Title:

Antiga Pèrsia, neules amb piment i jocs medievals: de l’Imperi aquemènida a la llegenda de Sant Roc i el Sant Gos

## Resum general Episodi variat i àgil de "Seixanta i més". Després de salutacions i comentaris sobre Setmana Santa, el programa s’endinsa en un bloc principal sobre l’Antiga Pèrsia, seguit de costums i gastronomia medieval catalana, jocs i apostes a la Barcelona medieval i, finalment, una llegenda popular sobre la pesta, Sant Roc i el “Sant Gos”. ### Bloc 1 — L’Antiga Pèrsia (Aquemènides i llegat) • **Origen i extensió de l’imperi**: amb Ciro el Gran i, més tard, Darios I, els aquemènides integren pobles del Pròxim Orient en un únic estat que s’estén des del nord d’Àfrica fins al riu Indus. • **Persèpolis i els palaus**: arquitectura de pedra monumental, escalinates amb representacions de 23 delegacions i estil eclèctic amb influències de Babilònia, Assíria, Jònia i Egipte. El tresor reial inclou or, argent, bronze i vidre; peces com el *ríton* i una vaixella sumptuosa. Menús refinats amb gelatina de raïm, naps confitats, tàperes i oli de festuc. • **Administració i exèrcit**: l’imperi s’organitza en *sàtrapies*, amb una xarxa de comunicacions eficaç, monedes oficials (el dàric d’or i el sicle d’argent) i llengües d’ús comercial (elamita, babiloni i arameu). La **cavalcadura i els carros** són clau de la superioritat militar. • **Luxe, tombes i religió**: joieria d’alta qualitat amb incrustacions de vidre, esmalt i pedres precioses. Tot i l’espoli antic de tombes, han perviscut tresors amagats. Religió de base *zoroastrista* amb el déu **Ahura Mazda** sovint representat en un disc solar alat. • **Llegat**: després d’Alexandre el Gran, la cultura persa influeix el món grec i, segles després, l’**Imperi sassànida (224–651)** recupera tradicions i creences. Amb la conquesta àrab, els models iranians marquen els primers segles de l’islam i la llengua persa manté una identitat pròpia. Al segle XIX, la dinastia qajar reanima l’interès per l’antiga Pèrsia. • **Redescobriment europeu**: des de viatgers medievals fins al segle XIX, quan el desxiframent del persa antic obre una nova comprensió de la història i cultura del Pròxim Orient. > "El desciframent del persa antic va representar un pas molt important per entendre la història i la cultura del Pròxim Orient." ### Bloc 2 — Gastronomia medieval catalana: neules i piment • **Neules amb piment**: documentades el 1098 i servides a la cort de Jaume I (1267). El **piment** (també *clarea* o *hipocràs*) és vi blanc o negre endolcit amb mel o sucre i aromatitzat amb pebre, canyella i altres espècies: a l’estiu molt fred com a aperitiu i a l’hivern molt calent. • **Les neules**: a l’edat mitjana eren planes (no enrotllades fins al segle XVII) i es feien amb farina, clara d’ou, mel i espècies; massa fina i poc torrada, sovint decorada. Etimologia: "neula" ve de *nebula* (boira fina) en llatí. > "El binomi neules amb piment era total." ### Bloc 3 — Jocs i apostes a la Barcelona medieval • **Taforeries**: cases de joc legals, arrendades i fiscalitzades pel municipi; part dels ingressos es destinaven a obra pública, però el Consell hi era contrari per **blasfèmies, bregues i maldecaps**. • **Jocs i prohibicions**: els daus, molt perseguits, arruïnaven famílies; també es jugava a les *creueres* (taulell amb vuit triangles) i a cartes (*nahips*). Prohibit jugar els diumenges durant missa, per Quaresma i després de la posta del sol. Sancions severes i expulsions. > "La gent s’ho jugava tot: diners, menjar, roba, el carro i la casa." ### Bloc 4 — Llegenda de la pesta, Sant Roc i el “Sant Gos” • **El presagi i la pesta**: l’aparició d’un corb negre que cau a la plaça i desprèn una pudor mortal anuncia la pesta a Barcelona. • **Sant Roc**: arriba per guarir els empestats; malalt i expulsat, rep l’ajuda d’un **gos** que li llepa les nafres i li porta pa fins a la recuperació o mort. • **Devoció popular**: s’instaura el **dia del Sant Gos** (l’endemà de Sant Roc) i aquell dia els gossos poden entrar a l’església; la resta de l’any es tem la forma canina del diable. > "Molts barcelonins tenien més fe en el gos que no pas en el sant." ## Temes principals • **Antiga Pèrsia i els aquemènides**: expansió, Persèpolis, administració, economia, religió i llegat. • **Gastronomia medieval catalana**: neules, piment/hipocràs i usos festius. • **Cultura lúdica medieval**: *taforeria*, jocs de daus, *creueres* i cartes; regulació municipal i moral pública. • **Llegendes i religiositat popular**: Sant Roc, el “Sant Gos” i la memòria de la pesta. ## Conceptes clau • *Aquemènides*, *sàtrapies*, *ríton*, *zoroastrisme*, Ahura Mazda, *hipocràs*, *taforeria*, *creueres*, *nahips*.

['Antiga Pèrsia', 'Aquemènides', 'Ciro el Gran', 'Darios I', 'Alexandre el Gran', 'Persèpolis', 'Ríton', 'Sàtrapies', 'Dàric d’or', 'Sicle d’argent', 'Elamita', 'Arameu', 'Zoroastrisme', 'Ahura Mazda', 'Sassànides', 'Conquesta àrab', 'Llengua persa', 'Qajar', 'Desxiframent del persa antic', 'Neules', 'Piment', 'Clarea', 'Hipocràs', 'Gastronomia medieval catalana', 'Barcelona medieval', 'Taforeria', 'Daus', 'Creueres', 'Nahips (cartes)', 'Alfons X el Savi', 'Sant Roc', 'Pesta', 'Sant Gos', 'Ràdio d’Esvern', 'Seixanta i més']