60 i més
Amics, amigues oients de Ràdio d'Esvern,
som a dimecres de nou i l'equip de redacció de 60 i més
estem disposats a passar amb vosaltres una hora de música,
consells, comentaris sobre salut, temes variats, en fi,
amb la finalitat de fer-vos una estona agradable
en aquesta sintonia del 98.1 de la freqüència modulada.
Ja us heu acostumat al nou horari?
A mi, personalment, em fa molta ràbia perdre una hora de son,
sobretot de dissabte a diumenge,
i estic desitjant amb tota l'ànima
que arribi l'octubre de nou per recuperar-la.
No acabo de trobar-li l'avantatge d'aquest moviment d'horaris,
ni quina mena d'estalvi s'aconsegueix,
quan sigui l'hora que sigui,
tant oficines com establiments de tota mena,
mantenen l'allumenat encès.
I no sóc la ment, sóc jo.
Hi ha molts estaments arreu d'Europa
que no es posen d'acord.
Uns volen l'horari d'estiu,
i d'altres, l'horari d'hivern.
Haurem de fer un referèndum...
Oh, perdó, no ho volia dir-ho.
En fi, amb el que decideixin,
ens haurem de conformar, no us sembla?
L'equip de redacció de 60 i més,
la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles
i una servidora, la Joana,
us saluden i diuen,
endavant l'audició d'avui.
Avui farem un recorregut
per llocs destacats del nostre poble
i les seves rodalies.
Primer visitarem una masia clàssica
que tothom coneix,
així com a la família Sant Justenca
que hi viu, la família Pedrosa.
Després farem un recorregut
en bicicleta per Collserola,
tot coneixent les rutes obligatòries
que ens dona el nou mapa publicat
pels serveis tècnics
del Patronat del Parc.
El nostre poble de Sant Just
conserva dintre del seu territori
un bon nombre de masies força ben conservades.
D'entre elles destaca la masia de Campedrosa.
La masia de Campedrosa
és una de les més elegants
i millor mantingudes
de la vall de Sant Just d'Esbert
i està situada a la riba dreta
de la riera de Sant Just,
al llindar del Parc de Collserola.
Forma part del patrimoni històric i artístic
d'aquest municipi
i està situada molt a prop
de l'antic traçat de la via Augusta.
La seva primera referència documental
és de l'any 1077,
data gravada sobre la dovella
o volta central de l'art d'accés a la masia.
L'edifici està format
per una planta baixa,
un pis i les golfes.
La coberta és a dues aigües,
en teula àrab vermella.
La façada principal
està orientada cap al surt
o sol de migdia
i a la banda de llevant
té una galeria adosada.
Destaca el portal adavellat,
flanquejat a la banda,
de banda i banda,
per finestres,
amb els llindars de pedra vista
i protegides per reixes.
Damunt del portal,
a l'alçada del pis,
hi ha una finestra gòtica
geminada per unes...
Sí, sí, geminada, oi?
Sí, geminada.
Geminada per un esbel pilar
i amb arcs lobulats
a un costat i a l'altre d'aquesta finestra
i hi ha d'altres també gòtiques
formades per ares lobulats
enmarcats en un relleu esculpit
amb pi de forma d'arc.
Tota la façana va ser restaurada l'any 2002
d'una manera molt acurada,
mitjançant un treball d'una qualitat especial.
Es va pintar de color crema,
es van restaurar les llindes
de les finestres de pedra vista,
així com el portal de la masia,
i es van reparar els bancs d'obra
que flanqueixen tota la façana.
Si ens endinsem en l'interior,
en el rebador d'entrada
amb volta catalana
hi ha dues sitges
que antigament servien
per amaxemar cereals
que en l'actualitat estan cobertes
decorativament
per un gruixut vidre transparent
que permet veure l'interior il·luminat.
La masia es va dedicar tradicionalment
al conreu de cereals i de la vinya,
fins que la filoxera els va arruïnar.
Sob els anys 60 es mantenia a la vall
encara molt residualment,
a l'antic conreu,
sobretot a Can Pedrosa.
A partir de la segona meitat
del passat segle XX,
el terrenys de la part de darrere de la masia,
en pendent i de secar,
es van començar a parcel·lar,
fet que va donar forma
al barri conegut
com la Plana Pedrosa.
A més de les qualitats arquitectòniques
de la masia,
aquesta destaca
de totes les de la resta de la vall
per la interessant col·lecció
de peces erenològiques,
que al llarg del temps
ha estat recuperat i restaurada
en gran cura
per als membres de la família Pedrosa.
I van col·laborar en aquesta tasca
Miquel Almela,
Jordi Conties,
Eva García,
Jordi Gironès
i Mònica Perramont,
membres del Centre d'Estudis Sant Justencs.
Aquesta col·lecció
forma part de l'Inventari
del Patrimoni Etnològic de Catalunya
i contén
més de 260 peces
corresponents
a l'espai de temps.
que va des del segle XVI
fins al segle XX.
I ara
gaudirem
de Collserola
amb bicicleta.
Recórrer els camins
de Collserola amb bicicleta
ens permet
en poc temps
descobrir
diferents hàbitats naturals
i gaudir-ne
dels contrastos.
