Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Seixanta i més o menys?
Amics, foients, molt bona nit, si ens escolteu en dimecres
o molt bon dia si ho feu en dissabte.
En primer lloc, volem felicitar a qui ens escolti,
que porti per nom Aleix, Ròmul, Silví i Pamela,
si avui celebreu la vostra festa onomàstica.
Felicitem també a qui ens escolti en dissabte, que sortim en diferit,
i que portin per nom Maurici, Amada, Nemesi, Hipotami, màrtirs,
i Eleuteri.
Ui.
Sí, és un nom una mica excepcional.
Sí.
Bé, no heu sentit curiositat per saber per què al dia del Sant se li diu festa onomàstica?
Potser ja ho sabeu, però en cas contrari, per a aquells que ho desconeguin,
us ho explicarem.
Normalment, l'Església tria com a festa del Sant la data de la seva mort.
La festa del Sant és anomenada també festa onomàstica o dies natalis.
Aquesta darrera expressió es refereix al naixement, a la vida eterna del Sant,
o sigui, al seu pas de la terra cap al cel.
Després d'aquesta informació onomàstica, passarem a comentar un cop més
aquest temps meteorològic tan loco, loco, loco.
Ja ho deia en castellà, tot recordant una vella cançó i una vella pel·lícula,
o una peça de teatre, que ho tenia com a motiu.
Ara, no em feu dir quina cançó ni quina peça de teatre, perquè no me'n recordo.
O si realment era una cançó o no, però ha quedat en l'imaginari popular
i crec que aquest, aquest hivern, li va bé a aquest loco, loco, loco.
Pluja, relativament poca.
Calamar-se, molta.
Cops de mar, feroxes.
Vent, fort, fortíssim.
Una mica de neu, sol esplendent,
i el dimenge, a migdia, temperatures a molts llocs,
per sobre dels 20 graus.
O sigui, a l'estartit estaven a 24.
O sigui, feia caloreta.
Per a què continuem?
Així els hi va als nostres pobrets cossos.
Per culpa d'aquest temps, el grup comença a fer, ai, una mica de festes.
El més jove del grup està sota les urpes d'aquesta molesta senyora
que fa que estiguem obligats a fer llit.
Els altres components del grup tirem com podem.
O sigui, l'Alina avui tampoc no estarà amb nosaltres perquè estem de viatge
i està venint cap aquí.
Per això no ha pogut arribar temps de fer el programa.
Bé, doncs vindran altres temps en què ens trobarem exultants i contents,
encara que avui tampoc estem tristos
perquè estem amb vosaltres, aquesta estona,
per oferir-nos un espai d'informació, curiositats i música.
Us saludem la Montse, el Joan Maria i aquí us parla la Joana
i també des de la part de so, en Carles Hernández Rius
que ens posarà el to musical.
Endavant, 60 i més o menys!
Volem que les nostres paraules facin palès l'homenatge
que desitgem retre a una persona discreta, però ferma, intel·ligent,
emprenedora, líder sense voler ser-ho,
durant un temps presidenta d'Òmnium Cultural
i impulsora, juntament amb d'altres coneguts sobiranistes del procés català.
Va deixar-nos la matinada del passat diumenge
víctima d'un desgraciat accident de trànsit.
El nostre sentir record, per la dama del sobiranisme cultural,
com la va anomenar el periodista francès Marc Álvaro.
En recordarem sempre, Muriel Casals.
Música
Música
Música
Música
Informació del nostre butlletí municipal.
Sant Jus rep un premi estatal d'eficiència energètica.
L'Ajuntament ha obtingut el Premi Ciutat Sostenible 2015
en la categoria d'estalvi i eficiència energètica,
en reconeixement a les actuacions del Pla d'eficiència energètica municipal
que han fet entre els anys 2011 i 2015.
Música
Aquest pla inclou actuacions en tres àmbits de treball.
Millores de la gestió energètica municipal,
mesures d'estalvi energètic i inversions de millora
de l'eficiència energètica d'instal·lacions
i un procés d'aprenentatge organitzacional
pel que fa als resultats,
durant els anys 2013 i 2014,
s'ha aconseguit una reducció del consum energètic,
electricitat i gas natural d'equipaments i enllumenat
d'un 15% respecte a l'any 2012,
el que comporta un estalvi d'emissions de gasos d'efecte hivernacle
de 420 tones.
Les actuacions continuen amb l'objectiu de reduir un 25% del consum energètic
al període 2015-2019.
La tercera, la tretzena edició dels Premis
que atorga la Fundació Fòrum Ambiental
s'ha fet a l'auditori del Ministeri d'Agricultura,
Alimentació i Mèdia Ambient.
