Seixanta i més
Amigues, amics oients de Ràdio d'Esvern,
ja han passat les vacances de Setmana Santa.
Què tal han estat en general per a tothom?
Pels catalans que van decidir anar cap al nord de l'Estat,
ha sigut un veritable encert, però
qui ha decidit viatjar al sud i sobretot a la costa d'Aurada,
terres valencianes o bé els empordans,
han quedat ben remullats i ventilats.
Aquesta natura sempre disposada a fer-nos la cusqui.
Es queixava un turista que venia d'Astúries.
Con lo bien que lo están pasando en mi tierra,
con un sol esplendente y aquí...
Però senyors, quan els homes i les dones del temps
anuncien llavantada, cal que ens preparem,
que el nostre estimant mediterrani té molt males pusses.
Però ja ha passat de moment.
Ja som tots a casa, ja hem comprat el llibre i la rosa
i estem a punt per felicitar a totes les i els Montserrats,
que també hi ha algun senyor que porta aquest preciós nou.
Sí, també.
La taula de redacció de 60 i més,
la Lina, la Montse, en Carles i qui us parla, la Joana.
Estem en disposició de dir endavant l'audició d'avui.
Avui ens manca el Joan Maria,
que com són les festes de Figueres,
s'ha anat a fer, a veure concerts, a ballar sardanes...
Bé, s'ho passarà d'allò més bé.
Moltes felicitats, Joan Maria.
Bé, ja fa dies que no tractem d'un tema
que sempre ens ha vingut molt de gust divulgar.
Els imperis i les civilitzacions de l'antiguitat.
Doncs bé, avui parlarem d'un imperi oblidat,
el món de l'antiga Pèrsia.
Des de fa molt temps, temps antics,
els territoris de l'actual Iran
han estat un enclavament privilegiat entre Europa i Àsia,
i en dret d'intercanvis comercials
i d'encreuaments de cultures.
L'any 550 abans de Crist,
Sir, el Gran, va derrotar els Medes,
va conquerir Babilònia
i va reunir sota un únic estat
tots els pobles del Pròxim Orient.
Així va néixer el primer imperi de l'antiguitat.
Al llarg de 200 anys,
els Akemenides van arribar a dominar un vast territori
de 100 milions 500 mil quilòmetres quadrats
que s'estenia des del nord d'Àfrica
fins al riu Indus
i des de la mar de l'Aral fins al Golf Pèrsic.
La magnitud de l'imperi queda palessa
amb la construcció de la ciutat de Persèpolis,
amb les seves enormes escalinates
que reprodueixen en pedra 23 delegacions
vingudes de tots els punts de l'imperi
per honorar el rei.
Després de la derrota i de la mort
de Darius III a l'any 330 abans de Cris,
les immenses possessions d'aquests Akemenides
van passar a les mans d'Alexandre el Gran
i per aquesta via la cultura persa
va ser exercir una forta influència en el món grec.
Els palau reials.
Un dels aspectes més coneguts de la cultura persa
són els seus palaus,
edificis de pedra de dimensions ciclòpies
amb escalinates monumentals
i decoracions sumptuoses
on es perpetuaven els rituals de l'imperi.
En la pugeu de la seva grandesa,
Darius I va fundar Persèpolis.
En la seva construcció
hi van intervenir arquitectes, artistes i artesans
vinguts d'arreu de l'imperi,
la qual cosa explica
l'estil eclèctic
de les construccions que combinaven
influències de l'Am,
Babilònia, Assíria,
Jònia i Egipte.
El tresor reial
estava format per objectes
d'or, argent, bronza i vidre,
un material molt apreciat
que s'acostumava a tallar
imitant el cristall de roca.
Una de les peces de la vaixella
més característiques
és el riton,
un vas en forma de banya,
generalment amb decoracions
de figures simbòliques
i animals mitològics.
El menú d'un sopar reial
documentat
dona la mesura
del refinament
dels reis perses,
gelatina dolça
de raïm,
naps confitats,
tàperes i rabes
en conserva
amb sal
i oli
de fastuc.
El control de l'imperi.
Els sacamènides
van crear
un sistema administratiu
complex,
una xarxa eficaç
de comunicacions
i un exèrcit poderós.
L'imperi
estava dividit
en províncies
o sàtrapies
controlades
per un governador
parent del mateix rei
que s'encarregava
de recaptar
els impostos.