Però quan fem servir
aquest vehicle
cal no oblidar
que hem de circular
pels camins
autoritzats
i respectar
la normativa.
El parc natural
de Collserola
acull
milions de visitants
a l'any.
Segons les dades
de l'últim estudi
de freqüentació
elaborat
al terme municipal
de Barcelona
el parc rep
gairebé
4.500.000
visites anuals
de les quals
més d'un milió
i mig
circulen
amb bicicleta.
La normativa
sobre l'ús
de la bicicleta
al parc
vigent
des de l'any 2000
en regula
la velocitat
i els espais
per on es pot circular.
L'important
volum
de ciclistes
i la constatació
d'una banda
del desconeixement
d'aquesta regulació
i de l'altra
el seu incompliment
conscient
per una part
d'aquest col·lectiu
han fet necessari
iniciar
noves accions
encaminades
a millorar
la informació
i la implementació
d'un marc
sancionador.
Un dels primers
resultats
és el mapa
d'ús ciclista
del parc
que recull
tots els camins
i les pistes
aptes
per a ciclistes
més de 250 quilòmetres.
A més
de les carreteres
i carrers
pavimentats
de les zones
urbanitzades
a l'interior
i a la perifèria
del parc
aquest mapa
s'amplia
amb 70 quilòmetres
respecte
de la versió
anterior.
El pla nul
s'ha elaborat
tenint en compte
les zones
d'especial protecció
del parc
les reserves
naturals
parcials
de la rierada
Can Balasc
de la Font Groga
així
com altres espais
d'especial interès.
La major part
dels camins
que incorpora
són els que
componen
la xarxa
de prevenció
d'incendis
del parc.
Aquesta xarxa
està marcada
amb unes plaques
vermelles
que incorporen
un codi
de lletres
i números
blancs
i té un pla
de manteniment
per tal
que els camins
estiguin
sempre operatius
per als vehicles
de prevenció
d'incendis.
La publicació
del mapa
forma part
de les accions
complementàries
de la implantació
de la nova
regulació
de l'ús
de la bicicleta
al parc.
Aquesta regulació
incorpora
un marc
sancionador
que els
diferents
ajuntaments
amb territori
Collserola
estan en procés
de tramitar
i aprovar
per incloure-la
amb les seves
ordenances.
Els ajuntaments
de Sant Cugat
del Vallès
i Molins
de Rei
són els primers
que han formalitzat
els tràmits.
Sant Just d'Esvern
i Esplugues
de Llobregat
han aprovat
inicialment
la proposta
i a la resta
d'ajuntaments
la tramitació
encara està pendent.
Tota la informació
sobre la circulació
en bicicleta
al parc
normativa
recomanacions
itineraris
queda recollida
al nou espai
web
sobre la bicicleta
al parc.
Per donar a conèixer
els antecedents
la motivació
i la finalitat
d'aquesta nova
regulació
així com
les actuacions
dutes a terme
en els últims anys
també hi ha disponible
un comunicat
elaborat
des dels serveis tècnics.
Molt bé
doncs ja tenim
les noves normes
i podem anar
amb bicicleta
tranquil·lament
per Collserola
sobretot
teniu molta cura
perquè a vegades
hi ha pedres
al camí
que ens fan caure
de nassos
o sigui que
gaudiu
de Collserola
que no tothom
té la gran sort
de tenir
la serra
i un parc
tan a prop de casa.
i un parc
i un parc
aquesta melodia
és preciosa
potser una
de les més maques
d'en Serrat
però
clar
hem de continuar
perquè
l'alina
ja ens té
el tema
a punt.
sí
i a més
vosaltres
ja ho menjat tots
però
aquí
ja sabeu
que comencem
per menges
i després
anem per coses
així lúdiques
i després
ensenarem
si surt
algun esperit
però de moment
no.
No?
No.
Jo vaig aixecint
el llibre
senyors
o sigui
tot això
no és inventat
de cap manera
i com
comencem
des del principi
aquí ho veiem
fixeu-vos
bé que
diu
que el rei
ataúf
i la seva esposa
Gala Plasidia
s'instal·laren
a Barcinona
acabats de caçar
el 414
i segur
que van tastar
alguns dels pans
que fèiem
per aquí
i aquí
dona una sèrie
de noms
de pa
que si aquest
amb això
que si l'altre
del joc
bueno
con azimos
no azimos
amb llevats
sense llevats
azimos
vol dir que no t'he llevat
que no t'he llevat
que aquest és
aquell tan planet
i tanta helio
i també n'hi ha un
que és l'últim
que comenta
que diu
cibarius
que aquest era un pan
molt senzill
i poc treballat
i se'l donava
als esclaus
aquest ha de ser
aquell que fan
molt treballar
i poc helar
aquest ha de ser
aquell que a vegades
vas i te'l treuen
del micrones
que sembla
una mica de xiclet
però bueno
anem per aquí
però ja diu
que els vicigots
que aquests ja són
una mica més recients
doncs aquesta gent
el que els agradava
era menjar car
que la valorava
com un aliment
que més era
donava força
i energia
és el que més
aportava
tot això
home tenen una mica
de raó
i és veritat
o sigui
no, no, si en sabien
i aquí n'hi ha una cosa
que fa gràcia
que es diu
adefina
pel sabat
sabat
no sabat
sabat
que el sabat
és el dissabte jueu
que és el que ells
tenen com a festa
com si fos diumenge
no?