Després del gran èxit
de les representacions del musical Mamma Mia,
que recorda les cançons del conjunt suec ABBA
amb el protagonisme de la superpopular cantant catalana Nina,
ella, en una pausa entre les seves exitoses actuacions,
ha volgut fer un recull de les seves experiències
a través de la seva llarga vida professional
i, a més a més, presentar el llibre
que ha escrit sota el títol En veu pròpia.
I ho farà a Torroella de Montgrí
el proper dilluns, dia 22, a les 7 de la tarda,
al Museu de la Mediterrània.
Aquesta presentació té per títol
Fer de Músic.
Fer de Músic. Conversa amb la Nina.
Us convidem a assistir a una conversa
entre en Jordi Molina i la Nina.
Una conversa on es traspassa la trajectòria professional
d'Anna Maria Agustí, Nina,
cantant que en els seus orígens
va formar part de les orquestres Costa Brava,
Caravana, Xavier Cugat,
i Jânio Martí,
abans d'iniciar la seva prolífica carrera en solitari,
que l'han portat a editar una dotzena de discs,
participar en moltes obres de teatre musical
i col·laborar en la multitud de projectes
que valen que una de les veus més importants
del panorama musical actual.
Aprofitarem l'ocasió per parlar
del seu llibre en veu pròpia.
Edicions Columna,
un llibre homenatge a la música
i el cant com a l'ofici artesanal
i on reconeix la seva trajectòria com a cantant.
Informació de l'Agència de Collserola.
Endavant.
Excursions amb voluntaris.
Itineraris de la serra, per la serra,
conduïts per voluntaris de Collserola.
De 4 a 5 hores de durada.
Places limitades.
Diumenge 28 de febrer,
Els Templers.
Diumenge 6 de març,
Sant Madí.
Diumenge 13 de març,
un tomb per molins.
Dimarts 15 de març,
les fons del torrent de Sant Iscle.
L'inscripció de les sortides del dimarts
s'obren el dilluns de la setmana anterior a l'activitat.
I també els diumenges,
recorreguts guiats al voltant de Can Coll,
del pantà de Vallvidrera
i entorns del centre d'informació.
Trobem molt interessants aquestes excursions, oi?
I sobretot que són ben bé a la vora.
I com són guiades,
o sigui, t'expliquen detalls
que potser tu
hauràs passat 40 vegades per lloc
i no t'hauràs donat.
Bé, i ara continuem
amb aquella broma que em feu sempre
de la informació de la sala Parés,
que ha canviat les exposicions.
O sigui, aquesta vegada
el Magí Puig
estarà fins al 8 de març
i a l'espai 1,
que és la sala de baix.
I a la sala segona,
que és el pis de dalt,
la Brigitte Senzi
i Juan Antonio Mañas
també fins al 8 de març.
O sigui que, no sé si aprofitarem
que l'Alina no hi és
per fer la brenadeta.
Que no s'enteri ningú, eh?
Que no s'enteri ningú.
Això mateix, sobretot.
He hagut un escàndol
amb quadros d'enterrats falsificats.
Ai, por Dios, i tant.
Docents i escatx, eh?
I algú de la família.
Sí, sí.
Bueno, i o de l'entorn,
i tant que sí.
I algú de la família.
Na-la-la
Na-la-la
Fins demà!
Per Catalunya
Avui no ens enllunyarem gaire de casa nostra
Viatjarem pel tram final del Llobregat
Fins allà on el riu es troba amb la Mediterrània
En un reportatge de Josep Melero
Quan el riu s'acosta a la mar
Des de la part del Diable de Martorell
Fins a la desembocadura
Trobem diversos espais
Especials d'especial interès
Actualment
Agenciats amb el nom de part del riu Llobregat
Assajats per una intensa xarxa viària
I aigua molls com els de Molins de Rei
I rieres com les de Corbera, Vall d'Hidrera
Venen a passar l'aigua que s'encamina cap al delta
Cap al delta
Tu
Al final
Ens hi esperen estanys litorals
Com el remolà o la ricarda
I meresmes com el de les filipines
Són hàbitats molt fràgils
Que tenen un paper clau en el cicle de l'aigua
I actuen com enclavaments de biodiversitat
És un típic matí d'hivern
Al Bas Llobregat
La comarca que té en el riu
La seva espina dorsal
En els darrers 30 quilòmetres
En el curs fluvial
Des de Martorell
Sota el remol dels cotxes de l'autovia
El riu respira
Allà on s'obren petits espais naturals
Gràcies al Consorci
Per la recuperació i conservació
Del riu Llobregat
On arribarem a la desembocadura
Del riu
Fa 30 minuts
Érem al cort de Martorell
I en breus instants
Semblarà que hàgim transmutat
Dius el dalt?