L'Elemita,
el Babiloni
i l'Arameu
eren les llengües
més freqüents
en la transició
en serecomercials.
Es van crear
dues monedes oficials,
el d'àric
d'or
i el cicle d'argent
que convivien
amb les monedes
encunyades
pels sàtrapes
i altres de procedents
de les ciutats
de la Mediterrània.
Cavalls i carros
eren la clau
de la superioritat militar
que permetia
exercir el control
a les fronteres
de l'imperi.
El luxe
en la vida
i en la mort.
Les tombes
dels reis
a que menedix
van ser
sequejades
ja en temps antics.
Armes
i joies
van desaparèixer
i només han arribat
fins als nostres dies
amb tresors
amagats.
Polseres,
torques,
arracades,
pectorals
i tota mena
d'aguarniments
de vestir
són vestigis
d'un període
de gran prosperitat.
L'art
de la joieria,
arquemenida,
es distingeix
per la gran qualitat
de les decoracions
amb
incrustacions
de vidre,
esmal
i pedres
precioses.
Els reis
arquemenides
adoraven
Aura,
Mazda.
Aura Mazda,
quin nom
una mica complicat,
oi?
Sí,
Mazda,
un déu
de la religió
soroàstràtica.
Àstrica.
Àstrica.
Soroàstrica.
Soroàstrica.
Soroàstro.
Que sovint
apareixia
representat
en l'interior
d'un disc
solar
alat.
Un llegat
perdurable.
El record
de l'esplendor
dels Acamènides
es va mantenir
després de la conquesta
d'Alexandre el Gran.
Entre els anys
224
i 651
l'imperi
Sassànida
va representar
un retorn
a les antigues
tradicions
i creences.
Al segle VII
exèrcits
procedents
de la península
aràbiga
van conquerir
l'Iran
i els models
iranians
van exercir
una gran influència
als primers
segles
de l'islam.
La llengua persa
va restar
viva
i va contribuir
a mantenir
una identitat
pròpia.
A partir
del regnat
del xar
Nasir
al-Din
de Pèrsia
1848
fins al
1896
la monarquia
Cajarita
va fer reviure
l'interès
per la Pèrsia
antiga
i els seus
monuments.
El descobriment
de l'antiga Pèrsia.
Un monge franciscà
o d'eric
de
Port-de-Nom
va ser el primer
europeu
que va visitar
Persepolis
al segle
XIV
quan anava
cap a la Xina.
Darrere d'ell
diversos viatgers
com ara el francès
Jean-Jordain
i l'holandès
Cornelis
de
Louis-Gin
van contribuir
amb les seves
narracions
i dibuixos
a engrandir
el mite
de l'imperi
soterrat.
Al segle XIX
el desciframent
del Perse Antic
va representar
un pas
molt important
amb la comprensió
de la història
i la cultura
del Pròxim Orient.
Realment
ha sentit
molt interessant.
És molt interessant
llegir
aquesta història
de tots aquests
que van moure
pedres i pedres
de tot arreu.
I tant que sí.
Un imperi gran.
I vam fer
primer imperi
i a més a més
tenint en compte
que en aquell temps
la medicina
tot
en temps
antiquíssims
ja dels
inicis
potser
fins a l'edat
mitjana
era
l'imperi
de les ciències.
De les ciències.
Han passat els anys
i en circumstàncies
que ho han esgavellat
una mica tot
però
mira
també es van aguantant.
Per portar aigua
cap a casa seva
vols dir?
El que s'ha donat?
No, el que passa
és que el distribuir
a altres imperis
sobretot els europeus
i el ditjós petroli
tot va desgavellar
una mica
tot a l'assumpte.
De veritat.
Sí, sí.
Bé, doncs
ara què, senyoreta Lina?
Sí, ara anem nosaltres
amb aquella cosa
del menjar
fixeu-vos que aquí
ja deien
que havien menjat
coses exquisides.
Sí.
Doncs aquí
que estem anant
de l'antiguitat
de l'antigó
que queda molt bé
sobre l'antigó
que queda molt bé.
Fins ara
també
les coses
que ens comenta
aquest llibret
que jo més o menys
vaig seguir
doncs nois
està la cosa
Sí, perquè
naps confitats
normalment
en castellà es diu
eres maçoso
que un nabo
i no, no
es veu
que els naps
la cuina
la feien servir
per cuinar
per cuinar
i per fer coses bones
per fer coses bones
molt bé
comencem també
pels menjars
i les coses bones
nostres
del nostre temps
del nostre país
Sí, sí
diu
Gran Marbella
Verament
de les Neules
al Piment
diu
un document
de la seva
de Barcelona
escrit
en 1098
1098
Déu-n'hi-do
Parla d'uns postres
molt refinats
Neules
amb piment
i sabem
pel dinar de Nadal
i sabem
que pel dinar de Nadal
de l'any 1267
el rei Jaume
hi va convidar
més d'un centenar
de comensals
i com a llevant
de taula
i seguint de postres
va servir
Neules
amb piment
El piment
la beguda predilecta
dels barcelonins
durant el segle I
i les Neules
les galetes
més refinades
El binobi
i Neules
amb piment
era total
I què era el piment?
El piment
dit també
clarea
clareia
pimenta de clareia
hipocràs
o giraflat
el preparaven
els sadroguers
i els espaciers
i els monestirs
i catedrals
hi havia personal
dedicat expressament
a la seva elaboració
l'ingredient principal
era el vi blanc
o negre
endolcit
amb mel
o sucre
i aromatitzat
amb pebre
canyella
i altres espècies
a l'estiu
es vivia molt fred
com a aperitiu
i a l'hivern
molt calent
per animar
per animar
els estomacs
no ho sé
per a calent
podria agafar una borrachera
no ho vegi
no ho cregui
no
amb les festes assenyalades
es prenia
al final dels sapes
sucat
amb neules
ah
i les neules
aleshores
les neules
eren planes
no enrotllades
cosa que no va passar
fins al segle XVII
a l'edat mitjana
eren considerades
una menja exquisita
i es feien
amb pasta
de farina
i clara d'ou
mel
i tota mena
d'espècies
pastada
ben fina
i poc torrada
això li direm
a la Joana
que és la reina
dels pastissos
ja no
ja no
ja no m'agrada
cuinar
no
diu ara
un pastí
jo
ja no va
bueno
feien amb pasta
amb farina
i clara d'ou
mel
i tota mena
d'espècies
pastada
ben fina
poc torrada
amb formes
cada cop
més sofisticades
i fins i tot
decorades
angravats
penseu
que neula
ve de nebula
boira
fina en llatí
mot
que fa referència
a la consistència
d'aquesta galeta
a
la frase del títol
és d'una nadal
anònima
del segle XV
un altre dia
farem més
perquè ara
tindríeu ganes
de menjar
de la neula
i ara
ens n'anem
a l'altra part
que és una altra
que és una altra
de
els fantasmes
no
encara no
encara no
encara no
encara no
ara
a les diversions
a les diversions
diu
un que jugava
d'aus
a la porta
de l'església
qualsevol vila
amb una mica
de cos
tenia una
taforeria
legal
què és una taforeria?
però és una casa
de joc
ah molt bé
noia
molt bé
sí
vale
un passino
d'aquella època
no?
sí
perquè en llenguatge
antigo
en el tafor
el que li agrada
jugar
i a vegades
guanya
amb males arts
i n'hi ha un altre
que és el taur
també
en castellà
és taur
amb AC entre mig
sí
amb AC entre mig
clar
aquí la F
és això
que diuen
no?
diu
bueno
doncs hi ha un cos
tenia una taforeria
legal
amb taules
per al joc
i controlada
pel butxí
en nom de la ciutat
el joc
agradava moltíssim
i es jugava allà
on hi havia espai
a la porta ferrissa
hi havia una plaça
la dels bargans
favorita
de molts jugadors
en la càntiga
de 544
del rei castellà
Alfons de Zé
el savi
el savi
s'explica la història
d'un tafurt
que presumiblement
a Barcelona
jugava a daus
a la porta de l'església
per dir
i en Pipat
va agafar la ballesta
i la va enviar
una sageta
cap al cel
esperant ferir
a la mare de Déu
ai
la sageta
li caigué
damunt de la taula
on jugava
i es va omplir
de sang
sang
canviada
pel cel
i el tafurt
ho veia
com un miracle
i se'n penedir
de la vida
que duia
i es va fer monjo
mira que bé
a la gent de Barcelona
li agradava els llocs
i apostar
si jugava amb penyores
en espècies
o amb diners
però el govern municipal
provia jugar
amb diners
també hi havia
llocs prohibits
i els daus
eren
un dels més perseguits
i és que els daus
eren un problema
la gent
s'ho jugava tot
diners
menjar
roba
el carro
la casa
i aquí no ho diu
però jo crec que la dona també
i això
enfonsava econòmicament
moltes famílies
jugava amb les fortunes
i també estava prohibit
jugar
a les creueres
a Barcelona
i per jugar
a les creueres
es dibuixava a terra
un rectangle
dividit
en vuit triangles
cada jugador
tenia tres fitxes
les demetes
el joc consistia
en col·locar
una demeta
al centre
i dues
als extrems
transversals
i un altre joc
prohibit
eren els
nahips
o nahips
que eren
les cartes
que va tenir
molta acceptació
al segle XV
i XVI
com se diu
salsecer
segons explica
el franciscà
gironí
francès
és el ximènis
el ximènis
a lo cristià
era un joc
molt jugat
per les dones
hi havia altres
prohibicions
respecte al joc
no es podia jugar
els diumenges
durant la missa
per cuaresma
i després
de l'aposta del sol
a Barcelona
el baguer
manà
que els esgarrats
i els sexs
no juguessin
els sexs
ja ho entenc
perquè els estafaven
pobrets
ara els esgarrats
veus a saber
diu
qui arrendava
la taforeria
pagava un lloguer
a la ciutat
diners
que anaven
destinats
a l'obra pública
aquí tenim la grossa
però al Consell
no li agradaven
ni els jocs
ni els taforers
ni les taforeries
i miraven
de foragitar-los
perquè la seva activitat
comportava
blasfèmies
bregues
baralles
i molts
maldecaps
i el càstig
podia anar
des dels dos anys
d'expulsió
de la ciutat
fins al 50
les penes
més altes
les rebien
els qui
incurrien
en una doble
categoria
com de
el cabot
i taforer
el pròxim dia més
i ara ens n'anem
als esperits
conserva-ho
sí
els esperits
i els esperits
llegiren poc
i hem llegit molt
mireu
sant gos
tenim sant
el que sigui
i sant
un sant
que es diu
gos
gos de
guau
guau
bueno
a Barcelona
s'hi vivien
uns anys
prospers
per un dia
tothom va veure
un ocellot negre
un corp
voltant i cridant
damunt dels carrers
de la ciutat
la gent
espantada
tenia clar
que allò era
un mal abrang
al cop
es desplomar
la plaça
de Sant Joma
i rebentar
deixant anar
una pudor
tan forta
que ningú
no s'hi podia
acostar
per mot de morir
ofegat
aquell animal
va portar
la temible pesta
que va matar
milers de ciutadans
la notícia
la notícia
d'aquest fet
es va escampar
pel món sencer
i Sant Roc
que vivia
en Montpellier
va córrer
cap a Barcelona
per ajudar
els seus habitants
Sant Roc
va dedicar
la vida a guarir
empestats
i fins i tot
en va ressuscitar
d'algú
a Barcelona
el futur sant
s'hostellà
en una casa
es contaminada
la peste
i els sostes
el van fer fora
l'home
es cercar refugi
a peu de la torre
d'entrada
del carrer
del bisbe
sol
i ple de nafres
més mort
que viu
la veu
d'un gos
de bon cor
l'animal
cada dia
li llepa
les ferides
i li porta pa
li fa companyia
fins que el Sant
mor
diuen
que la gent
veia el canet
passar pels carrers
de Barcelona
buscar pa
pel sant
i que els vells
quan en veien
un bocí
o quan tenien un
li guardaven
pel gos
creien
que si li donaven
menjar
al gos
es lliuraria
de la pesta
i d'altres
mals
contagiosos
i va ser tan gran
la devoció
d'aquest bon gosset
que l'endemà
del dia
de Sant Roc
se celebrava
el dia
de Sant Gos
i que molts
barcelonins
tenien més fe
en el gos
que no pas
en el sant
i el dia
de Sant Roc
era l'únic
en què els gossos
podien entrar
a la Zelésia
la resta
de l'any
estava prohibit
perquè se sabia
que una
de les transformacions
predilectes
del diable
era un gos
vaja
pobres gossets
tan macos
que són
molt bé
posa'm
una miqueta
de musiquita
o una mica més
perna
que
Bona nit
Bona nit
Bé, se'ns van els peus ballant, però és que hem d'anar a viatjar per Catalunya
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit




Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit