¡Om alegem! ¡Ebenus Shalom! ¡Sharom! ¡Sharom! ¡Sharom! ¡Sharom! ¡Alegem! ¡Ebenus Shalom! ¡Sharom! ¡Alegem!
Carabe, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la fusta, vivim-se'n just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Smooth.
Yes.
On?
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmult jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Oh, God, my love.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
La ràdio d'esfern, la ràdio de Sant Lluç,
98.2
Seixanta i més.
Benvolguts, amics veïns de Ràdio d'esfern.
De nou, 60 i més arriba a casa vostra
a través d'aquesta emissora,
en el 98.1 de la freqüència modulada.
Celebrem l'arribada de la primavera,
encara que, meteorològicament,
ja fa molt temps que la gaudim.
Però és tan agradable i tan bonica,
encara que moltes persones la pateixen
a causa del polen.
Tot té avantatges i inconvenients.
Vivaldi, el cura rojillo,
com el coneixien a l'acord de Madrid,
va dedicar a les quatre estacions
una coneguda obra
i el seu primer moviment
és la primavera.
Escoltem uns compassos.
i la sostenibilidad.
Fins demà!
Bé, i ara iniciem l'audició 60 i més
amb les veus de la Lina, la Montse, en Joan Maria i qui us parla, la Joana
i la col·laboració imprescindible d'en Carles, el nostre Carvitus.
Fins demà!
Fa poc temps que es gaudeix de l'arranjament del camí de la muntanya de la vall de Sant Just.
S'ha pavimentat la major part del tram inferior del camí per millorar-ne la seguretat
i la integració de l'ús públic i permetre una millor conservació de la vall.
El camí de la muntanya és un important punt d'accés a Collserola, tant pels vianants
com pels ciclistes, a més de donar accés a diversos equipaments i espais del parc natural.
Per possibilitats d'accés segur i confortable que donés solució a tots aquests requeriments,
prioritzant sobretot la seguretat de l'usuari a peu i en bicicleta,
es va dur a terme una important obra de millora del camí.
L'actuació també possibilitarà que en determinades circumstàncies
s'hi priveixi el trànsit rodat i el camí només pugui ser utilitzat per vianants i ciclistes.
El tram on s'ha actuat, entre el pont de Can Pedrosa i l'accés del camí de Can Baró,
s'ha configurat amb llosa de formigó, seguint els resultats d'estudi complet d'IMD,
Intensitats i Característiques de Trànsit, elaborat fa uns anys.
L'estudi va concloure que el camí rodat havia de ser de paviment dur,
ja que qualsevol altre paviment no resistia el trànsit vehicular mínim necessari per a tots els usos.
El projecte incorpora la màxima connexió entre el camí de vianants i el camí de vehicles
per tal de pacificar al màxim la circulació de vehicles i alhora possibilitar
que en determinades circumstàncies, festes, celebracions, etc.,
es pugui utilitzar tota l'emplada pels vianants.
L'actuació també implica l'eliminació d'edificacions fora de l'ordenació a la zona de la font de la beca
i l'ordenació de l'espai agrícola, un element essencial per recuperar aquesta activitat a la vall.
Cal recordar que en aquest espai del parc natural es va protegir d'un important projecte de desenvolupament urbanístic
que implicava la construcció d'habitatge a tota la vall.
Gràcies a la modificació del Pla General Metropolità, impulsada per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
un cop requalificat l'espai, es va desenvolupar un nou ús amb l'objectiu de remarcar-ne
i potenciar-ne el caràcter agrícola i el camí de la muntanya n'és una peça essencial.
Tant el disseny com l'execució del projecte han estat coordinats per l'Ajuntament de Sant Just
amb l'oficina de projectes ABR, arquitectes associats,
i els serveis tècnics del Consorci del Parc Natural de Collxarola.
Dins el projecte s'han implementat elements de pacificació del trànsit,
tant horizontals com verticals, per controlar la velocitat dels vehicles que hi circularan.
Amb aquesta actuació s'aconseguirà més seguretat pels usuaris
i una integració i una funcionalitat adequades a l'ús que suporten aquests espais de funcionament complex,
com ara les vores de contacte entre el parc i la ciutat.
I ara recordem una crida de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona
per avançar en la investigació del càncer infantil.
La farem tal com la nota ha arribat a les nostres mans.
Diu
Càncer infantil
Avanzamos en el tratamiento del càncer infantil
gràcies a la investigació.
Hazte donante de esperanza.
A l'andressa www.santjoan de...
O sigui, ho fem de l'atrejano.
S-J-D-H-O-S-P-I-T-A-L-B-A-R-C-E-L-O-N-A.O-R-G
Sabia...
Ara ho llegirem en castellà perquè és tal com està...
Tal com està la nota, sí.

Un nen no és un adulte petit.
Necessita fármacos i tractaments específicos para luchar contra la enfermedad.
Però, comèrcialment, no és rentable desenvolupar-los.
La imensa mayoría de los recursos públicos y privados que se destinan a la investigación del càncer
se centran en el càncer de adultos.
Los niños y adolescentes son los grandes olvidados.
