60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits.... Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Transcribed podcasts: 295
Time transcribed: 13d 1h 11m 30s
Time transcribed: 13d 1h 11m 30s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
60 i més.
Benvolguts, amigues i amics oïens.
Som a dimecres i tornem a ser amb vosaltres
a través de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada.
Ha arribat la neu.
Tant als cims de les muntanyes
com algunes de les pistes d'esquí
que, aprofitant la vinentesa
de les temperatures gèlides d'algunes matinades,
ja han iniciat la seva activitat
per a satisfacció dels aficionats
que aquest any han avançat les jornades
del seu esport preferit.
Recordem els refranys
que, tant en català com en castellà,
elogien les bondats
d'aquests blancs mantells gelats.
Any de neu,
any de bé de Déu.
Anyo de nieves,
anyo de vienes.
La taula de redacció de 60 i més,
l'Alina,
en Joan Maria,
en Carles,
i qui us parla,
la Joana,
us desitgem molt bona nit
a l'inici de l'audició d'avui.
d'aerma en Carles Péllius
i de findar les esquinas
de l'alega
Fins demà!
Tornem a insistir en l'espai destinat a la salut, precisament en la salut vocal.
Ja ho sabem que moltes vegades ja hem parlat d'aquest tema, però és un tema recurrent,
però considerem que és de primeríssim interès pel bon estat de la resta del cos.
Aviam, sobretot tenim la regla del 3.
I què diu?
Respalla les dents almenys 3 vegades al dia.
La raspallada ha de durar almenys 3 minuts.
Renova el raspall de dents cada 3 mesos.
Això pel fabricant se va molt bé, eh?
Sí.
Tenim la neteja mecànica.
Com ho fem?
Diu, raspalla't.
L'objectiu és eliminar la placa bacteriana i aportar fluor.
Ens hem de raspallar amb una pressió suau i sense oblidar que les genives també es raspallen.
Raspallem la cara externa de totes les dents, des de la geniva fins a la dent.
Raspallem la superfície que mastega de davant cap enrere i viceversa.
Raspallem la cara interna igual que la cara externa.
Raspallem de manera sistemàtica seguint el mateix ordre.
No mullem el raspall abans de raspallar-nos.
Ha d'estar sec.
Això sobretot perquè jo tenia el mal costum de mullar-lo.
A sigui que no.
Sí, normalment ho fem perquè el raspall sigui una mica més suau.
Més suau, sí.
Bé.
Neteja interdental.
El raspallat no és suficient.
Fem raspallades ràpides i oblidem que entre les dents queda placa i restes d'aliments.
Per completar el raspallat disposem de diverses opcions.
Fil dental.
Serà adequat quan tinguem poc espai entre les dents ja que l'excés és reduït.
L'espall interdental és de gran utilitat per completar la higiene, especialment quan existeixen espais interdentals de gran extensió.
Sempre pregunta al teu farmacèutic quina és la millor opció per a la teva salut bucal.
Bé, i ara neteja de la llengua.
Emprar un netejador lingual disminueix la producció de compostos sulfurats volàtils
i prevé la litosi, fruit de la descomposició dels aliments, les proteïnes de la saliva i la placa dental, entre d'altres.
Anem al farmacèutic, que serà un gran aliat de la salut bucal.
El seu coneixement i les seves recomanacions ens ajudaran a triar aquells productes més adequats per a una boca sana.
Per exemple.
Els dentrífrics tenen concentracions diferents de flor.
Cadascú necessita una concentració o una altra en funció de l'edat i el risc de patir càries.
En el cas dels colutoris, segons les necessitats de cadascú, se'n determina el principi actiu, la concentració i el temps d'ús.
Pensem que no tots serveixen pel mateix.
Seguint el seu consell, en prevenció, ens ajudarà a evitar topar-nos amb les càries o altres molèsties.
I, aviam, les càries, parlem de les càries. Per què es produeixen les càries?
L'excés de dolços amb la dieta.
La falta d'higiene bucal.
La susceptibilitat de les mateixes dents.
També podem prevenir, eh? Diu, com es pot prevenir?
Reduint el consum de dolços de la dieta, ja que afavoreixen la multiplicació de bacteris.
Raspatllant les dents després de cada àpat.
Aumentant la resistència de l'esmalt dental en colutoris de solucions florades a partir dels 6 anys.
Visitant el dentista una vegada a l'any almenys.
Bé, hi ha altres afeccions de la zona bucal.
Doncs aquí tenim que anar al tanto, eh?
Gingivitis.
La gingivitis és un procés inflamatori que afecta la geniva.
Es caracteritza per gingivitis inflamatòria enrugides,
o unes, no, les gingives inflamades, enrugides, que s'agnen durant el raspallat.
La placa dental n'és la causa principal.
D'altres, conegudes com a llagues, són petites erosions blanques rodejades per una zona vermellosa.
No se'n coneixen la causa exacta.
Alguns experts creuen que poden veure-se involucrats problemes del sistema immunològic hormonal,
bacteris o virus.
L'estrès, l'al·lèrgia, el tabaquisme, la deficiència de certes vitamines
i l'herència també contribueixen que siguem més propensos a patir-les.
A patir-les aftes, de les quals precisament no hi ha a vegades ni bibliografia
i ningú no sap per què són produïdes ni com es poden curar.
O sigui que, i l'al·litosi, que és una de les més antipàtiques de les afeccions de la boca.
El malalè és un símptoma d'infecció de l'aparell respiratori o digestiu.
En molts casos, l'origen radica a la cavitat oral.
Els mètodes mecànics i els de sudorants poden ser necessaris,
però també poden no ser suficients per resoldre el problema.
Vinga, l'Ina, aviam què ens portes avui.
Sempre comencem, perquè ja veieu que jo us estimo molt en coses de menjar, oi?
Molt bé, perfecte.
Ara ja heu dinat, però és igual.
I continuo en aquest llibre que ens ho explica tot.
Però l'hem de sopar.
No, el que vaig a llegir no us recomano per sopar, però a mitja tarda o quan vulgui.
A mi m'és igual.
Jo us ho deixo, que ja sabeu que no m'agrada el dolç.
Ah, amiga!
Parlarem de la mona.
Diu la tradició que els padrins han de regalar la mona els dilluns de Pasqua als seus fillols.
I que simbolitza que s'ha acabat la quaresma.
D'on ve això?
La mona està documentada almenys des del segle XV, però se sospita que pot ser una traduïció molt més antigua.
Diuen que tot va venir de les moniquies, celebracions gregues dedicades a Artemisa.
o de les pastorals, festes que els pastors romans celebraven en coca i de les festes cèlptiques de Beltene, que és el primer de maig, quan s'ho frenaven tortells remadegats amb ous.
L'etimologia del nom ens porta i ve de l'àrabe antic, Munna, un tribut de rendament de terres que es pagava en coques, productes agrícoles i os dursos.
D'aquí hauria passat el llatí, amb el nom de monus, que vol dir present o ofrena.
Però també en llatí hi ha el mot munda, que fa referència a les paneres hornades i plenes de coses, sobretot coques i pastissos,
que els romans ofrenen a la deessa Ceres per abril.
La forma i composició d'una mona varia molt.
De primer es feia casa amb pasta de pa i tenia forma de tortell.
S'hi posava nous d'usos amb la closca pintada, per cada any del nano que la rebia.
En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot, amb les cames aixerrencades i amb l'ou a la boca o al ventre,
fet que ha estat interpretat com la supervivència d'un antic culte a la fecunditat.
Les mones actuals, fetes amb base de pa de pessic, manteca i xocolata,
i que van guarnides amb plumalls, fruita confitada i ous o figures de xocolata,
daten del segle, de finals del segle XIX.
A Barcelona va destacar amb la confecció de mones
N'Agustí Massana,
que tenia la seva pastisseria al carrer Ferran.
I un altre bon pastisser era Medí Palet,
una botiga al carrer de Vinyó.
En Massana va tenir molt èxit amb les seves mones
coronades per una figura caricaturesca,
de vegades inspirada en algun polític de l'època,
que movia afirmativament al cap.
Van ser conegudes com Sí, Senyor.
L'antigua fort de Sant Jaume, per contra,
presentava unes mones més clàssiques,
elaborades amb una fórmula secreta de la casa anomenada
Pasta Cristiana.
En l'univers dels pastissers,
avui les mones de Pasqua,
són com una festa major del xocolata,
perquè tal com estan plantejades les mones ara,
és un dels pastissos
que més d'ots professional demanen.
Molt bé.
Perquè ara cada vegada les mones les fan diferents, oi?
Ara ja són a vegades verdaderes joies.
Sí.
A més, fins i tot,
com estàtues.
No, no, i surt la cara del Messi,
si un partit de futbols surten de tot.
Sí, sí, i castells, però una preciositat.
Sac greu menjar-se-les.
Jo penso que hi posa moltes coses que no és per menjar.
Des de plumes en colors,
amb jugadors de futbol no té res a veure.
O sigui, per mi s'ha degradat.
A mi m'agrada que tot es pugui menjar.
Oh, i tant.
Les figures que siguin de xocolata
i d'aquelles de qualitat.
Clar, sí, senyor.
Tot l'altre, per mi, és anar enrere.
Mira, a València es pren el pan quemau.
I el pan quemau són una mona d'aquestes,
així, que és com un pa de pessic,
però així en forma rodona.
Sí.
Amb un ou al mig i s'ha acabat.
Al mig, al mig.
I s'ha acabat.
És la primera que em van regalar una mica.