diu, sí
diu
la defina
bé podria ser
la mare de l'escudella barrejada
era un plat
molt popular
entre els jueus
de Barcelona
i es guia
amb una olla de fang
durant la nit
del divendres
i es menjava
el dissabte
el sàbat
els ingredients
eren
queixer
que saps que
els jueus
fan
tota aquella manera
de
tractar els
les bèsties
i la carn
i també hi havia
cigrons
cebes
naps
i altres verdures
mongetes
arròs
xai
canyella
i clau d'espècies
i la barreja
es deixava coure
tota la nit
del divendres
i el dissabte
es mantenia
a la vora del foc
perquè d'aquest plat
es menjava calent
de primer la sopa
com nosaltres
i de tall
la carn
i les verdures
diu
després de l'expulsió
dels jueus
els conversos
comencen a elaborar
la defina
amb porc
i altres cars
que no s'encaixen
per demostrar
que ja s'han convertit
al cristianisme
i perquè no els agafessin
no?
aquesta sí
i diu
i què més menjaven
els jueus
de Barcelona
a l'edat mitjana?
si bé no s'ha conservat
que el recepte
jove
d'aquesta època
les receptes cristianes
de Saint Sobic
i del mestre Coc
ens expliquen
que a la gastronomia jueva
es fomentava
en llagums seques
fruita fresca
seca confitada
formatges i dolços
peixos frescos
de mar i de riu
peix sec
i en salmorra
carveriada
aus i caça
menjar rostits
a l'ast
amb salses
herbes aromàtiques
espècies
no us sona
que això ja és
la deieta mediterrània?
jo diria que sí
clar
i bueno
tot el que diu
després
diu
abans del progrom
en 1391
a Barcelona
hi havia una comunitat
juea notable
i cap a l'any
1150
un jueu
de nom
Benjamí de Toledo
passa per Barcelona
camí
cap a Jerusalem
i escriu
s'hi troba
una comunitat
de jueus
savis
entesos
i grans prínceps
és una ciutat
petita i bonica
situada a la vora
del mar
al seu port
arriben mercaderies
i comerciants
de la mediterrània
de Grècia
de Pisa
de Gènova
de Sicília
i de Terra Santa
la qual cosa
ja que en aquella època
Barcino
Barcelona
ja era boníssima
i tant
i el pròxim dia
parlarem del parc
quan l'introdueixen
dels jueus
hi ha tres enclavements
a la província de Girona
molt importants
i va molta gent a veure
eren jueus
dels Estats Units
i tant
un és
Girona capital
l'altre
l'altre és
Bassalú
i després
a prop de Figueres
hi ha un altre
que al poble es diu
Vila dels Jueus
el nom
d'ara és
Vila Juïga
Vila Juïga
aquests tres enclaus
els que un conegui
val la pena
anar al Jueus
si la Juïga
vam anar-hi
aquest any
no
l'anterior
si val la pena
fer tot un recorregut
que és bonic
que és bonic
per saber història
és el seu traçat
sí
el traçat que van fer
i ara ens anem
a la part lúdica
que també aquí surt
tots
recordeu que havíem parlat
de la gala placíbia
de tota la mandanga
d'aquella
bueno
doncs aquí
n'hi ha una altra data
que són
les monges
caçadores
no és que caçin res
que es caçaven
diu
en l'any
1261
les monges
del
de convent
de Junqueras
a les fores
de Sabadell
van rebre
el permís
del bisbe
per estabilir-se
a prop de Barcelona
i es van instal·lar
primer
fora muralles
al coll de Salada
al costat
de l'actual
estació del nord
i després
dins de la muralla
al carrer
de Junqueras
eren monges
comandadores
de Sant Jaume
branca femenina
de l'ordre
de Sant Jaume
de l'Espassa
el convent
albergava
algunes
de les filles
de la noblesa
barcelonina
fins aquí
tot bé
però no era
un convent
com els altres
sí que eren
monges
ara bé
de Casabona
i estaven
excentes
del vot
de pobresa
d'obediència
i de la castedat
llavors
si estaven
excentes
de tots els vots
fins i tot
n'hi havia
que es caçaven
diu
la majoria
eren solteres
i riques
i per tant
un bon partit
i n'hi havia més
d'un
que intentava
conquerir
una d'aquestes
monges
i caçar-s'hi
i per això
se les coneixia
amb el nom
de monges
caçadores
els pretendents
no s'hi atençaven
d'amagar
no
no
anaven a festejar
el claustre
del convent
diuen
que el so
estrident
de la campana
del recinte
molt característic
era un toc
de vis
perquè ja podien
anar
els galants
el monestir
aquest de Junqueras
es va traslladar
pedra per pedra
no tot
però a finals
del segle XX
per esclavir
fixeu-vos bé
la parròquia
de la Concepció
a la dreta
de l'example
la parròquia
de la Concepció
està allà
en el carrer
L'Àurea
que ara es diu
d'una altra manera
no sé com se diu
la próxima dia
continuarem
ah molt bé
és molt interessant
és que
t'enteres
de moltes coses
m'agradaria
saber
si algun lloc
està escrit
la superfície
que tenien
les eglésies
i els convents
de Barcelona
dintre muralles
a mi em fa l'efecte
pel que ell
més o menys ha llegit
que quasi la meitat
eren convents
i esglésies
sí naturalment
segurament
amb els seus corresponents
claustres
i els seus horts
i en fi
l'espai físic
em penso que
que eren tot
els capellans
sí perquè a més a més
se sortien
d'allò que
d'allò que conreaven
o de la viram
és que tenien
per viure dintre
tenien el conreu
aquell temps
com es feia fos
tancaven les portes
perquè a fora de Barcelona
no hi podies estar
podia passar de tot
i tant
i tant
ara ho veiem molt normal
d'això de poder caminar
pels camps
i tal
però fins fa ben poc
no era possible això
eh
havies d'anar ben armat
i ben acompanyat
si no
malament rei
si no
avantatges
de l'època moderna
no
i o desavantatges
també
de tots dia
no vagis sol
per allà tu sol
a algun puesto
que si no
a vegades
se't sortirà
algun que et farà
et farà un
bueno
i ara l'últim
trosset que llegirem
és aquest també
que és
les escures
i supersticiosa
i totes les
dades
dius
manual de l'inquisidor
l'inquisidor general
de la corona d'Aragó
el Dominic Nicolau
Emèric
escriu
en 1376
una obra molt important
Directorum
Inquisitorum
un manual
de l'inquisidor
molt útil
per escriure'l
va haver de consultar
molts textos
de màgia
confiscats
als acusats
de bruixots
deia
que els llegia
per informar-se
però que després
se'ls cremava
eh
el llibre
se hi descriu
diverses pràctiques
màgiques
prohibides
entre les quals
destaquen
batejar imatges
fumigar el cap
d'un mort
tirar la sala
al foc
cremar cossos
d'animals
conjurar
esperits
mesclar els noms
dels àngels
i dels diables
amb les oracions
i practicar
la quiromància
o invocar
els morts
emèric
emèric
considera
la bruixeria
una forma
d'heretgia
i això és molt important
perquè el mandat
de la inquisició
era combatre
l'heretgia
seguint aquests raonaments
el Dominic
explicava
que la pitjor forma
de bruixeria
era durar el diable
per comptes
de Déu
on inclou
activitats
com ara
sacrificis
oracions
espelmes
i encens
en honor
al maligne
la segona
pitjor forma
de bruixeria
seria
esmentar
noms de diables
en les oracions
això fa referència
als serraïms
que resen
a Mahoma
i la tercera
pitjor forma
de bruixeria
seria
cercar
l'ajuda
d'un dimoni
per aconseguir
algun bé
penseu
que fins que Merrick
no ha escrit
directorium
inquisitorium
l'església
considerava normal
que un sant
o un eclesiàstic
pogués pactar
amb el dimoni
i al costat
d'aquestes descripcions
de bruixeria
el llibre explica
fórmules
per arrencar
una confessió
com ara
manipulació
psicològica
i naturalment
la tortura
li sembla
que la tortura
tal i com es
practica
no és prou
efectiva
l'Amèric
és el primer
inquisidor
que s'assalta
la norma
de l'església
de torturar
un mateix
reu
dues vegades
i allò
ho sofistica
i permet
que diverses
càrrecs
per bruixeria
i heretgia
caiguin damunt
de la mateixa
persona
en el benentès
que hi ha
que fer-li
tortura
per cada càrrec
no una vez
no dos
i la primera
ideació
es va imprimir
a Barcelona
a 1503
diuen
que el diable
no suporta
la devoció
dels barcelonins
per Santa Madrona
i per venjar-se
va decidir
soterrar la ciutat
des de Montjuïc
però la santa
se li va aparèixer
i només fent
la senyal
de la creu
va fer fugir
el diable
del mateix
a Montjuïc
hi ha un forat
del diable
que recorda
la intervenció
de Santa Madrona
i és que
la Madrona
havia nascut
a Montjuïc
i les seves
despulles
estan a la catedral
i aquí
n'hi ha
un
de lloc
que jo no sé
si és la font
del gat
o el que és
però té una cara
ficada a la paret
del diable
o una il·lustració
que està
al mur
d'aquí
i diu
la font de les bruixes
diu
i a la cantonada
del carrer
de Sant Pasià
i la rambla
del Raval
hi havia una font
de les bruixes
deien
que l'aigua
que en sortia
era fresca
i de propietats
màgiques
i anaven
a buscar-la
els mags
i les fetilleres
per elaborar
veuratges
i filtres
la bona gent
evitava
passar-hi a prop
el pròxim dia
més
no per res
el tema
de la inquisició
pràcticament
va desaparèixer
a Espanya
quan Napoleón
i les seves tropes
van entrar aquí
van acabar
amb tot això
amb totes aquestes
supersticions
amb els dimonis
bruixes
i tot
va fer net
estem parlant
de 200 anys
espereu-se
que aquest llibre
de moment
encara estem
per allà
al 1300
266
aviam que passa
aviam que trobem

Fins demà!
Fins demà!
El somriure. El somriure ho pot curar tot.
Riure, eh?
Sí, vols dir algú?
Ah, riure és beneficiós.
Sí, sí, i segueix.
I comencem.
Lina, el riure és...
Les expressions facials i el seu significat.
El riure va associat amb l'alegria, però què passa amb la resta de les expressions facials?
Si farem atenció al rostre del nostre interlocutor, podrem captar el que està sentint.
Tristó, ens provoca una baixada de la parella superior.
Jo crec que diu que vol dir parpella.
Sí, aquí és un error d'imprenta.
Aquí és un error d'imprenta.
No la parella?
No.
La parella superior.
És l'amic que viu en el pis de dalt.
Sí, no, no.
Però això és parpella.
Sí, sí, ja veia que no, això no pot ser.
A més, perdem l'enfocament ocular i els nostres llavis escorben amb una lleugera cap avall.
Llegeressa cap avall.
Sí.
Sorpresa.
L'identifiquem per l'obertura de la boca, els ulls i l'elevació de les ceies.
Ai, ara, felicitat.
Les galtes pugen i les potes de gall es marquen, però és igual.
El múscul del voltant dels ulls s'activa.
I, bueno, també podem tenir ira, eh, senyors.
Oh, natural.
I en aquest moment contraiem les celles mentre les baixem.
I els ulls es fixen en un punt.
I els llavis es premen un sobre l'altre.
Perquè llavors se't treuen les ganes de mossegar el que tens davant.
Sí.
La por.
Pugen la parpella mentre mantenim les celles baixes.
La parpella inferior es tensa, quan la boca s'estira lleugerament.
Fàstic.
El llavi superior s'eleva al mateix temps que s'arruga el nas.
Bé, senzill, però màgi per al nostre estat d'ànim.
El somriure és una eina molt poderosa per generar-nos alegria, benestar i, en definitiva, oferir-nos una bona vida.
Quan som nens, somriem de 300 a 450 cops al dia, mentre, que d'adults, la mitjana baixa en picat a només 17.
Repassem per què val la pena recuperar l'hàbit de somriure.
Aquí tenim una partada que és maco, que no l'hem llegit, que diu, el riure porta coses bones a tots els nivells, tant físics com psicològics.
Això.
I podem apreciar-ho tant en bon punt, ens hi submergim.
Senzill, però essencial.
El somriure.
Beneficis físics.
Bé.
Joan Maria, excitem, digues.
Exercitem més de 400 músculs.
Tu, lubriquem, sí, sí, ho tens aquí.
Lubriquem i netegem els ulls.
Lubriquem i netegem els ulls, també destapem el nas i l'oïda.
Facilita l'entrada d'oxigen a l'organisme.
I alliberem endomorfines.
Molt bé, beneficis psicològics.
Acabem amb l'estrès.
Allunyem la tristor.
Exterioricem emocions positives.
I finalment...
Donem descans a la nostra ment.
O sigui que imagineu-vos el somriure, tot el que aporta...
Totes les avantatges que ens proporciona.
El meu pare, la Glòria Esté, deia que el somriure era la risa del sol.
I tant.
I que l'havíem de practicar.
I tant que sí, tota la raó tenia.
És la risa que no costa diners.
No costa gent de mica.
No costa diners i porta beneficis.
No costa diners.
I tant que sí, tota la raó tenia.
Fins demà!
Bé, i seguim en coses que ens proporciona felicitat, i felicitat ens proporciona salut.
Pintem i acolorim.
A Soul Life està el nom anglès que queda molt fi.
Ara està molt de moda això.
Pintem, un plaer pel nostre cervell.
Dibujar, pintar, acolorir, teixir, poden semblar només coses de nens,
però tenen un impacte molt en l'adult.
Aquestes activitats ens permeten exercir diverses habilitats del cos humà
que, amb el temps, es van desenvolupant,
de les quals ens fan sentir molt bé i, a més, el nostre estat emocional se'n beneficia.
Diu, una cosa que practiquem des de petits, però que amb el temps deixem de fer.
Per què abandonem els dibuixos en forma de comunicar-nos
si vam aprendre a fer-ho molt abans que fes servir altres sistemes?
Perquè amb el temps, a més a més de dibuixar,
adquirim altres maneres per conèixer i descobrir el món que ens envolta.
Un exemple n'és l'escritura.
Un altre motiu pel qual podríem perdre l'interès per dibuixar
podria ser la diferència de nivell de desenvolupament
entre el nostre cervell i el sistema locomotriu.
Les capacitats cognitives es desenvolupen més ràpid que les habilitats motores.
Per tant, els traços que aplasmem sobre el paper
no s'assemblen allò que els nostres ulls observen.
Ens movem millor.
Quan pintem, ja sigui amb pinzells o ceres,
perfeccionem la motricitat fina dels dits de la mà.
