Seixanta i més.
Amics i amigues, avui encetem un nou any en el qual esperem continuar amb la vostra companyia.
És la nostra esperança i el nostre desig.
Per la qual cosa treballarem amb il·lusió per emmerèixer-ho.
Sempre busquem aquells temes que pensem que són interessants
per passar una hora amena i distreta del capvespre o del matí,
si ens escolteu en dimecres o bé en dissabte.
Ja ha passat un any un tant complicat,
però això no obsta per donar gràcies a la vida i a Déu
per ser aquí amb tots vosaltres i continuar la nostra petita tasca
a través d'aquesta emissió de Ràdio d'Esvern.
Música, viatges, personatges, passen per aquesta audició per a la seva divulgació.
Ja sabeu que esperem la vostra audiència amb tot interès.
Moltes gràcies a tots i també als nostres col·laboradors
que, per poc que puguin, sempre són el peu del canó.
I ara, l'Alina, la Montse, el Joan Maria, una servidora, la Joana,
i en Carles, diguem, endavant 60 i més.
Música, viatges, personatges, passen per a la seva divulgació.
Encara queden dies d'aquest atemperat hivern
per aprofitar uns bons caps de setmana fins no arribi en primavera la Setmana Santa.
Què us sembla si anem en primer lloc al Montseny?
Si el que us fa és a l'esport de la mountain bike, per mitjà del downhill,
descobrireu els senders més potents del Montseny, a partir dels tracks de l'èpic Enduro Montseny.
Descents en plebòs de pins, alcines i roures, que de ben segur us encantaran.
I permeteu-me una cosa...
Un incís.
Un incís que sempre faig jo i aquest any continuem amb incisos.
Fixeu-vos que acabo de llegir quatre o cinc línies.
Tenim mountain bike, downhill, tracks...
Vull dir que ja estem introduint els anglicismos aquests...
que s'estan imposant dintre de pau, diríem.
Jo vaig haver de preguntar més o menys el que volia dir.
I al final...
Ja està, però si és que això...
Al final estem parlant espànics.
No, espanglis. Com és allò?
Espanglis.
Espanglis.
Una cosa d'aquest estil.
Espanglis. Gràcies, Carles.
Espanglis.
Bueno, mira.
Bueno, el Josep Maria continua.
Joan Maria, no me'l bateguis.
Perdó, el Joan Maria, perdó.
Bé, a més a més, podreu gaudir de tot tipus d'allotjament,
que us faran sentir com a casa.
Podeu escollir entre un bon nombre de les cases de turisme rural
disponibles per descansar durant la vostra estada.
Molt bé. No sé, jo que...
Ah, sí.
Sí, viureu.
T'has perdut, eh?
T'has perdut, estem al primer llibre.
T'has perdut, ja ho veig.
No us aponim endavant.
Viureu dintre d'un espai autèntic a natura.
Us podeu informar a l'adreça electrònica www.turismamontseny.com
Molt bé.
Joana. Ah, sí, la Joana, ara, eh?
Ara la Joana, clar.
I ara us recomanem un lloc absolutament diferent.
Si no sou de muntanya ni de turisme rural,
us convidem a explorar, sobretot, amb la mainada
el Delta de l'Ebre.
Veureu que no cal anar a indrets exòtics
per descobrir plantes, animals i ocells.
I mosquits.
Sí, també, eh?
Però és que si aneu a llocs exòtics
també n'hi ha de mosquits, eh?
I molts.
El parc natural del Delta de l'Ebre
és la zona humida més gran de Catalunya,
amb una superfície de 320 quilòmetres quadrats.
Les zones humides que el formen
són un entorn vital
per innumerables espècies de plantes i animals.
Hi ha unes 50 espècies de peixos
i més de 360 espècies d'ocells.
A més, els productors locals hi conreen arròs,
molt reconegut per la seva qualitat i sabor únic.
El món natura Delta és un gran centre
pensat per entendre i gaudir de la màgia del Delta.
Ofereix tallers infantils,
activitats per a tothom i unes visites guiades.
Aquestes activitats van des de navegar
per la desembocadura del Delta
fins a descobrir oliveres mil·lenàries.
I ara us aconsellem un lloc encisador
per a amics i amigues
a mans del mantell blanc immaculat
pel que gaudeixen esquien.
Com no? A la Vall d'Aran.
La Vall d'Aran es caracteritza
pel seu paisatge alpí
i la seva arquitectura tradicional,
de la qual són típiques
les cases de pedra i fusta,
entaulades de pissarra.
A més d'esquiar,
és l'estació més gran de l'estat espanyol.
Els amants de la neu
poden agaudir de banys termals,
visites culturals
i també degustar la cuina típica aranesa.
Ja que parlem de gastronomia,
podem dir que el senglar
és un dels animals preferits
pels caçadors de la Vall d'Aran
i el cibet,
una de les formes típiques
de presentar-ho.
Els plats de caça
són una constant en aquesta comarca,
juntament amb l'olla aranesa.
Els bolets,
les truites del riu,
els embotits de porc
i els licors elaborats
amb les frites del bosc,
entre ells el cassis
i els seranyons o prullons,
i a l'aigua de nodes,
o sigui,
el suc de nous verde.
Què us semblen els nostres consells?
Tots ells són molt fàcils de seguir.
Que us supasseu molt i molt rebé!
Fins demà!
Bé,
i ara, Lina,
què ens portes?
Mira,
acabem de parlar d'una cosa
de menjar per aquí,
per a l'Aran,
al Bany d'Aran, no?
Sí, sí.
Tornem a Barcelona
i jo continuo
amb aquells menjars
que es feien a Barcelona
i que encara es fan
d'un dels llocs
on els feien.
I aquí tenim
l'arròs parellada.
El cafè restaurant suïcio
va ser un dels grans restaurants
de la Barcelona.
Situat a la Rambla 31,
amb una entrada posterior
a la plaça real
número 17.
Era lloc de trobada
de polítics
i prohoms de la ciutat
i compten
que en els seus reservats
Primo de Rivera,
que era capità general
de Catalunya,
lligava al Cop d'Estat
en 1923
i que un dels seus clients
habituals era
Francesc Campó,
que sempre anava
a buscar rap
i demanava
rap i estofat.
Però el que volem explicar
aquí és l'anècdota
de l'arròs parellada,
molt famós a Barcelona.
en Juli Parellada,
propietari del palau
del carrer de la Canuda,
on ara ja la teneu,
anaven sovint
al suïcio
i un dia va demanar
que li fessin
un arròs
en el que ni el peix
tingués espines
ni la carn
ossos.
No va ser fàcil
fer aquest arròs,
però al senyor
Parellada
li va agradar tant
que cada vegada
el demanava
i el cambrer
cridava a la cuina
Un arròs,
Parellada!
I així va quedar
per sempre.
Ara ja sabeu
d'on ve
aquesta paraula.
La denominació.
Això mateix.
I també
tenim
un pijama
amb pantalons.
Oh!
Diu,
no té res a veure, eh?
Diu,
als anys 40
els mariners americans
que paraven a Barcelona
i anaven a sopar
a les set portes
demanaven uns postres.
Pichu
malva
que ningú
no coneixia.
L'amo
amb Paco
Parellada
i aquest és un altre
o el mateix
no ho sé
els va demanar
què era
i en van fer
una adaptació.
Naixia
l'increïble
i gairebé
oblidat
pijama
flam
coronat
amb nata
pressa
i pinya
amb almíbar
gelat
dues boles
sirenes
confitades
i tot regat
amb un caramel líquid
que us sembla?
Oh!
Perfecte!
Perfecte!
I anem
al bar
de la plaça.
quan es lleven
les places
llegiu
mercats
de Barcelona
a dins
al costat
de les parades
s'obren
els bars.
Diu
l'escritora
d'això
diu
a mi em fascinava
endenent
l'olor de cafè
amb llet
que feien
les peixeteres
del Ninot.
Els bars
de la plaça
s'hi podia menjar
bé o no
depèn
de l'amo
però
n'hi ha
que eren
i són
una glòria
com el Joan
de Santa Caterina
si anaves
a la plaça
a primera hora
del matí
veies
la gent
de les parades
anticipant-se
atipant-se
perdó
de capipota
de bacallar
la llauna
de botifar
ramseques
l'avi em deia
que com matinaven tant
havien d'esmorzar
com si dinessin
i feia una gana
això
no s'ha perdut
sinó que ha agafat
una espècie d'embrancida
ah
molt bé
us estic explicant
cosetes
de Barcelona
i explico cosetes
perquè avui no llegirem res
de
Ninas del Conjunto
perquè ja se n'ha acabat
no, deixem-nos les Ninas del Conjunto
mirarem després
espiritismes
però el altre no
i ara acabem amb això
d'aquí dels menjars
amb els xeringuitos
de la Barceloneta
les primeres cases
de menjar
a la platja
de la Barceloneta
són
de finals
del segle XIX
quan els pescadors
aprofitaven part
de les captures
per cuinar
i oferir-ne
per dinars
i així va començar
a créixer
durant la postguerra
en el tram
que va des de la platja
de Sant Miquel
i el que seria
el començament
del passeig marítim
es van formar
una via paral·lel
a la costa
on morien
els carrerons
del barri
i s'hi van cabir
una munió
de restaurants
encaixonats
els uns
amb els altres
els cambrers
sortien al carrer
a buscar els clients
i fins i tot
oferien un lloc
per aparcar el cotxe
això eren
els xeringuitos
de la Barceloneta
a la part del darrere
hi tenien terrasses
en tarimes
sobre la platja
o directament
taules
damunt de la sorra
anar a menjar
marisc
i arrossos
a la Barceloneta
es va devenir
un clàssic
i una tradició
consolidada
per als barcelonins
Campinxo
Camposta
el Deport
Costa Azul
Catalunya
Camposta
Camposta
encara està
el merendero de la Mari
Mar i platja
Salmonete
Les Camarlà
Aurora
Sol i Sombra
Casa Paulino
Rancho Grande
Miramar
La Daviota
La Marina
Derramar
i l'avion
són noms
que encara els recorden
o sigui que
aquests van desaparèixer
a l'aplicació
de la llei
de costes
de 1994
tot Barcelona
va plorar
veient les màquines
enderrocant
aquells edificis
tan nostres
molts dels propietaris
dels xeringuitos
desapareguts
van obrir
nous restaurants
sovint
amb el mateix nom
a la zona
del Port Vell
o al passeig
de Joan de Borbón
però esclar
ja no era el mateix
ja no era el mateix
ja no era el mateix
ha perdut l'encant
ha perdut aquell encant
però aquests xeringuitos
estan molt bé
però com que sabien
que havien de marxar
llavors tampoc hi gastaven massa
i estaven en males condicions
sanitàries
o sigui que
al final
havien de treure
a més sempre
amb uns preus astronòmics
jo no sé per què
una amanida
i una paella
en allà
valia
tres vegades més
que el centre de Barcelona
amb hotels reconeguts
perquè eren els xeringuitos
perquè em penso
que som
nosaltres
els sopats
els 25 anys
som una mica
massoquistes
entre tots
exacte
sí
quan les coses
es posen de moda
no ho entès mai
mira
no
i a més
si a l'aire
si feia allà
a més a més
anaves allà
i t'estiraven
vine cap aquí
i t'estiraven
sí
estia en el carrer
sí
bueno
aquí ha parlat
l'autoritat
que és el nostre
company
Joan Maria
que és el casar
dels menjars
ho sento molt
però jo
la part alta
de Barcelona
doncs m'entén al dia
bé
he dit que salto
perquè ja no queda
amb cap anècdota
ja buscarem un altre llibre
però ara ens anem
aquelles
per la part
supersticiosa
oscurantista
de tot el llibre
i aquí diu
anarco
espiritistes
explicava l'escritor
Joan Sales
que alguns membres
del partit
comunista
català
feien sessions
espiritistes
després de les reunions
del partit
on invocaven
l'esperit
de francès
L'Airet
i explicava
Frederica Montseny
que el vincle
entre anarquistes
i espiritistes
venia de lluny
abans de la guerra
l'espiritisme
va conèixer
una època dourada
en 1934
se celebrava
Montjuïc
el cinquè
congrés
espiritista
internacional
l'alcalde
Carles Pissunyer
va presidir
la inauguració
i el president
Companys
hi va enviar
una representació
oficial
de la Generalitat
després de la guerra
molts dels caps
visibles
caps visibles
de l'espiritisme
van ser
fusellats
es veu que els
espirits
no els hi van agradar
bueno
perquè és el dimoni
i el fusellat
la Federació
Espiritista
Espanyola
va ser declarada
il·legal
i el president
del congrés
del 1934
Eduardo
Anallà
va ser empresonat
i fos allà
va empresonat
aquí aquest
encara no l'emparat
no, no, no
només l'han empresonat
les biblioteques
espiritistes
s'expolien
i els seus continguts
són enviats
a l'arxiu
de Salamanca
vale, Titus
ara els demanarem
igual que els papers
sí
malgrat la persecució
se sabia
que durant la postguerra
encara hi havia famílies
que practicaven
l'espiritisme
d'amagat
i hi ha testimonis
que narren
que la presó
model
va funcionar
un grup
espiritista
manat
per presos
anarquistes
i ara
una coseta més
i acabem
cops
a la paret
aneu al tàntum
els cops
a la paret
i els cops
que us podeu fumar
si tropeceu
aquests són uns altres
vale
en 1935
en una finca
del carrer
francès
Giner
43
a Gràcia
es van a desvenir
un seguit
de fenòmenos
estranys
que va durar
una setmana
sencera
tot va començar
al febrer
quan es van sentir
uns cops
secs
a les parets
dels pisos
acompanyats
de sorolls
de mobles
i calaixos
que volaven
els llogaters
terroritzats
van cridar
la Guàrdia Urbana
que va fer
una inspecció
sense veure
res d'estrany
però poc després
de sortir
els policies
de l'edifici
els cops
van tornar
amb més força
i més seguits
d'una granissada
de gel
al cel obert
culleres
i forquilles
que flotaven
i una cadira
que ballava sola
seria un esprit
que passava poc
diu
es va posar
una parella
de guàrdies
de salt
a la porta
per impedir
que s'aturesin
els curiosos
mentre
els diaris
publicaven
la notícia
amb tota mena
de detalls
i alguns llogaters
van estimar
més
canviar de casa
però
ja no va passar
res més
fins avui
què havia passat?
qui lo sap?
jo sí que lo sé
no ho diu
però m'ho suposo
aquí els pisos
segurament
volien pujar
a l'alquiler
no?
i li van dir
farem cops
de porta
que se't baixen
i tant
ara ho fan pitjor
no arreglen
canonades
no posen llum
i llavors
no s'hi han anat
a marxar
no necessiten
els parets
és un públic
d'edifici
d'edificis
sí
i tant
bueno senyors
el pròxim dia
farem més cosetes
això
puixa la musiqueta
sisplau

i ara
una cosa més senzilla
que s'era
ordenant unes prestatgeries
per eliminar
vells papers
que ja pertanyen
al passat
vaig trobar
un comentari
sobre el tema social
que preocupava
en aquell moment
vaig quedar
una mica sorpresa
era
de l'any
1999
i em va semblar
que era adequat
com a reflexió
en aquest inici
del 2020
veiem què us sembla
a...
una societat actual
que és més egoista
que és més egoista
tenir fills
o no tenir-ne
bé
l'envelliment progressiu
de la població
dels països
del primer món
sobretot a Europa
produeixen
en les autoritats
administratives
governants
tot un nombre
d'incògnites
angoixants
respecte
del futur
de les properes
generacions
aquest envelliment
és degut
segons l'opinió
dels demògrafes
als corrents
actuals
de la societat
en els quals
un nombre excessiu
de fills
influeix
de manera negativa
en el desenvolupament
positiu
tan econòmic
com personal
de les joves parelles
per la qual cosa
ells
prenen la decisió
o bé
de no tenir fills
o bé
de tenir-ne
dos
com a màxim
aquesta actitud
personal
pel que fa
a la bona marxa
de la societat
és força negativa
i aquesta
condemnant
a governar
dintre de pocs anys
en els centres
de poder
uns individus
d'una edat
més aviat
madura
amb molta experiència
però amb poques
idees renovadores
en tot el que això
comporta
d'estancament
i conservadurisme
l'única expectativa
positiva pot ser
que els països
del tercer món
sobretot
els africans
estan iniciant
un intent
de superació
per sobre
de les seves
cultures ancestrals
i els seus tabús
i quan
els seus individus
s'integren
en les societats
anomenades
civilitzades
entre cometes
no mantenen
l'actitud
restrictiva
sobre el control
de natalitat
i poden aportar
éssers joves
a les futures
generacions
però
si enfoquem
el problema
d'un altre punt
de vista
no serà
la societat
la que tingui
un marcat
accent
d'egoisme
en demanar
a les parelles
joves
un major
nombre
de fills
tothom sap
que el nivell
econòmic
més alt
aconseguit
per la nació
catalana
fou durant
els dos últims
terços
del segle XVIII
que a més a més
del llarg espai
de pau
i de gran
comerç
exterior
l'augment
del nombre
de nadons
fou espectacular
també es pot
considerar
que a major
quantitat
d'individus
autòctons
prevale el respecte
pels costums
per la cultura
pels signes
d'identitat
per la llengua
i
per què no
pel poder
crec que les autoritats
governants
si pensen
que s'ha d'incrementar
el nombre
de naixements
hauran
de posar en marxa
tot un seguit
de mecanismes
adients
per facilitar
a les parelles
tenir més fills
més llars
d'infants
contractes
a temps parcial
per a les mares
sense perdre
el lloc de treball
facilitats
en cas de malaltia
dels nadons
subvencions
a les famílies
que els calgui
etc.
si això
es produeix
és molt probable
que en curt termini
de temps
augmenti
la població infantil
i tinguem
un futur
pel que fa
a la família
i en la mitjana
d'edat
més esperança
bé
això era
de l'any
1999
aleshores
amics i amigues
oients
i companys
de redacció
aquest petit comentari
no es podria aplicar
corregit
i augmentat
als moments
actuals
a la societat
d'avui
digueu-me
hem solucionat
el problema
plantejat
en el comentari
o bé
hem anat a pitjor
què us sembla?
jo faig una reflexió
i és que
ens ho mirem
a nivell local
i avui dia
la globalització
s'ha de mirar
tot a nivell mundial
només
diré
dues coses
perquè això
és molt
d'alta política
i és
hi ha molta
cosa aquí
mira
en els últims
50 anys
la població
l'esperança
de vida
a Espanya
s'ha duplicat
de 40 anys
hem passat
a 80
a nivell mundial
en 40 o 50 anys
hem passat
de 4.000 milions
o menys
a 8.000 milions
sí
s'ha doblat
clar
i llavors
podem tornar
a doblar
la terra
té la capacitat
per doblar
a 16.000 milions
home
això de la terra
no ho discutiríem
sí, sí, és que és global
és la terra
no hem de mirar
Espanya ni Europa
no, no
però escolta
enviem molts milions
que encara estan
per poder
col·locar les persones
perquè ara la vida
s'ha traslladat
sobretot
a les
moreres
dels països
pel que sigui
o sigui
a la Xina mateix
la gent vivia
a la mar de bé
amb un plat d'arròs
però vivien tranquils
no tenien problemes
no se suïcidaven
i ara
han volgut anar
a la ciutat
viuen amb uns
cotxitrils
que no poden ni respirar
han de portar
tapabocas
perquè s'ofeguen
i es moriran
amb 25 anys
doncs no ho sé
jo crec que
està molt mal
aprofitada
la terra
bueno
ja he dit
que és un tema
molt espinós
però insisteixo
a nivell global
no podem
cada 50 anys
duplicar
la
no
naturalment
perquè no hi ha prou recursos
haurem d'anar
cap a mar
i altres coses
que en aquests moments
no és viable
no ho sé
no ho sé
d'entre 50 anys
ho tornarem a parlar
però bueno
que ha passat
escolta
ja s'estan produint coses
d'un optimisme
que ni a l'alcollà
no tu
no no però
ja s'estan produint coses
que per si sol
són complicades
perquè a Espanya
hi ha
molt
més de les tres quarts
d'Espanya
bueno
dos terços d'Espanya
que s'estan quedant
completament deserta
deserta
en canvi
a la cornisa mediterrània
ja està
véns a la meva
a Madrid
la cornisa mediterrània
amb la cornisa mediterrània
podem comptar
a l'àrea de Catalana
de Barcelona
València
València
Murcia
sí
tota la costa
del Mediterrani
arriba s'està vuelva
però llavors
crea problemes
després
què passa
a la quantitat
d'immigrants
que estan vinguent
hi ha pobles
en aquests moments
a Catalunya
que més del 25%
han vingut de fora
i això és insostenible
hi ha problemes
clar
perquè adaptar
aquestes persones
han de passar
50 anys
per això
dintre de 50 anys
tornarem a tractar el tema
doncs per què no fem
Ràdio Dios Ver
estarà consolidada
i nosaltres
seguirem aquí
i en Sao Blanc
han baixat el sol
que consti
que consti
aquesta espanya
despopulada
perquè ja no fem
de manera
de donar-los-hi feina
allà
feina
i mitjans
però això
que no es quedin aquí
ja els donem feina
en un altre puesto
sí
que no
que no veus
que les mentes pensantes
estan molt lluny
i no
escolta'm
ahir vaig veure una pel·lícula
que tracta
diguéssim
que passava
dintre
de l'Amèrica
profunda
carreteres
i carreteres
i quilòmetres
a banda i banda
de la carretera
ja t'hi pots
curir
que allà tens
un accident
o tens un
re que se pari
el cotxe
i se decomen
los cuervos
o sigui que
és que la terra
està molt mal
aprofitada
no, no, però és que
Amèrica
és una altra dimensió
és un continent
allà els hi sobra
tu estàs parlant
de globalització
globalitzem-lo tot
sí
bueno, ara el senyor
Trump ja veieu
que es fica amb l'Iran
i dintre de tot
una bomba per aquí
i una bomba per allà
i farà una escaricina
que no passarà res
això mateix
bueno, és que
la regulació
de la quantitat
de persones
ha sigut sempre
en guerres salvatges
que ha eliminat
molta gent
això
i després
en fermetats
i la peste negra
quan no hi havia
la penicil·lina
però ara no serveix ja
la penicil·lina
se'n comptem això
la penicil·lina
això serà
la vàlvula d'escape
però sempre paguen
els de baix
perquè amb la guerra
i els d'allò
són els de baix
i qui pateix la guerra
els altres fan rics
gràcies a la guerra
i tant
i tant
bé, posa'm una mica
de bonic
anem a fer
alguna cosa més alegre
sí
la dieta mediterrània
la dieta mediterrània
com de bonic
Bé, les festes ja s'han acabat.
I han deixat en algunes persones petites seqüeles estomacals
i algun que altre patiment que ja tenien s'ha agravat.
Per això hem pensat que seria convenient recórrer
a la tan publicitada dieta mediterrània
que, segons diuen, és la reina de les dietes.
Sí.
Ho agamem de per l'amor.
Qui la pugui pagar?
Aquesta és els del mediterrani que no poden comprar.
I no engreixa.
No, això, això.
Sí, però el cap part de Mercuri.
Diu aquí.
Alcalina, paleolítica, macrobiòtica.
Hi ha molts tipus de dietes que busquen el patró alimentari ideal,
ja sigui per mantenir el pes corporal o per gaudir d'un bon estat de salut.
Encara que avui, el dia, no hi ha un consens sobre el patró nutricional ideal,
els experts coincideixen en que el model d'una dieta mediterrània comú a tots els països mediterranis
ha demostrat, a través d'estudis científics, els seus beneficis per a la salut.
Anem a mirar els aspectes nutricionals.
La dieta mediterrània es caracteritza per incloure en el seu patró
varietat d'aliments rics en vitamines, minerals, antioxidants, àcids, grassos, omega-3,
davant del baix consum de substàncies com el sucre, els greixos saturats o la sal.
Així es caracteritza per l'abundància de pa, pasta, verdures, llegum, fruites i fruits secs.
L'oli d'oliva, eh? L'oli d'oliva, eh? Com a font de greix.
Consum limitat de carls vermelles, consum moderat de peix, moluscs, crustacis,
ous de corral, làctics, ous i vi durant els sàpats.
Que sigui bo per això, eh, senyors?
I a l'aigua és la beguda principal.
A més de ser bona per la salut, gràcies a les propietats nutricionals dels aliments,
la dieta mediterrània és actualment una manera de viure
que permet preservar la biodiversitat i les característiques socials dels països mediterranis.
Segons els autors del projecte Slow Med,
l'alimentació com a instrument de diàleg en el mediterrani.
Com a motxatiu, promoure un diàleg creatiu intercultural
i consolidar una identitat cultural mediterrània en el seu patrimoni culinari.
I ara, mira, Montse, mira aquí dalt, posa una herència, això per tu.
L'herència cultural comú.
La dieta mediterrània és una combinació equilibrada d'aliments
basada en productes frescos, locals i de temporada,
que integren paisatges tècnics i gestos socials que se'n transmet de generació en generació,
des de fa molts anys, vinculada a la manera de viure
i a la identitat de les persones que habiten el mediterrani.
Ha evolucionat incorporant aliments nous i tècniques culinàries modernes,
gràcies a la seva localització i als habitants dels pobles mediterranis
per intercanviar coneixements tal com es recull en el projecte SlowMed,
l'alimentació com a instrument de diàleg mediterrani, que acaben per ressenyar.
Bé, aquí, a l'estil de vitres.
Lina.
Molt bé.
Recomanacions.
Practica activitat física.
Fes exercici de manera moderada com a acompanyament
al patró nutricional de la dieta mediterrània
per un estil de vida saludable,
tal com aconsella la Fundació de la Dieta Mediterrània.
Son profund.
Procura dormir 8 hores diàries perquè el teu cos recuperi l'equilibri,
tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut, Homs.
El son profund és, segons la Societat Espanyola del Son,
un dels pilars d'una bona salut.
Correcta hidratació.
Intenta garantir la protecció diària d'entre 1,5 a 1,2 litres d'aigua.
Una correcta hidratació és essencial per mantenir un bon equilibri d'aigua corporal,
segons la Fundació de la Dieta Mediterrània.
Fem...
No, vols que fem una cosa que hi hagi aquí?
Sí, sí, per complementar...
Per fer un platet, eh?
Sí, no, per complementar aquestes normes us donarem dues receptes saboroses i força traients.
que esperem que siguin del vostre grat.
Comencem pels ingredients.
Vinga.
Jo agafaré el de les mongetes que m'agrada més que el de les espinaques, però si no se sap greu, eh?
Molt bé, molt bé, vostè mateixa.
Farem un plat que és mongetes verdes amb ambelles per dues persones.
Què necessitem?
Doncs 200 grams de mongetes verdes, un grapat d'ambelles, dos grans talls, un pessic de sal i dos cullerades superestòlics.
Bé, netegeu bé les mongetes i talleu-les a trossos.
Després, cuineu-les al vapor perquè conservin les propietats dels seus nutrients.
Jo, Maria.
Quan tinguis les mongetes fetes, posa dues cullerades superes d'oli d'oliva en una paella.
Quan l'oli està ben calent, ofegui els alls talladets i les ambelles trossajades.
I la Montse, com acabes això?
La Montse està perduda.
No, digueu-la, finalment.
Finalment, no, de 100 grams de mongetes ja ho has llegit.
No, finalment.
Com acabem aquest plat, Montse? No ho podem donar així mig cru, home?
Finalment, afegeix-les les mongetes i barreja-les, retireu-ho passant un parell de minuts i serveixeu-ho.
Així, perquè tot el que hem cuit l'hem passat per la parella.
I ara, Regina.
Sí, ens anem a l'arròs amb espinaques i d'als de pollastre, també per dues persones.
I què necessitem?
120 grams d'arròs, 200 grams d'espinaques frescos, dos pits de pollastre ecològics, una ceba petita, oli d'oliva i un pessic de sal.
Neteja els espinacs, búllols i reservols. Tot seguit, búll l'arròs perquè quedi al dente i reservol.
Montse, en una paella...
Ui, ja s'hagressin cremat, ja s'hagressin cremat els espinacs.
Salta amb l'oli, la seva picada i afegeixi el pollastre.
Espera que el pollastre estigui daurat per afegir-hi l'arròs i els espinacs i un pessic de sal.
barreja tot durant uns minuts o un minut sol i ja tenim prou, eh?
Sí.
Abans de retirar-ho.
No, gairebé estarà tot.
No deixeu que l'arròs aquest escovi, eh? Que no queda bé. Si està al dente, que queda al dente.
Bueno, a casa, com els agrada més el dente, ja estarà bé.
Ah, no, a casa meva també a vegades dic una cosa és al dente i una altra...
Però sempre tinc un gran ròs i dos pits de pollastre és molt, menys, és molt, molta cara.
Però és un pollastre col·lògic, fixa-ho.
És ecològic, nena.
Ah, va, va, va.
Sí.
Bueno, creiem sincerament que només aplicant aquest estil de vida i aquesta dieta, durant uns quants dies...
Tornem al mateix del diet a Mediterrània.
No us trobareu més alleujats i aquestes molèsties que potser us estaven amargant els bons records de les festes passades, passaran.
O sigui que ja ho sabeu. Dieta Mediterrània.
Bueno, jo per si de cas avui he fet un platet de llenties que estaven boníssimes.
També està bé.
I tant, i tant.
Llenties amb patates i ja està. Arreiem-te'n.
Ah, sí.
Patates.
Bé, i hem arribat al moment de la xarçovella.
Avui us oferim el tango milonga de Los Gavilanes de Jacinto Guerrero.
Ho interpreta la banda sinfònica municipal de la capital de l'estat, director Enrique García Asensio.
A l'esat, director Enrique García Asensio.
A l'esat, director Enrique García Asensio.
A l'esat, director Enrique García Asensio.
A l'esat, director Enrique García Asensio.
A l'esat, director Enrique García Asensio.
Bé, ara, Joan Maria, tens a punt?
Sí, sí, sí, ja, tens a punt?
Ja, tens a punt? Vinga, aviam, de què parlem avui?
Sí.
Després faràs tu.
Doncs, any nou...
Vida nova.
Vida nova.
Ha, ha, ha, ha, ha, ha.
Ha, ha, ha, ha.
Aquesta dita catalana, que utilitzem a l'encetar cada any, dona l'esperança a tothom de ser més feliços, si som capaços de proposar i esforçar-nos de fer les coses d'una manera diferent, més racional i coherent.
El resultat ens pot ser de gran ajuda per millorar la nostra autoestima
i la satisfacció personal de solir i fer les coses ben fetes.
No cal escarressar-se gaire amb la tècnica a emparar,
només fer-nos petites preguntes i respostes amb honestedat.
Si l'autoresposta no ens agrada per nosaltres, doncs cal rebutxar-la.
Segur que tampoc agradarà a les altres persones.
Tant senzill com no vulguis per ningú el que tu no vols.
No dir mentides, sovint les mentides són les causes de molts embolics
i la pèrdua de la nostra reputació com a persona.
Ens hem d'esforçar a no dir mentides enguany.
Ser puntual a les cites personals o de negoci.
A la majoria de països d'Europa està molt mal vist arribar tard,
perquè és una falta de respecte amb el temps de l'altra persona.
Ser amable i escoltar amb atenció a totes les persones.
I tenir en compte les seves opinions.
Anar net i polit.
Tan sols amb aquests petits suggeriments,
portats a la pràctica,
farem la vida més agradable a la gent que ens envolta.
I nosaltres millorarem les nostres relacions amb tothom.
Ho deixo d'aquí perquè no vull fer un tractat d'educació per ràdio.
No estaria malament, eh?
Encara que estigui convençut que falta fria.
I tant, i tant.
T'ho t'haurà de la raó que tens.
I ara, la Montse, aviam, què ens ofereixes tu, Montse?
Segur que necessites perdre pes.
Deu falses mixtes del perdre pes.
Amb arribar a la bon temps s'acosta també la insistència per perdre pes.
Una crida a l'operació Bikini,
que cada any s'avança una mica més.
La pressió afecta a tots.
Però es fa especialment fort sobre les noies joves i adolescents,
com amb el risc de perdre pes pot derivar
en un perillós trastorn de la conducta alimentària.
Trastorns de la conducta alimentària.
La balança de falses mites que cauen sobre
fa que sovint puguem tenir dubtes
sobre el que és saludable i el que no.
Una dieta vegana equilibrada
pot ser un antidot contra malalties.
Però s'ha de tenir informació
per no caure en trampes i errors.
Anem a desmuntar les falses creences.
L'estat prim és millor per a la salut fals.
L'OMS estableix uns paràmetres saludables
en funció del pes, l'altura, l'edat de cada persona.
Una dels que més s'utilitza en l'IMC,
l'índice de massa corporal,
que es medeix per la fórmula IMC,
pes amb quilos i altura de metres al quadrat.
Els valors per sota del 19
coinciden perjudicial per a la salut.
Els valors per sota del 25 es consideren sobrepès.
el que és saludable és estar entre el 19 i el 24.
I si en el teu cas ho necessites,
fes dieta.
I si no, busca ajuda
amb un nutricionista professional.
Hi ha aliments bons
i aliments dolents?
Fals.
En una dieta equilibrada,
es deu de menjar de tot,
de tots els grups d'aliments,
amb les proporcions adequades.
Cereals, llagums, fruita, verdura,
hortalisses, fruits secs, algues.
L'epidàmide alimentària representa
quan, qual és la freqüència
en què es deuen consumir
les diferents grups d'aliments.
Eliminar el pa, l'arròs, la pasta i les patates,
per què?
Engreixen?
Fals.
Són carbohidrats o imprescindibles
perquè aporten energia
per caminar,
per córrer,
per ballar
i també per estudiar,
llegir i concentrar-se.
Deuen de portar
d'un 50 a un 60%
de l'energia de la dieta.
Aquests carbohidrats complexos
són més adequats
que els sucres.
Consumeix cereals,
sempre integrals
per obtenir fibra
i vitamina B.
Les grasses són dolentes?
Fals.
La grassa és una part imprescindible
de la dieta
i deu aportar
entre un 30 i un 35%
de l'energia.
Són necessàries
per la salut
de les cèl·lules
del sistema nerviós,
per donar calor al cos
i per protegir òrgans,
entre altres funcions
metabòliques.
Les millors
són els que es troben
en els fruits secs,
llavors,
olis vegetals
de primera pressió
i aguacate.
Acostumar-se
a posar fruits secs
a les amanides,
moeslis,
patis
o llets.
El que més
s'ha de menjar
són proteïnes
fals.
Les proteïnes
deuen aportar
entre un 12
a un 15
de l'energia
de la dieta
aproximadament
uns 50 grams
al dia.
Les proteïnes
vegetals
són saludables
i es troben
en molts aliments
com les llegums,
fruits secs,
cereals
i molt especialment
en la quinoa,
el seitan
i tots els derivats
de la soja
com la llet,
el tofu,
el tèmpec
i les hamburgueses
vegetals.
La més important
són les vitamines
fals.
Les vitamines
són com els minerals,
són imprescindibles
i tenen
una funció
reguladora,
però es requereixen
en quantitats
petites
perquè són
micronutrients.
La seva carència
és perjudicial,
però el seu excés
també ho pot ser.
Es tenen
que prendre
preferentment
de forma natural
com els aliments
com hortalisses,
com verdures,
fruites,
fruits secs
i cereals integrals.
En la dieta
vegana
és necessari
prendre
suplements
de la vitamina
B12
i és imprescindible
menjar
cada dia
aliments
crusos
com una amanida
variada
o completa
amb fruita fresca
i fruits secs
al natural.
Les brots
de llavors
germinades
són una opció
molt valiosa.
i aigua
amb les menjars
engreixen?
Fals.
L'aigua
no té calories
i no engreixa.
S'ha de prendre
en abundància
durant
i després
de les menjars.
Restringir-la
és perillós.
Les begudes
refrescantes
com coles,
etcètera,
i les alcohòliques,
cerveses,
vi,
sí tenen calories
per al que es deuen
prendre
moderadament
o restringir-les.
Altres opcions
d'hidratació
saludable
són
sucs de fruita,
verdures
naturals,
llet de soja,
llavors
o cereals
i infusions
de plantes
aromàtiques.
Hi ha que tenir
present
que els alcaloides
presenten
en el cafè
i amb alguns
són excitants.
Saltar-se
una menjar
a prima
fals.
Una dieta
saludable
deu repartir
la ingesta
a l'allar
del dia
per distribuir
l'energia
i evitar
sensació
de passar
gana.
El més
sa
és seguir
un horari
regular
de cinc
menjars
i no
picar
entre mig
per l'esmorzar,
pel desdijuni,
pel menjar,
pel berenar
i per sopar.
No es poden
saltar els menjars
com el desdijuni
o el sopar
sense fer
perillar
l'equilibri
de l'organisme.
Les dietes
per a primar
no són
perilloses,
fals.
Fer una dieta
d'aprimament
és el comportament
que més es relaciona
amb l'aparició
de trastorns
de la conducta
alimentària.
Moltes
són absurdes,
incompletes,
desequilibrades
i causen
graus,
greus
problemes
a la salut.
Les dietes
molt estrictes
com per sota
de les 1.000 calories
o com
en dijunis
integrals
són insuficients
i perilloses.
Una persona
de complexió
mitja
necessita
aproximadament
2.500 calories
al dia
com a mínim.
I si hi ha
sobrepesa
o obesitat
hi ha
de posar-se
en mans
d'una persona
que controli
que sigui
un metge,
un nutricionista
o un sanitari.
Les pulgues
eviten
que augmenti
indefinidament
el pes
fals.
Si es menja
equilibradament
i es practica
exercici
moderat,
l'organisme
regula
de forma natural
el pes.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
I ara
una miqueta
de música
i parlarem
de llegendres.
regions
ουν
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Un dia.
Abona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
visquéssim o no en aquest indret
hi ha
sis bruixes documentades
a l'arxiu comarcal
una de les quals va ser
condenada a mort i aixecutada
i aquest són
algunes de les llegendes
que trobem en aquesta
senyorial ciutat
anomenada Cervera
Bé, de Cervera ens anem a Sant Just
perquè ha arribat el moment
de dir-vos adeu
senyora i senyors, molt bona nit
si ens escolteu dimecres
i molt bon dia si ho feu un dissabte
fins la propera
Fins la propera
Adéu-siau
Adéu-siau
El Just a la Fusta
Parlem
El Just a la Fusta