se n'ha anat esveint i si és necessari o veu que seria interessant pensar en un Vaticà tercer jo suposo que tal aviam començo per l'última que és la més fàcil jo suposo que veient el món com corre i com les coses van l'església de per si ja és lenta vull dir que si esperem massa tornarem a quedar fora de joc altra vegada
Jo crec que hauríem de necessitar un altre concili, donada la rapidesa en què el món corre, no? I després, si volem, de veritat, estar enmig de la gent d'una manera eficaç amb l'anunci de l'Evangèlia i de Jesucrist. Però això cal fer-ho, esclar...
com totes les coses, és un muntatge tan gran que costa molt si es vol fer en aquest sentit més democràtic, que no es faci tan magisterial, per dir-ho d'alguna manera. Això per una banda. I per l'altra, d'algunes coses que potser més estan o caldria potenciar més del concili avui, jo crec que s'ha d'establir cada vegada més el sentit pedagògic de l'Església.
Un llenguatge senzill però educador. Que arribi a la gent. Que la gent es facin seus els escrits que publiquen els pares de l'Església, per dir-ho d'alguna manera.
però sobretot per ajudar-los a entendre que aquest camí s'ha de fer no de portes endintre, sinó de portes enfora. L'educació o la formació cristiana d'uns cristians que actuin en el món, no gent de litúrgies i celebracions i ritus només.
sinó que tot això ha de ser una riquesa d'acció. Per tant, d'acció. I en aquest sentit jo diria que del concili hi havia aquest esperit de sentit de poble de Déu. I per tant, com a poble de Déu, cal estar més a prop del poble de Déu perquè el poble de Déu opini, digui i l'Església marqui el camí entre tota la comunitat. No pot ser que només els pastors siguin els que porten el ramat.
O sigui que hem de ser nosaltres que empenyem un Vaticà tercer. Crec que sí. Molt bé, agraïm-nos a en Joaquim Rius i a ell la seva participació en aquest espai dels 50 anys del Consell Vaticà II, dins de veus de la parròquia, i li preguntem si ens hem deixat alguna cosa de preguntar-te al revés, si vols afegir-ho directament. No, no, no, ja n'he dit prou de coses, ja està bé, ja està bé. Molt bé.
Amics oïdors, aquest espai es repeteix el dissabte a dues quarts d'11 del matí, com té d'habitud Ràdio d'Esvern a fer en tots els programes de basada a la paròquia. Moltes gràcies a tothom i adeu-siau. Adéu, bona tarda. Adéu, adéu a tothom i gràcies.
Són les vuit.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
A l'àdio de Sant Just.
Fins demà!
60 i més. Acabem l'abril i encetem el maig. Avui, darrer dia de mes esplèndid. Hem gaudit de Sant Jordi i la Moreneta festejant com cal els patrons de Catalunya i totes les festes i festasses viscudes a Sant Just.
Litúrgicament, encara avui, ara, a la parròquia, celebrem el Sant Jordi a Sant Just. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí. O sigui, bueno, ja diu que tots els sants tenen cap buitada. En aquest cas és perquè es veu que tant el dia de la Moreneta com el de Sant Jordi litúrgicament no tocava, tocaven les lectures de Pasqua i avui toquen les del Sant Jordi. Ah, clar, clar. No, ja, diumenge, jo vam dir que la celebració de la Moreneta era el dia següent.
Magnífic!
Les veus de l'experiència, oferint memòries com les d'en Pere Brull, història i vida de la gent d'un poble que n'ha vist de tots colors. El general Prín, cavalcant per les pàgines d'una apassionant biografia escrita per Arnau Cónsul.
Tot això i més hem viscut aquests darrers dies en què la gent de la ràdio hem celebrat també que portem ja uns quants anys fent-vos companyia. Quants anys, Carles? Quants anys, quants anys? 30, no? 30! Jo personalment... No, jo personalment 21.
Molt bé, molt bé. Felicitats. Ja en vam parlar diumenge, encara que sembli la cosa una mica endogàmica, però mira, ens fem propaganda nosaltres mateixos. Això mateix. I també està bé. Tu vas fer el sal, per això no hi eres. Oh, ja no sabia res. Oh, clar, és que no ets a la xarxa, si ets a la xarxa... No, no, sóc a la xarxa, no tinc ordinador. Què vols que et digui jo, si sóc així d'antiga?
No ets antiga, ets clàssica. No, sóc antiga. Vam preguntar per tu en directe, fins i tot, i ens van dir un oceller que venies caminant xinutxano i que arribaries una miqueta més tard, si estàvem convençuts que veníem. No, no, no, és que no ho sabia. Saps què passa? Que a l'església, l'Alina, que fa de monitora, doncs estava fora, i aleshores, esclar, vaig anar a ajudar una mica...
Bé, passo una altra feina, no passa res. Això mateix. I tant que sí. Benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a tots els joves amb visió de futur. La gent gran de demà, de passat o de l'altre.
Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 36 61 i també seguir-nos per internet on cercant Ràdio d'Esvern i clicant Ràdio a la carta trobareu tots els programes d'aquesta emissora. Com cada setmana una servidora Joan Algarra junt amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver compartim aquesta hora de ràdio on si voleu
Vosaltres teniu la paraula. I gràcies també pels vostres suggeriments a Facebook. Avui el de Bàrbara Marqui recordant-nos que Giacomo Leopardi presentava al món els seus poemes tal dia com avui.
Doncs per tu, Bàrbara, i per a tots els nostres oients, acomiadarem més tard aquest programa dient unes paraules de Leopardi traduïdes per Narcís Comadira. També via Facebook, Carlos Peinado Gil ens recorda que el pulgarcito, creat pel dibuixant Xan, torna restaurat per Jordi Coll a les llibreries. Segur que en Jan, que té ara 80 anys,
i ha fet les delícies de dues o tres generacions, agrairà que oferim als nostres nets els còmics que llegíem els avis. I tot i que els fans d'Akira, Toriyama i Ayao Misashaki, potser els costi lliurar-se l'estil de Juan López Fernández i Jan.
Esperem, esperem. Nosaltres intentem que als nostres nets els interessi també aquest estil de dibuix tan línia bruguera. Però els agrada molt més els altres, eh? Són uns otakus, són uns otakus i ho hem d'entendre, ho hem d'entendre, portem ja molts anys... I la meva neta, ja ho saps, que també dibuixar otakus... No, com es diu això?
El que dibuixa és un mangaka, el que ho llegeix és un ataco. És una mangaka, que fa dos o tres anys va fer una felicitació de Nadal mangaka d'aquestes que dius tu, escolta'm, preciosa, una mare de Déu amb uns ulls, no va agradar a tothom, també cal recordar-ho. Ja, ja, però sembla ahir mateix que aquí de Toriyama...
Editàvem d'ell, el Bola de Drac, i mira, ja s'hi porta anys. Imagina't, imagina't. I de Miyazaki, el Porco Rosso, no cal dir-ho. Després parlarem de la seva darrera pel·lícula. Molt bé, posem una mica de música, Carles, sisplau.
Bé, tornem a fer amb vosaltres
I tornem. Ah, jo estava mirant el rellotge i veig que passen 9 minuts de les 8 del vespre. Avui dimecres, dia 30 d'abril, té lloc, com hem dit abans, la celebració litúrgica de Sant Jordi a la nostra parròquia. També avui a Sant Piu V Dominicà. Demà dijous, festa del treball. També ho celebra la litúrgia com Sant Josep Obrer.
Sant Jeremia és profeta, també és demà, i Sant Taniol. Divendres és la Mare de Déu d'Araceli, i dissabte, que sortim en segona audició, Sant Felip de Betzaida i Sant Jaume el Menor. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu el vostre sano aniversari. També als qui passeu de celebracions i festegeu la vida. Repetim que ens podeu trucar, si us ve de gust, al 93372-3661.
També ens podeu escriure al Facebook de Ràdio d'Esvern o al meu, el de Pere Oliver Zaragoza. La Joana, de moment, diu que és més feliç fora de la xarxa, però té un colombissatger que li farà arribar les vostres propostes. Això mateix. I tot és a punt a la Casa Regional d'Extremadura, de Sant Just, per celebrar la tradicional festa de la Cruz de Mayo.
Si traieu el nas per la web d'aquesta entitat, veureu que és una de les més actives del nostre poble. Caldereta al gener, Carnaval i Calçotà al febrer, Cocida Estremenyo al març, Setmana Santa a l'abril, Cruz de Mayo al maig, són jornades culturals al juny, nit d'estrelles, rebelles i moltes més coses que organitzen al llarg de tot l'any. Extremadura viu a Sant Just.
Ja sabeu, si algú de la Casa Regional d'Extremadura ens vol trucar i ens vol informar amb més detall d'aquesta Cruz de Mayo que tots els anys celebreu amb tant de goig i la compartim, doncs aquí us hem dit el telèfon, 93372. Poden venir també en persona, que també ens farà molta gràcia. Alguna vegada havia vingut el president?
I tant que sí, i tant que sí. Jo he recordat el 9-3-3-32-36-61, per si algú ens vol trucar, però si voleu venir, avui mateix o el dia que vulgueu, podeu venir. Càndida, no hace falta que nos escribes por Facebook, que nos escribes...
Moltes gràcies pels teus emails, però esperem que vinguis en persona, que ets la pionera d'aquest programa. Això mateix. A tot això, no hem dit encara que avui, 30 d'abril, és el 120è dia de l'any del calendari gregorià i ens queden, per tant, 245 dies per finalitzar l'any. I ara, alguns esdeveniments que van tenir lloc un dia 30 d'abril.
Segle XVIII. A l'any 1752, a Viena, el Sacre Imperi Romano-Germànic, els representants de Felip V i de Carles d'Òstria hi signen el Tractat de Viena, amb el qual pacten les conseqüències de la Guerra de Successió Espanyola.
Més present tenim aquell 30 d'abril de 1975 a Vietnam del Sud, quan el Front Nacional d'Alliberament de Vietnam entra a Saigón i ocupa per la força l'ambaixada nord-americana, posant fi a la Guerra del Vietnam.
També era un 30 d'abril de l'any 1993 quan la tenista Mònica Seles és apunyalada per un tal Gunter Pache durant una eliminatòria esportiva. Més proper encara, el 30 d'abril de l'any 2009, quan a Ginebra, Suïssa, l'Organització Mundial de la Salut millora els continguts de la vacuna contra la grip i des d'aleshores tenim millors defenses pacients.
Contra el virus. Bé, doncs com la música també és una gran defensa contra el virus, posem música. Corrientes, tres, quatre, ocho Segundo piso ascensor No hay porteros ni vecinos Adentro cóctel de amor Visito que puso mate Ya no es cera y velador
Un telèfon que contesta.
A media luz los besos, a media luz los dos.
Bé, naixements que van tenir un lloc tal dia com avui. El 30 d'abril de 1883 ho feia a la ciutat d'Oviedo el periodista i polític espanyol Indalécio Prieto. Fent honor als tòpics, va començar de nen venent diaris als carrers de Bilbao, perseguida jove com a redactor de La Voz de Vizcalla i acabant sent el director del diari El Liberal.
Va ser també ministre de Defensa de 1936 a 1938 i president del PSOE del 1935 al 1948. Va morir l'any 1962 als 68 anys a la ciutat de Mèxic. I també el 30 d'abril dona títol a una obra de Joan Oliver Pere IV.
que em penso que ara estan assajant el grup del 2050 dirigits per Roger Cons. Ah, molt bé. Com ha vingut ara a la memòria, que m'ho van dir l'altre dia. Molt bé. I un altre 30 d'abril de l'any 1912 naixia a Madrid el polític i militar espanyol Manuel Gutiérrez Mejado.
figura molt important durant la transició, que va destacar com a general en cap de l'estat major i va impactar per actuar de manera enèrgica i resolutiva durant el cop d'estat d'en Tejero. Per cert, Calatzar va voler que també fos un 30 d'abril, però de l'any 1932, el dia que va néixer el militar colpista Antonio Tejero Molina.
Més proper i molt més estimat ens resulta l'escriptor i guionista català Jaume Cabré, que va néixer a Barcelona el 30 d'abril de 1932. Va ser el primer en descobrir-nos l'atractiu de les sèries televisives en català. Molt interessants, totes elles. Va ser autor de La granja i Estació d'Enllaç, al costat de Joaquim Maria Puyal. Les seves obres, El mirall i l'ombra, Les veus del pamano o Jo confesso, no deixen indiferent ningú.
Com estimat i admirat ens resulta també el científic català doctorat en bioquímica Joan Massagué, nascut a Barcelona el 30 d'abril de 1953, reconegut com una de les màximes autoritats mundials en investigació per combatre el càncer.
També tal dia com avui ens van deixar persones que tenen el nostre reconeixement. Encara que faci molts i molts i molts anys, Seneca va morir al segle IV abans de Crist, ens va deixar dites molt, molt grans veritats. La meva pàtria és el món, la meva família, la humanitat. Tot el que no faci el bé dels altres no serà tampoc bo per a mi.
moltes més properes en el temps, el 30 d'abril de l'any 1972, evidentment, i moltes més persones més, passa que traiem sempre alguns que ens diuen alguna cosa recent, perquè això de la meva pàtria és el món, ara ho fan servir molts.
en benefici polític, recordant a Seneca, com sempre. Però quan Seneca ho va dir, i ho va dir de tot cor, realment el tinglado, que també li tenien muntat els del seu entorn, dient nosaltres som més que aquest, l'altre més que l'altre, i ell va dir no, no. És que el ser humà m'ha ficat a política, sempre arrima l'esco a su sardina. Exacto, exacto. Pots reconèixer que la nostra pàtria és el món.
I estimar tota la humanitat, que és molt fàcil de dir, molt difícil de fer, és evidentment una gran frase. I molt més propera deia que teníem en el temps el 30 d'abril de l'any 72, quan moria l'Hosana, a Suïssa, l'escriptora, advocada i defensora dels drets de les dones, Clara Campoamor.
La seva obra, La revolución española, vista por una republicana, és encara avui molt llegida. Nombrosos carrers, places i altres llocs públics d'arreu d'Espanya, aquí a Barcelona crec que hi ha uns jardins, porten avui el seu nom. Molt bé, doncs posem una mica de música, sisplau.
I ara donarem entrada a l'espai de la cultura.
El dia passat ho vam encertar quan vam parlar de quins llibres serien els més venuts per Sant Jordi. Val a dir que la cosa no té gaire mèrit, ja que alguns d'ells eren motiu d'articles, entrevistes i anuncis televisius des de feia bastants dies. Ser mediàtic, tertulià en diversos espais televisius, personatge públic, és un punt a favor perquè el lector o comprador ho llegeix o no.
és desvisquir per tenir un exemplar dedicat de l'autor o autora que li ha robat el...
Per això té mèrit que passat Sant Jordi, amb les butxaques escurades, el desig de xocolata de Care Santos i l'analfabeta que va salvar un país als nostres prestatges, ens quedi encara fam i set de llibres i omplíssim els jardins de Can Ginestar a la recerca dels nostres autors. Cal dir que aquí, el dia de llibres, feia precisament a Can Ginestar diumenge. Diumenge passat, sí, sí, diumenge, dia 27. Això mateix.
Lletrar ferits o consagrats, homes i dones que han omplert pàgines d'història a les miscel·lànees del Centre d'Estudis Sant Justencs, persones que són la crònica vivent d'un poble com Pere, Brull i Angela, avarrejo la meva història amb Sant Just, o autors joves com l'Arnau Cònsol i Porredon, col·laborador habitual de la revista Sapiens, que va fer una presentació brillant del seu darrer llibre, El General Prín.
Del tot recomanable aquesta biografia d'un general que té el seu nom inscrit en carrers i places, però una mica desconegut potser del gran públic. Per què va arribar un xicot de Reus a general? Era un visionari fora de lloc? Un polític excepcional? Per què va pujar tan amunt? I per què el van matar? Algunes de les respostes les trobareu al llibre de l'Arnau Cònsol,
Sobre en Joan Prim, aquest és el títol, el general Prim. En Joan Prim i Prats, nascut a Reus l'any 1814 i mort a Madrid el 1870, és força més que una estàtua al mig d'una plaça on hi fan vida els coloms. Però encara dies d'avui em fa l'efecte que els motius i el per què el van matar no estan gaire clars.
és una d'aquelles com es diu misteris de la història potser que sí que acabaran sabent-ho però és difícil precisament no és aquesta que també me la llegiré perquè m'interessa molt el personatge però estic llegint un llibre sobre aquell temps i sobre el general Prim que també és molt interessant que es diu Sangre en la calle del Turco
Certament. No, no, i a més hi ha biografies ja molt més... Sí, sí, sí. Molt més àmplies que aquesta. Sí, que quan acabi aquell, contrastarem amb aquests que suposo que aquesta està... Primer, que ja és més moderna, més recent. I, segon, que fa l'efecte que està molt documentada. I cada autor treu documentació d'uns llocs diferents i, aleshores, moltes vegades, contrastant-ho, trobes coses que una altra potser no les ha vist abans. No es trobaria. I ara que s'acosta al Saló del Còmic de Barcelona, torna El Pulgarcito...
i els herois de paper ja estan a punt per omplir els nostres somnis. Permeteu-me que us recomanem una pel·lícula per a tots els públics, i molt especialment per als amants del manga i l'anime. La vida d'un jove dissenyador d'avions de combat japonesos enamora una noia molt especial, i els espectadors d'Ales al Vent, El Viento Se Levanta, de Ayao Misashaki.
No sé si es diu Misa o Milla. Normalment diuen Miyazaki. El senyor japonès, si ens escolten, que vinguin i ens ho diguin. No, no, en aquest cas ja és segur. Vull dir, tots els traductors de japonès que jo conec li diuen Miyazaki, com sona, igual que Toriyama és Toriyama. Ja és abastament conegut, vull dir, és l'autor de Porco Rosso, és popular entre els lectors de manga i anime.
I si sou fans de l'Spiderman, a veure si ho he dit bé, perquè jo sempre deia Spiderman i tu dius Spiderman, al Cinema Baix de Sant Feliu podeu veure encara aquesta setmana fins on arriba el poder d'Electro i els patiments de Peter Parker dins la pell de l'Andrew Garfield.
que ens mostra aquesta vegada el seu dol per un primer amor perdut. Ui, senyor... Ah, i tornant a Sant Just, el proper dimarts, dia 6 de maig, a les 19.30 h, la Biblioteca Joan Margarit us convida a la tertúlia literària amb Lluís Foix, que presentarà el seu llibre La marinada sempre arriba.
Aquí també tenim un personatge mediàtic. Espero que ho hagin calculat bé i no passa com el dia que vam convidar Clara Segura. Jo no sé si cabrem tots a la biblioteca de Sant Just. Neu, fa Nadal al Salon Gran. Espero que sí. Ja veurem, suposo. Espero que sí, que no hagin de canviar tots i anar cap a l'Ateneu o algun altre lloc. Oh, a l'Ateneu, si fa bo, al Jardí, que també està bé, no?
Sí, estem també davant d'un personatge mediàtic. Molt, molt. A mi m'encanta aquest senyor. Perquè en Foix surt a TV3, surt a 8 TV, escriu a La Vanguardia, escriu de meravella... I parla de meravella i amb un sentit comú que, escolta, és una meravella.
Per això dic que si ho fan a la mateixa biblioteca, perquè el text que jo he rebut per e-mail posa a la biblioteca, Joan Margarit, o sigui, dins l'espai de la biblioteca. Però a mi em fa l'efecte que ho faran a dalt, que en gent està, eh? Em fa l'efecte. Bé, ja ho veurem. Ah, a la sala Isidore Cònsol. Sí. Sí, és probable. Perquè normalment tots els actes, quan llegim també, anem a la lectura de la novel·la negra i tot això, sempre ho fem a dalt a la sala.
doncs serà qüestió d'anar-hi amb temps per poder tenir lloc. Això mateix. Els qui aquest dia no teniu un altre compromís, perquè em penso que aquest dia 6 de maig tinc una lectura amb Núria Feliu i altra gent de l'antic Grup Tech, però estem en una altra part de Barcelona, per tant, no toca ara que ens fem propaganda. Molt bé. Pujem una mica de música. Oh,
Venga, déjame las horas del amor que yo llene, las horas imposibles de contar, solo esta noche déjame. Al amanecer.
Mirándote muy fijo pediré que todo pueda ser igual que ayer. Una noche más, déjame. Por ti yo tengo mi puerta abierta y mi vida desierta.
Sí, sí, sí, guarda, guarda. És el micro obert. No t'enteres mai quan s'encenen llum. Que sí, que jo l'estava veient. L'estava veient, però jo deia... No, és que parlàvem que també una persona mediàtica del nostre poble és la doctora Pilar Sant Pau. I torna les seves col·laboracions molt especials a la Vall d'Evers. I com val la pena...
Farem una mica el seu últim artícol. Em va agradar molt que el títol sigui... No, però ara el que ha presentat del llibre és una novel·la, eh? Ho sé, ho sé. No, no és un llibre de dietètica. Ho sé, ho sé, perquè la doctora Pilar Sampau és escriptora i quan una persona té facilitat de paraula parlada i escrita fa molt bé. És molt simpàtica. I tot el que diu ho entens de seguida.
I el que deia abans, fora de micro, i que se l'ha sentit una mica, és que guardem les coses de la gent que en mirem i ens estimem, i sobretot quan són mediàtics, té més ressò el que diuen. I per tant, la doctora Sant Pau és ja hiperconeguda, per tant, endavant amb aquestes qüestions de pes que van sortir publicades a la Vall d'Avers. Sí, diu, què prima més? Fer tres àpats o cinc?
Era gairebé la una del migdia quan el locutor de ràdio d'Esverna estava fent una entrevista. De sobte va escoltar com de fons de la conversa sentia el soroll dels budells del convidat. Pol Rugit va endevinar que l'escriptor feia molta estona que havia esmorzat.
va aprofitar la petita pausa dels anuncis per ofedir-li un cafè amb llet i unes galetes que el convidat ràpidament va agrair. La conversa va continuar uns minuts després, ara, però, sense l'incòmode soroll de fons i amb una millor i més exquisita subtilesa en les respostes per part del convidat. Es notava que les neurones rebien ja el seu combustible en sucre. Naturalment...
La majoria de nosaltres fem tres àpats importants al dia i dos de més petits entre hores. No sé si tothom es deuria fer. Aquests últims depenen de les necessitats de cadascú.
Posem pel cas, un locutor de ràdio que entri a treballar a les 8 del matí i acabi la jornada a les 3 del migdia, evidentment necessitarà fer dos esmorzars al llarg del matí per aguantar tota la jornada en bones condicions fisiològiques, sobretot pensant en les neurones, cèl·lules que necessiten rebre combustible constantment.
En canvi, si la feina és de tarda, el locutor que fa aquest torn, si surt de la ràdio molt tard, haurà de fer dos berenars. No és el nostre cas, perquè amb una horeta de programa, que prenguem un got d'aigua... Això passa als locutors de continuïtat. Clar que sí, clar que sí. A la gent que està aquí, com el Carles, fent hores i hores de ràdio. Sí, mira, de quan a quan, mira, un entrepà d'ala que en Ginestà ja està, està solucionat.
Dos berenars, Carles, et mereixes, ja ho saps. Cada cop que mengem, l'aparell digestiu ha de preparar l'aliment perquè pugui ser absorbit, emmagatzemat o utilitzat. Quan mengem, posem en marxa un complicat circuit de processos metabòlics que comencen pel fet de mastegar. La secreció de sucs per fer la digestió, el moviment intestinal i fins a la eliminació de residus.
Una manera fina de dir que anem a la tassa. Ja ho sabem. Tot aquest en renou fa que l'aparell digestiu gasti de 400 a 500 calories aproximadament si el fem treballar 5 vegades al dia. En canvi, si només treballa 3, menjant el mateix, gastarà menys.
De les 2.880 calories que necessitem al llarg del dia per cobrir les nostres necessitats vitals, anar a treballar, passejar, anar a comprar, recollir nens al col·legi, unes 500 ja corresponen al metabolismo. És a dir...
Si repartim la dieta en 5 àpats en lloc de 3, el cos gastarà més i, per tant, ens ajuda més a baixar pes. El cos actua de manera similar a quan anem de compres a uns grans magatzems. No ens cansem igual si ho fem comprant en 5 plantes diferents, pujant i baixant, que tot en una sola planta. Cada cop que mengem, també gastem.
S'ha de tenir en compte, però, que no és bo estar tot el dia picant, ja que cal deixar descansar l'aparell digestiu. En aquest cas, no el posem en marxa cada cop que mengem, sinó que ho fa el mateix procés digestiu. Repartir el menjar en cinc àpats contribueix a gastar més energia i, per tant, ens ajuda a privar-nos.
Molt bé, i continuant precisament amb aquest tema de consumir i de coses que ens convenen menjar, direm que segons un recent estudi científic francès, consumir fibra és bo per la diabetis i l'obesitat.
En aquest cas partim de la revista 60 i mas i per tant em penso que és un arxiu d'aquí. No, no, coordina els articles que ha sortit a França, els coordina la Rosa López Moraleda.
Doncs bé, seguint el seu text tal com ella ho ha escrit, ho llegim en castellà, que és en la llengua que ho publica la revista. Sí, la revista 60 i més. Mantener una dieta rica en fibra aporta numerosos beneficios para el organismo. Aunque su consumo se suele asociar siempre a un correcto funcionamiento del tránsito intestinal...
Lo cierto es que la fibra también contribuye a prevenir enfermedades como la diabetes y la obesidad según un reciente estudio científico francés. Un grupo de científicos ha conseguido descifrar cómo es este proceso.
Según los resultados de su investigación que han sido publicados en la revista Dell de este mes pasado, es la producción de glucosa en el intestino a partir del consumo de fibra la que ayuda a prevenir la aparición de obesidad y diabetes. De este modo, se ha resuelto la incógnita que había detrás de este proceso desconocido hasta la fecha.
Una vez que sale del intestino por la vena porta, la glucosa es detectada por el sistema nervioso que a su vez envía una señal al cerebro. Como consecuencia, éste inhibe la sensación de hambre, aumenta el gasto de energía en estado de reposo y disminuye la producción de glucosa en el hígado. Por ello y para favorecer a través de la nutrición el correcto funcionamiento del aparato digestivo,
Es muy importante mantener una dieta equilibrada en la que se incluya una amplia variedad de alimentos ricos en fibra, como cereales, verduras y frutas. De este modo, tomar una o varias piezas de kiwi a lo largo del día, en cualquiera de sus variedades, contribuye a alcanzar las necesidades mínimas de fibra de nuestro organismo.
Además, son una importante fuente de vitamina C, y actinidina, una enzima solo presente en los kiwis que ayuda a estimular el proceso digestivo y digerir las proteínas de los alimentos. Vinga, pues, molts ànims a consumir kiwis i mira, ja tenim una fruita més per posar-nos a la dieta.
Bé, i continuem amb informació de l'última revista de 60 i més. Sí, el número 326 d'aquest any 2014, el que et vaig proposar l'altre dia perquè me'l vaig llegir de cap a peus, porta per títol La bretxa digital, nova causa d'exclusió social, i el trobo d'un interès molt, molt... Farem uns quants paràgrafs, perquè l'article és bastant intens.
Sí, el podeu trobar a la web. Si busqueu a la web 60 i mas, número 326 de l'any 2014, el trobareu sense net.
No utilizar correctamente o con soltura las nuevas tecnologías de la información, como Internet, será una causa más de exclusión en los países de la Unión Europea, especialmente entre las personas mayores de 65 años. Siempre, según informa Aliat, respecto de las primeras conclusiones del proyecto...
S-E-A-C-W, puesto en marcha en el ámbito de la Unión Europea hace justamente un año sobre el envejecimiento activo, capacitación y bienestar.
és que les sigles del projecte SEACW, això està traduït de l'inglès, i vol dir Ecosistema Social para el Envejecimiento Activo y Bienestar. Això és el que signifiquen aquestes sigles. Però no correspon aquesta traducció amb les sigles que hem donat primer. Clar, perquè és en anglès. I ells escriuen diferent que nosaltres. Doncs ara diuen en anglès, Joana. No, no, no, reto. Jo t'ho dic en castellà perquè sé que és com ells ho posen, no? Clar, clar.
Don't insistim. Las primeras conclusiones del Proyecto Europeo del Ecosistema Social para el Envejecimiento Activo y Bienestar tras la puesta en marcha en el ámbito de los países de la Unión Europea ahora hace un año, febrero de 2013 confirma el riesgo de exclusión social en la población europea que no utiliza las nuevas tecnologías muy especialmente las relacionadas con la información basadas en la informática
pero sobre todo y de forma más intensa entre las personas mayores de 65 años. Molt bé, continuem. Diu... 2050, doble població major.
Se estima que para el año 2050 las personas mayores de 65 años doblarán a los menores de 15 por primera vez en la historia de la Unión Europea. Pero ante este contexto también se ha percibido que no existe aún ningún ecosistema digital que incluya al mismo tiempo envejecimiento activo e inclusión social. Dentro de este proyecto Aliad está realizando un estudio DELFI
Escenarios de futuro en materia de envejecimiento y tecnologías de información y comunicación, con objeto de ampliar la información del estudio del Estado del Arte a través de un cuestionario en el que han participado un total de 76 expertos de prestigio internacional en los ámbitos de salud, tecnología e inclusión social.
Escenarios posibles. El método DELFI es empleado en ciencias sociales para tratar de crear una visión experta sobre posibles escenarios futuros en diversos ámbitos. Esta información resulta de gran interés para las autoridades públicas, ya que permite establecer acciones de mejora y analizar si las políticas planteadas hasta el momento
Bé, doncs si voleu llegir sense l'article, com diu el Pere, cliqueu, busqueu la revista 60 i més i dentro del contenit de la revista trobareu...
l'article sencer. I per resumir-ne els continguts, si em permets, quan parla de la bretxa digital, nova causa d'exclusió social, evidentment, és per a joves i grans. O sigui, el teu ventall de comunicació és molt més ampli si ets a les xarxes socials que si no hi ets. També és veritat que té els seus pros i els seus contres, com aquí hem parlat de vegades, però hi ha persones
que, per la causa que sigui, tenen dificultats, per exemple, per expressar-se verbalment i ho poden fer per escriure a través de les xarxes. Aquesta és una de les parts positives. I l'altra, que tots els teus amics i coneguts que estan en xarxa pots mantenir amb ells una relació que no la tens amb els que ja no hi són en xarxa. I per què serveixen les cartes? Que no s'escriu ja...
No amb la mateixa... Mira, Joana, jo hi he estat molts anys treballant en una editorial i contestant als lectors amb cartes i tirant-les pel correu i et puc assegurar que el temps utilitzat contestant per correu i omplint de segells i enviant per carta a 60 persones no és el mateix temps utilitzat enviant 60 i menys. Dixos, temps, tan maco que és perdre el temps i deixar passar el temps tranquil·lament.
Però és que de vegades no n'hi ha per contestar a 60 persones en una tarda, Joana. Llavors què fas? Escrius una carta base i llavors cliques... No, no, no. A cada persona li escricen diferents termes. Si escrius les cartes igual, l'únic que t'estalvia són els sobres i els aixells.
Jo diria que hi ha un factor de virtualitat. Aquí m'agradaria que el Carles, que també té molt contacte amb el món de Facebook i amb el món de Twitter, li digues també alguna coseta. La virtualitat et dona una amplitud de mires, de vegades, que no te la dona l'absència, o sigui, la manca de presència de la persona amb qui estàs parlant en aquell moment.
Molt bé. És una opció. És una manera molt abstracta de justificar la teva afició al Facebook, a internet i a la xarxa. No, no, no, és una cosa molt real. Jo veig aquella persona i dic, mira, i llavors quedo amb ell i mira, el veig que ha plejat una foto diferent. Ara prendrem un cafè, com aquell anunci famós que no hi ha qui l'aguanta i ja de tant sentir-lo.
Però, evidentment, si aquesta persona està aquí i és a prop meu, puc anar amb ella a prendre un cafè. Però si aquesta persona m'escriu des de Huelva o m'escriu des de Ciudad Real, no puc anar a prendre... Escric, però a través el puc veure també, a través d'internet el puc veure i puc veure quin aspecte té en aquell moment. Deixa'm-ho córrer. Anem a Catalunya i farem un passeget per Catalunya. Un passeget per Catalunya i després del Saló del Còmic de Barcelona també podeu anar al de Ciudad Real, que gràcies a internet sabem que és la setmana següent. Molt bé.
Descobrir el Ripollès. A prop d'Europa. Del Ripollès en avall tothom està estressat. Diu l'autor...
Ramon Bernils hi segueix. Els paisatges, el romànic i el pastoratge fan que la gent hi visqui tranquil·la, sense Facebook, sense xarxes, la mar de bé respirant. Ah!
aires d'allò més saludable. Però ara digues, tu ara vens del Ripollès o ho has tret de la xarxa o d'una revista. Jo ho tret d'una revista, no de la xarxa. Oh, tu també és una... No, no, no, no em convenceràs. És un passeig virtual el que ara estàs fent, Joana, no és un passeig real. Oh, però això em fa gràcia d'anar-hi. O sigui, la setmana que ve, com ara, m'ha agradat molt l'article, doncs, mira, xinutxà, no ens anirem ara aquest cap de setmana, que és llarg, i un pont ens anirem al Ripollès.
Doncs molt bé, tant si val si jo acabo de veure el Ripollès per internet com si l'acabo de veure amb una revista. No, és lo mismo. Clar que és el mateix. Això sense oblidar que el Ripollès està fent un gran salt cap a les noves tecnologies. Ho veus? Has de fer un gran salt? No vol dir que tu l'has vist en una revista, jo l'has vist a internet... I jo el veuré, m'incito... Això també, si anem mirant, la setmana que ve ens anem al Ripollès i després la crònica real d'haver-hi estat inversa. No, ara la farem ara virtual.
Doncs vinga, virtualitat en marxa. Molt bé, diu Ramon Bernils. L'avantatge del Ripollès respecte a la Cerdanya és que al Ripollès encara hi ha vaques, tot i que un estul diputat del Parlament de Catalunya va proposar de fer-les fora. Ai, les olors, les pudors de les vaques i tant, devia pensar aquest home. La veritat és que de Bernin hi ha, això sí, van amb microxips incorporats a les orelles per si es perden.
D'aquí en avall, tots moros, encara diu alguna gent, en passar pel pont de la Cabreta, al quilòmetre 117 de la carretera nacional 152 entre els municipis de Ribes de Freser i Ripoll.
El bressol de Catalunya va viure la seva esplendor durant l'època medieval, el magnífic monestir de Ripoll. I aquesta frase, que ha esdevingut lema, ho recordem. Una mica més avall trobem un altre testimoni de l'època, la corba.
un restaurant de carretera de certa anomenada que els diumenges acostuma a estar ple. Se sap que 800 anys enrere, els monjos del monestir de Ripoll ja anaven precisament a aquesta corba del riu Freser a pescar les truites que, vuit segles més tard, Josep Pla elogiaria. Posició fronterera
Però que ningú no va dir. El Ripollers no s'ha quedat estancat, ni penseu que està ple de capgrossos, gegants i gratlles. Actualment al Ripollers hi ha un projecte de teletreball copiat d'Holanda. O sigui, veus, t'està donant tota la raó, encara que jo pensi que fins a cert punt.
amb l'objectiu que professionals d'arreu s'instal·lin els pobles i macies que s'estan quedant abandonats. L'Ajuntament de Ribes de Frecer ha instal·lat un centre d'alta tecnologia, cobrant des de casa, contemplant les vaques, el Ripollès és país de pasturatges, i amb sort,
alguna flor de neu i amb vista algun tirador d'arc que diuen un cop a l'any cacen l'il·legal menissars amb fletxa tot això treballant a casa juntament amb la vall de Núria l'estació
Vallter 2000, d'on el visitant modern Neu en Pols. Aquestes dues valls caracteritzen la part septentrional d'una comarca que és alhora pas a Europa i cruïlla de camins. Any enrere, el Ripollès vessava de neu, rellotges digitals i perfum francès. I és que un altre dels atractius d'aquesta comarca és la seva posició fronterera,
Dels passos naturals que Catalunya té cap a Europa, aquest era el més segur, lluny del mar i no tan muntanyós com, per exemple, el de la Seu d'Urgell, a la comarca de l'Alt Urgell. El paisatge pirinenc que es contempla des del pas dels Lladres confirma que el Ripollès és ben a prop d'Europa
i que les iniciatives que s'hi emprenen van, en aquesta línia, mantenir les vaques posant-hi microxips, superar antigues fargues i carbons en turisme de neu amb pols i apostar decididament pels paisatges i el romànic d'altura, tot connectant a les macies xarxes d'alta velocitat. Us diria que hi anéssiu, però mentiria.
Què deu-vos-hi a viure? I d'aquí en avall, tots estressats. Doncs ja ho sabeu, el proper dia ens donaràs compte de les vaques que has vist al Ripollès la setmana vinent. Això mateix. Mira, tornarem a parlar del Ripollès la propera setmana.
I continuem amb un tema que no és tan agradable com visitar el Ripollers i discutir tu i jo perquè sempre ho fem amb broma. O sigui que el Pere i jo sempre anem a una. Això no és més que pura fantasia. Sí, però hem de donar una mica de color. Ja saps que les tertúlies, si la gent no s'altera i s'esbalota una mica i canvien de canal... No, no m'agraden les tertúlies que es barallen. No, barallar-se no, però la gent s'encén i posa felicitat.
I posa fugositat, si no diuen aquesta gent és que anem tots a la una, no té gràcia. Ens hem desbatossat de tant en tant? No, no, Pere, no. Aquest tema és molt, molt seriós, és molt interessant. Hem rebut una última publicació de l'obra social de la Caixa que diu Violència, Tolerància 0.
Plenament d'acord. Programa de prevenció de l'obra social de la Caixa. Setmana passada parlaven també d'un llibre que s'havia publicat temps abans, però avui aquest és de molt recent actualitat. Fins i tot ens han enviat el llibre amb un CD, que també és molt interessant de veure.
El CD el poseu a l'ordinador i ho veieu per internet. Diu, àmbits on poden tenir llocs els maltractaments, concretament un molt a prop de la persona gran. Precisament el més punyent i el més trist i el més dur és dits de l'àmbit familiar.
Tota agressió intrafamiliar no afecta les víctimes de manera individual, sinó que afecta tots els membres que configuren la família. Així, els maltractaments en l'àmbit familiar acostumen a ser situacions complexes que han de ser contextualitzades a partir de factors estructurals, de les característiques del grup familiar, de les relacions existents entre els seus integrants i dels diversos factors de risc preexistents.
Per aquest motiu, cada situació s'ha de valorar tenint en compte el context familiar i les interaccions de tots els membres de la família, incloses, evidentment, les persones d'edat avançada.
Aquí hi ha tots els altres àmbits, però nosaltres ara us donarem les orientacions que ens proposen, orientacions i estratègies de suport i ajut a la víctima de maltractaments. Respectar sempre que sigui possible la decisió de la persona, és a dir, tenir en compte el principi d'autodeterminació.
Oferir suport i ajut per esbrinar i entendre què està passant dins la seva situació de maltractament. Assessorar sobre els possibles factors de risc. Proporcionar tot tipus d'informació, de manera clara i exhaustiva, programes, ajuts, mediació, equipaments i serveis socials i de salut. Coneixer i analitzar totes les accions portades a terme abans de la detecció del maltractament.
Incrementar la seva autoestima i reduir la seva inculpació. Potenciar els recursos que la persona pot posar en joc davant la situació que està patint, l'apoderament. Proposar estratègies d'acció que estiguin al seu abast en funció de les seves circumstàncies. Oferir un bon acompanyament i suport emocional.
Proporcionar i garantir un suport continu fins que la situació canviï o finalitzi. Fer ús de les intervencions psicoterapèutiques, dinàmiques de grup o grups d'ajuda mútua. Potenciar els vincles familiars i socials.
Minimitzar els riscos de l'aïllament social i la solitud. Cercar alternatives a una possible institucionalització, pisos amb serveis o totalats, estades temporals en centres, acolliment familiar i unitats de relacions i convivències.
I considerar finalment les accions legals, denúncia, mesures cautelars o el que calgui per evitar i per frenar tot tipus de maltractament. Sí, això també està bé, però és tan difícil dintre de l'àmbit familiar ficar-te i saber realment on està realment el motiu del maltractament i si la persona gran ho accepta.
Això és un dilema molt gran i s'ha de tenir molta psicologia per poder esbrinar realment on està el motiu del maltractament. És que de vegades, dintre de moltes famílies, es produeixen unes relacions sadomasoquistes que són tan refinades i tan subtils...
que si un no es pot ficar allà dins no ho veu. És una cosa que forma part... Realment, quan ja és tangible, ho tens a la mà, llavors, desgraciadament, te n'adones que el remei és ja molt difícil. Que la situació està ja molt avançada, no? Sí, sí, sí. Posem una miqueta de música.
Bé, ara farem una ullada a l'agenda de primavera de Collserola.
Els dissabtes, passejades guiades d'una hora pels voltants del centre d'informació, adreçades al públic en general. Cal inscriure's el mateix dia al centre. El preu és minso. 1,75 euro. Menors de 7 anys, gratuït. Places limitades. 20 persones per sortida. L'horari és de 10.30 a 12.00.
El mes de maig tenim els colors de la primavera, el dia 10. El dia 17, el cant del picot i altres ocells. El dia 24, l'aigua i el temps, el pantà de Vallvidrera. I el dia 31, compte on trepitges, els petits del bosc. Recordeu que això val la pena de tenir-ho present, que cal inscriure's el mateix dia al centre. O sigui, aleshores, amb un preu que recordem que és molt reduït, un euro amb 75 per persona. I els petits no paga.
Gratuït. La passejada és de dos quart d'onze a donze. Per tant, és un horret i mitja. Està bé. La tenim a l'abast de tothom. I ara parlem de la granja de Can Coll. També a Collserola. També a Collserola, i tant que sí.
Els diumenges, visites guiades, de 45 minuts, on es mostren diferents espais de la granja, la incubadora, el tancat dels conills i els corrals. Com hem dit, cal inscriure's el mateix dia al centre. El preu també és d'un euro amb 75. Menors de 3 anys gratuïts, places limitades, 25 persones per visit. En aquest cas, l'horari és d'un quart de 12 a un quart d'una del migdia.
Doncs ja ho sabeu. Hi ha visita lliure i guiada només als corrals. Això és de la una a dos quarts de dues la visita als corrals. Tot és molt interessant. I als nostres petits val la pena que vegin aquests sistemes, perquè és un tòpic, però ells pensen que el pollastre és com ve de...
de la rostidora, o sigui que val la pena que es visitin. No, ja hi hem portat els nostres nets, els més petits, amb granges en el natural i es queden realment meravellats, però jo recordo fa anys a la fira de Molins de Rei, quan els urbanites encara no anaven tant a casa rural, com ara és una cosa molt habitual, que hi havia nens que havien anat al parc a veure les feres, però es quedaven bocabadats de veure pollastres i conills. I tant. Ara ja posarem la sintonia de la poesia.
Fa 180 anys, de no res, el 1834, veien la llum per primera vegada els canti del poeta, filòsof i filòleg italià Giacomo Leopardi. Ja que disposem d'una esplèndida traducció al català del poeta Narcisco Madira, publicada per Empúries i Edicions 62, us oferim un tast dels cants de Leopardi, un dels homes més erudits del segle XIX.
l'infinit sempre he estimat aquest turó de cert i aquesta barda que de tanta part de l'últim horitzó les guarda en priva però assegut i contemplant immensos espais més enllà d'ella i sobre humans silencis i una quietud fundíssima jo al pensament fingeixo i per molt poc el cor no se m'esglaia
I com el vent sento murmulejar entre les verdisses, el silenci infinit, aquesta veu vaig comparant, l'etern amb rebé, i les èpoques mortes, i la d'ara vivent, i el sol que fa. Així, en aquesta immensitat s'emnega el pensament i naufragar més dolç en aquest mar.
L'home neix enfàtics i ja és un risc al naixement, sent pena i sent torment abans de res. I si l'home neix enfàtics, està escrit també en els gens un neguit incessant per ser feliços. Desig de ser feliços. Eus a sí, l'aspre desig dels homes.
I bé, ja som a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Carles, moltes gràcies per la teva col·laboració. A tu, Pere, també, moltes gràcies. I a tu, Joana, i a tots vostès per ser aquí, per escoltar-nos. Ja sé que no truqueu, que us fa molta mandra trucar per telèfon, però... Doncs ja sabem que esteu aquí, a l'altre costat de l'aparell, i que sí, que ens escolteu.
I en qui sigueu, dos o tres o quatre o deu, els que siguin, que ens veieu per la webcam, la prova és que dos o tres ens heu escrit a través de Facebook. Doncs moltes gràcies per estar aquí amb vosaltres. Molt bé. Bona nit o bon dia, si ens escolteu en segona audició el dissabte.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
Bona nit i benvinguts a una nova edició de Cara B, que avui començarem amb un treball que en principi no devia haver-se publicat, perquè el 1975, que és quan va sortir a la venda, va sortir pressionat degut a la quantitat de còpies pirates que s'havien fet d'aquest treball.
Aquest treball es va gravar en una època en què Bob Dylan estava convalescent d'un accident de moto i amb les seves visites en el seu grup d'acompanyament, que era endavant a l'edifici Big Pink, on estàvem gravant el seu treball com a grup,
vam fer una sèrie de gravacions que després van ser publicades en el nom de les cintes del soterrani. Escoltarem, doncs, una pesca porta per nom Too Much of Nothing, o sigui, molt de res.
Too much of nothing can make a man ill at ease. One man's temper rises where another man's temper might freeze. Now it's that day of confession that we cannot mock a soul. But when there's too much of nothing, no one has control.
Bona nit.
Bona nit.