Sí
Transmutat el continent
Perquè hem canviat de lloc
Hem canviat
Un lloc que semblava una cosa
Ara és una altra
El Llobregat
Neix a 156 quilòmetres amunt
A Castellà de Nuc
És un riu que avui
En el seu tram final
No reconeixeríem ni els romans
Ni tampoc els nostres avis
Aquest tram està envoltat avui
De carreteres i vies de tren
I de desembocadura
Va ser desviada l'any 2004
Per permetre
L'ampliació
De les instal·lacions
Del port de Barcelona
Cap al sud
Estanys, bases
Les platges de Viladecans
I el Prat
Per exemple
Formen espais protegits
Els espais naturals
Del delta del Llobregat
Són 98 quilòmetres quadrats
De terres planes i fèrtils
Que van des de Montjuïc
Fins a Castelldefels
Esteses en un front d'arc tensat
Que té el seu vèrtex a Sant Boi
A 10 quilòmetres de la línia de mar
Si s'analitza la composició geològic
I s'hi trobarem sorres, graves i llims
I què podem dir dels ecosistemes?
Si tracem una línia imaginària
De la costa cap al riu
Primer hi trobem els ambients marins
Les platges
I les bones barres litorals
On regna el jull de platja
Que és una gramínia
Que si es barreja amb els cereals
Pot resultar verinosa
La platja de Viladecans
És la que conserva el tram més genuí
Després venen les pinedes
Immerses en les seves dunes
I que la mà de l'home
S'ha encarregat d'alterar
Avui sabem que aquestes pinedes
Ja hi eren presents
Abans del segle XVI
I que s'havien explotat
Per obtenir fusta i
I fer casera
I fer casera
El pi pinyer
I és una inusual diversitat
D'orquídies
Que són els elements
Més representatius
Els estanys litorals
Continuo jo
Els estanys litorals
Estan permanentment
Coberts d'aigua
I amb una fundària
De 4 a 6 metres
Són un filtre
Per a la contaminació
Regulen inundacions
Permeten la recàrrega
De l'aquífer
També és un refugi
De molts animals
Sobretot aus
I trobem
Gran varietat
De plantes marines
Les aigües
Dels estanys
Poden ser
Dolces
O salobres
I el seu grau
De salinitat
Varia en funció
De les aportacions
De l'aigua de pluja
Dels oratges marins
De l'aquífer superficial
I dels canals de rec
Que hi desguassen
Aquestes aigües
Surten al mar
Filtrant-se
Per la sorra
Si ens vingués de gust
Amb uns binocles
A la mà
Podríem veure
Ànecs
Fradaluques
Capbossons
Empolomellats
Cerxets
I becadells
Bellugadissos
Corps marins
Que seixuguen
Les ales al sol
I tot un seguit
D'oques salvatges
Arpelles
Polles d'aigua
Flamencs
I a vegades
Si tenim sort
Una àliga
Calçada
En total
Al delta
S'han censat
Uns 350 tipus d'aus
Una mostra més
Del seu valor patrimonial
Indiscutible
És pel coneixement
Que es guanya el respecte
A la natura
25.000 escolars
I 200.000 visitants
Avalen
Aquesta tesi
Un nou monstre
I rom
En el cel
Però
Els ocells
De l'estany
Ni s'hi muten
Ja sabeu
A què em refereixo
Oi?
És molt gran
Fa soroll
I porta
Al seu ventre
Molts personatges
Que es diuen
Humans
Les maresmes
Del delta
Es van
Dessecar
O terraplanar
O terraplanar
Sí, per quan les volíem fer servir
Per conreus
I es van aprofitar
L'ús agrícol
O bé
Per instal·lar
Càmpings
Per avui en dia
Estant gairebé
Abandonats
Per motiu
De l'ampliació
De l'aeroport
En temps llunyans
Podíem veure
Pagesos
Plegant
Carxofes
Molt bones
Per cert
Avui veiem
Ciclistes
Parelles
Passejant
Els seus
Gossets
Resumint
Avui en dia
El riu Llobregat
A banda de ser
El riu
De vell
Antubi
Més aprofitat
Del país
És també
Un dels nostres rius
Més estimats
I tot que sí
Ara podeu escoltar
Música
Per gaudir
Avui escoltarem
La veu
D'un dels tenors
Més famosos
De la lírica catalana
En Jaume Aragall
I Garriga
Va debutar
Al Gran Teatre
Del Liceu
I ha estat figura principal
En els primers teatres
D'arreu del món
Amb un ampli repertori
Del qual destaquem
Els protagonistes
De les òperes
Faust
Don Carlo
La Favorita
La Bohème
I molts més
L'escoltem
En un gènere
Més proper
I popular
Però no per això
Menys important
Musicalment
La cançó napolitana
Canta
Matinata
De Ruggero
Leon Cavallo
Famos compositor
Italià
Autor
De l'òpera
I Pallacci
Acompanya
Jaume Aragall
L'orquestra sinfònica
Del Gran Teatre
Del Liceu
Sota la direcció
D'en Javier Pérez Bautista
L'orona
Diviana
Sota la direcció
D'en Javier Pérez Bautista
Sota la direcció
D'en Javier Pérez Bautista
D'en Javier Pérez Bautista
Sota la direcció
Sota la direcció
D'en Javier Pérez Bautista
Sota la direcció
D'en Javier Pérez Bautista
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
malalties de gola i tota una munió de molèsties
que ocasionen, moltes vegades, baixes en els llocs de treball.