Els nens la desenvolupen com a conseqüència d'aquestes activitats.
Quan som més grans, pintant i acolorint, contribuint a no perdre-la.
Montse, aquí baix.
Més raons per pintar si ets veterà.
No tinc res si aquí baix.
No? No tens?
Sí.
Bé, sí.
Clar, està.
A l'altra pàgina.
A l'altra, va follar.
A l'altra, sí.
A l'altra, de baix.
Sí.
Veus? Posa Montse 4.
Montse 4, va.
I té un...
Montse 4 i Joana 2.
La revista Neurologi va publicar un estudi el 2015 que concloia que les activitats artístiques afavoreixen la reducció del risc de patir deteriorament cognitiu lleu.
L'estudi va dedicar que aquelles persones que van pintar, dibuixar o fotografiar podrien tenir un 73% menys de possibilitat de patir deteriorament cognitiu lleu.
Segons aquest estudi, fer manualitats també podria contribuir a la prevenció de la demència en un 45%.
Gran beneficiari al cervell.
Quan dibuixem, estem donant al cervell una bona ajuda potenciant la concentració, perquè ens posem de ple en una activitat i tot el que és alier desapareix.
Uns altres dels beneficis que ens aporta el dibuix radiquen en la millora de la nostra memòria i de la capacitat d'instrucció gràcies a la combinació dels processos motors i cognitius.
A més, deixar-nos dur pel dibuix i la pintura estimula la secreció de serotonina, la hormona de la felicitat.
Millor comunicadors.
Quan no hi ha prou amb la conversa per expressar el que sentim d'una forma natural, el dibuix ens ofereix múltiples possibilitats.
És una eina que ajuda de manera inconscient a fer que flori el nostre món més personal.
En aquest sentit, segons psicòlegs experts, la importància del dibuix radica més en els colors, traços i formes escollides que amb la seva qualitat,
ja que és on es comuniquen i expressen aquestes emocions.
Estimula la nostra salut mental, perquè estem enfocats en una activitat concreta.
La resta no importa.
Encarar-nos amb ull llens en blanc ens obliga a deixar de banda els mals pensaments i a utilitzar la nostra creativitat.
Les emocions negatives i l'estrès desapareixen.
D'altra banda, el dibuix també pot ajudar en un procés terapèutic atès que ajuda a expressar i entendre les emocions que es troben atrapades
i a les quals els és difícil trobar una via per manifestar-se.
O sigui que, senyores, senyors, us convidem tant a colorir els dibuixos que ja estan fets,
com a fer uns dibuixos pel nostre compte, estiguin bé o estiguin malament.
El cas és dibuixar o pintar.
Si us fixeu, nosaltres potser no ho sabem, però amb els telefilms aquests i totes les bandagues
que n'hi ha un nano que ha estat abusat i no que sigui, els psicòlegs que tenen allà els diuen
a veure, pinta, dibuixa el que tu vulguis.
I el crio allà posa verdaderament el que ha passat.
Més que no pas de paraules que potser no sap expressar-ho.
Això mateix.
I el que sàpiga dibuixar, doncs que ho faci.
O expressa amb el dibuix.
Jo, que soc més torpe que torpe per dibuixar, doncs ho sento.
Si faig la casseta, la casseta amb bufoneta, amb algú d'allò...
De moment vol dir que psicològicament no em tenen que fer un test.
No trigaran gaire, però bueno, eh?
No, no, no, què va, què va.
Bé, doncs, posem una miqueta de música.
Bé, doncs, posem una miqueta de música.
Bé, doncs, posem una miqueta de música.
Música per gaudir.
Dintre del nostre espai, música per gaudir, tornem a oferir-vos una composició excepcional de Mozart.
L'alegro de la petita serenata nocturna.
Interpreta l'Orquestra Sinfònica d'Hamburg sota la direcció de Ferdinand Cononu Vich.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.

Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.



Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Sense fanatismes.
Ah, aviam.
Sí?
No sé si.
Mira, ho tinc molt clar.
El que és alimentari és més ètic, sostenible i ecològic.
És el consum de productes orgànics de temporada, locals, sempre que sigui possible,
principalment vegetals o lacto-vegetarians, el més artesanal possible.
Procuro que a casa meva tot vagi per aquest camí, per la salut dels meus, la meva i la de la terra.
És una forma, a més, de purificar l'economia domèstica i de retornar-li a la societat i al planeta
la generositat que té envers la meva llar.
A més, beneïm els aliments abans de consumir-los.
Procuro no fer excepcions, però sempre que hi ha ara,
les grans superfícies han vist en l'ecològic un ninjot de mercat.
I en breu l'orgànic estarà pertot arreu.
De fet, ja gairebé és així.
No és una mala notícia, al contrari, però com a consumidors responsables
és bo que sapiguem distingir l'etiqueta bio no és tot.
Cal buscar entre el que és ecològic, el que és genuí, local, personal,
el gust verídic i el comerç honest.
Així, sense talibanisme, qualsevol fanàtic vingui d'on vingui,
és pixar fora del test.
La vida moderna, de vegades, és complexa.
Si per diferents raons, en diverses ocasions, al llarg del mes,
em veig obligat a adquirir els meus aliments fora de la botiga orgànica del barri,
tampoc estic sent un traïdor.
No, simplement faig el que puc en el meu globalitzat i hòstil tot
i que sempre estan molt clares les meves prioritats.
El comerç és necessari, però com més ètic, millor.
Totes les raules té.
Sí, senyora.
Sí, sí.
Bé, sense fanatismes.
Ah, clar, no perquè sigui...
Ha de ser tot, tot, tot ecològic.
No, perquè de vegades pots...
Clar, clar, clar.
També pots donar una miqueta de manigada en pla.
Ja ho diu, que has de procurar que així sigui,
però quan no pot ser, doncs has d'obviar-ho.
Clar que sí.
I ara?
Sense fanatismes.
El Joan Maria, què té?
Una cosa ben alegre, mira.
Aviam.
A l'enrevés, però jo.
És alegre o no és alegre?
No, no, no.
Havíem dit el somriure, eh?
El somriure, eh?
No ens amarguis ara l'existència.
No, no, no, però cal recordar-ho perquè a l'última hora encara expliquen tantes coses
que encara perdrem la memòria.
És per refrescar una miqueta, eh?
Molt bé.
Mira, la crisi fa més de deu anys que va començar una de les crisis més virulentes del segle,
amb l'excepció de l'any 1929, que també va començar a Nord-Amèrica.
Com a referè de Nord-Amèrica, nosaltres agafem a Europa un constipat de...
Oh, i tant, agafem una grip.
Bé, com tots sabem, la solució ha estat la de sempre, retallar, retallar i retallar-ho tot.
A més d'haver de demanar més crèdit als mercats exteriors, per salvar les caixes d'horro i els bancs,
que, entre d'altres irresponsables, han estat els principals culpables de la ruïna del país,
per la seva temeritat en deixar diners a persones insolvents.
Els alts directius d'aquestes entitats s'han emportat a casa seva indemnitzacions d'escàndol,
i els que han conservat la butaca continuen cobrant sous milionaris i tan tranquils,
perquè, segons ha determinat la llei espanyola, no van fer res mal fet.
En altres països, una vegada jutjats, van haver de tornar els calés i alguns van ingressar directament a la garjola.
Com sovint veiem, tenim unes lleis massa tolerants amb les persones que tenen el poder de deixar els calés,
que no són seus, sinó nostres, a ells els que els convingui.
És evident que s'han de canviar les regles del joc, perquè, si no, sempre sortiran perdent els mateixos.
Properament, tenim al país eleccions de tota mena.
Farem bé de triar les opcions menys dolentes i que Déu ens ajudi.
Encara que tenim dret de no anar a votar,
personalment considero que no val passar de tot i quedar-se a casa.
No, no, s'ha d'anar a votar.
Perquè no és ètic, ni moral, no anar-hi.
Cal exercir el dret ciutadà a decidir el nostre futur i el dels nostres fills.
A més, cal no oblidar que moltes persones van perdre la vida per defensar aquest dret.
I acabo d'aix.
I tant.
Una mica purà sí que fa.
Sí.
De pensar que fan.
El que tenim davant.
Sí.
No, el que tenim davant, vull dir, d'allò de...
La DL l'hem passat.
Aquesta manera tan olímpica de...
No els bancs.
Els caciques dels bancs.
Sí, sí.
Aquesta manera, que a més a més,
els Estat de Malament diu, ens hem augmentat el sou.
Sí, sí, però és que ja estàvem parlant, eh?
Ja estàvem parlant que fixaran la pujada de les pensions amb el 0,25.
I això serà...
Però hi ha qui proposa de rebaixar-les de veïno el 30 o el 40, amiga meva.
Mucho peor.
Me lo pintes.
Imagina't, imagina't.
El que passa és que perdem una mica també la direcció.
La perspectiva.
La perspectiva, eh?
Sí, sí.
Perquè si mirem una mica enrere, eh?
Més igual que si mirem 10 anys com si mirem...
200.
No, pitjor.
Si mirem més de 30, pitjor.
O sigui, en general, tots vivim més bé.
El que passa és que amb l'evolució tan ràpida que teníem del creixement del benestar,
ara se'ns ha frenat-ho una mica.
Però continuem tinguent, en tots els aspectes, tant educació com salut com benestar en general,
mai havíem tingut el que tenim ara.
Ara tampoc no és gràcies als estaments que manen, eh?
No, no, no.
És gràcies a la bona voluntat i el bon que he fet de les persones que treballen.
Perquè s'ha de reconèixer tot, eh?
Sobretot en sanitat i sobretot en ensenyament.
En afers socials també, no?
I en afers socials també.
O sigui que...
Bé, aviam, esperem que venguin tempos mejores.
Sí.
Bé, sempre esperem.
Esperem.
L'esperança no es perd mai.
Mai.
Afortunadament.
Desprevés.
Desprevés.
Desprevés.
Fins demà!