I van al dia, aquest és la segona Pasqua,
que la mengen.
Ja.
I no la primera, la segona Pasqua.
Que no ho sé, aquí també és la segona o és la primera?
No, és la primera.
I aleshores se'n van tots a la muntanya.
Que a València costa una mica d'anar a la muntanya,
si no vas al Vedat,
que és la muntanya més a la vora que tenen, eh?
Bueno, ho dic això perquè jo vivia a Torrente,
com el jugador del Barça.
Molt bé.
Sí.
Bueno, us en recordeu que estàvem ara
a la segona part aquella de la gent que es divertia?
Sí.
Bueno, i que estàvem amunt als concerts i tot el llibre, no?
Sí, sí.
Los Café Conciertos.
Sí.
I ens vam quedar amb els Crims a l'Eden Concert.
I a l'Eden Concert era un cafè cantant de luxe
considerat un...
Bueno, amb un gran llibertinatge i era la perdició.
Era escandalós però era selecta.
I havien allà...
Era selecta per què?
Perquè anava la gent bé.
Sí, perquè les senyretes,
aquelles que tenien, eren de categoria.
Sí.
I també hi havia joc.
Però l'efecte és el mateix, no?
Sí.
I el motiu és el mateix.
Sí.
O sigui que...
El que passa és que són més joves i més guapes, dona.
Sí, sí.
I van més ben vestides per despullar-se.
Sí.
Ai, ai, ai.
No, no, no.
Ei, nena, que estem en un horari no gaire de lloc.
Controlat.
Val, val, val, val, val.
Val, val, val, val.
Bueno, diuen allà que feien.
Ah.
Els espectacles renovats eren contínuament.
Còmics, coplatistes, acrobàcia, màgia, restaurants de nivell, clients de renom...
Bueno, aquesta gent va obrir en 1887 en un local on havia sigut abans el Cafè de l'Alegria.
Cada any es renovava la decoració i s'envellia.
Un canvi de propietari en 1922 el va convertir en un cinema.
Un altre canvi, al cap de dos anys, va tornar a ser una altra vegada l'Esplendor.
Concursos de balls, celebracions d'artistes més famosos de l'estranger,
quiromancia, esoterismo, ballarines...
Un nou canvi de direcció i una nova davallada.
Tanca definitivament en 1935 per esdevenir a l'edem cinema.
Torna una altra vegada a sortir, no?
I aleshores què passa?
Diu, aquí ve un crim.
La ballarina Teresa Conessa es fa molt famosa a l'edem.
I una altra ballarina, que es deia Zarina, o li deien,
també resulta que es fa molt famosa a l'edem.
Són rivals i s'odien.
La Teresa i la Zarina s'encaterinen del mateix client, del senyor Mili.
I un dia de 1906, la Zarina veu a la Teresa i a l'Emili molt afectuosos, amb una llotja.
Crits, mastegots, emprentes, cristalleria trencada...
Espirada de monyo...
Sí, diu, i això que arriba un jove germà de la Zarina amb una navalla.
Ah, dius.
Apunyala la Teresa, que vol fugir, però l'apunyala més.
I el jove fuig, però la policia el deté al carrer.
I la Teresa, pobreta, mort.
I aquí tindria que dir alguna cosa perquè no està ben escrit, això.
Perquè diu, i espera.
Diu, pocs dies després...
O sigui, que la que quedava era la Zarina, oi?
Clar.
Diu, i espera, diu, pocs dies després, una parella sopa al restaurant de l'edem.
Sense baralla prèvia, ell treu una pistola.
I en blambà.
Li dispara dos trets a ella.
Aquí.
Mare de Déu.
Hi ha que ser la Zarina, no?
Diu, fora de sí, l'home encara dispara un altre tret.
més a dins del restaurant i el detenen.
I ella mor a l'endemà.
Tenim dos crímens a l'edem.
Les dues artistes, mort-ho sesqu i no en respira.
Ah, això.
I aleshores fem un trucet més d'aquestes coses que passaven a la Barcelona d'aquell temps.
Diu, un cafè de camareres funcionava com una societat recreativa,
no com un bar, encara que se saltaven totes les normatives.
i va ser molt popular als primers d'anys del segle XX
i van arribar a ser els locals preferits dels estudiants, dels joves, dels bohemis.
I al Raval hi havia molts.
Palacio del Cristal, la Bombilla, el Café Catalán, el Paipai, la Xicera.
I n'hi havia de luxosos i d'infectes.
De fet, eren una mescla de taverna i de bordell.
Moltes de la clientela anava a badar.
I la còsia funcionava així.
Una sala gran, amb piano, una orquestra, taules i cadires.
I se convidava a les cambreres, que els servia, els convidava a ballar.
I la dansa que representava, que es devenia amb una representació eròtica tremenda.
La Xicera era una d'aquests locals, en un pis de nou de la Rambla.
I estava considerat dels pitjors de la reputació.
I treballava en una vintena de noies per per tors.
Si una noia volia entrar a treballar en un cafè com camarera,
primer havia de passar per l'estadi de Papallona i un noviciat.
La finalitat de les camareres era que el client gastés molts calés en beure.
A les vuit del vespre es tancava, perquè tothom se n'anés a sopar.
I després s'obrien una altra vegada a les deu.
Clar, per fer el ressupor.
I l'any 1917 no podeu anar, perquè el va destruir un incendi.
Molt bé.
Ja està.
La setmana passada s'ha obert un altre local mític, a Ciutat Vella, penso que és.
El carrer del Tigre, la famosa Paloma.
Ah, sí.
A la tele ha sortit preciosa, eh?
La presentació del programa La Marató de TV3.
Sí, de totes les cançons.
I es veu que tornarà a funcionar.
L'han renovat completament, eh?
Sí, sí, però està preciós.
Jo, nosaltres vam anar-hi a una desfilada de models.
La meva cunyada, la Rosé, que ja la coneixes, que eren companyes d'estudi.
Sí, sí, sí.
Acabaven d'incendiar-se i acabaven de marxar els bombers.
Encara regalimava, perquè van muntar una desfilada de models d'un dissenyador que el meu cunyat li portava els comptes.
I, escolta, ens ho vam passar pipa.
Però era encara el vell.
Sí, sí.
Sí, sí.
Ja estic parlant de 25 anys o 30.
Què dius, això de renovar?
Ja t'ho he dit, que allà on he anat jo aquest matí, que no és la que hem posat així, al contrari, també ho han renovat tot.
Sí, sí.
Molt bé, bé. I ara anem a la part aquesta més esotèrica, que ja sabeu que aquí tenim, de moment no surten bruixes, però bueno, ja veureu.
A veure les aires.
Diu, la sala de les 100 columnes.
Quan encara hi havia dracs al món, hi havia molt lluny d'aquí un gran imperi, amb un tresor fabulós.
I això va picar la curiositat d'un drac molt poderós que va atacar el palau d'hi a l'emperador, quan no hi era, i es va quedar amb el palau real, com a cau i els tresors de Matalàs.
Tots els soldats que va enviar l'emperador per rescatar el tresor van acabar curuspits i sucarrimats pel drac.
Mare deus.
L'emperador va demanar ajuda a Goael, un mag, al qual li exigia com a pagament una part dels tresors.
El rei acceptava el tacte, amb la intenció de matar després el mag, un cop hagués eliminat el tirano.
I el drac, doncs, va ser derrotat.
Però no ha mort, perquè el mag, mal fiat de les intencions del rei, només se'l va deixar adormit, amb l'abertència que un conjur seu el despertaria, i l'emperador va haver de pagar el preu acordat.
En Goael, amb la seva part del tresor i el drac, van fugir de l'imperi, buscant un lloc ben lluny.
Van travessar el món sencer per instal·lar-se en un castell a la vora del mar.
Els anys van passar, i el castell es va devenir un palau, i al seu voltant s'hi van establir comerciants que gaudien de la protecció i els serveis del mag.
El mag havia decidit enterrar bona part del tresor, i el drac ha adormit en una cova fonda situada en un turonet proper.
A l'entrada de la cova, protegida per s'utilegis, hi va posar l'estàtua d'un drac, amb l'advertència del final que tindria que intentés robar una sola pressa del tresor.
On està això? On està? No ho sé.
Està a Barcelona? On hi ha un drac a Barcelona, posat amb una barana?
Home, amb una barana, amb un drac?
Té.
Tu ja ho saps, oi?
No ho dic, no ho dic, que ho tenen que endivinar, tu.
Diu.
Que precisament al pobre drac, de quan en quan, li fan molt bé les gotes o coses d'aquestes.
Sí, ara ja s'ha entès.
Sí, sí.
En aquest turó, al cap de molts anys, s'hi va construir el Parc Güell.
I diuen que sota la sala de 100 columnes, ben endins, hi ha la cova amb el tresor vigilat per un drac adormit,
que despertarà el dia que algú gossi a tocar una sola pressa.
Us ha agradat?
Molt.
Vale.
Molt.
I vaig a llegir molt de pressa, molt de pressa, un trosset més, perquè amb això ja acabo.
Diu.
Alemant mort.
Una jove de bona família festejava demagat amb un jove d'una família rival.
Cada vespre, ella sortia a la finestra, i ell des de la bolera es jurava en amor etern.
Però una nit, el jove amant, quan tornava cap a casa seva, va ser assaltat i mort.
L'unyemà, al vespre, quan ella obre el porticó, veu la figura del seu amor tan pàlida, la veu tan fina, i així que de nit.
I el jove cada cop més esveït, i cada vegada més aviat ella també s'anava esveït.
