Sant Lluís, durant de 8.2
60 i més o menys
Amics oients, molt bona nit si ens escolteu en dimecres
o bé, molt bon dia si ho feu en dissabte.
Aquest grup de 60 i més o menys
és en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern
per passar amb vosaltres una estona de ràdio
divulgant curiositats, música, notícies interessants,
consells sobre temes variats
bé, allò que sigui a més
per passar aquesta hora de ràdio.
Avui som a 16 de març
i felicitem a tots aquells
que celebrin el seu sant
els agapits, enivers, siríacs, abrams i eusebias.
I per quan sortirem el proper dissabte
el nostre sincer desig de felicitats
pels amansis i, com no, pels joseps, josefines,
peps, pepes, Maria José, pepites, pepitos.
I no oblideu de fer un bon petó al vostre pare,
si teniu la sort de tenir-lo amb vosaltres,
acompanyat d'un obsequi, petit o gran, és igual,
perquè ell estarà igualment juïós.
Perquè encara que molts diuen
que això dels dies del pare,
de la mare, dels enamorats,
és un invent comercial,
que nosaltres siguem
capaços de celebrar
aquestes festes entranyables
és un signe d'estimació
per a qui ens mereix
tot el respecte i tot l'amor.
Ah,
i no us oblideu de fer crema catalana
el dia de Sant Josep,
aquest postre deliciós,
típic del nostre país,
clàssic per aquell dia.
Bé, com bons estudiants que som,
un de l'institut
i els altres,
dels temes de l'actualitat,
que som força interessants,
ens ha arribat l'època de l'any
que diem vacances
de Setmana Santa,
temps per meditar,
descansar,
visitar llocs interessants,
assistir a actes religiosos,
qui ho desitgi,
o no fer res en absolut,
que és una bona manera
de passar el temps.
Per la qual cosa,
nosaltres,
la propera setmana
ens dedicarem a això,
a no fer res.
Però, atenció,
sí que podem dedicar
a un espai de temps
a fer un postre típic
d'aquestes festes.
Podríem fer
uns quants bunyols.
Si us ve de gust,
podeu prendre nota
d'aquesta recepta,
que és molt senzilla.
Què,
dieu que sí?
Sí.
Doncs,
endavant,
l'Ina i Montse,
amb els ingredients.
suposo que tots teniu
llàpix i paper,
perquè si no,
a vegades no se'n recorda un,
encara que tingui bona memòria.
Doncs,
per fer uns bunyols,
uns bons bunyols,
necessitem
150 grams de farina,
125 grams de llet,
125 grams d'aigua,
110 de mantega,
un polsim de sal,
un polsim de sucre,
3 sous dels bons,
i sucre per empolçar.
Bé,
ja tenim els ingredients.
Els ingredients ja estan aquí.
Bé,
llavors,
ara,
a fer els bunyols.
Poseu en un recipient adequat
per anar al foc
la llet,
l'aigua,
la mantega,
la sal
i el sucre.
Poseu-lo a foc molt suau,
removent lentament
fins que arribi
a punt d'arrencar el bull.
En aquest moment,
afegiu la farina
molt poc a poc,
sense deixar de remenar.
Quan hagueu posat
tota la farina,
continueu remenant
durant uns 3 minuts.
Tot seguit,
retireu el pot del foc
i afegiu els ous
d'un en un,
sense deixar de remenar,
per tal d'aconseguir
una massa compacta.
Bé,
ja la teniu
en el punt adequat.
Ara,
la posareu
en una mànega pastissera.
Tindrem el foc,
un cassó,
amb abundant oli.
quan estigui calentó,
sense que arribi a bullir,
anirem apretant la mànega
perquè vagin sortint
les petites pocions
que es convertiran
en bunyols.
Tindrem a punt
una safata
amb paper absorbent,
on anirem posant
els bunyols
a mirar
que estiguin fregits.
Els polvorejarem
amb el sucre
en pols.
Ja teniu els bunyols
a punt
per asseure's
i,
juntament,
amb un gotet
de malvacia,
moscatell
o qualsevol beguda
que us vingui de gust,
podeu gaudir
d'una estona
d'allò
que hem dit abans.
No fer res,
però ben alimentats.
Després d'aquest Consell
tan lleminer,
us saludem
la Lina,
la Montse,
en Joan Maria,
en Joan Girivella
i aquí us parla
la Joana
i també en Carles,
ja que sense ell
no podríem parlar
ni escoltar música.
Endavant,
60 i més
o menys.
i com sempre
comença
el Joan
amb
les seves
efemèrides.
Molt bé,
doncs avui,
16 de març,
és el 76è
dia de l'any
del calendari gregorià.
Queden
290 dies
per finalitzar l'any.
El 16 de març
de 1865
neix a Barcelona
Carme,
Car
i Alfonseti.
Va ser una
de les promotores
més avançades
del feminisme
català
de principis
del segle XX,
com Dolors
Montsardà,
amb qui col·laborà.
El seu feminisme
que advocava
per dotar
les dones
d'eines
que les capacitessin
tant per a l'exercici
d'una professió
com per a la igualtat
de drets,
va quedar
àmpliament
exposat
a Feminal,
suplement
de la revista
La Il·lustració Catalana,
que va dirigir
des de 1907
fins a 1917,
on també
signava
amb el seu dònim
Joana Romeu.
També,
el 16 de març
de 1943,
neix a Barcelona
Maria Dolores
Torres
Manzanera,
més coneguda
com a Maruja Torres.
És una periodista
i escriptora
catalana,
que comença
la seva carrera
periodística
en el diari
La Premsa
de Barcelona
i posteriorment
treballar
per a mitjans
com
Garbo,
Fotogrames,
Mundo Diario,
Teleexpress
i el Pacús.
Molt bé,
estupendo,
moltes gràcies,
Joan.
Ja que parlem
ara
de les feministes,
explicaria una anècdota
que m'ha passat
aquest matí.
Resulta
que a la vora
del mercat
hi ha un carreró
estret
que està amb obres
que estan fent
un edifici nou.
Allà,
que érem a l'estret,
al mig
hi havia
una bona tifa
de gos.
