La ràdio de Sant Junts
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
La ràdio de Sant Junts
98.2
Música
60 i més
Després d'uns dies de vacances, gràcies a l'aquaducte, entre cometes,
de la setmana passada, 60 i més torna a la sintonia de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada.
Bé, l'equip de 60 i més, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
en Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández i Rius
i qui us parla, la Joana Algarra,
desitgen que l'hora que comença ara sigui amena i agradable.
Mentrestant esperem l'hora del sopar, si ens escolteu en dimecres
o bé de l'aparitiu si ho feu en dissabte.
I sense més preàmbuls, iniciem per a vosaltres l'audició 60 i més.
Cita en el Mercat de Nadal el 17 i 18 de desembre a la plaça Camoapa.
Durant tot el cap de setmana, parades de comerç local, artesania nadalenca,
activitats diverses a l'escenari principal, food trucks, restauració,
passejades amb rucs per infants.
Lina.
Dissabte 17 de desembre, al matí, tallers i activitats pels infants,
mamafit, plasticilina, galetes, oficis, ferro, fusta, maquillatge.
A l'escenari principal, valls de Nadal, titelles, manequín, challenge.
Tarda, espectacle de bombolles, contacontes, ruïn infantil amb amics del barri sur,
vall de swing, concert vintage.
Ada, Joan Maria.
Diumenge 18 de desembre, al matí, activitats diverses per recollir donatius
per la fundació La Marató de Televisió TV3, amb l'associació de La Marató.
Xocolatada, sumba, cantada de Nadales, de l'escola Montserrat,
jocs del carrer Blau, Rua de Harleys, fins amb la plantada de gegants.
I ara la Montse.
I tarda, Cagatió, concert al carrer de l'escola de música,
Neva a Sant Just, pluja de confeti per dona i empresa.
I concert recollida de confeti, lliurament de premis,
sorteig de l'associació d'Esvern Comerç.
Bé, des de l'Ego, és una cita molt, molt atraient.
Sí, sí, sí.
Sí, que val la pena que ens hi acostem.
I ben ocupades les hores, no?
Matí i tarda, matí i tarda.
Ara esperem que el cap de setmana faci bo o no.
Carles va fent així, així, maló.
Esperem-ho, esperem-ho.
Li diem a Sant Pere que tanqui la porta i les aixetes.
Tanqui la aixeta.
i almenys que podem gaudir de tot aquest gran reglament que han fet
perquè gaudim del mercat de Nadal.
I continuem oferint-vos una petita guia de llocs on podeu gaudir, si us ve de gust,
d'una estona de bones bars.
en primer lloc, us recomanem la visita al celler de Can Ginestà,
on, com sempre, hi ha bones mostres de les obres dels nostres artistes locals.
Si preferiu l'aire lliure,
el proper dia 17 dissabte,
el Parc Natural de Collserola ofereix una caminada
seguint el fil de l'aigua que neix de les tres fonts que alimenten el pantà de Vallvidrera.
Però recordeu que són places limitades
a 20 persones per la qual cosa haurem d'apuntar-nos ben d'hora.
Cada diumenge, d'11 del matí fins a la 1 del migdia,
excepte el primer diumenge de cada mes,
es pot visitar el Museu d'Història de la Plaça del Rei a Barcelona.
amb el tema de la ciutat romana al Palau Real Major Medieval.
Un anàlisi de la transformació urbanística de Barcelona
des de l'època romana fins a la Baixa Edat Mitjana.
Ja que estem al barri gòtic,
ens podem acostar a la Sala Parés,
on s'exhibeixen dues exposicions.
A quina més interessant?
La col·lectiva
Mirades sobre Barcelona,
amb obres dels més importants,
pintors del moment,
i la clàssica pintura catalana
dels segles XIX i XX.
Modernisme,
noucentisme,
impressionisme,
serà fins al 10 de gener.
Bé,
i ara després d'aquesta guia,
que si us ve de gust,
la podeu seguir perquè és molt variada,
ara donarem pas
a un reportatge molt interessant
respecte als cromus.
Qui no ha col·leccionat cromus?
Doncs entenem-nos ara
amb aquesta mica de guionet
des de quan els cromos
eren importants a la nostra vida.
Avui comentarem,
com us he dit,
l'encomiable enginy
dels gabinets de propaganda
i divulgació
de molts fabricants
del ram alimentari
que des de mitjans del segle XIX
i al llarg de més d'un segle
van fomentar una afició
entre la mainada
que consumia els seus productes.
Aquesta és la de col·leccionar cromus.
I creiem que no tan sol la mainada,
sinó també la de molta gent gran
que a l'hora de consumir la vianda
arreplegaven aquelles petites peces
de paper il·lustrat,
aquelles estampetes
que podien trobar a l'interior
de l'embolcall de les rajoles
de xocolata
i d'altres productes alimentaris
i que al llarg de molt temps
van fer passar una bona estona
a tothom qui es va dedicar
a col·leccionar-les.
En una societat
que en aquell temps
no gaudia de la difusió
de llibres il·lustrats,
perquè aquesta era molt limitada,
els cromus van ser font
d'aprenentatge
entre la quitxalla
i molt sovint també
entre els adults,
ja que al revés
solien portar un text explicatiu
del tema que duia l'estampeta,
contribuint d'aquesta manera
a divulgar una gran diversitat
de coneixements.
La temàtica era molt diversa
i hi havia col·leccions
dedicades a la literatura,
a l'art,
la història,
la geografia,
les ciències naturals,
el cinema
i, com no,
l'esport.
A banda de facilitar
una bona estona
d'esbarjo
al col·leccionar-les,
feien difusió
de les pràctiques esportives,
sobretot del fútbol.
Les sèries de temàtica històrica
se centraven principalment
en els fets esdevinguts
a Espanya i a Catalunya.
Dins d'aquest gènere
fou molt celebrada
la que es va editar
Xocolates Joncosa
a l'any 1937
amb 160 cromos
i un àlbum
d'etapes dures.
També en van haver
col·leccions dedicades
a famoses obres literàries
com el Quixot
o les novel·les
de Jules Verne
i també, com no,
a contes tradicionals
com, per exemple,
la Caputxeta Vermella
o el Gat amb botes.
Encara que els cromos
que mostraven temes
de ciències
i tècnica
no eren molt freqüents,
també s'editaven sèries
sobre astronomia,
invents
i mitjans de transport
que mostraven imatges
futuristes
i que van tenir
un gran èxit.
Molt aviat
el disseny
i la il·lustració
de les sèries de cromos
de les cases
amb aller
boix
i joncosa
van ser encarregades
als millors dibuixants
de l'època.
Lluís Labarta,
Josep Lluís Pellicer,
a Peles Mestre
o l'Ola Anglada,
sense oblidar
el dibuixant valencià
Lluís García
i Falgàs,
creador de la imatge
de la nena
dels xocolates
Nélia,
que va passar a ser
el símbol
publicitari
de l'empresa.
Tots la recordem,
aquesta imatge.
Era molt graciosa.
Aquestes xocolates
xocolates
joncosa,
on estaven fabricats?
No,
estaven fabricats aquí,
aquí a Barcelona.
Ah,
t'ho dic perquè
figueràs ja una empresa
que es deia
xocolates joncosa
a la Rambla.
No t'estranyi,
no t'estranyi que sigui.
a veure.
Sí,
segurament,
sí,
sí,
que siguin hereus
d'aquesta empresa.
No,
no,
és que és originari
d'allà,
o sigui,
que no ho sé.
Tot que tu vegi,
sí.
o eren parents,
o no ho sé.
Sí,
sí.
Bé,
ocasionalment
es demanava
la il·lustració
de les sèries
a dibuixants
o pintors estrangers,
com per exemple
la Casa en Matllé,
que va encarregar
una de les seves sèries
de cromos
al pintor
o modernista txec
Alfons Mujà.
Mujà.
Mujà.
En txec
és Mujà.
Mujà.
No te mojes.
A partir dels anys
20 del passat segle
van entrar
a les noves tècniques
en el món
dels cromos.
La fotografia
especialment
per a realitzar
les col·leccions
de futbol
i de cinema.
Al primer terç
del segle XX,
la figura femenina
s'introduï
com a símbol
de sofisticació
en alguns productes.
Un exemple
fou
la gamma
més exquisida
de bombons
de la xocolata
Falcón,
presentats
en unes caixes
luxuïssimes
però
aquesta era
una altra branca
de publicitat.
Seguint
amb els cromos,
la casa va publicar
una sèrie
dedicada
a
Mujeres Télebres
i una altra
a trios de cinema.
A banda dels cromos,
les empreses xocolateres
s'havien endinsat
en noves estratègies
publicitàries
dedicades
al món infantil,
d'entre les quals
destacarem
petits objectes
de cartró
truquelat,
nines
amb vestits
i barrets
intercanviables
o bé
preciosos cromos
truquelats
que feien
les delícies
de les nenes
de l'època.
i ja fora
de la publicitat
de productes alimentaris
recordem
la promoció
que es feia
de les pel·lícules
a través
de la publicació
de cromos
de l'argument.
Tenim com a exemple
Blanc Caneu
i els set nans
i
més tard
set núvies
per set germans
Donetes
Mujercites
o bé
els deu manaments.
I aleshores
ara
de quan en quan
surten al mercat
luxuosament editats
àlbums
de la Lliga
Nacional
de Futbol
amb les figures
de jugadors
entrenadors
i
assent dels més
importants equips
o sigui
que l'afició
del col·leccionisme
pensem
que no desapareixerà
mai.
Penseu
que ara
també fan
el començament
de la temporada
els cromos
de tots els futbolistes
de tots els equips
de tot allò
el que passa
que a vegades
se segueixen
a vegades
no se segueixen
sí
però a més
els àlbums
són
a més
molt ben editats
o sigui
que el meu
net
sempre cada any
ens donava la pallissa
però després
ho deixen a mitges
sí
perquè és que
vas a comprar
les bossetes
de cromos
i
són tan repetits
en el nostre temps
anàvem a Sant Antoni
els diumenges
i els canviaven
jo així vaig acabar
de completar
els deu manaments
jo tinc un álbum
que el feia
a la casa Patax
també
i aquest està
quasi bé acabat
deu faltar
un o dos cromos
perquè a més
són curiositats
sí
és molt interessant
sí
i deu tenir
l'àlbum
deu tenir
igual té
30
40
i les salíniques
aquelles
que posava
que es desfeien
o bé els cubitos
els hidrauls
hi havien
sí
hi havien
aquest no el recorda
hi havien flors
unes flors precioses
i també
l'àlbum era molt maco
el potax
com a curiós
un dia el portaré
ah
molt bé
i acabarem de comentar
aquell dia
farem-li
de concretar
tu fas la solicitat
i jo faré alguna cosa
de menjar
i vitamini
això mateix
penso que la plaça
la plaça real
els diumenges
sota les bolques
hi ha tota classe
de gent
que van a
fer canvis
de segells
i de
de plaques
de la plaques
de cava
sí
el meu marit
allà
ha canviat
les plaques
de cava
ah
quan tingui algun cava
ja te'l guardaré
ah
gràcies
sí
algun cava especial
eh
sí
perquè dels normals
sí que les agafa
també
però llavors
amb qui comença
a les col·leccions
llavors fan els canvis
fan els intercanvis
sí
sí
Bé
Lina
ara
tu ens
expliques ara
les curiositats
no sé si us esteu fixant
però d'una temporada
ençà
vaig fent coses
interessants
de Barcelona
eh
no solament
el carrer Patrichol
de la meva amiga
Juanita
sinó també
i de fantasmes
i de fantasmes també
això és molt interessant
bueno
diu
avui farem
el carrer més ample
de Barcelona
i el carrer
on se fan més festes
de Barcelona
ja veureu
diu
ja feia alguns anys
que els governants
de la ciutat
es barallaven
amb la idea
de fer una Barcelona
més àmplia
i més
que funcionés
d'una manera
més eficaç
i seguint
aquesta finalitat
es va fer
el 1824
el naixeria
el passeig de Gràcia
es volia fer
un camí espaiós
amb una calçada
ampla i plana
que permetés
una millor circulació
de carruatges
i cavalls
el seu traçat
seguiria
l'antic camí
de Jesús
que unia Barcelona
amb el poble
de Gràcia
un camí
flaquejat
en aquells moments
per horts
i cases rurals
d'aquesta idea
inicial
en sortiria
uns dels carrers
més coneguts
en tot Europa
el passeig de Gràcia
no solament
és nostre
sinó de tot Europa
és molt maco
i ara
em recomano
aquests dies
que està
enlluernat
i tot
engalanat
val la pena anar-hi
anar
anar
molt bé
aneu al passeig de Gràcia
aquí s'ajusta
bé
tenim una rambla
que és maca
vull dir
que
si voleu comprar
porteu
forces bitllets
perquè
bueno
hi ha totes les cases
que més luxe del món
estan allà ara
sí
sí
s'ha conegut
els bancs
afortunadament
perquè
els bancs
també van suplir
altres empreses
que hi havia hagut
comerços
i altres coses
sí
anar al d'interro del món
i torna el dur
el passeig de Gràcia
es va convertir
en l'eix
de la nova Barcelona
i poc a poc
amb dos costats
de l'avinguda
es van anar poblant
es pot parlar
en aquells moments
de l'esquerra
i la dreta
de l'eixample
dos nous sectors
amb un perfil
molt propi
la volgessia catalana
tan crítica
en iniciar-se el projecte
s'afanyarà
a ocupar
les primeres files
d'aquesta zona
i és veritat
perquè les cases
que hi ha
l'onidoret també
diu que té
42 metres
d'amplada
i clar
diu
amb aquestes característiques
no és d'estranyar
que convertís
en el lloc preferit
dels peixessos
de la burgessia catalana
aquest senyor
és el passeig de Gràcia
i a l'altre carrer
que us volia parlar
era que diu
el carrer
amb més festes
de tots
a veure si us sospiteu
quin pot ser
amb més festes
ah, claro
el paral·lel
muy bien
diu
fins a l'any 70
l'avinguda del paral·lel
va ser el carrer
dels teatres
dels bars
i de les sales de música
per antonomàcia
de Barcelona
amb 10 teatres
i 3 sales
de Music Hall
aquesta via
era sinònim
de diversió
copes
i picaresca
i aleshores
diu
encara que les
busxaques
estiguessin buides
les persones
de totes les edats
i condicions
anaven a passejar
pel paral·lel
això ho podríem fer
més llarg
i diu
per on va
i tot el liu
i el que ens diu
és això
que el paral·lel
va seguint
una línia
i això
ho va dir
qui ho va dir
això
espereu-se
un personatge
no ho diria
Parmanyer
el cronista
de l'amnistat
no
perquè això era abans
és igual
tot el que ens diu
que segons
les nombroses documentacions
municipals
de l'època
decideixen
batejar
aquesta vinguda
amb el nom
del paral·lel
perquè el seu traçat
coincideix
amb el paral·lel
terrestre
el 41
en Cerdà
coneixedor
d'aquest fet
es diu
que va ser
i del fons
Cerdà
el que va triar
la denominació
que va fer
i aleshores
es va inaugurar
en 1894
és el creador
de tot això
del que li van deixar
fer a l'example
com sempre
com sempre
i aleshores
nens
ens n'anem
els
els d'allò
els fantasmes
que és molt boniquet
diu
llum misteriosa
és en el temple
ja que parlem
de tot això
d'aquest puesto
del passeig de gràcia
i tot això
ens diu
al costat esquerre
de l'apsis
del temple expiatori
de la Sagrada Família
trobarem
una escala
que baixa
fins a un recinte
circular
de volta
nervada
parcialment rodejat
d'un
deambulatori
és la cripta
del temple
i al centre
està la tomba
de Gaudí
si mira
bueno
si s'observeu
amb atenció
constatareu
que és estranya
misteriosa
i inquietant
la làpida
que n'hi ha sota
de la qual reposa
un dels arquitectes
més generals
de tots els temps
una llosa
de mabre
de color
òpal
aparentment
d'una gran senzillesa
però en realitat
tot ella
és un jeroglífic
en cadascuna
de les seus
quatre
angles
i és representada
la creu
de la pota d'oca
dels occitants
jo aquesta pota d'oca
em penso
que és aquella creu
que s'ha
sabeu que
s'obren
els
els rams
aquells
sí
és de vermella
de color vermell
bueno
però vull dir
jo dic
l'estructura
de la creu
i diu
país d'origen
de la família
Gaudí
o sigui
aquesta no ho cita
superposada
al blassó
dels cavallers
templaris
tot això
ja s'embolicat
l'estel de les vuit
beatituds
plantilla mòbil
que permetia als membres
d'aquesta ordre
interpretar
missatges secrets
contra la vista
però s'entra la vista
en aquell que sigui
capaç
d'entendre
la simbologia
finalment
al llarg de tota
la làpida
triangles
buidats
amb tres línies
encerides
representen
la constel·lació
del cranc
signe
sota el qual
va néixer
i morir
l'arquitecte
va néixer
i morir
el mateix
signe
sota el mateix
signe
del centre
del cranc
estranya
misteriosa
inquietant
el centre
de la cripta
de la darrera catedral
que encara avui
abasteix
a la humanitat
amb un emplaçament
tan misteriós
com ella mateixa
perquè és
el centre
geomètric
exacte
de la ciutat
de Barcelona
i també
va passar
una cosa
una mica
excepcional
a una servidora
la van batejar
amb aquesta cripta
ara sabem
perquè t'agrada
el xocolata
i t'agrada
veure el xocolata
amb la cripta
i el teu
no t'agrada
la xocolata
no
a mi
amb la cripta
no
al costat
de la cripta
no sé
bueno diu
tan estranya
com la vida
mateixa
de Gaudí
i tan inquietant
com la seva mort
que va ser
el Junt
en 1926
a la Gran Veia
entre els carrers
Bailen i Girona
l'arquitecte
fixeu-se
esclar
tot això
són els gènics
recorria
a la quadrícula
de l'Eixample
com cada tarda
en direcció
a la eglésia
de Sant Felip Nari
era molt
molt catòlic
el tio anava
capficat
amb les seves
cavòries
a més a més
era una mica
sort també
era de tot
probablement
fent sonar
fent sonar
mentalment
les campanes
que estaven preparats
per al carrilló
de la Sagrada Família
tal vegada
per això
va creuar
la Gran Via
i no va sentir
el dringant
de les campanetes
que el Campanetes
anava a tota velocitat
i que en el número
30
pues allà
que anava
tota màquina
va sentir
i el va deixant allà
i com el pobre
m'anava tan mal vestit
perquè se'mà
van estar
més de 24 hores
per saber qui era
per saber qui era
per saber qui era
no?
sí
diu
va ser en aquella època
que va començar
el rumor
sobre les misterioses
llums del temple
les obres
de la Sagrada Família
feia temps
que estaven paralitzades
el país
es desagnava
en batalles
i no hi havia hores
ni diners
per construir catedrals
de nit
i en silenci
tenia un aire
molt més misteriós
i ningú no gussava
d'acostar-se al recinte
perquè la gent del barri
i fins i tot
els Mossos d'Esquadra
deien
que en caure la nit
una llum estranya
blavenca
recorria
sorant en l'aire
i saltant
d'un cantó a l'altre
alçar els campanars
a mig vestir
van escorcollar
les torres
la eglésia
i fins i tot
la cripta
i les tombes
dels que havien enterrat
tamarossos
que fossin lluns
de senyals
o bé
que haguessin armes
amagades
però no van trobar res
i tanmateix
la llum brillava blava
com els ulls de Gaudí
es passejava de nit
solitària
màgica i misteriosa
pels campanars
de colors
i anava fent
no tu
diu
i és que ja ho deia
Joan Maragall
allà a la Sagrada Família
hi passen coses admirables
el darrer cop
i aquí queda la cosa
que es va sentir parlar
d'aquestes misterioses llums
del temple
va ser
poc després
de la guerra civil
i poc després
que el cos
d'Antoni Gaudí
fos depositat
de la seva sepultura
definitiva
sota aquella estranya
llosa
a la cripta
de la seva inacabada
catedral
o sigui
que ara podeu anar
tranquil·lament
és històric
que no veureu
cap fantasme
perquè es veu
que ja va trobar
el cos
que necessitava
per quedar
allò ben
estabilitzat
ben estabilitzat
el lloc on vulgui estar
molt bé senyors
el pròxim dia
un altre fantasma
molt bé
això
això mateix
donc
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Continuaríem ballant, però és que no podem mantenir aquest ritme.
Jo...
Jo sobretot avui.
Sí, perdona'm, però jo ballar, això, que et dóna la impressió que tens que fer salts, oi?
Per anar d'una banda l'albre.
Oh, i tant, i tant, que fan salts.
Sí, sí.
Ho faríem a plan raumàtic, tu, no?
Bé, ara anem per la salut.
Aviam què ens explica aquells temes, la Montse.
He trobat un article que és el calci.
Ah!
És fonamental en una alimentació saludable.
Els productes làctics constitueixen la major font natural del calci.
El calci és un mineral més abundant en el cos humà
i constitueix d'entre un 1,5% o un 2% del pes corporal, de 1.000 o 1.500 grams.
El 99% del calci del nostre organisme es troba en l'escalet i, en bona mesura, responsable de la qualitat dels nostres ossos.
El reste del calci està en la sang i en diferents teixits on es desempenya un paper important en les funcions neuromusculars, hormonals, coagulació sanguínea i en múltiples aspectes cel·lulars bàsics.
Recentment, l'Institut de Medicina dels Estats Units i també de l'OMS 2011 ha reunit un comitè d'experts per avaluar les proves disponibles.
Estat al moment ha publicat un article de revisió que eleva notablement les recomanacions d'ingesta diària de calci sobre la xifra que fins fa ben poc els metges recomanaven als nostres pacients.
Aquestes recomanacions, amb la intenció de mantenir un estat de salut òptim a la població, són particularment altes en les etapes de la vida en què el calci de la nostra alimentació té un paper clau,
com les èpoques de creixement, hasta 1.300 miligrams en la pobertat, a l'embràs i la lactància materna, i 1.000 o 1.300 miligrams sobretot durant la menopàusia,
moment en què la salut de l'esquelet pot ser determinant en la qualitat de vida, de 1.200 miligrams.
Existeix cada cop més estudis que suggereixen que menjar aliments rics en calci, en particular durant la infància i l'adolescència,
és la forma més efectiva de prevenir o almenys de disminuir el grau d'osteoporosis que pot aparèixer amb l'edat.
La ingesta de calci es realitza bàsicament a partir de dos fons, productes làctics i calci que es pot dissoldre amb aigua,
i altres fons, com l'espina del peix o els ossets triturats, són poc freqüents en el nostre dia a dia.
El calci present en els vegetals de consum habitual presenta problemes de biodisponibilitat per la presència d'oxalatos,
filatos o fibra que fa que la seva absorció sigui menor i poc predecible.
Per tant, els productes làctics surgen com un únic aliment sa i natural
que assegura la quantitat diària recomanada sense que tinguem que recurrir a suplementar com salts de calci
durant el procés industrial, casos amb els casos de begudes de soja o de cereals
o de prendre preparats farmacològics per aconseguir-ho.
Per una altra part, no tots els làctics de consum habitual, com la llet, el iogur i el kèfir o el formatge,
tenen la mateixa quantitat de calci.
Hem de tenir en compte que les llets d'ovella i de cabra tenen com promedi un 80% i un 20% més de calci respectivament a la llet de vaca.
És interessant, per últim, afegir que el calci s'absorbeix millor i té un efecte més beneficiós
si el distribuïm a lo llarg de diversos menjars.
A lo llarg del dia, per lo que és recomanable,
incluir diverses reaccions de productes làctics dintre d'una dieta saludable.
Molt bé, molt bé.
És molt... Sobretot, l'altre dia, això de l'osteoporosi és curiós.
L'altre dia, per dissord meva, vaig haver d'anar al trauma
i el meu trauma ens va visitar al despatx del doctor Cugat.
i té una espècie d'escultura amb un membre que pateix l'osteoporosi.
Sembla mentida, eh?
Sembla que l'han picat...
Dibilita l'os.
Ui, i tant, però molt, molt, com molts foradells.
Sol menja.
Sí, sí, sí, l'osteoporosi.
I realment el calci és el que evita que passi aquesta...
El que evita arribar en aquestes situacions.
Sí, sí, sí.
D'acord.
Bé, ara, Joan Maria, de què ens portaves tu?
Sí.
Aviam, de què parlàvem.
Avui parlarem de les hores.
De les hores?
Sí.
De crono, de crono.
Bé, tinc dos petites que fan efectes sobre l'hora.
Una és la paraula, la frase, que veureu sentit moltes vegades,
i que és Sant Pol quinorès.
Ah, sí.
I és la comèdia aquella del rellotge que van tapar, no?
Sí.
Va, explica, explica, és molt divertit.
És divertit.
De ben segur, estimats radioviens,
que aquesta pregunta l'haureu escoltat moltes vegades.
El que potser no sabeu és el per què de l'edita.
Doncs bé, el poble de Sant Pol de Mart, del Maresme,
tenia instal·lat un bonic rellotge de sol per saber les hores diurnes,
que amb el pas del temps i l'acció dels elements,
el mateix sol, el vent i sobretot la pluja, el van malmetre.
Llavors, el senyor alcalde va decidir restaurar-lo,
i per evitar l'acció de la pluja va ordenar la col·locació d'una elegant visera.
El resultat no va ser l'esperat pel senyor alcalde,
puig la visera privava que el sol arribés al rellotge
i, per tant, deixés d'assenyalar les hores.
L'alcaldada va provocar la riota de tot el poble
i va causar un gran enrenou arreu.
Durant molts anys, quan l'home atreveçava Sant Pol de Mar
i veia algun veí, li solia fer la pregunteta
Sant Pol, quin hora és?
La resposta també és la coneguda.
Ho veurà de passar cabrits.
Ho dic en diminutiu perquè en sembla més fi i educat.
Més educat, sí.
Però ras i curt, li deia l'hora de passar cabrons.
I aleshores se tallava, aquell ja no tornava a preguntar-ho més.
Ja no tornava a preguntar-ho més.
És veritat, és veritat.
He pensat que havia de dir això.
Més de cabrits havia de dir això.
L'altre, clar.
Perquè com era preguntat en conya, en perdó.
Bueno, dic, ens quedo amb el maresme
i amb el tema de les hores.
La importància de saber l'hora.
Fem una mica d'història.
El primer tren de l'estat espanyol
es va inaugurar el 19 de novembre de 1837
entre la ciutat de l'Habana i Guinness,
a la illa de Cuba.
Llavors, polònia espanyola.
Va assistir a la inauguració d'aquest ferrocarril
l'empresari mataroní, el senyor Miquel Viada,
que estava de negocis per allà.
I va quedar entusiasmat amb el tren
i va prometre que el portaria a Mataró.
Molt bé.
Fet i dit, el 28 d'octubre de 1848,
a pesar de les moltíssimes dificultats de tota mena,
tant administratives com financieres,
el senyor Viada va poder complir la seva promesa
i la seva empresa posava en marxa
el primer tren de la península,
entre les ciutats de Barcelona i Mataró.
En aquell temps,
eren poques les persones que tenien rellotge.
Estan parlant del 1848.
tothom es regia per les campanes de l'església del seu poble,
que marcaven les hores i els quarts d'hora.
L'excepció era alguna empresa gran
que feien sonar una sirena
per l'entrada i sortida
de la feina del seu personal.
Sí.
Aquí, concretament,
el Sanson...
Sí, sí, sobretot a les dues.
A les dues era exacte.
Al iniciar-se l'explotació del tren de Barcelona-Mataró,
es va veure la necessitat
d'unificar els horaris de cada poble.
Puig, cada poble tenia un horari diferent.
Sembla estrany, però era així.
Podem dir amb solvència
que la primera línia de tren d'Espanya
de Barcelona-Mataró
va influir decididament
a la unificació dels horaris
de tots els pobles de l'estat espanyol.
Sembla estrany la història,
però és ben certa.
Ara que cada lloc
fa també uns horaris diferents,
sobretot en el comerç.
Ja, perquè aquests relloges
de les esglésies,
del campanàs que tenien,
eren mecànics.
I, lògicament,
el manteniment
no era eficient
a tots els costos.
I...
Segons els quartos que tenien...
Anar passant anys,
doncs, potser,
la diferència
era de mitja hora.
I al fer els horaris del tren
vam trobar
que no podíem fer així.
Amb aquesta dificultat
que ningú hi pensava.
Perquè cada un anava al seu poble
a la seva hora
i no tenien pas compte
de l'horari del tren.
De general, clar.
Sí, sí, perquè la gent
no voltaven pas tant.
No hi havia pas cotxes,
tampoc.
Carruatges i tal.
No, no.
Carros.
Bé, fins aquí
la història
d'aquestes dues històries
del Maresme.
Molt bé.
Molt bé.
Molt curiós.
Molt curiós.
Molt curiós.
Ara anirem a viatjar
per Catalunya.
Però...
com hem dit,
viatjarem per Catalunya.
Avui ens acostarem
a un lloc
molt estimat
per gairebé
tots els catalans
que sempre que poden
el visiten
una i altra vegada
per gaudir
del paisatge
que l'envolta
i de la serenor
que inspiren
les seves pedres mil·lenàries.
Ens referim
al monestir
de Sant Pere de Rodes,
a l'Alt Empordà.
Fem un petit recull
de les seves notes històriques
que són molt interessants.
L'antic monestir
benedictí
és al norest
de l'Alt Empordà
i pertany
al municipi
de Port de la Selva.
Es troba enlairat
amb un esglaó
de la serra de Rodes,
a l'extrem oriental
dels Pirineus,
on el massís
pren contacte
amb la Mediterrània
i s'endinsa
per la propera
petita península
del Cap de Creus,
el punt més oriental
del país català.
En aquest país
surt el sol
pel Cap de Creus
i així
les terres
de Sant Pere de Rodes
són les primeres
que amanyaga
cada dia
la llum rosada
de l'aurora.
Sant Pere de Rodes,
com altres
velles fundacions monàstiques,
és a la vora
d'una font.
El seu temple
es dreça
damunt
d'una cova
de tradició
era mítica.
En un replà
del brusc
pendent
de llevant
de la muntanya
de Verdera,
a 520 metres
sobre el mar,
s'enlaira
el seu conjunt
arquitectònic,
encara imponent,
malgrat
els segles
d'incúria
i les depredacions
brutals
que ha sofert.
Al nord del monestir
hi ha unes ruïnes
del poble medieval
de Santa Creu de Rodes,
amb la silueta
de la seva antiga
església,
coneguda també
per Santa Helena.
El monestir
de Sant Pere de Rodes,
amb el poble
i la iglésia
de Santa Creu de Rodes
i el castell
de Sant Salvador
de Verdera,
formen el triangle
monumental
de l'indret
dins d'una mateixa
història
i un mateix
espai,
o d'un mateix,
perdó,
paisatge.
D'altra banda,
les terres
de la Serra de Rodes,
on es troba
el monestir,
formen part
del parc natural
del Cap de Creus.
Aquest espai,
legalment protegit
des de 1998,
com a patrimoni natural
de caràcter
marítimo
terrestre,
afegeix
nous valors
i atractius
al paratge
i a l'entorn
de l'antiga
abadia.
Des de Sant Pere de Rodes
s'elvira
cap al llevant
la vila
del Port de la Selva,
vora el mar,
a la seva abadia
i també
al poble
de la vall
de Santa Creu
a la seva fondalada.
Cap a l'aix
és també
a prop
de la vila
de la selva
de mar,
amagada
a la seva
vall.
Tampoc
no és visible
la vida
de llançar
darrere
de les carenes
de tramuntana.
Tots aquests
pobles
pertanyien
al domini
directe
de l'abadia.
Però
anem
a les dades
històriques.
El precepte
reial
sancionador
de la independència
del monestir
de Sant Pere
de Roda
fó concedit
per Lluís
IV
al Trastamare
i el 7 de juliol
de l'any
944.
En el document
consten
les fórmules
d'immunitat
i
tuitió
concedides
al monestir.
També hi consta
la clàusula
que concedeix
la lliure elecció
de l'abad
sota la regla
de Sant Benet
d'acord
amb la norma
de les fundacions
monàstiques
carolíngies.
Van passar
molts anys
i l'abadia
sota
el manament
de diferents
pares abats
va anar
prenent
força
i importància
i la trobem
a l'any
1088
a l'inici
dels jubileus
apostòlics
dedicats
a la Santa Creu
per concessió
del papa
urbà
II
que
amb motiu
d'aquest
aconteixement
van ser
concedides
indulgències
a tothom
qui visitava
el monestir
per les diades
de Sant Pere
Sant Feliu
Pasqua
de
Resurrecció
Resurrecció
jo la tinc
aquí
Pasqua
de Resurrecció
i totes
les dedicades
a Santa Creu
Sant Pere
de Rodes
esdevinguer
un centre espiritual
i de pelegrinatge
comparable a Roma
o a Sant Jaume
a Galícia
una mostra
palpable
ha estat
la descoberta
d'un
tresoret
de monedes
d'or
i de plata
de mitjans
del segle XIV
fins la primera
meitat
del segle XVI
de diferents
estats europeus
que va aparèixer
en unes
excavacions
fetes
al subsol
de la casa
del pare Abad
va passar el temps
i durant
les diferents
guerres
europees
el monestir
va anar perdent
els seus tresors
a mans
dels diferents
saqueixos
per exemple
durant la guerra
de sujecció
el mariscal
francès
Duc de Neuville
l'any
1708
s'endoguer
del monestir
les peces
artístiques
que va voler
destaca
la famosa
Bíblia
de Sant Pere
de Rodes
del segle XI
que avui dia
és
a la Biblioteca
Nacional
de París
En 1980
la propietat
del conjunt
monumental
va passar
abans
de la Generalitat
de Catalunya
i des del 1992
les intervencions
de recuperació
i estudi
i arranjament
van acabar
en un monestir
completament recuperat
en disposició
de ser visitat
per un públic
de l'heròs
de gaudir
de totes les belleses
de tot el monestir
com els seus entorns
és una meravella
ara que està
completament
arranjat
és una meravella
de visitar-ho
jo
ho he visitat
en diferents èpoques
me'n recordo
una vegada
que havia anat
al centre d'estudis
i havies d'anar
amb molta cura
entre taulons
i tot
i havien trobat
una església
prerromànica
a sota
de l'entrada
com si fos
l'equip
ara ja es visita
ha estat abandonat
durant molts anys
però molts anys
i perquè era difícil
d'arribar
totalment abandonat
se'n van endur
totes les preciositats
i van deixar
les quatre pedres
que van anar caient
però com a monument
ja de lluny
ja és imprescindible
i no sé per què
però
té alguna cosa
estàs dintre
i sents alguna cosa
no saps explicar què
els historiadors
de l'Empordà
diuen que
per allà
va començar
el romànic
de totes
de totes
del fin
va començar
per allà
precisament
pels monjos
perquè tenien
els monjos
tenien contactes
en tot Europa
per tant
l'Europa Unida
ja fa
segles
que existia
precisament
pels monjos
que tenien
repartit
a tota Europa
jo crec
que eren els únics
que construïen
no?
clar
naturalment
resulta que
les abadies
com més importants
eren
que tenien
tot l'entorn
de les granges
més riquesa
acumulaven
això mateix
els serps
doncs
rendien
tribut
de les seves
riqueses
que representava
que els protegia
religiosa
i moralment
i les altres
els protegien
econòmicament
de fet
eren
com
petits
serps
sí
realment
que sí
i també llavors
l'única competència
que tenien
era el condes
en aquest cas
el condes
d'Empúries
que estaven
a la grenya
precisament
amb els de
Sant Pere de Rodes
que els distribuïen
al negoci
diguéssim
sí
perquè
manaven
sí
perquè
llavors
sí
però de totes maneres
si era
una abadia
molt important
manava més
que el propi
comte
perquè
el comte
havia una mica
de fer-li el
gara gara
el que passa
que
esclar
diguéssim
el
pare abat
era
amb la religió
i la por
i que
manava molt
però l'altre
tenia els soldats
i de vegades
també es baranyaven
sí
però no
els soldats
mai s'atrevirien
a armar armes
contra la religió
mai
d'això els valia
segurament
bé
a l'últim
programa
vam dedicar
un espai
al dolor
que moltes vegades
pateixen
les persones grans
o no tan grans
que potser
circumstancial
o bé
és crònic
la FATEC
Federació d'Associacions
de Gent Gran
de Catalunya
ha publicat
un manual de salut
que parla
d'aquest tema
i dona alguns
consells
per intentar
combatre'l
o bé
per suportar-lo
de la millor
manera possible
això és difícil
que ens ho expliquin
ja
actualment
tenim al nostre
abast
diversos tractaments
i estratègies
per combatre el dolor
però sempre
cal
que es visiti
i ens valori
un professional sanitari
quins són els tractaments
que tenim al nostre
abast?
tractaments mèdics
sempre en valoració
prèvia
tenim un abordatge
mitjançant
medicació
per via oral
en forma injectable
cremes tòpiques
pagats
esprais
o bé
supositoris
com també
les tècniques
invasives
de les clíniques
del dolor
o sigui
que
si tens dolor
tens remei
també
fisioteràpia
tractaments
basats
en el contacte
físic
mitjançant
massatges
electroteràpia
termoteràpia
estiraments
exercicis
de relaxació
o la pauta
d'exercici
i activitat
física
atenció psicològica
el dolor
com hem comentat abans
té una gran influència
emocional
ja sigui
en la modulació
del dolor
com a nivell personal
i de relacions
les eines
que ens dona
la psicologia
ens poden beneficiar
en el control
del dolor
i de la seva
intensitat
teràpies alternatives
des de fa temps
al nostre país
algunes persones
estan utilitzant
teràpies alternatives
com l'acupuntura
que cal que siguin
aplicades
per professionals
sanitaris
també
hi ha altres tipus
de tractament
homeopàtics
o fitoteràpia
ús d'extractes
de plantes
com a medicaments
sempre però
i això
ho anem repetint
tota la rata
utilitzats
per professionals
de la salut
gira'l
gira la pàgina
aquí
aquí ens queda
una miqueta
ens fem molt posats
però com hem de
dit anteriorment
hi ha dues coses
que hem de tenir
molt clares
respecte al dolor
no sempre
és un enemic
i possiblement
ens està avisant
que hi ha alguna cosa
que no funciona
del tot correctament
no ens hem d'aguantar
el dolor
tenim tot
el dret
a queixar-nos
per tant
el primer de tot
que cal fer
per tal
de controlar
el dolor
visitar un professional
de salut
i seguir
les seves indicacions
bé
el dolor
té un component físic
i d'emocional
el dolor
no sempre és el nostre
enemic
sinó que ens ajuda
a determinar
què ens pot passar
no pot fer-nos grans
hem de tenir
més dolor
per tant
si en tenim
cal consultar
a un professional
sanitari
o sigui que
ja ho sabeu
però a part d'allò
avui dia
els metges
van en contra
que la gent
tingui dolor
perquè n'hi ha
medicaments
i elements
suficients
per no tenir dolor
el que passa
que a vegades
a la persona
no li van
i va sofrint
una miqueta
ara la cara
quan una persona
té dolor
la cara
ho diu tot
encara que no es queixi
pot ser
però sí
clar
si et queixes
penses
i que et soluciona
no
però sí
que a vegades
és tan intens
que pots queixar-te
però encara així
tot la cara
l'expressió de la cara
és com un rictus
que ho reflecteix
encara quedava
un petit segment
que no l'hem llegit
vinga
de cop
fet això
recordar
que el dolor
té una part emocional
important
si reaccionem
amb la tranquil·litat
podem controlar
la intensitat
d'aquest dolor
per tant
cal mantenir
una respiració
profunda
tranquil·la
i relaxada
ens ajudarà
davant del dolor
i no ens oblidem
i no ens oblidem
de moure'ns
recordeu
com hem dit
anteriorment
el fet de tenir
una activitat
física regular
i contínua
sense sobresforços
ens pot ajudar
i molt
a controlar
el nostre dolor
i
a vegades
no ens queda
més remei
que aprendre
a viure amb ell
mirant
que ens afecti
al mínim
la nostra activitat
diària
i el nostre
estat d'ànim
això mateix
ara ja afegiria
que sempre
baixa
contra el mèdic
perquè
per exemple
hi ha molts medicaments
que van bé
per el dolor
però tenen
la seva contraindicació
per exemple
que fan pujar
la pressió
molt alta
i aleshores aquí
s'ha de controlar
molt bé
i dir-ho
amb el metge
fins quins valors tenim
això cal tenir-lo en compte
de totes maneres
per dolor
que tinguem
sempre hem de fer
un petit exercici
o sigui mínim
mínim caminar
mínim
però caminar
sí es pot
sí es pot
o sigui
tens el maluc fotut
com més camines
més malta
no
perquè aviam
l'exercici pot ser
de mitja hora
però pot ser
de deu minuts
no no
és que
sí
bueno
jo intento fer la bicicleta
però també porto dos dies
que no
que no
que no
que no
ja va bé
perquè fas un exercici
que és dels bons
sí sí
sí
però clar
estàs limitada
molt limitada
el millor
el millor
fer exercici
en bicicleta
és impossible
no no
jo faig
estètica
del genoll
del genoll
el mou
perquè no el pots moure
com més el mous
no
però és el que m'he trobat
a vegades
que tenia
completament
agarrotat
el genoll
i
amb la marxa
més suau
més lenta
aleshores
s'ha anat lubricant
perquè
perquè es va escalfant
sí
i llavors té
o sigui
no pareu
encara que us faci mal
dintre de les possibilitats
no pareu
cada un té
exacte
la solució
és també
la natació
ah sí
la natació
sí
moure's una mica
sí
bé
i després
d'aquests consells
que són molt macos
de donar
però de portar-los
a la pràctica
a vegades
ens costa
una mica
doncs
podem acomiadar
aquest programa
d'avui
si ens heu escoltat
en dimecres
molt bona nit
a tothom
i si
ho heu fet
en dissabte
molt bon dia
bé
fins a la propera
Lina
adeu a tots
Montse
bona tarda
Joan Maria
bona nit a tothom
Carles
passi bé
bon dia
o bona nit
a tots
la ràdio
de Sant Junts
98.1
chau
If you have a
nui
de Sant Junts
temporary
Fins demà!