El Hospital de Sant Joan de Déu dispone de un laboratorio de investigación del càncer infantil
con un equipo que supera los 30 profesionales.
Más del 70% de su presupuesto previene de donaciones privadas,
de entidades y personas solidarias que lo hacen posible.
Tú, amigo oyente, puedes hacer avanzar la ciencia.
Hazte donante.
En el web, que ya hemos dicho antes, las tres doble Bs, la S...
O sea, el equivalente a sanjuandedioshospitaldebarcelona.org
Hay un pequeño apartado que vale la pena.
Dice, si prefieres donar una cantidad periódica y necesitas más información
o quieres organizar un evento solidario, llama, y aquí hay un número de teléfono,
93 60 06 330.
Ne me repetirú.
93 6 o 936, como queráis, 006 330.
No has me, ya os sabemos.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
I ara, amiguita Lina, què tenim?
Doncs, com cada vegada, trobarem una part de gastronomia, una part de lliure i una part una mica esotèrica.
I ho farem petitet, però no marear el personal, no?
Amb la part de gastronomia, i tornant des del principi, perquè ja sabeu que en el llibre aquest que jo m'informo,
doncs comença pel principi de la vida, no?
Aquí hi ha una cosa que fa gràcia i diu,
Dinem de Lixae, o comprem alguna cosa a la Pistrinae, per què no sopar anirem a una popina.
Són paraules que segurament és del llatí antic i els que es feien aquí.
Viu a totes les ciutats romanes i trobes un Lixae per fer un mos al migdia.
Les Lixae eren les parades amb volants de menjar calent i pastisseria que trobaves a les places o al costat del mercat.
També podies soltar per les Pistrinae, fleques amb bolins accionats per esclaus o per mules, on comprar el pa.
El pa de l'època estava fet de cereals i el llevat era de mos de reïn.
Eren pans durs i la gent podia afegir a la massa llet, mel, vi, fruita.
Per dinar ja hi havia prou, perquè l'àpat important era el sopar.
O sigui que aquesta gent ja feien com els inglesos.
Això ho feien aquí, no?
I per sopar, una popina.
Era una casa de menjars on se servien plats cuinats i vi.
Podien ser modestes o luxoses.
I se servien olives, sopes, pans, marisc, guissats i rostits de cart, de xai, de porc o de conill.
Cassoles de peix amb panses, gallina amb naps, agredolsos, escabejos, pastisseria...
Això per sopar?
Bueno, segurament a les sis de la tarda.
Ah, també podria ser.
Home, com aquí els esmorzars de cullera, doncs són allà feien la mitja tarda de cullera, tu.
Diu, les torredetes de Santa Teresa en mel, el menjar blanc de formatge, la llet fregida, la fruita seca, els panellets, les coques amb fruita, els bunyols, els flaons i els torrons d'avui són herència romana.
fruita i brioixos farcits, dolços i salats, i a les pupines de Barsino podies demanar uns tallets de pernil de la seretània, que era la cerdanya actual, que tenien molta fama.
I n'hi ha una recepta per fer el flam, que a ell li deia tiropatinant.
I era llet...
Una mica complicada, això, eh?
Llet, mel i cinc ous.
Nada.
Diu, el plat fondu, en un plat fondu, dirà-li la llet fins que ho s'assembli bé, afegir-hi unes cullerades de mel fins que la llet quedi una mica més espessa, remenar bé, afegir-hi cinc ous i batre fins que quedi tot ben mesclat, posar-ho al bany maria fins que qualli, i abans de servir, i aquí queda una mica així, expulsar-li pebre negre.
Oh, mira, tots són costums, no?
Els senyors, totes aquestes coses, eren d'aquella època que està una mica lluny, eh?
Una mica.
Però aquests devien ser els patricis, els benestants, perquè la gent normal, em penso que eren esclaus, eh?
Els que eren...
Mira...
Aquests no devien gairebé ni menjar, eh?
No, suposo que devien ser els que pertanyien a gremis i coses d'aquestes, perquè sempre hi ha hagut una classe menestral que era una mica més benestant, que no l'esclau en si.
Bueno, però esclar, aquí estem parlant dels romans, però els romans que a Espanya, a Espanya els que els indiquets, els que eren naturals d'aquí, aquests eren els esclaus.
Ara els romans, els agarrers que havien vingut de fora, aquests eren els que menjaven tot això i que menjaven bé, però els d'aquí no.
I ara també passa moltes vegades, eh?
Sí, sí.
Bueno, ara ens anem a la part lúdica, una mica eròtica, no?
Que també hi havia, hi havia molta, no?
Ah, home, que no.
Diu, vegem si ho arreglem per coses que hi havia i tenien que mirar i tenien que regular-ho una mica.
Diu, a l'edat mitjana, les autoritats civils i les religioses acceptaven la prostitució com un fet gairebé imprescindible per vehicular la sexualitat masculina
i també per protegir a les dones de l'agressivitat dels mascles.
O sigui, fixeu-se que això ja passava, ja passava en aquella època de l'agressivitat, eh?
Ai, meu.
I és que hi ha documents arreu que relaten la participació sovintejada de joves en violacions col·lectives enteses com una iniciació al món de la virilitat.
Ai, senyor.
I aleshores, totes aquestes coses que passaven...
O sigui, que està molt de moda.
Està molt de moda, eh?
Ai, mare de Déu.
Però fixeu-se que ja passaven.
Ens parla aquí dels alcabots i les alcabotes, que deien que hi havia més alcabotes que alcabot, però no.
Aquests també existien, no?
Oh, i tant.
I aleshores hi ha una cosa que és una mica interessant, que diu pusses, que no són les pusses d'aquelles que piquen, sinó és el nom que se'ls donava a les senyoretes de companyia una mica rares, no?
No, rares, no.
Bueno, rares, no, vull dir que ajudaven a aquesta cosa que era necessària.
Això sí, sí, sí, de la virilitat.
De la virilitat.
Diu, adossat a les dràssanes, per la part més pròxima a Montjuïc, hi havia el baluart del rei del mar i de les pusses, que va ser enderrocat a l'obrir el paral·lel.
El nom d'aquest baluart de les pusses, diré, perquè de nits per allà hi rodaven les pusses, nom que rebien les prostitutes, fora muralla, no?
I aleshores, doncs, aquí et parla de totes les coses com va, però és interessant això que diu, diu, la indumentària de les pusses estava ben reglamentada.
No podien portar capes, mantells o cap abric, hivern o estiu, però sí vestir, roba luxosa i cridanera, i fins i tot joies.
El cas era diferenciar-les de les dones honestes, perquè aquestes se les combinava a vestir humilment i sense estridència.
Tampoc no podien tocar el mercat aliment perquè després poguessin anar a mans de dones honestes, o sigui que vigilava.
Que no es contaminessin.
Que no es contaminessin.
Diu, la majoria de les pusses són d'un estament social molt baix i solen ser de fora.
I a Barcelona la majoria són de València, Mallorca, Castella i Sicília.
O sigui que aquest és un altre capítol.
I ara ens n'anem a la cosa esotèrica.
Ahà.
Sí.
Què diu?
També que hi ha un fantasma, si hi ha?
Bueno, no, eh?
Va, però...
Ho teniu perquè teniu això?
O sigui, Lúria...
Una pel·lícula.
Lúria, avui el teu article és parlar de putes, vaja.
Una obra per d'entra.
Ja, ja, ja, s'ha finit.
El primer tu menjaves bé, eh?
Amb aquell...
Amb els flans i tot.
Sí, el primer en el Lixar.
Les gallines en naps.
Havies anat al Lixar i pagaves, perquè si eres benestant podies pagar.
Bueno, diu...
Aquesta també...
He com sentit parlar de la Gala Placidia?
Sí, home, és clar.
La d'allò, eh?
Vale, sí?
Pues que bien que se'm ligar, no, no?
No, a la plaça Gala Placidia.
La plaça...
A la plaça, no, érem d'una senyora.
Diu, ja, ja, clar.
Diu, quatre anys a Barcino.
Diu, i aquí parla com si fos un de l'època.
I diu, jo vaig conèixer la Gala Placidia, una dona de cap dret proporcionada, no gaire alta, però altiva,
quan Honorí, el seu germanastre, la va caçar amb el general Constantí, que era un vell.
I això va ser després de la mort d'Ataúf.
Jo soc Aèxi.
Vaig ser amb ella a la cort de Ràbina.
Diuen que se la va estimar l'Ataúf, un bàrbar, sense civilitzar, que va ser el rei per casualitat.
Diuen que ella va ser el seu gran amor quan va viure a Barcino.
Ella va patir molt aquí.
S'havia complert la profecia de Sant Daniel que deia,
La filla d'un rei del migdia s'unirà en matrimoni amb un rei del nord
i no subsistirà cap fill de la seva unió.
Aquest infant era Teodosi, fill d'Ataúf i de la Gala Placidia.
Tots m'han dit que va plorar molt la mort del petit.
I ara surt aquí el personatge.
El rebel Sigeric, després d'assassinat a un,
va fer matar els sis fills que el rei havia tingut abans de la Gala Placidia
i a ella la va violar.
I després la va fer caminar 12 milles davant del seu cavall
i la va llençar entre les esclaves.
Però el poble se l'estimava, la Gala.
I set dies després es va revoltar i va matar el Sigeric.
El seu successor, en Bàlia, la va manar amb tots els honors fins a les portes de Roma.
I allà, diu, la va canviar per 600 mesures de blat que honori...
Mira, mira que bé.
Que honori...
O sigui, ja la va posar una altra vegada maca, no?
Que honori...
600 mesures de blat que honori l'emperador d'Occident
va pagar amb plaer per la seva gemenestra.
Va ser una gran dona, la Gala Placidia.
I l'altre dia a ells llegirem més coses d'aquestes.
Perquè de moment ho sorti que fantasma,
la qual cosa m'ha quedat una mica frustrada.
No, no.
Bé, un altre dia fantasmes.
Ai, senyor.
Bé, un altre dia.
Bé, un altre dia.
Bé, un altre dia.
als països de parla catalana.
Avui travessarem el mar per viatjar a una illa meravellosa, Menorca.
i, ja en Menorca, fer parada i fonda a la ciutat de Mahó,
on, si seguim els bons consells dels seus habitants,
encara, i a dies d'avui, podrem assaborir una cuina absolutament autèntica,
sense ficcions.
aquest és el text de l'escriptor Damià Borràs.
Avui ens ve molt de gust fer el nostre viatge amb finalitats gastronòmiques i d'entreteniment,
malgrat les moltes bellesses arquitectòniques i trets socials que Mahó ens pot oferir.
Ens aconsella Damià Borràs, que la millor manera d'arribar a Mahó és, sense cap dubte, per mar.
Ja que Mahó té, en el seu port majestuós i fundal,
no només el seu principal atractiu turístic,
sinó també que la seva sola existència ha marcat, des de sempre,
la vida social, cultural i econòmica de la ciutat.
I és que van ser les característiques del port enorme i d'un refugi segur pels navegants,
els que van fer de Mahó una ciutat pròspera,
que la seva burguesia comercial va fer determinar una fisonomia cultural i arquitectònica,
mareant un especial terenar cosmopolita.
És per això que Mahó era ja, a finals del segle XVIII,
una ciutat il·lustrada i liberal,
acostumada a relacionar-se amb l'exterior a través del comerç i de la cultura.
Per contra, la resta de la illa tenia una vida social i econòmica molt introvertida,
però Mahó era una ciutat que creixia amb les influències de l'exterior,
convertir-se en el que és ara, una ciutat burguesa i de serveis,
orgullosa del seu tract del seu teatre d'òpera i del seu incontestable liberalisme.
Naturalment, aquesta influència de l'exterior també es va deixar sentir
en la seva cuina i en els seus fogons públics.
Els amants de la literatura gastronòmica descobriren en l'obra de Pérez de Ballester
una interessant i amena descripció d'allò que es cuinava en els fogons benestants de Mahó,
de principis del segle XX.
Demostrava, feia fent ment, que la ciutat, en qüestions gastronòmiques,
mai no ha estat aïllada.
L'any 2000 es podia agafar forces per iniciar la visita a la ciutat
en un bar, un bar típic, de tota la vida, la Murada,
el més característic de tot Mahó,
on encara cuinaven tapes clàssiques de cuina menorquina.
Allí es podien degustar les trunyelles,
un plat deliciós i popular consistent en intestins de xai
lligats en forma de trena i cuits al forn.
Quan es sortia de la Murada quedaven meravellats
amb el port de Sant Roc, antiga porta de la ciutat
i l'únic vestigi de les seves muralles,
i que va ser objecte d'una important restauració
després dels saquets de la ciutat pel pirata Barbarossa en l'any 1535.
Anant pel carrer d'Isabel II, també conegut de Es General,
pel qual s'arribarà al govern militar de la illa,
podem admirar aquest pont.
A més d'entretenir-se amb les impresionants vistes sobre el port
des dels dos miradors que hi ha en aquest carrer,
el viatger podia comprovar l'escassa vocació
per l'obstentació de la burgesia maonesa,
ja que les sobries façanes dels seus casalots
amaguen uns interiors de salons magnífics i ricament decorats.
I al cap del carrer hi ha la placeta del monestir
amb l'església de Sant Francesc i el seu claustre.
Actualment, el claustre és la seu del Museu de Menorca,
entitat que disposa d'una interessant col·lecció
d'arqueologia menorquina.
A la mateixa placeta s'hi troba una botiga
clàssica sense nom,
coneguda com Can Vicent de la Creu,
d'en Ramis,
i on s'abasteixen els pocs pagesos
que queden en actiu i que bé mereix una visita.
I si el viatger es trobava al carrer Isabel II,
feia una estada obligada
al Cristenal i Gradinata,
bar de nom atxur,
però d'estètica agradable,
servei, perdó, música,
amb música exclusivament gecgística
i amb els millors vins que es poden trobar a màu.
Però seria millor deixar els vins,
per a millor ocasió,
i provar la Pallofa,
que és un modest combinat
de ginebra i aigua de cel,
aromatitzat
amb un tros de pela
de llimona
que els menorquins diuen
Pallofa.
Al sortir de la Pallofa,
el viatger només
s'ha de donar quatre passes
per trobar l'Ajuntament,
d'estil barroc,
que podrà visitar parcialment
i on podrà obtenir
tota la informació turística
sobre la ciutat.
Per trobar una bona cuina local
és necessari anar
a Canà Pilar Restaurant,
d'Andoro,
als fogons més reconeguts de la ciutat.
Allà es barreja la influència
de la cuina basca moderna
amb un homenatge
a la més profunda tradició menorquina.
Després d'aquest estupent dinar,
anirem a provir-nos
d'un formatge típic de mou.
El formatge de pagès,
l'autèntic artesà.
O els embotis tradicionals menorquins,
com la sobrassada.
La carn i txua,
el camot o cuixot
i el botifarró,
tant blanc com negre.
Això ho podem comprar
al claustre del Carme,
un antic convent carmelita,
desamortitzat,
que ara fa el centre
d'activitats culturals
i un molt ben sortit mercat.
Arribar a l'hora de sopar,
el viatger ha d'anar
fins a la pedania
de Lluc Massanes,
on es pot sopar
amb la tradició culinària menorquina,
en un ambient assossegat,
ja que la vinya
encara té
sentit,
la dita,
tranquil·litat
i a l'iago,
que es refereix
al plat popular
així anomenat
i que no és més
que una modesta sopa
de patata.
No,
de pa,
de pa.
No,
de sopa...
Sopa de pa.
De pa.
Jo ho he juntat tot,
perdó.
Una sopa de pa
feta a partir
d'un sofregit lent,
tallat bastament
i d'una verdura
dominant
que es pot ser
tomàquet
i ceba,
aigua
i molta...
Tradició.
I de molta tradició
i paciència.
I jo és el grebel.
I en acabar,
caldo,
se li afegeixen
llesques de pa
i si és dur,
millor.
A Mahó,
la nit,
es viu al port.
Els magatzens
dels antics comerciants
colonials
i de les empreses
de transport marítim
ara són un seguit
de botigues,
bars,
pizzeries
i restaurants.
Només
recomanem
l'excel·lent cuina basca
d'El Messon
i els arrossos
i algun plat
del Varadero.
I ara ve el bo, eh?
Per fer una copa
destaquem
l'Aquelarre.
Sovint
amb música de jazz
en directe
i també
el Baixemar.
Ens hem deixat
aconsellar
per l'escriptor
maonès
Damià Borràs
que ens recorda
que Mahó
és d'una bellesa
digna,
modesta
i introvertida,
ja que les exhibicions
de grandesa
i d'opulència
no lliguen
amb el caràcter
dels habitants
de Mahó.
Recordem
que l'imperi britànic
va ocupar
l'illa
l'any 1708
i no va marxar
definitivament
fins l'any
1802.
D'entre
els seus llegats
han destacat
especialment
la fabricació
de la ginebra
en l'entitat
del
xinxorigué.
És una de les begudes
més populars
tant
només
amb gel
com amb
compressa
amb aigua.
amb aigua
amb aigua de cels
i de la pela
de llimona
anomenada
pallofa.
De la qual
ja hem parlat abans.
Això
d'acabar
els britànics
sí
perquè
jo he estat
a Menorca
dos o tres vegades
i aleshores
n'hi ha molts
mots
que són
inglesos
i fa gràcia
perquè vaig anar
a una missa
i es veu
que jo
vaig a missa
de quan en quan
per resar
per tothom
i la fulla
dominical
estava
les lectures
que es feien
un en català
i l'altre en anglès.
Ahà
imagina't
imagina't
sí
això encara
és
Sant Lluís
que està al costat
de punta prima
i no solament
hi van estar
els anglosos
també va ser
durant molts anys
també francesa
és a dir
que és una illa
molt barrajada
i per això
és tan liberal
també
amb les seves coses
i després
també una altra cosa
els que van repoblar
Mallorca
la conquista de Mallorca
amb en Jaume I
van ser
empordaneros
és a dir
que se sala
i se sala
igual que a l'Empordà
ja hi he estat
moltes vegades
per feina
i me trobava
com a l'Empordà
com a casa
molt bé
ja pots pujar
a la cinturina
i a més
amb aigua cel
no
es fa amb tònica
és a ginebra
és un gin tònic
això de l'aigua
en cel
era molt de temps
no ho fem tan fort
home
no ho fem tan fort
que la nostra data
no ho fem
fent propaganda
de les begudes
fortes
home
música per gaudir
estem escoltant
un adagieto
d'un quintet
per clarinet
de Mozart
l'orquestra
m'ho has dit
Carles
però no me'n recordo
o sigui que és igual
és molt
molt bona
ah
filarmònica
de Zerubàquia
gràcies
gràcies per l'ajuda
escoltem
escoltem
de Zerubàquia
de Zerubàquia
gràcies
gràcies
i ara la nostra Montse
ens dirà
aviam
quin tema
ens ha preparat
res a veure
amb el que hem parlat
fins ara
no?
no
perquè és un document
que diu
com afecta
a l'organisme
a l'herbicida
que més
s'utilitza
oh
por Dios
investigadors
alemanys
han demostrat
que el
glifosato
és
un
herbicida
més utilitzat
que pot destruir
l'equilibri
de la
microbiòtica
ja
ja que
ja que
mentre
les
bacteris
beneficioses
es veuen
molt perjudicades
les patògenes
són resistents
a la seva acció
beneficia
bacteris
patològiques
ciències
científics
de la
universitat
de
leipzig
i de la
universitat
libra
de berlín
alemanya
han participat
en un estudi
que és
20-13
que aborda
els efectes
sobre
l'ecosistema
bacterià
intestinal
d'un dels herbicides
més
utilitzats
amb l'actualitat
amb l'actualitat
és el
glifosato
i que deu estar autoritzat
sí
és sobre
les aus
de corral
però pot
tenir
implicacions
en humans
ja que els resultats
demostren
que les
bacteris
altament
patogèniques
Salmonella
Enteredititis
Salmonella
Ophimurium
Salmonella
Gallinarium
i
tot això
i la
Clostridium
Botonimum
són altament
noms
per no poguer
perdona
el compedi
parla
el compedi
parla
de les bacteris
patològiques
del
glifosato
que és
una cosa
que s'utilitza
en l'agricultura
per matar
les herbicides
amb resumides
quantes
ho hem de fer
més simple
perquè la gent
ho pogués
entendre
són els noms
llatins
que es coneixen
a tot arreu
és altament
resistent
al glifosato
mentre que
la majoria
de les bacteris
beneficioses
Enterococcus
Fiscalis
i Enterococcus
Facilium
Facilium
Badius
són
aviam
a 200
són
bueno
destruyeix
l'equilibri
femo
microbiòtic
intestinal
els autors
que han resultat
com aquests
no dubten
hem establir
encara més
implicacions
directament
relacionades
amb la salut
humana
sabem que
l'equilibri
en les poblacions
bacterianes
de l'intestí
ajuden
a la digestió
correcta
i que la protecció
front
a les microorganismes
patògens
per a un desequilibri
amb la
macrobiòtica
intestinal
que pot
afavorir
l'aparició
d'enfermetats
com inflamacions
intestinals
fatiga crònica
obesitat
càncer
colitis
al·lèrgies
inclús
les investigadors
reticents
que ho
associen
que ho
associen
a l'autisme
o sigui
que hi ha
són
bacteries
patològiques
que s'hi
tenen
dintre
de l'organisme
a través
de gallines
o del que sigui
a través
de tots
aquests animals
que nosaltres
convivim
amb ells
i que mengem
la seva part
que mengem
l'alimentació
és una mica
poc fàcil
d'entendre
si trobo
alguna altra cosa
que ho pugui
aclarir
una miqueta més
ho recordaré
perquè és difícil
d'entendre
bé
sí
tenen dos vessants
bactèries
a favor
i bactèries
en contra
molt en contra
són més fortes
les en contra
que les a favor
són més fortes
i no resisteixen
al resistir
exactament
sí sí
molt bé
hi ha una explicació
però no és necessari
perquè
no aclareixen
és que passa que
tots els elements tècnics
primer que no
els hem d'acabar
bueno
es posen
amb això
el que deia
abans
en llatí
perquè es coneixen
arreu
en llatí
els científics
sí que ho coneixen
però nosaltres
ens diuen
no
les bactèries
bones i dolentes
i s'ha acabat
i els noms
no són comprensibles
per la gent
normal
normal
i tu què t'has preparat
Joa Maria
mira parlarem
també de les herbicides
no
els núvols
els núvols
que bé
la falta que ens fa ara
portem una temporada
que estem
ennubulats
també nosaltres
i tant
bé
avui dia
quan parlem de núvols
ens hem d'explicar bé
a quins núvols
ens referim
ja que el mot
s'utilitza cada vegada més
per designar
allà
les empreses
i envien tota
la seva informació
del negoci
ara
ara
per acabar-ho
de dobar
cada vegada
les persones
ens relacionem més
amb les xarxes socials
de Twitter
Facebook
Whatsapp
webs de compres
online
etc
tot això
produeix
una quantitat
immensa
de dades
que també
van als núvols
i se'ls queden
els núvols
o sigui
que tant
tanta privacitat
de dades
i resulta
que estan totes
a la vall
de tot
els amagatzemen
lluny
els núvols
sí
sí
els núvols
o estan els núvols
sí
res d'estrany
doncs
que els espavilats
que ara
s'anomenen
hackers
vagin als núvols
a robar la informació
allà
amagatzemada
per evitar
que els malfactors
se'n surtin
a la seva
s'han creat
noves empreses
que es dediquen
a vendre serveis
contra els possibles
lladres
fins aquí
tot sembla
ben raonable
de sentit comú
vaja
però la realitat
supera la ficció
resulta que
algunes d'aquestes
noves empreses
segmenten
la informació
la parteixen
diguéssim
que obtenen
dels núvols
i saben
el peu
que calça
cada un
de nosaltres
que estem
els núvols
dels que
ens estan fent
aquí
com veieu
faig servir
una altra
acceptació
del mot núvols
més coneguda
que refereix
a estar
al llimps
de les coses
l'experiència
ens va ensenyant
el perill
del gran germà
la internet
de les coses
pot significar
per tots nosaltres
farem bé
de cuidar
les nostres dades
perquè no caiguin
a les grapes
de les grans
corporacions
que utilitzen
algorritmes
per descifrar
i segmentar
els nostres
desitjos
més íntims
aquesta
treballada
i preuada
informació
serveix tant
per oferir
programes
electorals
convincents
els partits
polítics
com rebre
a l'ordenador
ofertes
de que d'entubi
el sistema
sap que nosaltres
hi estem interessats
qui no ha mirat
una web
amb ofertes
per exemple
de viatges
a Hawaii
i l'endemà
quan torna
encentra l'ordinador
es troba
amb multitud
d'ofertes
per anar
al mateix lloc
per tant
hem d'aprendre
de cuidar
les nostres dades
i fotos
ser conscients
que les xarxes
ens donen informació
de tota mena
però tenim el perill
de perdre
la nostra intimitat
si negligim
les nostres obligacions
més elementals
de prudència
no cal
oblidar-ho
i tant
i tant
si no tenim
cura
de donar
tanta informació
perquè hi ha
sobretot
a Instagram
que tothom
es fotografia
i ho publica
amb les coses
més senzilles
de la seva vida íntima
no ho entenc
sí
després diuen
aquesta setmana
amb la família
i els nens
ens anem 15 dies
a Mallorca
i saben allà
on viuen
i mira
després
allà
ens van allà
i se'ls importen
tot el que hi ha
dintre de casa
per tontos
i tant
pugem una mica
de música
sisplau
això no ho expliquen
en aquest cas
i van regalar
un parell d'entrades
per anar al teatre
oh ja
amb agraïment
de no sé
o amb un sorteig
o no sé què
i sí que van al teatre
sí
però quan van tornar
al teatre
el tenien a casa
ja ja
a to Thrones
ja ja ja
ja ja ja riem
Fins demà!
