Aptes a dos quarts d'onze del matí.
Fins aleshores, adeu-siau.
A reveure.
La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus,
98.1.
Seixanta i més.
Benvolguts, amigues i amics, oients de Ràdio d'Esvern.
Som a les 20 hores del dimecres 4 de desembre de l'any 2019
i estem disposats i disposades a passar amb vosaltres aquesta estona
que ens prepara per l'hora del sopar.
Bé, amics, ens preguntem si estem disposats a prendre'ns molt seriosament
la nostra tasca solidària envers la bona marxa del nostre planeta.
Ahir vam quedar una mica glaçats, esturats,
quan un especialista en el tema ens deia que només queden uns pocs graus
per arribar al punt culminant de l'augment de la temperatura de la Terra.
que dintre de 10 anys ja estarem al màxim,
si no posem remei, a l'estat actual d'escalfor
a causa de la producció de gasos inertes.
No ho sé, jo això no ho entenc, eh?
Perdoneu-me.
Creiem que els responsables del control d'aquests gasos
ja s'hauran esforçat suficientment
per aconseguir tallar la tendència al rescalfament.
Responsabilitzem-nos amb totes les nostres forces.
Menys hores d'il·luminat innecessari,
menys calefacció exagerada,
menys plàstics,
menys hores de cotxe en solitari,
són coses petites, però multiplicades per tots nosaltres.
són molt importants.
No oblideu aquell refrany castellà que diu
Un grano no hace granero,
però ayuda al compañero.
La taula de redacció de 60 i més,
l'Alina,
que està un tant torres friadica,
la Montse,
moltes gràcies per venir,
Montseta,
que ja pedies que faltaves,
el Joan Maria,
en Carles,
i qui us parla, la Joana,
diem,
endavant l'audició d'avui,
de 60 i més.
retalls de la història del patrimoni industrial dels rius Ter i Llobregat
a través de les seves colònies tèxtils.
Descobrim un món extraordinari,
en una època que va donar a Catalunya llars anys de prosperitat.
ens referim a les colònies tèxtils
que van sorgir a les conques dels rius Ter i Llobregat.
Investigarem sobre els inicis d'aquesta època
on els productes tèxtils van tenir una gran importància
en la gran prosperitat del nostre país
fins ben entrat al segle XX,
fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
El món singular de les colònies tèxtils
rep la denominació de
Patrimoni Industrial dels rius Ter i Llobregat.
Escoltem les paraules que escrivia fa uns anys en Pere Ball.
Les colònies van néixer amb la febre de l'or i el modernisme,
en l'abundància material i espiritual
d'una època fecunda.
La força de l'aigua i la docilitat pagessa
eren a l'esquer d'una aventura
que trasbalsaria el món rural.
Les màquines, abans recloses en pobles i ciutats,
s'escampen pel bosc,
omplint de fàbriques les ribes del riu.
Moltes famílies mesoveres
van trobar a la colònia
l'alternativa al camp,
lloc insegur i l'accés a un habitatge digne.
Pot ser, a dies d'avui,
ja no té sentit parlar d'amus i treballadors.
Tot i això,
demostrem un esperit massa lloger
a aquells que confinen les colònies
al calaix de les restes del passat.
oblidant l'estabilitat emocional
i l'esprit emprenedor i creatiu
de la societat civil,
la possibilitat d'organitzar-nos
en comunitat civil
responsable del nostre país,
del nostre espai públic
i la nostra cultura.
Les colònies, tot plegat...
Viscudes.
Viscudes,
sense afectació
ni grans discursos.
El llast del passat
és avui l'oportunitat
d'una manera
d'evitar
més culta
i més feliç.
L'any 1868,
en Tomàs Vila Domiu
va fer construir
a Gironella
la primera
d'un seguit
de colònies tèxtils
que van portar
a la seva família
esdevenir
una de les més potents
nissagues industrials.
La Torre de l'Amu
i l'Església
presideixen
l'establiment
Fabril
a la vora del riu Llobrigat.
Aprofitant el seu bagatge
històric i tècnic,
una doberia de pells
del segle XVIII
i una fàbrica
cotonera
del XIX
han estat reconvertits
en el Museu
de la Pell d'Igualada
on s'expliquen
diferents usos
industrials
de l'aigua
al llarg
d'aquests segles.
La colònia Vidal
reconvertida
en museu
exposa avui
les màquines
que eren accionades
per una turbina hidràulica
complementada
en períodes de sequera
amb la màquina
de vapor.
El material
situava
les fibres de cotó
paral·leles
de cara
a la filatura.
Aquest és el procés
d'ordissatge,
operació
que disposa
els fils paral·lels
per col·locar-los
al taler.
Osevia Güell
gran artífex de la indústria
de la industrialització
catalana
va construir
una colònia singular
esquitxada
de joies del modernisme.
L'església projectada
per Gaudí
en seria el punt
culminant.
però la història
comença
un 16 de desembre
de l'any
1889
quan en Ferran
Alcina
director tècnic
de la fàbrica
de panes
i beludillos
de Güell
Ramis i companyia
enfilava els carrers
d'un eixample
barceloní
acabat d'estrenar
com acostumava a fer
cada vespre
al final de cada jornada.
Però
segons expliquen
la Neus González
i la Montse Armengol
historiadores
aquella
no seria
una nit
qualsevol.
En tombar
un xanfra
un desconegut
li va disparar
des de la foscor.
l'industrial
va sortir
il·les
de l'atemptat
però
passat dos anys
una gran part
dels obrers
van ser
acomiadats
i es van
tancar
les instal·lacions
del
en aquell moment
encara
poble de Sants
i la indústria
textil
dels Güells
va ser traslladada
amb totes
les filatures
i la màquina
de vapor
enclosa
a Santa Coloma
de Cervelló.
Així
començar
la història
de la colònia
Güell
paradigma
i excepció
d'una colònia
industrial
paradigma
perquè reuneix
els trets
característics
d'una colònia
industrial
implantada
al costat
d'un curs
fluvial
que ofereix
habitatges
i tota mena
de serveis
als obrers
i excepció
perquè en cap moment
no s'hi va fer
servir
a l'aigua del Llobregat
com a font energètica
perquè la caldera
del vapor
vell
de Sants
va iniciar
la tasca
tan bon punt
es va posar
en funcionament
la nova fàbrica
en l'any
1891.
Enfilada
dalt d'un puig
hi ha la joia
de la colònia
l'església
d'Antoni
Gaudí
però
del que havia
de ser
un assaig
de la Sagrada Família
en va quedar
la cripta
realment
una cova
amagada
la pineda
però
l'essència
gaudiniana
està representada
per les colunes
de maó recuit
i pedra
basàltica
sent
que no
hi ha
ni una
de dreta
tampoc
ho són
els pins
que l'envolten
Cal dir
que això
de les colònies
tèxils
no és un invent
català
és que
es va fer
aquí
va ser copiar
i adaptar
un model
desenvolupat
a l'Europa
industrial
ja feia
anys
tampoc es pot
presumir
de grans
conjunts
patrimonials
perquè
aquest esport
aquest es pot
presumir
de la
extraordinària
concentració
75 colònies
tèxtils
totes
diferents
no n'hi havia
dues d'iguals
les més velles
les més desenvolupades
són
a l'alt
Llobregat
i molt especialment
al Berguedà
els carrers
i les places
de l'atmella
de Marola
que va ser
una de les grans
colònies
i que avui
és un exemple
de vitalitat
i de lluita
per conservar
el passat
i projectar
un nou futur
també
la colònia
Vidal
ens acosta
al dia a dia
d'una colònia
el seu museu
organitza
un literari
per a l'espai
industrial
que deixa
a la vista
la sala
dels talers
la turbina
la màquina
de vapor
la resclosa
i el canal
aquest equilibri
també és evident
a Cal Marçal
de totes
les fàbriques
del Berguedà
aquesta és avui dia
la més reeixida
i cal explicar
a tothom
que a Cal Marçal
es fa realitat
l'ideal
de conservació
i restauració
d'un edifici
patrimonial
amb l'activitat
industrial
que porten
a terme
una bona colla
de petites empreses
és difícil
en un espai
petit
assenyalar
totes les colònies
recordem
Calpons
Guixeró
Viladormiu
Nou
Viladormiu
Vell
la petita
colònia
Serra Mallera
el peu
de Montserrat
la colònia
Sedó
etc
tot i el que
el Caval del Segre
és molt més ric
que el del Ter
o el del Llobregat
la barriada industrial
de la Mata
de Pinyana
és l'única
colònia tèxtil
d'aquest riu
al Segre
Segons el professor
Joan Tort
és més tard
a partir de 1920
amb les primeres
centrals
hidroelèctriques
del Pirineu
i de l'electrificació
de la indústria
va començar
a produir-se
el procés
invers
concentració
de l'àrea
barcelonina
estancament
i decadència
progressiva
del teixit
industrial
de les terres
interiors
les colònies
aleshores
començaren
a ser
història
i de l'electrificació
de la indústria
i de l'electrificació
i de l'electrificació
de l'electrificació
de l'electrificació
Bé, senyora Lina
Què, ja estem a punt?
Sí
perquè ens expliques
aquells sopars de duro
Sí
No, ara avui
sopar de duro
res
Ja s'ha acabat
el sopar de duro
Es va acabar
però n'hi ha una altra cosa
que espero que no ho feu
o potser sí
feu el que vulgueu
Això mateix
Ja no m'hi fico
perquè us en recordeu
que havíem dit
que parlaríem
de fondes
i cuines
i lius d'aquests
no?
L'últim va ser
a l'Oriente
us en recordeu?
El Hotel Oriente
Sí
i aleshores aquí
n'hi ha un incís
que diu
gat amb suc
i diu
no és que el menjar gat
entany
fos una cosa estranya
al llibre de coc
hi ha una manera
de guisar gat
la Joana va estar fent
un gest
que ella sap
que jo n'hi he menjat
Has menjat gat?
Sí
Molt bé
i si és una lleure
és una lleure
No, no
era un gat
era un gat
Era un gat
Diu
però expliquem
que ca
l'escurxeret
una fonda de mala fama
del Raval
la seva especialitat
era el guisar
de gat
amb amanida
Oh, caram
Els comensals
portàvem la bèstia
a l'hostalera
que els cuinava
i els clients
havien de portar
també
el pa
i el vi
l'amanida
la posava a la fonda
Ah
Diu
donen
una fulla
d'amanida
perquè mengi
Una fulla d'això
Que enverteix una cosa
que al meu barri
no va quedar ni un de gat
Ni un gat
O sigui que
li tallaven el cap
i ja està
Va haver una temporada
i no fa gaire
Bueno, no fa gaire
potser ja fa 25 o 30 anys
que dèiem
que vagis a comprar conill
vigila
que no et doni un gat
per conill
Oh, ja, ja
Que vegis el cap
i no sé qui li ho deia
A la vora de Terrassa
a les afores
Perquè el cap
i és més rodó, no?
Les orelles
Sí
Les orelles del gat
no són les orelles del conill
Ja
No, perquè aquelles són petites
A veure, les altres
són...
Què deies, Joan Maria?
Sí, que va venir
a les afores de Terrassa
un restaurant d'aquests
d'una masia
Sí
Que resulta que deien
que feien conill a la brasa
Sí
I va córrer
A un mor
No, no, que deien
que eren conills corquines
Aquests del laboratori
Ah, sí
Doncs vam perdre
la clientela
en quatre dies
Sí
Ves a saber si era veritat o no
Conills d'Indes
Ara sí
Havíem vist aquest d'Oriente
i ara veiem
les set portes
Diu
Aquest és un restaurant
emblemàtic
de la ciutat
fundat
el 1836
especialitzat
en peix
i arròsos
Va ser el primer edifici
de la ciutat
amb aigua corrent
I a l'edifici
on se situa
els porxos
d'en Xifrer
va ser objecte
de la primera foto
feta a Espanya
A la primera meitat
del segle XIX
un home de negocis
diuen que el català
més ric de l'època
en Josep
Xifrer
i cases
va fer aixecar
les cases
d'en Xifrer
famoses
pels porxos
al passeig
d'Isabel II
de Barcelona
Volia
per les seves cases
porxos
semblants
als que hi havia
en algunes cases
de París
I allí
s'instal·la la casa seva
i les seves oficines
i també un cafè
de luxe
El local
tenia set portes
per al públic
i una
la vuitena
pel personal
i les mercaderies
Naixia el cafè
de les set portes
I d'aquí no
ho explicarem
res més
perquè si no
després no ens quedarien
gaires coses
De restaurant
més antic
que els set portes
encara n'hi ha un
que és ple de turistes
sempre
que és a Can Culleretes
Ah, sí
I hem parlat
de Can Culleretes
amb una trevasia
del carrer Ferranda
Sí
Bueno, perquè
va a la plaça del Pino
Continuant
aquest llibre
potser ho trobem
Sortirà
I ara ensenarem
aquelles coses lúdiques
així una mica rarotes
oi?
Tenim la Criolla
La Criolla
va obrir com a hostal
per treballadors
i mariners
però ràpidament
esdevingué
lloc de trobada
d'homosexuals
i travestis
Al principi dels anys 20
s'hi va instal·lar
una sala de ball
que oferia espectacles
de transformisme
i després
es va reformar
per ser cabaret
i sala de ball
i aviat va ser famós
entre els intel·lectuals
els polítics
els traficants d'armes
els xaperos
i les prostitutes
diuen
que sempre estava ple
fins a dalt
i que corria
l'absenta
la morfina
i la cocaïna
Vaja
que modera
tot aquest personal
Això era la Criolla
La Criolla
me'n recorda
les coses del Caribe
no?
Sí
Diu
Jovencíssims
xaperos
i travestis
ho farien
el millor postó
sovint els turistes
rics
i joves burguessos
No era d'estrany
que les nits
s'acabés
amb baralles
multitudinàries
La història
se repite
I se va repitiendo
A més que Barcelona
era un dels ports
més importants
de la Mediterrània
i sempre
als ports
sempre hi ha hagut
tot això
I Gènova
Gènova
també era així
Tot el que sigui port
són port de tot
I Marsella
Marsella
És el segon port
darrere nostre
Segurament
el puesto
que hi ha més mafiosos
de tot
Marsella
Marsella
Segurament
I ara senyors
ens n'anem
els sisoturismes aquells
No ha trobat cap fantasme?
Bueno
no surten gaire
No
No, avui una miqueta
només uns quants
Diu
Una miqueta uns quants
Diu
Diu
Exorcismes

Cinto Verdaguer
i el seu cosí
Joan Güell
Joan Amades
ha històries i llegendes
de Barcelona
i diu
que les oracions
i els sexorcismes
se celebraven
en una sala guarnida
com un oratori
i els malalts
se situaven
a banda i a banda
de l'altar
En un moment
donat
de la cerimònia
els dimonis
que tenien el cos
es veraven
i els pobres malalts
s'agitaven
desesperadament
menjaven
menjaven bocins
de vidre
i agulles
cridaven
sermonejaven
i explicaven
coses
que deien
que ells veien
des de l'infern
i hi ha una cosa
que diu
els mossens
morts
a la illa
de Mayans
suposo que m'entenen
però és que cada vegada
la veu se m'està anant
Diu
potser és un esprit
que s'ha ficat aquí la gola
perquè no diguis
aquestes coses
això mateix
però ho direm
i ho explicarem
que ho diu el llibre
jo no dic res
Diu
La Barceloneta
va néixer
d'una manera trista
la van aixecar
pedra per pedra
els que havien perdut
casa seva
a la ribera
arrasada
per les trompes
felipistes
en urbanitzar-la
va quedar
engolida
una illa
una illa
sorrenca
que hi havia
davant de la platja
la illa
de Mayans
formada pels
sediments
que portaven
el Besòs
i el Llobregat
hauria ocupat
la meitat
que avui és
al barri
de la Barceloneta
quan encara era
una illa
al punt de mitjanit
del dia
de difunts
tots els mossens
que havien mort
ofegats
revivien
i celebraven
allà una missa
en honor
dels mariners
i els pescadors
que havien mort
a la costa
de Barcelona
si cap ciutadà
estava net
de pecats
podia veure
de lluny
les llumanetes
que feia la missa
a la illa
de Mayans
i fins i tot
sentien
els càntics
dels mossens
morts
i va vendre
l'ànima
als diables
de la mar
i precisament
a la isla
de Mayans
va ser l'escenari
d'una altra
llegenda
un home ric
tenia una filla
que festejava
amb un xicot
de bona família
però que a ell
no li agradava
gens
per evitar el festeig
l'home
tancava la filla
amb una torre
de la illa
i cada vespre
la jove
posava un fanalet
a la finestra
de la torre
per guiar
el seu amor
enmig de la foscor
i ell
dalt d'una barqueta
hi arribava
i tota la nit
la passaven festejant
fins que es feia
de dia
i un vespre
l'amant
va trigar molt
a arribar
i quan ho va fer
venia pàl·lid
com l'amor
i va explicar
el per què
de tant travessar
les zones
que de nit
s'havia acabat
trobant
amb els diables
de la mar
que li van dir
que si no els venia
l'ànima
mai més
no podria fer
el seu camí
i el jove
es va prendre l'ànima
no us vengeu a l'ànima
amics
no
que us queda
molt pàl·lid
això mateix
vale
fins al pròxim dia
que ja n'hi ha prou
no us vi
Fins demà!
Fins demà!
Bé, en l'espai que dediquem a la salut, avui parlarem sobre una molèstia que es pot convertir en una greu malaltia
i que podem patir sense adonar-nos que la tenim.
El nom científic és molt rimbombant.
Co-le-li-ti-à-sis.
O càlculs biliares.
Aquests són dipòsits sòlids que es formen o bé a la mateixa vesícula biliar o bé a les vies biliars per on circula la bilis.
Moltes vegades passen desapercebuts, però també poden provocar un còlic biliar, acompanyat de dolor intens.
Gairebé tots ho sabem, però no costa gens comentar-lo.
La vesícula biliar és un òrgan en forma de pera que es troba per sota del fetge.
La seva funció és recollir la bilis que aquest produeix i que l'organisme utilitza per digerir els greixos
o bé per guardar-la quan el sistema digestiu ho necessiti.
A través de la via biliar o pels seus conductes, la bilis produïda en el fetge desemboca finalment en el budell prim.
Els càlculs biliares són petites aglomeracions de matèria sòlida.
A Occident, el component principal d'aquests és el colesterol,
que quan és segregat en excés pel fetge, forma partícules sòlides, cristalls de colesterol,
que es dipositen en la vesícula biliar i acaben formant càlculs, o sigui, pedres.
Aquestes poden quedar-se a la vesícula biliar o passar a les vies de distribució.
Sobre el 80% de les persones que tenen càlculs no presenten cap símptoma,
sobretot si aquests es mantenen dintre de la vesícula.
Però si passen els conductes biliar, poden produir inflamació
i un dolor característic a la part superior de l'abdomen, el clàssic còlic biliar.
Els càlculs biliar poden provocar també gasos, restrenyiment o digestions pesades.
I també, ocasionalment, poden desembocar en quadres més greus, com peritonitis,
o causar una obstrucció intestinal.
Dita, l'ílio biliar, encara que aquest trastorn no és gaire freqüent.
Qui té més factors de risc?
Les pedres, en la vesícula, són més freqüents en dones,
persones amb obesitat o en aquelles que han perdut pes ràpidament,
per exemple, com a resultat d'una dieta,
o per haver-se sotmès a una reducció d'estómac.
Certes malalties, tals com la dispepsia, reflux gastroesofàtic
o el factor hereditari, també poden actuar com a desencadenants.
Els càlculs biliar, que no causen símptomes, no necessiten tractament.
Però si provoquen quadres de dolor repetitius,
l'especialista pot recomanar l'extirpació quirúrgica de la vesícula.
A la majoria dels casos es resolt mitjançant la laparoscòpia.
La cirurgia evita els episodis de còlic biliar,
no afecta la digestió i només és necessària una dieta posterior.
A partir del moment en què la vesícula s'estirpa,
el paper de reservori de bilis el realitza el colòdac,
un conducte que uneix el fetge i el budell prim.
Com prevenir-ho? Evitant el sobrepès.
Portant una dieta equilibrada, baixa en greixos,
i rica en fibra, i bevent aigua en molta abundància.
O sigui que, ja ho sabeu, és fàcil evitar-los.
Mireu, jo treballava amb metges de ronyó,
i aleshores resulta que el que té tendència a tenir càlculs,
que siguin biliar, que siguin de ronyó,
doncs el té.
Els fan.
I a vegades els fan un règim especial perquè no siguin ni fosfatos,
ni què no sé.
Doncs resulta que li surten càlculs d'una altra manera.
Sí.
És a dir, que aigua, el que diu ara la Joana,
o el que diu aquest article, és bastant necessari.
Es pren aigua i es fa com un arrastre, i no hi ha tant.
Però, recordeu-se, que a partir d'una certa edat
diuen que quasi tots tenim pedra salvetja,
que diu aquí, càlculs biliares.
Això mateix.
Aigua, aigua, aigua.
El racó de la sarsuela
Avui podem escoltar un fragment d'una sarsuela de Rupert Chapí,
potser no tan popular com la resta de les seves obres.
Escoltarem El nocturn del rei Kerrabió.
Lo interpreta l'Orquestra Sinfònica de la Ràdio i Televisió
sota la direcció d'Adrián Leapel.
Aigua, aigua, aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Aigua, aigua.
Gràcies.
Biografies de personatges famosos.
Avui recordarem un personatge
que no va viure molts anys,
però que va marcar profundes petjades
en la societat del seu temps,
primaries del segle XIX.
Bé,
el 22 de gener de l'any 1788
va néixer a Londres
George Gordon Byron,
fill de John Matt Jack Byron
i Catherine Gordon.
Era una família aristocràtica,
però absolutament arruïnada.
El noi era molt atrayent
i Goodfellow,
guapo, no, Lina?
Bueno, bon noi.
Tot, vaja.
Que diuen...
Bé, això.
Però amb una deformitat en un peu
que el feia caminar una miqueta curts.
Als tres anys es va quedar orfe de pare,
però ell no va trobar la falta de la seva estimació,
perquè la seva mare el va mimar
sempre amb veritable bogeria,
encara que, com patia
enormes desequilibris emocionals,
també el feia patir
amb atacs de fúria sense justificació.
Diuen que aquest va ser el motiu
de la seva formació
durant la primera infantesa.
Esperit melancòlic i sensible a l'hora,
però també d'un orgull portat a l'extrem.
Als deu anys va agradar el títol de Lord Byron
a la mort d'un tiet seu.
La sensibilitat extrema
la va portar cap a la poesia
i l'orgull el va llançar cap a la fama.
Als 19 anys va publicar
el primer poemari Hores d'oci.
Un diari escocès va fer-ne una crítica negativa
de la seva obra
i Byron va contraatacar
amb la sàtira que tenia per títol
poetes anglesos i...
Crítics.
i crítics escocèsos.
Aquesta sàtira va ser el primer èxit literari.
Mentrestant, la seva vida en la societat de la Gran Bretanya
anava d'escàndol en escàndol
per les moltes aventures amb dames caçades
i els seus extravagants ideals llibertaris.
Fins i tot es deia,
sotobotxe,
que també tenia aventures homosexuals.
Potser mai abans la vida d'un escriptor
havia estat tan coneguda com la seva obra
per tots els seus contemporans.
Però és que el gran poeta romàntic
va viure sempre la vida romànticament.
quan va fer els 21 anys,
la majoria d'edat,
va decidir no ingressar a la Càmera dels Lors,
perquè aquesta institució no es deia gens
amb les seves idees liberals.
Així que van prendre un mític viatge pel Mediterrani.
De les experiències d'aquest viatge
va néixer un poema narratiu,
Les Pelegrinacions de Shildi Harrow,
i allò va ser l'apoteosi.
La grisa i emvarada Gran Bretanya
es va entusiasmar amb les aventures del jove personatge,
en aquells exsoberants paisatges de sol i gent alegre,
protagonitzat amb ors tòrrics.
I a més,
ell mateix reconeixia que tot allò es narrava era real.
L'interès del públic va ser extraordinari,
i tot por morbo.
Londres va caure als seus peus
i cap ni una de les festes que celebraven
deixava mai de convidar-lo.
Seductor, melancòlic,
una combinació impossible de vitalitat i tristesa,
exactament igual que els herois que ell inventava
en les seves històries,
homo irresistibles.
Home irresistible.
Les dames de l'època,
alguna de les seves biografies,
havia comptabilitzat fins a 300 assumptes amorosos
durant la seva vida,
preferentment senyores casades.
Segons rumors de l'època,
força malintencionats,
els homes també sucumbien als seus encants,
encara que ell es referia al tema
sense donar-li gaire importància.
i en els seus poemes
sempre va utilitzar pronoms femenins.
Va complir 27 anys
i George Gordon Byron
va voler demostrar
que havia aconseguit
arribar a la sensatesa.
En aquell moment,
era l'home més desitjat,
però ell també anhelava
que el desitjessin.
Va anunciar que es caçava,
però no estava preparat pel matrimoni
i menys per suportar
l'aglacial l'Anabella Milbank.
Es diu Milbank?
Milbank, sí.
Després d'un any de matrimoni,
ell el va abandonar
quan va néixer la seva filla Augusta, Ada.
La seva separació es va convertir
en un assumpte d'interès nacional.
A més, va sorgir el rumor
d'uns amors amb l'Augusta Leix,
filla d'un matrimoni anterior
del seu propi pare.
És a dir,
ella era mitja germana seva.
El poeta va pagar molt car
el preu de la seva popularitat
i horror, incest.
Gambertanya li va girar l'esquena.
A ell,
el seu heroi adorat
i el seu enfang terrible.
ara, Montse.
I ell,
ple d'orgull,
va pronunciar
aquestes paraules.
Si és cert,
el que es comenta,
jo no sóc digne d'aquest país.
Però si és fals,
aquest país
no és digne de mi.
Així que el poeta
va abandonar
el Reina Unit
per no tornar-hi mai més.
Venèzia,
Ràvena,
Pisa o Génova
van ser alguns dels llocs
de residència
del Byron exiliat.
La hipocracia
de l'alta societat britànica
queda palesa
en què,
malgrat que el poeta
era persona
non grata
en el seu país,
tots els llibres
que ell escrivia
eren llegits
amb entusiasme
pels britànics.
Itàlia,
a més a més
de ser una font
inesgotable
d'inspiració,
va ser crucial
per Byron,
en altre aspecte,
el rebel
que per fi
va trobar
una causa
a la qual
dedicar
el seu entusiasme.
La que seria
la seva última amant,
la contessa
Guichioli.
No,
Guichioli.
Ah,
Guichioli.
Guichi.
Guichi,
té que ser,
perquè dos T
són qui,
a mi,
és igual.
És això.
Guichioli,
la van introduir
a la carboneria,
que era un moviment secret
que aspirava
a lliberar
el país
del jou austriac.
En tot el que havia
pres a Itàlia,
Byron,
es va involucrar
plenament
a les revoltes
del poble grec
contra el domini turc.
Els grecs
l'adoraven,
tant que el va
anomenar
governador general
dels insorrectes,
però van quedar
completament
desconsolats
quan abans
l'heroi
pogués intervenir
en cap batalla,
va morir
sobtadament
d'unes febres
reumàtiques
el 19 d'abril
del 1824.
El petre
fou trasladat
a Londres
per a les autoritats
troben,
troben,
no?
Trobaven
o van
permetre,
no van permetre,
no van permetre
que fos enterrat
en el lloc
dels grans
escriptors
britànics,
on el poeta
Cornel,
Cornel,
es feia?
El poet
Cornel,
en el poet
Cornel,
de l'abadia
de Westminster.
Poet Cornel
va ser
la cantonada
de la cantonada
dels poetes.
O va ser,
diu,
i va ser
prop de la mansió familiar.
El cor de Byron,
malgrat això,
mai no va tornar
a la Gran Bretanya.
Els grecs
l'havien
extret
del cadàver
i l'havien
enterrat
en
Missolongi.
Com a edat
decepcional
podem dir
que la filla
del poeta,
Ada Augusta,
va ser
una famosa
matemàtica.
Va col·laborar
amb Charles Babbage,
pioner
en la construcció
dels primeríssims
ordinadors.
Carai!
En el seu honor,
una aplicació
de programació
porta per nom
Ada.
Mira!
Que bé!
Ha passat
de la literatura
a la ciència.
Això mateix!
molti
tonifia
i
gotaver
de la
un
arabi
de la
evang
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Físic i emocional saludable, dormir molt, fer exercici, menjar adequadament, són els requisits perquè el sistema immunitari dels més petits estigui, de manera puntual, completament preparat, especialment per als infants.
I a base de pròpolis, equinàsia o la jalea real.
És aconsellable prendre aquests complements a partir dels 3 anys d'edat i augmentar les defenses.
Cada vegada és més clar que és possible controlar la immunitat mitjançant el menjar, ja que són moltes les investigacions que surten del fet que els diversos aliments i els seus components ajuden a controlar la concentració de globus blancs a la sang.
Per tant, com que l'alimentació estimula l'acció del sistema immunitari i reforça el seu funcionament, cal tenir present una sèrie de conceptes que ajudaran els vostres fills a gaudir d'un hivern molt saludable.
Consum d'aliments ecològics, són més equilibrats amb proteïnes, oligoelements i minerals.
A més, són els únics que estan lliures de substàncies que perjudiquen el bon funcionament del sistema immunitari, com eren els nitrats i els residus dels pesticides.
Dissenyar una dieta equilibrada per començar a augmentar les reaccions de cereals integrals, de fruites seques, de llagums i de llavors.
També s'ha d'incrementar la quantitat de proteïnes, peix o proteïnes vegetals, com el tofu i el seitan.
Tot això són aliments que protegeixen.
Sí, perquè tenen proteïnes.
I les proteïnes, clar, és una part indispensable del nostre organisme.
Com ara el yogur que ingereixen, que ajuda la flora bacteriana intestinal.
Descartar o reduir els aliments immunodepressores, com ara les farines refinades, els sucres refinats, els greixos saturats i els greixos frans,
que inhibeixen la formació de linfòcits i redueixen la resposta immunològica.
En el cas de greixos saturats, recordeu que les carns ecològiques contenen menys greixos que els animals tenen menys espai per moure's.
I cremen menys greixos i quan parlem de greixos trans, presentem a les margarines vegetals.
Tingueu present que les margarines ecològiques estan elaborades sense greix o transhidrogenats, tal com indica l'envàs.
Facilitar el trànsit intestinal.
El budell gruixut, congestionat, pot causar malalties a mig o a llarg termini.
Per tant, cal visitar l'excés de carns i productes làctics.
Molt bé.
Ja està.
Molt bé.
Hi ha altres recomanacions, però amb aquestes ja n'hi ha prou.
Ja n'hi ha prou.
El pròxim dia recomanes més.
Sí.
Continuem amb les proteïnes i tot això.
Però fixeu-vos que tot està basat en l'alimentació.
Sí, moltes coses.
Però bueno, hi comencen, tenen que ser ecològics, tenen que bla, bla, bla, estupendo.
Molt bé.
I a l'aire, què?
Si l'aire et porta d'una banda a l'altra, et porta els pesticides.
Si tothom deixés de posar pesticides i tot això, doncs aleshores aniria molt bé.
El que passa és per augmentar la producció, no?
No, clar.
No mai tant.
Perquè són molts.
Però perjudiquen altres.
Són molts habitants i s'han d'alimentar tots.
Tots arreglarats.
Tot, tot, tot.
Doncs ja està.
Ja està, ja hem dit la taula.
I a Joa Maria de què parla avui?
Avui parlaré del pessebre.
Ah, de quin?
Ah, de va.
Segons la tradició, el pessebre és la representació del naixement del nen Jesús.
Construït amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang,
de personatges de la vida rural, etc.
Està bé.
Segueixut amb l'article editat per la redacció del 324 que diu això.
polèmica pel pessebre de Barcelona.
L'oposició el qualifica damunt de trastos.
L'artista Paula Bosch ha sigut l'encarregada de dissenyar el pessebre d'aquest any que ja es pot visitar.
La plaça de Sant Jaume de Barcelona ja està preparada per acollir els primers curiosos que s'acosten per veure la decoració nadalenca.
Després de l'encesa dels llums de Nadal, aquest divendres passat, va ser el torn del pessebre,
que ha estat molt criticat per part dels partits de l'oposició.
Paula Bosch, la dissenyadora d'escenaris teatrals i campanyes publicitàries,
ha sigut l'encarregada de dissenyar el pessebre d'enguany que ocupa la plaça de Sant Jaume tot el Nadal.
En declaracions a l'Ajuntament de Barcelona, Bosch ha aclarit que el pessebre és una proposta universal
perquè tothom s'hi pot sentir representat.
La proposta d'enguany gira al voltant de totes les caixes plenes d'objectes i de records que es recuperen per Nadal.
Dintre les caixes, que són de diferents materials i mides,
es poden trobar algun dels objectes que més s'associen al Nadal.
Entre d'ells, la sopera, els galets, les copes de cava o el raïm.
A la vegada que diferents pessebres, arbres de Nadal i molsa.
Un pessebre molt criticat.
Els principals grups de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona han criticat el disseny d'enguany.
Tant Ciutadans com el grup de Manel Valls, Barcelona pel canvi i el Partit Popular,
han mostrat el seu descontentament a través de les xarxes socials.
Final de l'article.
I afegeixo.
Una notable obra d'art, la performance, que això jo crec que és la paraula,
no seria el pessebre, de la Paula Bosch,
que ha demostrat el seu ofici i que és una excel·lent artista.
Enhorabona.
Per acabar, cal donar al César el que és del César i adeu al que és de Déu.
Amén.
Amén.
Molt bé.
Està bé.
Molt bé.
Està bé.
Està ben...
Està bé.
Està bé.
Està bé.
Està bé.
Està bé.
Està bé.
Està bé.
Està bé.
Està ben...
Està bé.
Està bé.
Fins demà!
Fins demà!
Les limitacions de la tecnologia, enganxats als mòbils.
La irrupció de les noves tecnologies ha comportat diferents formes de veure al món
i, al mateix temps, ha incorporat conceptes diferents del que és saludable per a nosaltres.
Quan se'ns presenta un dispositiu electrònic, robòtic o mecànic nou, a vegades és difícil saber-lo utilitzar de forma responsable.
Bé, ens centrarem en els límits de l'ús del telèfon mòbil.
Quan la seva practicitat i immediatesa es converteix en risc, quan és?
Diu, per què l'ús dels smartphones es torna tan addictiu?
La curiositat, aquella que va matar el gat, és una de les principals causes que l'ús del mòbil es torni tan addictiu.
Rebreu algun missatge?
I si és així, serà interessant?
Per aquest motiu, la nostra atenció està posada en aquests aparells, per la sensació de topar-nos amb alguna cosa inesperada.
La psicologia relaciona aquest fet amb la producció de dopamina i els seus efectes sobre la nostra matèria gris.
Recerques actuals indiquen que aquesta substància ens empenya a buscar estímuls nous,
amb els quals aprenem i adquirim més possibilitats d'adaptar-nos a un altre entorn.
La importància de trobar l'equilibri.
Per aconseguir un ús racional del telèfon mòbil en relació amb el nostre entorn i les tasques diàries,
podem establir una sèrie de pautes.
Silenciar les notificacions de les xarxes socials.
Desinstal·lar aquelles aplicacions que ens roben temps.
Prohibir-nos durant els àpats a l'usar el mòbil.
Carregar-lo en un altre lloc que no sigui el dormitori.
Quan xerrem, perdó, quan xerrem amb algú, tenir-lo desat.
Un telèfon no és un despertador.
No l'usem amb aquesta finalitat.
I tant.
Doncs mira que jo ho faig molt sovint.
Ja no.
Moltes persones.
Aviam.
La por a estar-se sense telèfon mòbil.
La nomofòbia és un terme que fa referència a la por que pateix una persona a quedar-se sense telèfon mòbil,
sigui per les raons que sigui, pèrdua o robatori, descarrega la bateria, fora de cobertura, falta de dades, entre d'altres.
Si detectem aquests senyals en nosaltres mateixos o en altres persones, probablement hi hagi una por a passar el dia sense telèfon.
Dependència del mòbil.
Una persona que té por de quedar-se sense telèfon patirà nerviosisme en el moment que no pugui consultar-lo.
Aquesta sensació li ocuparà gran part dels seus pensaments i percepcions
i el por serà en un estat d'irritabilitat.
Temps.
L'usuari cada cop consumeix més temps en el seu mòbil en detriment de les seves tasques laborals,
activitats amb amistats i, fins i tot, quan algú s'adreça a ells en persona.
Algunes persones perden hores de son per consultar les seves xarxes socials,
altres arriben a despertar-se a mitja nit.
llocs sense cobertura, ratllats de la llista,
perquè si no es perd el contacte amb les xarxes, a més, del nostre món virtual.
O sigui que quedem desconectats si no tenim telèfon.
Síndrome d'abstinència.
Quan estem enganxats al telèfon i el deixem, podem arribar a sentir-nos tremendament irritables.
La negació.
Els que són més addictes al telèfon, més ho neguen.
Si els preguntem, asseguren que poden prescindir del seu mòbil quan vulguin.
Discussions amb l'entorn.
El món de carn i ossos que en volta pot reivindicar la nostra atenció
i això ens pot generar conflictes.
No apagar el telèfon.
Quan una persona té la necessitat d'estar connectada a totes hores,
pot trobar-se en un estat d'enganxament amb les xarxes i el dispositiu mòbil.
informa, aquesta informació l'hem estret de lavanguardia.com.
O sigui que ja ho sabeu, de telèfon mòbil, cuidado.
Diu, va pel carrer i va parlant i dius, deu de parlar sol, i no, no.
Porta els cascos aquests petitons que no els veus i està xerrant per tot el camí.
Sí, dius, aquesta patada és una mica...
Ai, que potser està parlant, diu, que el tindré que contestar, tu.
Ja està, ja.
Bé, ja sentim les notes de la sintonia.
Això ens diu el Carles que ja hem acabat.
Així, senyores, senyors, fins al proper dimecres.
I si ens voleu escoltar, el dissabte podem estar amb vosaltres a les 11 del matí.
A tots, molt bona nit o molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern,
la ràdio de Sant Lluís.
Durant de 8.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
les mudges, el funk, el sol...