I la porta al metge, i no li troba res.
I aleshores ve el rector de Santa Maria del Mar.
Ella es confessa, i l'explica que cada nit es veu amb el seu amant.
I el rector diu que això és impossible, filla, que el jove que tu m'estàs parlant està mort de fa mesos.
Però aquella nit el rector s'amaga al carrer, i veu que a les dotze en punt ella obre la finestra,
i veu la trista figura de l'amant mort, i sent com parlen.
Quan ella tanca la finestra, el rector s'encara amb l'espectre,
i li prega que abandoni el món dels vius, que la seva estimada defalleix cada dia més.
I la figura aquesta fantasmal s'esveieix en un instant, i ja no la van tornar a veure.
I ella es va refer, i al cap de no gaire feia un bon casament.
I això passava en una casa que durant molt de temps es va dir la casa de les ànimes de la pena,
al carrer Miralles, cantonada Sombrerès.
Molt bé.
Ara jo us diré una cosa que va relacionada amb Sant Jus.
A Sant Jus, no diré el què.
No?
No diré el què perquè no es poden dir.
Ah, llavors?
L'única cosa que us dic és, amb una de les messies famoses que tenim que ens envolten,
que no viuen cada dia, que la tenen, però que la venen a veure cada cap de setmana,
les s'han llogat amb unes persones, i aquestes persones, doncs, han vist una figura que baixa i parla.
Oh!
I dius, bueno, aquest procés ho inventen.
Però aquests tenen uns amics, que no tenen res a veure ni res,
que també els van deixar, durant un cap de setmana els van deixar que estiguessin allà.
I també ho van veure?
I aquells van dir, escolta, a la casa va aparèixer una persona de 40 anys que ens va parlar,
però, bueno, no enteníem el que deia, perquè, esclar, aquesta gent que va estar allà aquests dies,
uns eren ucranians i els altres eren alemans.
Però, bueno, la senyora es veu que era algú de la casa.
O sigui que, senyors, els fantasmes...
Existen.
A part de los... no ho vaig dir polítics, però no.
Però, a part d'això, doncs, tant de bo fossin fantasmes.
que almenys faries així, bufaries i marxaries.
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Molt bé, molt ben dit.
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
El racó de la Sarsuela, avui podem escoltar el coro de barquilleros de Agua, Azucarillos i Aguardiente,
del mestre Fraderí Chueca.
Interpreta la orquestra Filharmonia sota la direcció de Pedro Osa.
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara ens preguntem
què és la enginyeria genètica?
És l'oscut
El temps avança, i amb ell la ciència i la tecnologia.
Quan els científics van comprendre l'estructura dels gens
i com la informació que duien es traduïa en funcions o característiques,
van començar a cercar la manera d'aïllar-los, analitzar-los, modificar-los
i fins i tot transferir-los d'un organisme a un altre
per conferir-li una nova característica.
D'això precisament tracta la enginyeria genètica.
L'enginyeria genètica és el fruit de les investigacions fetes
durant moltes dècades en diferents àrees de la biologia.
Sobretot la genètica, la biologia celular, la bioquímica,
la biologia molecular i la microbiologia.
Moments clau.
1900.
S'acceptaren les lleis d'herència que John Gregor Mendel havia fet públiques el 1865.
1953.
James Watson i Francis Crick van descobrir l'estructura de l'àcid dexo-nribonucleic,
que es costa una mica, o sigui, l'ADN, l'anomenada molècula de l'herència.
La publicació del seu article a la revista Neixos, el 1953,
va ser el punt de partida d'una revolució científica encara en curs.
1973.
Aquí va néixer l'enginyeria genètica,
en aconseguir transplantar material genètic d'un organisme a un altre.
2003. Es va aconseguir desxifrar per complert el genoma humà,
la cadena d'ADN que conté les nostres instruccions genètiques.
Bé, estudiant l'ADN.
L'enginyeria genètica és la branca científica que estudia l'ADN
amb la finalitat de modificar-lo.
Això implica intercanviar parts del genoma per a un altre organisme,
reure'l, modificar-lo o, fins i tot, duplicar-lo.
I tenim el projecte UGO,
Investigació Genòmica.
Genòmica.
Aquest projecte d'abast internacional tenia com a objectiu
destapar la informació que guarda cadascun dels nostres agents
i les seves funcions,
a més de fer evolucionar la tecnologia existent de senqüació.
L'investigació va començar en 1990 i va durar ni més ni menys que 15 anys.
Durant aquest temps es van detectar i situar els nostres agents en el mapa genètic.
Algunes aplicacions.
L'enginyeria genètica pot tenir usos molt variats,
ja que ja sigui en un context de salut o inclús a l'agricultura.
Veiem-ne uns quants.
Teràpia genètica.
No, gènica.
La teràpia gènica té com a objectiu curar malalties
a través del traspàs de matèria genètic a les nostres cèl·lules.
Amb aquest canvi,
alterem algunes de les funcions
que desenvolupen les anomenades cèl·lules
o, fins i tot, podem afegir-ne de noves.
Quan va començar l'estudi i el desenvolupament d'aquesta teràpia,
la seva aplicació es va centrar en les malalties hereditàries
causades per un únic gen.
A poc a poc, les investigacions en aquesta línia
s'han anat estenent cap a altres malalties,
com ara el càncer.
Bé, això ho publica Ruiz Castellanos
en un llibre que es diu
teràpia genètica, que és i per a què sirve.
Ho va publicar l'any, precisament aquest any.
2019.
2019, o sigui que recent.
Sí, sí.
També tenim la biotecnologia.
La biotecnologia aprofita els recursos
que li ofereixen els diferents organismes biològics
que existeixen en la natura,
com els bacteris,
per crear substàncies útils per a les persones,
per exemple, en el camp de la salut
o del medi ambient, entre altres.
Agricultura.
La tecnologia de recombinació celular
ha aconseguit alterar el genotip de les plantes,
amb l'objectiu de fer-les més productives,
resistents a plagues i més nutritius.
Per exemple, el blat de moro que en Espanya
la majoria és modificat.
Sí, sí, sí.
Ara, medicina forense.
L'emprenca genètica és una tècnica
que possibilita identificar individus
mitjançant l'anàlisi del seu ADN.
S'utilitza en la medicina forense
per identificar éssers humans
a través de mostres de sang,
cabell, semen o saliva.
O sigui que ara els criminals
ho tenen una mica més fumut
si troben totes aquestes coses
i poden diagnosticar més de pressa.
Sí.
Aquesta setmana han donat un premi
amb un estudiant espanyol
de cinquè de medicina
que va anar a Silicon Valley
i, juntament amb altres estudiants,
han creat un aparatet
que dintre de poc
el faran servir a les clíniques.
I es veu que serveix
amb les operacions quirúrgiques,
es veu que un 8% dels operats
tenen molts problemes
i alguns moren
per infeccions de bacteris.
Aquest ha inventat un aparatet
que permetrà analitzar
els bacteris que un té
i abans d'obrir-lo
podran actuar.
Això és recent,
encara s'ha de comercialitzar.
Cada vegada
ho tindran més bé tot això.
Tindran més bé.
Sortirà una altra cosa.
S'enfadaran i tiraran una bomba
i així...
No, res de bomba, res de bomba.
Sí, home, una bomba de xocolata
d'aquelles...
Que bones.
Però si a tu no t'agrada
que estàs parlant de dorsos.
Jo no, però bueno...
No negra tampoc, no t'agrada?
Bueno, no, no.
No.
Sí, m'agrada, però no, no.
Tant, tant, tant,
llaminera que sóc jo.
Puja la musiqueta, sisplau.
Biografies de personatges il·lustres.
Avui farem a grans trets
la biografia de Johan Strauss-Para.
Johan Strauss-Para va ser
el gran impulsor del vals.
Ell, juntament amb en Joseph Lannor,
van popularitzar aquesta dansa
de compàs senzill, 3x4,
en tots els salons de ball
molt estesos en aquella època.
Patriarca d'una de les més cèlebres
dinasties musicals,
va ser l'artífex de la conversió del vals
en el ball per excel·lència
de tots els salons,
privats o no,
de tota Europa.
Segons la periodista Marta Hernández,
el famosíssim Danubi Blau
de Johan Strauss-Para
va desembarcar
a Johan Strauss-Para
del lloc que li corresponia
amb la història,
com a rei del vals,
que realment ho era.
El patriarca de la dinastia musical
Strauss va néixer
amb un suburb i vianès
a les primaries del segle XIX.
Mal estudiant,
va ser expulsat
de l'escola primària
per manca de disciplina.
També el van fer fora
del taller d'enquadernació
on el van col·locar
els seus pares,
disposats a fer d'ell
un home de profit.
Però ell preferia
córrer pels carrers
en una infantesa
plena de llibertat.
Als 15 anys
ja havia après
a tocar el violí
d'oïda
i va aconseguir
un lloc
a la Palmer's Capell,
un dels més importants
conjunts de música
de ball de Viena.
Allà va conèixer
Josep Landner,
amb qui va fer
una gran amistat.
Aquest va crear
el seu propi grup de ball
i va incorporar
el Johan
sense pensar-s'hi gaire.
Aquesta nova formació musical
es va fer
extraordinàriament popular,
tant per la vibrant
interpretació
de balsos,
polques
i rigobons,
com per la gran
personalitat
d'amb dos joves.
Josep Landner
composava
i Johan Strauss
tocava el violí
i dirigia el conjunt.
El debut
d'aquest últim
com a compositor
es va produir
d'una manera
absolutament casual,
degut a que
Landner
va malaltir.
Aquest fet
va propiciar
el fet
que també
Strauss
tenia un gran talent
com a compositor,
sobretot
de balsos.
Aquest ball
havia sorgit
cap a la segona meitat
del segle primer
com una evolució
de la dansa
Landner.
La meitat
del segle primer?
18, 18.
Ah, és que aquí no està,
per això deia
m'estrany
tot això.
tu, carambes,
tu, el segle primer.
Estarien els disciples
de Jesús
de ballar.
Ja, això,
amb els fenicis
ja ballaven
vols.
Segueix.
Com una
evolució
de la dansa.
Com una evolució
de la dansa.
Landner.
Popular,
campesina,
germànica.
el seu nom
alemany
Val,
va,
la W en alemany
és com una F.
Falser.
Falser
significa
donar voltes.
Immediatament
va
va fer
embugir
el poble
vianès.
Més que embugir
en podria marejar
tant donar voltes.
I tant,
i tant.
Bueno,
tant va ser
la seva
popularitat
i la demanda
d'infinitat
de locals
i salons
que de ser
un modest
conjunt
juvenil
es va tornar
en dues
orquestres
molt sol·licitades
cadascuna
dirigida
per un
dels dos
amics
però
ja hem arribat
al peró
va sorgir
enveges
i gelosies
que van acabar
a cops de puny
entre els dos
examics
però aquesta
circumstància
va
quasi
ocasionar
que s'inicies
un autèntic
llançament
per
en Johan Strauss
se li va
despertar
un
segon
un paragon
profundo
desig de perfecció
que el va empènyer
a estudiar harmonia
contrapunt
instrumentació
i composició
molt aviat
va aconseguir
un estil propi
amb una construcció
perfecta
sempre en torn
del vals
i d'alguns altres
ritmes populars
el seu prestigi
li va obrir
les portes
dels més importants
salons
que se'l disputaven
per aconseguir
l'actuació
de la seva orquestra
una altra
de les seves qualitats
era
la de ser
un autèntic
empresari
ell
com a pioner
de la indústria musical
va prendre
una decisió
sorprenent
per l'època
que li va tocar viure
va explotar
el culte
a la pròpia
personalitat
associant
les seves partitures
a la seva imatge
amb la publicitat
tant en premsa
com en cartells
editant-los
com a obra artística
i venent-los
com a autèntiques
litografies
no donava voltes
només
també
guanyava pèmps
alhora
continuava
la guerra
de balsos
contra el Josef
Landner
el seu gran rival
del moment
tenint en compte
les diferències
ja que Josef
destacava
pel lirisme
de les seves
composicions
i per contra
Johan
ho feia
pel gran ímpetu
de la seva música
la carrera d'Estraus
es va consolidar
encara més
gràcies a ser
anomenat director
dels valls
de la cort
això li va permetre
perfeccionar
els estudis
de composició
i violí
tenint en compte
que va desbancar
el Landner
que era
fins a
llavors
havia estat
el director
ja al cim
de la seva carrera
va dirigir
a més de 200 músics
en gires
de l'orquestra
en els valls
imperials
i fins i tot
a 6 orquestres
en valls
dels carnavals
amb la referida
de les gires
per Europa
l'orquestra
d'Estraus
per Hongria
Alemanya
Inglaterra
França
va tenir
un èxit
absolut
era una
orquestra
sinfònica
de 28 instruments
amb un
repertori
enriquit
constantment
en noves
composicions
i amb un
extraordinari
virtuocisme
amb la direcció
la seva qualitat
va
enlluernar
a reis
prínceps
i a tota
l'alta
societat
europea
internacionalitzant
eternament
el valls
tant
que ha arribat
als nostres dies
tal com es
composava
en aquells moments
les obres
d'aquesta etapa
de maduresa
són molt acurades
però alhora
alegres
i de fàcil
acceptació
per part del públic
però no tot
eren flors i violes
els viatges
li van proporcionar
més concerts
més fama
i més
companyia femenina
però
no més diners
tots s'ho gastaven
capricis
oblidant-se
de la seva família
als 19 anys
s'havia casat
amb una senzilla
noieta
Anna Shein
en la qual
havia tingut
cinc fills
tres d'ells
dedicats a la música
Johan
Josep
i Eduard
la parella
es va mantenir unida
mentrestant
Estrao es va treballar
a Viena
però més tard
amb les continuades
absències
i el canvi
d'estatus
social
van trencar
el matrimoni
l'any 1839
va abandonar
l'Anna
per una tal
Emili
Trampoix
diu
no va tornar
a visitar
els seus fills
i a més
va perdre
un judici
per desentendre
la seva
manutenció
i al cap
de pocs anys
es va veure
amb la poc satisfactòria
situació
de tenir
com a
competidor
en els escenaris
el seu fill
Johan
al costat
de l'Emil
va deixar
els viatges
produint
per l'emperador
francès
per l'emperador
francès
Josep
les seves obres
més complexes
com per exemple
la marxa
de Radeziski
en honor
de l'heroi
de la
contrarrevolució
de 1848
no va conèixer
mai el fracàs
i va morir
a causa
de l'escarlatina
en qüestió
de poques hores
a l'edat
de 45 anys
corria l'any
1849
jo em pregunto
que tots nosaltres
hem sentit
aquesta marxa
el dia de cap d'any
sí
marxa de Radezis
és la que fan
al final
del concert
de primer
aplaudeixen tots
us ho recordeu
per assistir
aquesta
sí
sí
la vida d'aquests
ja està
i ara
el Joan Maria
ens explicarà
aquelles coses
tan maques
sí
bueno
notícies
de l'automòbil
ah molt bé
el passat dia 31
d'octubre
es va anunciar
la fusió
de dos importants
grups
de fabricants
de cotxe
el grup PCA
que inclou
les marques
Peugeot
Citroën
DS
d'origen francès
Opel
una marca
de la General Motors
americana
fabricada a Alemanya
i que va ser
absorbida
anys enrere
pels francesos
respecte a l'altre grup
FCA
agrupa
les marques
Fiat
Alfa Romeo
i Maserati
italianes
les marques
Jeep
Dodge
i Chrysler
americanes
que van ser absorbides
pels italians
no fa gaires anys
neix així
el quart fabricant
d'automòbils
del món
amb vendes
unitàries
de 8,7 milions
de cotxes
una facturació
de 170.000 milions
d'euros
i uns beneficis
d'11.000 milions
la fusió
ha estat
en pla d'igualtat
per part dels accionistes
dels dos grups
és a dir
el 50%
per cada un
el Consell
d'Administració
tindrà una representació
equilibrada
el senyor
John Elken
en serà el president
i Carlos Tavares
el director general
la seu de la nova companyia
estarà ubicada
a Holanda
la globalització
les noves regulacions
dels governs
pels motors
de combustió interna
de gasoll
o de gasolina
per d'altres
de més curosos
amb el medi ambient
com els cotxes elèctrics
o d'hidrogen
s'hi afegeixen
els cotxes autònoms
connectats
sense conductor
tot això
fa necessària
la inversió
de grans quantitats
de diners
per la investigació
tecnològica
amb ID
per avançar
en el desenvolupament
dels nous vehicles
al final
passa que els fabricants
no poden assolir
totes soles
aquestes enormes inversions
la solució
ja l'estem veient
fusionar-se
o morir
les repercussions
d'aquesta notícia
poden afectar
les plantes espanyoles
del grup PSA
ubicades a Galícia
a Vigo
a Madrid
Villaverde
i finalment
Opel
a Saragossa
Figuerueles
confiem
que l'eficàcia
la competitivitat
la pau social
d'aquestes plantes
i la seva proximitat
al mercat africà
serà la seva salvació
i tant
i tant
esperem-ho
de totes maneres
aquest quart fabricant
que estem dient
que fabricarà
en total
8,7 milions
de cotxes
no és ni un 8%
de la fabricació
anual
o sigui
l'any
en aquests moments
es fabriquen
95 milions
de cotxes
i els campions
està
a Àsia
principalment
a la Xina
i a Corea
però estan fent
elèctric
o d'aquests
que són híbrids?
o sigui
en una notícia nova
la CEA
diu
que es proposa
fabricar
motos
elèctriques
o sigui
que
mira
va una cosa
per l'altra
s'han d'espavilar
perquè el món
i les ciències
adelantan
que és una barbaritat
l'altre matí
he sentit
amb un científic
importantíssim
que estava parlant
d'una cosa
que no s'assembla
però de la cosa
aquesta
de la globalització
i aleshores
ell
que està
a l'Aràbia
també
també està
a Groenlàndia
i l'altre
diu
i quina
perquè és cosa
de marx
i diu
què?
diu
mira
això que teniu
que ha passat
a Venècia
diu
ja fa temps
que ho estem dient
perquè una cosa
és aquesta
que tot
està barrejat
i aleshores
diu
però ens espantem
diu
no encara
però ara
de moment
més que estem
sostenint
totes les coses
tal com està
està sostenible
aviam com
com canvia el món
perquè d'allò
perquè vagi bé
molt bé
doncs
aviam el Carles
que diu
del temps que tenim
ja està
marxem
sí
bé doncs
fins dimecres vinent
o bé
si ens voleu tornar a escoltar
el dissabte
estarem
amb vosaltres
amb aquestes coses
que ens
sembla interessants
almenys
aprenem una mica tot
sí
i tant que sí
molt bé
fins la propera
adeu-siau
ràdius del cel
98.1
smooth jazz
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz
100% música relaxant
Benvolguts, amigues i amics oïens.
Som a dimecres i tornem a ser amb vosaltres
a través de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada.
Ha arribat la neu.
Tant als cims de les muntanyes
com algunes de les pistes d'esquí
que, aprofitant la vinentesa
de les temperatures gèlides d'algunes matinades,
ja han iniciat la seva activitat
per a satisfacció dels aficionats
que aquest any han avançat les jornades
del seu esport preferit.
Recordem els refranys
que, tant en català com en castellà,
elogien les bondats
d'aquests blancs mantells gelats.
Any de neu,
any de bé de Déu.
Anyo de nieves,
anyo de vienes.
La taula de redacció de 60 i més,
l'Alina,
en Joan Maria,
en Carles,
i qui us parla,
la Joana,
us desitgem molt bona nit
a l'inici de l'audició d'avui.
d'aerma en Carles Péllius
i de findar les esquinas
de l'alega
Fins demà!
Tornem a insistir en l'espai destinat a la salut, precisament en la salut vocal.
Ja ho sabem que moltes vegades ja hem parlat d'aquest tema, però és un tema recurrent,
però considerem que és de primeríssim interès pel bon estat de la resta del cos.
Aviam, sobretot tenim la regla del 3.
I què diu?
Respalla les dents almenys 3 vegades al dia.
La raspallada ha de durar almenys 3 minuts.
Renova el raspall de dents cada 3 mesos.
Això pel fabricant se va molt bé, eh?
Sí.
Tenim la neteja mecànica.
Com ho fem?
Diu, raspalla't.
L'objectiu és eliminar la placa bacteriana i aportar fluor.
Ens hem de raspallar amb una pressió suau i sense oblidar que les genives també es raspallen.
Raspallem la cara externa de totes les dents, des de la geniva fins a la dent.
Raspallem la superfície que mastega de davant cap enrere i viceversa.
Raspallem la cara interna igual que la cara externa.
Raspallem de manera sistemàtica seguint el mateix ordre.
No mullem el raspall abans de raspallar-nos.
Ha d'estar sec.
Això sobretot perquè jo tenia el mal costum de mullar-lo.
A sigui que no.
Sí, normalment ho fem perquè el raspall sigui una mica més suau.
Més suau, sí.
Bé.
Neteja interdental.
El raspallat no és suficient.
Fem raspallades ràpides i oblidem que entre les dents queda placa i restes d'aliments.
Per completar el raspallat disposem de diverses opcions.
Fil dental.
Serà adequat quan tinguem poc espai entre les dents ja que l'excés és reduït.
L'espall interdental és de gran utilitat per completar la higiene, especialment quan existeixen espais interdentals de gran extensió.
Sempre pregunta al teu farmacèutic quina és la millor opció per a la teva salut bucal.
Bé, i ara neteja de la llengua.
Emprar un netejador lingual disminueix la producció de compostos sulfurats volàtils
i prevé la litosi, fruit de la descomposició dels aliments, les proteïnes de la saliva i la placa dental, entre d'altres.
Anem al farmacèutic, que serà un gran aliat de la salut bucal.
El seu coneixement i les seves recomanacions ens ajudaran a triar aquells productes més adequats per a una boca sana.
Per exemple.
Els dentrífrics tenen concentracions diferents de flor.
Cadascú necessita una concentració o una altra en funció de l'edat i el risc de patir càries.
En el cas dels colutoris, segons les necessitats de cadascú, se'n determina el principi actiu, la concentració i el temps d'ús.
Pensem que no tots serveixen pel mateix.
Seguint el seu consell, en prevenció, ens ajudarà a evitar topar-nos amb les càries o altres molèsties.
I, aviam, les càries, parlem de les càries. Per què es produeixen les càries?
L'excés de dolços amb la dieta.
La falta d'higiene bucal.
La susceptibilitat de les mateixes dents.
També podem prevenir, eh? Diu, com es pot prevenir?
Reduint el consum de dolços de la dieta, ja que afavoreixen la multiplicació de bacteris.
Raspatllant les dents després de cada àpat.
Aumentant la resistència de l'esmalt dental en colutoris de solucions florades a partir dels 6 anys.
Visitant el dentista una vegada a l'any almenys.
Bé, hi ha altres afeccions de la zona bucal.
Doncs aquí tenim que anar al tanto, eh?
Gingivitis.
La gingivitis és un procés inflamatori que afecta la geniva.
Es caracteritza per gingivitis inflamatòria enrugides,
o unes, no, les gingives inflamades, enrugides, que s'agnen durant el raspallat.
La placa dental n'és la causa principal.
D'altres, conegudes com a llagues, són petites erosions blanques rodejades per una zona vermellosa.
No se'n coneixen la causa exacta.
Alguns experts creuen que poden veure-se involucrats problemes del sistema immunològic hormonal,
bacteris o virus.
L'estrès, l'al·lèrgia, el tabaquisme, la deficiència de certes vitamines
i l'herència també contribueixen que siguem més propensos a patir-les.
A patir-les aftes, de les quals precisament no hi ha a vegades ni bibliografia
i ningú no sap per què són produïdes ni com es poden curar.
O sigui que, i l'al·litosi, que és una de les més antipàtiques de les afeccions de la boca.
El malalè és un símptoma d'infecció de l'aparell respiratori o digestiu.
En molts casos, l'origen radica a la cavitat oral.
Els mètodes mecànics i els de sudorants poden ser necessaris,
però també poden no ser suficients per resoldre el problema.
Vinga, l'Ina, aviam què ens portes avui.
Sempre comencem, perquè ja veieu que jo us estimo molt en coses de menjar, oi?
Molt bé, perfecte.
Ara ja heu dinat, però és igual.
I continuo en aquest llibre que ens ho explica tot.
Però l'hem de sopar.
No, el que vaig a llegir no us recomano per sopar, però a mitja tarda o quan vulgui.
A mi m'és igual.
Jo us ho deixo, que ja sabeu que no m'agrada el dolç.
Ah, amiga!
Parlarem de la mona.
Diu la tradició que els padrins han de regalar la mona els dilluns de Pasqua als seus fillols.
I que simbolitza que s'ha acabat la quaresma.
D'on ve això?
La mona està documentada almenys des del segle XV, però se sospita que pot ser una traduïció molt més antigua.
Diuen que tot va venir de les moniquies, celebracions gregues dedicades a Artemisa.
o de les pastorals, festes que els pastors romans celebraven en coca i de les festes cèlptiques de Beltene, que és el primer de maig, quan s'ho frenaven tortells remadegats amb ous.
L'etimologia del nom ens porta i ve de l'àrabe antic, Munna, un tribut de rendament de terres que es pagava en coques, productes agrícoles i os dursos.
D'aquí hauria passat el llatí, amb el nom de monus, que vol dir present o ofrena.
Però també en llatí hi ha el mot munda, que fa referència a les paneres hornades i plenes de coses, sobretot coques i pastissos,
que els romans ofrenen a la deessa Ceres per abril.
La forma i composició d'una mona varia molt.
De primer es feia casa amb pasta de pa i tenia forma de tortell.
S'hi posava nous d'usos amb la closca pintada, per cada any del nano que la rebia.
En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot, amb les cames aixerrencades i amb l'ou a la boca o al ventre,
fet que ha estat interpretat com la supervivència d'un antic culte a la fecunditat.
Les mones actuals, fetes amb base de pa de pessic, manteca i xocolata,
i que van guarnides amb plumalls, fruita confitada i ous o figures de xocolata,
daten del segle, de finals del segle XIX.
A Barcelona va destacar amb la confecció de mones
N'Agustí Massana,
que tenia la seva pastisseria al carrer Ferran.
I un altre bon pastisser era Medí Palet,
una botiga al carrer de Vinyó.
En Massana va tenir molt èxit amb les seves mones
coronades per una figura caricaturesca,
de vegades inspirada en algun polític de l'època,
que movia afirmativament al cap.
Van ser conegudes com Sí, Senyor.
L'antigua fort de Sant Jaume, per contra,
presentava unes mones més clàssiques,
elaborades amb una fórmula secreta de la casa anomenada
Pasta Cristiana.
En l'univers dels pastissers,
avui les mones de Pasqua,
són com una festa major del xocolata,
perquè tal com estan plantejades les mones ara,
és un dels pastissos
que més d'ots professional demanen.
Molt bé.
Perquè ara cada vegada les mones les fan diferents, oi?
Ara ja són a vegades verdaderes joies.
Sí.
A més, fins i tot,
com estàtues.
No, no, i surt la cara del Messi,
si un partit de futbols surten de tot.
Sí, sí, i castells, però una preciositat.
Sac greu menjar-se-les.
Jo penso que hi posa moltes coses que no és per menjar.
Des de plumes en colors,
amb jugadors de futbol no té res a veure.
O sigui, per mi s'ha degradat.
A mi m'agrada que tot es pugui menjar.
Oh, i tant.
Les figures que siguin de xocolata
i d'aquelles de qualitat.
Clar, sí, senyor.
Tot l'altre, per mi, és anar enrere.
Mira, a València es pren el pan quemau.
I el pan quemau són una mona d'aquestes,
així, que és com un pa de pessic,
però així en forma rodona.
Sí.
Amb un ou al mig i s'ha acabat.
Al mig, al mig.
I s'ha acabat.
És la primera que em van regalar una mica.
I van al dia, aquest és la segona Pasqua,
que la mengen.
Ja.
I no la primera, la segona Pasqua.
Que no ho sé, aquí també és la segona o és la primera?
No, és la primera.
I aleshores se'n van tots a la muntanya.
Que a València costa una mica d'anar a la muntanya,
si no vas al Vedat,
que és la muntanya més a la vora que tenen, eh?
Bueno, ho dic això perquè jo vivia a Torrente,
com el jugador del Barça.
Molt bé.
Sí.
Bueno, us en recordeu que estàvem ara
a la segona part aquella de la gent que es divertia?
Sí.
Bueno, i que estàvem amunt als concerts i tot el llibre, no?
Sí, sí.
Los Café Conciertos.
Sí.
I ens vam quedar amb els Crims a l'Eden Concert.
I a l'Eden Concert era un cafè cantant de luxe
considerat un...
Bueno, amb un gran llibertinatge i era la perdició.
Era escandalós però era selecta.
I havien allà...
Era selecta per què?
Perquè anava la gent bé.
Sí, perquè les senyretes,
aquelles que tenien, eren de categoria.
Sí.
I també hi havia joc.
Però l'efecte és el mateix, no?
Sí.
I el motiu és el mateix.
Sí.
O sigui que...
El que passa és que són més joves i més guapes, dona.
Sí, sí.
I van més ben vestides per despullar-se.
Sí.
Ai, ai, ai.
No, no, no.
Ei, nena, que estem en un horari no gaire de lloc.
Controlat.
Val, val, val, val, val.
Val, val, val, val.
Bueno, diuen allà que feien.
Ah.
Els espectacles renovats eren contínuament.
Còmics, coplatistes, acrobàcia, màgia, restaurants de nivell, clients de renom...
Bueno, aquesta gent va obrir en 1887 en un local on havia sigut abans el Cafè de l'Alegria.
Cada any es renovava la decoració i s'envellia.
Un canvi de propietari en 1922 el va convertir en un cinema.
Un altre canvi, al cap de dos anys, va tornar a ser una altra vegada l'Esplendor.
Concursos de balls, celebracions d'artistes més famosos de l'estranger,
quiromancia, esoterismo, ballarines...
Un nou canvi de direcció i una nova davallada.
Tanca definitivament en 1935 per esdevenir a l'edem cinema.
Torna una altra vegada a sortir, no?
I aleshores què passa?
Diu, aquí ve un crim.
La ballarina Teresa Conessa es fa molt famosa a l'edem.
I una altra ballarina, que es deia Zarina, o li deien,
també resulta que es fa molt famosa a l'edem.
Són rivals i s'odien.
La Teresa i la Zarina s'encaterinen del mateix client, del senyor Mili.
I un dia de 1906, la Zarina veu a la Teresa i a l'Emili molt afectuosos, amb una llotja.
Crits, mastegots, emprentes, cristalleria trencada...
Espirada de monyo...
Sí, diu, i això que arriba un jove germà de la Zarina amb una navalla.
Ah, dius.
Apunyala la Teresa, que vol fugir, però l'apunyala més.
I el jove fuig, però la policia el deté al carrer.
I la Teresa, pobreta, mort.
I aquí tindria que dir alguna cosa perquè no està ben escrit, això.
Perquè diu, i espera.
Diu, pocs dies després...
O sigui, que la que quedava era la Zarina, oi?
Clar.
Diu, i espera, diu, pocs dies després, una parella sopa al restaurant de l'edem.
Sense baralla prèvia, ell treu una pistola.
I en blambà.
Li dispara dos trets a ella.
Aquí.
Mare de Déu.
Hi ha que ser la Zarina, no?
Diu, fora de sí, l'home encara dispara un altre tret.
més a dins del restaurant i el detenen.
I ella mor a l'endemà.
Tenim dos crímens a l'edem.
Les dues artistes, mort-ho sesqu i no en respira.
Ah, això.
I aleshores fem un trucet més d'aquestes coses que passaven a la Barcelona d'aquell temps.
Diu, un cafè de camareres funcionava com una societat recreativa,
no com un bar, encara que se saltaven totes les normatives.
i va ser molt popular als primers d'anys del segle XX
i van arribar a ser els locals preferits dels estudiants, dels joves, dels bohemis.
I al Raval hi havia molts.
Palacio del Cristal, la Bombilla, el Café Catalán, el Paipai, la Xicera.
I n'hi havia de luxosos i d'infectes.
De fet, eren una mescla de taverna i de bordell.
Moltes de la clientela anava a badar.
I la còsia funcionava així.
Una sala gran, amb piano, una orquestra, taules i cadires.
I se convidava a les cambreres, que els servia, els convidava a ballar.
I la dansa que representava, que es devenia amb una representació eròtica tremenda.
La Xicera era una d'aquests locals, en un pis de nou de la Rambla.
I estava considerat dels pitjors de la reputació.
I treballava en una vintena de noies per per tors.
Si una noia volia entrar a treballar en un cafè com camarera,
primer havia de passar per l'estadi de Papallona i un noviciat.
La finalitat de les camareres era que el client gastés molts calés en beure.
A les vuit del vespre es tancava, perquè tothom se n'anés a sopar.
I després s'obrien una altra vegada a les deu.
Clar, per fer el ressupor.
I l'any 1917 no podeu anar, perquè el va destruir un incendi.
Molt bé.
Ja està.
La setmana passada s'ha obert un altre local mític, a Ciutat Vella, penso que és.
El carrer del Tigre, la famosa Paloma.
Ah, sí.
A la tele ha sortit preciosa, eh?
La presentació del programa La Marató de TV3.
Sí, de totes les cançons.
I es veu que tornarà a funcionar.
L'han renovat completament, eh?
Sí, sí, però està preciós.
Jo, nosaltres vam anar-hi a una desfilada de models.
La meva cunyada, la Rosé, que ja la coneixes, que eren companyes d'estudi.
Sí, sí, sí.
Acabaven d'incendiar-se i acabaven de marxar els bombers.
Encara regalimava, perquè van muntar una desfilada de models d'un dissenyador que el meu cunyat li portava els comptes.
I, escolta, ens ho vam passar pipa.
Però era encara el vell.
Sí, sí.
Sí, sí.
Ja estic parlant de 25 anys o 30.
Què dius, això de renovar?
Ja t'ho he dit, que allà on he anat jo aquest matí, que no és la que hem posat així, al contrari, també ho han renovat tot.
Sí, sí.
Molt bé, bé. I ara anem a la part aquesta més esotèrica, que ja sabeu que aquí tenim, de moment no surten bruixes, però bueno, ja veureu.
A veure les aires.
Diu, la sala de les 100 columnes.
Quan encara hi havia dracs al món, hi havia molt lluny d'aquí un gran imperi, amb un tresor fabulós.
I això va picar la curiositat d'un drac molt poderós que va atacar el palau d'hi a l'emperador, quan no hi era, i es va quedar amb el palau real, com a cau i els tresors de Matalàs.
Tots els soldats que va enviar l'emperador per rescatar el tresor van acabar curuspits i sucarrimats pel drac.
Mare deus.
L'emperador va demanar ajuda a Goael, un mag, al qual li exigia com a pagament una part dels tresors.
El rei acceptava el tacte, amb la intenció de matar després el mag, un cop hagués eliminat el tirano.
I el drac, doncs, va ser derrotat.
Però no ha mort, perquè el mag, mal fiat de les intencions del rei, només se'l va deixar adormit, amb l'abertència que un conjur seu el despertaria, i l'emperador va haver de pagar el preu acordat.
En Goael, amb la seva part del tresor i el drac, van fugir de l'imperi, buscant un lloc ben lluny.
Van travessar el món sencer per instal·lar-se en un castell a la vora del mar.
Els anys van passar, i el castell es va devenir un palau, i al seu voltant s'hi van establir comerciants que gaudien de la protecció i els serveis del mag.
El mag havia decidit enterrar bona part del tresor, i el drac ha adormit en una cova fonda situada en un turonet proper.
A l'entrada de la cova, protegida per s'utilegis, hi va posar l'estàtua d'un drac, amb l'advertència del final que tindria que intentés robar una sola pressa del tresor.
On està això? On està? No ho sé.
Està a Barcelona? On hi ha un drac a Barcelona, posat amb una barana?
Home, amb una barana, amb un drac?
Té.
Tu ja ho saps, oi?
No ho dic, no ho dic, que ho tenen que endivinar, tu.
Diu.
Que precisament al pobre drac, de quan en quan, li fan molt bé les gotes o coses d'aquestes.
Sí, ara ja s'ha entès.
Sí, sí.
En aquest turó, al cap de molts anys, s'hi va construir el Parc Güell.
I diuen que sota la sala de 100 columnes, ben endins, hi ha la cova amb el tresor vigilat per un drac adormit,
que despertarà el dia que algú gossi a tocar una sola pressa.
Us ha agradat?
Molt.
Vale.
Molt.
I vaig a llegir molt de pressa, molt de pressa, un trosset més, perquè amb això ja acabo.
Diu.
Alemant mort.
Una jove de bona família festejava demagat amb un jove d'una família rival.
Cada vespre, ella sortia a la finestra, i ell des de la bolera es jurava en amor etern.
Però una nit, el jove amant, quan tornava cap a casa seva, va ser assaltat i mort.
L'unyemà, al vespre, quan ella obre el porticó, veu la figura del seu amor tan pàlida, la veu tan fina, i així que de nit.
I el jove cada cop més esveït, i cada vegada més aviat ella també s'anava esveït.
I la porta al metge, i no li troba res.
I aleshores ve el rector de Santa Maria del Mar.
Ella es confessa, i l'explica que cada nit es veu amb el seu amant.
I el rector diu que això és impossible, filla, que el jove que tu m'estàs parlant està mort de fa mesos.
Però aquella nit el rector s'amaga al carrer, i veu que a les dotze en punt ella obre la finestra,
i veu la trista figura de l'amant mort, i sent com parlen.
Quan ella tanca la finestra, el rector s'encara amb l'espectre,
i li prega que abandoni el món dels vius, que la seva estimada defalleix cada dia més.
I la figura aquesta fantasmal s'esveieix en un instant, i ja no la van tornar a veure.
I ella es va refer, i al cap de no gaire feia un bon casament.
I això passava en una casa que durant molt de temps es va dir la casa de les ànimes de la pena,
al carrer Miralles, cantonada Sombrerès.
Molt bé.
Ara jo us diré una cosa que va relacionada amb Sant Jus.
A Sant Jus, no diré el què.
No?
No diré el què perquè no es poden dir.
Ah, llavors?
L'única cosa que us dic és, amb una de les messies famoses que tenim que ens envolten,
que no viuen cada dia, que la tenen, però que la venen a veure cada cap de setmana,
les s'han llogat amb unes persones, i aquestes persones, doncs, han vist una figura que baixa i parla.
Oh!
I dius, bueno, aquest procés ho inventen.
Però aquests tenen uns amics, que no tenen res a veure ni res,
que també els van deixar, durant un cap de setmana els van deixar que estiguessin allà.
I també ho van veure?
I aquells van dir, escolta, a la casa va aparèixer una persona de 40 anys que ens va parlar,
però, bueno, no enteníem el que deia, perquè, esclar, aquesta gent que va estar allà aquests dies,
uns eren ucranians i els altres eren alemans.
Però, bueno, la senyora es veu que era algú de la casa.
O sigui que, senyors, els fantasmes...
Existen.
A part de los... no ho vaig dir polítics, però no.
Però, a part d'això, doncs, tant de bo fossin fantasmes.
que almenys faries així, bufaries i marxaries.
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Molt bé, molt ben dit.
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
El racó de la Sarsuela, avui podem escoltar el coro de barquilleros de Agua, Azucarillos i Aguardiente,
del mestre Fraderí Chueca.
Interpreta la orquestra Filharmonia sota la direcció de Pedro Osa.
Bé, jo ja he dit el meu, eh?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara ens preguntem
què és la enginyeria genètica?
És l'oscut
El temps avança, i amb ell la ciència i la tecnologia.
Quan els científics van comprendre l'estructura dels gens
i com la informació que duien es traduïa en funcions o característiques,
van començar a cercar la manera d'aïllar-los, analitzar-los, modificar-los
i fins i tot transferir-los d'un organisme a un altre
per conferir-li una nova característica.
D'això precisament tracta la enginyeria genètica.
L'enginyeria genètica és el fruit de les investigacions fetes
durant moltes dècades en diferents àrees de la biologia.
Sobretot la genètica, la biologia celular, la bioquímica,
la biologia molecular i la microbiologia.
Moments clau.
1900.
S'acceptaren les lleis d'herència que John Gregor Mendel havia fet públiques el 1865.
1953.
James Watson i Francis Crick van descobrir l'estructura de l'àcid dexo-nribonucleic,
que es costa una mica, o sigui, l'ADN, l'anomenada molècula de l'herència.
La publicació del seu article a la revista Neixos, el 1953,
va ser el punt de partida d'una revolució científica encara en curs.
1973.
Aquí va néixer l'enginyeria genètica,
en aconseguir transplantar material genètic d'un organisme a un altre.
2003. Es va aconseguir desxifrar per complert el genoma humà,
la cadena d'ADN que conté les nostres instruccions genètiques.
Bé, estudiant l'ADN.
L'enginyeria genètica és la branca científica que estudia l'ADN
amb la finalitat de modificar-lo.
Això implica intercanviar parts del genoma per a un altre organisme,
reure'l, modificar-lo o, fins i tot, duplicar-lo.
I tenim el projecte UGO,
Investigació Genòmica.
Genòmica.
Aquest projecte d'abast internacional tenia com a objectiu
destapar la informació que guarda cadascun dels nostres agents
i les seves funcions,
a més de fer evolucionar la tecnologia existent de senqüació.
L'investigació va començar en 1990 i va durar ni més ni menys que 15 anys.
Durant aquest temps es van detectar i situar els nostres agents en el mapa genètic.
Algunes aplicacions.
L'enginyeria genètica pot tenir usos molt variats,
ja que ja sigui en un context de salut o inclús a l'agricultura.
Veiem-ne uns quants.
Teràpia genètica.
No, gènica.
La teràpia gènica té com a objectiu curar malalties
a través del traspàs de matèria genètic a les nostres cèl·lules.
Amb aquest canvi,
alterem algunes de les funcions
que desenvolupen les anomenades cèl·lules
o, fins i tot, podem afegir-ne de noves.
Quan va començar l'estudi i el desenvolupament d'aquesta teràpia,
la seva aplicació es va centrar en les malalties hereditàries
causades per un únic gen.
A poc a poc, les investigacions en aquesta línia
s'han anat estenent cap a altres malalties,
com ara el càncer.
Bé, això ho publica Ruiz Castellanos
en un llibre que es diu
teràpia genètica, que és i per a què sirve.
Ho va publicar l'any, precisament aquest any.
2019.
2019, o sigui que recent.
Sí, sí.
També tenim la biotecnologia.
La biotecnologia aprofita els recursos
que li ofereixen els diferents organismes biològics
que existeixen en la natura,
com els bacteris,
per crear substàncies útils per a les persones,
per exemple, en el camp de la salut
o del medi ambient, entre altres.
Agricultura.
La tecnologia de recombinació celular
ha aconseguit alterar el genotip de les plantes,
amb l'objectiu de fer-les més productives,
resistents a plagues i més nutritius.
Per exemple, el blat de moro que en Espanya
la majoria és modificat.
Sí, sí, sí.
Ara, medicina forense.
L'emprenca genètica és una tècnica
que possibilita identificar individus
mitjançant l'anàlisi del seu ADN.
S'utilitza en la medicina forense
per identificar éssers humans
a través de mostres de sang,
cabell, semen o saliva.
O sigui que ara els criminals
ho tenen una mica més fumut
si troben totes aquestes coses
i poden diagnosticar més de pressa.
Sí.
Aquesta setmana han donat un premi
amb un estudiant espanyol
de cinquè de medicina
que va anar a Silicon Valley
i, juntament amb altres estudiants,
han creat un aparatet
que dintre de poc
el faran servir a les clíniques.
I es veu que serveix
amb les operacions quirúrgiques,
es veu que un 8% dels operats
tenen molts problemes
i alguns moren
per infeccions de bacteris.
Aquest ha inventat un aparatet
que permetrà analitzar
els bacteris que un té
i abans d'obrir-lo
podran actuar.
Això és recent,
encara s'ha de comercialitzar.
Cada vegada
ho tindran més bé tot això.
Tindran més bé.
Sortirà una altra cosa.
S'enfadaran i tiraran una bomba
i així...
No, res de bomba, res de bomba.
Sí, home, una bomba de xocolata
d'aquelles...
Que bones.
Però si a tu no t'agrada
que estàs parlant de dorsos.
Jo no, però bueno...
No negra tampoc, no t'agrada?
Bueno, no, no.
No.
Sí, m'agrada, però no, no.
Tant, tant, tant,
llaminera que sóc jo.
Puja la musiqueta, sisplau.
Biografies de personatges il·lustres.
Avui farem a grans trets
la biografia de Johan Strauss-Para.
Johan Strauss-Para va ser
el gran impulsor del vals.
Ell, juntament amb en Joseph Lannor,
van popularitzar aquesta dansa
de compàs senzill, 3x4,
en tots els salons de ball
molt estesos en aquella època.
Patriarca d'una de les més cèlebres
dinasties musicals,
va ser l'artífex de la conversió del vals
en el ball per excel·lència
de tots els salons,
privats o no,
de tota Europa.
Segons la periodista Marta Hernández,
el famosíssim Danubi Blau
de Johan Strauss-Para
va desembarcar
a Johan Strauss-Para
del lloc que li corresponia
amb la història,
com a rei del vals,
que realment ho era.
El patriarca de la dinastia musical
Strauss va néixer
amb un suburb i vianès
a les primaries del segle XIX.
Mal estudiant,
va ser expulsat
de l'escola primària
per manca de disciplina.
També el van fer fora
del taller d'enquadernació
on el van col·locar
els seus pares,
disposats a fer d'ell
un home de profit.
Però ell preferia
córrer pels carrers
en una infantesa
plena de llibertat.
Als 15 anys
ja havia après
a tocar el violí
d'oïda
i va aconseguir
un lloc
a la Palmer's Capell,
un dels més importants
conjunts de música
de ball de Viena.
Allà va conèixer
Josep Landner,
amb qui va fer
una gran amistat.
Aquest va crear
el seu propi grup de ball
i va incorporar
el Johan
sense pensar-s'hi gaire.
Aquesta nova formació musical
es va fer
extraordinàriament popular,
tant per la vibrant
interpretació
de balsos,
polques
i rigobons,
com per la gran
personalitat
d'amb dos joves.
Josep Landner
composava
i Johan Strauss
tocava el violí
i dirigia el conjunt.
El debut
d'aquest últim
com a compositor
es va produir
d'una manera
absolutament casual,
degut a que
Landner
va malaltir.
Aquest fet
va propiciar
el fet
que també
Strauss
tenia un gran talent
com a compositor,
sobretot
de balsos.
Aquest ball
havia sorgit
cap a la segona meitat
del segle primer
com una evolució
de la dansa
Landner.
La meitat
del segle primer?
18, 18.
Ah, és que aquí no està,
per això deia
m'estrany
tot això.
tu, carambes,
tu, el segle primer.
Estarien els disciples
de Jesús
de ballar.
Ja, això,
amb els fenicis
ja ballaven
vols.
Segueix.
Com una
evolució
de la dansa.
Com una evolució
de la dansa.
Landner.
Popular,
campesina,
germànica.
el seu nom
alemany
Val,
va,
la W en alemany
és com una F.
Falser.
Falser
significa
donar voltes.
Immediatament
va
va fer
embugir
el poble
vianès.
Més que embugir
en podria marejar
tant donar voltes.
I tant,
i tant.
Bueno,
tant va ser
la seva
popularitat
i la demanda
d'infinitat
de locals
i salons
que de ser
un modest
conjunt
juvenil
es va tornar
en dues
orquestres
molt sol·licitades
cadascuna
dirigida
per un
dels dos
amics
però
ja hem arribat
al peró
va sorgir
enveges
i gelosies
que van acabar
a cops de puny
entre els dos
examics
però aquesta
circumstància
va
quasi
ocasionar
que s'inicies
un autèntic
llançament
per
en Johan Strauss
se li va
despertar
un
segon
un paragon
profundo
desig de perfecció
que el va empènyer
a estudiar harmonia
contrapunt
instrumentació
i composició
molt aviat
va aconseguir
un estil propi
amb una construcció
perfecta
sempre en torn
del vals
i d'alguns altres
ritmes populars
el seu prestigi
li va obrir
les portes
dels més importants
salons
que se'l disputaven
per aconseguir
l'actuació
de la seva orquestra
una altra
de les seves qualitats
era
la de ser
un autèntic
empresari
ell
com a pioner
de la indústria musical
va prendre
una decisió
sorprenent
per l'època
que li va tocar viure
va explotar
el culte
a la pròpia
personalitat
associant
les seves partitures
a la seva imatge
amb la publicitat
tant en premsa
com en cartells
editant-los
com a obra artística
i venent-los
com a autèntiques
litografies
no donava voltes
només
també
guanyava pèmps
alhora
continuava
la guerra
de balsos
contra el Josef
Landner
el seu gran rival
del moment
tenint en compte
les diferències
ja que Josef
destacava
pel lirisme
de les seves
composicions
i per contra
Johan
ho feia
pel gran ímpetu
de la seva música
la carrera d'Estraus
es va consolidar
encara més
gràcies a ser
anomenat director
dels valls
de la cort
això li va permetre
perfeccionar
els estudis
de composició
i violí
tenint en compte
que va desbancar
el Landner
que era
fins a
llavors
havia estat
el director
ja al cim
de la seva carrera
va dirigir
a més de 200 músics
en gires
de l'orquestra
en els valls
imperials
i fins i tot
a 6 orquestres
en valls
dels carnavals
amb la referida
de les gires
per Europa
l'orquestra
d'Estraus
per Hongria
Alemanya
Inglaterra
França
va tenir
un èxit
absolut
era una
orquestra
sinfònica
de 28 instruments
amb un
repertori
enriquit
constantment
en noves
composicions
i amb un
extraordinari
virtuocisme
amb la direcció
la seva qualitat
va
enlluernar
a reis
prínceps
i a tota
l'alta
societat
europea
internacionalitzant
eternament
el valls
tant
que ha arribat
als nostres dies
tal com es
composava
en aquells moments
les obres
d'aquesta etapa
de maduresa
són molt acurades
però alhora
alegres
i de fàcil
acceptació
per part del públic
però no tot
eren flors i violes
els viatges
li van proporcionar
més concerts
més fama
i més
companyia femenina
però
no més diners
tots s'ho gastaven
capricis
oblidant-se
de la seva família
als 19 anys
s'havia casat
amb una senzilla
noieta
Anna Shein
en la qual
havia tingut
cinc fills
tres d'ells
dedicats a la música
Johan
Josep
i Eduard
la parella
es va mantenir unida
mentrestant
Estrao es va treballar
a Viena
però més tard
amb les continuades
absències
i el canvi
d'estatus
social
van trencar
el matrimoni
l'any 1839
va abandonar
l'Anna
per una tal
Emili
Trampoix
diu
no va tornar
a visitar
els seus fills
i a més
va perdre
un judici
per desentendre
la seva
manutenció
i al cap
de pocs anys
es va veure
amb la poc satisfactòria
situació
de tenir
com a
competidor
en els escenaris
el seu fill
Johan
al costat
de l'Emil
va deixar
els viatges
produint
per l'emperador
francès
per l'emperador
francès
Josep
les seves obres
més complexes
com per exemple
la marxa
de Radeziski
en honor
de l'heroi
de la
contrarrevolució
de 1848
no va conèixer
mai el fracàs
i va morir
a causa
de l'escarlatina
en qüestió
de poques hores
a l'edat
de 45 anys
corria l'any
1849
jo em pregunto
que tots nosaltres
hem sentit
aquesta marxa
el dia de cap d'any
sí
marxa de Radezis
és la que fan
al final
del concert
de primer
aplaudeixen tots
us ho recordeu
per assistir
aquesta
sí
sí
la vida d'aquests
ja està
i ara
el Joan Maria
ens explicarà
aquelles coses
tan maques
sí
bueno
notícies
de l'automòbil
ah molt bé
el passat dia 31
d'octubre
es va anunciar
la fusió
de dos importants
grups
de fabricants
de cotxe
el grup PCA
que inclou
les marques
Peugeot
Citroën
DS
d'origen francès
Opel
una marca
de la General Motors
americana
fabricada a Alemanya
i que va ser
absorbida
anys enrere
pels francesos
respecte a l'altre grup
FCA
agrupa
les marques
Fiat
Alfa Romeo
i Maserati
italianes
les marques
Jeep
Dodge
i Chrysler
americanes
que van ser absorbides
pels italians
no fa gaires anys
neix així
el quart fabricant
d'automòbils
del món
amb vendes
unitàries
de 8,7 milions
de cotxes
una facturació
de 170.000 milions
d'euros
i uns beneficis
d'11.000 milions
la fusió
ha estat
en pla d'igualtat
per part dels accionistes
dels dos grups
és a dir
el 50%
per cada un
el Consell
d'Administració
tindrà una representació
equilibrada
el senyor
John Elken
en serà el president
i Carlos Tavares
el director general
la seu de la nova companyia
estarà ubicada
a Holanda
la globalització
les noves regulacions
dels governs
pels motors
de combustió interna
de gasoll
o de gasolina
per d'altres
de més curosos
amb el medi ambient
com els cotxes elèctrics
o d'hidrogen
s'hi afegeixen
els cotxes autònoms
connectats
sense conductor
tot això
fa necessària
la inversió
de grans quantitats
de diners
per la investigació
tecnològica
amb ID
per avançar
en el desenvolupament
dels nous vehicles
al final
passa que els fabricants
no poden assolir
totes soles
aquestes enormes inversions
la solució
ja l'estem veient
fusionar-se
o morir
les repercussions
d'aquesta notícia
poden afectar
les plantes espanyoles
del grup PSA
ubicades a Galícia
a Vigo
a Madrid
Villaverde
i finalment
Opel
a Saragossa
Figuerueles
confiem
que l'eficàcia
la competitivitat
la pau social
d'aquestes plantes
i la seva proximitat
al mercat africà
serà la seva salvació
i tant
i tant
esperem-ho
de totes maneres
aquest quart fabricant
que estem dient
que fabricarà
en total
8,7 milions
de cotxes
no és ni un 8%
de la fabricació
anual
o sigui
l'any
en aquests moments
es fabriquen
95 milions
de cotxes
i els campions
està
a Àsia
principalment
a la Xina
i a Corea
però estan fent
elèctric
o d'aquests
que són híbrids?
o sigui
en una notícia nova
la CEA
diu
que es proposa
fabricar
motos
elèctriques
o sigui
que
mira
va una cosa
per l'altra
s'han d'espavilar
perquè el món
i les ciències
adelantan
que és una barbaritat
l'altre matí
he sentit
amb un científic
importantíssim
que estava parlant
d'una cosa
que no s'assembla
però de la cosa
aquesta
de la globalització
i aleshores
ell
que està
a l'Aràbia
també
també està
a Groenlàndia
i l'altre
diu
i quina
perquè és cosa
de marx
i diu
què?
diu
mira
això que teniu
que ha passat
a Venècia
diu
ja fa temps
que ho estem dient
perquè una cosa
és aquesta
que tot
està barrejat
i aleshores
diu
però ens espantem
diu
no encara
però ara
de moment
més que estem
sostenint
totes les coses
tal com està
està sostenible
aviam com
com canvia el món
perquè d'allò
perquè vagi bé
molt bé
doncs
aviam el Carles
que diu
del temps que tenim
ja està
marxem
sí
bé doncs
fins dimecres vinent
o bé
si ens voleu tornar a escoltar
el dissabte
estarem
amb vosaltres
amb aquestes coses
que ens
sembla interessants
almenys
aprenem una mica tot
sí
i tant que sí
molt bé
fins la propera
adeu-siau
ràdius del cel
98.1
smooth jazz
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz
100% música relaxant