Bé, i ara un altre tema que també és agradable.
Ja hem parlat avui molt de gastronomia, però continuem.
Una manera de trobar-se gust amb el propi cos
és aconseguir bons hàbits alimentaris,
sobretot a partir de l'adolescència.
L'ésser humà té necessitat d'ingerir aliments de qualitat
i la quantitat suficient, sense excessos ni defectes,
per assegurar una bona nutrició que garanteixi la conservació dels teixits
i de disposar de l'energia indispensable per al bon funcionament de l'organisme.
Aquest fet és especialment important durant l'adolescència,
l'etapa de la identitat, segons l'opinió del reconegut psicòleg Erickson.
Allò més ideal seria acceptar la sensació de trobar-se gust en el propi cos,
un sentiment de saber cap on ens va.
És important, doncs, que es puguin escollir els aliments que mengem
de forma autònom, com elements d'identitat de la pròpia cultura
i que formen part d'una filosofia de vida.
Això és, per exemple, quan es tria seguir una alimentació macrobiòtica o vegetariana.
Parlem dels joves.
En l'adolescència es gasta molta energia,
així que és aconsellable que els joves facin de 4 a 5 àpats diaris
en lloc de 3, que és el que s'acostuma a fer els adults.
Sempre és preferible menjar quantitats petites, però molt variades,
que grans plats que ens deixin massa tips amb digestions difícils.
Cal fugir de grans entrepans, aquells que es fan amb barres de quart de quilo.
Aconsellem sobre uns 80 grams de pa acompanyats de fruits secs
que constitueixen un aliment prou energètic, però gens voluminós.
I sobre el farcit es pot pensar en alternatives diferents als embotits,
com per exemple el peix blau.
A més de la tonyina o la sardina,
es pot fer un altre pa amb sambó fumat o anchoves, per exemple.
És molt important no oblidar el consum de peix.
I si els joves els hi és difícil menjar-ne,
es pot optar per la sèpia o els musclos més adaptats als paladars dels joves.
O un entrepà de calamars.
Això, el que vagi a Madrid, no?
Ara és de moda.
El que té més fama és a Madrid de tota la vida.
Sí, sí.
Puesto que no hi ha port, i resulta que l'entrepàs de calamars.
A Madrid, tu que has viatjat igual que jo,
a Madrid es menja molt bon peix, eh?
Sí, exacte.
Però boníssim, eh?
Perquè el porten cada dia amb avió de...
Del nord i d'allò sigui.
D'allò sigui.
Bé, i per què no deixem que els joves es preparin ells mateixos
els seus propis menús?
Clar.
Així formaran el seu propi criteri sense dret a protestar
i deixant tranquil·la la pobra mare o companya
que s'ha fet un tip de treballar a la cuina
perquè el jovent rebutgi el plat amb acompanyament de crítiques
i aquells conceptes que en castellà diuen grunyidos.
Així formaran el seu propi criteri.
La nostra cuina rebutja una alimentació avorrida
i reclama productes de temporada.
La carbassa pot ser un bon aliat en tots dos casos.
En primer lloc, el seu color ens ofereix energia brillant per a la vista
i les seves fibres carnoses ens aporten vitamina A, C,
àcid fòlic, calci i una quantitat gens menys preable de beta-carotens,
una font d'antioxidants i vitamina A.
Prenguem carbassa sense reserves.
Us donarem diverses receptes perquè gaudiu del seu sabor.
Comencem per la crema de carabassa rostida.
Una recepta més o menys per unes tres persones.
Els ingredients que podríem posar.
una carabassa petita, dues xalotes, un tros de gengibre,
dos grams d'all, dues cullerades d'oli d'oliva verge
i un litre de caldo de verdures, comim molt, pebre negre i sal.
Molt bé.
Preparació.
Prescalfem el forn a 200 graus centígrades,
mentre pelem i tallem la carbassa en cups.
Pelem i partim les xalotes per la meitat.
O sigui, són aquelles cebetes.
Són tipus de cebes, sí.
Posteriorment, pelem els grans d'all i el gengibre
i tot seguit depositem totes les verdures al forn en una safata.
Barregem amb l'oli d'oliva, la sal i les espècies
i ho rostim tot durant 30 minuts.
En aquest lapso de temps, escalfem el caldo.
Després triturarem totes les verdures amb una batedora
i afegim el caldo barrejant-lo bé
i finalment ho cuinem tot durant 20 minuts
i afegim més o menys líquid, depenent de l'espessor que desitgem.
Molt bé, ja tenim fet la crema de carbassa.
I ara, què farem?
Passa-se els espaguetis, per què no?
Això mateix, espaguetis de carbassa amb salsa pesto i tonyina
per a 4 persones.
Els ingredients són 400 grams de carbassa,
150 grams de tonyina en llauna,
50 grams de pesto d'alfàbrega,
50 grams de pinyons,
25 grams d'alfàbrega,
30 grams de parmesà
i 40 grams d'oli d'oliva verge extra.
I ara ho anem a preparar, eh?
Vinga, ajunteu les fulles i el pesto d'alfàbrega als pinyons
i els triturarem.
Quan s'hagi fet una pasta,
incorporarem a poc a poc l'oliva,
un oli d'oliva.
I un cop la barreja sigui uniforme,
hem d'afegir el formatge per massar
i barrejar-ho bé.
I del que resulti,
en farem només 50 grams.
Per què?
Per fer les espaguetis utilitzarem el pel a patates,
si no és que disposem d'una màquina especialitzada.
Els escaldem un minut amb alga bullint
i després els saltem a la paella.
I ara?
Montse, què fem ara?
Quan agafem temperatura i afegim el pesto
i ho saltem tot,
un cop servit,
col·loquem làmines de tonyina sobre del plat
i decorem amb orenga parmesà ratllat.
Bé, no sé com temps ens queda.
Ens queda temps de fer un altre recepte?
Sí?
Bé, doncs fem un altre recepte.
Contracuixes de pollastre
en salsa cremosa de carbassa.
Per quatre persones
hi ha els següents ingredients.
Sis contracuixes de sossades de pollastre.
Una ceba morada,
un gra d'all
i pebrot vermell,
pebrot verd.
Un pebrot groc,
o sigui, un de cada color.
Un nap blanc petit.
150 mil·lilitres de vi blanc.
15 mil·lilitres de tomàquet concentrat.
O sigui, d'aquell que venen amb bot.
Ja ha fet.
Sí.
60 grams de purè de carbassa.
Caldo, al gust.
Farigola seca.
Comí, molt.
Pebre negre, molt.
Sal, julivero fresc i oli d'oliva.
Anem a preparar-ho.
Presc el feu al ford a 200 graus.
Assequeu el pollastre,
traient-ne el greix
i separa-lo amb dues peces.
Tosegem en Juliana la ceba morada,
els pebrots a tires,
el nap en cups i l'all fi.
Escalfem una mica d'oli
amb una cassola ampla
que pugui posar-se al ford
i daurem la carn.
I després,
se'l pebrem i retirem.
Tot seguit,
afegim a la mateixa paella,
sense el pollastre,
la ceba amb una mica de sal.
i ho deixem durant 5 minuts.
Després,
incorporem els pebrots,
el nap i el gra d'all.
Removem i cuinem a foc mig
durant 10 minuts.
I afegim el comí,
la farigola
i aboquem el vi.
Un cop abacurat l'alcohol,
hi afegim el tomàquet
i la carbassa,
sense deixar de remoure.
Tornarem a posar-hi el pollastre
i ho cobrirem en caldo o aire.
I posem tot el forn
durant 30-40 minuts.
Quan el caldo bulli,
baixem la temperatura a 180 graus.
I afegim líquid,
si és necessari.
Quan ho traiem del forn,
serà el moment
de posar-hi juliver fresc.
Bé, no sé...
Està bé, eh?
Ah, sí, no sé...
Què tal?
Sembla que encara tenim temps,
o no?
S'ha acabat.
Bé, doncs,
encara ens queden
un parell de receptes,
però les donarem
un altre dia
perquè són boníssimes.
O sigui, senyores, senyors,
hem arribat
a la fi d'aquest programa
gastronòmic
de tota mena.
O sigui,
amb consells
contra herbicides.
O sigui,
que la propera setmana
serà una altra mena de temes.
Ja veurem.
Sí,
i que totes les persones
que ens escolten
estiguin contentes
perquè no els hi donem
carabasses.
No.
Els parlem de la carabassa, eh?
Sí,
i la que no li donem
és per halar-la,
que està molt bona.
Que no és el mateix.
Molt bé.
Bona nit
o bon dia.
La propera setmana,
ja que hem parlat de puta,
ara podria haver-hi de parlar
de polítics
la propera setmana.
No, no,
això no ha prohibit,
prohibit.
Aquí no ens interessen
aquestes coses.
Això ho vols recollir?
Fins la setmana propera.
Ho vols recollir, això?
perquè està blanc.
la ràdio de Sant Just
98.1
Ara escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
Durant el 8.1
Ràdio d'Esbert