I el que m'ha fet
gràcia
és que hi havia
enganxat
unes pagatines
de color
groc
i que deia
exactament això
el meu amo
és un porc.
Bueno,
allò on...
On està l'anècdota?
Home,
esclar,
perquè això
de manera
diu que
el meu amo
és un porc.
També pot ser
la mestressa,
no?
I perquè no és una mestressa.
Per tant,
això és un feminisme
a l'enrevés.
Això mateix.
Clar.
Oh, que bonica.
Quina música més maca
s'està posant avui el Carles.
Per tant, és del de Diamantes,
aquella?
Sí,
de Sayono con Diamantes.
Me'n recordo
de la gran...
Montriba,
Sayono.
Montriba.
Sí, sí.
Molt bé.
Això servirà d'entrada
per la senyoreta Lina
que ens donarà
aquelles curiositats
tan interessants.
Gràcies per la dut,
senyoreta.
Eh?
Vale.
Amb anglès ara ja diuen...
Miss.
Miss.
Ja, sí.
No diuen ni miss.
Perquè és una M, una S.
Ja no és ni miss,
ni missis,
ni miss.
Vale,
i així ja no saps
si estic casada,
soltera o viuda.
Això mateix.
Bueno,
anem per la primera.
Aquí n'hi ha algú
que no...
que es va equivocar.
I diu,
en 1938
hi havia un pilot
molt entusiasta
que es deia
Douglas Corrigan
i van prendre
una gran aventura
amb el seu monoplano.
Ui!
Diu,
la seva idea
era volar
des de New York
hasta Califòrnia.
Però va resultar,
imagineu-se,
mireu el mapa
així mentalment,
New York,
Califòrnia.
No, res.
Anant cap a l'oest.
No, no,
però anant cap a l'oest
i sobre terra.
I diu,
diu,
però va resultar
que el dia següent
va aterrar a Irlanda.
Va, ja.
Diu,
no podia explicar la raó
que l'havia portat
a volar
amb una direcció errònia.
I tampoc va ser conscient
d'això
durant el vol.
O sigui,
que l'home
anava mirant els núvols
i no anava mirant a terra.
No va beure
una mica massa de whisky?
No ho sé,
no ho sé.
Igual, sí.
Diu,
però és molt probable
que si les autoritats
competents
haguessin sospitat
tot això,
haguessin sospès
el vol,
perquè, esclar,
ni estava equipat
ni aquell avioneta,
perquè allò era
un avioncito,
un avioncito,
sí,
va passar per l'aigua
totalment.
No,
diu,
no res,
no tenia capacitat
de poder-ho fer,
però ho va fer.
Però ho va fer.
Bé,
aquesta us ha agradat així.
No us equivoqueu,
no us equivoqueu.
És molt aventurer.
Si aneu a Galícia,
no sortiu a Roma,
eh?
Perquè la cosa...
A mi em va passar a Barcelona.
Volia agafar
un carrer de l'Eixample
cap amunt
i resulta que el vaig agafar
cap avall
i em vaig plantar
a la plaça Catalunya.
Però això ja és,
ojo,
amb tots els meus respectes,
tonta de les bombes,
perquè cap amunt
està el Tibidabo
i cap avall és el mare.
Bueno, mira,
si un va en transport públic
amb el metro
i no és de...
No surts a la sortida
adequada.
Però quan surts
d'una estació de metro
i arribes a la superfície,
ben segur que no saps
ni el mar ni la muntanya
ni el mar.
No, no, no,
però a Barcelona
és molt fàcil
de no perdre's,
eh?
Al tant,
això seràs tu
que eres molt,
molt,
molt eficient.
i en lloc d'anar-me
cap al centre de Barcelona
me'n anava
direcció
Badalona.
Oi, oi,
com és possible
que els cotxes
vagin pel carrer Montaner?
No,
que puguin
pel carrer Montaner.
Perquè no veia el Tibidabo.
No ho veia el Tibidabo.
No, jo tampoc.
No ho veies així
una mica
amb piladet?
Sí, sí,
no pot ser,
no pot ser,
com pot ser
que puguin els autobusos?
Ai, Déu.
Bueno,
aquesta segona
curiositat
li dedico
a la meva amigueta
que l'estimo molt,
la Joana.
Vaja.
Perquè diu
Efecto calmante.
Diu,
el britànic
John Cage
va composar
en 1952,
ho dic això
perquè a ella
li agrada molt la música,
una obra
que portava
per títol
4.33
i es deia així
perquè durava
4 minuts
i 33 segons.
Cage
la va escriure
per tota classe
d'instrumentació
i la va estructurar
en 3 frases
en 3 frases
musicals.
Però durant tot aquest temps
i durant la seva
l'execució
no es va distingir
cap to.
Des d'aleshores
no s'ha tornat
a compondre
una peça musical
tan suau.
Jo m'imagino,
aquesta deu ser
nye, nye, nye, nye.
Tot el rato
4 minuts.
Doncs 4 minuts
i sí.
deuria de ser
la cosa
que, bueno,
t'ha agradat,
eh, per això.
Sí, sí, sí.
Bueno, i ara parlarem
que és una època
que ja ha passat una mica
però és l'època
de l'Òscar, no?
L'Òscar
aquesta...
Sí, fa dos setmanetes.
Diu, pocs actors
entre ells
Marlon Brando,
Dusty Hohman
o Lee Greenberma
han guanyat
dues vegades
l'Òscar,
el premi més important
del món cinematogràfic.
No obstant,
en el firmament
dels Òscars
t'estan especialment
els dos Òscars
consecutius
ottinguts
per l'Spencer Tracy
i el Tom Hanks
i sobretot
les 12 nominacions
i 4 Òscars
aconseguits
per la Catherine Hepburn.
Ah, sí.
Era maca de veritat.
No, no,
era molt bona actriu.
A banda de maca,
més o menys...
No, maca, maca de cara,
no, però vull dir
que era bona actriu.
Ara que hi ha una sota
l'Òscar,
l'altre dia vaig llegir
a classe que no tenia ni idea
amb una lectura
d'un llibre d'anglès
que es veu que hi ha
uns premis
que es celebren
dos dies avant
que donen els pitjors actors.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
A part que era una bona actriu
era molt camaleònica.
Era molt adaptada
al paper que feia.
Sí, sí, sí.
Ficada dintre el paper
totalment, eh?
I sobretot ja
en els últims temps,
tant com era aquella
monada del Chatterley,
no sé què,
que ja tenia
molt avançat el Parkinson.
Sí, tenia,
se li notava una mica.
Quina força de voluntat
per dominar-se, eh?
Per dominar-se, sí.
Sí, sí.
I el estanque dorado
està tan deliciosa.
Estanque dorado, preciós.
Sí, sí.
Jo crec que aquest no el s'he llegit
perquè com vaig repassant
i he mirat.
Ara parlem ja
d'una cosa més aviat
de tipus esotèric,
però que,
vale,
no sé,
jo no sé si us havia llegit
aquesta,
que diu,
aquell vident que es deia
Betritius Spurina,
va advertir el César?
No, no.
Sé que no?
No, no.
No, no.
És xulo.
Amb aquestes paraules,
guardate de los idos de Marzo.
Un altre diví
li va alertar a Cassio,
amb un dels seus consellers.
Inclús la seva pròpia,
la Calpúrnia,
va somiar la nit anterior
del 15 de març.
Els idos de Marzo.
Sí, els idos de Marzo.
És el dia 15.
Avui?
Sí.
Avui?
No.
Tal dia com avui?
Ah, mira.
Com demà?
Com demà?
Com demà?
Això.
De l'any 44 a. de Jesucristo.
Abans de Jesucriste.
Què li diu?
Si ella li diu
que el seu espòs serà...
Què li diu?
Que serà apunyalat.
Ah, això mateix.
Bé, vols que ho expliquem?
És que estem gravant
el dia anterior
el dia que retransmitim
perquè demà tenim futbol
i els senyors
han d'anar a veure el partit.
Vale?
Doncs ja està.
Bé.
Aquí hi ha una confusió.
Ara aquí això ha sigut,
dice,
confesió en general.
Sentència de mujer.
Sí.
Bé,
continuem amb aquesta història.
I el César què?
El tio no m'ha fet cas
de cap cas i res.
Però el dia següent
va estar apunyalat
abans del migdia.
Mm, mm, mm.
I l'actriu estadounidense
Carol Lomber,
aquesta és de l'època
de la meva mare,
també va ignorar
l'advertència d'un pressagi.
Sí, i tant.
Hi havia una mestressa de casa
que es deia Jean Dixon,
que era coneguda
ja en els anys 50
com un evident,
i li havia dit
que no viatges a l'avió
per aquelles dates.
Sí.
però en canvi
la senyora Lomber
va dir, va,
va tirar una moneda a l'aire
i va dir,
si surt cara,
surto,
si surt creu,
volaré.
Bueno, no surto,
perdó,
i si surt creu,
volaria.
Al tirar la moneda
li va sortir creu.
Ella va pujar
i va tenir el seu accident.
I tant.
això és esotèrico
o no és esotèrico
que se lo crea
i el que l'Arcaeval
es va quedar desesperat
perquè era el seu marit.
Era l'amor de su vida.
Sí, sí.
I hi ha l'última
que són
designis faraònics.
Sempre es deia
que això
ja ho resumirem una mica
doncs que
si qui tocava
alguna de les
tombes
dels faraons
podien tenir
un mal
un mal presagi,
no?
Sí.
I aleshores
l'or
carnavon
va obrir
el sarcòfag
de Tontacamon
el febrer
de 1923.
I dos mesos
més tard
el pobre
va morir
al Cairo
segons diu
en l'informe
a causa
de la picadura
d'un mosquit
infectat.
No, no,
un mosquit.
Aquest era un mosquit.
Però algú
temps després
un altre membre
de l'expedició
un altre arqueòlog
estadounidense
bueno,
americà
que es deia
Arthur Mays
va morir
sense que els meixes
poguessin saber
el que
havia sigut.
El secretari
del Carnar
també va morir
d'un infart
amb una expedició.
George Gould
que havia inspeccionat
la tomba
va morir
a les 12 hores
d'haver visitat
tot allò.
El radiòleg
Archibald Ray
va sometre
a la mòmia
del faraón
a Rijekic
i va
morir
també
una miqueta
després.
O sigui
que després
de 7 anys
d'haver realitzat
aquelles excavacions
van morir
més de 24 persones.
Sí, sí, sí.
I aleshores dius
bueno,
aquest era
perquè era
Tottenhamon.
però
diu
al bordo
d'anar
amb un vaixell
anava
una mòmia
que era
la profetissa
de l'època
de Men
de Menhotep
el quart
i va
sobrevir
i va
venir
una
tempesta
unes tempestes
del mar
la més grossa
de tots els temps.
Diuen
que, esclar
part de la culpa
que allò
anés a Norris
era del propi
capità
del barc
White Star Float
per haver-se equivocat
a les seves estimacions.
Però el vaixell aquell
no era un altre
que el Titanic.
Ah, adiós.
Se'n van anar
tots a Norris.
O sigui que, senyors
abans de pujar
en el barco
Cuidado con los idos de
Los idos de Marzo
eh
i si és Martes
ni te cases
ni te partes
ni de la mujer
te apartes.
Ah, sí.
Ah, no, home
perquè aquesta t'ho donarà
donarà
Ho diu, ho diu.
Ho diu?
No, no, doncs o sigui
si te tens que divorciar
que no siguin dimarts.
Que no siguin dimarts.
Que no siguin dimarts.
que és que l'altre
t'enviï
les maledicions
i tant.
Però això
en aquest cas
dels egipcis
no ho sé
com que
s'ha escrit tant
potser
n'hi ha que
s'han mort
i altres que no.
Però, per exemple
Martes i Trecer
aquí
ui
Sí, bueno
hi ha altres llocs
és divendres
però resulta
que als Estats Units
no és Martes
és el divendres
per tant això
per mi
ja d'entrada
no és sèrio
o és el dimarts
o el divendres
és que les supersticions
no són sèrioses
a l'altre
aquí no sé
què havíem llegit
que es dedicava
a escriure
per un diari
i perquè tenia
tanta falera
i aleshores
primer vaig fer
petits reportatges
i després em van dir
bueno
com ets jovenot
fes els horoscopos
i des d'aleshores
ja no he llegit cap
i aquest és un periodista
molt ferm
això mateix
de les supersticions
tu veus
un gat negre
que et creu per davant
o una escala
tot això són supersticions
no
el primer gatet
que em vam regalar
en tota la meva vida
que era petitó
moníssim
es deia
Chito
i escolta
va caure
4 vegades
de 3 pisos
quan vivíem a Barcelona
de 4 potes
no es va morir mai
va morir de vell
doncs era ben negre
ben negre
no no
el gat negre
si el veus tu
nena
mira si el vaig veure
mira si el vaig veure
que el vaig tenir en casa
6 retanys
hi ha coses
que és lògic
que no han d'anar bé
no passis mai
per sota una escala
porta mala sort
home mala sort no
el que passa
que a dalt
hi ha algú
que està treballant
i potser cau un mort
i tampoc
el que no m'agrada gens
és passar la sal
així de mama
com dius?
la sal
la sal
diuen que
ah sí?
sí sí
la sal
quan un està així
tens que tirar
una mica de sal
com li has de dir
que la xicola
perquè vingui
les imprevencions
contra la sal
és perquè en el seu temps
els treballadors
que la sal
la necessitem
per viure
per això
salari
aleshores
si no rebien això
era molt mal auguri
i clar
llançar-la
és de molt mal auguri
perquè allò
és molt valuós
i molt preuat
o sigui que
totes les coses
tenen la seva explicació
tot té una dita
o un fons
un rei de fons
sí sí
però el denominador
comú
per mi
és la ignorància
que la que ha portat
moltes coses
sí però mira
a New York
a New York
hi ha molts puestos d'Amèrica
els hotels
no tenen
el pis 13
no
no
ni l'habitació
ni l'habitació
tampoc
no existeix
una mica
no existeix
el 13
sí que existeix
mira
ahir
el número pi
el número pi
boníssim ahir
3, 14, 16
tu
ahir era 3, 14, 16
15
i no sé què més
però 3, 14, 16
era el 3
que és Marta
el dia 14
i el 16
de l'any que estem
o sigui que ahir era el dia
del pi
era el dia del pi
sí sí sí
demà se'l d'enloure
bé
bé
amb aquesta música tan dolça
que interpreta
l'orquestra mantovani
tan fantàsticament
parlarem una mica
d'art
o sigui
us recordem
que a dalt
al celler de Can Ginestà
tenim
una exposició
extraordinària
de color
de Javier
i Danzo
i que la podeu veure
fins al 10 d'abril
i també
no deixeu de visitar
a Caixa Fòrum
l'exposició
sobre clàssics
de l'impressionisme
francès
podreu veure
l'autoretrat
de Cézanne
us en recordeu
que deien
que no el volien
pobret
molt difícil
d'admirar
més tard
pertany
a una col·lecció
privada
tenia temps
perquè
bueno
tenim temps
perquè
romandir
romandrà
a Caixa Fòrum
fins al mes de juny
i tant
o sigui que ja ho sabeu
si ho voleu passar
molt i molt bé
si la Joana
recorda
però vam anar a veure
els impressionistes
a Caixa Fòrum
i vam disfrutar
i tant
si me'n recordo
i ara no em feu broma
perquè
ja us vaig dir
la setmana passada
he canviat
la programació
de Sala Parés
i aquesta setmana
hi ha
un tipus
de pintura
que a mi no m'agrada
gens
menys mal
que la pintora
no em sent
i es diu
Núria Guinovart
i fa
ai
té un nom així famós
no també
Guinovart
sí
però
ell no sé si és família
o no
de l'altre Guinovart
i després
de
José María Guerrero Medina
que
ha pintat
el mar
de la Costa Brava
o sigui
un grandíssim
quadre
de
150
per 150
que és
el mar
de l'Escala
en un dia
de molta tempesta
perquè clar
ara estem a la ràdio
i no podem explicar
on ho heu d'ensenyar
però
es veu una
tarda de tempesta
d'aquelles horroroses
i el mar
en la seva escuma
o sigui
que és un quadre
que necessita
una habitació
molt gran
per tenir-lo
i sobretot
per la perspectiva
la mar
és molt a la vora
a vegades
la mar
sí
sí
bé
i també
aprofitem
per felicitar
que ahir va ser
el Sant
no
el Sant
no
l'aniversari
de l'autor
d'aquell
dibuixant
el Paco Ibáñez
ah
sempre
sí
que en van parlar
sí
escolta'm
morta de l'Oifilemon
trece rué
del Percebe
i amb l'ànim
i amb la gràcia
que encara
contesta tot
i amb altres
80 i escaig d'anys
no?
80
va
sí
sí
va celebrar
80 anys
morta de l'Oifilemon
com pinten
és una meravella
sí
la manera que fan
en el llapis
és increïble
i saps que
em sembla
em quedo pasmada
els divendres al matí
els matins
conviden
a un ninotaire
i
mentre es fan
la tertúlia
a les 9 del matí
parlen de política
aquells ninotaires
fan uns dibuixos
extraordinaris
però variats
i ara
del que es tracta
del que es tracta
del que s'està tractant
si surt el Rajoy
com si surt
el tema
del tema
de la tertúlia
i a més
a més
amb gràcia
o sigui
que són ninotaires
em va semblar que era Esquerra
quan estaves
dibuixant
em va semblar
que era Esquerra
sí
hi ha de tots
han sortit
un munt
i
no vas veure
els envejo
perquè a mi m'agrada molt
la pintura
m'ha donat la sensació
que
era Esquerra
no
el cas és que fan anar
el llapis
i la
la
d'això
quina il·lusió
això
això és un do
és un do
evidentment
és un do
és un do
no tothom pot dibuixar
perquè mira
la tècnica
després es perfecciona
però
el do de dibuixar
i de pintar
i de veure les coses
és innat
de cadascú
bé
posem una mica
de música
x'an
veibuixar
Fins demà!
Aquest mes l'Associació de Gent Gran de Sant Just
va programar una sortida lúdica i molt amena
per una tarda de dissabte
assistir a l'espectacle que ofereix
un local emblemàtic de Barcelona, El Molino.
L'oferta ha estat tot un èxit
ja que el grup és nombrós
i encara hi ha socis en llista d'espera.
Bé, o sigui que pel proper mes d'abril
també hi ha dues ofertes molt interessants
una sortida a la Costa Brava
a l'Estartit, Pals i a Pere Tallada
i també una xerrada
de benestar social
sobre els recursos a què té dret a gaudir
la gent gran.
O sigui que considero molt interessant
aquestes ofertes.
Aquesta és part de la tasca
que porta a terme
l'Associació de la Gent Gran de Sant Just
en favor dels seus socis
i esbarjo a informació social
en acompanyament
d'alguns dels seus dubtes
i estar
si està al seu...
a l'abast de l'associació espanyola.
Clar.
La gota és minsa.
10 euros l'any.
T'hi esperem tots els dimarts
de dos quarts d'onze
a dos quarts d'una
al despatx que tenim al Milenari.
Amb molt de gust
t'hi atendrem per informar-te
i comptar amb la teva presència.
a dos quarts d'onze
fa un temps
en Joan Maria va fer
un acurat estudi
sobre el vi a Catalunya.
Avui ell mateix
ens ha portat un article
publicat a la revista
Míram
de la Costa Brava
sobre els diferents tipus
de formatges
que hi ha al mercat
i de la manera
com els podem menjar
per treure'ls-hi
tot el seu sabor.
Hem de tenir en compte
que el formatge
és un dels aliments
més utilitzats a la cuina
arreu del món.
La seva presència
es fa notar
tant si va
com simple acompanyament
o bé
si és bàsic
amb la realització
de la recepta
que anem a cuinar.
Com si només
volem donar
un senzill
to de sabor
o
com contrapunt
de textures
a aquest concepte
que avui
està
tan de moda.
Això de les textures
a l'espina.
sobre la convivència
de fer servir
un o un altre tipus
de formatge
segons el plat
que volem cuinar
l'esmentada revista
Mírem
ens dona
unes indicacions
segons l'opinió
i l'experiència
dels seus especialistes
gastronòmics.
Comencem
pels formatges
més adequats
per posar
a les amanides.
Són molt recomanables
els blancs
amb textura tova
per exemple
la mozzarella
la fiesse
el formatge
de Burgos
també fresc
pel seu suau sabor
i delicada
consistència.
També
podem posar-hi
formatges
semicurats
o
adauets
adauets
saps aquells trossets
que fem
que queden tan bons?
li donaran a l'amanida
un toc
picantó.
També
l'Adam
combina
també
força bé
si afegim
trossets
de taronja
o de préssec
o bé
si
hem posat
fruits secs
torradets
que acaben donant
a l'amanida
un sabor
contundent.
A mi
el que m'agrada
amb les amanides
és precisament
l'italià.
La mozzarella?
No, no
aquell que és més foc.
Ah, sí
en el parmeçà.
El parmeçà
així ser una mica
que el ratlles
o el ratlles
perquè el parmeçà
sol ser bastant dur
s'ha de ratllar
o passar-lo
per la maquilleta
i és bastant salat
i aleshores
en vez de posar-hi sal
a l'amanida
hi poso aquest formatge
i llavors
prenc menys sal.
Ah, no és
no és elitista
el senyor
ni nada, eh?
Ah, però
va bé per la salut, eh?
Jo diria gurmet, gurmet.
Montse, ja que sí.
Ah, sí, va bé per la salut, sí.
Bé, hi ha formatges també especials
per menjar
a la pasta.
Sí.
Els durs
o semidurs
o que siguin ben curats
que contenen
gran quantitat
de greix
són els més adients
per ratllar-los
sobre el plat de pasta
sense necessitat
de gratinar-los.
Són els més indicats
al parmeçà.
que jo deia abans
que el posava
a les amanides
també per la pasta.
Els d'ovella
com per exemple
el diazàbal
o el del roncal.
Fantàstic.
Aquí són dos formatges
dels millors d'Espanya.
Dels millors canianes.
Sí, sí.
Aquests per mi
solets
amb bon pa
i antiimprovio.
Sí, sí.
Una miqueta la vida
aquell fortet.
Sí, sí.
Escolta'm.
Passa-se una estoneta
boníssima.
Continua, eh?
Segueix.
Amb això del vi
i els especialistes del vi
recomanen que mai
s'ha de provar el vi
amb formatge.
D'aquí ve
la paraula en castellà
que no te la den
con queso.
Perquè resulta
que si prens
formatge
que és molt gras
tots els vins
els trobes bons.
Aquesta és l'explicació.
Mira, mira.
El vinagre tampoc.
A les amanides
amb formatge
no s'ha de posar mai vinagre.
O sigui que...
Continua.
Bé,
el de roncal
que dèiem...
El de roncal
el manxec curat
que també n'hi ha
d'extraordinaris, eh?
El maó també.
El del maó ben sec
que sigui ja...
Bé,
vell,
bé.
És molt aconsellable
enratllar el formatge
en el mateix moment
de servir
perquè es mantingui
el seu aroma
i tots els matisos.
Formatges per gratinar.
La mozzarella
semicurada
és ideal
per a l'elaboració
de gratinats.
Per exemple,
pizzes
o bé
plats de pasta
que s'enfornen
fins a formar
una capa fina
de formatge
sobre la superfície
a gratinar.
També
es pot fer servir
el parmaçà.
Però,
atenció,
és molt aconsellable
separar
la safata
o el plat
a gratinar
a més de 10 centímetres
del grill
a fi d'evitar
que el formatge
es cremi
o es torri massa.
Tenim també
un altre tipus
de gratinat
sobre filets
de porc
prèviament fets,
patates
o coliflor
cuites.
S'ha de fer
un gratinat
molt ràpid,
pràcticament
de segons
en càmenberg
o bril.
Sobretot,
sense treure
la vista
del grill
o de la menja
a gratinar.
I també tenim
formatges
per fer salses.
Els més adequats
són els cremosos
i també els semicurats,
ja que el seu contingut
de greix
i de llet
fa que es desfacin
fàcilment
amb el calor.
Així,
perfumem
amb el seu sabor
cremes,
salses,
soflets,
pastissos de formatge
i crestetes.
El que és imprescindible
per això
és que s'afegeixi
al cuinat
al final
de la cocció
i amb el foc
a baixa intensitat,
removent constantment
amb la finalitat
que es desfaci
a poc a poc
perquè
no és cremi
o s'enganxi
en el fons
de la cassola.
De no fer-ho així,
se separaria
la proteïna
de la llet
per una banda
i el greix
per una altra,
formant-se grumulls
que farien
malbé la salsa
o la crema
que estaríem cuinant.
Els farcits
i les fondures
el formatge
que és aconsellable
és el de mitja
correcció
com són
l'onamental,
el manxec,
Adam
o la gonda.
Gouda?
Gouda.
Perdona, eh?
Que t'ho digui
però a mi m'agrada
el gouda.
El gouda és molt bo
i s'ampleia
amb fondis
que m'has batejat
el plat.
Sí.
Fondis.
Fondis.
Sí.
Segueix.
Tots ells
suporten bé
els fregits
i es desfan
dintre
d'una cresteta
o bé
quan evitem
un suflé.
Pels fondis
gastarem formatges
força greixosos
com són
l'anamental
o el
gruyere.
Gruyere.
Sé fiam
que el gruyere
m'està
en Suïssa.
També amb ells
farem entrepans calents
o sàndwits
i per a qualsevol
altre tipus
de llibrets de llom
o aquell tipus
de farcits
anomenats
saljacobos.
Jo us dic una vegada
una vegada
li dic al fill
que ja era
perdoneu
és un inciso
i dic
bueno
fes-ho tu
avui
volia un bistec
no sé què
i diu
m'he fet un
xístic
que em dius
què fas
i és que
amb el tros
del bistec
es va posar
per damunt
un tros
de formatge
sí
sí
el meu fill
s'ho fa amb el llom
sí
sí
i arribarem
a la reposteria
el millor dels formatges
és el mascarpone
o bé
el que fem servir
per untar
ha de ser
per la seva cremositat
sabor suau
i força greix
són els millors
per preparar
farcits
i pastissos cremosos
frets
i calents
el frets
de burgos
i el formatge
anomenat
feta
són els indicats
per ser acompanyats
de mel
i marmelades
fan
com els matons
com el mató
de Montserrat
també
per acompanyar
musses
i flams
moltes vegades
com vaig a veure
els quadros
que aquí
la Joana
comenta
la sala
parés
a part de la xocolata
en la plaça
del Pi
també hi ha unes paradetes
normalment
quasi tot el dissabte
a mi m'encanta comprar
un formatge
de cabra
que és fet
a cuve
i són
quasi sempre
doncs aquell formatge
realment
és extraordinari
i és una mica
fort
doncs
la manera
que jo faig
torro-t'una mica
el pa
no gaire
aquí ho diràs
i poso
aquest formatge
de cabra
i després
el cim
no
més ben dit
posat el formatge
el poso
del microones
i vegir-lo
que el punt
que
es desfé
llavors
el trec
i escampo
el mel
al cim
no res
és un document
nato
això
i després
una tronja
valenciana
d'aquesta és bona
i de vegades
és el meu sopar
molt bé
no no
ja estàs ben alimentat
bé
bé
doncs haig de controlar
el pes
és un altre tema
això sí
finalment
el formatge
és com a postres
ells mateixos
pràcticament
no serveixen
sí però
hi ha
encara són ells
el gust de cadascú
és un acostum
molt francès
sigui de la nostra preferència
els curats
acompanyats
de fruits secs
o bé
per exemple
dolç
per exemple
codony
o mel
o gelea
també
farem torrades
de nous
o de panses
col·locant sobre elles
unes fines rodanxes
de formatge
t'has deixat el pa
semblat
és pa de nous
o de panses
sí
perquè és molt especial
per aquest
aquest
i guita't
vaig més lluny
hi ha una fleca
a la barceloneta
que fan totes unes espècies
de pa
extraordinari
el nom és
esvaluart
hi ha molta gent
i es fa coesa
davant
del mercat
sí
doncs de vegades
hi faig el passeig
expressament
per anar a buscar aquest pa
però després
el formatge de cabra
i el d'allò
madre mía
molt ben fet
gourmet total
i tant
acaba allà
i una
combinació
més potents
compota de fruites
elaborades
amb formatge
de cabral
i de sorrocafort
aquests són els dos
més forts
i tant
i més pestilents
i el blau també
si ho trobéssim massa fort
podríem rebaixar-ho
amb culleretes
de nata freda
remoguant lentament
i aconseguiríem
una crema de sabor
més suau
i per acabar
de rematar el tema
una amanida
de fruites
o massa d'oli
exacte
o una taronja
que feia
sí
sí
amb tallets
de manxec
amanit
tot el conjunt
amb un ratxet
d'oli d'oliva
molt bon oli
sí
sobretot
un bon oli
d'allà dalt
de l'Empordà
no
jo
jo
prefereixo
un bon trago
de garnatge
dolç
vale
però no posaràs
garnatge
a la manila
sí
però no
barrejar
el formatge
a l'oli
no t'agrada
vale
veus
és a gustos
doncs
senyores
senyors
si esteu disposats
a menjar formatge
només que
ens ho demaneu
l'article
estem disposats
a donar-vos-ho
bé
posem una mica
de música
música
per gaudir
avui
avui
podem escoltar
un fragment
d'una de les sinfonies
més famoses
arreu del món
la novena
en re menor
opus 125
de Ludwig van Beethoven
aquesta sinfonia
és coetània
d'una de les seves obres
estrenada
gra i bé
per la mateixa època
l'anomenada
grandiosa
la missa
solemnis
la novena
la va composar
per a gran orquestra
solistes
i cors
quan ja havia perdut
el sentit
de la oïda
ens podem imaginar
el dolor
de Beethoven
al no poder escoltar
la seva pròpia música
i què podem dir
d'aquesta figura
immortal
de la música
alemanya
i mundial
res que ja
no s'hagi dit
treballador incansable
té una extensa
producció
en llèders
òperes
sonates
quartets
concerts
i nou simfonies
extraordinàries
de les que destaquem
la número 3
la heroica
la número 6
descriptiva
romàntica
deliciosa
per a ser escoltada
amb els ulls
clucs
i la nou
la més plena
amb un llenguatge
musical
intens
d'expressivitat
melòdica
amb un vigor
del ritme
i matís
d'orquestració
units
en la congenció
de solistes
i cors
aquesta és
l'última
de les seves
sinfonies
que va dedicar
a Frederic III
de Prússia
el fragment
que us oferim
és la part més coneguda
del quart moviment
on la part coral
està inspirada
en el poema
èpic
del poeta
Friedrich von Schiller
o de l'alegria
i que es coneix
amb el nom popular
d'Himne de l'alegria
és un tema
que en l'any 1978
van popularitzar
Miguel Ríos
el gran intèrpret
amb la seva orquestra
amb una versió
molt respectuosa
i molt popular
l'any 1986
la Unió Europea
el va escollir
com a himne oficial
interpreta
l'himne de l'alegria
l'orquestra
del Festival de Praga
sota la direcció
d'Alberto Ligio
de l'alegria
l'alegria
L'alegria
L'alegria
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Absolutament fantàstic!
Doncs bé, és una musiqueta per gaudir quan un està relaxat, tranquil i està disposat a escoltar aquest tipus de música.
No, no, no, no, no tiene nada que ver.
Bé, i ara, Montse, anirem per aquells consells que ens dones.
Bé, tenim una coseta que hem trobat així perquè diu fruites del bosc, i continuo.
Sí, sí, naturalment.
Les fruites del bosc són les baies que, amb els seus colors, molt vius i un sabor exquisit, constituyeixen un gran tresor per a la salut.
El seu poder antioxidant ajuda a prevenir múltiples trastorns.
Un dels millors moments de quan se vol que passeig per la muntanya, pots descobrir una mata amb unes baies madures.
Cuidado, que no t'enganyis, perquè totes les baies no són comestibles, que aviat, de vegades, són tòxics.
Se l'anarà molt al tanto, eh?
Compte!
No, és un escrit que reflexiona sobre això, no diu ni menys ni no menys.
No, no, no aconsella, només que ho dóna a conèixer.
No aconsella, eh? No aconsella res, eh?
És la vista, a primera vista, sorgeixen inevitablement dubtes sobre si seran comestibles.
Aquest és el resum, no?
És una escena que es reprodueix fa milers d'anys i protagonitzen els nostres antepassats,
per a les que les baies eren essencials.
Les menjaven fresques i les desacaven per tenir reserves en els mesos que no hi havia acollita.
Com els seus vistosos colors i formes, les fruites del bosc poden ser menjades a tot com un animal
que tingui ulls, petirrojos, aràndanos, zorros, cardunyes...
Tots aquests animals mengen les fruites i, senzillament, escampen les llavors per tot el territori.
El ser humà modern ja no col·labora així amb aquesta estratègia d'aquestes fruites
i, segurament, tampoc no obtén d'elles tants beneficis com els seus antepassats.
altres aliments més accessibles no són més sants.
omplen l'estómac, però les baies segueixen sent les mateixes càpsules naturals,
riques en vitamines, minerals i compostos antioxidants.
La clau d'això està en el color.
El llenguatge comú de les fruites del bosc són aquelles que, tradicionalment,
no es cultivaven, sinó que s'escollien, es recollien dels arbustes silvestres.
En definició, és la definició que s'ha extès a les baies,
encara que des del punt de vista botànic són fruites que es desenvolupen
a partir de la paret de l'ovari de la flor.
Per la ciència, el raïm, el tomàquet o l'aguacate són baies.
Els hi direm fruites de bosc o baies.
No ens referim a aquells petits aliments sucosos de sabor dolç,
àcid o astringent i de colors molt llamatius.
Aquests resideixen bona part de les seves saludables propietats.
Els pigments són compostos fenòlics, flavonoides, antocianines i taninos
i altres substàncies antioxidantes.
A la planta li serveixen per cridar l'atenció i protegir-se dels insectes i dels mohos,
que els mohos són, exactament, fons.
Algunes plantes es protegeixen també mitjançant composts tòxics
i a vegades inclús fatals, com la moeza, la vella dona, el cerecillo o el dorillo.
per allò que s'ha d'estar molt segur que les baies són comestibles, han d'estar segurs abans de provar-les.
Això passa una mica com amb els bolets.
de vella nada i de dona nada.
Però té cert que totes aquestes baies i aquestes fruites així que es consumeixen del bosc,
és una lluita, sembla ser, que podria ajudar contra el càncer.
Tot, tot ajuda contra el càncer.
Si tot el natural està indicat.
Llavors no donarem res més, sinó que direm que això té molt, per exemple,
l'aràndano negro, l'aràndano rojo i seco, les fruites silvestres, la grusella, la mora,
totes aquestes són recomanables i menjables.
Amb això, oi que és molt preferible anar aquí al carrer Raval i comprar l'arbonisteria?
També, i que sí.
No, però hi ha molta gent, sobretot gent gran, que coneix molt.
Si no val més que no.
Mai has de menjar una cosa que tu no sàpigues d'entemar, que no la coneixes i que allò és comestible.
S'ha d'anar molt amb compte.
No donem consells.
No, no, simplement ho divulguem.
Ho divulguem, però res més.
I ara, aquella cosa que tenies tu en tota escrita per comentar, què era?
Sí, sí, mira, ara després del vi parlarem del vermut.
Home, home, home, oi estamos de alto estanding de vi, no ho sé.
Sí, sí, bueno.
Primer fixar, vi, vermut, el de lloc.
Ui, hi ha moltes coses, moltes coses.
Sí, formatge i bunyols, eh?
I després la crema catalana.
La qüestió és divulgar una mica de lo que es tracta, no?
Oh, i tant.
Això.
Home, com hem de fer festa la setmana que ve, ens podem dedicar.
Sí.
I fins i tot una cosa que no he comentat, la Rosa Niet, que també és molt bo.
Oh, és boníssim, boníssim.
Jo el faig molt bo, però a casa està prohibit, o sigui que, mira.
Jo també fa anys que no, però n'havia fet molt.
Oh, molt, molt.
Perquè tenia algú a casa que em menjava molt.
Sí, sí, sí.
Bé, comença.
Bueno, ara una mica de cultureta per saber d'un bé el vermut.
Molt bé.
Resulta que el vermut va ser inventat pel cèllebre metge i filòsof Hipòcrates,
el pare de la medicina occidental, nascut l'any 460 abans de Cris.
Fitzeu-vos que estem parlant d'antip, eh?
Ah, el temps que va, des d'on, des d'on ve.
Tot i això, tot i això, no es va popularitzar la seva beguda fins a final del segle XVIII,
principalment a Itàlia, a la zona del Piemont, on van sorgir importants empreses fabricants de vermut,
amb conegudes marques que encara perduren, Miscal, Città, Cinsano, Martini, Campari, etc.
El vermut es fabrica macerant el col amb l'extracte d'unes 40 herbes,
arrels, flors, espècies i fruites.
Després de cert temps, se li afegeix vi i sucre i es torna a deixar reposar.
Donada aquesta complexitat i la seva composició,
s'entenen les diferències de sabor de cada vermut.
El vermut roig, rosa en italià, és més aviat dolç.
El blanc o branco és sec, dry en anglès,
com posen en les etiquetes de les ampolles.
A l'àmbit internacional, el vermut s'ha utilitzat preferentment
per fer còptels de tota mena.
A Barcelona podem gaudir de dos establiments emblemàtics
de la coteleria a escala mundial.
Alboades, cantonada a la Rambla, i el Dray Martínez, a l'Eixample.
A Madrid, al carrer del Calà, hi havia Can Xicote, de nivell semblant,
però ja fa uns anys que va tancar.
O sigui que han de venir a Barcelona els que vulguin fer alguns còctels.
Sí, fer un bon còctel.
Al nostre país, prendre un vermut és sinònim d'aperitiu,
abans de dinar, preferentment.
Si bé la cosa canvia, segons la geografia.
Al sur, prima, prendre d'aperitiu un fino o una manzanilla.
Al centre, més aviat vins, el més popular al Val de Penyes.
A Galícia, el vi de Ribeiro, servit en xicres de porcelana.
A Astúries, la famosa sidra, feta de pomes.
Al País Basc, el vi ha anomenat el xacolí.
I la resta, vi principalment de Rioja o de Ribera de Duero,
sense oblidar d'altres vins també importants.
Caldrà dir en honor a la veritat que reu la beguda més sol·licitada és la cervesa,
seguida de la Coca-Cola, biters i d'altres refrescos.
La frase Reus, París i Londres, que haureu escoltat alguna vegada,
ve de la potència exportadora del col dínic de Reus
a tot Europa a principis del segle passat
i que es va estroncar amb la guerra incivil del 1936,
com tant d'altres negocis.
Reus és i ha sigut sempre la capital de la fabricació de del vermut al nostre país.
Si bé moltes petites empreses que es dedicaven a la seva fabricació
van tancar per l'agressivitat dels italians.
Algunes, però, han subsistit i avui dia han sorgit de noves amb força èxit.
Cal recordar marques com Miró o Izaguirre,
a les quals se'ls i delgitxot el Miró.
Oh, i tant, i tant.
Bé, doncs, estupendo.
Ja sabem més coses del vermut.
Del vermut, sí.
No sé si a vosaltres també us passa.
A mi el vermut em tomba.
No, no, no, no.
Em tomba la cervesa.
Jo en prenc un quinto de cervesa...
Amb tomba.
No, no, no, no.
I a més m'agrada sense batejar.
M'agrada bé moro.
O sigui, res, ni posar gransons.
El drai, m'agrada molt.
El drai, clar.
Sí, el drai.
Com soc una mica llaminera, m'agrada el dolcet.
No, a vosaltres us agrada el dolcet.
A mi no m'agrada el dolcet.
Però el drai m'agrada molt, eh?
Això és com tot, eh?
Jo el prefereixo amb un glaçons, amb un glaçons.
Una pela de guimor.
Sí, sí.
I després una cosa que quasi s'ha per tot el seu gust,
que quasi no hi ha.
Una mica de sifó, no?
Ah, sí, nada, nada.
I després, sí, una banderilla amb dues olives falsites d'anxogues.
Sí, sí, sí, aquest és el meu món.
No te digo que yo estamos de gourmet suido.
El que passa és que avui dia les olives sí són farcides,
però no sé què hi posen dintre.
No sé què hi posen dintre.
Almenys no me n'hi ha.
Anxova de les cales?
Segur que no.
Segur que no.
Diu anxoa.
Jo crec que el gust d'anxoa.
Això, sabor d'anxoa, que queda molt fi.
Sabor.
Ja hem arribat al final, sí?
Doncs bé, ens acomiadem fins dintre de 15 dies,
que passeu unes vacances de Setmana Santa molt tranquil·les.
Si feu cas de les nostres recomanacions,
doncs a halar, a beure, a no fer res,
i que surti el sol per on vulgui.
Com tots els italians, dolce ferniente.
Dolce ferniente.
Bé, doncs fins la propera.
Gràcies, sobretot al Carles,
que ha estat aquí a punt amb les seves músiques.
al Joan.
Sembla que li hem obert la gana.
Més que la gana, la set.
Bé, Joan, moltes gràcies, carinyo.
A vosaltres.
A l'altre, Joan, moltes gràcies també.
A Joan Maria, a la Montse, a la Lina,
i qui us parla,
us desitja totes les festes,
a vida, si pot haver, molt felices.
I us esperem a la tornada.
De totes maneres, recordem que el dissabte
tornarem a estar amb vosaltres
per tornar a repetir aquests consells.
Fins aleshores, a tothom,
molt bona nit o molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Com preneu el bormut un altre dia.
Adéu-siau.
Sintonitzes l'àdio d'esperc.