Sabem que els cítrics contenen moltes vitamines,
sobretot del tipus C i també d'altres més,
però sabem quina és la funció d'una d'elles?
Que precisament no té tanta difusió?
Parlem de la vitamina E.
Aquesta vitamina és l'antioxidant,
l'hiposoluble més important,
que protegeix les membranes cel·lulars i teixits,
contribuint així al bon funcionament del sistema immun.
Ajuda també a la formació dels globus vermells
i a la funció de la vitamina K.
Aquesta no la sabia, de la K.
K de quilo.
No, és la de la coagulació.
La vitamina que ajuda a coagular la sang
amb una ferida,
si tens falta de vitamina K,
aleshores pots patir una hemorràsia.
Sí, sí.
Molt bé, sí, sí.
Invalucrada, ja ho diu, la coagulació.
Per tant, juga un paper essencial en el sistema circulatori.
Molt bé.
Segueix?
Per tant,
us recomanem que no deixeu de prendre aquests aliments
que poden aportar vitamina E al nostre organisme
per protegir-lo dels radicals lliures que l'oxiden.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé, la interpretació era fantàstica.
O sigui que estem en una pista de ball i vinc a aplaudir.
Molt bé. Bé, tu, ara...
Ara una mica de crítica, reflexió.
No he entès mai, perquè molts futbolistes dels equips de futbol espanyols
tenen necessitat d'escopir a la gespa tan sovint, mentre juguen.
Només cal veure qualsevol partit dels que te l'avisen cada setmana
o anar a qualsevol camp de futbol per presenciar-ho.
Quin fàstic.
Si no agrada, no, realment és un detall que no agrada.
Sí, sí.
Se'm fa estrany haver vist alguna vegada
escopir d'altres practicants d'esports a l'aire lliure.
Ah, sí?
És a dir, només passa als futbolistes, això.
Ah, sí.
I de molt més cansats.
Posem pel cas corredors de maratons,
de cross, de curses ciclistes,
jugadors de tenis,
jugadors de bàsquet,
de Humble,
que són més cansats que jugar a futbol.
Bueno, no ho sé, eh?
Això ja...
Sí, sí, sí.
Vols dir?
Sí, sí, sí, sí.
És més pesat?
És més pesat?
Ah, me'n descuidava.
Els equips semenins de futbol
no he vist ningú que tingués aquesta mala costura.
Ah, les noies.
Ah, perquè encara són massa novates.
Sí, diu,
deu ser perquè les noies en general són més ben educadetes
i se'm donen compte de que no ho han de fer.
Penso, no ho sé.
Potser sí.
Està curiós, de veritat.
Està curiós.
Bé, ara parlarem una mica del telèfon mòbil.
Adiós.
Qui no té avui dia un telèfon mòbil?
Jo, jo no en tinc.
Bueno, però és un cas molt raro.
Oh, i tant.
Jo no en tinc.
T'ho ha de donar un premi.
Perquè ara ja no és el telèfon,
ja és l'esmartphone.
Ja, també.
Que fan de tot.
Hasta poden afaitar, si vols.
Imagina't.
Bueno,
quasi bé tothom en té.
Menos la Joana.
Ara ens entenem.
Ara us entereu.
Però aquest aparell avui dia
és quasi imprescindible.
És relativament molt modern,
ja que la venda de telèfonos mòbils a Espanya
va començar l'any 1992,
el dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Llavors eren caríssims
i, per tant,
un article volparaguat
a l'abast únicament
dels executius d'empreses
de primer nivell
o, naturalment,
de persones riques.
Aleshores,
les millors marques
eren Motorola,
dels Estats Units,
i Nokia de Dinamarca.
Avui dia,
totes dues han sigut
absorbides
per fabricants xinesos
i coreans.
Mai la vida
un producte industrial
ha tingut una implantació
a escala mundial
tan massiva
i en tan poc de temps.
Enguany,
el mercat de smartphones,
ja no diguem de telèfonos,
perquè ja estan passats de moda,
està en mans
d'unes poques empreses multinacionals
que, gràcies a un esforç titànic
en diners
i en investigació
i desenvolupament,
han assolit un èxit
sense precedents.
Quatre o cinc empreses
dominen tot el mercat mundial.
El que no tinc tan clar
és d'on han sortit els diners
per financiar
les grans companyies orientals,
sorrides del no-res,
de la maquineta
de fer diners,
del fons de pensions occidentals,
entre ells nosaltres,
que han invertit
quantitats astronòmiques
als Chabels,
són les fàbriques
que tenen
les coreanes,
o d'altres miracles
que no sé
d'on són.
No, no has de veure
més que quan van intentar
obrir,
quan van obrir
la casa aquella
que no me'n recordo
si és la de la Poma,
allà al Passeig de Gràcia,
Apple,
Apple.
Doncs, escolta'm,
les cues
eren impressionants
i hi havia gent
que estava des de les 6 del dematí
esperant que obrissin
l'establiment.
Per agafar l'últim model.
Sí, sí, sí.
Potser un dia
no gaire llunyà
sortirà la llum
tot a l'embolic
i el que passa
ja ens haurem quedat
sense indústries
i només ens caldrà
vendre pipes
als turistes.
Bueno, sí.
Perquè tot això,
sobretot la Xina,
allà on es fabrica tot.
I els xinos fins ara
el que han fet
és comprar
empreses
europees
o americanes
i esclar d'aquesta manera
són els amos
de l'empresa
i tenen
tot el seu
capital.
Tot el seu coneixement.
Sí, a més a més
els xinesos
s'han comprat
la deuda
de molts països
del món.
Per això
quan la Xina
deixa de pujar
aquest 7
que se li augurava
i puja
només que 5
hombre,
que susto.
El capital del xino
és un partit
comunista
llavors tenen
la màquina
de fer diners.
A darrere què?
Poden fer tant diners
que volen.
No hi ha control.
No sabem.
el fons que tinguin.
La gent allà
cobren 4 rals
i què?
Hem de competir
amb aquesta gent.
No tenen seguretat social,
no tenen res.
Aquí és l'embolit
que tenim ara
perquè a totes les empreses
no podem competir
amb ells.
No sé el que passarà.
Jo ho veig molt negre.
Ens nominaran
els xinus.
No, veurem.
Sempre passen les coses
i sempre...
L'Apple
és americana, no?
Sí, sí.
És la més cara
que hi ha.
Bueno, perquè aquesta
ha fet coses
de molta tecnologia.
el seu sistema
i anar renovant-se
contínuament.
Sí, però esclar,
que si els altres resulta
que van copiant
i la màquina de diners
ho va comprant tot,
arribarà un moment
que...
Ja veurem.
saps què pot ser això, no?
El que va passar
amb els japonès
ho sé fa molts anys.
Clar, perquè, per exemple,
pots comprar una tablet
per 200, 50 o 300 euros
i si vols una tablet
que sigui una Apple
pagues 900.
Sí, sí.
Ja, ja, ja.
I la diferència és...
I el rendiment,
vosaltres que sou entesos
amb aquestes coses,
com va?
A mi em funciona.
Jo tinc una tablet
que és bastant normaleta
i pel que faig jo...
Sí, la majoria de la gent
compra la novetat
per ensenyar
els ells
que tenen un Apple.
Que tenen un Apple.
Però si la majoria
la majoria
no fem ni el 10%
per les prestacions.
Jo, si us voleu,
us explicaré una anècdota
que va passar a casa.
O sigui, una companyia
per fer el canvi
de telefonia
regalava'n una tablet.
D'acord?
Sí, sí.
I llavors,
deixeu-me,
deixeu-me,
perquè és flagrant, eh?
Ja.
O sigui que, sí, sí,
al meu fill
li va passant,
vale,
doncs molt bé.
Pensava comprar-me-la,
que envio
perquè no estaven contents.
Bueno,
i me la regalen,
perfecte.
Valia cèntims.
Era de bon...
No me'n recordo
perquè no els conec,
però era de bona qualitat.
Però resulta
que a l'hora de la veritat
va haver de declarar-ho
com bienes d'aquests
que donen amb espècie.
O sigui,
que va agafar
un amb pipa menta
perquè jo,
amb això
que o va haver de declarar
en aquell temps
700 euros, eh?
Clar,
perquè són cares,
segons tu.
Oh,
i aleshores
em compro
la que em dóna la gana
i no haig de fer aquesta...
Que no m'enganyin.
O sigui,
que la cosa
és greu, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Continua,
continua.
Bueno,
veiem ara
els avantatges
dels smartpons
o dels mòbils.
Sí,
eh?
Comunicació immediata
arreu,
a tota hora,
a qualsevol lloc,
fins al bany.
Mm-hm.
Conexió a internet,
produir i enviar fotos
a través del WhatsApp,
a la gent
que no els espera
i ni gràcia
que els fa.
Innumerables
aplicacions.
Cada dia
en surten de noves
i la majoria
no saben
per què serveixen.
Que el fill
o la filla
els hi ha baixat
de franc.
Gràcies,
com es diu en castellà.
No us distregueu
de mica en mica
sense adonar-nos
i ireu passant
per l'arru
o sigui,
per caixa.
Oh, i tant.
Avui alguns diaris
ja cobren
per llegir articles
a l'any.
Sí,
sí,
és veritat.
Inconvenients.
Despeses creixents
cada mes
i de difícil control.
Sensació
que el gran germà
ens controla.
Pèrdua,
per tant,
d'intimitat.
També penso
que en general
molta gent
hauria de millorar-ne
el seu ús.
No em sembla
deien
que en el transport públic
es parli
una bona estona
per telèfon
a crit pelat.
Enterant-nos
de totes les
intimitats
de la gent
que tenim al costat.
Exacte.
pitjor que això
es produeix
en el menjador
dels restaurants.
Oh, sí.
Cosa força freqüent,
la qual demostra
una evident falta
d'educació
i respecte
als nostres
conciutadans.
A casa seva,
que cadascú
faci el que li vingui
de gust.
Si la seva dona
l'hi permet,
l'hi permet,
esclar.
Sí,
que la dona
no tingui tan bé
el seu.
Per avui,
amics radioients
de 60 i més
o menys,
ja us he donat
prou la tabarra.
Bona nit a tothom
i fins a la setmana
vinent,
si Déu vol,
i la Joana
el Garra
volen.
Sí.
Jo faré un petit incís
amb això del telèfon.
Digues, digues.
perquè la veritat
és que tu pots
estar connectat
al Facebook
sense utilitzar-lo
perquè et fa falta
o per jugar
o per fer alguna cosa,
però la gent
que pengen coses
al Facebook
ja saben
el que estan fent.
Oh, no.
Perquè això és una cosa
que corre per deixar-se.
No ho saben.
Vull dir,
és com una...
Se'm puja el lúbul
i allà es queda.
És com ficar algú
dintre la casa teva
perquè s'assabenti
de tot el que tu fas
i a més a més
ho pengen al Facebook.
Ho pengen
perquè com ho vegi.
El Facebook,
al Twitter
i tres o quatre més.
I amb la particularitat
que si un se'n dona compte
que ha tingut
un moment dolent
i l'ha penjat,
després no hi ha maneres
de recuperar-ho
o de treure-ho d'allò.
Bé,
ho hauríem de reflexionar
nosaltres mateixos
saber el que fem
i per què ho pengem.
Sí, sí.
Sí, sí.
Perquè a vegades
és un compromís.
I tant.
Perquè la gent
no n'ha de fer res
del que passa a casa teva.
a mi no em tenta
de penjar cap foto
ni dir
perquè he estrenat un vestit
o perquè me n'he anat
a veure fulano,
mangano,
citano.
No.
Som nosaltres
els responsables
del que fem.
No,
i la joventut.
A mi em fa por la joventut.
la joventut,
si no la sap fer servir
és un perill
perquè a internet,
a Facebook,
a tot estat,
hi ha coses molt bones,
d'enteres de moltes coses,
curioses.
Va molt bé.
Però si no se sap utilitzar,
és molt perillós.
És perillós.
O sigui que...
Després també hi ha moltes informacions
que són mentides.
Això a les Viquipèdia mateix
ho has de comprovar
amb altres mitjans d'informació.
Amb el paper, no?
Sí, està molt controlat, diuen.
Però jo per dos vegades
he intentat treure'm una informació
personal meva, eh?
Sí, sí.
De Viquipèdia.
Algo que volies saber.
I de temps enrere
i escolta'm,
no era exacte, eh?
Allò que estava posat
perquè el que va escriure allò
no estava prou enterat
de...
del que havia passat.
També és veritat.
O sigui que...
Sí, sí.
Molta tècnica moderna
però ojito.
S'ha de saber controlar.
I tant.
Bé,
estàvem parlant
de les Viquipèdies
i totes aquestes coses.
Què et sembla
si ens prepares
alguna cosa de zumba?
Ho tens a mà?
Este baile no hay salida
que corre el tiempo
Venga ti y zumba conmigo
con movimiento
Este baile no hay salida
que corre el tiempo
Venga ti y zumba conmigo
con movimiento
Con movimiento
Bé,
la zumba,
l'exercici
que mou el món.
és un article
de José Vicente Morán.
Comença, Montse.
Poc es podia imaginar
fa més de tres lustres
el preparador físic colombià
Alberto Beto,
Bet Pérez,
que la seva manera
de preparar les classes
al gimnàs
on treballava
es convertiria
en l'inventor
d'aquest fenomen
de masses global
que és la zumba.
al nostre país
fins i tot
la reina Letícia
es fa
estar
és un afán
convençuda
però
és hort
tot el que llueix
en la zumba?
Ara jo.
Aquesta disciplina
de fitness
advoca
per mantenir
un cos
saludable
i per desenvolupar-lo
a enfortir-lo
i donar-li
flexibilitat
mitjançant
moviments de ball
combinats
amb una sèrie
d'exercicis aeròbics.
Per enardir
les lesions
de practicants
s'acerveix
dels principals
ritmes llatins
com la salsa
el merengue
la cúmbia
o inevitablement
reggaeton.
Això
per si mateix
ja es pot considerar
una virtut
pels fervorosos
sombers
o un defecte
pels
anti-reggaeton
a ultrança.
Ara tu.
Però ja se sap
no es pot tenir tot.
Els riscos físics
de la zumba
no van més enllà
d'alguna torçada
de tormill
o d'una inflamació
articular
i ningú no podrà
negar
que els exercicis
aeròbics
ajuden
a enfortir
els músculs
i que
l'alliberament
d'endorfines
procura
una bona dosi
de somriures
en acabar les classes.
Ara Montse.
En qualsevol cas
bé
siguis
pro
o siguis
anti
la zumba
és una proposta
vàlida
si pretens
divertir-te
i fer exercici
moderat
alhora.
Ara bé
si busques
alguna cosa més
millor
queda't
amb altres opcions.
Bé
hi ha detractors
hi ha persones
que estan molt a favor.
Primer parlarem
de les que estan a favor.
Aviam
a favor de la zumba
és un entrenament
cardiovascular
moderat
que serveix
d'un mètode
lúdic
que funciona.
S'ha acabat allò de
pagaràs amb suor
i dolor
estil fama
ja ho diu el seu lema
deixa els exercicis
i apunta't
a la festa.
Ara tu?
és apropiada
per cremar
grases
corporals
perquè no exigeix
atrepar
pràcticament
a ningú
només
la freqüència
cardiaca
màxima.
Ara tu
Joan Maria
és una disciplina
que no entén
d'edats
ni sexes
no requereix
una gran preparació
física
i tonifica
tot el cos
a l'hora que ajuda
a guanyar mobilitat
a les articulacions.
És una activitat
desestressant
i amb un clar perfil
socialitzador.
Tot això
totes aquestes opinions
són a favor.
Ara veiem
les que hi ha
en contra.
Exigeix
una certa
coordinació
de moviments
cosa que farà
que la molt
nombrosa tribu
dels
Poca Traça
pateixi
com mai
per seguir
la coreografia
durant els 60 minuts
de duració mitjana
que fa una sessió.
Els puristes
del gimnàs
consideren
que no ajuda
a augmentar
la força
ni és de gran utilitat
per guanyar
musculatura.
Bé.
A sigui
que vosaltres
mateixos
seguint
aquesta música
que sentim
I per què
la vols guanyar
molta
musculatura?
Sí,
a vegades
que sí
que la necessites.
A veure,
si no tens
musculatura
el cos
no s'aguanta bé.
O sigui,
jo he de fer
cada matí
bicicleta
perquè com no puc caminar
he de fer musculatura.
La massa muscular
fa que tu caminis bé.
Sense massa muscular
cada cop
caminaríem menys.
Clar,
seria més tova.
El muscle
aguanta l'os.
Bueno,
no has de tenir
de muscle
però molts
potser volen fer
que...
No,
no,
no es tracta
d'aquests
que prenen
anivoritzants
d'aquests
per posar
massa muscular.
No,
no és el mateix.
No,
és per mantenir
la musculatura teva.
De totes maneres
60 minuts,
persones
de 50 anys
m'he jugat
un pèsol
que això
no es pot fer.
30 minuts
és més que suficient.
No ho sé,
jo no comptaria
ni 30 minuts.
Ni 30 minuts.
sobretot
aquest ritme
que ens ha posat
el Carles
que sigui
que fa saltar,
fa saltar,
però...
Fa una música tropical
d'aquesta música
sudamericana
que és molt
engrascadora
la música.
Molt.
El que passa
que si intentes
seguir-la
i no en saps...
Sí, sí.
Però,
de totes maneres,
no sé si l'heu vist
aquella pel·lícula francesa
que és
Dios mío,
pero que te hemos hecho
l'escena final
del casament
saltant i brincant
et fa continuar.
O sigui que...
Sí, sí,
t'enganxa,
t'enganxa.
Sí, t'enganxa.
Sí, t'enganxa.
Ens has posat
aquesta música
perquè descansem,
oi, Carles?
Eh, que sí?
No l'has fumat.
Mira,
ara parlarem
de l'artrosi,
de tota aquella cosa
que les persones
joves
no tenen.
Bueno,
no tenen,
no tenen.
No.
Salvo rares
excepciones.
entre cometes.
Bé,
artrosi,
trucs per conviure amb ella,
segons les idees
d'an Oscar Jiménez.
A Espanya hi ha
7 milions de persones
amb artrosis,
la malaltia reumàtica
més freqüent
i, sobretot,
a edats avançades.
Segons l'Organització Mundial
de la Salut,
afecta de manera
simptomàtica
el 28%
dels més grans
de 60 anys
i el 80%
dels pacients
tenen limitacions
de moviment.
Al nostre país,
l'artrosi
representa
el 30%
d'incapacitats
laborals
i s'estima
que l'any 2020
serà
la quarta causa
de discapacitat
en el món.
És una malaltia
produïda
pel desgast
dels cartílegs
que estan
a l'extrem
dels ossos.
Aquest desgast
fa que les superfícies
dels ossos
friccionin
entre si
amb el moviment
de les articulacions
i produeix
dolor.
Afecta
principalment
els genolls,
els malucs,
les mans
i l'esquena
i, encara
que és una malaltia
que no té curació,
es pot alleujar
mitjançant
tractaments
farmacològics,
antiinflamatoris,
analgèsics,
etcètera,
seguint
una sèrie
de consells
que ajudaran
a preservar
la qualitat
de vida.
N'hi ha que diuen
que val bé
menjar
peus de porc
perquè tenen
gelatina
igual que
les galtes
de porc
i això també
diu que...
Va molt bé
i a més a més
diu que la gelatina
no engreixa, eh?
No, no.
no sé si és veritat
o mentida.
El rest del porc
porta colesterol
i aquesta la gelatina
és una gelatina
però no porta.
Continua.
Ja ho sabeu.
Vas tu,
Josep.
Joan Maria.
Diferents societats mèdiques,
associacions de pacients
i alguns centres sanitaris
han publicat llistats
de recomanacions
que val la pena
conèixer
per conviure millor
amb l'artrosi.
Aquestes són les principals.
L'exercici moderat
és beneficiós
per l'artrosi.
Per exemple,
és bo
per l'artrosi
de genolls
o de maluc
dedicar
de 10 a 20 minuts
al dia
activitats físiques
com caminar
o muntar
amb bicicleta
per un terreny pla
o si no
al despatx
com ho faig jo.
Aviam,
segueix.
Segueix
al proper punt.
No s'han de fer
aquells exercicis
que produeixen dolor.
i hi ha més dolor.
Si hi ha més dolor
és convenient
guardar repòs
durant dos o tres dies.
Acudir a un balneari
és aconsellable
ja que permet
fer exercici
mentre s'ura
sense carregar
el pes
en les articulacions.
L'excés de pes
és el principal enemic
del pacient
amb artrosis
de genoll
per la qual cosa
a les persones
amb obesitat
o sobrepès
aprimar-se
sempre és beneficiós.
Hi ha pacients
als quals
els va bé
aplicar calor.
Bossa d'aigua calenta
manta elèctrica
o fred
bossa de gel
on
hi ha les articulacions
afectades
per alleujar
el dolor
però es recomana
no fer-ho
més de 20
o 30 minuts
al dia.
Als matins
quan hi ha més rigidesa
i dolor
s'aconsella
una dutxa
d'aigua calenta
amb un raig fort
per proporcionar calor
a les articulacions
i massatge local.
És millor dormir
en un llit
amb el matalàs dur
i asseure's
a les cadires
d'espatller recte.
No convé
mantenir
durant molt de temps
una mateixa postura
no romandre
quiet de peu.
S'ha d'evitar
adoptar postures
perjudicials
com posar-se
a les genolls
o a la gatzoneta
que és allò
que diem
en castellà
en cuclilles.
Les articulacions
no s'han de forçar
i s'han d'evitar
els moviments bruscos.
Es recomana
usar l'ascensor
en lloc
de les escales.
Les persones
que utilitzen
un bastó
per caminar
l'han de fer servir
al costat.
S'aconsella
portar sabates
sense massa taló
i sense cordons
per no haver
de jupir-se.
Són més recomanables
les sabates
elàstiques
però fermes
i de materials
no sintètics.
no s'ha d'anar
carregat
de coses.
És millor
usar
el carretor
d'anar
a comprar.
Per a les persones
amb artrosi
a les mans
es recomana
l'ús d'eines
i utensilis
domèstics
adequats.
Han de ser
de mànec
ample
i de poc pes.
Per no forçar
les articulacions
es poden usar
ajudes
com
obrellaunes
elèctric.
I molt important
no hem d'automedicar-nos
només
han de prendre
els fàrmacs
indicats
pel metge.
Això és molt important.
Bé,
hem arribat a la fi
d'aquest programa
d'avui de
60 i més
o menys
avui
bastant menys.
Bé,
recordeu
que som
amb vosaltres
els dimecres
a les 8 de la nit
o bé
els dissabtes
a les 11 del matí
en repetició.
Moltes gràcies
senyors oients
moltes gràcies
Carles
per la teva ajuda
moltes gràcies
Montse
i a tu
Joan Maria
i
desitjar
que el Joan
es posi bé del tot
i que l'Alina
arribi
del seu viatge
satisfeta
i feliç.
I tant que sí.
Bé,
fins a la propera.
Molt bona nit
o molt bon dia.
Em pensava que tenia
xarxes en Joan.
En Joan,
no,
tenia grip.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.