Viatjant per Catalunya
Avui farem una passejada per la Vall Farrera
Només entrar a la Vall Farrera
ens hem d'aturar per deixar passar un camió de gran tonatge
que baixa carregat de troncs
Al mateix tram de carretera
un pastor mena un ramat de vaques mandroses
A la Vall Farrera es té la impressió
que el temps s'ha aturat una mica
Els primers revolts de la carretera
dibuixen un relleu abrupte i escabrós de la Vall
Però en les envistes d'Aerós el paisatge es dilata
i de seguida apareix el tapís especíssim del bosc de Virós
que s'emparra muntany amunt
a l'altra banda de la Noguera de Vall Farrera
D'Aerós una pista puja fins a les bordes de Virós
on està instal·lada una estació invernal
A prop d'allà s'alça l'església de Sant Llicer
que com a altres de la Vall
té orígens visiòtics i preromànics
Carretera amunt la Vall s'eixampla
en generositat i apareix el nucli de la Vall
Alins, antic pastió de la nissaga dels Castellarnau
A la casa pairal d'aquesta antigua família
la casa del coix
hi va néixer la besàvia de l'escriptor
Josep Maria de Sagarra i Castellarnau
Al costat de la casa hi ha el colomar
una torre de planta quadrada
utilitzada antigament en qualitat de presó
Al sud d'allins
l'art visigòtic de l'ermita
de Sant Quirza
sembla que vigili l'entrada sud
de l'ins
en amunt la valla es torna
estrenya
i la carretera
torna
No, la carretera nova
s'acaba
s'acaba, ja trobes entrebancs
Sí, sí
El pis irregular i els nombrosos retoms
que el gel fa perillosos
al mig de l'hivern
demanen una conducció pausada
Diuen els naturals del país
si glasa tant
és perquè fa molta nit
i fa poc dia a l'hivern
Arribarem al poble de baix
que és a la part central de la vall
i veiem el nucli de la força
més enlairat
amb l'església de Sant Feliu
arrapada al turó de l'antic castell
Però la gent d'Àreo, com a tot el Pirineu
el segle XX va ser sinònim
d'èxode massiu
però sembla que el poble, el turisme rural
i l'atracció que exerceix la pica d'Estats
n'han parat al cop
i ara hi ha famílies que combinen
les activitats ramaderes
amb les ofertes turístiques
i si parlem de les tradicions de la vall
Quan aquesta es veia sacsejada
per una llarga sequera
es pujava l'esgrésia de Sant Llicer de Virós
a portar el sant en processó
fins a la font grossa del bosc
Un cop allí
els devots posaven la talla de fusta de peus
a l'aigua una estona
Quan la treien
deixaven el sant repulsat a l'ombra d'un pic
i li demanaven a l'aigua
Si cap a la tarda no hi havia cap senyal d'aigua
aleshores li posaven
De cap a peus
De cap a peus
Pobre, pobre sant
El mullaven ben mullat
Han acabat
Cadascú se'n tornava cap a casa
amb l'esperança que d'un moment o l'altre
arribés un bon ruixat
més o menys com en el temps present
Jacín Verdaguer i Sant Aló
mossèn Cinto
el nostre poeta nacional
va ser el primer català
que va assolir la pica d'Estats
i ho va fer l'agost de l'any 1883
pel vessant nord
en solitari
amb sotana i per aigua
i amb una maleta de fusta
Sembla que li va dedicar
17 hores de marxa
Arran d'aquesta proessa
i de la seva altitud
la pica va ser adoptada
com a símbol nacional
L'any 1979
hi van pujar uns quants parlamentaris
per celebrar l'aprovació
de l'Estatut d'Autonomia
i l'any 1983
es va batejar
la cota occidental de la pica
amb el nom de
Pic Verdaguer
una altra ruta
a peu molt bonica
i interessant
és la que porta
fins al circ
de Barbota
clipejat d'estanys
i amb un refugi estratègic
però no gaire visitat
ens hem de situar
a la Farga
sobre uns 4 quilòmetres
més amunt
d'Àreo
i agafar un antic camí
per pujar
per la vora
d'unes bordes
situades
al vessant solell
de la vall
Passat el barranc
de la Llacuna
arribem a les bordes
de la Rovira
i travessem els prats
que normalment
a l'estiu
són plens de bestiar abacú
el camí va pujant
en diagonal
cap allavant
fins al barranc
de Bavorte
que hem de travesar
pugem fins a solir
el reclòs estany
de Bavorte
vorejant-lo
per la dreta
damunt d'un turó
trobarem un refugi
no guardat
El coll de la Barbote
ens porta al cim
sense cap dificultat
però el màxim interès
d'aquest indret
és el magnífic panorama
que observa
del conjunt
sotillo
pica d'estats
per això
val la pena
fer la caminada
i tal que sí
ja
ho fa
va
bé
senyora i senyors
com estem molt cansats
d'aquesta ascensió a la Vall Farrera.
Avui, mira,
ens acomiadarem
i descansarem una miqueta fins la setmana que ve.
Si voleu tornar-nos
a escoltar, el dissabte estarem
en segona audició.
Senyores, senyors, a tots,
molt bona nit o molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Al Just a la Fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim
i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques.