Seixanta i més
Benvolguts amics i voients de Ràdio d'Esvern
Un dimecres més estem amb vosaltres
per parlar de coses que passen al món i al nostre entorn
i que la taula de redacció ha escollit
per divulgar-les a través de la nostra audició
Esperem que vosaltres les trobeu també força interessants
Fa poques setmanes que parlàvem d'un somriure de campió del món
senzill, simpàtic, Marc Márquez
i avui trobem un somriure més seriós
valgui la contradicció
el somriure del seu germà, l'Àlex
també campió del món
que en tres anys menys
ja és el campió de la classe següent
o sigui que els seus pares deuen estar contentíssims
Bé, moltes felicitats sobretot a la ciutat de Cervera
que ha propiciat amb el seu entusiasme i recolzament
aquests dos nois valents i perseverants
disposats a aconseguir els seus somnis
Bé, avui estem una mica mermats
la setmana passada era per una cosa
i l'anterior per una cosa lúdica
perquè tu et talles d'un passeu per el mundo
que ja estava i la broma
M'he d'unos quilòmetres de vuelo
Això, de vuelo i no vuelo
De vuelo i terrestres
Milles, milles terrestres
Això sí, però no hi ha quilòmetres res
Bé, doncs, però
avui tenim escarriats
els altres dos components
o sigui que són vostres no demà
Bé, jo diria a l'audiència
els que ens estan escoltant
doncs que acceptin la voluntat
de dues senyores que tenen moltes ganes
d'estar amb vostès
Ah, i tant que sí
i que proporem això
aportar aquests temes
que ens semblen que
em poden agradar
Poden ser interessants
Jo crec que sí
Bé, doncs, endavant
Bé, doncs
Bé, iniciarem l'audició d'avui
amb l'Espai de Salut
En ell volem tractar
un tema candent
que ja fa temps que preocupa
la família mèdica
a nivell mundial
i que tindrà ampli ressò
el proper dia 18 d'aquest mes de novembre
Aquest és un article
sobre el tema punyent
dels antibiòtics resistents
que publica la revista
Consells del teu farmacèutic
Diu
Antibiòtics més a prop de la fi
De res, no serveix
que Espanya
hagi l'obligació
de dispensar els antibiòtics
en recepta
si en d'altres països
ho fan sense ella
i abduc
en alguns d'aquests països
fora del canal
de la farmàcia
Estem davant
d'un problema global
contra el que els governs
de tots els països del món
haurien de posar
les seves forces
i unir-les
abans de no seguir
massa tard
perdó
abans de que no sigui
massa tard
Com acabem de dir
amb motiu del Dia Europeu
per l'ús de prudent
dels antibiòtics
se celebrarà
el proper 18 d'aquest mes
i hem de posar
el tema
a l'abast de tothom
Ja sabem
que els antibiòtics
varen suposar
en el moment
del seu descobriment
una autèntica revolució
que es pot comparar
solament
amb la potabilització
de l'aigua
i la vacunació
Malgrat això
avui dia
i degut
a la trista circumstància
del seu ús incorrecte
estem perdent eficàcia
a un ritme
impensable
tan sols
fa 5 anys
i el que és
més lamentable
estan deixant
de curar malalties
per les que abans
ningú no moria
Per posar un exemple
si a poc
d'introduir-se
la penicil·lina
a la pràctica clínica
la gran majoria
dels bacteris
estafilococcus aureus
eren sensibles
i desapareixies
actualment
solament ho fan
amb la quantitat
de menys
del 10%
Aquesta circumstància
es coneix
com
resistència
antimicrobiana
als antibiòtics
procés
pel qual
els bacteris
que abans
desapareixien
amb aquests medicaments
s'estan tornant
resistents
a ells
restant-lis
eficàcia
Es tracta
d'un gravíssim
problema sanitari
global
que en el nostre
país
provoca
unes
2.500
morts anuals
i genera
una despensa
sanitària
adicional
de 150
milions
d'euros
Si no se
soluciona
aquest problema
en l'any
2050
els experts
preveuen
un total
de
40.000
morts anuals
per infeccions
i abans
era que abans
eren fàcilment
curables
i a més a més
poden estar
en risc
tractaments
com
la quimioteràpia
els
trasplantaments
i la cirurgia
però
afortunadament
gràcies
al pla
nacional
davant la resistència
dels antibiòtics
que ha posat
en marxa
el Ministeri
de Sanitat
o l'Agència
del Medicament
i Productes
Sanitaris
ha estat
aconseguir
reduir
als últims
anys
un 7,2%
el consum
inadequat
d'antibiòtics
en la salut humana
i un 32,4%
en les ventes
d'antibiòtics
per veterinària
però
per què es produeixen
les resistències?
no deixaríem
de repetir
que els antibiòtics
antibacterians
són inadequats
per curar
malalties víriques
com els refredats
o la grip
a més
el mal ús
també inclou
prendre'ls
sense prescripció
mèdica
no
acompletant
els tractaments
i saltar-se
les dosis
prescrites
això
pel que fa
a la sanitat
humana
parlem ara
de l'ús
amb la ramaderia
l'ús
indiscriminat
en aquest sector
recordem
que els antibiòtics
s'han
fet
servit
de forma
massiva
en concentracions
baixes
amb la dieta
dels animals
amb la idea
del seu
augment de pes
a més
les bèsties
porten
determinats
microorganismes
que poden ser
transpassats
des d'ells
a l'ésser humà
procés
denominat
zoonosi
si els antibiòtics
no es fan servir
correctament
i de manera
controlada
en el moment
de tractar
adequadament
el món animal
això passarà
també en perill
la salut humana
els antibiòtics
es fan servir
també
com a profilàctics
en el món animal
o en l'agricultura
i desgraciadament
alguns d'ells
no són
biodegradables
aquesta és
l'explicació
que
hagin surgit
que hagin surgit
bactèries
resistents
als antibiòtics
en aquests sectors
i que transmeten
els seus gens
a les bactèries
normals
tant d'animal
com de sers humans
també
el constant
abocament
al medi ambient
d'antibiòtics
a través
d'aigües residuals
suposa
un risc
de selecció
de bacteris
resistents
sobretot
en llocs
com les depuradores
i finalment
l'aparició
o introducció
de bacteris
resistents
en hospitals
ucis
i també
en residències
per a la gent gran
i què podem fer
nosaltres
per evitar-lo
en primer lloc
prendre antibiòtics
solament
quan els recepti
el metge
i seguint
escrupulosament
les seves indicacions
sobre com
i quan
s'han de prendre
mai no hem
d'automedicar-se
ni insistir
al farmacèutic
perquè se'ls vengui
sense recepta mèdica
i
i molt important
hem de completar
el tractament
prescrit
en totes
les seves
dosis
si ens sobressin
cal no guardar-los
ni compartir-los
amb altres
persones
hem de tenir en compte
que els antibiòtics
solament són eficaços
per combatre
infeccions
bacterianes
no curen
refredats
com hem dit abans
ni grips
que són
ocasionats
per virus
no són
analgèssics
i no
ho llegen
ni el dolor
ni
per una altra banda
ni la febre
i per una altra banda
el veterinari
de la nostra mascota
és qui decideix
el tractament
adequat
pel seu
patiment
per la qual cosa
seguirem sempre
els seus consells
i no farem servir
els medicaments
que potser
tenim per casa
l'automedicació
també és perillosa
pels nostres animalets
que potser
l'automedicació
que potser
l'automedicació
que potser
l'automedicació
que potser
l'automedicació
que potser
l'automedicació
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
que potser
Bé, ara, Lina, aquelles coses que tu a vegades dius
que són un tant fresquetes i són...
Estàvem en la cuina i el que menjaven els catalans fa anys.
Ah, ui.
Però continuem amb el mateix, eh?
Sí, el mateix sistema.
El mateix sistema.
D'acord, doncs ara us llegiré el Beco del Recó.
El?
El Beco, Beco, B-E-C-O.
Ai, bon, bon.
El Beco del Recó.
Ara veureu d'acabar tot això.
Diu, en 1815 va obrir el Beco del Recó, a la plaça Nova en Sagristans.
A l'amo era un cuiner italià de nom Giovanni Antonio Ardizzi,
a qui tothom coneixia com el senyor Antonet Obeco, que vol dir fondista.
Ara.
Ara.
O sigui, a la fonda del Recó seria això.
Ja.
Aquell senyor es va fer famós a tota Barcelona per la seva cuina.
Guissat de llebre, estofat de patates, escudell amb sopa de mandonguilles.
Ai, fricandó, bueno, ara...
Escolta'm que estem a punt de sopar, eh?
Bueno, no, però ara no encara.
Diu, era tan estimat i tan famós que quan a la vora es va obrir una altra casa de menjars
es cantava una cançó que feia.
De la seu fins al cantó anem al Beco del Recó, i si el Beco està tancat anem a la del costat.
Ah, això mateix.
Aleshores, una cosa que es feia bastant era el llom de porc en mongetes a Camp Falcón.
Som en el segle XIX i a Barcelona hi ha hostals, fondes i cases de menjar de tota mena.
Però n'hi hagué una, la fonda Falcón, a la Rambla 32, després va ser hotel,
que es va popularitzar un plat que ara forma part de la gastronomia de la ciutat,
el llom de porc en mongetes.
I tenien un cambrer de nom Batista, que servia els plats vestits amb un frac negre,
ala de mosca i casquet de bellut amb borla.
Era un senyor tan popular i estimat que quan va morir la fonda va tancar
i l'enterrament va ser multitudinari.
I els que tenen patacons van a les quatre nacions
i els que tenen pocs monissos van a les fondes dels Isos.
A l'esquerra de la Rambla s'hi va aixecar un gran hostal
amb el nom de quatre nacions.
França, Anglaterra, Itàlia i Portugal, diu que eren.
A l'amo, el senyor Bacardí, italià, i en trobem una altra, eh?
Volia un establiment de gran luxe.
Ho devia de ser perquè allà es va hostejar el famós novel·lista Stendhal,
en 1837.
Una fonda de sisos era allà on les classes populars
podien menjar menús, casolans i a preus assequibles.
El nom ve dels sis rals,
el preu per passar-hi una nit.
L'àpat valia uns dos rals.
El més curiós era el nom dels plats.
S'hi van crear una nomenclatura pròpia
amb molt sentit de la broma.
Un ou ferrat era una criatura o un sastre coix.
Dos ous ferrats eren una bicicleta.
Uns peus de senyor de ministre eren uns peus de porc.
Uns saltabarrancs eren peus de cabrit.
Un alcalde era un pebrot escalivat.
Una esquena de gos era un capipota.
I una pagès amb barretina era un trinxat de col i patata
amb arangada i una arangada d'aquelles grosses.
Era un guàrdia civil.
I tant.
Fantàstic.
Bé, això...
Continuem amb aquestes coses que ja ho sabeu una mica,
de mica en mica, perquè si no us faran...
S'omplar la pica, de mica en mica.
S'omplar la pica, això mateix.
I ara passem a la part lúdica,
la part una mica rareta,
que a Barcelona hi havia moltes coses d'aquestes,
que encara hi són, eh?
Ojo, no ens fem ara aquí els tontos.
Bé, parlem...
Sí, diu, parlem del muebler.
És ben barceloní,
muebler,
de l'època que tots els que venien de França
era xic.
El muebler vol dir
mueblat,
o prou,
a qui feia,
a qui feia,
i fa referència als hotels
que llogaven habitacions per hores
i meuques o parelles
que cercaven la intimitat.
El primer muebler de Barcelona
en 1212
va ser la casita blanca,
que es va fer gaire,
que no fa gaire,
cap legat.
I es deia així
pels llençols blancs
que es tenien a terra.
I n'hi havia una revista
que això lliga una mica més,
fa una mica més,
però aleshores també parlem
d'una revista
que es deia
La Luna,
que era una guia
nordturna de Barcelona.
La Luna.
Era una guia general
i particular nocturna
amb les dades
i indicacions precisos
per passar alegrament
el rato
en aquesta hermosa capital.
Editorial Tabarín,
Barcelona.
Preu,
una peixeta,
96 pàgines.
A la coberta
d'una lluna
fa l'ullet
sobre una vista
de la ciutat
on s'identifica
el castell de Montjuïc
i els campanars
del Pi
i de la catedral.
I darrere de la lluna
el planeta s'atur
i va ser editada
a l'any 20.
La guia
comença
amb una introducció
de la ciutat
i després
hi consten
les adreces
de fondes,
bars,
hostals,
hotels,
teatres,
cabarets,
cinemes,
toros,
sales de valls,
cafè de cambreres,
instal·lacions esportives,
lloguer de cotxes,
dispensaris,
policia...
Estic llegint això
i em penso
truqui al 112,
no?
Consolats,
col·legis oficials,
transports públics
i correus
i telèfonos.
Inclou una llista
de direccions
que es busquen
on hi ha
anuncis
de bordells
classificats.
I aleshores
va seguint,
va seguint
i és el que passa.
I aquesta
comença
amb aquesta introducció.
I va a cabaret,
bla, bla, bla, bla,
i bueno...
El que passa
és que
com és hora
que els nanos
poden escoltar.
No, no, no, no passa res,
però vull dir,
n'hi ha coses que...
Tampoc explicar-les
amb tanta detallamenta.
Total,
els que ens esteu escoltant
ja veieu
que Barcelona
es piscarà
de tots els anys.
Hi ha de tot.
Hi ha de tot.
I ja fa temps
que hi ha de tot.
Continuarem
pel pròxim dia
amb aquest tema.
I ara anem
amb una altra
que ja sabeu
que aquest és
d'esperits
i de mandangues
i el que sigui,
de coses més esotèriques.
I diu
l'última
execució pública.
Les execucions
van ser
durant els segles
i era un acte públic
presenciat
per petits
i per grans.
I les famílies
veien
amb la visió
d'aquesta cosa
un instrument persuasiu
per l'educació
dels infants.
A Barcelona
les forques fixes
estaven ubicades
a la plaça
del rei.
Allà
només que s'hi
ejecutaven
els nobles
i la gent de pes.
I al Pla de Palau
i a la Creu Coberta
i al Turou
de Finestrelles
que avui coneixem
per la Trinitat
allà
eren els més pobres.
Diu
i hi havia
les famoses
de tot
que era
que l'any passat
ho vam llegir
la Quinta Forca
que estava
allà tan lluny.
La més lluny.
Sí.
Diu
i els penjats
es deixaven allà
uns quants dies.
Per escarment.
escarment.
D.C.
Em diu
i els cassos
més greus
els trossos
esquarterats
dels reus
es deixaven
podrir
setmanes
senceres.
Bé
suposo que ara
ja no es faria
tot això.
i aquí
en se surt
l'home del sac.
Ara.
Diu
en el carrer
de la claveguera
avui
mestres
casals
i martorell
es va fer famós
la casa
del degullat.
El nom
Tris
venia d'un nen
que uns veïns
van degullar
fora
degullat
perdó
fora moralla.
Van ficar
el cosset
en un sac
i li van dir
a un treginer
pobre
que passava
per allà
que l'entrés
a canvi
d'un glob de vi.
El treginer
s'hi va venir.
Els borots
funcionaris
que cobraven
l'entrada
de mercaderies
a la ciutat
van descobrir
que portava
el treginer
al sac
a l'home
del sac.
La llegenda
de l'home
del sac
té una altra
versió
el
seginer.
Deien que era
un rodamont
de mala geia
que recorria
els carrers
a Barcelona
amb un sac
al coll
cantant
fluixet
una cançoneta
que inutissava
els infants
els quals
els seguien
fins a arribar
a un descampat
fora muralla.
Allà
el seginer
els escanyava
i els duia
l'escorxador
que li pagaven
una bona
picosada.
Encara
en una altra
una altra
història
és el
peladits
com tanquera
un paio
d'aspecte
sinestre
aliprim
fosc
amb cua
i morro
de gos
enormes
menaces
que carregava
un sac
ple de ganivets
pedres
d'esmolar
navalles
esquiladors
diuen
que si els pares
se'ls cridaven
perquè el nen
no volia
banyar-se
arribava
posava el nen
en remull
amb una caldera
amb llegiu
bullent
mare
mare
mare
de gos
es quedava
en cal
viva
i el deixava
net
i polit
fent servir
les seves
eines
de tall
de paga
s'emportava
la guardiola
del petit
i se sabia
que havia
acabat una feina
perquè se'l sentia
odolar
com un lloc
però
no s'enduia
els nens
però
per què
aquestes figures
terribles
un petit
acabat de morir
es pagava
molt bé
en aquest context
que treballava
la famosa
vampira
del Raval
de la qual
ja vam parlar
una altra vegada
què feien
que agafaven
la sang
de la criatura
recent morta
i era pels tísics
o sigui
que
però
això faltaria
saber realment
si això
no
està molt arrelada
la llegenda
ja
està molt arrelada
alguna cosa
de veritat
deu tenir
però
que fos realment
pràctic
pel bé
del malalt
aquesta
sangueta
pobreta
si tenia
un RH negatiu
o l'altra
tenia positiu
li feia un xoc
un xoc
que encara
l'estan buscant
i l'últim
de tot
és
sopar
amb una calavera
i prop
del fossat
dels penjats
avui la placeta
de Sant Felip
Neri
hi havia
en el segle XIX
una casa de barrets
i de joc
un vespre
uns joves
sortien beguts
del local
per tornar a casa
havien de travessar
el fossat
i els hi feia por
un
però que era molt pitxo
i més que els altres
diu que no
que travessar pel cementiri
era més curt
s'endinsarà
el fossat
dels penjats
i el valent
veu a terra
una calavera
i fa broma
i els amics
el renyen
el deixen sol
i ell
sobrat
deixa la calavera
a terra
dient-li
que si volia
podia seguir
la conversa
a casa
tot sopant
i aquell vespre
el jove
fanferró
sopava
al menjador
de casa seva
quan truquen
a la porta
i truquen
i truquen
no espera ningú
agafa una espelma
i surt de la finestra
a veure qui és
s'aboca
i cau mort
d'un atac
un escalet
amb la calavera
sota el braç
tossava
la porta
impacient
venia a sopar
ai senyor
quines coses
que expliques
no no
jo no explico res
això diu el llibre
això sí
puja
puja una mica
de música
Carles
sí
per treure el gust
de la calavera
de la calavera
i
et
La fruita clàssica del temps
per treure una mica de mal gust de boca
d'aquest sopar tan espantós que ens acabes d'explicar.
Parlarem de la castanya.
Nutrició tardurenca per després de l'estiu.
Què ens ve de gust?
Alguna cosa no tan freda, com en els mesos anteriors, per suposat.
A més dels bolets, un dels aliments més populars de la temporada
són les castanyes, un clàssic de la festivitat de tots ens
que acabem de passar.
No en va, pobles i ciutats s'omplen de paradetes
que desprenen calor i aroma.
Vegem què ens ofereixen i algunes receptes
en les quals llepar-nos els dits a casa.
Les castanyes, encara que es considerin un fruit sec,
tenen un parentesc amb els cereals
a causa de la seva composició nutricional.
Què ens aporten?
Doncs mira, ajuden al bon funcionament del sistema nerviós.
Les vitamines del grup B són les principals que hi contribueixen.
o sucidents fortes gràcies al fòsfor,
el calci, el magnesi que posseeixen.
És un aliment cessiant per la fibra i els hidrats de carboni.
I aleshores també en aquest article ens donen unes quantes receptes
que els que s'hi agradin, doncs bueno, us llegirem un parell o dos,
que et sembla a Joan S.
que fem, rellom rostit amb purè de castanyes.
Ah, això mateix.
Perquè bueno, això pot estar bé, no?
Sí.
Jo, senyors, us tinc que dir que a mi les castanyes no m'agraden,
però no estan, poden ser molt bones.
Ah, hi ha persones que sí.
Clar.
Diu, rellom rostit amb purè de castanyes.
Pels ingredients necessitem un rellom de porc,
un gra de 100 milígrams...
No, un gra d'alli.
D'alli, és que no surt aquí, eh?
No, està tallat.
Ah.
100 milígrams de vi, margarina, oli d'oliva, sal, no?
Sí, sal.
Anem per bé?
El que no sigui, tu ho volies.
Tres o quatre quilos.
Oh, quilos.
Són moltes castanyes, eh?
De castanyes, bueno, clar, si hem de fer...
Sí, i llit de llet i mantega, potser fa l'empore.
Un litre de llet i mantega.
Sí, un litre de llet.
Vinga, la preparació és la següent.
Agafem una olla, l'omplim d'aigua
i bullim les castanyes 15 minuts.
Les traiem, les pelem i les reservem.
Després, bullim la llet i afegim les castanyes,
que hem bullit prèviament,
i les deixem coure durant una hora.
Les escorrem, escorrem les castanyes,
les passem pel passapurer,
i afegim la mantega i remenem-la.
Posteriorment, agafem...
L'all.
L'all.
I el triturem amb un morter,
assaunem la carn...
Que hem netejat prèviament.
Home, se suposa.
Després, la amassarem un quart d'hora...
Un quart d'hora.
Un quart d'hora.
Passat aquest temps.
La salem...
Salem i untem amb mantega.
Llavors, marquem la peça a foc fort.
Després, la col·loquem en una safata,
la reguem amb el vi blanc
i la introduïm al forn a 180 graus
durant mitja hora.
Passat aquest temps,
la tallem a rodanxes
i la servim juntament amb el purè,
que tindrem a banda.
Aquí tenim, senyors,
tenim sopa de castanyes, bolets i carabassa,
però tenim una altra recepta
que diu col llombarda amb castanyes.
Aquesta és més lleucida, que no.
Com és ben lleugera, que mengin col,
que va molt bé pel reuma, també.
Què dius?
Això ho acabes d'inventar, no?
No, no, no.
Col, broc i tot això, no pel reuma,
però sí per al càncer, eh, senyors?
No va broma.
D'acord.
Els ingredients que necessitem per fer,
torno a repetir el nom del plat,
col llombarda amb castanyes.
500 grams de col llombarda,
300 grams de brou de verdura,
de verdures, eh?
Posem més d'una.
Posa les verdures que vulguis.
mitja ceba morada,
10 grams de gengibre,
3 grams d'all,
oli d'oliva,
200 grams de castanyes rostides i pelades.
Aquí han reduït la proporció de castanyes, eh?
Sí, ja no són tantes castanyes.
No són 4 quilos.
i una culleradeta de pebre molt.
10 grams de sucre,
60 grams de salsa de soja
i 20 grams de llavors de sèsam i sal.
Bé, com la prepararem?
Doncs, tallarem la col ben fina
i la col·locarem en una paella amb l'oli d'oliva.
Saltegem 3 minuts
i, a continuació,
hi afegim el caldo a foc mitjà
i deixarem coure fins que estigui tendre
i el brou s'hagi evaporat.
Simultàniament,
palem la ceba,
laminem els alls,
tallem ben petit el gengibre
i trossegem les castanyes
i afegim l'all,
el gengibre i la ceba.
Cuem a foc fort
durant 5 minuts
i, com a últim pas,
hi agreguem les castanyes,
el pebre,
el sucre,
la salsa de soja,
el sèsam,
la sal
i cuem 10 minuts
abans de servir-ho.
I que s'hi aprofiti
o ho fem un altre?
Ho fem un altre.
Doncs, d'acord.
Aquí, mira,
arròs amb bolets i castanyes.
D'acord.
Jo me'l menjaré,
el ròs i els amers
que se mengin les castanyes, tu.
Tenim l'ingredient, no?
Sí.
L'ingredient són
120 grams d'arròs,
50 grams de rovellons deshidratats.
No, 50 no.
Ai, 20, 20, 20, 20.
No, esquivit el 50.
És que si posa 50 grams
de rovellons deshidratats
augmenta molt, eh?
No, ens costaria un ronyó.
Sí.
20 gramets.
20 gramets de rovellons.
20, ara sí,
que són 50 grams
de ceba picada.
Dues castanyes.
Cada vegada
anem a reduir les castanyes.
I tant.
Dues castanyes
cuites,
pelades i trossejades.
Molt bé.
30 grams
de vi blanc.
20 milígrams
de nata líquida
per cuinar.
Tent
30 grams
de parmaçà,
mig litro
de cauda
i un grapat
de cebullí.
Molt bé.
Ara la prepararem.
Piquem el cebullí
i l'ofeguem
amb la ceba
al foc.
Una vegada
està torrada,
incorporem l'arròs
a la paella
i el sal
tegem fins que quedi
de color necrat.
I aboquem
els 30 mililitres
de vi blanc
i remenem
mentre es va
evaporant.
després hi afegim
les castanyes
i els rubellons
els quals
s'haurem trossejat
prèviament.
I a partir d'aquí
hi afegim
mig litre
de caldo
a mesura
que es va evaporant
la darrera ronda
de brou
i aboquem
la nata líquida
i el parmaçà.
Remenem
perquè es desfagi
el formatge
i servim
i bon profit.
I tant que sí.
I darrere
de les castanyes
seguim
amb els bolets
del bosc.
Aquí m'hi apunto jo, eh?
Amiga!
Les castanyes
per vosaltres
i els bolets
per tu, eh?
Mira, mira.
Bé,
un dels elements
més emblemàtics
de la tardor
són els bolets.
N'hi ha
de totes
formes i mides,
colors i gustos.
Malauradament
també hi ha
de tòxics.
És per això
que els han de
conèixer amb seguretat
abans de
tullar-los
i traspassar
el nostre cistell
els que hàgim trobat.
Això,
se'ls han trobat,
molt bé.
què m'emporto?
Diu,
quan sortim
a caçar
i remarco
aquesta paraula
que no és anar a buscar
sinó caçar
bolets,
és imprescindible
dur
tant roba
com calçat
idonis
per caminar
per la muntanya
o pels camins
plens de fang
i amb moltes basses.
Al mateix temps,
també és important
dur
amb nosaltres
una nevalla
per tallar-los
i un cistell
per transportar-los.
Els forats
que es formen
entre l'albimet
entreteixit
del cistell
permeten
que les espores
caiguin a terra
i es repobli
al bosc.
Veus?
I ara,
aquesta és la llista
dels bolets
comestibles.
rovelló
cep
reig
pimpinela
morada
cama groc
trompeta
de la mort
gírgola
de penical
camparol
bolet de tinta
amanita
ponderosa
no la confundem
amb la venenosa
no, no, no
aquí al tanto
l'amanita ponderosa
a vegades
aquesta amanita
és una amanita negra
tu
sí, i tant
russinyol
múrgola
cama sec
i trofa negra
no sé qui trobi
trofa negra
que té molta suerte
i tant
i guanya molts quartos
això mateix
bé
i aquesta és la llista
dels bolets
verinosos
ara
aquí ha sortit
l'amanita
faloides
l'amanita
vena
l'amanita
moscària
l'amanita
virosa
la galerina
marginata
la cortinarius
orellanes
el boleto
satanàs
la omphalotus
olearius
paxilus
involutus
citove
espera, no, no
diguem-ve
clitocybe
clitocybe
de albata
tricoloma
pardinum
entoloma
nidorosum
giromitra
esculenta
però qui no sàpiga
que el llatiu
en estem apanyats
això mateix
vinga
els arrenquem
o els tallem
aquest és el gran dilema
de tots aquells
que es plantegen
passar una jornada
caçant bolets
la part que defensa
que cal tallar-los
argumenta
que arrencant el bolet
el desposseïm
del miceli
és a dir
la part del fons
que s'arrela
el sostrat
d'on s'alimenta
a poc a poc
i el va colonitzant
i quan s'arrenca el bolet
i es deixen a terra
el descobert
aquest microhabitant
desapareix
bé
el clima ideal
perquè sigui
un bon any
de creixement
dels bolets
és el tardoreng
perquè el nivell
d'aigua i humitat
és molt alta
podem trobar-ne
els boscos
i fins i tot
els camps
i fins i tot
si els regues molts
els testos de casa
cada bolet
té la seva llar
són uns més
d'arbres
i d'altres
més de planes
de planes
no serà
de plantes
sí
aquí està
mal escrit
depenent
del tipus
que busquem
ens dirigirem
a un lloc
o altre
molt bé
i si sabem molt
a sota terra
que és on estan
les trufes
i per això
necessitem
o un porquet
o un gos
un gos
ben adiestrat
això mateix
bé
abans
hem parlat
dels bolets
aquests que es tallen
però esclar
també estan els defensors
d'arrencar-los
i aquests
especificen
que cal fer-ho
amb cura
fent palanca
amb la nevalla
posteriorment
el bolet
s'ha de netejar
en el mateix forat
amb un pincell
i tot seguit
cal tapar-lo
amb fulles
i altres plantes
arrencant el bolet
no t'importes
o sigui
no t'importis
gran part
del mister
miceli
ja que és gros
i es troba
ben arrelat
a terra
bé doncs
aquests
són
unes lleugeres
nocions
de com s'ha d'anar
a casa bolets
aquí no diu res
però
n'hi ha truites
de bolets
boníssimes
però també n'hi ha
fets amb allet
i juliver
que queden de cine
quan estan a la planxa
i si no simplement
a la planxa
amb una mica
o bé
amb una brassa
molt suau
amb una mica
d'oli i sal
o si no
fricandós senyors
sí
o sigui que hi ha
moltes
moltes maneres
de fer el bolet
i a més a més
donen a la carn
o allà on els posis
un gust
insuperable
i a ojo
con la manita
la manita aquesta
la manita
la manita
una manita buena
com en la vida
hay manitas buenas
y manitas malas
eso mateix
racó de la sarsuela
avui podem escoltar
la habanera
canta i no llores
de la sarsuela
don Gilde Alcalá
del mestre
Manuel Panella
interpreta
l'orquestra
de corda
Filharmonia
acompanyant
els cors cantors
de Madrid
sota la direcció
de l'enyorat
Ataúl Forgenta
de l'oresta
de linterre
l'or sentència
a l'orquer
a te ajudar
Todas las mañanitas fue de la aurora
y se llevó la noche triste y traidora
otra vez vuelve el alma del sol alegría
y es una esperanza de un nuevo día
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
Las esperanzas serán auroras de tus amores
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
¡Cantai, no llores, por todas llores hay!
Biografies de personatges famosos
Avui us oferim unes breus pinzellades
de la vida del Bosco, el pintor dels inferns medievals
Mentrestant que Leonardo i Miquel Àngel feien les seves obres en la Itàlia renaixentista
un pintor de l'escola flamenca va desafiar a tot allò que tothom coneixia
creant escenes molt a prop del món que representen els temes surrealistes
Escoltem el que va escriure el periodista Rafael Bladé
sobre el pintor flamenc Jerónim Fanaken
La UB en això sí que ho sé, la UB se fa com una F
Fanaken, el Bosco
A l'art vivia una època frenètica
A la Itàlia Leonardo difuminava les línies inventant l'esfumato
i Miquel Àngel arribava a la perfecció anatòmica
A l'escola flamenca, per la seva part, Hugo van Dergoes
apassionava el món amb el seu domini del oli i dels colors completament brillants
i Joaquim Patiní era declarat mestre de paisatges de somi
En aquests escenaris de finals del segle XV i principis del segle XVI
un nou pintor va destacar notablement a esquenes de tot aquest frenesí renaixentista
El Bosco
Un pintor que anava per lliure
La seva tècnica era d'una llibertat absoluta
No era gaire sublim
Però la temàtica, les seves composicions i les seves criatures
no s'assemblaven a res conegut fins aleshores
La manera com troba realitzat
es pot definir amb una paraula que encara trigaria segles a popularitzar-se
el surrealisme
Jeremy van Aken, que va viure des de l'any 1450 fins al 1516
fu conegut com el Bosco, per la ciutat on va néixer
Va treballar i va morir a la ciutat de Gertembenbotsch
En aquell temps pertanyia al Ducat de Borgonya
i avui és Holanda
Allí no respirava la moda
que marcaven els centres de l'estil cultural dels Països Baixos
Brussel·les, Bruixes, Amberes o Lovaina
A Ertoghenbotsch, com en les veïnes terres holandeses del nord
havia ressalt la Devotio Moderna
un credo aparegut a finals del segle XIV
que predicava una tornada a un cristianisme més espiritual i íntim
lluny d'excessius luxes i de les corrupteles de l'època
Es van fundar nombroses congregacions que acceptaven els laics a les seves files
El Bosco es va afiliar a la germandat de Nostra Senyora
dedicada al culte d'una miraculosa imatge de la verge
guardada a la eglésia de Sant Joan de Gerto Gensbox
La història es pregunta, al contemplar l'obra del Bosco, qui és l'enigma que projecta
de quines fonts va veure per crear els seus acers fantàstics?
On va trobar l'atreviment de convertir el Carlos de Fenc en protagonista d'un tríptic
que normalment era reservat a ressaltar figures sagrades?
Alguns dels seus contemporanis creien que la seva inspiració venia de la ingesta de substàncies al·lucinògenes
D'altres comentaven que els inspiraven els delidis produïts pels seus enormes dejunis
La veritat és que tot és pura especulació
Les més difícils d'entendre de les seves obres moralitzants són les més famoses
El jardí de les delícies, El judici final i El carro de Fenc
Aquests són els tres exemples fonamentals de la pintura del Bosco
En allò que no sembla haver cap dubte és que el Bosco va ser un pintor excepcional
per la seva influència, rebuda del poble senzill
I no solament perquè el va incloure en les seves pintures
sinó perquè no era costum fer-ho en aquells temps
de temàtica superrefinades
Però això no va representar cap obstacle
perquè el seu art no traspassés les fronteres d'Hertogenborg
i arribés a les altes esferes
L'any 1504 va pintar un retaule pel duc de Burgonya
Felip el Formós
També el rei d'Espanya Felip II
fou un gran admirador d'aquest gran i excèntric pintor
que va col·leccionar moltes de les seves pintures
El Renaixement reflectia una minoria privilegiada de gent de la cort
o bé de comerciants
La resta del poble, la immensa majoria de la població
començava a veure reflectida amb les pintures del Bosco
La gent normal i corrent creia en diables
encara que no els haguessin vist mai
El Bosco solament els havia donat la forma
Diuen que el que està a Toledo
Ah sí
Com se diu ara en Marra
El Greco
El Greco
El Dominicus Tetocoplus
Penso que es deia
Doncs aquest pintava les figures tan allargades
perquè tenia problemes de la visió
Era una mica estràvic
I a més a més tenia hipermetropia
o no sé què diantres tenia
Sí, no, però és que el Bosco pintava
A sobre d'aquest carro
A sobre d'aquest carro
escenes eròtiques
Sí
De lo més descarades
Com les lectures de la persona
Bé, continuem
Bé, continuem
Bé, continuem
Bé, continuem
Una mica més
Tranquil
A més a més
Un consell
Que és de tot cor
Amb tota la sinceritat del món
Bé
Per sentir-se bé
Moltes persones
Li és suficient
Una estona
De bona lectura
Dime
Me lo dices o me lo cuentas
Joana
Les dos coses
És un generador
Un generador
Un generador d'empatia
Llegir un llibre
Llegir un llibre
Ens posa en contacte
Ens posa en contacte
amb personalitats
Llegir un llibre
I diferents
I diferents de la nostra
Llegir un llibre

Llegir un llibre
Llegir ens ajuda a guanyar vocabulari
Fins i tot a l'edat adulta
Les nostres competències comunicatives
Fan un pas endavant
Vaig a fer un incís
Com sempre a vegades fats
Jo us vaig a dir una cosa
Que és bastant interessant
Els nens petits
No petits
Adolescents
Mitjans
És a dir
Deu
Dotze
Vuit anys
El que sigui
A vegades tenen molta dificultat
Amb l'aprenentatge
És perquè tenen
Un defecto
De acomodación
I resulta
Que no és que siguin dislexis
Sinó que les lletres
Se'ls hi suposen
Una damunt de l'altra
I això és un defecte
Que no es veu
Però això
Si no es queda
No, no és la vista
I aleshores
Diu
Aquest nen
És que no li costa llegir
És que no d'allò
I el pobre nen
Nen
Nena
Aquí no hi distincions
Doncs
Té un cansanci
I si això no es corregeix
D'adult
Són persones
Que no acaben de llegir
Perquè aleshores
Aquesta
Sí, és el que diu aquí
Ah, ho diu després?
No
Ah, vale
Jo t'ho dic perquè això ja ho sé
No, no, no
Però mira què diu
Diu
Podríem considerar la lectura
Un hàbit quotidià
Que aprenem des de petits
Des de petits
Per això
A través de lletres
Paràgraf
I significats
El nostre univers més proper canvia
Més enllà de passar una bona estona
Llegint una novel·la
Aquest acte amaga altres beneficis
I bondats
Que poden obtenir
Quan se vol tarda
De pluja de tardor
Sí
Ho i tant
Convida, eh?
Però tot això que és bonic
Jo el que us dic
Que...
No, no
Com a pràctic
Com a pràctic
No, no, no
Que el tanto
El tanto
Que no és que el nen
Ni sigui gandul
Ni li costi llegir
Sinó que té
Aquesta petita
Aquesta petita defecte
Perquè és un defecte
En realitat
Defecte no
Defecte
Vull dir
D'aquesta
A complement
I aleshores és molt poca cosa
Però suficient
Per cansar el llegir
Pobres nanos
Llavors arriba aquest moment
Que en lloc de ser agradable
És molt desagradable
I a més et creus
Que no pren interès
Bueno
Continuem amb l'article
Alimenta el nostre cervell
Alimenta el nostre cervell
Llegir afavoreix
La capacitat de concentració
Estimula la nostra imaginació
I contribueix a mantenir
El cervell actiu
També és un bon aliat
Per descansar
Pels descansos
També, no?
Abans de dormir
Deixem el mòbil
I agafem un llibre
Ens ajudarà a descansar millor
Fora l'estrès
El nostre ritme de vida
Dificulta eliminar
Completament l'estrès
Però comptem
Amb recursos
Que ajuden a reduir-lo
Entre ells
Hi ha la lectura
Segons un estudi
De la Universitat de Sàxecs
Al Regne Unit
Llegir pot reduir
Els nivells d'estrès
En un 68%
D'on i do
Només 6 minuts
De lectura
Són suficients
Per reduir
El ritme cardíac
I la tensió muscular
L'edició
A l'afició
Per la lectura
No acaba mai
Avui dia
Gràcies a la tecnologia
A més de llegir
I viure
Tota l'experiència
Que ens dona una obra
Els lectors
Poden comentar
Recomanar
Connectar-se
Amb una comunitat
Amb els seus mateixos interessos
Vegem algunes aplicacions interessants
Per fer-ho
Goodreads
Disponible tant per a sistemes operatius Android
Com iOS
Aquesta aplicació ens dona accés a recomanacions literàries
I apuntuar o escriure
Resenyes de les nostres últimes lectures
Entre d'altres
Diu
El Wattpad
Funciona com una biblioteca il·limitada
I gratuïta
En expansió constant
Tant d'obres
Com
D'usuaris
Que es van sumant
A la comunitat
A més d'accedir
A més de 10 milions
De històries
I pot comentar capítols
Seguir escritors
I poder llegir
Sense connexió
I ajustar preferències
Amb altres avantatges
Que té aquest sistema
Concursos literaris
Aquesta aplicació
És per a aquells lectors
Que a més
Gaudeixen creant històries
Amb ella
Al mòbil
O a la tauleta
Tindrem
Tota la informació necessària
Sobre els pròxims
Concursos literaris
Als quals
Ens podem apuntar
I ara parlem una mica
Dels petits
I diu
Pels nens
La lectura
És un joc
Més
Que els ajuda
A desenvolupar
El llenguatge
L'imaginació
La creativitat
I
Com poder fomentar
Aquests hàbits
Els grans
Hem d'ajudar els nens
Cada dia
A organitzar-se
Al temps
A fi
Que puguin dur a terme
Totes les tasques
O activitats programades
Reservem una estona
Per a la lectura
Procurant que sigui
Un moment d'oci
Com els nens
S'imiten els adults
Compartim amb ells
Els nostres moments
De lectura
L'estimulació
És una altra bona opció
I per això
Els llibres
Han d'estar
Al seu abast
Reservem-los
Un espai
De la seva habitació
Els més petits
També tenen
Els seus gustos
Escoltem-los
I permetem-los
Que triïn
I si tenim dubtes
Sobre el tipus de llibre
Per a cada edat
Sempre podem preguntar
A l'escola
O a les biblioteques
O llibreries
Vale
El que no es pot fer
Aquí diu
L'associació espanyola
És un consell que es dona
No?
Sí
Diu
Sí
Diu
Però
Són normes
Normes que donen
De l'associació espanyola
De pediatria
D'atenció primària
Sí
El que no
El que ara no es fa tant
El que no es fa tant ara
És perquè a vegades
A l'institut
Amb els adolescents
Se'ls donen uns llibres
Tantotxos
Sí
Que després diuen
Que no tenen ganes
De llegir res més
O tan difícils
No
Més que difícils
Totxos
O difícils
Sí
Difícils
Però la seva comprensió
Ara no
Ara això ja està molt cuidat
Bé
Doncs
Recomanem la lectura
Sí
I recomanant la lectura
Hem arribat
A la fi del programa
Molt bé
Ens despedim de tots ells
I dels nostres companys
A veure si la próxima setmana
Sí
A veure si la propera setmana
No