'obligués als vehicles de més de nou places, conductor inclòs,
a l'ús d'algun tipus de sistema que condicionés el funcionament del vehicle
si detectava que el conductor superava la tassa d'alcohol permesa.
A la França ja fa anys que aquest dispositiu està en ús i es denomina alcològ.
Alcològ.
Alcològ.
Alcològ condiciona la parada en marxa del cotxe
i detecta que el conductor supera la taxa d'alcohol reglamentària.
Això pel que fa al control de l'alcoholemia dels conductors.
Per a més, tots els grups van demanar també al Govern central,
previ consens amb les administracions implicades,
realitzar les modificacions adequades en els autobusos escolars
que transporten menors per tal que comptin en sistemes homologats de retenció infantil,
o sigui, cadiretes o cinturó de seguretat.
Segons tots els estudis a fons realitzats per especialistes en seguretat vial,
el seu ús en els autobusos reduiria les lesions mortals en un 90%
en el desagradat o desgraciat cas de topada frontal o bolcada.
Una criatura sense cap mena de subjació
que intuplica les possibilitats de patir aquestes lesions irreparables.
Insisteixen els experts en que 9 de cada 10 lesions infantils,
greus o mortals,
s'evitarien amb l'ús d'aquests elements imprescindibles
en el transport escolar quotidià.
El mes de juny del passat 2018,
que és la data d'aquesta informació,
solsament els autobusos i autocars fabricats després de l'any 2007
estan obligats a portar cinturons de seguretat.
Arran d'aquesta informació, un tant endarrerida,
se m'acut un petit comentari.
No tinc coneixement que cap d'aquestes propostes
s'hagin portat a terme fins al present moment, almenys.
Ni tan sol he sentit comentaris al respecte.
Jo, personalment, penso que fer política
no és exclusivament pronunciar
aquests parlaments grandiloquents i passats de voltes
que ja fa temps que patim.
Bé, parlaments i d'altres actituds no gaire amables.
Per cert, fer política efectiva
a favor del benestar del poble
és procurar utilitzar els recursos adequadament
i que no s'oblidi que per això
paguem els nostres impostos.
Aquest deure el tenen present els nostres polítics
quan seuen en els escons
que aconsegueixen amb els nostres vots.
Doncs, què voleu que us digui?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, senyora meva, ja ho té a punt tot allò que ens explica.
Tot.
Tot?
Tot de tot.
Tot de tot.
Tot i tot i tot, que deia la nena de l'anunci.
Sí, recordeu-vos que són tres parts, eh? Molt interessants totes tres.
Ah, doncs vinga, comencem per la una.
La del menjar, la del lleure i la dels misteris.
Ah, això sí.
D'acord.
La primera, continuem sempre seguint les curiositats d'aquest llibre que és molt interessant.
Diu, vinga, fondes.
Vinga, fondes?
Vinga, fondes.
Ah, o sigui, no hi havia la col·lau que tallés els permisos?
No, no.
Diu, la primera fonda que es va obrir a Barcelona data de 1571
i era una casa de menjars i un hostal.
L'obrí un italià, el senyor Zanotti, amb el nom de fonda de Santa Maria,
perquè estava a la vora de Santa Maria del Mar.
Els italians, de fet, foren els iniciadors a Barcelona del negoci de l'hostaleria.
Però els barcelonins es van acostumar a dir-li la botiga fonda o la fonda
perquè estava situada sota el nivell del carrer i per entrar-hi calia baixar uns esglaons.
Ja veieu que el nom va fer fortuna perquè a tota Catalunya tots sabem que és una fonda.
Clar que l'etimologia diu una altra cosa,
que fonda ve de l'àrab fonduc, el fondec en català medieval.
Llàstima, perquè allò de la botiga fonda era molt bonic.
En aquesta fonda s'hi hostejar una dona veneciana,
Nina Bergonsi, al segle XVIII,
amant del Capità General de Catalunya,
el comte Ricla.
També s'hi ha llutxar Giacomo Casanova i el famós seductor.
Expliquen que la Bengozzi i el Casanovas també van ser amants,
tot i que no sabem si es van trobar algun cop en aquella fonda.
El que sí que sabem és que Casanovas va estar pres sis setmanes
del 1768 a la torre de Sant Joan de la Ciudadella.
Potser el feu empresonar, el gelós Ricla?
De fondes a Barcelona se'n van obrir moltes,
i eren famoses perquè tenien bons preus,
i se cuinava bé.
van crear una cuina senzilla i de qualitat a base de plats com els macarrons,
les mongetes, amb botifarra, el bacallà a la llauna,
plats de peix, de llagum i el famós arròs de la cassola dels dijous.
I avui, si veieu, en realitat, en moltes restaurants,
és dijous.
Avui tenim arròs.
I tant.
I aquí a Sant Just hi ha un restaurant que fa arròs els dijous.
Queda, senyora.
I si no, feu la casa vostra i feu el que us ha sortit.
Sí, mira.
I la part de la fonda està acabada.
I ara ens n'anem a la part del lliure.
Diu, telèfon, aquest ja no val, eh?
Telèfon?
Sí, sí.
Telèfon 6204.
Diu, aquest era el número del telèfon del casino de la Arrabassada,
el més luxós i glamorós de Barcelona.
I tant.
El 1899, just darrere del Tibidabo, es va aixecar un hotel impressionant.
I tant.
Apartat de la ciutat, permetia als clients discreció i intimitat.
i en 1911 s'inaugurà un casino i un parc d'atraccions
amb una espetarrant muntanya russa,
l'Escènic Railway,
Cakewalk Building Palais d'Iorio,
Palau del Riure, emiralls.
Feu de Bullets,
joc de villes,
Long Tennis,
Kiket,
Mesa Bajoté,
que és la Casa Encantada.
Carrussels de fletxes i fusells.
Magnífic, tot de pedra,
decorat amb escultures que es perdien entre els jardins foscosos
i laberints que els envoltaven.
La inauguració va ser tot un esdeveniment.
La més alta histocràcia de Barcelona, Espanya i Europa
i acudia Encantada.
Els clients hi arribaven en funicular,
amb els autos de la mateixa societat de l'hotel,
que sortien del portal de l'Àngel.
En 1911 es va inaugurar una línia de tramvia,
express,
que comunicava la ciutat i el casino.
Sortia del carrer Krevinkel,
239,
des de la sala Krevinkel,
que oferia estanc,
música i jocs a la taula,
els clients que esperaven el tram.
Mira com aquí, tu.
Ara mirarem a la carretera,
senyor,
una cosa d'aquestes, no?
Orquestra permanent,
cuiners i serveis vingut de París.
Basta,
alto estand.
Sí,
jardins amb plantes d'arreu del món,
capelles,
serveis per animals de companyia,
ruleta,
cartes,
prostitució,
fins i tot,
i escolteu bé,
fins i tot,
una habitació pels suïcides.
Què dius?
Un espai discret,
pels que havien perdut tot,
jugant,
i volien acabar la seva vida sense fer soroll.
Deien també que l'hotel oferia al client una pistola,
i la intimitat absoluta.
Fins i tot,
els responsables del casino,
es brindaven a explicar qualsevol història,
als familiars del mort,
per salvar-la l'honor.
i diuen encara
que les parets de l'habitació
que ho feien
tenien finestres
i estaven enrejolades de blau
perquè fos més fàcil netejar la sang.
Ah, ah.
Però, esclar,
en 1921,
el governador civil de Barcelona,
Miguel Primo de Rivera,
futur dictador,
va prohibir el joc a la ciutat.
I el negoci del casino
va fer fallida.
Ah, sí, se'n van a un orris.
I els nous propietaris
van intentar potenciar
el parc
amb atraccions
i a l'hotel.
Però,
la prohibició definitiva
del joc
a l'Espanya
de 1928
va fer perdre
tota l'esperança
d'aixecar el negoci.
Encara podem fer un tomb
per les runes.
Ara, jo em pregunto
si això no serà
el parc d'atraccions
del Tibidabo.
No, no, no.
No t'has que veure.
És l'altra carretera,
la de la Rebassada.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Jo, es veu que els casins...
Està una mica
a potxa,
però encara hi ha
la construcció.
Bueno,
si voleu trucar
a aquest número
al 6-204.
A veure com se surt, eh?
Ara, quan sortim.
Sí.
I ara fem
la part més esotèrica,
oi?
I amb això també.
Diu,
més de mil.
A la corona d'Aragó
la Inquisició
hi era des de 1240
i un dels seus executors
més notable
era el Domenico
Nicolau Eimerink,
del qual hi han parlat.
La nostra Inquisició
va intervenir
en processos
contra els heretatges
Cà Càters,
el quimista
a l'Arnau Vilanova
i els Templers,
però fins al final
del segle XV
gairebé no va fer res.
I va ser a partir
del final del XV
quan els reis catòlics,
Isabel de Castella
i Ferran d'Aragó,
posen la Inquisició
sota el control
directe de la monarquia
per perseguir
els falsos conversos
i els heretges.
Tot i l'oposició
de les institucions locals,
la nova Inquisició
de la mà del conegut
Tomàs de Torquemada,
confessor de la reina
a Inquisidor General
de les Corones d'Aragó
i de Castella,
es va imposar
a tots els territoris.
Arriba a Barcelona
en 1486,
en substitució
de la Inquisició local.
La seu del seu tribunal
de la Inquisició
fou el Palau Real Major,
que va deixar de ser
habitatge dels monarques
per esdevenir
centre de la buroquessa real
i del seu tribunal
inquisitorial.
Així doncs,
aquí es porten
el procés penal
dels sospitosos
de l'heretgia catalans.
Era habitual
la detenció,
sovint a causa
d'una delació.
Imagina't,
si algú que tenia
ojarita,
ja està.
I això sempre ha passat
en les guerres civils.
I durant un període
en què el reu
era incomunicat
sense saber
de quins càrrecs
l'acusava
la història
i la identitat
del deletor.
Després,
s'iniciava
la investigació
que podia acabar
de pressa
i el reu
confessava.
Sí,
el reu
confessava,
però si s'anegava
o es creia
que la confissió
no era completa,
començava
la tortura.
Finalment,
finalment,
el judici.
El reu
confessava
davant del tribunal
i es dictava
sentència,
que en els casos
més greus
era la mort
de la foguera.
Els actes de fe,
que anaven
des de ceremoni
de conciliació
amb l'església
fins a l'execució,
es feien
a la plaça
del rei.
I ja està.
D'aquí
no ens explica
cap més cosa.
I l'únic detall
que ens diu,
diu,
entre 1487
i 1505,
el tribunal
inquisorial
de Barcelona
va processar
més de mil
persones.
la meitat
de les quals
van fugir
abans de ser
detingudes.
No te digo
jo,
la història
es repeteix.
Sí,
diu,
només 25
dels processats
van ser
absols.
Els altres
és que si no
confessaven
els feien confessar
a cop de derrot.
Si fossin
garrots.
A la vista
la pròxima,
senyor,
ja n'hi ha prou.
Molt bé,
molt bé.
Avui ha estat
vostè una mica
gore,
una mica gore,
que consti.
és a me.
Fins demà!
Biografies de personatges famosos
Avui farem unes breus pinzellades sobre la vida d'una gran actriu de Hollywood,
d'una persona rebel que, malgrat el temps que li va tocar viure,
ho va fer sense complexos, a la seva manera.
Caterine Hepburn va ser una adelantada a l'època hipòcrita
i falsament recatada als Estats Units,
lloc en què va transcórrer la seva llarguíssima existència.
...plens d'èxits, de tristesses, de morts i, sobretot, de llibertat.
Llibertat en què es va permetre fer tot allò que li va venir de gust.
Així era la Hepburn, com era coneguda en l'entorn cinematogràfic.
Ella, malgrat patir la malaltia de Parkinson, va filmar la seva última pel·lícula als 87 anys.
Caterina Hepburn va néixer a Hartford, capital de l'estat de Connecticut,
a Nova Inglaterra, als Estats Units, l'any 1906.
Encara que d'altres llocs consti el 1907,
sempre fou una nena molt segura de si mateixa.
Un exemple.
Ella va portar pantalons quan això era considerat fora de tota norma.
La família acomodada i progressista,
ja que el seu pare era metge, oròleg,
i la mare, militant, feminista, convençuda,
va ser educada en absoluta igualtat amb els seus germans barons.
El seu pare li va ensenyar a capbussar-se,
a muntar cavall, a jugar al golf,
esports que va dominar a la perfecció.
Ja des de petita portava el cabell molt curt
i es feia dir Jimmy.
Però, per sobretot, li agradava el cinema
i molt aviat va rebre classes de declamació i teatre.
Però, per desgràcia, quan tenia 14 anys,
va trobar el seu germà mort.
S'havia suïcidat.
I aquest suïcès la va marcar emocionalment
convertir-la en una jove solitària i desconfiada.
Va tenir un breu matrimoni que es va dissoldre aviat.
Per la qual cosa, va resoldre passar la resta de la seva vida soltera.
Sense fills, però no sense parella.
Després de graduar-se en Història i Filosofia a la Universitat,
Caterina es va dedicar plenament al cinema,
encara que també va tenir grans exis teatrals a Nova York.
Després de ser contractada per la Metro Goldberg-Mayer,
va arribar a ser una de les estrelles més ben valorades
i famoses de Hollywood.
La seva parella, un gran nombre de films,
fou un gran actor, set anys més gran que ella,
amb qui de bon principi es va establir una bona química.
Ja està, no?
No, que es reflectia a la pantalla.
Ah, sí, com?
Que es reflectia a la pantalla.
Sí.
Parlem d'Espenser Tracy.
Ella estava separat, però no divorciat.
I a més a més era depressiu i alcohòlic.
circumstàncies que no impedien que fos,
per la Caterina, el gran amor de la seva vida.
Ella havia tingut aventures amb els actors
Cary Grant, Laurence Olivier i alguns més,
i amb el productor Howard Hughes.
Però amb l'Espenser Tracy va mantenir una relació intensa,
amorosa i corresposta al llarg de 27 anys,
fins a la mort de l'actor.
La relació va ser gairebé clandestina,
perquè ell no va divorciar-se mai.
Malgrat això,
ell el va cuidar en totes les crisis
que l'actor va patir al llarg dels temps
i que va durar aquesta relació
fins a l'últim moment de la seva existència.
Quan ell va morir,
i com que l'Espenser no estava divorciat,
la Caterina no va anar al funeral,
deixant tot el protagonisme a la viuda,
ja que aquesta continuava sent l'esposa legal.
Algú li va preguntar
per què ella, la Caterina,
havia consentit aquesta doble vida
i aquesta va ser la seva resposta.
Si he de ser sincera,
veritablement no ho sé.
Solament puc dir
que mai de la vida l'hauria abandonat.
De totes maneres,
penso que els homes i les dones
haurien de viure sempre separats
i veure's de quan en quan,
i així segur que serien més feliços.
A vegades,
la Caterina tenia respostes tallants
i desagradables,
quan considerava que la pregunta
es ficava en la seva intimitat.
a un periodista que es va atrevir
a preguntar-li sobre algunes circumstàncies
de la seva vida personal,
ella li va respondre.
Mira, sí, tinc cinc fills amagats,
dos de blancs i tres de negres.
Estàs satisfet?
El seu palmarès
és tot un seguit
de grans films.
Destaquen de la primera etapa.
La fiera de mi niña,
Sin amor.
Després van venir
la reina d'Àfrica,
que va filmar
quan ja comptava 40 anys
i que amb 60
va protagonitzar
la...
Inolvidable.
Inolvidable
el león en invierno.
A més,
destaca en el film
que és un cant
a favor de la igualtat racial.
Qui en viene a cenar esta noche?
I qui no recorda
l'encantadora i tendra
El estanque dorado?
Un homenatge poètic
a la gent gran.
També cap al final
de la seva carrera
recordem
La loca de Shelló.
La llista es faria
un tant feixuga,
ja que és
una llarga vida
dedicada al cinema.
A la pantalla
era l'exponent ideal
de la dona independent
i rebel.
Realment allò
que ella va ser
tota la seva vida.
La Hebel
va viure
com va voler,
mantenint sempre
la seva filosofia vital.
al peu de la lletra
sense un to.
No,
sent un to.
Tot un caràcter.
Tot un caràcter.
Sí, mira.
Tot un caràcter.
Aquí ho diu.
Ah, que aquí s'acaba.
Sí.
Ah, ah.
Oh, això és qüestió de la màquina.
El Carlos té la culpa.
Un lapsus.
Un lapsus.
Lapsus maquinae.
Sí, ja està.
Val, ja està.
Posa musiqueta.
RACÓ DE LA LÍRICA
RACÓ DE LA LÍRICA
Seguint amb l'audició
de Grans Moments
de la Sarzuela,
avui podem escoltar
l'intermedi
de la gran obra
de Medeu Vives,
Bohemios.
Interpreta
l'Orquestra Sinfònica
de Ràdio-Televisió
sota la direcció
de Enrique García Asensio.
RACÓ DE LA LÍRICA
RACÓ DE LA LÍRICA
RACÓ DE LÍRICA
RACÓ DE LÍRICA
RACÓ DE LÍRICA
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Viatjant pel món
Avui iniciem tot un seguit de rutes
Que podem continuar abans no arribin als freds de l'hivern
Són llocs especials, plens d'encant
Que malgrat que ja estem en temps de tardor
Encara podem visitar sense grans dificultats
En primer lloc, anem a on?
Hombre, anem al Parc Nacional d'Ordesa
Hombre!
El monte perdido, eh?
Mica, xis
El que no hagin anat que vagi
Diu, aquest parc és el segon més antic de la península ibèrica
I està declarat patrimoni mundial per l'UNESCO
La seva orografia està composta pel massís calcari
De les tres sorores o tres seroles
Que és el més alt d'Europa
El món perdut n'és el punt més elevat
D'aquí estem
D'aquí estan
Descendeixen
De forma radial
Vèries crestes de muntanyes i valls
La visita a Ordesa
I el món perdut
Es pot fer
De diverses maneres
I d'entre les diferents opcions
Us recomanem una fantàstica ascensió
Amb un robust 4x4
Així podreu gaudir del meravellós paisatge
Completament motoritzats
Si busquem informació a la pàgina web
Del Parc Nacional d'Ordesa
Trobarem un munt d'activitats
A quina més interessant
Trobarem tota mena de divulgació
Sobre la variada fauna i flora
Que és característica d'aquest indret
Vinculada a l'alta muntanya
Us convidem a l'excursió
Un altre parc
Que us sorprendrà
Que és el Parc Natural
De les Bàrdenes Reales
Aquest és un lloc extraordinari
És un parc
De vistes semidesèrtiques
Que es troba a prop
De la ciutat de Tudela
Que per cert
Aneu allà i mengeu verdura
Ja, ja, ja
Ja ho aconsellem una mica més amunt
Ah, sí?
No ho sabia
Però jo allà vaig estudiar
Agafeu una brússola i un bon mapa
Perquè allà
Hi ha el lloc que bombardeja
L'exèrcit de l'aire
Ah, no, no, no
No, no, no
Vol en compte
Diu, podem trobar singles, penyals i altiplans
Creates per l'euroció del sol
El material que forma el paisatge
És una barreja de guix, argila i marés
Es divideix en tres zones que són
El plano, la bàrdena blanca i la bàrdena negra
Com acabem de dir
El parc natural de les bàrdenes reales
Es troba molt a prop de la ciutat de Tudela
I nosaltres aprofitarem la vinentesa
Per gaudir de la variada i deliciosa gastronomia tuladana
Només de pensar en vella
Ja se'n fa la bocaia
Bueno, les escarchofetes fetes a Tudela
Que vaig menjar jo guissadetes
Va, nada más, señores, vallen a Tudela
Vinga
Amics, que ens acostem a aquesta bonica ciutat
I abans d'enteular-nos visitarem a peu
La gran quantitat d'edificis religiosos, civils i museístics
Que podem admirar
Recomanem molt especialment la Silícia de la Magdalena del segle XII
O el Palau del Marquès de Sant Andrés del segle XVI
I no ens devem perdre la fantàstica porta del judici
Per anar més guiats
Ens convé informar-nos a través de la web
www.tudels.tudels.turismo
Ara em torna a fer gràcia pel que veig escrit
Diu
La cuina de la Ribera de Navarra
Disposa d'una ampla varietat de plats
Tant de cars com de verdures
Destaquen els espàrrecs
Els capdells
Les borratxes
I les carxofes
Jo sóc més aviat vegetariana
Per això vull dir
Ara un molt tros de carn també és bo
Bé, doncs entre la carn
Sobressurten les costelles de xai
Els jarrets
La tripa
El toro
I les perdius
O sigui, per a tots els gustos
I ara podem anar sense sortir de la península ibèrica
A un lloc de somni
Que ens fa pensar que ens trobem
En algun lloc del centre d'Europa
El lloc de Sanàbria
Els seus orígens es troben en un antic glaciar format per llengües de gel
Que sobrepassaven els 20 quilòmetres
Abans d'aquest d'allò se'n deia Riba de l'Ago
I han canviat el nom
Perquè va ser un dels primers pantanos
Que es van rebentar a Espanya
I va haver molt de mort
Actualment està quasi un desert
I és molt maco
Riba de l'Ago, sí
Però el lloc de Sanàbria
És una preciositat, eh?
Sí, hi ha estat
Jo també
Diu
Actualment inclou 369 hectàrees de superfície
Aquestes mides se'l coronen en el llac natural més gran de la península
Té extenses platges de sorra i terra
Completament adornades d'arbres i vegetació
Si us ve de gust, podeu fer un divertit creuer
Per al llac en el catamarà Helios Costó
Completament ecològic, ja que funciona amb energia eòlica solar
Montse
Durant la cremessia s'ofereixen activitats de divulgació turística
Sobre el paisatge, sobre l'entorn
I es fan diferents jocs didàctics pel coneixement del territori
L'equipament del vaixell inclou una càmera de vídeo aquàtica
Que permet veure les profunditats del llac durant la navegació
Per més informació connecteu-vos a les tres dobles bes
Punt pueblesanàbria.com
Desitgem que us ho passeu estupendament bé
Fins demà,
Com que els humans no deixem de menjar, parlarem de la inflamació crònica als aliments.
La inflamació és un mecanisme que forma part del nostre sistema immunitari
i que es posa en marxa per reparar i curar els nostres teixits
i eliminar toxines quan aquestes són danyats per diferents causes, bacteris, traumes físics.
Quan aquest procés és agut, és útil, sol durar pocs dies fins a la curació.
Però com quan s'activa de manera crònica i constant durant mesos o anys,
es torna un mecanisme molt nociu per a la salut,
jugant un paper important en la majoria de les malalties cròniques,
produeix ferides a les parets arterials que augmenten el risc de malaltia cardiovascular.
A nivell cerebral es relaciona amb la malaltia de l'Alzheimer
i amb demències en les articulacions, amb artritis, amb el pàncreas,
amb diabetis tipus 2, pancreatitis i obesitat en general de càncer.
Una dieta alta en proteïna animal augmenta la producció d'interleucines
que promouen la inflamació.
Així mateix, la proteïna animal augmenta la producció d'un factor de creixement
anomenat IGF-1, que promou la inflamació crònica a nivells baixos de IGF-1
i augmenta l'esperança de vida, reduint el risc de càncer i diabetis.
El colesterol ingerit en la dieta que es troba només en aliments del regne animal,
greixos, perjudicials, saturats, hidrogenats i trans,
que es troben sobretot en el regne animal, augmenta la inflamació.
S'ha vist, a més que les carns làctics i aliments processats,
contenen toxines pro-inflamatòries, pràcticament absents en fruites i verdures.
Però llavors què hem de fer? No menjar?
Ah, sí, no.
Per contra, una dieta basada en aliments integrals d'origen vegetal,
cereals integrals, llegums, fruites, verdures, algues, llavors i fruita seca,
és una dieta que, de forma natural, és escassa en productes inflamatoris
i que, a més, conté centenars de substàncies que, per contra,
disminueixen la inflamació fotoquímics, flavonoides.
La majoria de les fruites i verdures són antiinflamatòries
i, sobretot, els nevius, maduixes, les crucíferes, col, coliflor, col de brusseles,
fruits secs i les verdures de fruit, fulla verda,
els greixos, trobats en el regne vegetal, com en la fruita seca,
presos en petites quantitats,
redueixen la inflamació igual que el te, el cafè, la cúrcuma, el gingebre,
els sucres naturals que es troben amb fruites, verdures i cereals,
sense processar, disminueixen la inflamació.
Per contra, els sucres afegits als aliments o als hidrats refinats,
pa blanc, sucre blanc, augmenten enormement la inflamació.
Però, escolta'm, quina poca esperança ens dónes, eh?
No, poca esperança no.
És que hem de tenir en compte el que mengem per saber que ens beneficien o ens perjudiquen.
No mengem pel gust, hauríem de menjar per les necessitats que té el cos.
Mira, escolta, pa quatre dies, que no tenim el que vinguin.
Però jo també estic d'acord.
Escolta'm, què queres que te diga?
Un bon bistec, quan t'agrada, és fantàstic.
Un bistec, que hi haurà millor, però se li farà molt llarg.
No, però això té relació amb persones que tenen problemes, problemes, intolerància crònica amb uns aliments.
Ja, ja, no.
En definitiva, m'estàs dient que hem de menjar com els conills.
Gairebé.
No, no, no.
Com els conills i després ens ho mengem els conills, que no tenen res.
El meu pare deia que ell era vegetarià, perquè menjava conill.
I els conills hi ha menys nerba.
Sí, sí, sí.
Per això, escolta, si no...
Si és un conill criat com Déu mar, no té ni una mica de greix.
Ja em dic que aneu a Tudela, que la cara és bona, que se les costa.
No, no, hem recomanat la borracha, que diuen ells, la borratja.
Sí, sí.
Eh, escolteu, no et pensis, eh.
Bueno, vosaltres menjareu les borraches que dic, i jo els conills tendres.
De vegades buscaré alguna cosa més agradable.
No, si no, si és agradable, però això de la inflamació...
Escolta, nosaltres aquí, a la taula dels séniors, estem per donar consells.
Sí, tant.
O sigui que per això, el que passa és que allà entrem amb aquesta cosa senil,
de l'artos senil, i de quan en quan dèiem alguna cosa que no va bé, com aquesta.
Amb els que tenen inflamació.
Ah, els inflamats.
Els inflamats.
Aviam, Joan, tu què has portat?
El que ho pateix.
Aviam, amb una altra cosa que fa riure, un altre dia has de tornar a portar.
Ah, mira, tens que portar-ho.
Conec-te una mica amb el que estem dient.
El títol que li he posat a aquestes crítiques és, estem perdent el nord?
Ah, i el surt també, eh.
Bé, anem a pams.
Anem.
De quin nord ens referim?
Puig que sàpiga, almenys hi ha tres nords, dos de físics i un de figurat.
El primer del físic fa referència al nord geogràfic,
que té una ubicació fixa i no dona problemes de moment per ningú.
El segon nord físic és el denominat nord magnètic,
per entendre'ns, el punt on senyalen les brúixoles tradicionals accionades per imant.
Fa temps que donen mal de caps als científics.
En un article publicat fa poc a la revista científica Nature
i confirmat per l'Agència Especial Europea,
resulta que el nord magnètic es desplaça cada any a una velocitat
entre 50 i 60 quilòmetres en direcció cap a Sibèria.
Pel que sembla, continuarà aquesta progressió en el futur,
donades les condicions geològiques de l'interior profund del nostre planeta,
compost de magne de ferro.
Aquesta alteració natural obliga, ja ara,
a ajustar cada any els sistemes de geolocalització,
navegació, mapes Google i sistemes per als armarfons.
També per disparar missils i altres lins de guerra.
Ah, no, si ja et deien anar malament, em sembla molt bé.
En el cas de les armes, ja m'està bé que aquest capvis de la natura
facin fallar la punteria.
Ah, veus.
I així pot ser estalviar-nos morts d'innocents.
Finalment, el tercer nord.
el sinònim de no saber on anem.
Molt citat últimament i, podríem dir,
que està de moda entre els polítics de tota mena i condició.
El meu modest entendre,
una gran majoria d'ells és evident que fa temps que han perdut el nord.
S'han desnortat.
Sí.
També és clar, molts no sabem d'on venim,
on anem i per què.
Segurament ens falta fer.
Que Déu ens ajudi a tots.
Molt bé, molt bé.
Aixem-me-teix.
Déu nido.
Déu nido.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Aixem-me-teix.
Bé, tractem-teix.
Aixem-teix.
que potser semblaria no gaire dient,
segons indica el títol de la nostra audició.
però molts dels oients del programa tenen nets, no dels 60 i més, sinó de 30 i més, que per independitzar-se es veuen en la disjuntiva de compartir pis.
És una situació un tant difícil.
Trobar un bon company de pis pot convertir-se en una tasca complicada.
Tothom té les seves manies que en un moment o altre surten en la convivència.
Adaptar-se amb els companys no és tasca fàcil, per la qual cosa són necessàries algunes normes que, en la seva posada en marxa, serà fàcil generar bon ambient i potser una bona amistat.
Quines orientacions serien aconsellables per una convivència amb els companys per aconseguir transformar el pis en una autèntica llar?
Veiem-les.
Espai propi en zones comunes.
Tots necessiten lloc a la cuina i al bany per inquivir les seves coses.
El millor és pactar quins espais corresponen a cadascú.
En el cas de necessitar alguna cosa dels altres, és imprescindible preguntar i demanar-la abans d'agafar-la pel seu compte.
S'ha d'expressar l'opinió en el moment en què es molesti qualsevol tema.
Així evitarem acumular ràbia que pot produir situacions molestes que ens portin a situacions insalvables.
S'ha de procurar ser amable i escoltar els companys en tot allò que proposin i, sobretot, respectar les seves manies.
Aquesta actitud pot enfortir les relacions futures.
El tema de la neteja i l'ordre és tot un clàssic per preservar el bon clima de la llar.
Per això, exposem dos punts bàsics a posar en pràctica quan trobem un pis adequat als vostres desitjos.
I fer un calendari de neteja.
És l'opció més utilitzada a l'hora de coordinar les tasques.
I tots han de participar, tant amb les tasques com amb les responsabilitats.
Un cop establert el calendari, cal complir-ho sense excuses ni pretextes.
Aquesta regla seria imprescindible a la zona de la cuina.
A l'hora dels àpats, quan s'utilitzen estris comunitaris, s'ha de pensar en deixar-los tal com els hem trobat.
Un gest de bona voluntat que farà que les relacions entre els habitants d'un mateix pis
pensem en quins són els temes més conflictius, segons un estudi fet per una agència immobiliària.
Brutícia i desordre
Mancada de privacitat
Música a tot volum
Això mateix
Conflictes entre companys
Malgastar els recursos comuns
Agafar menjar del company sense demanar permís
Comprar sense prèvi avís
Ocupar
Ocupar sense prèvi avís les zones comunes
Invasió de l'espai personal
Invasió de les parelles de les zones comunes
Accés de gent aliena a la casa
És molt important que durant les hores de descans dels companys es tracti de no molestar
Segueix, s'han d'evitar
S'han d'evitar
S'han d'evitar activitats sorolloses
Si ve de gust veure una pel·lícula o escoltar música es pot utilitzar uns auriculars
Es poden organitzar festes
Com tant amb el beneplàcit de la resta de companys
Que poden gaudir de les mateixes
Per garantitzar i gatxar-hi de tots
Tenint en compte que s'ha de deixar l'habitatge net i ordenat
Després de l'alegria i l'estona d'esbarxo
I passem al terreny personal
L'habitació es pot decorar segon el gust personal de cadascú
És el regne propi
S'ha de tenir un espai molt privat
Sense compartir amb ningú
Per la bona convivència és molt necessari
Conservar aquest espai per la pròpia intimitat
I privacitat
Sense que ningú altre membre tingui el dret d'invadir-ho
I finalment, les reunions socials en els pisos compartits
És molt freqüent que els amics vagin a aquests pisos
I no solament amics, coneguts o familiars
En ocasió de dates especials
I que, naturalment, es trobin en espais comuns
I potser a hores non normals
Aquesta circumstància pot alterar l'harmonia comunitària
Una solució pot ser establir pautes sobre la freqüència i l'horari
I recordar sempre d'avisar abans que arribin les visites
Després d'aquestes consideracions sobre la convivència
En pisos compartits
Val la pena fer una llista sobre els temes conflictius
I posar tota la bona voluntat per solventar-los ja
Que el temps que vivim ens obliga el nostre jovent
A compartir un munt de coses
Un munt de coses
Pis, cotxe, moto
En fi, tot sigui per la bona convivència
Convivència
A això mateix
Tot sigui per la bona convivència
Per la bona convivència
Per la bona convivència
Per la bona convivència
Per la bona convivència
Per la bona convivència
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit